Ràdio d'Esber, LLM, 98.1. Doncs bé, tal com us havíem anunciat, tenim el telèfon a la Nati Iessaris, que saludem. Hola, Nati, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per convidar-me. A tu, per passar per aquí per la plaça Mireia, pel magasin de les tardes, abans de representar-te, ets la responsable de l'àrea de medi ambient i projectes de solidància, per això tenim aquí, perquè precisament volem parlar d'aquest nou projecte europeu, en el qual també us hi embarqueu, no?, per buscar aquest model de gestió de residutèxtil, que sigui més circular, encara amb més valor social, que rep el nom de nous horizons. Nati, explica'ns una mica en què consisteix aquest projecte, en el qual us hi esteu embarcant. Doncs aquest projecte, primer, dic que estem molt contentes de iniciar-lo, és tot un repte, perquè vol cercar informació i analitzar un sector que està sense desenvolupar, o per millorar una mica tot el que és l'eficiència i la competitivitat de les empreses socials, estan molt enfocats a dinàmits de l'economia social, dintre del sector tèxtil. I, en demoni, entitats de les Illes Balear, que, de fet, és el líder del projecte, és l'entitat de Xalles, que nosaltres, solidància i de Xalles, compartim el fet d'associació a ERES, que és la xarxa estatal d'empreses de inserció i de recuperació de residus. Els objectius, per tant, que ens uneixen, són els mateixos, d'inserció laboral i fomentar l'economia social gràcies a una activitat d'economia circular en la gestió del residu tèxtil i altres projectes ambientals que fem. I després tenim un tercer soci, Occitania, Sòcil d'Oxitania, que és la federació d'empreses d'inserció i la xarxa d'economia social francesa d'Oxitania, que, bueno, es diu Cres. I aquí, a Catalunya, estem solidància i el cluster de moda, modac. El cluster de moda no és entitat social, sinó que és un company de moltes empreses, sobretot timers i, potser, algunes empreses més endavant del sector tèxtil de la moda, que també és un soci estratègic del projecte a l'hora que són els que han d'impulsar la circularitat i el tantament del cercle d'aquest residu que nosaltres acollim, que, després, ha de tornar a introduir-se com a matèria prima. Llavors, aquest ecosistema que hem conformat, Vallears, Occitania i Catalunya, pretén unir forces i, sobretot, serveis per poder trobar solucions en aquest mar. Perquè quines activitats o no sé quina planificació comporta aquest projecte de nous oritzons que molt ben s'ha explicat i ens ha ubicat? Realment, quines són les accions que es duren a terme? Doncs es treballaran quatre eixos des del projecte. Es treballaran les del reciclatge. És un eix que requereix de molta innovació i de molts impuls, perquè estan molt poc desenvolupats. I ha de ser reciclatge en la roba de les pròpies fàbriques de tèxtil, que li diem tèxtil pre-consum, la que no surta al mercat. En aquest sector sí que hi ha cert reciclatge desenvolupat. Però en el que és la roba que nosaltres recollim, la recicla de la ciutadania municipal, la roba post-consum, aquí no hi ha tantes opcions de reciclatge. Llavors, un dels eixos que desenvoluparem és conèixer una mica el panorama d'empreses i la capacitat que tenen i que tenim de fer aliances per poder fomentar opcions reals de reciclatge. Aquest és un dels peixos. Un altre, eixes de la reutilització, fomentar i ampliar més capacitat de reutilització. Com ja sabeu, el sector de la segona mà és un sector en dies de creixement, i que a més a més està molt poc desenvolupat a Catalunya i a Espanya. És un sector que dona opcions a impulsar l'economia, a impulsar l'economia socialment en el nostre cas, i que en altres països sí que està molt més equiparat a la primera mà. I aquí hi ha opcions de creixement i de millora de tot aquest sector, i és un dels peixos que també volem explorar. Segons ens consta, hi ha algunes de les xifres, per exemple, amb només un 12% de la roba, d'aquesta recollida selectiva es pot arribar realment a reciclar, perquè, precisament, té un component extra, que és aquesta, potser, dificultat a l'hora de reutilitzar-la, sinó reciclar-la, perquè quines altres vides pot tenir la roba? Ara s'està veient que, inclús, es poden fer formes físiques i objectes, també amb teixits que provenguin directament de la roba, de quines altres vides se'ls pot donar? Aquest percentatge de roba que sí que es pot reciclar. Doncs es pot reciclar per a tu, una fècil, que aquest és l'objectiu, perquè això és, ara, el que introduiria bastant valor, de nou, en aquest peixit, però també es pot fer servir per tema dels parciments, en la construcció o allaments i fins i tot per reciclar fibres per a l'atapissaria dels avions, els cotxes, en aquest àmbit hi ha opcions de reciclatge. Estem, sobretot, observant el tornar a fer fil, que ho veiem com un horitzó així molt, molt interessant, a nivell de, realment, recuperar tot aquest recurs. Al final són moltes dones que no estan reintroduint-se i que les hem de tornar a expreure de la terra, i, a més a més, tot aquest teixit, cotó, lli, el teixit sintètic, s'està produint, doncs, sodespeciàtic, india, Pakistan, no? I, a més, la producció de la roba té un recorregut en impacte de missions molt... És la segona, en contaminació, en les unions de contaminacions de missions d'accions mundial, no? I, llavors, clar, la manera de minimitzar tot això és intentar que tot això que estem llançant com a residu, es mantingui com un recurs aquí, no? És el que pretenem, no?, amb aquest projecte. El 12% que comentaves és la recollida sel·lativa que fem totes les empreses que treballem a Catalunya, és l'índex que arribem a recollir del residu que realment s'engenera. Per tant, hi ha un 88% de residu que s'encinaran o els advocadors són aquests recursos que s'estan malbaratant, no? Aquí trobem, potser, els contenidors que espero que la gent conegui de color taronja, no?, de roba miga, entenc que és una de les fons d'aquesta recollida sel·lativa. Exacte, nosaltres recollim la roba a través del contenidor roba miga que tenim al mercat. Molts municipis el vagi bregat, moltes ciutadans i ciutadans i ciutadans i ciutadans i ciutadans que s'han tingut per descomptat i també a Barcelona. L'estat de Barcelona també és per als contenidors i, bueno, molts municipis, al Marezme, nosaltres t'estàvem al Marezme, a la marca de la noia, als vages... I, més o menys, tenim una certa capacitat de recollida. Actualment hem arribat, bueno, al 2020, a les 4.000 dones de recollida. I tot i això estem molt per sota del índex de recollida sel·lativa que hauríem de... S'hauria l'esperat, no? Quin seria aquest percentatge? La directiva europea de recidus marca... crec que no sé si és pel 2025 o, perdona, pel 2030, un 65% de recollida sel·lativa de tot el recidus, inclòs el tèxtil, clar. És a dir, que hi ha un camí, eh, encara? Hi ha un camí bastant complicat, no?, de poder arribar als objectius de recollida sel·lativa esperat, no?, de fixar-ho. Per tant... Perdona, digues, Nati. No, no, que dic que s'ha de posar... s'ha de posar molts esforços. Havies comentat també, no?, que el clàster d'entenc de botigues, no?, que venen o comercialitzen roba, no també forma part d'aquest projecte, és un dels partners que també té un paper fonamental, perquè, bàsicament, són ells els que aporten aquesta roba en circulació. Per tant, en quina figura esteu vosaltres tractant amb aquest clàster, és a dir, quin pes hi juguen ells, perquè potser és l'inici, no?, o, bàsicament? El clàster de moda té un departament que està treballant al tema de l'impuls de la circularitat dins de les activitats i els negocis de les diferents empreses que formen part, no?, és un eixe estratègic i necessari, no?, dins del propi sector de la moda. Estan començant a crear-se negocis de moda sostenible, també, que també formen part del clàster de moda, no? I llavors, ells tenen un interès, també, en poder impulsar també més circularitat dins del sector, perquè ja comencen una certa sensibilitat dins de les pròpies empreses, sobretot, dins de les petites empreses i empreses familiars, que són les que majoritàriament formen part del clàster, que no pas de les grans multinacionals, que no estan aquí dintre, diguem-ne, que van més per lliure, que tenen l'impacte més bèstia. El grup indítex entén que no forma part d'aquest clàster, van posant-ne un, així de grans gegants, de... No, les grans empreses no estan aquí, no. Clar, perquè ells, en el fons, aquest clàster de moda, són els que introdueixen, com deien, la roba en aquest sector, també sí que és cert que hi ha una gran conscienciació, sobretot entre la gent jove, que ja intenta, doncs, o potser no comprar tant, o comprar peces de segona mà. Això, al final, és un tema de consciència individual, però també col·lectiva. No sé si també es fan campanyes per ensenyar una mica el fet de no només utilitzar la roba una temporada, sinó reutilitzar-la, donar-la o portar-la als contenidors. Tot això també és un dels fills que intenteu, entenc, potenciar. Sí, nosaltres, des de fa molt sense solidància, en el programa de roba amiga que treballem, fem campanyes a les escoles. Sempre ho articulem en una campanya que reculla la selectiva puntual al centre, per tal d'inplicar les famílies, però fem xerrades d'hiitelles de sensibilització, sobretot per explicar els impactes que té la indústria tèxtil, que és sensibilitzar la gent realment, si el que suposa que tu portis una samarreta o un taxa a nivell de patxada ecològica, és d'un gran impacte ambiental, i també explicant situacions d'impacte social a la producció de la roba, o els seus que cobren les treballadores, les hores que fan les jornades aquestes maratonianes, i una mica de sensibilitzar la gent de la roba que no és tan trivial, el que portem a sobre, i la tendència que tenim per temes d'anar a la moda, de canviar-nos d'armar-hi amb tanta freqüència i generar tant de recidus, i com a mínim, si genera recidus, que no els llencis al rebut, que el posi a reciclar en contenidor roba amiga. Llavors, aquestes pautes sí que les donem, o com buscar l'etiquetatge que sigui ecològic, això és més complicat, perquè ja no és tan conegut, però també ho expliquem. I ara comença a veure aquesta tendència de moda sostenible. I ara comencen a veure empreses que estan produint de manera més local amb fibres més naturals, més fàcils de reciclar sense tanta decoració que després costa molt més reintroduir-la, com a fil. I estan començant a aparèixer aquesta producció més alternativa. I a vosaltres això s'ha de difondre i nosaltres ho treballem amb les escoles. Dins de solidància, no només hi ha aquesta part de teixit, de tèxtil, sinó que també teniu una part de reutilització de residus d'actrodomèstics. També es fan tallers per persones que potser estiguin en risc d'exclusió social i puguin fer aquests tallers. Durant aquest 2020 segurament ha estat un any bastant difícil per poder-ho dur a terme. No sé si igualment ho ha pogut fer, executar, heu pogut fer aquests tallers o aquests cursos. Com ho teniu en aquest sentit? Bé, hem tingut bastantes incidències aquest any. I el que sí que hem fet és fer adaptacions on-line dels tallers, de molts tallers, com la majoria de gent que ha programat o ha pogut programar alguna activitat on-line. El que sí que és un projecte que es diu Reparatrat, que és una furgoneta, habilitada a Meina i un formador, i va pels municipis, té una programació així establerta, i fa tantes de tres hores per assessorar i ensenyar a la gent a reclarir-se els aparells. Doncs clar, sí que hem fet activitats de la Reparatrat, perquè és a l'aire lliure, no ens sembla que tingui un risc molt alt, i ho fem amb cita prèvia i tal. Però sí que és cert que també se'ns han anul·lat unes quantes, perquè si no es fa un servei més bàsic, la Reparatrat tampoc no s'activa. I en aquest sentit sí que hem vist algunes dificultats, després també, en l'època més dura del confinament, quan ens hem tancat tots a casa, a nosaltres tot i que era un servei essencial, sí que és veritat que molts dels treballadors vam estar en ERTO per una situació de dificultat econòmica, momentània, de faltar d'ingressos, no podien comercialitzar la roba, ni obrir les botigues, i clar, llavors era una situació que havíem de mantenir una mica a l'eslibre i alguns treballaven perquè feien serveis essencials i els altres estaven més aturats, no? I, bueno, hem anat una mica sobrevisquem i adaptant-nos molt a la situació d'aquest any, que ha sigut complicadíssima. La conclusió i evaluació de tot l'any també és positiva, perquè al final també no han perdut molts llocs de treball i hem pogut mantenir una certa acció d'inserció, tot i que és veritat que ha baixat respectar els altres anys. Nosaltres teníem un índex d'inserció laboral de la gent que finalitzava els índexs d'inserció del 65%. I aquest any hem arribat a un 41, per a lo complicat que és introduir-te de nou amb una feina amb tanta aturada general, no? Però, bueno, que intentem mantenir el que podem i, sobretot, sostenir les activitats, no?, al màxim. Doncs, Nati, esperem que aquest projecte tiri endavant i que trobi també unes solucions a un problema que cada vegada és més real i que també contribueix en certa manera a tot aquest canvi climàtic, perquè al final són contaminants els productes d'aquesta roba i al final, els que tampoc no es poden reciclar, van aparar molts cops a llocs on no els hi per toca com és el medi ambient. Com deia Nati i Saris, responsable de l'àrea de medi ambient i projectes de solidança, gràcies per atendre'ns aquesta tarda. I esperem que vagi molt bé aquest projecte. Gràcies a vosaltres i, bueno, seguim aquí. Això mateix, que vagi molt bé. Adéu. Gràcies per atendre'ns aquesta tarda.