I never loved nobody fully, always one foot on the ground. Avui ha arribat el dia de parlar i en teníem ganes amb l'Albert Espona, que el tenim al telèfon i el saludem. Bona tarda, Albert. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, benvingut a la misura, encara que sigui via telefònica abans de res. Et presento uns artistes en Justeng, dissenyador gràfic i també artista digital. Ara en parlarem i tenim avui el programa, precisament per parlar d'aquesta... No sé si dir-li exposició o mostra, doncs ho explicaràs. Bueno, diguem-li aparador. Un aparador, no? Exacte. Doncs l'aparador, precisament, amb aquestes paraules, a l'espai de lliure creació Carme Malaret, el carrer Bonavista, inmateria, és el nom d'aquesta obra. Explica'ns una mica què vol dir, perquè t'hi ha apuntat algunes coses, però volia primer que ens definissis una miqueta, què és aquest inmateria, què serà, què veurem? Sí, el títol mateix, bueno, té jo que dues interpretacions per un costat es pot entendre com ang la matèria, tot allò que està dins la matèria, i d'altra banda es pot interpretar com... tot allò que és inmaterial, tot allò que no, que és intangible, que és invisible, que fa referència a aquests mons, a aquestes realitats subatòmiques, microscòpiques, que, doncs, m'inspiren bastant a l'hora de treballar. Clar, com a artista digital, aquest concepte d'artista digital, com l'hem d'entendre? Com es pot traslladar temes de la vida o de la naturalesa, on també t'inspires, no, en el terreny digital? És a dir, com composes aquestes obres, en aquest cas, l'aparador? Bé, diguéssim que la natura sempre és una referència, i, llavors, de la natura, prenem lleis matemàpiques, i aquestes lleis jo l'estresiao a l'ordinador. En fet, jo començo dibuixant sempre sobre paper, i després intento ens traslladar a través d'uns algoritmes, d'unes instruccions en l'ordinador, total, aquestes formes, no? És un, diguéssim, que és un híbrit entre el que seria un dibuix més matemàtic, més lògic, i un tipus de dibuix, doncs, més orgànic, més intuitiu, no? L'exposició, l'aparador que veureu, està format per 3 caixes de llum, i també una videoprojectió, i totes estan creades a partir d'acordis de programació i altres tècniques digitals. Les caixes de llum estaran més o menys un mes en l'aparador, mentre que la projecció es farà només el dia de la inauguració d'Ijous, i també el divendres i el dissabte a les 7, ja s'anunciarà també. Per tant, és com tot molt matemàtic, no? Has dit, equacions o algoritmes, no? És com una composició molt matemàtica? Sí, m'interessa molt aquesta barreja, entre el que seria més un coneixement matemàtic de la natura, la natura d'estar a regers per lleis matemàtiques, i, a la vegada, la nostra percepció de la natura que té una altra manera de ser, no? Com a artista, m'interessa aquest punt mig entre la lògica, la construcció lògica d'una forma, però també l'expressió i l'emoció, no? Nom que, d'on només, em té un dibuix que representi la natura d'una manera naturalista, poder-hi en dir, científica, sinó que m'interessa més crear alguna cosa que pugui transmetre una emoció i com moure, no? Perquè això, en un espai, per exemple, com l'espai d'art subsol, crec que va ser un dels últims llocs on vas a exposar, en aquell cas, era l'obra de límits. És un espai una mica més gran. La parado té unes dimensions molt peculiar, molt concretes i molt petites, i, a més, té aquesta funció de parador. És una obra que és presentada perquè tothom ho vegi quan passi pel carrer. És com una porta oberta. Això ho té, òbviament, no? Entenc que es té en compte a l'hora de crear aquesta mostra, aquest parador, s'ha dissenyat per aquest parador. Sí, sí, de fet, tot això comença, que la idea d'aquest parador va començar fa més o menys un any, quan l'espai de la Carme Malaret es planteja de fer una trobada, una xarada sobre física quàntica. I es convida al Gespero Rióls, que és físic, a fer tota una explicació més científica sobre el tema, i a mi se'm convida a fer una parador i també a donar la meva opinió més des d'un ponderista artístic. Evidentment, la xarada no es va poder fer, es va anajornar i el projecte va anar evolucionant fins arribar a aquest parador. L'intensió d'algunes d'aquestes obres era també acompanyar aquesta explicació i que servís d'alguna manera com un camí per apropar també el que és la ciència i el que és la tecnologia en el món de l'art i en el públic en general. Perquè ciència, tecnologia i art, en el teu cas, les combines perfectament, i per tu és una simbiosi gairebé natural, però no és potser l'art més popular o més conegut o més comú? Bueno, d'acord, si méssim ara pel carrer i comenceixi a preguntar què vol dir el covisme, molta gent dubto que et poguéssim contestar bé. O sigui, l'educació que tenim, tant artística com... Bé, científica potser no tant, però l'artística és bastant limitada. I en quan a la ciència... Bueno, jo penso que són dues maneres d'entendre la realitat, dues maneres d'aproximar-se, i en un cas potser és un tipus de coneixement més lògic, més racional, i en el cas de l'art potser explora territoris que són més de la imaginació, de l'increïció, no? Però crec que els dos, les dues formes de coneixement, són vàlides i, entre elles, poden dialogar i poden obtenir molt bons resultats, no? De fet, ja tot una corrent d'art es basa en aquesta relació entre l'art i la ciència, i és molt interessant. Se li otorga un nom, en concret, d'aquesta corrent? Bueno, en l'art i la ciència, hi ha bastanta gent que et podria dir, doncs que en aquest àmbit, no? En el meu cas, jo diguéssim que m'inspiro amb algunes coses de la ciència, però tampoc faig un treball molt científic, que estic més en el camp de la imaginació i de la intuïció. Dius intuïció, la intuïció com s'hi apliquen a l'art, i, a més, amb la programació, amb software, amb un ordinador, amb un teclat, amb una pantalla, com cassen aquesta intuïció amb aquesta part més tecnològica? Jo començo dibuixant sobre paper, com qualsevol, pintor, dibuixant, per això dones idees i del que m'agradaria arribar a fer. Un cop ho he traslladat a l'ordinador, vaig modificant la idea i, sobre la marxa, i vaig obtenint altres resultats. Però, bueno, aquesta intuïció serveix per provar coses i explorar formes, perquè, també, una altra part del meu treball, un cop he dibuixat amb aquestes matemàtiques i amb aquests algoritmes, hi ha vegades que agafo la forma, agafo el dibuix que he fet i el transformo en altres programes digitals d'una manera més orgànica, d'una manera més intuitiva. Llavors treballo més com un col·latge, com un pintor. Són com dos parts del mateix procés, però que són una mica diferents. A partir d'aquesta intuïció barrejada amb l'imaginació, passant primer pel paper, entenc que hi ha aquests... Sí, la majoria de vegades, si no comença a sobre el paper i tens una mica clar el que vols fer, també l'ordinador permet una varietat d'eïna tan gran que, si no saps on vas, també et pots confondre. I, d'alguna manera, començant el paper és una manera de centrar-te i saber que on vas, no? I aquest, a tu... Perdona, digues. Perdona. No, que també sobre la marxa això es va modificant. És rarament el que començo dibuixant en un paper acaba sent després el que es mostra, no? Clar, precisament tenia a preguntar aquest immatèria, no?, per on has començat i per on ha acabat? Doncs, en general, comença en el vídeo que podeu veure en l'interior, són una sèrie de... És una animació de diferents dibuixos fets amb algoritmes, fets amb programació, explorant bastant el que és la forma, com es construeix una forma, des del punt de vista matemàtic, unes matemàtiques bastant bàsiques, i com aquesta forma creix i evoluciona. Els dibuixos que estan en el vídeo serveixen, també, o aquest treball, dona peu, també, després a les composicions que es poden veure a les caixes de llum. És un pas previ al vídeo o a l'oaltre. Seria una mica com la cuina de l'oaltre, no? L'entessada. Ells hi també, en part d'aquesta presentació, que també poden veure els ullens si ho volen, al perfil d'Instagram, de l'espai de lliure creació Carme Malaret, no?, hi ha una petita explicació, no?, dius que explores els estaris primitius de la matèria i l'energia. Això, com ho hem d'entendre a l'hora de visualitzar-ho i connectar-ho amb aquesta frase, potser? Bueno, primitiu em refereixo a l'origen, és a dir, de com es crea la matèria, no? Jo, clar, quan vaig començar a fer art digital, el primer que em vaig donar compte és que el meu medi era la llum, era l'electricitat, no? Aleshores, comences a pensar una mica sobre això, i comences a llegir sobre la llum, com està composta, també les propietats, no només físiques, sinó també la simbologia de la llum, no? La llum és coneixement, és font de coneixement, però també, doncs, és... bueno, només cal pensar també en una catadral com està il·luminada, es transmet també una sèrie d'emocions, i a la vegada és la vida, no?, la llum. Sense llum, no hi ha objectes visibles, no podem distingir les coses, no? I vaig començar, doncs, a interessar-me també per temes d'això de física i de la quàntica, no? I el que més em m'interessa de tot aquest món, sense ser matemàtic ni científic, eh?, però el que més m'interessa és les descripcions que fa la física de com es crea la matèria a partir d'un... un estadi, doncs, indeterminat, que està composat per fluctuacions d'energia, per camps de forces, i a partir d'aquí surt una roca, no?, o surt el nostre món macro, que és el que veiem cada dia, no?, aquest salt entre el món immaterial i el món material és el que hem tingut, doncs, molt... molt interessant, no? Déu-s'ca, clar, sense llum no hi ha color, obviament, no?, el negre amb la més obscura imatge no té vida, en aquest sentit, vida alumística, podria dir-ho d'una forma, quin és el color que et representa en aquestes obres, o en aquest aparadou, quin és el color que pot predominar? Té algun sentit, també? Té un per què? En el vídeo, com amb la caixa més granda i un que hi ha, el blau és important, potser perquè em suggeria bastant tot el tema de forces i d'energies, no?, però no tinc tampoc un color que em pugui representar. El meu treball no és molt diferent d'un pintor que explora formes i colors constantment, no?, i composicions. Aquesta obra immatèria, Albert, fins quan es podrà visitar, ja sigui des de fora, l'aventatge també d'aquest aparadós que, des de fora, també es pot visualitzar. Quant de temps estarà a l'espai? Doncs, aproximadament, com t'he dit, el que són les obres fixes, les caixes de lluny serà, més o menys, un mes, i el vídeo anirem veient també una mica en funcions i a algú que ho demana també es podria projectar. Però, en principis, projectarà el dijous, onze, divendres, doigze i dissabte, divendres i dissabte, les set. I, per anar acabant, parlàvem que ets un artista... T'introduia, no, com un artista digital. Potser hi ha persones que ara ens estan escoltant, no coneixen gaire aquesta branca i una miqueta sí que has fet una pinzallada, per aquest àmbit o col·lectiu d'artistes que treballeu d'aquesta manera. Ho sentiu identificat, potser, directament, amb alguna corrent, amb algun artista en concret, amb alguna figura artística en concret? Hi ha, dintre del que és art digital, hi ha moltes corrents i molts estils. No hi ha una sola manera d'entendre, diguéssim, el fet artístic. Hi ha des d'obres molt a prop de la ciència, que pretenen registrar fets gairebé científics, fins a coses molt expressives, o que toquen molt la personalitat de l'autor. A mi m'interessa, particularment, alguns pintors, que també, o artistes, que no són del món digital. Joe Miln, per exemple, que és una noia que treballa també en el camp de l'art i la ciència, també em fa un coberta com a fotògraf, o després gent de l'art digital, com Aurora Gasull o Santi Vilanova, Antoni Arola, en el tema de l'Aium, gent que treballa aspectes de l'Aium o aspectes com l'Aurora Gasull del SOC, de convertir el SOC en imatges, són treballs molt interessants. Però ja et dic, no hi ha un sol corrent, hi ha molts corrents a la vegada. És una part de l'art que encara no està molt reconeguda en museus i galeries, potser perquè hi ha una mica un prejudici de pensar que és la màquina que està fent això. Sí, ho has trobat mèrit. Bueno, jo he sentit que en algun moment hi ha una mica aquesta reserva de pensar, per exemple, les galeries i els museus, encara jo crec que hi ha una mica aquest prejudici de pensar, doncs que no és del tot artística aquesta manera de treballar, no? T'has fet de no fer-ho amb les màquines. Sí, jo crec que hi ha una mica, que és bastant generacional, perquè si veus alguns els joves, s'aproximen a aquest tipus d'art d'una manera molt diferent, sense aquest prejudici. Bueno, jo crec que és qüestió de temps, també, perquè només cal pensar-la amb la fotografia, els ingressis de la fotografia no es valorava gens com a art, es pensava que la càmera només servia per registrar esdeveniments, i ara tenim artistes, fotògrafs, els museus. En quin punt es troba l'art ara mateix, amb el Covid, amb aquesta poca accessibilitat, a visitar obres, a visitar exposicions, en la limitació que tenim de moviments, com ho veus, en quin futur li veus? Sí, el món de la cultura i el món de l'art està procentament tocat, però no és només ara pel tema del Covid, és una qüestió que ve ja de molt lluny, és una qüestió cultural, jo crec, i d'inversió pública, també. I, bueno, les galeries fan el que poden, obren el temps que poden, i, evidentment, d'entrar que no hi ha tan poc massa circulació turística, ni massa... L'exem no es desplaça gaire, doncs tampoc hi ha molta gent a comprar o a visitar. Però, bueno, te'l remarca, que ja n'he hagut algunes galeries recentment que han obert a Barcelona, i és una molt bona notícia i dones esperances al sector. Aquí s'enjust també. De fet, fa un parell 3 de setmanes, no es va inaugurar aquest nou espai mercat, a la primera planta del mercat municipal, una zona molt polivalent fins ara, però que ara només acollirà, diguéssim, amb exhibicions, mostres, projeccions, tot el que estigui relacionat amb l'art, amb la para artística del poble, faltava, una mica, un altre espai, tenim que ens hi n'està, sí que, cert que també tenim l'espai de Carme Madaret, que precisament és on exposaràs, però em falta més. Ens limitem només a tenir aquests espais, on falta més, com ho veus? No, jo crec que en aquests espais doncs està molt bé tenir un nou espai com aquest, evidentment, és un espai magnífic, i espero que si puguin veure moltes coses interessants. Però ja penso que el problema no és tant d'espais, com a vegades, les petites coses. Dota, doncs, per exemple, els centres cívics o els espais on s'exposa, dotar-los d'equips on que l'artista pugui tenir el seu avast per fer una exposició és bàsic, i a vegades falta un projector, o no hi ha prou diners, una difusió, o no hi ha prou diners per comprar, no sé què, no? I és molt trist, no?, que a vegades l'artista s'ha de trobar que ha de fer inversions i en llocs públics, que dius, home, no costaria res, doncs que aquí hi hagués una mica més d'inversió. Jo sempre soc partidari més de les petites coses, més que dels grans actors i els grans animers, no? Amb això no vull dir que no estigui bé crear nous espais, com el que s'ha creat. Tu em preguntaves si em feien falta més. Sí, sí, sí, exacte. No sé si passaràs amb això que ens has explicat pel Mercat, o no sé si en algun moment t'ho han ofert, d'exposar en aquesta nova zona? No, encara no, però passarà i segur que passarà i tant. Doncs esperem llavors visitar-te també allà. De moment ara ho farem aquest onze de febrer, amb aquest inmateria que es podrà veure a l'aparador de l'espai de llibertat creació Carme Malaret, al carrer Bona Vista. Anirem a tothom, també, que sí, passi, que puguin veure també aquesta videoprojecció, i, si no, igualment, si no poden passar-hi, que visitin l'aparador i que també que segueixi la xarxa socials de l'espai, on també s'hi fa tota la difusió. Albert, gràcies per atendre'ns avui. Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. A tu i que esperem que puguis fer més exposicions aquí al poble, on sigui, teníem seguida la pista, Albert. Molt bé, moltes gràcies. Adéu.