M'han anunciat que obrimerà els micròfons perquè tenim l'altra banda i una mica lluny per això l'Anna Salvia la saludem a la Anna. Bona tarda, Anna. Faig una breua introducció abans de parlar amb tu, si et sembla. Aquest pròxim 26 de febrer fas una enxerrada organitzada per les AFAS, les associacions de famílies de les Escoles Montseny, Canigú i Montserrat, aquí a Sant Just per parlar de, diguéssim, el titular serà com acompanyar la sexualitat dels infants. Una sessió que és virtual, serà dos quarts de sis de la tarda, i que l'inscripció prèvia, si algú vol mirar-ho, pot anar directament al web de ràdio d'Esverno, on trobarà la llars en la mateixa notícia. Són aquestes dues hores que dedicaràs, Anna, com deia, a parlar de com acompanyar els infants en el descobriment, podríem dir, de la sexualitat. Volia que ens expliquis una mica de què anirà, precisament, per començar aquesta enxerrada sexualitat cap a ells mateixos, també per entendre la diversitat sexual, que per on va ben caminat? Sí, sobre el que tu dius, però comencem més aviat explicant com es construeix la sexualitat de les persones. És a dir, com que passa des del moment del naixement, fins que arribem a l'adolescència, comparadonats en què l'educació sexual que hem de fer les famílies i l'escola no ha de començar l'adolescència o els 10 anys, sinó que és des del principi que hem d'anar a l'origen. Des del naixement estem educant la sexualitat dels nostres fills i filles i revisarem quina influència té el que fem en la seva sexualitat futura i després també el que tu comentaves, l'acompanyament de conductes, de situacions que ens podem trobar, preguntes... No ho he dit tant, però ets psicòloga, no? Especialitzada en sexualitat, no? Si no, vaig mal encamidada i no ho estic dient malament. Per tant, és el teu àmbit, no? Sí, correcte. En educació sexual o sexualitat, sí, també. És el teu àmbit. Entenc que enfocar-ho cap als més petits, no sé si la paraula és infànua, adolescent en aquest cas, no és massa fàcil o al contrari, és un tema tabú i sí que és fàcil parlar amb ells. És un tema que seré sent molt tabú perquè, clar, les famílies, doncs no... bueno, quan eren petits, a casa ningú ens en parlava, no?, els que ara som pares i mares. De sexualitat no se'n parlava molt poquet, amb nervis, amb vergonya i, clar, no tindrà un model vàlid, doncs les famílies no saben com fer-ho. I també l'altra dificultat és que les famílies normalment creuen... la nostra cultura creu que l'educació sexual comença a l'adolescència, el que et comentava, no? I, clar, quan molen parlar-ne, quan ja tenen 10 anys, els seus infants ja el que han après és que tu i jo no parlem d'aquest tema. Llavors ara, a què vens, no?, jo això ja... el que diuen és, jo això ja ho aprengueu internet o ja ho aprengueu amb els meus amics. I les famílies es queden frustrades, no?, perquè, ostres, són una generació que volem fer educació sexual, que tenim moltes ganes d'acompanyar els nostres fills i filles amb això. I resulta que, quan em vols parlar, trobes una porta tancada, no?, i el que vinc a explicar aquesta xerrada és que el parlar-ne des del principi perquè els nostres fills i filles s'acostumen, que és un tema cotidia, és un tema que no hi ha cap problema, perquè se'n parla cada dia igual que cada dia parlem de cotxes o de menjar, de qualsevol cosa, no?, i aquesta és la manera de que després els fills en vulguin parlar, no?, de que no es tanquin. Perquè l'educació sexual, podríem dir, és una assignatura que tenim pendent a les escoles, sobretot? Sí, sí, a les escoles se'n fa poquíssima, pensa que a nivell curricular, o sigui, el que és obligatori a Catalunya, que dic del departament, és que a 6è de primària es faci el coneixement del mèdic, que seria com biologia, es faci un capítol, que és reproducció humana, que això és el que es feia fa 20 anys i fa 30 anys enrere. I ja està, i això és l'únic obligatori amb tota la infància. Després del departament el que es demana és que es faci de forma educació sexual, de forma transversal, que vol dir que van passant els anys i no hi ha cap situació en què s'acabi fent. Jo el que em trobo quan treballo directament amb nois i noies de 5è i de 6è de primària a les escoles, i el que em trobo és que el grau de desconheixement sobre el propi cos és bastant increïble. Vull dir que no coneixen bé els seus genitals, el nom de les diferents parts del penis, de les diferents parts de la vulva, no saben ben bé com es fan els nens i nenes, els ja està a punt de venir la regla, o ja els hi podria haver vingut la regla i no saben ben bé ni de quina organ surt ni per què tenen la regla. Els nois també de la primera ejaculació en saben ben poc. Hi ha molts dubtes, de les coneixences sobretot. Sí, i aquí la qüestió és que una qüestió molt bonica que a mi em sembla que ens trobem ara en aquest moment històric, és que tothom en té moltes ganes, vull dir, els infants i adolescents tenen moltes ganes de parlar-ne i de prendre, i les famílies també tenen moltes ganes d'explicar i de compartir, d'acompanyar-los i de donar els recursos, i d'escola de fet també. Però no acabem de saber com fer-ho, vull dir, el que ens trobem és que falta aquest com. La teoria ens la sabem, però com, i quan, i amb quina excusa, i com començo a parlar, ens falta fer aquest pas pràctic. És com que a nivell intelectual l'educació sexual la tenim molt assumida i la tenim treballada i en sabem, però a nivell pràctic no sabem com fer-ho de comunicar aquests coneixements tan alumnats com els nens i nenes, els principis. Es parla de la regla, en parlarem una mica més endavant també, perquè recentment fa 3 mesos no vas publicar un llibre, però abans d'assaltar aquest tema, ha anat a parlar també, aquí s'ajunten, diríem, la generació dels pares i la generació dels nens, que ara potser comencen a entendre aquesta part de menys tabuda de sexualitat, de voler informar-se, però aquí hi ha un altre factor, que és la generació dels pares, d'aquests infants, d'aquests adolescents, que segurament en aquella època encara era més tabú del que ho és ara. Entenc que et trobes una mica amb aquestes dues pares, pot ser, de reeducar els pares i ensenyar també els nens. I tant. I tant. Mira, jo sempre dic que no pots comunicar el que no saps i no pots comunicar el que no ets. Vull dir que de vegades amb sexualitat també volem anar de probres o volem fer coses, com per demostrar que som una família molt oberta o uns pares molt oberts, i els infants saben el que som. Vull dir que no podem fer veure què som o el que no som. Llavors, tota la xerrada i tot el treball que faig sempre és de començar amb l'autoconeixement, per poder parlar del clíteris és de conèixer el clíteris, per poder parlar del prepússi, és de saber què és el prepússi. La paraula estándar, no fer servir eufemismes, és de saber com es neteja, com es cuida, per què serveix. I aquest nivell de detall també costa, hi ha moltes famílies que no el tenen. Falta educació sexual també, com deien, només potser amb els infants, que clar, venen i volen conèixer-ho, sinó amb els pares. Parlàvem de la regla també, Anna, i volia afegir també aquest punt durant aquesta entrevista, com deia, paral·lelament, aquesta xerrada que oferiràs el 26 de febrer, i també com a psicòloga especialitzada en educació sexual, és publicat, com deia, crec que va ser a principis de setembre, si no vaig mal encaminada de l'any passat, del 2020. Aquell llibre de la regla mola, si sabés com funciona, amb les il·lustracions també de Cristina Torron. Crec que també és conegut de les xarxes com a menstruïta potser. Sí, sí, sí. I abans de parlar una mica del contingut del llibre, aquí va adreçat, perquè clar, si llegixes el títol, pots pensar-te que només és per noies, per adolescentes, per dones, que vulguin saber sobre la regla, però entenc que no només és per aquest públic. Mira, jo el llibre l'he escrit dirigint-me a les noies de 8 a 15 anys, més o menys. O sigui, el públic, aquí jo l'hi he escrit en llibres, és amb elles, però és un llibre que és recomanable que se'n llegeixi tothom. És a dir, els nois d'aquesta edat, els pares, els avis, els profes, vull dir que els continguts del llibre els hauríem de saber tots i totes. Però aquí jo li parlo, és a les noies d'aquesta edat. Sí. Perquè dinting la regla, allò de... A vegades, encara suposa una frase, una mica tabú, no només per homes, sinó per dones, que a vegades, igual que els pits femenins, encara costa que nosaltres mateixes puguem insinuar, per exemple, els mogrons, sense rebre una mala mirada, una crítica, o sentir-nos una mica estranyes de mostrar-ho. Per què, això de tinc la regla, i un que té la regla, aquesta petita discriminació, com si estiguessin malaltes. Mira, la regla encara segueix en un gran tabú, que a vegades, a la majoria de la població, no només de les noies joves, no sap d'on surt, d'exemple, sabem que surt per la vagina, sabem que sangnem per baix, però no sabem de quina organ surt, perquè tenim la regla a les dones, que és això, com si a la majoria dels animals, de mamífers no tenen la regla, perquè les dones tenen la regla que... I que suposen, no? Que no només els sangren. Sí, també he coneixut que és una part del ciclament estrual, que no és com un bolet, que s'ha d'entendre en funció de tot el cicle, de que la regla existeix, com a resultat d'un intent de gestació, que fa el cos, que ho prepara tot a la casa, ho prepara l'ògol, ho prepara tot, esperant concebre, i que les regles del resultat no ve concebut. Tot aquests detalls, el cruix de la població no els té. I, a més, encara segueix sent un gran tabú, la sang, el tacar-te en públic, fa molta vergonya, les dones empaguem les compreses i els tampons, quan ens hem de canviar... Si es va agafar un bon necessaire, per amagar-ho? Sí. Llavors, clar, les nenes creixen memant això, i en el moment que en Velles els ha de vindre la regla, també tenen vergonya, tenen por de dir-ho, fins que no fan 12 anys, pensa que la primera regla ve entre els 9 i els 16, doncs les que els hi ve a 4, 5 i 6, moltes vegades no ho expliquen. Això segueix passant, segueix passant. A més, a vegades pot suposar un petit problema, sobretot això, potser les més jovenetes, les que tenen la regla, on potser és 9 o 10, que al final encara són nenes, però al final ens acompanyarà bona part de les nostres vides, per tant, crec que un dels objectius entenc és mostrar-ho no com un problema, al contrari, per això aquest títol de mola, si saps com funciona. Clar, clar. És un regal com tot el que ens passa en el cos, el que passa és que necessites el llibre d'instruccions, i amb la regla aquest llibre d'instruccions normalment no te'l donen, com a mola et diuen, com es posa la compresa, però no t'expliquen. Clar, no t'expliquen. Més que res, perquè s'ha fet així. Abans era molt de gust i estava molt associat a la culpa, al pecat, a coses així ben antigues, però que s'han anat transformant fins al dia d'avui i segueixen aquí una mica amb nosaltres. I et dic que aquesta experiència d'atacar-se en públic pot ser molt traumàtic per una noia, i en canvi els hi passarà a diverses vegades, al llarg de la vida i sobretot els primers anys de menstruar. El que hem volgut fer amb el llibre és parlar de totes les coses que hauries de saber per poder experimentar la primera regla i totes les que vindran, doncs amb confiança, amb seguretat, amb plaer, bé. Que tinguis la informació que et permet i tindrà una bona experiència, perquè jo crec que gran part dels problemes que tenim i del malestar que tenim amb la regla, ve de la falta de coneixements. O que ens hem intentat donar. Aquest moment també, perquè entenc que el que també intenteu transmetre, tant tu amb el text com també amb les il·lustracions, que és possible, podríem dir, d'alguna forma, gaudir o disfrutar d'aquesta menstruació de la regla. I tant. I tant. Clar, el que passa és que no pots seguir amb el teu dia a dia anant a mil per hora. Si fas això, normalment el que et fa a la regla és provocar-te dolor i malestar. Explica aquest llibre d'instruccions i explica que la majoria de dones, el primer dia de regla, necessiten dormir més, necessiten anar més pausades, necessiten no estar pels altres, estar per elles mateixes, cuidar-se, que és com li diem la festa de la regla, que és com un dia en el que tu et celebres. És el teu dia, el dia de cuidar-te, el dia de menjar el que t'agrada, de fer-te massatges, d'escriure, d'estar a la teva. I realment, quan li preguntes, jo porto molts anys treballant al tema de la menstruació, amb dones de totes les edats, i quan tu preguntes a les dones que tenen malestar, jo n'he tingut durant molts anys, i dolor. Per això he acabat aquí escrivint llibres sobre aquest tema. Doncs quan ho preguntes i els dius, però si tu et ve la regla el primer dia, un diumenge en el que no tens els fills de casa, perquè estan a casa dels avis, no has de netejar la casa, no has de treballar, pots fer el que vulguis, realment et fa tant mal, i el que et diran la majoria de dones, si no és que tenen una patologia, estem parlant quan no hi ha malalties, el que et diran, ui, no, oi, és veritat. És a dir, va lligat també al nivell podíem ni d'estrès o d'activitat, i t'han el dolor, i també d'estrès acumulat. Vull dir, no només l'estrès que tens aquell dia, sinó si tu has tingut un cicle en el que has anat de bòlit i has passat molt estrès pel que sigui, la regla són més doloroses, i amb més sang nats, amb sang nats més abundants. I les emocions, per exemple, aquesta frase, també és que estan aquells dies del mes, és que li canvia l'humor, m'estic posant una mica amb to, una mica burleta, perquè a vegades són frases que sonen així, també, teatralitant una mica la situació, però clar, l'humor, les emocions, no deixa de ser una mica un canvi general, tot el cos, això també ho expliqueu en el llum. I tant, perquè això és molt important, i tant, el que et deia abans de que no és la regla, sinó que és un cicle, és el cicle menstrual, i cada dia del cicle, durant el mes que dura, des que té la regla fins que tornavenint, cada dia les dones tenim un còctel d'hormones diferents, va canviant, va canviant. No és com un home que cada dia té el mateix còctel d'hormones, nosaltres cada dia tenim un diferent. I aquest còctel, tu ets la mateixa persona, però aquest còctel fa que estiguis una mica diferent, d'un dia per l'altre, normalment no es nota gaire, però el dia que et ve la regla i el dia que ho voles, que seria l'altre pol, doncs hi ha molta diferència, el dia que et ve la regla estàs com a l'hivern o com a la nit, i el dia que ho voles estàs com a l'estiu, amb molta energia, amb ganes de xerrar, d'estapar els altres, amb molta confiança. Estàs molt amunt o molt avall, que a vegades també es diu que avui hem sigut molt baixa d'ànims o molt baixa de vibració, i altres dies estàs que et vol menjar al món. Clar, jo no li diria molt avall si no li diria recollida, perquè no és que estiguis malament, perquè de vegades quan diem molt avall, no sé si de fureies, clar, un dia estàs cap a dins, poca energia, i amb ganes d'estar amb tu mateixa, i en canvi l'altre pol a l'hi estiu tens ganes d'estar pels altres, i amb molta, molta, molta energia. Doncs clar, el que diem és que has de prendre a fer aquest ball, a ballar-ho, això, que si intentes lluitar en contra, com ens han ensenyat, i a fer veure que aquí no passa res, que jo sempre estic igual, quan les coses no funcionen. Clar, llavors no funciona, és quan et sents malament, és quan faig tot malament, és que no puc, no tiro, no tiro. Clar, no deixa de ser també un procés psicològic a nivell de... al final, quan intentem no deixar sortir una emoció, l'únic que estem fent, és provocar encara potser més angoixa i més neguitisme, més nerviosisme, per no estar explorant el que ens està passant. Clar, i clar, per poder fer aquest ball, es necessiten molts coneixements. I que no és un ball fàcil. També el teu coneixement, entenc? Ah, correcte. Coneixes quan estàs agulant, quan estàs sentint més fluixa, quan et demana el cos, menjar més, dormir més, si t'hi fas cas, encara serà més plaent, en el sentit que quan estiguis en plena menstruació, segurament serà més agradable o mulara, com el nom del llibre. Clar, són les dues coses. Jo dic que primer, a les nenes, els hem d'explicar, això és el que vindrà. A partir de que tinguis la regla, començaràs a fer el cicle menstrual i viuràs al món cap a fora i cap a dins, faràs aquest ball. Primer els hem d'explicar perquè ho entenguin, i també, ojalà ho hagi pogut veure amb les seves mares, les seves mestres, les seves tietes, que ja tot això ja tenen una experiència. I a partir del dia que els llibre la regla i comencen a fer aquesta dansa, les acompanyem, les acompanyem, i les anem acompanyant en aquest autoconeixement, de dir, ostres, mam, avui em sento d'aquesta manera. Pot ser mil coses, però també podem mirar si estàs just el dia abans d'aquest tindre la regla o dos dies abans. No vol dir que segur que és això. No, però... Mireu en la qüestió, com una variable. També amb aquestes aplicacions que existeixen, avui en dia que també ajuden, a vegades, a tenir un control o almenys un coneixement calenderístic, si és que existeix la paraula de saber una mica per on et mous. I tant, és que la clau és tindre el calendari. És igual si és el mòbil o és una gent de tota la vida, de paper. La qüestió, clar, és d'ensenyar aquests recursos, que tu has d'apuntar, però no per una qüestió només del dia que vagis al ginecòleg, és com el que segueix sempre. Que també això és important. Però ho has d'apuntar per tu, per saber quan et tornarà a venir, com estàs aquells dies, també fins i tot el punt de planificar coses. De poder planificar, ostres, si tinc un examen just el dia, comptant aquestes noies d'aquesta edat, tinc un examen de matis just el dia que m'ha de vindre la regla, doncs potser val la pena estudiar uns quants dies abans, no esperar l'últim moment, perquè potser l'últim moment no estaràs per estudiar, seràs per dormir, per descansar. És transmetre això, no és negatiu, la nostra cultura ho veu negatiu, no és negatiu, sinó que és coneixes, i igual que juguem amb el dia i la nit, i sabem que durant el dia tenim unes aptituds, i a la nit en tenim unes altres, també més de creativitat, de connexió, una altra història, i ens aprofitem, i llavors hi ha coses que les fem donant el dia, i d'altres que les fem donant la nit. Doncs amb el cicle menstrual seria el mateix, en la mesura que es pugui, fer les que ens van bé durant l'opulació, durant el moment d'obertura, i fer les que ens vagin bé. En la mesura que es pugui, en la mesura que puguem moure coses. I llavors tot funciona millor. Ana, parana, que volia també introduir un concepte que llegit en un dels articles, en el qual parleu del llibre, que és el concepte menarchia, menarchia, que seria aquesta, si no, o llegit pelament, és aquesta aparició de la primera menstruació. Seria la primera. És la primera regla, no? No sé si es coneix. Això és com el nom o el concepte en sí? Mira, són aquelles paraules que durant temps no s'han fet servir, només s'han fet servir en l'àmbit mèdic o en l'àmbit així més tècnic, i encara s'estan recuperant, perquè realment, com li deien popularment, la primera regla, aquest concepte, existeix a la nostra cultura. La primera regla és molt important, totes les dones se'n recorden. Simplement que hi ha la paraula eta, que és menarchia, i que l'estem recuperant. Igual que hi ha la paraula espermarquia, que és el primer sement. És més coneguda, sí. Aquesta és més coneguda, però també hi ha molta confusió, perquè de vegades s'utilitza per dir tot el període de canvi, que molt de l'última regla. Aquí hi ha una mica de... Hi ha una mica de caos. Però per mi les paraules són importants, de que si realment la primera regla és un moment important de la vida, té la seva paraula, recuperem-la, perquè això li dona força, de que realment diguem, ostres, és un dia important. Doncs s'ha de preparar bé. Té la seva paraula. Totalment. Anna, ha estat un plaer parlar amb tu. Crec que m'allargaria una estona més, però no tenim massa temps més. Faig el petit recordatori que aquest 26 de febrer fa aquesta xerrada virtual, organitzada per les escoles Montseny, Caniu i Montserrat, si hi ha algú que té ganes de... Encara sabem més. Hem tingut uns 20 minuts, però ja estaràs dues hores, Anna. Si algú es vol a punt de pot, la regla mola si sabes com funciona, també amb les il·lustracions de la Cristina Torron, per a totes aquelles nenes o mares que vulguin regalar les seves filles, també per saber una miqueta més de com funciona tot el món de la regla, abans, durant i després. Anna, gràcies per atendre'ns avui. Ha estat un plaer, m'agrada molt conèixer aquests punts, i la teva visió també sobre aquest tema. Espero que a poc a poc també es vagi trencant els tabús, i sigui un tema... Vaja, normalíssim. Així que gràcies. A tu també, enhorabona per la feina. Molt bé, gràcies Mireia, ha estat un plaer. Igualment, adéu, Anna. Gràcies per atendre'ns. T'hi heu.