Entrevista a Carles Sanchez i Maria Elisa Ojeda d'En Bici Sense Edat - 02/03/2021

...um. Com us havíem anunciat? Ara sorts al moment de parlar amb el Carles Sánchez, que el tenim a l'estudi. Carles, bona tarda. Gemma! Bona tarda. Tenim tu aquí en persona, presencialment, i tenim també la Maria, el telèfon. Maria Lisa, ens escoltes bé? Espera, que no li he pujat el micròfon. Ara sí, Maria, bona tarda. La tarda. Bona tarda. Benvinguda també a la Misora, a Ràdio d'Esvern, a tothom que tinguem a tu via telefònica. Som aquí també amb el Carles, que també et saluda, Carles. Hola, Maria Lissa, bones. Hola, gràcies. És una mica estranya, això. Tinc una persona que sí que veus, i l'altra, tenim el telèfon. El menys podem estar els tres. Abans de refetjar una breu presentació, si us sembla, Carles, tot coneixem més, però per si de cas ets el coordinador del projecte de l'entitat amb Vici Sense Dat, aquí al municipi Gràcies, o Amants de Sant Just Solidari, entre d'altres, l'Ajuntament, també, obviament. I a la Maria Lissa, que la tenim el telèfon, ella és sòcia, fundadora i també coordinadora de l'entitat a Barcelona, que va ser una de les primeres, no? A tota Europa, Maria Lissa? Bueno, a tota Europa no tant, però sí a Espanya. A l'estat espanyol, nosaltres, i Barcelona, i Sant Sebastià, van ser les dues primeres ciutats que van portar els tricicles per primera vegada, perquè els futboladors originals estan a Copenhagen. Sí, ens ho explica una mica el primer dia al Carles, quan van atarrar aquí, quan van frenar les rodes aquí, s'enjust també. Avui tenim els dos aquí, Maria per telèfon, i el Carles aquí, com deia, perquè hem de parlar d'aquesta primera gran pedalada, si algú vol buscar informació també, amb la tiqueta, el hashtag, la gran pedalada, que estan publicant un munt de tweets, també, en aquesta xarxa. I l'objectiu per resumir-ho seria recaptar fons contra aquesta soledat no vulguda, que també l'entitat en sí, no, lluita una mica contra aquesta soledat no vulguda de les persones, ja siguin discapacitats, o persones majors d'edat. Carles, si et sembla, tu explica'ns una mica... on va sorgir aquesta idea, o com heu anat a parar aquesta primera gran pedalada virtual? Sí. Doncs mira... Des de l'associació amb Visicencedat, que és la que pertanyo i també la Maria Lissa, aquesta associació es va crear a l'octubre del 2019 per poder fomentar que creixin nous capítols arreu del territori, com ha passat a Sant Just, com va passar el primer Barcelona, com ha passat a Tarrasa, i, aleshores, aquesta associació es va crear per poder fomentar això. I ja des d'un principi es va pensar que cada any voldríem fer un acte, un acte que vulgués, que fos de l'entitat, que pogués donar visualització a aquest problema, que és molt greu a la nostra societat. Aquesta soledat no vulguda, no desitjada. Exacte. I al final és el leit motiu de l'associació per fomentar els capítols de cadascú que estem a cada capítol. I bé, a fruit de la pandèmia es va estar pensant la manera de fer-ho, i fruit de la pandèmia no. Teníem pensat en la manera de fer-ho, però fruit de la pandèmia es va decidir fer-ho amb aquest format. Havia de ser presencial, entenc. Sí, i també tenim diverses idees, que és fer trobades de voluntariats i potser fer excursions als diferents capítols, que puguin haver-hi. De fet, teníem previst que tot el voluntariat de Barcelona vingués a qui s'enius, obrir les escoles, fer una festa, una trobada de voluntariats... I bé, tot. Hi ha moltes coses pensades, però ja sabem el que passa. Ja ho podrem fer en un futur, no? I tant. Però l'important... Exacte. Però aquesta sí que és molt important, perquè volem establir-ho. Ja volem que la societat vegi i sigui conscient d'aquest problema, i aleshores s'ha organitzat d'aquesta manera per fer-ho, no? I bé, ara l'hi s'explica a tu també, va. Sí, anava a dir-ho tot teu, Maria Liza. El que és el que l'he explicat molt bé, eh? Jo estic molt tranquil·la quan el compi veu. Però sí, sí, és tal qual, originalment, volíem fer-ho com una pedalada, no? Totes juntes, totes plegades. Anem des de Barcelona fins que se'n just. I, bueno, va vindre a la segona onada, i me'n pensava que igual no era el més indicat. És una convocatòria. I, aleshores, tenim uns amics que em van ajudar una mica a organitzar-ho d'aquesta manera. I, bàsicament, es tracta d'això, que cadascuna des de la seva ciutat, de la seva localitat, des del seu poble, a la plaça, el que sigui, s'anime els dies 13 o 14 de març, i sortia fer una passejada. Li diem la gran pedalada, perquè volem donar visibilitat al col·lectiu de la gent gran dintre del món de ciclistes, dins d'alguna manera, però també es pot terminar, es pot córrer, es pot nedar, o sigui, qualsevol tipus d'activitat física, l'aire lliure, individual o en petits grups, que es facin durant el 13 o 14, es registren mitjans en una app, i això ja són quilòmetres de gran pedalada, que farem en aquest format virtual, i que ja potser seran la fita per l'altre l'any que ve, no? Quan ja no podem fer presencial, podem dir, que hi ha molts quilòmetres per no perdre la marca inicial, però la idea és aquesta, o sigui, que cadascuna compro el seu dursal, i amb la compra del dursal, que és una qüestió virtual, però és com la típica compra del dursal, amb això ja fa la prestació. Cadascú, igualment, el número que estic veient també, que el Twitter d'en Vici sense Datsur, cadascú està publicant el seu dursal. Sí, exactament. Al igual que una cursa, el que passa és que tot és virtual, i al igual que una cursa solidària, en el moment de comprar el dursal, és que fas la teva aportació, que és totalment voluntària, a partir d'un euro, qualsevol aportació serà benvinguda, i amb aquests fons continuarem la nostra desca, la nostra feina, que la venim fent ja des de 2007, encara que l'associació és de 2019, diem que és el 2016 que estem pedalant, i que m'hi creixen des d'un... vam començar amb un trícicle a Barcelona, un trícicle de préstec, ja tenim 5 a Barcelona, ja estan a punt de tenir el tercer, a Terrassa tenen un altre, i n'hi ha 4 o 5 ciutats més que estan a punt de comprar-se el seu trícicle, de gran uller, esmataró, cardedeu, la pla d'urgels, castell de fels també, o sigui que... Això, potser, aquest any 2021 era bastant... bastant gran, i amb aquest esforç que estem fent, li volem donar visibilitat a la soledad no volguda, però tant de la feina que fem, i guanyar força, perquè si ve un 2021 amb molta demanda, molta demanda d'aquest servei, perquè després de tots aquests mesos de confinament, la gent té moltes ganes de reconectar i de sortir, i tenir molta feina, però endavant. Perquè aquests diners que recaptareu de la gran pedalada al poc 13 o 14 de març, cap a on aniran destinats, exactament? Bueno, aniran destinats a continuar fent la feina que estem fent, perquè ara mateix la fem, o sigui, aquestes passeigades que oferim en els tricicles, les oferim totalment gratuïtes, però, clar, tot això comporta una sèrie de despeses, que, bueno, en part, les subvenció als ajuntaments o entitats, en cas de Sant Just, de Sant Just solidari, està també l'Ajuntament, i aquí a Barcelona l'Ajuntament de Barcelona, però, clar, necessitem encara més impuls econòmic per poder créixer, perquè ara mateix estem en un punt que, bueno, hi ha molta demanda, veiem que ve la demanda, però, clar, ens calen recursos per créixer. I, aleshores, hem decidit que la pedalada fos una pedalada solidària, ja et dic que, a partir d'un euro, que la idea és una mica també d'una visibilitat. No és l'objectiu principal recaptar diners, sinó que l'objectiu principal és d'una visibilitat a tota aquesta problemàtica i a tota la feina que volem fer o que estem fent per combatre la salut etnogoguda, i també promoure l'enveniment actiu, i, bueno, un estil de vida saludable, etcètera. Us heu marcat algun objectiu? Carles, tu pregunto a tu. Us heu marcat algun objectiu econòmic per... no ho sé, o per a Solí, o alguna fita, o un arribar, o que vagi... Hauríem parlat de fita de quilòmetres, perquè, al final, la cursa no és competitiva. La cursa és competitiva amb nosaltres mateixos per l'any que ve a intentar fer més quilòmetres, no? Però no havíem parlat de fita de quilòmetres. Quants quilòmetres s'ho voleu? Que la gent sumi. Doncs bé...100 mils? Jo, bueno, no sé, havíem pensat... Jo què sé, bé bé, mínim, 2.000 o 2.000 quilòmetres mínim, però jo crec que ho assolirem més. Perquè cada persona pot córrer un màxim de 5 quilòmetres, que ho córrer, caminar, nadar... No hi ha màxim. Li comptabilitzarà el mínim que es demana, que són 5 quilòmetres corrents o 5 en bicicleta, o un quilòmetre ho caminant... Això és el mínim. A partir d'aquí, tot suba. Llavors, la idea és aquesta, que aprofitis si has de fer esport, o si fas una petita sortida en grup, com ja s'estan fent, i activis l'aplicació, que és gratuïta, l'estàvia, busques anar allà sortint com un club, i llavors, aquell dia, ho registres. I, aleshores, tot això sumarà. I sobretot és important, després, si la gent s'anima, com està fent ara, per la visibilitat, sobretot és el que comentava Marialisa, busquem la visibilitat, que després faci fotos i ho penji a les xarxes. No ho pot fer amb qualsevol xarxa que utilitzis, perquè està tot arreu, i els hashtags són juntes per la... Jo, qui estic veient, avancem juntes, és una, potser, i la gran pedalada, també. I la gran pedalada. És molt important aquesta tasca, que la gent després fos facir les fotos i les publici, per això s'ajudarà. Perquè us costa tenir visibilitat amb aquest aspecte, és a dir, us està costant o no? La gent està respondent força bé. És el de sempre. I el que comentava Marialisa. Hi ha molta feina darrere. Està una companya, que és l'Agua de l'UPE. Però, clar, és que hi ha tanta feina darrere que s'està fent sense mitjans, que estem molt contents amb el que estem assolint, no? Però sí que a les xarxes, i comença a obrir visibilitat, és cert, no? Però costa molt. Costa molt tot la dedicació. A més, pensa això, no? Que us estem parant de l'associació, doncs jo coordino aquí a Sant Jus el projecte, Marialisa el coordina a Barcelona, una companya que és la Marta Terrassa, i, clar, vam crear l'associació per això que està el que t'ha començat Marialisa també, no? Que ara mateix han hagut cinc ciutats i pobles que han fet una formació amb nosaltres per buscar, per tenir les eines, per anar al seu poble, com hem fet aquí a Sant Jus, i com va fer la Marisa a Barcelona, per buscar entitat, per buscar suport econòmic... És el que volem, perquè veiem que ajuda molt i que és molt necessari, no? I per això la cursa, la cursa és... primera visibilitat d'aquest problema a la societat, i després, doncs, poder agafar fons, perquè fons econòmics, perquè anem bastant justets, en aquest sentit. Aprofito també que tenim a la Marialisa el telèfon per preguntar-li si va ser molt complicat obrir o presentar, o donar-li cara a aquest projecte a Barcelona. Fum... Bueno, a veure si això... Barcelona té l'Ajuntament d'un programa general de subvencions, i aleshores ens vam presentar com un mes, diguem-ne. Hi ha molta gent que fa coses molt interessants i molt adient, sí molt necessàries, i nosaltres vam presentar això com un projecte de prova pilot, i va començar a ser una cosa molt, molt modesta, molt petita, un pressupost molt petit, 10 setmanes de prova i tal, però amb això, amb aquesta petita... petita iniciativa, ja de seguida vam captar l'atenció, vam captar l'atenció de l'Ajuntament, del Departament de Projecció d'Ajuntament, i de les persones que experimentaven, perquè al principi pensàvem que serà molt difícil, aconseguir els voluntaris i voluntaris, vam aconseguir moltíssimes. Moltíssimes persones de seguida es van apuntar, bueno, almenys un bon grapat de persones que ens van ajudar a la primera prova pilot, i el que costava més aviat era l'Ajuntament, perquè potser no ho digui, això no es copen a gent, en un petit sentit que no tothom està tan assabentat o demà amb bicicleta pels carrers, i molt menys la gent gran. A principi era molta feina de donar-nos a conèixer, donar-nos a conèixer. Ara diguem-ne que dintre del món de la gent gran, sobretot a nivell d'equipaments municipals, cada cop ens coneixen més, però, clar, gent gran a Barcelona i a Catalunya, hi ha moltíssimes, que encara no arribem, perquè estan a casa seva, no és fàcil, i per això vam crear la societat de pensar de buscar la manera de creixer, de no ser quatre persones motivades, sinó de ser un grup gran, de tenir una base social forta, per poder anar mica en mica arribant més enllà. I, bueno, sí, al principi... No sé si dirte si vas a Edu o no, perquè jo crec que és un projecte que, de seguida, que el veus i l'experimenta, ja convences. I que és més una feina de formigueta, no? De na fent, de na fent, de na fent. Però quan arribes, les portes se t'obren. No s'ha costat, per exemple, tornar als llocs o continuar, o la demanda cada cop creix més, i la veritat és que és molt gratificant. Ara, per exemple, la de regar formació que vam fer a Barcelona, es van apuntar a 35 persones. Mira, justament ho estava mirant. T'anava a comentar que hi ha senjurs poc a poc s'ha anat creixent, també amb l'Institut de Senjurs, que també han sortit joves voluntaris, i ara a Barcelona també, 35 persones voluntaris més, de un idò. No, però ja tenim 80. Clar, clar. I ho maco, que el de recurs que vam fer a Barcelona, una persona de senjurs que no va arribar aquí, la va fer allà, i mira, aquest diumenge han quedat per fer la pràctica, i vam fer senjurs als gener, 3 persones, a Barcelona. Aquesta és la força que volem, entens? Que cada capítol està tots lligats i tots poden anar amb una, i complementar-nos i aportar-hi a ajudar-nos, no? Aquesta és la idea. Tots formigues d'un mateix formigal, no? Sí, o com deia la Maralisa, unes boges, que ens vam ajuntar, però, bueno, hi ha moltes boges per al món. A mi m'agradaria partir endavant projectes com, per exemple, aquest. Igual no estaríem parlant ara mateix. Sí que és veritat que, tal com deia també la Marialisa, les persones que treballeu en aquest projecte, com tu, Carles, des del primer dia ens has mostrat una part molt altruista, però molt natural. És el vostre denominador comú. A la Marialisa també s'hi nota quan parla del projecte, que no és com si fos el vostre fill gairebé. Ho feu amb tota la voluntat del món, no? Vaig estar fent el voluntari, allà, com d'altres companyes. I molt ens hem adonat d'això, no? Dic, hòstia, això ajuda molt. És que enganxa. Enganxa molt. Jo aquest matí he estat... Nosaltres havíem aturat les passejades aquests mesos, perquè, bueno, estàvem amb més històries. I aquest matí que he tornat a veure la gent gran, quan puja el tricicle, les reaccions que tenen, i, bueno, tornes a casa amb un subidon, i t'entra l'ambició, no? Encara vull més. Clar, t'entra l'ambició perquè veus que pel voluntari és molt gratificant. A part que estàs fent una acció solidària que t'ajuda, ostres, és una activitat xula. I, aleshores, te n'adones que potser és relativament fàcil trobar persones que, quan ho provin, s'enganxin, no? La prova de temps aquí s'enjust, som 50 ja, amb tota la pandèmia. 50 persones, estem al·lucinats, estem molt contents. És que és una fórmula que funciona. És un acompanyament agradable que produeix beneficis a tothom. I, aleshores, és un wing-wing, sempre. I sí, estem... El Carles, som un grapat, eh, de gent així com el Carles i jo, també és a la Mart o a la Terra. Està l'Àlex de Gran Gels, està... Bueno, amb un cadastran David i Miriam, i tots estem boges, sí. Bona nit, l'Àlex. Home, per l'endemòmeros i per anar acabant, aquí és s'enjust més o menys les estadístiques aquest passat 2020, tot i la pandèmia i la situació que tots coneixem, no cal recordar-la, Carles, heu arribat a fer 134 sortides. Heu passejat a gairebé 210 persones, no? Sí, sí, sí. 171 hores de passeig en total, això aquí s'enjust. Són més petits, i també la geografia tampoc no ajuda massa, i tenim potser recorreguts més curts, no? I amb la pandèmia i sense anar als equipaments. Clar, clar. Sí que hem anat... Particulars hi ha l'esproceat, l'ocupacional. Sí, sí, està claríssim. I suméssim també el milenari o altres residències. Clar, el milenari és tant, perquè no residències són pisos, i llavors ells s'hi poden apuntar. Una altra categoria, diguéssim. Però les residències ja ho saben, ja hem anat a visitar-les a totes, i mira, avui aquest matí, per exemple, he parlat amb el Centres Proceat, no amb el d'ocupacional, sinó amb el d'educació, amb els nanos, i ens han dit que al setembre volen començar també amb nosaltres, o sigui que per això feina ja i... Ostres, i gent que ha ajudat també. Però és que, a més, aquí tenim el repte dels particulars, que és una mica bogeria, no? Ara començem també la setmana que ve, i això implica, ara, una trucada a totes les persones, si et va bé a vostè fer la passejada, i, bueno... Clar, és una feina de contacte personal de 1.000 per cent. Però, clar, tu saps la felicitat i el que els ajuda. Tenim casos ja aquí molt macos, tenim una persona que viu al barri nord, que és una persona que està perfectament, va a quedar-hi al mercat, però la pobretta ens va veure un dia, ens va dir si podia anar de passeig, que se sent molt sola, va morir els fills, se sent molt sola, té un net que l'estima amb bogeria, hi havia un cop a la setmana a veure-la, però hi van començar a fer passejades amb elles, i, a més, és que aprens, t'explica, em porta aquí tota la vida. Esclar, descobriràs dins drets del poble segur, per t'explica, mira, jo aquí de petita feia això, no? Aquí hi havia aquesta altra cosa. I tu veus, bueno, no ho sé, omple molt, no? I el voluntariat està molt bé, està content, i ara, també nosaltres començem la setmana que ve, en particulars, sí que tenim el hàndic a aquest, que el voluntariat té molta paciència, perquè es diu, mireu, ho reserveu, no? Ells en passen, reserveu-vos, doncs, fent les passejades de 11 a 1, però molts dies igual se n'olan, perquè aquella persona no pot, perquè el que et dic... Molts temps, igual no companya, el que sigui. O, per això, o quan vas a un equipament és més fàcil, perquè l'equipament s'encarrega que si no pot venir una persona, que ho tenia precisió d'un altre, no? O, com diu la Marialisa, anirem quan vagi passant tot això, anirem cap endavant i encara més. Abans d'assaltar amb altra copa de Marialisa, ja paren, acabant, també, a Carles. Si no ets mal encaminada, també participareu, ajudareu, no? Aquestes persones majors d'avui, tant anys, que es vagin a vacunar el centre civil, l'estoballola de Sant Feliu. Tot fer? Sí, sí. A l'Ajuntament ho han jugat... Des d'aquí, Sant Just, fins a Sant Feliu, no? A l'Ajuntament, sí, ens va posar en contacte nosaltres, ens ho va proposar, vam dir que em semblava una idea fantàstica, però ho hem de coordinar, perquè no sabem des de Sant Just solidari i també s'ho han mirat, i l'Ajuntament va dir que està molt bé, i que per això estem-hi per ajudar-hi, que és fantàstic. Al voluntariat també tenim un grup i ho vam comentar així per damunt, i tothom va clar que sí, encantat. L'únic que ens queda és quadrar com fer-ho, perquè potser el departament dona un horari, i clar... Clar, ens hem de quadrar, també. Clar, nosaltres ja s'han fet les graies pel mes de març, i hem reservat, de cada dia, d'11 a 1, i a la tarda, de 4 a 6, no? A veure si... Em deia saber la casuística, però la ruta ja l'han vist, on està. T'ha anat a preguntar, perquè d'aquí a Sant Feliu, a veure... Sí, però ja la tenim, perquè a més és al barri, és al de sota de Mas Lluís, al de la Salut, es diu... Sí, exacte. Hi ha bones pujades d'aquí allà, i baixades. Però ja la tenim, la ruta, però sí. Es baixarem per Carretera Real, pel Carri-l-Vici, i aleshores, parlem amb la Marquesa que està i ve, i ja donarem allà. Però ens fa això, unes reunions amb l'Ajuntament Parlo... Per acabar de quadrar-ho. Tant de bo, amb tu, que és amic, puc venir amb vosaltres, que em portés igual el centre cívica a vacunar-me. Marialisa, acabem també parlant amb tu. Parlaven també amb el Carles, el tema d'aquests números de les passejades, de quanta gent han portat, el capítol a Barcelona, no? Com ho heu... Bueno, quins números teniu, si és que tenim una mica les estadístiques d'aquest 2020, tot i la pandèmia, i tot i la situació? Sí, bé. Òbviament, en 2020 hem fet moltes menys passejades de les que veníem fent, Òbviament, perquè els millors mesos són els de primavera, i estaven totes tancades a casa. No hi havia manera de sortir, però en el moment que va començar la desescalada, ja nosaltres tornàvem al carrer, i vam exprimir els quatre mesos, o el que ens va deixar, la situació, i en final hem aconseguit fer unes 300 passejades que no estan gens malament per el temps que hem pogut. Normalment, en les tricicles van dues persones, però, clar, hem de mantenir les distàncies i tal, i per això hem pogut sortir només amb una persona per tricicle. Alguna vegada ha sortit en dues, que tenen parella, la comunitat, la convivència... Per tant, persones de les 300 passejades potser... Al final han sigut, potser, unes 400, però no moltes més per això, per tant, les distàncies. Però, bueno... Un Nadal preciós, cada dia sortíem a veure les junts de Nadal, i bé, i ara ja hem tornat en Playberm, que normalment no fem massa activitat a l'Ivern, però, clar, la gent necessita sortir, necessita passejar, i això les està venint molt, molt bé. Avui hem tingut reunió amb les residències, les residències que ja estan vacunades volen començar quan abans millor, perquè hem de recuperar el temps que no han pogut sortir. Clar, no estem tan lluny a Carles d'aquestes xifres, de fer aquesta... No, no, no, Carles. 400 passejades d'aquí passen just. Quan ens descuidem el Carles ens passarà. Seguríssim, l'enventa que porta Maria Lluísa mara meva. Però, pensa que les que t'ha vingut... M'has comprat un tricicle més bons que els nostres. Ho veus, ho veus? No és que sigui més bons, és que aquí s'anjust és que l'autografia que tenim, que és que no arribem... És que tot és més cària d'estar tota l'alçada, Maria Lluísa. Clar, clar, clar. Pujar el canigó. Aquí tenim uns carrers que... Val més pujat, també, d'una idea a Barcelona, eh? Però vagi aquí i crec que el soparem, eh? És un problemet amb això, eh? Això és una mica com l'hi és boa, salva les distàncies. Maria Lluísa, gràcies per atendre'ns avui. Un plaer conèixer també i escoltar aquestes paraules del capítol de Barcelona. I Carles, també, de nou, gràcies per passar per aquí pel programa. Ja sabeu que sempre us obriem els micròfons, per parlar d'aquest tema i d'una difusió. I que vagi molt bé aquesta pedalada, faig un últim recordatori que encara poden apuntar-se. De fet, tenen temps, encara hi ha 10 dies, no?, que es poden apuntar. Sí, sí. Fins al divendres 12 es poden apuntar. I l'activitat serà entre 17, 13 i diumenge a 14, no? Després del matí, al diumenge altes. Vinga, va, que segur que... que poden moure una mica el cul, sortir de casa i fer... encara que siguin a comprar el pas 5 vegades, ja fan aquest quilòmetre i mig, segurament. Més informació també al web, al vostre web, amb vici sense edat, puncat. Espero que vagi molt bé aquesta pedalada, que assumeu molts quilòmetres. Carles, Marialisa, moltes gràcies als dos i fins aviat. A vosaltres per, bueno, també per ajudar-nos a la difusió i amb el projecte, que vagi molt bé. Endavant, clar que sí. Adéu, Marialisa. Adéu. Adéu, bona tarda. I'm sitting on a duck all the pain Where's the time? I'm sitting on a duck all the pain Where's the time?