I used to think maybe you left me, now baby I'm smooth. Entrem ara si obrim els micròfons. Crec que feia molts mesos que l'estudi de ràdio d'Esvern estava en ple. Molt bona tarda a les tres. Benvingudes, us les presento. Tenim la Carme Malareta, la Mariona Pujol i la Irene Forment. Bona tarda a les tres. Bona tarda. Tímida, això passa res. Benvingudes a la Mísora i al programa. Fa molt de temps que no tinc tantes persones. Estem aquí amb les pantalles, totes les proteccions per època de Covid. Carme, començo per tu. Aquesta època de confinament és el que us va donar aquesta idea, per tirar endavant aquest projecte, que ja vam parlar una vegada aquí. De fet, em van parlar quan també va rebre aquest premi, aquesta veca de la Fundació Carulla. Estic parlant del projecte Expressa, aquest projecte que podrem veure per fi al carrer d'aquí de Sant Just. Si et sembla, Carme, ja ho diré bé avui, eh? Estic agafada amb el teu nom. Explica'ns una mica en què consistia, per si algú que encara no conèix aquest projecte. Sí, Expressa és un projecte que vol explorar com ens hem comunicat en l'època de confinament, del primer confinament, perquè després hi ha hagut diversos. Llavors és un projecte participatiu que s'ha demanat que la gent aporti aquests relats espontanis que vam tenir la necessitat de posar paraules a lo que estaven vivint, que no ho havíem viscut mai, no? I que ens donés la confiança aportant aquests relats perquè els faríem públics i els hem fet públics ja online, a través d'un Instagram que hem creat expressament pel projecte, i ara el dia 13 de març es faran públics a l'espai urbà de Sant Just. Els espais són uns plafons que n'hi han instal·lats de diferents llocs? Sí, és com si diguéssim... Hi existien o els posareu expressament? Els espais aprofitem, és dir, dins del projecte, ja estava pensat que si hi havia eleccions, demanar que els taulells electorals que es posaven quan hi ha unes eleccions que es mantinguessin, i són uns penells que fan 3 metres que ja estan instal·lats, que hem demanat a l'Ajuntament que els mantingui, i estaran en sis localitzacions diferents del poble. S'utilitzaran aquests penells perquè, d'alguna manera, també és com un recuperar les paraules de la gent als carrers que han estat vetats, i és una metàfora de tornar la paraula de la gent al carrer. I la Irene no ha estat encarregada de gestionar la part de les xarxes, d'anar publicant tots aquests textos en aquest format que és igual per tots. Explica'ns, Irene, on va sorgir aquesta idea de fer-ho d'aquesta manera, com si fossin folis d'una llibreta, o de com ho veu ja està. El format, des del primer moment, es va preparar per Instagram, ja que vam veure, entre tots, que era una plataforma molt participativa, que la gent es sentia molt còmode, i al ser una plataforma exclusivament de fotografia, vam veure que era superadacuada per aquest projecte. La idea és, al principi, que tenia aquesta estètica dels diaris dels anys 70, i vam veure que seguir una estètica quadrada en l'Instagram basant en els quadrats, com si fos una llibreta. Era quadrícula, no? Era molt atractiu, per això totes les fotos són exclusivament amb tall quadrat, i com podreu veure en l'Instagram, tenen una doble part, hi ha un primer titular, que és la frase com Clau, que vam detectar en tots els relats, i després hi ha una segona para on podria viatjar els relats complers, i això combinat amb un separador, on la Carme explicava una mica de reflexions entre... Un separador vol dir imatges del mateix perfil que fem de separadors d'aquestes frases de les persones. Hi ha unes imatges semblants, un clip, una carpeta, imatges representatives que no van lligades amb textos més bé reflexius, i la veritat va tenir molt bona resposta per veure de la gent. Quants neu rebot? Vam rebre un total de 106 textos, tot i que vam celebrar el text número 100, per coincidir amb els 100 dies d'estat d'alarma, i va tenir molt bona resposta, i la gent no només es fixava en el seu text, sinó que compartia el de la resta, i es va crear una acció molt bonica, molt participativa. I aquests 106 estan publicats tots, no? O el 100? El 106, eh? El 106, el 106. Estic llegint un d'aquests, agafat algun, i diu, no, i això de la fase 1 de moment no val la pena. Això és algun dels textos que heu rebut. Esclar, imagino que hi havia gent que potser coneixia-ho, o no sé si t'ho iran directament o no, però en tot cas, clar, eren reflexions de persones, potser si senties identificada, inclús, o de pensar, ostres, jo en algun moment també vaig pensar això. Clar, hi havia gent que podies conèixer, mics proper, gent que no, hi havia moltes frases que deies, ostres, jo he passat per això, i jo crec que no només per nosaltres, sinó per la gent que hi participava, s'enreia dels relats de la resta, i es va crear, doncs, això, com un vincle, tots, clar, tots com lligats per del que era el confinament. És més, una de les paraules destacades del... entre tots els relats va ser casa. Sí? De les que més es repetia? Sí, sí. Estàs estudiant d'aquest tipus, de veure quines paraules... Estàs estudiant, estàs estudiant. Entre les paraules hi havia 2020, vida, mare, confinament, però després hi havia altres més gracioses, com... Ostres, escombraria, es fa, exactament. Sí, hi havien relats des de molt poètics romàntics, amb molt d'anar per casa, de dir, vaig a fer els 100 metres al parc, i... Ostres, i et reies. Clar, no hi havia, podíem dir, un filtre, sinó que tot s'hi valia, en aquest cas. Qualsevol reflexió és vàlida. Correcte, correcte. Tenim també la Mariona, Mariona, que aquest és l'última, però també volia parlar amb tu, explicant-se quina part has afegit tu en aquest projecte, o com ja has col·laborat, també. Doncs la Carme ens va comunicar amb nosaltres. Tenia una mica l'interès de formalitzar una taula de treball amb gent de diferents disciplines, llavors va contactar amb la Iona Palau, que és antropòloga, i ser amista, també, amb el Santiago Herrant, que és científic, el Jaume Grau, que és filòsof, i jo, que estic en la branca de les pràctiques artístiques més aviat. I una mica la idea era posar sobre la taula tot aquest contingut des de tots aquests textos que havíem rebut, i com això, com des d'aquí, saltaven com altres reflexions, i sí, bàsicament, la idea és posar sobre la taula reflexions des de molts llocs diferents i de moltes maneres diferents, i la taula de treball, aquesta, s'ha anat generant d'una manera orgànica i ha anat comprenent un... com el seu propi recorregut, que també, bueno, es podrà veure l'exposició que farem el dia 18 a l'espai, després de penjar els textos al carrer el dia 13, el dia 18, estarem a l'espai de la Carme Malaret, i ja es podrà veure una instal·lació que hem d'adetermar... Amb els mateixos textos, també. Amb els mateixos textos, sí. Una mica la idea era fer com un caràndar i col·lectiu, i sí, com un diari col·lectiu més aviat. Amb on es veies representada, com dia per dia, totes aquestes reflexions i aquests textos que ens han anat enviant, i una mica, també, amb Sola Paru, amb les dades importants... De Tornado o Bartura, de tot això, m'entenc. Perquè l'objectiu, Carme, torno cap a tu, ens veiem entre menys pares, la gent no ens veu, però que ho sapieu, això, que està sent una de reflexes... Sí, semblen detectius. Clar, l'objectiu d'aquesta expressa, no? Quan es va gestar, inicialment, quina era? Home, l'objectiu, jo, per mi, és posar en valor i posar en foc a les narratives que surten de la gent. I que qualsevol narrativa, qualsevol... El que tu has llegit, aquesta frase, doncs pot portar molta reflexió, perquè durant molts mesos vam estar confinats en un espai tancat. La gent... Jo crec que els veritables protagonistes... I jo, d'alguna manera, volia tornar... a aquestes paraules, a l'espai públic, que va estar secretat, doncs per normatives i per pos, i que encara ho estem vivint, no? Sembla que parlem en passat, però que encara estem a dintre d'aquesta falsa normalitat. Totalment. De fet, coincideix aquest primer any, no?, de l'estat d'alarma, etcètera, amb l'exposició al carrer d'aquestes frases, d'aquestes reflexions, no? És a dir, està buscat. Sí, sí, sí. Quan vam decidir quina data fer-ho, també, aquest mes de març, vull dir, aquí s'enjuus, hi ha moltes reflexions i exposicions sobre el que va passar, farà un any, no? I vam creure que era un moment adequat, també, per presentar el projecte, aquest express. També vull dir que el que ha passat, el que ha dit la Mariona, de la mostra que farem a l'espai, hi haurà, com dues parts. Un intentarem que la gent, quan entri, es trobi en una estança domèstica, perquè reivindiquem que aquests escritos han sortit del nostre espai domèstic, del nostre llarg, no? I això ho volem reflectir. I després, també, l'història del paper d'en Paparà, que potser la gent pot preguntar-hi, què té a veure, no? Un paper pintat que volem col·locar en aquests panells tant a l'espai urbà com a dintre de l'espai, no? Però també volem reivindicar que tots aquests relats han sortit d'un entorn familiar i domèstic, no? I el seu intervenció plàstica, la nostra manera, el nostre llenguatge és posant-hi aquests elements. Estava veient que, clar, l'equip sou moltes més persones, clar, avui, i meravelladament, per la Covid, tots no hi cabríem aquí dins, és un rotllo, però és cert. Estic llegint altres noms, com per exemple Quim Déu, que també he passat per aquí pel programa en alguna ocasió, i també ha format part d'aquesta, no sé si l'Airena volia... Sí, sí, bueno, el Quim ha estat l'amén darrere de tots els dissenys, tots els separadors, tot el paginat, tot l'estètic, el logotip, tot de seu, i, clar, també vam estar treballant molt, molt intensament al principi per treballar aquesta imatge, perquè com per materialitzar totes les dades que la Carme tenia i per adaptar-les també a aquests formats digitals i a una posterior obra del carrer. Estic llegint també l'Aura Baringo. Ho dic perquè veig aquí molts noms i, clar, sap greu que no hi passin tots per aquí, però estic veient, per exemple, l'Aura Baringo, que també la coneixem, com a la seva faceta més artista plàstica, no? Seria una mica juntament amb el Quim. Estem dissenyant aquesta estètica que volem mostrar a dintre de l'espai. La Laura és una persona que en sap molt dels espais efímers, i des que vaig concebre el projecte i que ja d'alguna manera vaig elaborar un pla de treball en diferents fases, jo ja li vaig comunicar amb ella que comptava que quan haguéssim de fer la mostra que ella estaria al davant i que ens ho passaríem molt bé. Era un préacord que tenia aviat fet. Per cert, Carme, això ho va rebre totes vosaltres. Vos ho dic, va rebre aquesta beca o esa cultura de la Fundació Carulla, que entenc que això també us ha obert altres portes a moure altres llocs, o de moment la obra, la mostra, el projecte es queda aquí. Bé, hi havia 20 beques del Sòs Cultura i van estar escollits 20 propostes. La majoria eren espectacles de... Van ho són, perquè s'estan gestant, són espectacles de carrer, i una de les finalitats i un dels punts del projecte, del Sòs Cultura, era que fer com un festival, quan es pogués fer, que era la primavera, per mostrar el carrer tot el treball que s'havia fet. Jo crec que es pensava que ara, al mes de març, ja la cosa estaria millor, més de fora que dins, no? Sí, s'ha posposat, però sí que hi ha un compromís per part de la Fundació Carulla, que això es faci al carrer. Per altra part, el projecte es pressa, i això ens fa molta il·lusió a totes, perquè realment sí... Diuen que sí, eh? Les dues diuen sí. No, no, a societat, interès, més enllà de la Fundació Carulla. Llavors, bueno, estem... Se'ns va demanar un dossier, perquè es pugui entregar aquests agents que, d'alguna manera, mostren interès, i ja veurem quin recorregut hi haurà. Oh, pinta, a veure si acaben com les postals. Sí, no? No, escolta, en viatja bastant. Sí, sí. Una pregunta que em fica una mica la curiositat de tots aquests textos, d'aquests, a veure, sensis textos, que heu rebut, que aguantava l'Airene. Algú que us hagi creat l'atenció s'ha guanyat molts, molt divertits, i a saber quins textos heu rebut, però algú que us hagi creat... No ho sé, que us hagi creat algun... no ho sé, algú curiós. Home, em fa molt de gràcia el de la persona que deia que t'alifia a podreure el satisfaïr, perquè estava la seva mare per casa. Me'n recorda, aquests. Sí, una noia, imagino, d'una pareta... Sí, que veia amb sa mare, no? Ja... Va, avui m'ho ha obert la porta de casa, la meva mare, quan estava al satisfaïr, diu l'altre tia, jo no l'he dret perquè em fa vergonya. Deveu haver rigut, no?, amb algunes... N'hi havia, n'hi havia, algunes gracioses. A veure, d'altres... Clar, hi ha matacions... M'hauria d'anar amb terra una guardada, eh? Hi havia més intenses, també. Però em recordo una, que era com un pare i un fill, no? I llavors, bueno, era com... Que veies que hi havia una conversa, no, entre aquests dos textos, el pare publicava una cosa, referint-se a la conversa amb el fill i el fill públic, una cosa referint-se a la conversa amb el pare, sí. Sí. Bueno, va estar hospitalitzat, no?, i... Sí, sí, sí. No, hi havia textos que jo crec que... Bueno, la majoria també ens va sobtar que eren molt personals, eren molt reflectius, i la gent firmava amb el seu nom, perquè nosaltres donàvem la possibilitat que, si volies, podíem... Nosaltres sabíem qui era, no?, si posen anònim o saudònim. N'hi ha hagut pocs d'anònims, o en saudònim, és la majoria, encara que el test fos molt punyent, posaven el seu nom. Sí. S'han obert i molta gent també van veure que formats que pensàvem que s'havien perdut com un bloc de notes, una llibreta, moltíssima gent escrivia poesia, van tenir poemes, no tot eren whatsapps, hi havia converses, hi havia escrit, personal, gent que simplement escrivia per si mateixa, no per ningú, i això també va ser molt sorprenent i molt bonic. No tot era l'entorn digital, sinó que també vam donar... veu que la gent pogués parlar-nos aquests escrit en mà, i realment molta gent va aprofitar aquestes tones mortes al confinament per escriure els textos a si mateixos, sobre els seus sentiments o dedicats a gent que estava fora i que tenien ganes de veure... Perquè us envien les fotografies, d'aquests textos, o... Sí, d'aquests sí, i a vegades ens envíem també captures de pantalla, perquè tinguéssim un històric, però... Clar, perquè havia d'estar escrit en aquell moment, no valia d'esperar cara, reflexionant del que va passar escrit. No, era endata del confinament. Clar, clar, per això calia una mostra de que allò era realment... Quan s'està... On s'havia fet, no? No em confiaria bastant, eh? Jo crec que alguna trampa hi haurà, però poc. Em confiem que de les 100 gairebé 110 persones, la majoria, quan escriure, quan estàvem tancats a casa, i només sortíem a tirar les comaries, no? Hi ha alguns curiosos, n'estiguéssim alguns, però animo també a la gent que ens està escoltant que vagin a l'Instagram d'Expresa i que li donin un cop d'huig. A banda d'anar i sortir al carrer aquest... El 13 serà, o el 18 era? Bueno, el dia 13, comencem a fer la intervenció plàstica, dir que com abans, no? Una mica com els anys 70, quan anàvem a empaparar parets, no?, de manera subversiva. Em veus un partit polític, però no ho sou. No, no, no, però sortirem amb la galleta... No s'hi pondran, ai... Bueno, jo ja veia avisada que estaríem pel carrer canjant coses, espero que no ens donin un toc d'atenció. No, això no, sortirem amb la galleta, amb la cola, amb els papers... i estarem al carrer. Els, puc dir, que a les 6 localitzacions, que encara estem elaborant una mica el pròxim en la mà parada, estaran al mercat Carrer Raval, a la plaça Canigó, a Carrer Indústria Salvador Priu, al maig Lluís, a la rosa de la Rotsenburg i a les bases de Sant Pere. Déu n'hi do, és un bon recorregut per tothom. Tothom podran veure més enllà del del seu barri a fer una ruta. Doncs escolteu, Carme, Mariona i Irene, gràcies per passar per aquí pel programa, amb ganes de veure aquests plafons, també perquè hi vaig col·laborar. Per tant, algun d'aquests textos, que el veu era escrit en el seu moment, té ganes de que vegi la llum, que vegi tot molt bé, i, Carme, de nou, enhorabona també per aquesta beca que vas guanyar de la fundació Carollet per la feina feta. Jo només vull dir que, realment, el projecte Espresse, com tu has dit, hi ha molts noms arreddera, molta gent. Ens han quedat per dir-ne, eh? Sí, i que jo agraeixo enormament a les 106 persones que van confiar en nosaltres, van aportar els seus escritos, i a tota la gent que ha col·laborat i està col·laborant amb que aquest projecte surti al carrer i es faci la mostra de veritat, que agraeixo moltíssim, també que hagi vingut la Irene i la Mariona, perquè m'han donat suport més sentit acompanyada i gràcies, de veritat, a tota la gent. Doncs mira, marxem amb aquest comiat, gràcies a les 3, i ens veiem pel poble, que vagi molt bé. Adéu.