M'agradaria parlar amb la Irene Pujadas, que, com deia, la tenim a l'altra banda de la línia Irene, bona tarda. Bona tarda Mireia. Bona tarda, Benvinguda a la Mísora. Benvinguda al programa de plaça Mireia. Teníem ganes de conèixer-te. Tothom que sigui per telèfon, com sempre dic en època de Covid, no sempre podem conèixer-nos en persona. Però estàs ben a prop per tal de l'altre dia segur que passes per aquí. Avui parlarem d'aquesta primera obra del primer llibre, que és un recull de contes, per començar els desperfectes. I també les portades que també en parlarem, perquè també fa una sanjustenca de la portada. La Irene, abans de que s'afegessi a la trucada l'autora de la portada, explica'ns quins són aquests personatges desperfectes que apareixen en aquest llibre. Els desperfectes són 21 contes, que tracten temes molt diferents. Des de la mort, la fe, el final de la amistat, el final de la mort, la superstició, hi ha molta veritat de temes, però és veritat que tots comparteixen un punt d'humor negre. I potser alguns plantejaments una miqueta absurds, també una miqueta de ganes d'exprimant amb la idea del conte. I el que dius dels desperfectes, el títol és perquè em feia el contrast que hi ha entre la idea del desperfecte, que és com no s'aparres que tal mòbil, com una cosa com molt poc greu, i les trajeries que els hi passen als personatges, que són gent que els hi passa coses bèsties i que no saben gaire com reaccionar. Reaccionant de maneres com poc habituals o com una miqueta absurdes, no sé, m'interessava com una miqueta aquest contrast. I estan inspirats o t'has inspirat en persones reals perquè eren aquests personatges no perfectes o desperfectes o són pura imaginació? Bueno, jo crec que tothom, en general, tothom... Sí, tothom fa el que pot, però... No m'he basat en ningú, en ningú concret, la veritat, els contes no són d'autoficció, vull dir que al final suposo que sí que tot el que vas veient o tu mateix, el que et passa, tot influència, però en aquest cas els contes no és allò que diguis, el meu alter ego, ni cap cosa així, són situacions bastant imaginàries i amb un puntet de fantasia, de fet. Vull dir, intentant marxar una mica del realisme. I que et vado a escriure aquests contes o d'on surgeix aquesta idea a la llavor d'aquesta primera obra, aquest primer llibre, que deu fer una il·lusió tremenda també, tenir l'última vegada? Sí, em fa una il·lusió molt tremenda, molt tremenda. I, bueno, la veritat és que escriure n'ha t'escrivint sempre, i és veritat que l'últim any i mig he tingut més temps, i vaig anar fent, portava com uns quants contes, veia com que de cop i volta m'hi podia posar una miqueta més, i quan s'estava costant el premi vaig dir, va, vaig intentar-ho, i després també com vaig començar a veure que els contes tenien com aquest punt de textura en comú, vull dir que, bueno, vaig veure que podia tenir una unitat i vaig decidir provar, aviam si havia sort. Has comentat el premi i entenc que ha d'estar referent al document, el premi i document del 2020? Sí, que l'hem guanyat, de fet, és exèqua, l'hem guanyat amb una altra noia que es diu Laia Vinyes, que ella ha fet una novel·la que es diu Les Crosques. És a dir, primera obra publicada, primera llibre, aquest recull de contes, i ja vas amb un premi, és com una manera perfecta de presentar-te al públic? Sí, sí, no, no, per mi, o sigui, és un honor absolutament ho ha guanyat, i a més és un premi que s'agraixut d'aquesta sempre, i que té molt bona projecció, i bueno, el que deies l'altre, és una llitoria meravellosa i et dona molta visibilitat, vull dir que estic encantada, també una miqueta espantada, però sobretot encantada. Espantada de què? Per cert, Irene tenim... estem trucant a la Gina, estem... Mira-la, aquí la tenim, perdoneu, que això va una mica així... Hola, Irene, quant et vens? Hola, la Gina, també la Gina Harster, també la Sant Justenca, i com deia a l'inici ella és la que ha creat la portada d'aquests dels perfectes. Gina, explica'ns una miqueta d'on t'ha surgit la idea, d'aquests personatges que ja ens comencen a sonar una mica familiars aquí a Sant Just, perquè hem vist altres pintures, altres obres teves, i tens la teva petjada, el teu ADN, és bastant reconeixible. Sí, estic, estic, últimament estic de moda, Sant Just. Estàs en fajet, estàs en fajet. No, la Irene em va... la Irene em va trucar amb una idea, una mica ja, clara, de que volia aquests personatges, perquè li agradaven molt, i llavors va ser molt fàcil, a partir de llegir-me les històries, que molts personatges també són una mica així... Bueno, jo li dic malparits, però no sabria com definir-los, i encaixa molt bé. És molt bé que t'ho pugui de personatge a partir de la història. Clar, jo la gent la seguia com de fer a temps, i veia com que els personatges eren formes rares, i així, com una miqueta com... Gens perfectes, no? Exacte. Era molt l'objectiu, i llavors, bueno, el que ha de dir, que li vaig passar uns quants contes... Mm-hm, és a dir, primícia... Exactament, ja està. És a dir, veus els altres dues que directament us veu... us va posar en contacte, i veu treballar junts, la idea de la portada, va ser una unió buscada i trobada, a l'hora. Sí, és a dir, a mi l'Eugènia Brogi, l'editora, em va dir com si tens idees d'il·lustradors que et puguin agradar, diguem-ho, i llavors vaig pensar en la Gina, i li vaig ensenyar unes quantes il·lustracions i tal, i em va dir com endavant, i llavors sí, a partir d'aquí va ser com anar fent... vam quedar un dia a les dues, i vam mirar com varies opcions que havia pensat la Gina, i vam anar fent, no? Gina, com ho veus? Sí, així, exacte. Sí, sí, va ser fàcil, vull dir, l'Erena era fàcil treballar amb ella, vull dir, és una persona fàcil, sí, vull dir, li agradava tot, estàs... És que està molt bé, ha quedat preciosa la coberta. Ha quedat molt bonica, i per dintre també és molt bonica el llibre. Sí, molt contenta. Sí, sí, jo els vaig orar ahir per la meva cop, i molt contenta, molt contenta. Perquè és la primera portada, sí que has fet altres, potser exposicions, no, Gina, o en altres llocs també t'han pogut veure i en bútiques de Barcelona, si no vaig mal encaminjada, que també veuen les teves impressions. Correcte, sí, sí. Però és la primera portada que fas. És la primera portada, i serà la segona, perquè també estic fent-me d'en Castellà. Ah! La Juna fa l'anunci oficial de la tradicció al Castellà. Tenim aquí, un espòl·le perfecte, gràcies, Gina, perdona, és la primícia. No, home, no et preocupis. Hi ha efectes que et diuen que es dirà directament així. Serà una altra portada que també faràs tu, Gina, però diferent. Sí, sí, sí. També molt divertida, jo crec que les dues són molt divertides, molt diferents, però... Són molt diferents? Sí, són molt diferents. Sí, és a dir, les dues tenen molt clarament la teva compatjada i el teu estil, però realment sí que són bastant diferents. Sí, sí. Curiós, no? Jo crec que és un guai. Curiós. Sí, sí. També també ells tenien els de l'editor, tenien una idea molt concreta, també una mica del que buscaven. Sí. I saps? I aleshores ells volien tirar més cap a una altra banda bastant similar. Tampoc se'l llunya molt, però... però, bueno, molt contenta. Jo amb la Irene encantada, si treu una altra llibra, que em truqui. Cala bé, home, i així fem entrevista a tres d'altra cop. Sí, que perfecte. Doncs, Gina, gràcies per atendre'ns aquests minutets, ni que sí, que t'hem robat, seguim xerrant amb la Irene, que vagi molt bé. Que avui ho diu molt de la conversa. Aquestes obres, gràcies. Adéu, Irene. Adéu, Mireia, adéu. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Irene, seguim xerrant amb tu d'aquesta obra, hem conegut una miqueta més a través de la portada, que sempre està bé entendre, o qui hi ha al darrere d'aquesta obra, com deieu, una fusió d'airebé natural, tot i que l'editora va potser posar una mica en situació amb ella, però sembla que ha fet un tàndem perfecte amb la Gina Harster. Bueno, no, va ser ideal, perquè jo, a part, no sabia que era una cosa que pogués fer. El tema de... tampoc sabia com funcionaven aquestes coses, i no sabia que tenia un punt de marge per poder decidir el tema de la coberta. I em fa molt... em fa una il·lusió com molt sincera, perquè... perquè sí, trobo que és molt guai que l'hagi pogut fer ella, que les dues... doncs no ho sé, és d'ale. Sí, i que estem com mig com... bueno, ara la Gina està top, però... no ho sé, que... Que fos emergents, no? Sí, i que podem com fer això junts, em sembla molt bonic, la veritat. Perquè, clar, el procés d'escriure, un llibre, clar, que comentaves, no has tingut un any i alguna cosa, no? Per... igual que molta gent, no? Molt de temps, per pensar i fer moltes coses. Clar, el primer llibre... no ho sé, el tens algun tipus de persona, o persones, o qui sigui, que potser ja estan en el món editorial, no? Però, clar, una persona de zero, escriure i publicar un llibre, que tan difícil és portar-ho a termes, és a dir, tangibilitzar-ho directament, trobar l'editor, trobar l'editorial, és a dir, tot el procés, com ha estat, fàcil, ràpid, difícil, com... Clar, al final, el tema del premi facilita bastant les coses, perquè tens un termini i llavors pots dir com, no? Proves, vull dir que no hi ha la cosa d'haver d'enviar el menospit, a un editor i haver de preguntar com, no?, haver de buscar l'editorial, vull dir que crec que... Primer passes pel premi i després passes per la publicació, no? Clar, és a dir, tu et presentes el premi i llavors, si guanyes, es comença tota la maquinària. I durant el que seria com l'època d'escriure, sí que vaig tenir molta sort perquè tenia doncs gent propera que em podia anar ajudant una mica, sí que és veritat que vaig estar convivint amb dues amigues que em van ajudar molt, que són molt bones lectores i que realment sí, els estic molt agraïda, perquè em van acompanyar molt bé i això va ser un lojo. Havia llegit en algun lloc que ara que deies que has tingut amigues, lectores que t'han ajudat molt, que de forma natural t'ha vingut la inspiració o la volia d'escriure, i que has passat una mica de l'alegria de llegir, a l'alegria d'escriure, també. Sí, és a dir, bueno, clar, hi ha com tot... Bueno, sí, sí, de fet, sí. És a dir, jo m'ho passo bastant bé escrivint, i després és a dir que en algun moment buscà el rigor, que la cosa sigui com 40, que vull dir que crec que hi ha un moment de no de patir, però d'haver-te de posar com més sèrio, però com la idea del joc m'agrada molt i m'agrada molt en referències piures, és a dir, el tema del conte, per exemple, de jugar una mica tant que és un conte, que no ho és, buscar els límits, tal. Jo, amb això, m'ho passo bé. A dir, també, que hi ha alguns contes que, en certa manera, no estan acabats, o queden una mica oberts? Sí, clar, hi ha alguns que... Bueno, els contes són molt curts, realment. Llavors, és veritat que, clar, n'hi ha alguns que no plantejen allò, un inici, un ús i un desganllàs, com molt, molt, molt tancats. Potser són com més... N'hi ha alguns que jo crec que són com si fossin viñetes. Allò, una escena concreta, que llavors, doncs, el... l'acte on pot treure una cosa o altra, no? Però que potser no són com contes com això, de quins apàgines molt elaborats, amb un final tancat... Són, potser, com més situacions, escenes. Són com micro-sèries, micro... o petits, no? Sí, com si fossin... Sí, com si fossin... Sí, com escenes concretes, allò... Potser com la novel·la, és com més... com un gènere en què et pots esplejar tranquil·lament, no? I com aprofundint els personatges, i aprofundint en tot el que està passant. I l'altre dia, no sé què va dir, que em sembla molt interessant, però no me'n recordo què ho va dir, vull dir, que fatal. Però que deia que el contes més d'escena, i la novel·la és més de personatge. I és veritat que, bueno, que has de condensar molt per fer un compte. I llavors, potser hi ha coses que no queden tancades, o que queden més a l'aire, i... Però, bueno... També crec que et deixem més obert el... La imaginació... Sí, la interpretació, cadascú potser li evoca una cosa diferent, o... no ho sé, aviam com va. Alguna crítica, diguéssim, narrativa, no? O crítiques literàries, més aviat, deia que ho havia llegit, que la veu narrativa que hi ha al darrere d'aquesta obra, per tant, tu mateixa que ho escrius, no? És molt segura i molt ambiciosa, o que es denota segura, i ambiciosa, amb poder, és a dir, segura, no? Així... molt empenta. Perquè, suposo que així també és tu, Irene. Doncs... No ho sé, la veritat. Però això... No, això ho va dir el jurat, això ho va dir el jurat, i vaig estar molt contenta que ho diguéssim, perquè la veritat és que no havia pensat... És a dir, no pensava com que fos... Tampoc pensava que fos insegura, sincerament, però em va sorprendre que resaltessin això. Sí, no ho sé, aviam com... Bueno, també parlàvem d'escavrositat i negró. No ho sé. És cert, això, o no tant? No, sí que és cert, hi ha molt d'humor negre als contes, és a dir, tracten com... això de temes pot ser una mica... una miqueta negres, bueno, la mort, com... els finals de les coses, vull dir, és que sí que hi ha que troquen temes, una miqueta d'orillos, i com a tot, el que m'ha funcionat millor era l'humor negre. I llavors potser és dir que hi ha aquest punt de desperpajo, que potser és la seguretat que ells hi veien. És, a més, una llibertat no controlada, com un... Deixar-se anar, potser. Sí, potser sí, sí, sí, sí. Irene, volia parlar també d'un altre punt abans d'acabar, que ens queden uns últims minutets. La revista Branca, Branca.cat, per si algú vol anar a mirar, ets una de les... crec que he llegit que ets una de les que forma part del nucli dur, és a dir, una de les fundadores, entenc, d'aquesta revista, Històries i Vinyetes. Què és aquesta Branca? És una revista de ficció, que fem amb la Julièva Cardítica, l'Airena Silvaixi, som les tres editores, i res és una revista que vam crear, farà com 3 anys, i ara anem pel port número, i funciona per convocatòria oberta, llavors nosaltres diem un tema, i la gent s'hi presenta, i s'hi pot presentar com tot el que sigui el ram de la ficció, és a dir, des de contes, poemes, guions, il·lustracions, còmics, és a dir, ficció tan literària com gràfica, i llavors a cada número tenim un jurat que escull les obres, les obres que consideren millors, i llavors publiquem la revista en paper, hasta que el llibre té, jo crec. Sí? Doncs és un bon lloc per anar a treure el cap, i una ullada, no? De fet, precisament avui, avui que és 15 de març, s'acaba el termini, perquè està convocatòria, que crec que aquest pròxim número anirà, a veure si ho llegeixo bé, un mita fundacional del planeta Mart. Sí, això és una temàtica, eh? Quina cosa més natural, a més, com va sorgir-te això també? Quin tema? Això sorgir-te que hem fet una col·laboració amb el CCB, amb el... Sí, i ells tenen un festival de literatura que es diu Cosmòpolis, i aquest any ens van proposar de fer alguna cosa junts. I els temes eren limitats, i llavors, bueno, un dels temes possibles era Mart, i llavors vam optar per fer-ho sobre Mart, i sobre una possible societat humana que es muda al planeta Mart. Llavors, bueno, és una branca com especial, perquè normalment tot es funciona per convocatòria oberta, i en aquest cas hem fet una encarre que set escriptors, i hem obert o convocatòria només per un text. Vull dir que és com una mica diferent de les branques normals. I ara, però, bueno, ara el maig sortirà la branca normal, que tracta sobre mala literatura, i això és art, i després sortirà la marciana. És un any una miqueta louco. Sí, una mica com l'any, o com aquest any anterior, i el que també seguim en aquest 2021, tot molt marciano. Tot molt estrany, tot molt estrany. Però molt real també, a l'hora. Per tant, no és una pel·lícula, això. No és cap pel·lícula, no és cap pel·lícula. No, no. Tampoc és una pel·lícula que es ha publicat aquest llibre, i s'ha fet un llibre de l'altre d'editorial. Sí. El que tenim, això, anem a acabar avui, com deia, els desperfectes de l'altre d'editorial. Si algú encara no coneix aquesta ditorial, de debò que us animo a que investigueu la teva obra, i tot el ventall que tenen, perquè és un editorial que realment cuida tots els detalls. També passen per la portada, que hem tingut també el plaer de tenir per aquí la Gina Hardstead, per telèfon, per ser... Moltíssimes gràcies. El dia 10 ha sortit el llibre, no? Sí, sí, ara ja està al món. Ara ja podem dir-ho amb veu alta. Doncs Irene, gràcies per aquesta entrevista avui. M'ha encantat conèixer-te a tu, i també saber una mica el punt creatiu de la Gina amb aquesta portada, que ens ha fet aquest espogre genial de la portada en castellà, també. M'ha encantat, això. I de la presentació també, que ara potser no sé si es pot dir així, però en principi presentarem el llibre el dia 19 de març, que el llibre té. Ah, doncs mira, perfecte, perquè també és d'aquest dijous, de fet. No, divendres, no és. Quins és el que hi serveix? És divendres, sí. Doncs va, digue'ns a quina hora ho fareu. No ho sé. Segurament al vespre, o a mitjana tarda. Suposo que serà al vespre, sí, sí. I ens informarem per dir-ho també, els carals informatius de ràdio d'Esvern, així que Irene, a veure si també ens coneixem aquest divendres en persona, i així que vam de posar-nos cares a les nostres ànimes desperfectes. Irene, gràcies per atendre'ns, com deia, un plaer. M'agrada aquesta alegria que també contagis, que vagi tot molt bé, i quan hi hagi aquesta segona obra, llibre, contes, el que sigui, encantades de tenir-te per aquí pel programa, i ha gaudit aquest primer llibre que tens. Moltíssimes gràcies. Oi tant, oi tant. Que vagi molt bé. Encantada, mira ja. Adeu. I am a the man, bless the only way to bring me back. I am a the man, bless the only way to bring me back. I am a the man, bless the only way to bring me back.