M'agradaria que tinguéssim el telèfon al Pablo Westling i el Saludem Pablo, bona tarda. Bona tarda, com esteu? Bona tarda, benvingut. Ben tornat a la Mísora. Fa uns mesets vas passar per aquí. Comences a conèixer la Mísora del Pobla. Sí, sí, sí. Començo a conèixer com ha entrevistat com el Locutor. He estat molts anys allà. Començo a conèixer com des de l'altra banda. No sé quina m'acaba d'agradar més. Em sento com més aigua a la banda de destinar els mandos. Tenir el control té el seu punt. Sí, realment sí. Però que siguis entrevistat també és bona notícia i bona senyal. Això vol dir que alguna cosa bona, segurament, hauràs fet. En aquest cas, Pablo, volem parlar amb tu. En fi, ets aquí a Sant Just. Has col·laborat amb altres llibres, com el que ja vas parlar aquí a la Mísora. Però volem parlar d'aquest últim publicat, que es diu Tres Chicos Buenos. Un llibre que, entre d'altres, es podrà trobar aquí a Sant Just. Es pot trobar aquí, de fet, a Sant Just, a l'escrivar, sinó que ets mal encaminada i també al llibre teu. També potencien molt... Escriptors podrien dir novel·ls o que comencen a fer les primeres publicacions. Tres Chicos Buenos. A més, el llibre té, perdona, els he donat les gràcies, perquè hem fet una torre maquíssima amb els llibres. Han demanat molts exemplars i han fet una torre maquíssima, que no sé si es pot tuitar ja o alguna cosa, que s'ha de veure perquè l'han posat una forma així com... No sé, he fet una espècie... Un tornado. Sí, un tornado. Molt ben explicat, no sabia com dir-ho. I realment ha fet una cosa molt maca, i realment els estic molt agraït el que tu dius, realment, a aquest llibre, té a l'escrivar, que sempre tenen exemplars d'aquests llibres, no només meus, sinó també de gent també de Sant Just, que va atreient i els posen allà, es defensa molt, i realment s'agraeix molt aquest acusament. Doncs explica'ns una mica, Pablo, com deia, tres xicos buenos són aquests tres protagonistes, jo encara no m'he llegit el llibre, la veritat, però són el Tristan, el Luis i el Guillet, que són aquests amics que per un costat tenen un viatge entre mans, el típic viatge d'estiu, que molts ara potser pensem que tindríem ganes de fer-lo, també com està la situació, però també hi ha uns temes familiars, econòmics, especulació immobiliària pel mig, abans de parlar de la història en sí, parlem-s'hi, et sembla una mica de la llevor de la història, perquè no sé si tindrà realment a veure amb algú que potser has viscut o que t'has hi tocat de prop, o realment és història fictícia? A veure, la història és totalment fictícia. Si tot el que passa, tota la gent que hi apareix tothom, és història totalment fictícia. Sí que és veritat que com era la... Com està la meva primera novel·la acabada, perquè començava... Tinc unes quantes, però sí com primera novel·la acabada, i primera novel·la que realment vaig escriure com em ganes. No sé com explicar-ho. Va ser una novel·la que vaig començar a escriure i volia gaudir, disfrutant-la. No vaig pensar mai en... No pensava mai en aquesta publicació, no pensava mai en si funcionaria, si no en el públic, sinó que jo l'escrivia realment com si... No escriptura automàtica, però una mica sí, que jo em volia sentir com ho d'escrivint-la, i poder acabar una cosa, o sigui, començar una cosa i acabar-la. I llavors això sent la primera com s'aconsegueix. Jo realment volia mirar alguns espins, volia... No sabia on realment ho col·loca la novel·la, on ambientar-la, i vaig tirar una mica de paisatges i llocs una mica que jo coneixia. I llavors sí que el viatge comença a Barcelona, que quan és on estic vivint jo, i ara mateix, i comença en un lloc no massa concret, però quan comença des de Barcelona i va baixant, va baixant, va baixant, fins que acaba les platges de Cadis, que és on realment he passat els meus últims estius. Aquí sí que coneixes, eh?, la zona de les platges... Bé, Barcelona també, però el destí, més o menys, el tens per la mà. A més de... en algun moment sí que... En algun moment, de fet, al principi, jo volia ambientar-lo en un altre lloc, més que res per separar-me, per jo dir-ho, no vull explicar alguna cosa meu, si no vull explicar-ho, vull explicar una història de ficció, que realment és el que és, i vaig començar a ambientar-ho en altres platges, però realment havia de buscar informació, havia d'informar, havia d'alguna forma fer com una feina de recerca, que en aquell moment... no volia, o sigui, els personatges estava pensant en la trama, i no volia estar a veure de buscar més enllà. Llavors sí que al final vaig tirar per... per ambients que ja coneixia, però no és que tot sigui real, sinó que és més fàcil de convertir. O sigui, al final, si tu mentalment has desfica't en algun lloc, doncs és més fàcil fer una història. Llavors realment és per això que sí, que al final vaig tirar una mica la ruta que jo potser he fet als últims estius, que és com de Barcelona, una mica les platges del sur, i sí que és una mica realment el que... Sí que, evidentment, hi ha part de mi, és que no puc negar. La història és familiar, tot és evidentment inventat, però està construït sobre... sobre llocs i sobre fet... fet que reconec bastant, sinó és que serà molt més complicat. Clar. Perquè deies també que en certa manera de les obres, o és l'obra que realment l'has escrit i l'has acabat, perquè per algun motiu serà més l'única que realment li has pogut donar una clóenda i l'has acabat. Quina diferència hi ha amb la resta que no els hi dones un final? Suposo que el fet és que... bueno, jo he estat fent cursos d'escriptura, de la tenor barcelonès, i clar, llavors sempre comença. Llavors jo quan les començava, sí que potser les començava, però jo els pensava molt metòdicament. Jo pensava, bueno, necessito un principi, necessito una trama, necessito uns personatges, i ho feia tot molt des del mètode, com si diguéssim. Una mica pensar en què volia tenir una novel·la acabada. Potser no pensava tant en el fet d'escriure, sinó pensava en una novel·la acabada. Saps, el fet de tenir una feina feta. I llavors com em costava molt, al final vaig començar a escriure, que també vaig fer un curs de relats i de contes, i vaig dir jo crec que només són els contes o els relats curs, perquè realment sí que els començo i els acabo, i al final em serà més fàcil tenir un recopilatori de relats o de contes, perquè ja tinc uns quants, i em serà més fàcil fer això, que no una novel·la que realment no és el moment de començar-la així, però d'acabar-les que és molta feina i són moltes hores. Però sí que és veritat que durant el confinament, que teníem tantes hores i treballava, jo sóia treballant durant el confinament, treballant les 8 hores que toquen, però després quedaven 16 hores més càpies, s'havien d'oblir, que no les ha fet absolutament. Sabíem moltes hores i després al cap de setmana, i això va ser molt de temps. Llavors sí que allà va ser quan vam fer la rita pinta amb su tinta, que això vam fer amb la Natàlia, que va ser el llibre que vam presentar a Fontpare i de Mesos, però sí que va haver-hi un dia que la rita s'havia acabat, o sigui, la vam enviar a l'editori el que ens la anava a publicar, i nosaltres, quan d'alguna forma ja teníem la feina feta. I jo vaig veure que teníem com una màquina engegada, mentalment, teníem com una màquina engegada, que era la màquina aquesta de fer llibres, que no podíem descriure. Sí, era com si jo m'havies muntat a l'oficina. Bueno, ja tinc el taller muntat, que el taller és un ordinador, no és més, però jo tinc el taller muntat, i he fet un, doncs ara que toca, i llavors va ser quan de sobte em va venir el títol, els tres xicos buenos, i... Això dura molt confinament, eh? O sigui, es va gestar durant el confinament? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Dicament, perquè hi havia moltes coses, i també perquè era un moment, per mi va ser molt dur, confinament, per mi per tothom, evidentment, però en aquest sentit jo també era un moment que no podíem sortir, quasi no ens podíem relacionar amb gent. Tampoc l'estiu sabríem si tindríem estiu o no. Era un moment que, realment, o tiraves d'assumir una mica, o realment... O era una mica desesperant, tot. Llavors va ser quan vaig començar a escriure aquesta història, que a mi personalment em va servir una mica primer per dir-me, i després per també crear uns personatges que realment em van fer com una mica de companyia, que això ho dic, sembla una mica d'abasonat, però realment és veritat, era... Bé, tenia... Vaig crear com un viatge. Realment, doncs, estava... No era jo, però sí que hi havia com tres persones, que una vegades podia ser jo, vegades podies ser algun amic, vegades podies ser qualsevol cosa, i realment em van fer bastant de tot, durant... És que ho esclaria. I a mi realment m'intrigava, perquè jo vaig començar la història, sabia més o menys on començava i on acabava, sabia per on havia de passar, una mica, sabia els conflits, d'alguna forma, quan creies una història, es depensa una mica, d'això va d'aquí, aquí, i què passa al mig, però fent la història, escrivint-la, a mi em passava que em sorprenia jo mateix, perquè realment potser deia, bueno, per exemple, van a la platja, i llavors de sobte em sortia una història, a mi, a la meitat de camí, deia, doncs mira, aquí paren, i els hi passa això, i això sortia escrivint, i això realment era molt maco, perquè era com si anaven passant coses, i llavors clar, jo vaig anar escrivint, escrivint, escrivint, vaig començar pel primer capítol, després del segon, després del tercer, i anava fent, anava fent, i fins que un dia vaig veure que tenia... Un lliure? Sí, acabada, a veure, una primera versió, una primera versió de la novel·la, era realment un, quasi un esquema, però era un, tot com molt poques acutacions. Com un escombol, però clar, un escombol, però hi ha un car i ulls, no? Sí, poques descripcions, hi ha l'exeixi molt automàtics, i llavors el que em vaig dedicar després va ser a la reescritura, o sigui, aquest llibre el vaig escriure com 5 vegades, llavors anava al rap a segon, altra vegada de la baix, una vegada ja tenia llibre escrit, i llavors d'alguna forma deia, doncs ara em centraria més en les descripcions, i anava fent amb les descripcions, i després anava esborrant parts afegint d'altres, després hi havia parts que no eren emocionants, i jo volia que ho fossin, llavors intenta fer que ho fossin, o potser jo me'l llegiria, deia, porto 3 capítols i no m'he arribut una mica, doncs falta aquí alguna escena on riem una mica, o no sé, anava, com d'alguna forma, com a lector, anava valorant i anava intentant afegint i traient el que veia que faltava o el que sobrava. Perquè aquest rerafons també, entrar una mica en l'argoment, que també ens estan passant els minuts volant, i em quedarem preguntes en el tintero que es diu, aquest rerafons també del tema d'especulació, de temes immobiliaris, d'infidelitats, també, entre mig, això és una mica la sang que tota no ve la lifalta, o la part de fetge, diguéssim, o de no, o més pícara que tota no ve la lifalta, o també va ser de forma natural que et va sortir. Mira, jo tenia, jo, el que vull, jo volia, sobretot, parlar de l'endemà, era una mica de la relació d'amistat entre aquests nois, entre aquests tres, la relació d'amistat, també la relació d'amor, perquè sempre al final surt una cosa, uns sentiments amagats, que semblaven entarrats, però que al final no són tant entre ells. I llavors, perquè això abancés, jo necessitava un fil conductor i llavors va ser com la trama, aquesta despeculació que està present, que va ser la trama, la trama és que un d'ells té un problema familiar molt greu, i volava dir-se amb els seus amics i passar una setmana de vacances amb els seus amics. Però, d'alguna forma, ell en el cap té el problema amb el seu pare. Llavors, què passa? Que a mi es troben la persona que li està fent la vida intrusiva al seu pare, llavors és quan canvien de ruta i es posen a perseguir aquesta persona. I llavors, llavors anar per seguir aquesta persona, i llavors ja ho descobreixen tot l'ambúl·licat, el seu pare, que bueno, també està ficada sa mare, també hi ha molta gent ficada, i és això que es va, com si diguéssim, és el que van descobrir. Què passa? Que per mi això era l'excusa perquè després anessin passant els dies i anessin passant les històries entre ells tres, també entre ells i altres personatges que van apareixent i tractar els temes que potser realment volia tractar. I llavors una mica, i llavors està tot, llavors hi ha una cosa que d'alguna forma fa que la trama avanci, però després hi ha l'altra cosa, que és la que fa la que la trama tingui vida i que la gent s'emociona i rigui, que és una mica el que veig que està passant, perquè ara ja estic començant a rebre resposta i a rebre una mica recenyes i valoracions de persones, i és una mica... tinc l'essenciació que la gent està d'alguna forma revent el que jo estava escrivint en aquell moment, i és una cosa que no és fàcil i que a mi m'està fent ara mateix molt feliç. Ja que jo, més que compler, és a dir, és que hi haurà una obra, una novel·la en aquest cas, que vulguis transmetre un cert sentiment o unes emocions i que les persones que llengin et diguin eh, que vull reboteixir, que he viscut el que volies explicar, això deu ser el millor, com a feedback. Clar, perquè... sí, perquè molta gent em diu també que... que li entra moltes ganes de viatjar, li entra de sobte, pensa molt en l'estiu, tenen moltes ganes d'estiu, tenen moltes ganes de vacances, que era realment el que jo sentia en aquell moment. Jo crec que ho sento tot l'any, hi hagi pandèmia o no, hi hagi pandèmia, sempre és seriestiu, però justament en aquell moment on no podíem ni sortir ni fer res, i de fet ara encara estem una mica així, perquè ara es pot sortir una mica, però realment no estem sortint massa, estem una mica... i si sortir més una mica amb molta precaució, amb certa poca, bueno, amb molta precaució, sobretot, i mesurem molt tot el que estem fent, i llavors aquest llibre que fa treure't una mica de tot això, et fa, doncs, somiar, et fa viure, bueno, només que somiar et fa viure aquest estiu, i aquestes ganes de viatjar, i aquestes ganes de sortir, d'entrar a algú, i sobretot d'estar amb amics, que també és una cosa que realment a tots ens agrada. Llavors, clar, també està els temes familiars, és que ja està tot allà, està tot. Bueno, hem intentat posar tot el que podia, tota la carn en el assador, perquè el llibre funcionés, i de moment, ja et diguis el principi del moment, sembla que la cosa ha començat bastant bé. I llegitament, en alguns moments has comentat també que mai hi ha persones bones o dolentes, no són aquests dos vànduls, sinó que sempre hi ha un motiu que passa, perquè aquestes accions succegin d'una manera que cataloguis les persones com a bones o com a dolentes, que amb molts cops falta comunicació, i tot això passa per, com deia, motius de comunicació. Tu ho has volgut també visibilitzar, a través de, com deia, una història amb tres protagonistes, que els tres són gays, sinó que vaig mal equivocada, per tant, també li dones un punt de visibilització en aquest col·lectiu, i també he fet un spoiler. No, cap spoiler per res. A la gent que no l'ha llegit, de fet. No, no, no, no, no, no, no és per res per spoiler, a comptar-hi, això ho estic dient, a més, és una cosa que realment és un amic que et comentava el que a mi em passava, que era la història que realment volia escriure. I és una mica on volia ficar jo els tres personatges, els tres protagonistes, perquè sí que és veritat que ja ara d'això s'està parlant molt, que tot el col·lectiu lgbti és bastant sempre a tots els personatges, sobretot jo quan era petit i quan era... I quan anava creixent aquests personatges sempre en les ficcions, en els llibres, sempre tenien un paper totalment secundari, i ja no només secundari, sinó que també acostumava a tenir un paper tràgic. O sigui, jo he crescut veient que una persona homosexual doncs està condamnada a morir o a rebre una pallissa, o no ho sé, tot era dolent. Des de petit jo mai he vist que ser homosexual pogués ser una cosa bona, sempre l'he vist com una cosa dolenta, perquè era el que veia a tot arreu, a qualsevol ficció, a qualsevol llibre, i sempre les històries que hi hagi eren dolentes. I llavors, a mi què em passa ara? Doncs el que està passant, per sort, que jo el que estic fent és que un cop has crescut i te n'adones que tu no ets cap monstre. No ets aquesta cosa que és com semblava que havies de ser. Doncs el que vull també és reflexar-ho. I en aquesta novel·la, el que et deia jo, quan l'escrivia, volia escriure una història que a mi m'agradaria. Llavors jo el que he fet era situar aquests tres nois, que fossin aquests, però situar-los al centre de la història, i en una història com et dic, o sigui, amb una trama immobiliària, amb problemes, com els que tenim tots, però sí, i que fossin gays, realment, evidentment, impliquen la història, perquè això fa que un estigui enamorat de l'altre, o sigui, evidentment, fa que la història canvi, però no fa que sigui una història diferent a la que volíem viure, amb tres nois que no fossin gays, o noies, o qualsevol cosa. Llavors era una mica aquesta, potser, falta que jo... jo he viscut d'històries i de referents, on no se'ns posés, com si diguéssim, en un segon terme, en una part apartada, situar-los en una part una mica més central. Era una mica l'objectiu. Per això et deia de l'escriptura automàtica, i pot ser que aquestes novel·les que deiem abans, que vaig començar i no acabava, jo mateix, aquestes novel·les, jo, el personatge homosexual, era probablement un secundari. Jo mateix el col·locava ja, perquè era alguna forma que havia pres, ja ho anaven en un llibre, on es col·loca aquest personatge, aquí, una mica, a la banda. I pot ser que per això jo mateix tampoc em sentís totalment... no et diré còmode, però sí que... no em sentís totalment... no sé, a gust, a l'hora d'escriure. Per això va ser quan aquesta nova novel·la, que jo pensava que la volia escriure, i ja et dic, no pensava ni en publicar-la, ni en re, tinc ganes d'escriure la història que jo vull, i que ha passat al final, doncs, la història que jo volia realment, és la que ha acabat, i després, una cosa que jo he après molt, és que quan realment fas alguna cosa que et ve de gust, la fas bé i té moltes més opcions de que funcionin. I llavors, per això estic tan content que l'editorial... hagi vist aquesta concidècima, aquesta poresa, l'història, aquesta realitat, i hagi volgut publicar-la, i que ara estiguem amb tant meu, realment, aquesta història... Bueno, aquest llibre ara l'he vist a la casa del llibre, està... Sí, tant. M'ha arribat ara a fer una foto de l'afnac que estan en los más vendidos de l'afnac. Això de fer, no sé quina il·lusió de fer, però... Bueno, que em tremulava la veu. Quan l'he rebut, és que em tremulava la veu. I això és tal. Llavors, quan veus que un llibre així té una rebuda tan bona, doncs, també, realment, és bo. I després, també és molt important una cosa, i ja no sé si tenim temps o no, però ja l'acabo. I és que l'altre dia... No, l'altre dia vaig fer la firma de llibres a la lliurària Antinous, tinc ganes de fer una lliure de Sant Just, i, amb tot aquest tema, he rebut molt recolzament del poble. I això és molt maco, perquè moltes vegades, les persones del col·lectiu, la GPTI, es senten a vegades incòmodes en el seu poble, per vergonya, per por, s'han tingut sobretot de petit. O sigui, hi ha unes coses que sí de gran, sinó que potser han viscut de petit. Llavors, jo rebre el recolzament del poble, tant a nivell familiar i de amics, venint aquí a la firma, tant a nivell d'aquest llibre té, de vosaltres, que em truqueu... De tot això, és una mica... És molt maco, realment, perquè veus que les coses, doncs, estan bastant mig. I que d'alguna forma, aquell nen que potser patia, de petit, aquella persona, intentava dissimular molt i fer moltes coses, doncs, ara, per sort, a Sant Just almenys, no ho ha de fer. O ho ha de fer menys, o arribar un dia que no ho ha de fer, i per això estic superagraït, a més a nivell de... de ta poble i de tot, estic molt agraït. Quines paraules més meques, Pablo? Espero que també les persones que ho escoltin, que siguin de les llibreries, o que també siguin les mateixes que s'han apropat, o que t'han comentat algun aspecte del llibre, doncs que també revin, no?, aquest escalf... aquest agraïment, també, per part teva. Tristan, Lluís i Guilla, segur que et marquen una mica... una abans i un després a la teva vida, almenys davant d'un llibre, davant d'una novel·la, davant d'una escritura, d'un llibre que segur... i de ben segur que no és fàcil. Pablo, un plaer conèixer't. M'agrada molt parlar d'aquell llibre, que, com deia, jo no me l'he pogut llegir, encara, però que animo a tothom que s'apropi i t'ansigui a l'escribar, com a que el llibre té, on tenen aquest tornador dels llibres teus, i que n'esquireixi, també, per conèixer aquesta història que ens explicava, s'apiguen una miqueta més amb tots aquests detalls que ens has anat donant, Pablo. Sembla que l'hauria de tornar, ja ho saps. Això és casa teva, també, la misora i la família. Moltíssimes gràcies. I que vagi tot molt bé. Anims a seguir escrivint més llibres. Moltíssimes gràcies i anem parlant. Que vagi molt bé la setmana. Adeu. I que vagi molt bé la setmana.