... Doncs ara sí que com us anticipava tenim amb la... Tenim amb la, no? Tenim la Carme Malaret amb nosaltres a Ràdio d'Esben. Carme, és que estic com de dilluns, però és dimarts. Saps allà, en sap el que ho estem tots. Sí, oi? És com una sensació així, una mica estranya, que... Està bé perquè et regalen un dia, però després tornes una mica més com... com a perdalat, no sé. Una mica de ressaca, no, d'aquests 3 dies. Exacte, exacte. Bona ressaca, però sí. Resaca. Què tal, Carme, com estem? Feia dies que ens veiem per aquí per la ràdio. Bé, bé, bé. Encantada de tornar a estar aquí amb tu. Home, m'agrada molt. M'encanta parlar d'aquests temes, m'encanta difondre també, no? Tota la part cultural que no només passa s'enjust, perquè en aquest cas ens anirem una mica cap a la Costa Brava, en concret, cap a l'Aforogei. Per parlar d'aquest premi és Cultura 2021. Explica'ns una mica quin és el re a fons. És a dir, on comença, tot plegat, perquè ara parlem d'ara gairebé juny, però quan no tens... És a dir, quin és l'origen de tot plegat d'aquest premi? Perdó. Tranquil·la. L'origen, de vegades, són aquestes coses de l'Azhar, no? Com a dia, revo... Bueno, normalment jo revo les comunicacions que fa la Fundació Vila Casas, i una d'aquestes comunicacions era que estava oberta l'inscripció per la Vienal d'Escultura, que es fa a Can Marió, a Palaforzell. Can Marió és un centre, és un museu d'escultura contemporània, i que cada dos anys donen obertura que la gent que fem escultura puguin presentar. De fet, és forç anau, no? Can Marió? Can Marió ja fa uns quants anys, eh? Sí, ja fa uns quants anys que està obert, juntament amb altres instal·lacions que té el Vila Casas, com Can Framis o Allato Roella, també, que té la part de fotografia, i Can Framis, o Bolar, és més de pintura. Can Marió, de Palaforzell, està dedicat exclusivament a escultura catalana contemporània, sobretot, sí. I res, és a dir, la inscripció era senzilla, demanaven que presentessis dues fotografies d'una obra, que la condició era que fos inèdita, que no hagués estat presentada a cap exposició ni a cap altra lloc, explicar una mica què pretenies amb aquesta obra, i adaptar-te a les mesures que ells posaven i com que em va semblar senzill, i que jo tenia una obra que l'estava fent i que no s'havies posat mai, em sembla que va ser el mes de febrer que vaig fer la inscripció. Aquest mes de febrer, el 2021? Sí. Vols donar-te aigua? No, no, ja em passaràs. Llavors, l'obra que es diu que ja l'estaves treballant, vol dir que ja portaves... Sí, és una obra que jo crec que la començo a l'estiu, és a dir, el primer flash d'inspiració va ser el 2019, quan vaig fer una excursió per anar a veure una mica a Gramún, i em va ensenyar tot el territori de la Sagarra, i de l'orgell, i de la conca de Barbarà. Allà vaig tenir un flash visual que em va... que em va inspirar el fet que l'obra... després no té res que veure, no?, però la història del marge, no?, quan estàs en un monocultiu de serials que tot és del mateix color i que tot és el mateix, quan veus aquelles franges verdes en què allà hi ha diversitat i hi ha ecosistemes, ostres, i que allà hi ha vida, no?, més enllà del monocultiu, allà va ser el primer flash visual. I a partir d'aquí vaig començar a treballar la idea del marge. Ens has donat una pista, que és aquest marge, com es diu l'obra? Tindrà algun tema a veure amb el marge? Es diu, a notacions al marge. Si partint d'aquestes zones de frontera, d'aquestes zones oblidades, doncs jo faig un paral·lelisme, que ja transporto l'obra amb una altra situació urbana. L'altre flash que vaig tindre per anar treballant la peça va ser quan jo sempre vaig en transport públics i el no tindrà mòbil, em puc badar. Aquesta història de badar, de mirar per la finestra, de deixar-me portar pel paisatge... Un cert privilegi, no? Sí, jo crec que la gent, quan jo veiem un transport i veig que tothom està allà mirant el que li diu el seu mòbil, doncs jo em quedo una mica... Bueno, sí, és un cert privilegi. Sí, sí, tothom. Llavors, quan vas amb tren per arribar a Barcelona des de Sant Joan d'Espi o Sant Feliu, passes per hospitalet i passes per sobre de les cases. Llavors, aquesta... aquesta diversitat que tenen els terrats i la para alta dels edificis que està ple de volums que no tenen un ús per evitar-los, sinó que és un ús imprescindible per poder que la gent evitin les parts inferiors d'aquests edificis, a mi em va fascinar, em va fascinar les formes, els volums, i entre una cosa i una altra vaig començar a treballar aquestes anotacions al marge. L'obra, clar, deies, un dels requisits era que fos inèdita, per tant, que no s'hagués vist, per tant, ningú l'ha vist. No. En aquesta part, puc dir que he vist un trosset d'una fotografia per poder-te fer preguntes, perquè sinó una mica complicat poder parlar d'una obra que no hagués vist, també amb una certa privilegi, també tinc jo. Deies que també una de les característiques era el format, havia de tenir una mida en concret, aquesta, l'obra. Sí, la meva obra, en general, treballa molt en dos variables. Un és el suport, que normalment sempre poso les obres pels terres, i és un suport que a mi m'agrada, i després també la instal·lació. No és una obra tancada amb unes mesures, sinó que, depèn del lloc, es va adaptant. Però sí que una de les condicions era que no fos més gran de metro i mig i metro i mig. I jo vaig adaptar-la a el que em demanaven, és metro i mig per un metro i mig, i em sembla que d'alçada el més alt que hi ha és 12 centímetres o 15 centímetres, sí. I amb quins materials has fet aquest, deies, en notacions al marge, que és l'obra que ens intentarem endinsar, però amb quins materials les treballes? Avui t'he vist, treballa-lo. Vieta amb les mans a la massa, és veritat. A veure, jo sempre treballo amb fang, és un material que vull reivindicar, que porto molts anys reivindicant, que és un material expressiu, que no només serveix per definir que estic fent ceràmica, sinó que pot tindre... És dir, jo es preso amb fang, però una altra persona pot expressar-ho amb ferro, que no m'agraden les acutacions i les definicions. Sempre em diuen tu, però tu fas ceràmica, fas escultura, dic, jo és un material que el reivindico, que és un material ric, que té moltes possibilitats, i total, que aquestes anotacions al marge estan fetes amb fang, amb marge i la blanca, normalment no hi poso gaire, és a dir, que no hi ha res, però sí que treballo amb la temperatura. És a dir, jo poso el material a diferents temperatures, i llavors en dona registres de tonalitats de blanc, i de deformacions. Quan jo poso una arxila blanca amb una temperatura que és extrema, no s'acaba de fondre, però sí que es deforma. I aquesta deformitat també és un aspecte expressiu de la peça. Crec que també és jugar a un valor important. I ara, per aquells que ens escoltin, potser s'estan imaginant, que l'has dit, metres 50 per metres 50, no ho vols, s'imaginen una peça. Però són centenars de peces que estan aquí dins, aquests tres metres quadrats, si no calcoló malament, 340 peces en concret, una mica més o una mica més, no sé si les tens tot d'ara. Jo crec que les vaig anar fent durant pràcticament un any i mig, jo he anat treballant, si podia cada dia, cada dia, però com que també tinc altres facetes, tampoc tenia tot el temps que jo volia. Sí que em va anar bé el confinament, perquè el confinament allà vaig avançar bastant, amb les peces, i les peces són únicas, és a dir, no n'hi ha cap igual, no n'hi ha cap... Poden referenciar algun d'aquests volums que jo t'estic dient dels terrats, altres no tenen per què comparar-los, però sí que és aquesta estructura una miqueta industrial, una miqueta tancada, no hi ha finestres, són volums diversos, però clar, són 340 volums tots diferents. Alguna de les definicions, o una potser de les frases que més s'ajusta a la definició de l'obra, sense intentar fer massa spoilers, però parlant-ne una mica, és que amb aquesta obra vols explorar aquests espais, també deies, això del tema del marge, però també la frontera, diguéssim, entre la diferència i la diversitat i la diferència. No sé si ho estic dient malament, no? Sí, sí, jo reivindic... S'exprisa, com ho pots fer això, Carme? Bé, precisament, la diversitat i la diferència és que hi ha 340, i no és una peça acabada i tancada. Tu avui m'has vist que n'estava fent més, no? Ara m'ha donat fer, potser, uns volums una miqueta més grans, però són peces que cada una és diferent i és diversa. I, llavors, amb això reivindico aquesta idea que, de vegades, en aquests espais fronterers, o en aquests marges, és quan hi ha més riquesa. Llavors, si això fem una metàfora, aquí també parlo de monocultura, de que monocultiu, monocultura, de que aquesta uniformitat, de vegades, en potenciar un tipus de cultura, un tipus d'art... I jo crec que en els marges, en aquest lloc on no està posat el focus, és on hi ha més riquesa, i és on hi ha més pensament, i és on hi ha més pensament crític, i jo sempre m'he mogut millor en el marge que no pas en el focus central, no? Sí? Sí. A veure, això, amb quina referència... Bueno, crec que... Amb quina connotació. Em trobo més còpode en el... Sí, sí, sí. Per exemple, el fet de que jo faci... treballi amb fang, i tal com el treballo, és a dir, no estic ni ben valorada en la societat com a ceramista, perquè de vegades, dintre del món ceràmic, es valora molt la tècnica i la filigrana, i no tant el concepte, i tampoc estic ben vista en el món de l'esculptura, perquè encara hi ha la idea que el fang és un material d'esbós, de maqueta, però que no és el material definitiu, i que és un material que es defineix com a ceràmic i no com a escultori, que llavors jo estic en un punt que... que ni el món ceramista m'acaba d'entendre, i el món de l'esculptura tampoc em veuen massa bé, no? I és aquests espais fronterers que jo reivindico, i que durant molts anys... Bueno, jo crec que la meva obra, no sé, sempre si necessita fer-ho posaré fer-ho, però el meu material, el que conec i el que m'expreso és el fang. Tirant per això una llança a favor del fang i també de la Fundació Vila Casa... Vila Casa, a veure, la teva obra ha estat escollida d'aquestes 400 que parlàvem, de les 40 que queden com a finalistes abans de saber, quina és l'obra guanyadora d'aquests premis. Per tant, hi ha gent que sí que valora, i hi ha persones dins d'aquest món artístic que sí que valoren el fang com una obra acabada, no com una obra que encara s'hagi acabada per patuar. Sí, no, a veure, que hi ha cercles que, per exemple, jo, com que vaig haver d'anar a muntar la peça en situ, vaig veure les 40 que havien seleccionat. Ja és una selecció molt atlèctica, crec que ha de ser així, perquè és un concurs, és a dir, ja des de l'obra més clàssica, a la més conceptual, hi ha tot tipus de material, i jo, que ja m'hi fixo, vaig dir, a veure, quantes de les 40 han agafat que estiguin treballades en fang? I quantes, n'hi ha? 3, amb la teva, dues més. I dos més, sí, sí. La meva és una instal·lació, després hi ha una peça molt contundent, realista, molt contundent, i després hi ha una peça que jo crec que qui ho va escollir va ser molt valent, perquè és una peça fet en fang, que també jo crec que està en aquest marge fronterer de si és ceràmica o és escultura, però està allà, i després la majoria estan fetes amb fusta, hi ha molta fusta, hi ha marbra, hi ha ferro, hi ha instal·lacions visuals, instal·lacions sonores, bueno, hi ha una miqueta de tot, sí, sí. No em fet cap tipus de, diguéssim, de cribatge, a l'hora d'escollir des de la Fundació Materials o tipologies d'estils d'obra, no?, perquè si hi ha unes sonores fins a plàstiques, és un ventall tan gran com l'art. Sí, i tèxtils, també. Jo crec que escollir 40 de 400 és un 10% i em sembla que van tenir de força feina. Seguríssim. Potser podien haver acabat més, però l'espai dona, i realment, allà, les 40 peces, la meva peça està a terra, i al costat, a mig metro, tinc una altra peça, i a la paret, una altra, i totes han de conviure. Jo crec que la gent que ha dissenyat l'exposició ha fet el que ha pogut, però és difícil de la convivència, entre una peça i una altra. És que no estan pensades per això. Individualment, tu no has pensat que el costat tindràs una tela o una projecció sonora. No, no, no. Em sembla que al costat tinc una peça amb ferro, que està penjada, i amb unes branques. I a l'altre costat, doncs, tinc una cosa que jo crec que és de matacril·lat. Vull dir que són materials molt diversos. Una paraula potser sí que era eclectica, que es deia a l'inici. I totes aquestes conviuen en aquest espai, que crec que es podran veure, es podran visitar, i llavors ja sí que ja deixaran en remates d'inèdites, que era el 5 de juny, no sé si ho dic bé. La inauguració és el 5 de juny, que és un dissabte, i allà sortirà el guanyador. El mateix 5 de juny. Sí, sí. I després em sembla que es podrà veure fins a finals d'agost, i que, com que Palaforgell és una zona turística, hi ha obren a l'estiu, que és quan hi ha més gent i hi ha més moviment. I l'obra guanyadora, en aquest cas, quin... Quin recorregut. Sí, o quin reconeixement, sí, igual és un trampolí capa, no? Home, jo crec que guanyar aquesta vianal, i aquest any, que és quan s'ha presentat més obres, doncs té un valor important, a part de que compren l'obra, és a dir, que et donen uns diners... Se la queda a la fundació. Sí, se la queda a la fundació, i després et donen la possibilitat de fer una exposició individuala que em farà més amb una sala que tenen, que no és molt gran, però bé, que està bé. Rica un huit i mig per huit i mig, no? Rica un huit i mig, i unes quantes minuts. Unes quantes minuts, sí. Si guanyes, què, Carme? No, jo no crec... No sé si ho no és, però... No, no, no, no crec... Mira, no crec que guanyi i primi, perquè jo crec que agafen peces amb un material com més sòlid. El fang, i en el meu cas, que treballo molt prim, és fràgil. I llavors, ells, quan compren un obra, suposo que la vol entendre, el meu es trenca i forma part d'aquesta fragilitat que jo també treballo, no? I després, el meu és una instal·lació. Que no... Que una vegada l'he col·locat, després l'atrec, i quan l'he de tornar a col·locar, he d'anar, jo, a posar-la, no? Tens un mapa de... Tinc un mapa més o menys, però, per exemple, jo, primer, la vaig instal·lar en l'espai per fer la fotografia. Després, em vaig emportar per instal·lar-la allà que en mario, vaig portar l'ordinador i tal, i al final vaig veure que no podia tornar a repetir el que jo havia fet en l'espai. És a dir, que eren les mateixes peces, però la composició segueix unes tèntiques, segueix uns criteris, però no puc col·locar aquella peça 251 en el lloc que li tocava. És... Jo ho creu i cada vegada la transformo, no? Això també m'agrada el treballar amb instal·lacions que s'acoplen a l'espai i que cada vegada són diferents. Jo no hi veig que, si guanyessis, haver d'anar a tu col·locar l'escala de calabona a moure. Si fos això, dona-te'n un tanto, no? Si fos això, no hi ha una taula. Tampoc diria que no, no? Però crec que mai he guanyat una instal·lació i tampoc em sembla que mai he guanyat una dona, com a primer prende. Seria hora que un o l'altre o els dos junts confluessin, no? Jo mireia i jo crec que estic al marge. Al marge, precisament, no? Al marge de moltes coses, però... Al marge. Espero que no estigui gens al marge, Carme. Seguríssim, seguríssim que no. Jo torno a dir, clar, que puc veure un trosset d'aquesta obra, perquè tinc una imatge aquí, que quedarà aquí, fins que realment es pugui exposar, òbviament, en aquest espai. Per a la projecte, també animo les persones que ens escolten o ens han escoltat, que també s'hi passin. I vegin aquesta i les altres obres, no només la guanyadora o la que quedi finalista, diguéssim, sinó totes aquestes 40 obres, que també seran un espai força gran, com per passar-s'hi una estona i en dinsar-se dins de cada una. Ara sí, per acabar, Carme, amb què et quedes d'aquesta... d'aquesta... Ara em surt la paraula, d'aquesta nadi mostra. En instal·lació, perdona. De la meva instal·lació, que jo crec que... Des que vas començar fins ara que veure la llum al juny, d'això anaven dels premis, eh? Sí, sí. Jo penso que és una peça viva, dinàmica, que m'ha donat per pensar molt aquesta idea de frontera, que jo crec que té molt més recorregut, potser acabaré aquestes formes d'industrials i començarà una altra història, però crec que és l'embrió de moltes altres obres. En tinc ganes de treballar-les. Afecte cadena, això, anirà seguint... En tinc ganes de... ...que tens per dins del cap, no? Encara no ho sé, però a mi de que vas treballant, també li vas trobant possibilitats, i com que cada peça té... és única, doncs d'una d'aquestes peces pot treure un recorregut molt, molt gran. Sí, que això no acaba aquí. Espero que no, espero que no, i també tinc ganes de mostrar... Aquest procés de treball tinc ganes de mostrar-lo a l'espai. Si no, hi has estat seleccionada, i ja ho tenia previst, que vull mostrar-la a l'espai, i allà tindré més lloc per instal·lar-la, i potser per explicar més el recorregut que he tingut. Si l'ensenyes a l'espai, vol dir que no has guanyat el premi, però tot i així, em tenc contentíssima també per passar dels 400 a 40 finalistes, com deia, és un 10%, que escriva gens fàcil per part del jurat, i si no l'exposes també serà bona senyal. Això vol dir que ha quedat, amb mans de la Fundació Vigla Casa, que tant sí com no, Carme, doncs... Enhorabona, per aquesta feina i per aquest treball artístic, que sempre fas aquí a Sant Just, però en aquest cas em va una mica fora de Costa Brava. Carme, que vagi molt bé, el Juny m'agradarà saber, i veure també aquesta exposició, i saber veure també com ha anat el tema del premi, del finalista, que hagi quedat. D'acord, ja... I veure reconeixements, també. Carme, gràcies per passar per aquí, com sempre, i ens anem veient amb tu. O crec que pròximament també vindrà el Quim Déu, molt ben acompanyat, perquè tenen entre mans alguna cosa. El dia 3 de juny, la setmana que ve, tornem a fer una activitat a l'espai, que és la presentació d'un llibre d'artistes, que ha fet el Quim, la Laura i la Dora T. Doncs per qui passaran, també, seguríssim, si vols tornar, Carme, ja ho saps. Una abraçada i que vagi molt bé. Adéu, adéu, adéu.