Entrevista a Sílvia Granollers, Infermera del CAP Sant Just - 26/5/2021

La setmana sense fum, de fet, és la 22ª edició d'aquesta setmana sense fum, del 25 de maig fins al 30 de maig estem a dins d'aquesta setmana. Aquest any el Lema és deixar de fumar la teva altra vacuna. Veurem per què porta aquest claim, aquest Lema en guany. I també s'inicia un projecte on integra els programes d'activitat física, tevaquisme i alcohol. També tot plegat sota aquesta etiqueta suma salut, o suma salut, 2021. Per tot plegat, i per parlar-ne amb un expert, tenim nosaltres a la Silvia Granullés, és infermera, el cap d'aquí de Sant Just, Silvia, bona tarda. Hola, bona tarda Mireia i a tots els ullens. Bona tarda, benvinguda. Avui sí que ens coneixem en persona, ho havíem fet algun cop per telèfon, ho ens posem cara, per fi. I tant. Coses de la Covid, però mira, coses positives al final. A Silvia comentava això, que estem en aquesta setmana sense fum, podria ser l'any sense fum, hauria de ser, no? Potser una vida sense fum. I sota aquest Lema de deixar de fumar la teva altra vacuna, no sé per on començar. Potser parlant d'aquest claim que s'ha escollit aquest any, suposo que una mica interrelacionat amb el tema de la vacunació de la Covid, amb aquest paral·lelisme. Sí Mireia, si de fet es van discutir molts lema, però de seguida van quedar tots aparcats, perquè realment la importància de que les persones deixin de fumar s'havia d'igualar a l'edat d'administrar-se una vacuna que ens ha d'ajudar a sortir d'aquesta pandèmia. Les hores es va buscar els experts, van parlar de vacuna i al final es va prendre la decisió a nivell de tot l'estat espanyol, de parlar de això, de deixar de fumar l'altra vacuna. És a nivell nacional llavors, és una agafanya de tot l'estat? Sí, sí, el que passa és que aquí a Catalunya fa molts anys que té molta força també des del departament, des de l'agència de salut pública, de les societats científics, sempre s'ha treballat molt per donar el dia mundial sense tabac, és el 31 de maig, donar-li la importància que té a nivell de salut pública, el que les persones celebrin un dia sense fumar i a partir d'aquell dia celebrin una vida sense tabac, que és el que, sense tabac convencional, com també aquesta, és un altre tema que hauríem de potser en algun moment parlar de les altres formes de fumar, perquè no n'hi ha cap de segura, totes són absolutament lesives, i en canvi la indústria tabacalera, evidentment, busca nous consumidors a través de fer productes com tots els que són els ingins, aquests electrònics, o les pipes d'aigua, tots aquests productes intenten apropar a l'adolescent per aconseguir més. I són igual de nocius? Igual de nocius fins i tot més, tot sabem que veiem en alguns locals on es fumen pipes d'aigua, les pipes d'aigua no tinguin tabac, produeixen uns productes absolutament tòxics, s'han fet estudis en locals, són el nivell de toxicitat que està respirant, les persones que no fumen, o els treballadors que no fumen, més tota la gent que està fumant, són alabadíssims, i és un problema de salut pública molt, molt, molt important, perquè de més socialitza molt, busca socialitza, busca d'una manera atractiva, a traure una població molt jove, que és, com sempre, el grup de població a la que va dirigida els productes, els nous productes de fumar. A més, aquest any també vol englobar o s'engloba també el tema de l'activitat física i també de l'alcoolisme, també sota aquesta etiqueta o hashtag, si li volem dir així, de suma de salut. Perquè la campanya no diu quanta activa es no fumes i veus menys, per tant, suma de salut. Al final és com ho englobar, és a dir, atacar aquests tres pilars, millor la salut física i no veure i no fumar. L'Agencia de Salut Pública, tradicionalment, ha tingut, bueno, tradicionalment, té molts diferents programes que treballen en benefici de la salut pública. Aleshores, treballàvem tabac, treballàvem alcohol, treballàvem activitat física, com dic, com altres, com embaràs, alimentació i altres, i es treballava de manera coordinada, evidentment, sempre, però donant ni com un pes molt important a cada una dels temes, per si sol. Però, clar, tots sabem que les persones som un conjunt, no és una persona que fuma o una persona que té un consum excessiu d'alcohol. I per això, aquest any, s'ha buscat parlar des d'allà, des de l'Agencia de Salut Pública, que es treballi d'aquesta manera global, de tots els programes coordinats, tots tenen molta força i esperem que globalment encara en tinguin molta més, unim esforços. I, a més, l'alcohol i el tabac també acostumen a relacionats o vinculats, no? Per tant, el que deies, no és tan difícil com desvincular una persona que només pot veure, una persona que només és fumadora. Sí, de fet, sabem que el tabac és la última droga que es deixa, les persones... Enciera de droga, eh? No, no, és que el tabac és una droga. És una droga el que passa, que és una droga molt accessible, legal, legal, molt accessible, però és una droga, és una droga, té el comportament de qualsevol altra droga i les persones que passen al cinema i abstinència senten, doncs, les mateixes sensacions físiques, desagradables, qualsevol altra persona que estigui deixant una droga no legal, o sigui, una droga i legal. Sí, sí, el tabac és una droga. Les IVA té un component, la nicotina, que és la que provoca aquesta edicció, i, a més, per si sola, és un producte molt, molt tòxic. Sí. Déu-n'hi-do. El cap de Sant Justa n'hi heu, també, aquest, no sé si, d'apartament o un espai, no? Entre tu i jo, Mireia. Entre tu i jo. Sempre ho hem dit, que el tabac és un problema de salut tan excess, que es pensa que de cada 10 persones que entren pel centre, almenys dos i mig fumen. És a dir, que tenim un 25% de la població que està fumant. Per tant, és algo que tots professionals hauríem d'estar tractant i saber-ne tractar. El que passa és que, no sé com es diu en català, però crida fama i et xateu a dormir, no? Sí. A veure si ens ho haurà al llarg de l'entrevista, sí, va. Què ha passat? He fort molts anys a Sant Just, treballant, de fet, a quasi 30 anys. Aleshores, sempre m'he interessat aquest tema. Formo part de la comissió tècnica del programa Atenció Primària sense Fum. Aleshores, els meus companys van decidir que la Sílvia seria la que faria el tractament. És una cosa que, entre tots, hem decidit que jo soc la persona referent i quan ve algú a demanar ajuda, me la remeten a la meva consulta. Però d'altra manera, insisteixo, qualsevol company està preparat per fer-ho per com, com qualsevol altre problema de salut, perquè és un problema de salut. És una cosa preferent. Podríem dir si algú que sap prou pel cap, perquè necessita consell o per deixar de fumar. Els meus companys diran la Sílvia, però insisteixo, que tots ens saben i tots poden ajudar igual de bé o de malament que ho pugui fer jo. Profitar en aquest cas que et tenim a tu, Sílvia, a quantes persones? Deies que més o menys dues i mig, clar, aquest dimit, no es pot fer perquè us l'ha menjat d'una persona, però comptem dues de cada avui. Quin és l'índex, més o menys, de tabaquí? Sí, és aquest. El 25% de la població varia una miqueta segons la franja d'edat, però és la mateixa que tenim a la resta de Catalunya. És veritat que això ha anat disminuint, gràcies a Déu, i la llei ens ha ajudat molt, de fet que no es pugui permetre fumar aquí, o no poder fumar en un restaurant. Doncs això fa molts anys que ens ajuda. A més, la persona que fuma també l'ajuda. La gent no està en desacord amb aquestes regles en forma de llei, perquè milloren l'entorn. I la franja d'edat, més o menys, d'aquest índex aquí que tenim a Sant Just? Sant Just, en concret, no et puc dir, varia dir, que és un 25%. Les franges entre 30, em voldria equivocar, perquè no et porto les... Soc molt dolenta amb números, però les franges entre 30 i 50 serien les que tenim més població fumadora. I quan acudeixen, per exemple, a tu en aquest cas, o qualsevol altre, professional, però en tu en concret, venen directament ja amb la intenció de deixar de fumar, o amb la informació, vull saber com funciona, em sonen que m'han dit que hi ha unes pastilles que són les xampis, que són molt agudes, vull dir, com m'arriben a la consulta. Mira, jo crec que moltes... no, crec que no, més ho diuen els números, les persones tenen ganes de deixar de fumar, en general. Hi ha un gruix molt important de persones que acarician, jo li parlo de acarician, la idea que algun dia hauria de deixar de fumar. I ho ategen amb aquesta possibilitat, si fos fàcil, si estigués en un bon moment. Aleshores, quan arriben al centre, és que jo diria que encara que no vinguin, encara que vinguin perquè s'han tossat un turmell. De fet, hauríem d'aprofitar, qualsevol moment. Dic un amic que diu, escolta'm, si tu vas al mecànic, perquè no sé, li has de fer un canvi d'oli, si el mecànic et diu, canvia-li els frenos que t'estimbaràs, si el mecànic ho faràs, de la mateixa manera, quan un ve a fer un recàmbi del cos, tu no pots deixar passar que és un fumador, perquè és com si n'és sense frenos per la vida. Per això dic que en qualsevol moment és interessant la conversa amb la persona, evidentment amb respecte i demanar primer permís, perquè primer pregunta, vols parlar d'aquest clima? Però si la persona et diu que sí, la gent sempre està, tothom està disposat, o quasi tothom, si li preguntes, per favor, si vols parlar del tema, la gent té ganes, perquè tothom lo que diem, acaricia aquesta idea. Aleshores, clar, l'ho fotut, perdó, això no es pot dir a la ràdio. Estem en una hora que vinga, me'n deixo dir. Gràcies, Mireia. Gràcies, gràcies. Doncs, el més difícil és posar una data. Això és el que terroritza, perquè dius, aquell dia es demana que deixi de fumar o em demano a mi mateix. Això fa molta angúnia. Però jo diria que fa martigen. Però, bueno, pots ajudar la persona preparant-la per aquell dia, i sobretot, parlant que l'esforç es fa dia a dia. Jo tinc molt clar, i gràcies a Déu, les guies de pràctica clínica també, ho tenen tan clar com jo, que s'ha de viure en l'aquí, en el ara. Doncs avui decideixo no fumar, i aquesta nit me n'aniré al llit sense haver fumat. Demà ja tornaré a renovar promeses. L'altra cosa, no sé si vols que... Bueno, tu ho explico, si t'interessa. L'altra cosa que tothom acaricia, o quasi tothom acaricia, sobretot les persones que no han intentat mai deixar de fumar, és quedar-se amb dos o tres cigaretes. Què vols dir quedar-se?Cadar-se fumar dos o tres cigaretes. És a dir, reduir el consum a dos o tres al dia, m'entenc. Si tu li preguntes a un fumador de paquet diari, quantes cigaretes disfruta, gaudeix? Et dirà quatre, cinc... A més, la persona l'estela. La del cafè, la de després de dinar, no? Exacte, la del matí, quan et lleves... I llavors, en el fons, t'agradaria poder-te quedar amb aquestes cigaretes, que són les que tens la sensació que et donen ple. Després ets capaç d'analitzar i penses, no, no, no em donen ple. El que m'estan traient és el mono i, per tant, em donen un fals ple. Més... serà molt més ple. Donarà viure sense les cigaretes, sense la seva dependència, que és el que molta gent porta a deixar de fumar, no? Sí, independent, no dependre d'un paquet que vas a comprar i tal. Llavors, bé, aquesta és una cosa que sempre treballem a la primera consulta, no? És a dir, s'aconsegueix? En persones que volen reduir i quedar-se amb aquests? O és més que impossible, això? Segur que hi ha aquí molta gent que ens està escoltant, que dius, sí, jo conec en algú. Seguríssim, perquè existir existeixen. Sobretot aquells que han fumat molt socialment, han sigut fumadors. Però la persona que ha intentat deixar de fumar sap que això és una falàcia, no, no s'aconsegueix. Tu pots deixar una droga, però no la pots controlar mai. Perquè ella sempre et controlarà, és una acció. És així, les drogues són així. Aleshores és... o que això ho fa, això? Jo sóc fumadora, Silvia, i mira, eh? Mira, ja. Sí, fatal, fatal, ho sé, però... Escolta, m'ho sobiré, aquesta entrevista. Escolta, quina part psicològica té el deixar de fumar emocional, també? Molta. Teniu suport, també, en aquest aspecte al cap? De fet, tu has parlat d'un medicament, d'una clínica, el nom comercial és xàmpics, també diria que hi ha un altre, que és el bupulpió, el nom comercial és elontril o cimtabac, i també hi ha la teràpia substitutiva de la nicotina. Són fàrmacs que ens ajuden a deixar de fumar, perquè treballen tot el que és la dependència física. La teva experiència, com la de persones que estan escoltant-nos, és aquesta. Tu arriba un moment, potser quan acabem aquesta entrevista, que tu notaràs com un malestar o tal, que tu saps que pots anar a fora, encenda una cigarretta i treure-te'l, aquest neguit. Les teves nivells amb nicotina amb sang estan baixant al llarg d'aquest rato, i clar, tu et tornaràs a posar a nivell quan et fumis una cigarretta. A més, tu dependrà tu com qualsevol persona que fuma, si fuma més a poc a poc, inhalant més, depèn del ritme de la pipada, tu cansegueixes uns estímuls o una relaxació, que és el que té la nicotina, la teva estimulació, relaxa. Llavors, el tractament farmacològic t'ajuda a que això no et passi. Llavors, què treballem en el centre? Sobretot, el fet que tu has d'aprendre a viure sense la cigarretta. Aleshores, si físicament estàs bé, tindràs aquell instant de parar-te i dir, no, fulaneta, jo estic sense... No fumo, he decidit no fumar, m'encanta la idea de no fumar i no fumo. I esperaràs que al cap d'una estona et tornin a venir les ganes, però et vindran les ganes perquè en aquell moment els teus... La vida et porta a unes situacions que tu relaciones amb el tabac, però com que físicament estàs bé, tens el moment, no sé si em vull explicar, el moment de parar-te i dir, no, no, he decidit no fumar. Per això sempre, sempre fem abans del dia que deixes de fumar un treball d'anar-te'n acomiadant de la cigaretta, de la cigaretta o de la cigaretta... Sí, el format que sigui, no? De la pipa o el puro que sigui. Tu vas separant d'allà. Un ritual de deixar-te anar del tabac. Sí, sí, clar, perquè, a més, la persona que ha fumat, tu ets molt jove, però la persona que ha fumat és que tot està lligat amb el tabac, és el seu gran company, el seu gran amic, un mal amic, sí, però ets el teu amic. Segurament el tabac sap de tu coses que no sap ningú més. I li has de dir adéu, i li has de dir ben, jo inclús els he dit que a les persones, l'últim dia de fumar, feu una festa, saps el gran, la gran fumada, perquè has d'haver-hi per mi, si la gent la serveix perfecta, com un ritual de dir fins a què hem arribat. I endavant. I quin èxit, o sigui, quin percentatge d'èxit veieu a consultar amb aquestes persones, que ja ho diguin clar o no clar, passen pel procés, i realment aconsegueixen dir adéu al tabac. A veure, ho diré bé. Jo penso que al final tothom deixa de fumar. Deixar de fumar la primera és fantàstic, i a la persona que està fent el tractament li encanta el que té de dir. Però és un canvi en l'estil de vida. Per tant, inclou requeigudes. I no passa res, i no passa res. Sobretot, no, bàsicament, si de la requitguda tu aprens. Tu, quan vols fer un canvi de l'estil de vida, no sempre l'encertes a la primera, no sempre l'incorpores aquesta, no fumar, o fer activitats física, o menjar bé, no ho incorpores a la primera. Però analitza què ha passat, per què ha requeigut, quines coses has d'utilitzar per la propera vegada, i endavant, i provar-ho. Per tant, no et diré, al final tothom deixa de fumar. A la primera, menys. Menys, menys. M'imagino que sí. Durant aquesta setmana sense fum, Silvia, per anar acabant, quines altres activitats o propostes teniu, amb la Covid-19 us permet fer-ho presencialment, online, tallers... Aquesta vegada, nosaltres, tradicionalment, feia coses com, per exemple, una caminada, i ara estàvem parlant amb l'Ajuntament, que tenim moltes ganes tots de recuperar-la, i probablement, de cada l'octubre, ja en la setmana del cor, començarem a fer les nostres sortides. Aquest any, jo estic molt contenta, perquè hi ha hagut un treball al casal de joves, faran una conferència sobre altres maneres de fumar, també... Sobre el cannabis, no? Sí, sí, estava aquí canavis. I... Clar, això és fantàstic, ells hi ha gent apuntat. I, a més, estan fent també una concurs per a les xarxes socials, que és el que nosaltres, com a centre de salut, que som uns carques, no arribarem. No, però són ells, clar. Arriben una altra, un altre públic, com a tal, com a bon nom, casal de joves, doncs clar, i, a més, segurament, que els quedin més marcat, perquè al final el seu entorn també són joves, nois i noies, per tant, està bé que, per exemple, aquests tallers que estic llegint ara, un tall de preventiu dirigit, com deia, adolescent i joves, que porta el nom d'Atlíes, atlíen o els lies, sobre el cannabis, que crec que és fantàstic. Força interessant que aprofito per recordar si algú, si vol, apuntar que serà el casal de joves a pròxim dilluns 31 de maig, a partir de les 7, que és justament el dia mundial sense tabac. Sense tabac, que digui. No del tabac, clar, sense tabac. Sense millor. Ara sí, Silvia, hem de deixar aquí l'entrevista, un plaer conèixer tan persona, i espero que encara hi hagi més gent que passi per la consulta, i que una deia sigui jo, també, en algun moment, i que acabada dieu el tabac, no? De fet, encara penja l'alona, crec que el cap de senjús encara fumes, crec que encara penja, no? I tant, i tant. Ens hauríem de preguntar fins al dia que ja no fumin gairebé ningú. Exacte. Silvia, que vegi molt bé, molt èxit, també, aquesta setmana amb la campanya, i ens veiem molt aviat. Moltes gràcies, Mireia. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.