... Doncs el que esteu escoltant ara mateix és la Patricia Dzur, que de fet la tenim al telèfon i ara la coneixereu. conèixereu la seva veu, ella és cantant i compositora, té arrel senjusten, que es podríem dir, acaba de publicar també el seu primer sing, El In Time, que precisament és el que està sonant ara mateix, ho podeu trobar a plataformes com Spotify o YouTube, si voleu escoltar aquest tema musical, sí que la saludem, Patrícia, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Bona tarda, benvinguda a la misora municipal a Radio Desben, com deia, tens arrel senjusten, que si més no, musicalment parlant sí. Sí, sí, tant, la primera banda que vaig tenir per Xiviru era del poble i anàvem cada divendres, crec que era, assajar allà dalt el casal de joves, o sigui que sí, sí. Doncs ara estem escoltant, com deia, aquest primer single, In Time, ets cantant també compositora, i si no ho vaig mal encaminades, has estat uns quants anys visquen a Londres, no sé si això també t'ha donat un impuls per crear almenys aquest tema que està sonant ara? Bueno, doncs sí, jo sempre havia fet, bueno, des de la petita ja tocava la guitarra i m'havia agradat molt la música, i vaig anar a Londres, farà gairebé 10 anys, perquè vaig tornar just abans de la pandèmia, i m'hi havia estat 7 anys, o sigui que ara ja són temps, i vaig anar a estudiar, i quan vaig marxar vaig baixar la meva banda d'aquí, i tenia moltes ganes de tornar a fer una banda a Londres, però clar, ciutat nova, i diuen, bueno, tantes coses diferents, em va costar molt trobar nous músics, i al final em vaig engrescar i vaig començar a fer el meu projecte en solitari, per a Xiviru, i vaig seguir escrivint, perquè això era una cosa que no deixava de fer, i el que més trobava falta era tocar també en directe, i llavors em vaig començar a engrescar ascendllament, defensar les cançons, jo sola, i amb la guitarra, i endavant. Endavant, exacte. Has fet diferents concerts en directe, aquest live, el Caballo Grande, no? Crec, entre d'altres? Sí, aquest live Caballo Grande va ser un EP en directe que em creva una estudia aquí de Barcelona, i la idea era tenir una miqueta de portfòlia amb el projecte, amb els arrenjaments de banda sencera, per poder tocar altres llocs. Però sí, sí, tant en banda com en solitari, i m'està tocant bastant, fins que va arribar la pandèmia, evidentment, però ara trobo que la cosa està reactivant, i estem bastant il·lusionats. Ara fa poquet d'estar tocant a l'Alta Cústic, al Festival Altafulla, que van fer una jornada de presentació, i ens van convidar a tocar, i va ser súper únic. Tens altres concerts programats, perquè estic veient també en els cartells pròxims. Crec que tocaràs, crec que és a Reus també, el Festival Accents, que és un dels pròxims festivals que es farà? Sí, sí, de fet, estarem bastant per les terres de Tarragona, perquè aquest any vaig ser la guanyadora del concurs Portautors, que és un concurs de cantautors de Tarragona, i el premi del jurat és aquest, el temps de participar a diferents festivals de la zona de Tarragona. Llavors l'accents serà un d'ells, que serà l'octubre, i també ens provarem a Santatecla, a les festes majors del setembre. Femoses i conegudes festes de Santatecla? El què, perdona? Femoses i conegudes festes de Santatecla, almenys abans de la Covid? La veritat és que jo n'he estat mai, i m'han parlat molt, i tinc moltes ganes de baixar aquest any, i més si anem a tocar, això sempre és un gustazo. Exacte, llavors diguéssim que tu en solitari fas crees aquestes cançons, les composes, però en el grup no sé si tens la banda, està formada per, no sé si hi ha també bateria que s'escolta per aquí? Sí, tant, doncs, el format varia una miqueta segons el lloc on anem a tocar. Puc anar a arribar jo sol amb guitarra i veu, també un format que últimament estem explotant molt és el format duo, que vaig amb el guitarrista Sol de Criador, i ell toca guitarra elèctrica, i fa algunes col·letes amb efectes, i després estic jo amb la guitarra i veu per la base, i el format així més gran seria la banda sencera, que bé, que som 6, seria bateria, baix, dues, bueno, guitarra cústica, guitarra elèctrica, guitarra dos acordes, bueno, molta gent, i veus. Déu n'hi do, i parlant de, diguéssim, de l'estil musical, elles hi tenen alguns articles del sector musical, que potser et categoritzen, o no sé si tu mateixa també ho fas, en aquest folk uníric o indie folk? Sí, això és una miqueta una broma que vaig començar a inventar-me, perquè moltes vegades, quan et pregunten això del dèner musical, clar, avui en dia hi ha tants penjèneres, penjèneres, subjèneres, hi ha tantes mezcles, que realment és difícil, no?, que tens casillards en un gènere, i per exemple, mira, me n'invento un, que és el dream folk, i a l'epalante, i aquest és el meu estil. Llavors, bueno, bàsicament és música que ve molt de reals, molt folk, llavors estudiar música al regne unit, i sempre seré el guitarrista, llavors allà vaig descobrir grans guitarristes del món de la guitarra cústica, com Nick Drake o Bert Janx, que realment són referents en quant a finger-peakings i tot el llenguatge de la guitarra cústica, i d'aquí veig una miqueta que està basant folk, però també trobo que amb tot el tipus d'insubmentació que fem, servir amb les veus i amb les guitarres i tot amb els efectes, sí que té un to que és una mica més surrealista, d'acusar una mica la mescla de dream folk. Perquè això que s'etiqueti la música és a dir, en aquest cas l'has auto-etiquetat, però ho trobes un fet positiu o us encaixa una mica, perquè clar, a vegades en els festivals sembla que hi ha festivals que tiren cap a un estil, o cap a un tipus de música, no sé si és positiu o creus que és positiu. Bueno, ho trobo que al final, quan nosaltres busquem, quan posem unes etiquetes, sempre és des d'intentar explicar millor allò que fem a gent que no ho ha escoltat, és a dir, per exemple, si tu ho vas a la biblioteca i vols llegir un llibre de terror, hi ha la secció de terrors. De vegades hi ha llibres que poden tenir més d'una etiqueta, sí. On es categoritzem, on els posem, doncs aquí és una mica on hi ha el debat, i amb la música passa el mateix. Avui en dia sobretot hi ha mescles de gènere i cada cop més que realment fan que sigui més difícil de posar-ho en una categoria una altra, però trobo que això és molt guai, perquè si no sempre estaríem escoltant el mateix al final. Clar. I com de difícil és, Patrícia, el fet d'arribar a publicar el teu propi single també en aquest moment, de la Covid. Potser estem una mica més limitats a l'hora de poder-te reunir, o en aquest últim any més aviat, de poder-te reunir, de poder crear-ho, de poder crear la música. T'ha estat fàcil o has trobat molts impediments? Doncs la veritat és que ha anat bastant rodat, en el sentit que nosaltres vam estar preparant aquest edifici directe que es pot veure a YouTube, que és a Tambírio, i arrel d'això també vam tenir un concert amb banda bastant xulo al setembre passat, i justament aquell dia hi havia un representant d'una discuràfica petita de Barcelona que va veure, li va agradar el projecte i ens va contactar, i una miqueta amb la seva ajuda és com va començar a organitzar tot el que era gravar, no tan sols els singles, sinó com li té que sortir el divendres vinent, de fet. El divendres vinent? Aquesta setmana següent hi ha sort tot l'àlbum. El dia 11, sí, sí. Sí, perquè fa poquet d'entrar al single, com a, bueno, ara vençó una miqueta, i el divendres vinent ja surt en la resta de cançons. Vinga, durant el nom, és a dir, l'àlbum es dirà in time, també? Doncs mira, l'àlbum es dirà seasons. Ah, seasons. Seasons, estacions, perquè és un EP de quatre cançons, i cadascuna d'elles té un mut, una d'emocions molt diferents, i quan estàvem a l'escola i gravant-ho, se'n va acudir que cadascuna d'elles també, a nivell de lletra, simbolitzava un moment diferent en el cicle vital, i em va agradar molt com a concepte, i llavors vaig decidir, vinga, seasons. No hi ha cap cançó que es digui així de l'EP, però em va tenir sentit per mi. I el fet d'allançar abans aquest in time, que ha estat com una prova, o tenies ganes també que s'escoltés abans que tot l'àlbum? Doncs bé, això de treure primer un single ja s'acostuma a fer bastant, llavors des de la discurràpica m'ho van recomanar, i vam estar-ho parlant, i vam veure que sí, perquè no. A més, era com que és l'EP debut, doncs estava bé fer primer un petit test amb el single, i al cap d'un parell de setmanes tres, treure la resta de cançons. Com et sents amb aquest debut entre mans, que encara no s'ha publicat sense, però vaja, amb el primer single, però amb aquest album que es publicarà de Vendres Vinent, com és això de publicar el teu primer album musical? Doncs estic molt contenta, i amb moltes ganes de poder-lo presentar en directe, sobretot. Al final la presentació tindrà que esperar una miqueta més, i la resta de cançons que veiem el setembre, perquè ens feia molta il·lusió fer-la amb la banda sencera, i com que són bastants, és un esdeveniment que volem muntar amb més temps, fer-hi temps pressajar i fer-ho una cosa maca, i que estiguem il·lusionats. Clar, perquè el fet de tornar una mica el tema de la Covid, el fet de, clar, els músics esteu donant una escenari, però perquè us escoltin, òbviament, a darrere públic, i el públic avui dia, amb les restriccions que hi ha, tot i que a poc a poc a s'estan flexibilitzant una mica, donar molts mesos no us ha permès ni tan sols fer petits concepts. No sé en el teu cas si has pogut seguir fent, com deies, aquestes petites sessions en directe. Sí, la veritat és que aquest és un dels motius també pels quals preferim fer la presentació més endavant, però durant aquests mesos que han sigut així tan estrans, evidentment l'activitat ha baixat molt, l'activitat musical, però sí que he tingut alguna ocasió o altra de fer un concert així, més petitet, i la veritat és que agraeixo molt, perquè, clar, quan estàvem confinats, recordo, estàvem tocando molt de sobte, tants mesos sense tocar, ni veure a poble ni ningú, que quan vam tornar a l'escenari era com... es va una miqueta de l'entrenat, la veritat. Llavors poder anar tocando regularment està bé per mantenir-se en forma una mica. Clar, perquè estava llegint una mica, t'has format en composició, però també hi ha songwriting, que, bàsicament, és composar més enllà de la música i escriure la lletra de les cançons. In Time és integrament teva la lletra. Sí, sí, la veritat és que, clar, jo vaig d'estudiar a Londres i allà el conservatori funcionava bastant diferent que aquí, hi havia una sèrie de mòbils que podia escollir, però era molt enfocat, trobo la indústria de música moderna actual, llavors els mòbils que jo vaig d'escollir eren songwriting, que sí, combinava la part de composició de música amb tota la part literària de les lletres, i també vaig fer producció, que seria tot allò, d'anar a l'estudi, gravar, que sempre m'han anat superbé, tenir aquests coneixements per fer demos i per fer les arrangaments abans de anar a l'estudi. I des de sempre, des de joveneta, també, quan passaves per aquí per Sant Just, bueno, sí, que passaves pel casal, amb aquesta primera banda, amb aquest primer grup, però sempre has tingut aquest coquet musical d'acabar creant la teva pròpia música? Doncs sí, jo crec que... Aquí el tema és que sempre havia escrit guitarra, el problema és aquest, no hi havia mai escrit guitarra, perquè era molt mal estudiant de guitarra, és a dir, em posava una ceia amb la guitarra, i em proposava estudiar les escales o el que fos, i al final acabava, ah, mira, aquestes notes m'agraden, ah, mira, i aquestes d'acord, no sé quantos, i acabava fent una cançó, però no es podiava mai. Llavors, sempre la meva activitat musical ha sigut més relacionada amb escriure i composar. Sí, sí. I clar, per un cantant, compositor, entenc que crear la peça sencera és encara més personal, és a dir, 100% teva, és 100% tu del que et vols fer amb aquella peça. Sí, tant, i tant. I de fet, és bastant curiós, perquè hi ha algunes cançons que surten superràpid, i t'asseus, i tens la idea, i la lletra, i tot, i tot bé, com superrodat, i n'hi ha d'altres que les has d'avarallar bastant. I hi ha idees que penses, és una bona idea, no la vull... no la vull derechar, per així dir-ho, però costa, i potser passen més, és que la tens al cap arrondant, i no l'acabes d'encaixar. I al final, quan després et dones fort, i pensament, acabes la cançó, sents una satisfacció bastant gran, això també és veritat. Imagino. I en el cas d'In Time, d'aquest síngil que escoltàvem a l'inici de l'entrevista, com va sortir, va trigar, en sortir del forn? Doncs sí, In Time, és una cançó que vaig començar a entrenar les irregudes de Londres, de Barcelona. Vaig venir uns dies per temes personals, etcètera, de família, i estava a casa, tenia una guitarra que a més a més no tenien, ni els meus instruments, tenia una guitarra espanyola que era de la meva mare, d'aquestes de l'any de la polca, i vaig ficar-me a tocar, i va sortir com la idea dels records i del ritme, però vaig trigar un bon temps d'acabar de quadrar la lletra, sobretot de trobar la temàtica que volia parlar, però, bueno, finalment, tot va acabar d'acollar, i crec que va quedar bastant bé. Tot va encaixar, i tant. Escoltarem també un cop acabem l'entrevista, però per anar acabant, has dit que tenies una guitarra de teva mare, per aquí has deixat entreveure que almenys, també en aquesta família, també hi ha carn musical, o en algun moment algú ha estat, o almenys ha practicat o ha conegut algun instrument? Bueno, sí, la llegenda és que la meva mare es deven una rondalla de petita, però la veritat és que a la família ara mateix l'única persona que toca així, de manera regular, sóc jo. Però, bueno, alguna vegada que la meva mare agafa la guitarra, se'n recorda encara de coses que tocava quan tenia 10 anys, o qual és molt memorable, també. O sigui, que té bastant de... no sé, alguna cosa dins de l'otani, també. I futurs de cara... Ai, futurs, perdona, projectes de cara a futur, ja sé que ara és molt d'hora, perquè acabes de fer la setmana vinent, no? Com deies, llançaràs aquest primer álbum, però què tens amb més concerts així, diguéssim, amb més petit comitè, o t'agradaria, per exemple, participar en algun festival més d'Índole, més internacional o europeu? Doncs la veritat és que tenim posats dels ulls a la miqueta Sí a Europa i al Regne Unit, també, perquè, clar, com que jo hi he viscut allà tant de temps, a Londres segurament hi hem de fer una visita, fer un concert per allà, i si podem anar a Europa també ens agradaria molt. En ser música en anglès i amb el tipus de música que és, creiem que pot funcionar bastant bé amb un públic de més europeu. És a dir, a Anglaterra, on Londres, en concret, no? Sembla que també és que ha marcat. I, de fet, segurament, si potser no existeix per allà, igual el camí hauria estat diferent, creus? És probable, és probable, perquè, realment, quan passes tant de temps a un lloc que no és casa teva per així dir-ho, acabes d'agafant moltes influències i descobrint moltes coses noves. Llavors, segurament, si hagués estat aquí, hagués escobert d'altres, i hagués anat per un altre lloc, i hagués estat a un altre ciutat, també hagués escobert d'altres coses, i seria completament diferent, tot. Mai se sap. Ara almenys els duits posats en aquest nou álbum, Season's, i també en aquest single, que ara s'hi ha de tornar a sonar, In Time, alguna col·laboració que t'agradaria fer, de fet, d'algunes d'aquestes referències que deies de cantants o músics que t'han marcat? Ostres, alguna col·laboració. Això és complicat, perquè moltes de les influències és gent que ja no està al peny de terra, però, bueno, la veritat és que estic molt contenta de poder col·laborar amb els músics de la banda, perquè són músics molt compromesos i amb molt de nivell, però potser, si anem com més enllà, últimament se l'escolten molt a Laura Marling, per exemple, que hauria de ser una col·laboració xula, qui sap. De moment, com deia, posem els ulls en aquest llançament del teu primer álbum, el Divendres Vinent, que també estarem atents, i ara ens quedem nosaltres escoltant aquest single, que torno a recordar si volen escoltar els nostres ulls. Vam fer Spotify i YouTube, aquest In Time. Patrícia, molts èxits et desitgem des d'aquí, i em ganes també d'escoltar aquest álbum sencer, que tinguis encara més bones noves de cara a un futur amb la teva música i composició. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu. Gràcies. Moltes gràcies.