Fins als differs de moment screws. Entrem a la segona hora del programa. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Dic primer en Vell perquè avui sou moltes gent aquí dins de l'estudi. Crec que és la primera vegada durant aquest temps de Covid que podem posar tanta gent amb totes les distàncies, de mesos i mascaretes, etcètera, etcètera. Perquè avui tenim, com diríem, hem de celebrar una gran victòria de l'equip de les maies, del Fem-15, de lo que és en Just, que van aconseguir proclamar-se campioners de la Copa Catalana. Fem-15, precisament. I crec que per això també tenim amb nosaltres el Edgar Fandós. Edgar, bona tarda. Bona tarda, que tal? Bona tarda, entrenador d'aquestes noies, si no vols valen caminada. Correcte, correcte. I el teu costat, mira, farem una mica com un rellotge. Com la saigüés del rellotge, tenim a la Júlia. Júlia, bona tarda. Bona tarda. A veure, aprova't una miqueta. Bona tarda. Ara sí. Tenim a l'Elna també. Bona tarda. Bona tarda, tenim a la Clàudia. Hola. Hola, l'Aina i la Martina. Bona tarda. Hola. Bona tarda, totes. A la Júlia, per començar, era bona per aquesta victòria, per aquesta Copa catalana. No sé si pregunta a les noies primer, o a vosaltres, com a entrenadors, quina és la sensació d'emportar-vos a aquesta Copa? Jo avui deixo cap a les noies, si pot ser. I l'Edgar, que són les que realment ho han aconseguit, jo entraré a parlar sempre que faci falta, però realment el mèrit és d'Edgar i de les noies, perquè de temporada les han sigut fàcils per ningú, Però elles han tingut la capacitat de sacrifici i de treball per poder lluitar-ho, i al final han aconseguit el premi. Per tant, jo crec que les protagonistes són elles i avui és per elles aquest dia. Sí, home, sí. Però no només venies a escoltar la cançó, no? Borja? No. Val, val, val. Teníem fem preguntes. Edgar, a tu com ha estat això d'emportar-vos aquest trufeu, aquesta copa catalana? Bé, doncs, bueno, ha sigut una... Enhorabona, també per tu, eh? Gràcies, per la part que em toca. Re, ha estat un premi a la temporada, te l'he comat tot, finalitzada aquesta manera, la veritat, que va ser molt maco. Jo crec que tots ho vam caudir molt, perquè també va ser una final a doble partit, per tant, va ser l'emoció del dissabte, l'emoció encara més del diumenge. I re, bastant molt bé. Jo estic molt satisfet de l'equip, de com han treballat, de com han evolucionat durant aquesta temporada, amb tota la situació que hi ha hagut. I a veure a elles com ho han vist, que els hi va semblar a la final i com estan de contentes, o no? No ho sé. Home, jo crec que sí. No sé si tenim per aquí la catalana, que digui la capitana, no sé si hi ha capitana d'equip. Crec que s'anyalen a l'Elna. Elna, t'ha tocat, t'ha tocat. Elna, com a capitana d'equip, què és això de rebre aquest trufeu? Quines emocions s'ho generen? Sí, no sé, jo estic molt contenta, i quan vam acabar el partit jo estava molt nerviosa, però també molt feliç, per a tota la temporada que havíem fet. Perquè ha estat una temporada més una mica típica, entre la Covid, entrenaments més limitats, un rotllo parlant en català, no? Sí, perquè a més vam haver de parar d'entrenar durant uns mesos, i va ser una mica complicat, però al final ho vam aconseguir. I va ser la... va tu que aixecar el trufeu a tu primera o va ser cosa d'equip? No, no, no. No es van donar trufeu. No es van donar trufeu, jo parlo del trufeu tota l'estona, que van ser medalles, entenc. Estem pendents, encara. Tampoc, tampoc. Estem pendents a veure de què ens arribi, va ser una... És l'anècdota negativa de la final. Llavors, què vau aixecar? Res. Vam celebrar com si fos famós, però... No us veu mantejar entre vosaltres, alguna cosa d'aquestes? No en dutxarem, una mica. Ah, no. Tocant una mica. No, sí que és veritat que... No ho té d'acord, alguna cosa. És una sorpresa... en treuetes desagradable, perquè tothom li agrada celebrar un títol, ni que sigui una medalla, un trufeu. I aquell dia ens vam trobar que no hi havia ningú de la Federació, i per la sorpresa nostra, que ni van dir ni desdir, de moment estem així. Així que des del club es vol fer alguna cosa, però ja més inter, però sí que és de la Federació, no sé si els ja s'ho ha passat o què. Que es van oblidar? No ho sabem, no sé. Ha sigut una cosa estranya, però al final les predicades són elles. I tant. Un dia que arribes i que ho pots fer-ho bé, no? Clar, clar, jo li anava a preguntar a l'Enla si havia estat la típica imatge, no? No sé, quan el capitat xic el trufeu, o d'una de les medalles, o en el teu cas potser haureu d'esperar. Tenim a la Júlia també el teu costat, que t'està aguantant l'auricular, també esteu compartint l'auricular. Júlia, en quina posició jugues al camp? Jo no realment jugo més la defensa. És una estima més còmode. I ha estat dura la defensa per arribar a aconseguir aquest trufeu, però és un trufeu, en el fons? Jo crec que sí, perquè normalment quan portes molt d'estona de partit et relaxes més i és quan arriben més, sobretot si vas guanyant. Jo crec que llavors la part més important és la defensa, defensar forts per poder sortir ràpid a contraatocar. O sigui que depèn també de les teves companyes, perquè quan tu buides aquella zona de defensa puguin pujar per atacar i marcar. No sé si tenim per aquí la Clàudia, et tinc d'esquenes, però no passa res. Clàudia, en quina posició jugues? Potser més a davantera. Estàs com una mica a l'altra punta d'on tenim a la Júlia? Sí. I t'arriben per això les boles que et passa a la Júlia? Sí. No sé si directament o hi ha més joc d'equip d'entremig? Bueno, una mica totes anem passant la bola i així arribem. Així aconseguim arribar a portar-hi. I de goals com anem? Bé, bueno... Què vol dir això? Ha estat una final amb pocs goals... 3 a 2, no? A casa també 3 a 2, són els dos favorables. És una final ajustada, però està bé. Això es considera pocs goals en el partit d'oquei? Depèn. Poden haver-hi més, però també crec que els són a final. Tots dos aquí es van prioritzar una mica de ser més defensius en alguns moments. Això va avorcionar que sobretot a la primera part del partit d'aquí casa fos un partit molt obert. I a la segona, per exemple, va estar molt més tranquil que no van haver-hi goals. La segona part sí que va ser molt més moguda. És una quantitat que poden haver-hi més, però tampoc està malament. I si guanyes encara... Home, clar, això no va dir. Anem a remarcar que al final hi ha la victòria. Exacte. Des enllà dels goals. Exacte, el doble partit. Seguim amb l'Aina, que està al costat també de la Clàudia. En el teu cas, Aina, en quina posició jugues? Més o menys com ell, o sigui, més de l'entera. A veure, propota una miqueta més, que crec que d'un sentit. Ara? Ara sí. A veure, torna-hi. Bueno, que jo jugo una mica com la Clàudia, més de l'entera. I això. També t'encarregues de part del gol, no m'imagino? Bueno, sí, però... S'intenta. A veure, d'aquests 3 goals, ha d'haver-hi algú que els hagi col·locat, no? Qui ha estat? Eh... D'aquí, l'Elna, no? Jo, al primer partit, un. Al primer partit, jo vaig marcar un. I... d'aquí... Clar, és que ens falten noies també aquí, però... Falta l'Ana, falta la Maria, falta la Lúcia... La Lúcia. I la Lúcia. Falten si noies... I la Carlauta. Perquè en total quantes sou, ara, equip? Onze. Onze jugadores, en actiu sempre, o hi ha... Bueno, dues porteres i 9 jugadores de pista. I aquí, no sé si la Martina, que m'està mirant, no sé si ets portera? No. No? Quina posició és la teva, en el camp? Però pateu una mica més el micròfon, sisplau. Jo, normalment, soc delantero. Una mica més, una mica més. Jo, normalment, soc delantero. Com vas viure el partit, Claudi, aquests... Claudi, perdó, Martina, aquests dos últims partits, com els vas viure? Hi ha molts nervis... i... i molts nervis. Com ara. I sí, no? Molts nervis, no sé, teniu més nervis ara? Què ha donat el partit? Edgar, com les veus? Mira, puc explicar una miqueta, que dir vendres el dia abans del primer partit, vam decidir fer una mica una sessió diferent, justament per això, perquè no estiguéssim nervioses de cara al partit, que els hi venia a sobre, els dos partits, i vam fer una mica una sessió més de dinàmica de grup, per poder sortir més relaxades, saber que ja havíem fet la feina, i que simplement anàvem a gaudir d'una final, com és la que teníem per davant. I vam fer un parell d'activitats, justament per això, perquè ja s'ho passessin bé el dia abans del partit, perquè vessin relaxades a l'hora de poder competir. I mira, va funcionar, no sé si per això farà la feina a fer tota la temporada, però realment sobretot el partit de dissabte a casa van jugar molt tranquil·les, jo crec que és dels millors partits que hem fet durant tota la temporada, i a més va venir bastanta gent al pavalló, i això va fer que tot sortir rodat i que el partit anés bé, i que tothom ho pogués gaudir d'aquella manera, que amb tanta gent sempre és gratificant, no? Està la bona aigua? Teniu els mateixos nervis avui que l'altre dia? Ho sentiu igual? Jo crec que ara més. Si l'estic veient força nerviosa, no sé si ara també s'hi posaran perquè hi ha una altra companya vostra que està al telèfon, que espero que ens escolti bé, que és la Maria. Maria, bona tarda. Bona tarda. Podeu saludar-us, escolta bé, eh? Hola. Aquí sí que tens la portera, eh? Ah, és la portera? Ah, mira, perfecte. M'ha preguntat quina posició jugues. La portera també, una de les podíem dir culpables de no encaixar aquests gols en algun sentit de la paraula? Sí, sí. Els parlaré, no tinguis clar. Sí, no, no, veig que esteu molt llvides. Com va ser aquests dos partits per arribar a aconseguir la Copa Catalana, Maria? Va, ho estanyem els nervis perquè, com que és una final, sempre tens nervis i ja estàvem molt nervioses. Veig que els nervis hi eren i segueixen estant, eh? Sí, sí. És que viralla seva per la ràdio no és fàcil, eh? No, clar, clar, m'he de posar en la vostra feia a vegades. Maria, aprofitem que tenim el telèfon, tens aquí les teves companyes, no sé si els vols comentar alguna cosa, o a contrari, elles a tu, com a equip i com a guanyadores d'aquesta Copa? Voleu fer una pregunta, Maria? No ho sé, ja heu estat un poble que ens veia. S'ha sigut una clàssia d'amor? A veure com ha estat, això? Realment sí que és veritat que jo, ara, com a coordinador, hi has dibuixat l'altre dia amb els seus pares i mares, que aquest grup que s'ha generat respira, no amor, però respira una sensació molt xula de veure com funcionen, no? Independentment del resultat de guanyar una Copa, veus la relació que tenen entre elles, i com a coordinador d'un club, doncs fa gotx, perquè realment són els valors que volem transmetre, més enllà d'un resultat esportiu. Llavors, el fet que la Maria digui això que diu, o la relació que tenen ja digues com traspassa una mica el fet esportiu, i això per mi és un orgull, com a coordinador, li entenc que l'Hitgar com ha anat com a entrenador, també. Jo sí que els agraeixo la predisposició, el bon saber fer, la nena Maria ha fet portant un any encara no amb nosaltres, la Clàudia i l'Aina fa un parell d'anys amb Covid pel mig, vull dir que no és una situació fàcil per elles, i ho han entimat superbé i... Puta! Ojo, ojo, què ha passat aquí, Maria? Que hem dit algú que no t'ha fet res. Sí, sí, que ja està, sí. I l'Anna no vol parlar o què? No, no, sí, sí, aquí l'Anna. Ah, Ana, també tenim l'Anna, és veritat, són bessones, no? Sí. Ana, bona tarda. L'Anna sí que va fer un gol, molt bé, ben encaixat aquest gol, a la Copa. Estem aquí en directe a Radio Desben, tens la bona part de la resta de l'equip aquí amb nosaltres, per si us voleu saludar entre vosaltres, que sembla que no us hagueu vist mai. Hola, noia. Hola. No l'has trobat a faltar, que té una estranya. Una mica. Perquè ara cap on teniu a les germanes? Corbera. On són? La vacances, ja. On sou? Bessones. Nosaltres fem a Saragossa. Ah, mira. I què feu a Saragossa? Feu-nos d'antetes, va? La família. Molt bé. Piscina i aquestes coses, no? Sí. Molt bé. Clar que sí, fer vacances, és maco. Doncs ja us trobem a faltar aquí, a veure si veniu ràpid, perquè tenim feina, encara. Mira, ja estem aquí. Demà ja torneu? Ja, però si és res, això. Sí. Ja farem un altre programa amb la Mireia. Sí, home, i tant. Que vinguin a persona. Amb el que parlen, segur que en podem fer un altre. Sí. Dos hores, és foc de donar. Doncs els diem fins a una altra de les germanes, a les bessones corberes, i li voleu dir adéu també. Adéu. Adéu. Molt bé. Doncs seguim amb aquest sèquit de noies de l'equip. Fem 15 del ok. I s'han just parlat per telèfon amb la Mireia corbera, amb les bessones corbera, L'estudi a la resta de noies, a la Júlia, a l'Elna, a la Claudi, a l'Aina i a la Martina, i també a l'Edgar i al Borja, els caps, podríem dir, al capdavant. Què més volíeu comentar d'aquesta victòria o altres temes relacionats amb aquest equip de noies? Jo el que els volia demanar, perquè jo no ho visc tan de prop, però sí que el fet de ser un equip de noies, que jo mai no he pogut entrenar tampoc, la relació amb l'entrenador, la relació amb l'entorn, com ho viviu. És a dir, és una cosa que s'ha anat creant poc a poc, però ara, no sé, aquest any i el primer any que fèieu fins i tot competicions mixtes, només sent noies. Com ho viviu, això, dins de la pista? Això es fa difícil, fàcil, més que abans o més fàcil de d'ara, no sé si em podeu dir... Per saber-ho, eh?, però hi ha com a curiositat meva. Jo crec que, a l'Elna i a l'Elna i tot igual, un camí que a la mixta els tenen aquí. Tot de noies, a la nostra edat, hi ha com que el físic de tot noies i tot nois es comença a notar més, perquè els nois tenen normalment més físic, van més ràpid, tenen més força i llavors costa més treure els partits endavant, jo crec. Ara està pensant igual? Sí, però també està pensant com per practicar iguals i això em pot ajudar a millorar. Molt bé. I tu, et veig, com ho veus? Com ho has viscut, tu, com l'entrenador? Bé, jo crec que ha sigut una experiència que ha funcionat prou bé. Si mirem únicament resultats, podria mentir en diferents debats, però si mirem la formació jo crec que ha sigut molt productiu. I ha estat el fet de poder fer un pas endavant, també, dintre de preparar-les, és el que tenim la il·lusió que algun dia arribi a ser, que és un equip senior femení, i ha sigut un any, doncs mira, que dintre de la situació que hi havia es tenia l'aventatge i l'aportunitat de fer dos partits a la setmana, i crec que ho han aprofitat molt bé. I sembla, torno a ser amb vosaltres, no havia marxat, sembla que tornem a tenir una trucada força especial, perquè Borja t'ha deixat presentar a tu, en aquest cas? Sí. Doncs, he aprofitat, tenia ganes de castigues amb vosaltres, la Berta Busquets, que suposo que ho coneixereu totes, i bé, doncs, quin millor que hi ha per poder-vos dir alguna cosa després de que ha guanyat, tot el que ha guanyat aquest any i tota la trajectòria que porta, i això, que tenim la Berta aquí amb nosaltres, crec? Sí, i tant, i tant, està el telèfon, Berta, bona tarda. Sí, hola. Hola, què tal? Bona tarda, Berta, gràcies per agafar-nos el telèfon, com deia el Borja, portes un llistat no de la compra, sinó de premis i de trofeus, també, que d'un i dos, no? Borja, entre d'altres, que està super... no sé com era, és subcampiona de la Copa de la Reina, potser, entre d'altres? L'última sí, però abans... No, no. Hi ha unes de la Copa Europa, sinó, m'equivoco, de la Lliga, de la Lliga catalana, no sé, ja porto un lío de noms, que ja no sé, aquest any és un lío, però això ens ho pot dir més a ella, eh, que suposo que ho té molt recent. Sí, sí, pràcticament la Copa de la Reina, no? Però, bueno, molt bé, ha sigut una temporada molt chula, i real, Borja, m'ha dit que als subquins, sinó, m'equivoco, ara tampoc la volia apreciar, també. T'hem d'anar guanyant l'últim Copa que ha jugat, i res, felicitar-les. Bé, ja ho estan felicitant. Gràcies. Suposo que la coneixeu, no? Sí, sí. Bé, jo tenia el dubte de dir que, a veure si no la coneixeran, només faltaria. Et concien una ídola aberta a nivell d'oquei, un referent? Qui i jo? Sí. No? Vols dir que no? No, no. Bueno, no ho sé. Els hi hauríem de preguntar amb relles, no? El referent i el dubte. Sí, home, sí. Sí, home, sí, aquest referent femenins també a l'esport, no? Noies, no sé si teniu també l'aberta com un punt de mira esportiuament parlant. És que està costat xaval. Sí, sí, no, no, estic intentant buscar mirades, perquè ningú me la troba. Ninguna? Sí, sí, jo crec que sí, que és com un referent. Almenys per mi, que jo vaig conèixer a un campus, que vaig anar fa dos anys, crec. I la veritat és que sí. El tau, no? Sí. I la veritat és que sí que, tant com a persona com a jugadora, sí que és un referent per mi. Has vist? I ara sobre la tenim per telèfon i el felicita per aquesta... per aquesta victòria. Que s'ha de no veure les cares, ara no sé qui és, eh? Estava parlant la Juli, ara. Vale, vale. Molt bé, molt bé. I res, no? Això, felicitar-les, i sobretot que... que se'n recordin que jo no acabo aquí, i que algun dia perdran, i que no passarà res. El que t'ha costat molt arribar on has arribat aquest any? Bastant, sí, sí. I a més, nosaltres venim d'un club que no estava a dalt, quan el hockey fomani va fer aquest auge, i encara ha costat més, i llavors... bueno, per nosaltres té molt valor. Te'n recordes que jo estava ja quan començaves a patinar? Sí, sí, sí, acabant. És que és molt guai, això, com veus? La feia era, no sé si era amb preves, i crec que era l'únic nen a l'enquí, i llavors era l'entrenador. És que jo havia entrenat el germà de la Bertha, vaig estar en una època, vaig entrenant allà a Palau, i quan passen els anys i veus que puja, ni que guanya, et fa gràcia perquè jo no tinc res a veure, ni molt menys, però sí que la gent que va començar llavors, dius, mira, han arribat tan lluny després de tants anys, i després de tanta feina. Home, si ets en certament partícep, que hagi estat una època molt... Era una iniciació esportiva, personalment fa gràcia perquè veus que creixen, i que sents molt guai, això. No sé si et volia comentar alguna cosa? Jo primer de tot volia agrair a la Bertha, que estigués aquí amb nosaltres, i parlant una estona amb les noies, tot i que ja ets una que tinc una mica més de vergonya, i aprofitar per felicitar-la per la temporada que hem fet, perquè realment els que seguiu una miqueta el OK femení, veure partits com els que proposa el Palau sempre és agradable, veure tant OK ofensiu, i que considero que poden ser tants models per aquestes jugadores que venen per sota, és molt maco, i que jo personalment, les declaracions que va fer després de la final de la Copa d'Europa, em van semblar com un exemple per molts clubs que tenen la il·lusió de començar a pujar a l'OK femení, en aquest cas, de de l'OK de ja ja de tants anys trepitjant un pavelló, i al final arribar a solir una fita com aquesta, de guanyar una Copa d'Europa, i a més com ho van poder fer allà a Palau. Realment que van ser unes paraules maques, i jo crec que és una cosa que molts clubs haurien de fixar, amb el treball que hi ha darrere, suposo que la Verdi i les seves companyes han hagut de patir per arribar a on estan a dia d'avui. És com tenir la Verda amb nosaltres per telèfon, és com haver rebut un trofeu que en el seu moment no veu, rebre, físicament, em refereixo. És com un símil, noies. Jo realment va ser com una idea que em va venir automàticament després de veure la situació. Tinc certa relació amb la Verda, no directament, amb el seu pare, el seu germà. Em va saber tan greu el fet de tenir una Copa, guanyar i no tenir res, de fer alguna cosa, i m'ha venut l'ebert. Jo també agraeixo el fet que tinc aquest detall amb nosaltres, sobretot amb ells, però per mi sí que és com un trofeu. El fet que ella en particular pugui viure alguna cosa amb les nostres jugadores, ja està. Sembla que sí. Mentre tant, t'acomiadem, et donem les gràcies jo mateixa, i les noies, si us plau, acomiadeu a la Verda. Gràcies. Que vagi molt bé, Verda. Que això acaba de començar. Que vagi molt bé, Verda, et desitgem també molts èxits per tu. Una abraçada. Doncs bé, tenim, a part, com deia de les noies, que tenim a l'estudi de les noies del fem 15, anem entrant trucades, ara parlàvem també amb la Verda Busquets, que ha donat també unes paraules, una mica de reforç i d'empoderament, i de seguir treballant també, és cert el que deia que no tots són victòries. Noies, no sé si heu... Normalment això suposo que passen, que passen més derrotes que victòries. Es viuen més derrotes que victòries, o no? Sí, sí. En general, diguéssim, durant la lliga, durant la competició, qui vulgui, eh? La Martina, la Aina, la Claudi, la Elna, la Júlia... Vinga, va, que els micròfons no m'ho enja. Suposo que el micròfon estarà com desenganxat alguna cosa, que no les escoltem amb elles. Ara? Ara, perfecte, sí, que no t'escoltàvem. Aina. Que deia que a vegades hi ha els baixos, i a un dia ens trobem diferents i perdem, o ha estat més complicat, però jo crec que tot es pot fer, i l'important és passar-ho bé, a la pista. I l'actitud mental, no? Sí, pot ser a vegades. Tant tenir l'ànim? Sí, però després, a vegades, tenim molta possibilitat, i guanyem, i fem les coses bé. I quan no guanyeu, què passa? Com ho sentiu? Bueno, depèn, si no guanyem, però hem jugat molt bé, doncs jo, personalment, em sento satisfeta. Però després hi ha vegades que hem jugat una mica malament, no sé, i penses en millorar-ho. Però també està bé aquest reforç positiu i accepta que no has fet un bon partit i que vas a millorar. Això, Edgar, és perfecte. Sí, de fet, ve una mica l'experiència, també, de la lliga de jugar amb el Mixta, també. Molts dies ens ha proporcionat aquesta base de la prenentatge que, ostres, intentes jugar tot el millor possible, però també per coses com abans deia la Júlia, que els nois tenen més físic, o simplement venim de jugar dos partits i estem més cansades, arribàs i no aconsegueixes la victòria, però sempre hi ha una prenentatge darrera que et farà arribar a properes victòries. Llavors, això sempre és una part que jo els intento transmetre a elles, i que sempre i quan ells treballin com ho saben fer, al final les coses sortiran, i això és una miqueta del camí per on anem. I així es veuen els resultats, també, no? D'aquest esforç. Sí, sí, a la veritat. Ha estat un premi, sí, sí. Noies, coordinadors, aquí presents, hauríem d'anar deixant aquí l'espai. Sé que també teniu ara actius, molt actius, perquè no hi ha un xivarri que feu a la bona aigua. Tots aquests patins rodant amb els nens més menuts, també les pistes, no sé si Borja també ho estàs tu, en la coordinació... No, en aquest cas aquestes dues setmanes hi ha l'Edgar, perquè és més aviat el casal. No t'has de tenir casal i campos. Casals són una escola, inicialment, i el campos ja és més per la gent que ja és de la base. Llavors l'Edgar és el que gestiona el casal i ho gestiona més aviat el campos, a nivell global. Després també l'Edgar participa del campos. Vull dir, tots estem una mica... Tots fem de tot, com sempre. Doncs ara sí, Borja, Edgar, a veure si ho dic bé. Júlia, Helena, Claudi, Aina i Martina, que vagi molt bé a sumar més èxits i aprendre de les derrotes també, i esperem veure en alguna imatge una fotografia de vosaltres aixecant un trufeu o amb una medalla al coi. Gràcies per venir, noies, que vagi molt bé. Gràcies. De Borja, de Edgar. Combien de farces, comien de frasques. Combien de traces, comien de mascares. Vam nous laisser là-bas. Posé les armes, prendre le large. Trouvez le calme dans ce vacan avant que je ne mis nois haut. Grès des saisons, des fautes au maton. Je m'abandonne et c'est lieuur d'autres fois. Au grès des saisons, des décisions. Je m'abandonne. Quand les souvences s'emmenent et l'arme me vienne et le champ des sirènes replongeant l'hivero et l'encolle cruel. Un monifluet, les fautes solitaires. Quand les souvenirs s'emmenent et l'arme me vienne et le champ des sirènes replongeant l'hivero et l'encolle cruel. Un monifluet, les fautes solitaires. Quand les souvenirs s'emmenent et l'arme me vienne et le champ des sirènes replongeant l'hivero et l'encolle cruel. Un monifluet, les fautes solitaires. Un monifluet,