Entrevista a Yolanda Bacardit, psicopedagoga - 6/7/2021

M'agradaria parlar amb la primera convidada del programa d'avui, ella com us havia presentat fa uns minuts, és la Yolanda Bacardit. Bona tarda, Yolanda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda al programa, benvinguda també a la Misura i a Sant Just, que crec que potser no coneixies massa fins ara. Crec que no sé si és la primera vegada, però sí que és la primera vegada que he fet un recorregut conscient per aquí i sí, sí. Tenim un bon poble, eh. Aleshores recomanarem més indrets per visitar, més enllà de Can Ginestac el tenim a sobre, que realment és un espai... força agradable per estar-hi. Molt, molt, molt, molt. La veritat és que sí. Doncs benvinguda de nou, com deia aquí a la Misura també. T'he presentat abans i ho torno a fer. Ets psicopatagoga, ho diré bé, i docent, també estàs especialitzada en acompanyar persones, aconseguir els seus objectius professionals. Poden trobar més informació a tot el que parlarem al web joelandabacardit.com i joelandamigrieca, per si algú que vol conèixer-te una mica més. La feina que et mereixes és el nom d'aquest projecte o d'aquesta emprenedoria personal, el qual tu vols acompanyar persones a que aconseguessin això, realment, com ho fas o d'on ha surgit aquesta idea? Aquesta idea, doncs mira, jo fa el que has comentat, psicopatagoga i docent, fa 20 anys que em dedico a la docència a fer formació, em fa 12 que em dedico a temes d'orientació laboral i bé, ara fa dos anys vaig decidir, doncs, engegar la meva pròpia empresa, perquè veia en tot aquest àmbit laboral veia que es treballa sempre des de la basant més tècnica, que està molt bé i s'ha de fer. Quan una persona vol trobar feina, doncs s'ha de fer un bon currículum, s'ha de trobar ofertes, s'ha de fer una entrevista, un procés de selecció. En temes d'emprenedoria, doncs el mateix, t'assessoren, la idea de negoci, temes fiscals, econòmics i tot això està molt bé i és necessari, però jo sempre trobava a faltar la part d'acompanyament més des de la gestió emocional, des de tot això són canvis, jo estic, estava fent fins a veure una feina i ara em plantejo canviar-ne una altra o em quedo a l'atur i he de canviar o estava treballant per una empresa i ara vull emprendre i què passa amb aquesta gestió del canvi, amb aquesta gestió de les emocions, de les inseguratats i crec que aquí hi havia una mancança i és el que jo he volgut cobrir, aquest acompanyament més des d'aquesta perspectiva, aconsegueix la feina que et mereixes, la feina que vols aconseguir i aconseguir-la de debò amb seguretat i amb ganes i amb confiança. Llavors tu fas aquest acompanyament menys tècnic però més centrat en la part de gestió emocional, entenc, o d'aquestes frustracions que poden arribar, etc. Sóc com el complement d'aquesta part més tècnica, que sí que s'està fent i s'està fent molt bé i sóc aquest complement de dir som-hi, perquè hi ha moltes persones que es queden pel camí precisament per a aquestes inseguratats, persones que estan molt ben formades, amb molta experiència i que no arriben a aconseguir allò que volen. Crec que hi ha xifres d'aquestes persones que es queden pel camí, malauradament. Aquí, en l'últim informe que va fer Catalunya Empren, en aquest cas estem parlant d'emperadoria, persones que volen empendre. Hi havia com un 60% d'abandonament de totes les persones que s'assessoren per poder muntar una empresa, hi havia un 60% que no acabava iniciant la seva idea de negoci. Aquí el veig llobregat. Si parlem de tot Catalunya, les xifres augmenten a un 70,3, més o menys. I sí que és cert que l'abandonament no tenim les dades reals dels motius pels que els abandona. Per què? No tenim tots els motius, però hi ha una part important que pot anar per aquí. Perquè, per exemple, quan jo m'estava assessorant precisament per muntar la meva empresa, me'n recordo, el meu assessor, com que jo precisament treballava tot, volia treballar tot aquest tema de la gestió emocional, el meu assessor em va comentar, com desconcertat, que hi havia una altra noia que estava assessorant, una noia amb molta motivació, amb moltes ganes, que tenia una bona idea de negoci, que tenia els coneixements, l'experiència que estava per fer el pas de tirar endavant aquell negoci i de cop va desaparèixer. I per què va desaparèixer? I els motius, ostres, no tenien, eren com molt superficials. Bueno, no acabo de veure-ho clar, potser no és ben bé el que jo vull fer. Com pot ser que una persona preparada amb ganes motivada, quan ha de fer el pas, desaparegui, deixi, no faci el pas per tirar endavant allò que ella vol, no? I jo crec que hi ha molts casos com aquests, i al final vau, almenys, saber el per què en aquest cas, en aquesta persona, aquesta noia... En aquest cas concret? No, perquè moltes vegades, quan les persones desapareixen, això també m'he trobat jo amb l'orientació laboral, moltes vegades les persones desapareixen i no acabes de saber el per què desapareixen, vull dir, no tornen, no s'assessoren, o una persona que l'estàs preparant per fer una entrevista de feina molt concreta i després no arriba a l'entrevista, què està passant? Si estaves davant meu, si ho estaves fent bé, si estaves preparada, si tens els coneixements, què està passant? I normalment aquí el que passa és que les inseguratats són molt més fortes que les ganes de aconseguir allò. El no creure en un mateix, no crec que estic preparada, potser fracassaré, vés a saber què passarà, i tot això hi ha persones que no ho saben gestionar i al final el que fan és renunciar els seus objectius. També diuen que qualsevol canvi implica sortir a la zona de confort, tant vas cap a una zona desconeguda, 100%, i això provoca por, respecte. És el que més tractes en persones que s'apropen a tu per gestionar aquests temes. Clar, quan jo parlo de gestió emocional, en realitat jo el que tracto molt són les pors. És l'emoció amb la que més em trobo, que he d'ajudar. Sí, bàsicament són pors, i són pors que el que fan és controlar a la persona. No és que jo controli la por, que seria una bona gestió. És normal tenir por quan ens hem de frontar a un canvi. És normal, perquè és una incertesa, no sabem què passarà. Però hem d'aprendre a gestionar, si no no faríem mai res, sempre estaríem en el nostre lloc. Llavors, què passa? Que hi ha gent que no sap fer aquesta gestió de la por, i és quan es deixa venç per aquesta por i, per tant, renuncia i no fa allò que potser voldria fer. I així, en general, no ens en ensenyen molt a gestionar. Tampoc n'hi ha d'escoles, això. Estàvem anant a remetre-me quan som més petits, que en teòricament és quan tot això ens hauria d'incolcar una mica més, i en aquell moment tampoc no ens ensenya. Hi ha de prendre cada casa, cada llar i cada família, però no hi ha una assignatura de gestió emocional obligatòria, que hauria de ser-ho. Estaria bé de gestió emocional, perquè les emocions les tenim sempre, i a vegades ens ensenyen que les hem d'habitar. I no les hem d'habitar, el que hem de fer és gestionar-les, és normal que hi surtin, són la resposta a una situació concreta, i benvingudes siguin les pors, però les hem de saber gestionar. A veure què ens diuen per fer una mica... Llavors, en aquestes, no sé si es renomenen sessions o no, m'imagino que es tracten com sessions, les trobades que fas amb aquestes persones... No faig, ara el que estic fent, vaig per dos vies, faig formacions, persones que volen fer més una formació, són formacions grupals, però sobretot el que és el procés, el treball és individualitzat, i sinó el que faig són assessoraments més individualitzats, persones que diuen, no, jo vull treballar individualment amb tu, i llavors treballem individualment. Sigui com sigui, qualsevol de les coses que jo faig, qualsevol del servei, sempre és individualitzat i molt en funció de la situació, de la persona del que demana o de les seves necessitats, això sí. I a través, és a dir, com acaben arribant a tu, aquestes persones, com acaben coneixent la teva figura concreta, aquesta peça d'ajuda? Clar, aquí per part meva és la part de donar-me a conèixer, perquè moltes vegades les persones ni som conscients que tenim... Aquesta esposa és el que s'acaben anomenant creences limitants, són idees que tenim de nosaltres mateixos que ens limiten i ens impedeixen fer el que volem. Moltes vegades la gent no és ni conscient que tenen creences limitants. Aquesta noia que va deixar l'assassurament, ella es pensava que no era el seu moment, però segurament ni es plantejava que realment tenia una creença limitant. Llavors, a vegades és difícil treballar-ho. Llavors, jo el que faig és molt donar a conèixer, informar que existeix això, i llavors el que jo ho explico, quan també faig classes i ho explico, a la gent li ressona, a la gent li toca, li diu, això, això, a mi em passa això, això, i això, altra. Va per aquí, doncs sí, va per aquí. Llavors, per mi, hi ha una part molt important de la meva feina, que és de sensibilització, de donar informació i que la gent també s'ho reconegui en si mateixa. Clar, no deixa de ser una mica una teràpia de greu de psicologia. Sí, de fet, els psicòlegs també treballen a la part de la gestió emocional. Jo la treballo com a una part d'un procés de desenvolupament professional. Jo no faig teràpia, jo no soc psicòloga, per tant, des de la part de la teràpia jo no la tracto, però sí, des de la part de necessar-hi aquesta de poder aconseguir posar els objectius que cadascú es proposa. Que sí, després ells o ells ho treballen personalment, doncs hem vingut sigui, no? I tant. I tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant. D'aquestes formacions que parlaves, estava entrenant el web i mirant, dient com treuen 3 passes a seguir, potser aquest del de revelar-te, lliberar-te, i aconseguir-ho. Sí. Que són aquestes formacions, que comentaves que fas tant en grup com individuals. Sí. Sí. De fet, el que jo acabo utilitzant és un mètode, un mètode que he com creat, d'experiències d'aquí, d'allà, coses que he utilitzat, al llarg de la meva trajectòria professional, doncs he acabat creant un mètode que l'anomeno Via. I aquest mètode és el que jo utilitzo tant en les formacions com en els assessoraments. Que d'alguna manera és, primera tot, has de tenir un objectiu, has de saber què vols, perquè si no sabem què volem, no anem enlloc, anem navegant per la vida. Un cop sabem el que volem, llavors treballem la V-A, és la visió, l'objectiu professional, la I és la identitat. La identitat és quin tipus de professional aconsegueix aquells objectius, com és, quines característiques, què fa, què pensa. Llavors, a partir d'aquí, aprendre a ser aquest professional. Jo vull ser, és com tenir un professional referent, jo vull ser aquest professional, perquè sé que aquest tipus de professional aconsegueix els seus objectius. I quan ja tenim això definit, a partir d'aquí comença l'acció, que és la A, hem de començar a fer acció, ens hem de moure. I, en paral·lel, sí que treballo totes les creences, perquè durant tot el procés van apareixent creences. D'ostres, aquest professional, jo no arribaré mai a ser com aquest professional, jo no tinc aquestes capacitats. Tot això és el que hem d'anar treballant. I aquestes formacions, no sé si quantes n'has fet de moment, per conèixer una mica el percentatge d'èxit. Amb les formacions, he començat, jo l'aporto dos anys amb el projecte, i les formacions són molt recents. Fins ara havia fet com assessoraments. Llavors, les formacions són molt recents. I la primera que faré és a l'octubre d'aquest any, que tinc ja les inscripcions obertes. El que sí que n'hi ha una, que és la primera, la inicial, la de rebel·let, que és una formació bàsica i aquesta és gratuïta. Llavors, qualsevol persona que entra al meu web i que la vol fer, doncs se la pot descarregar. I aquí sí que ja he tingut descarregats, i això sí. Estic oferint aquestes formacions per començar a treballar. I després ja ho hauran d'entendre també com un seguiment de les persones que participin en aquests cursos de formació, que ja veig ideal. És la idea. Són formacions grupals, són on-line, això sí, però són grupals, llavors hi haurà espais, el treball és individual, però hi haurà espais per compartir. Perquè moltes vegades a tots ens passen coses similars, i llavors veure que, ah, si a mi em passa el mateix que li passa a la companya, ah, doncs ja no estic tan sola. Ai, tu què fas? També és un intercàmbi d'idees, de recursos. Llavors la idea és sí, jo m'ho treballo individualment, però compartim, compartim també processos. Que és com una mica l'efecte mirall, que a vegades també ajuda, o t'ajuda o no t'ajuda, però en definitiva segurament serveix com per veure què passa amb els altres, que tu també ho està passant, o no ho reconeix, aquest està passant, sovint passa també. I a vegades, quan veiem en els altres, què passa, aquella persona reconeix, ostres, a mi m'està passant això i això, llavors és quan jo també puc ser capaç a dir, ah, doncs a mi també. I, bueno, anem fent passos endavant, perquè el primer pas és reconeixer i a partir d'aquí treballar-ho tot. I en el teu cas personal, en quin moment tu, a tu mateix et vas dir, jo vull aconseguir la professió que em mereixo i vas tirar endavant el projecte, et vas autotreballar a partir d'aquí, perquè això de les creences limitants tothom en té. Llavors, jo també m'he hagut de treballar les meves creences endavant, jo feia molts anys que volia fer el meu projecte, tenia les meves idees i les volia tirar endavant, i jo també vaig tenir la meva època de dir, no, no, no, on vas, no? La meva frase era, on vas... Piltra filla, no? Que t'has cregut, no? Sí, sí, era la meva frase, no? Fins que vaig dir, bueno, això, hem de començar a treballar, si realment és el que vols, hem de començar a treballar coses, no? I, a res d'haver treballat coses, també puc estar aquí, no? Avui? Bueno, avui, amb el meu projecte, i no sé, no deixo de ser també un exemple del meu propi procés i del meu propi projecte, no? Home, sí, si les persones també se'n mirarien amb tu, quan facin formacions o puguin accedir a contacte amb tu, ja tenen molta perguanyada, també, no? De conèixer l'experiència en primera persona, directament. Clar, perquè a vegades sembla que els professionals no ens passi mai res, o siguem com molt ideals, i no, els professionals són persones... A vegades sembla que està com fet, no? Ja està fet, o ja ho tenen fet? O ja funciona? No saps com, però funciona bé. I no, tothom passa pels seus processos, i en el meu cas està bé, perquè jo ja he fet aquest procés, jo també sé del que parlo, perquè ho he viscut amb mi mateixa, no? Llavors, bueno, genial, em venia també molt d'agost poder compartir això amb altres persones, sí. I tant, alguna recomanació per a algú que estigui en aquest llindar de faig, no faig? M'hi tiro, no m'hi tiro, ah, és que vols dir que ara és el moment, ara és una recomanació així final? Ara és el moment? És una crença, més o menys? No és mai el moment, no? Ah, també és una crença? Sí, perquè no és mai el moment, no? És una por, és una inseguratat. Jo el que diria és que si un dia ens fa mal al cap, mira, ens fa mal al cap i no passa res. Si durant dos dies ens fa mal de cap, o durant tres dies ens fa mal de cap... És la còbit, eh? Igual, bueno, sense... Sense en prenen el tema. No, però potser el tercer dia em prengui una pastilla, però si estic 15 dies en mal de cap, me'n vaig al metge. Llavors, jo el que diria és si hi ha algú que té aquest run-run al cap de tingueu ganes, però no ho sé, però ara és el moment, ostres, que s'assessori, que no ens quedem amb les ganes. Tots podem, en algun moment de les nostres vides, tots podem gaudir de la nostra feina o gaudir dels objectius que volem fer endavant. El primer pas, a vegades no és tirar-se la piscina, el primer pas és contactar amb un professional i valorar i veure el que. Jo el que diria és endavant, no ens quedem amb el run-run. I no t'ho he preguntat, però, clar, tema d'edat, entenc que, a partir de que s'és major d'edat, no? A l'edat laboral? Sí, sí, sí. Moltes vegades per això ens ho trobem més amb edat adulta, eh? Sí. Persones que han estat treballant i que a vegades diuen, ostres, això no és el que jo vull, a mi m'agradaria una altra cosa. A l'edat adulta vull dir 35, 40, i potser de jove, de jove ho pots tenir molt clar, però potser de jove, bueno, fas una mica el recorregut, vas fent, vas fent. La inèrcia, no? La inèrcia, una mica. I quan arribes a certa edat dius, vols dir que això és el que jo vull i aquí és quan et planteges coses. Però sí, no hi ha edat, no hi ha edat. Clar, espero que vols a la persona que si volgui apuntar, a partir d'avui, no? Doncs mira, que si t'ho vull. I ho l'Andabacardit.com és el web per si algú vol contactar amb tu. Contactar amb mi? Sí. I ja dins ja trobaran dins les indicacions per contactar amb tu. Tot la informació, sí, el meu correu electrònic també està allà, el meu telèfon inclús, o sigui que sí, que cap problema poden contactar amb mi. I a part, també estàs a les xarxes socials, a Telegram, a Link, a Din, a Facebook, a Instagram, a YouTube i crec que no em deixo gape. Sí, sí, ha d'estar, ha d'estar. Bueno, no sé si s'hi ha d'estar, però hi sóc. Sí, ha d'estar, sí, ha d'estar. I ho l'Andabacardit, molt bé, molts èxits a tu i les persones que passin també per les teves mans professionals, que també els exigem molts èxits. I esperem tornar-te a veure per aquí també aviat. Moltes gràcies i moltes felicitats per aquests 800 que esteu apuntats. Ah, moltes gràcies. 15 programes per aquest 800. Sí. Fins molt ràpid, també. Sí, sí, i tant. I aquí també sí que fem el que ens agrada, per tant, mira, estem dins d'aquest col·lectiu que s'ho passa bé. Gràcies, Iolanda, i que vagi molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.