Música Doncs sí, efectivament, si esteu escoltant aquest tema musical i ho sona, o ho recorda alguna pel·lícula, sí, efectivament, torno a dir, això és Mamma Mia. I per què estem escoltant això ara? Doncs bé, perquè hem de parlar amb els hilars protagonistes, alguns i algunes d'ells. De fet, d'aquest musical que tindrà lloc durant la festa major d'aquest any, en concret el dia 3 d'agost, hi hauran dues sessions, a dos quarts de 10 i a les 11. I, a més, tindrà lloc en un espai realment especial, que és la façana de Can Ginasta. Tot això ho diem a dia d'avui, si hi ha algun canvi, doncs, òbviament, s'haurà de readaptar igual que està passant amb moltes activitats de la festa major d'aquest any. Obrim ara els micròfons perquè tenim amb nosaltres la Daniela Fumador, la Judit Malet, i també el Dani Martínez. Bona tarda a tots. Bona tarda. Bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda als tres. Benvinguts a la plaça Mireia i també a la Mísora, a la Ràdio. Una va dir a Ràdio d'Esvern, sí senyor, sota de Can Ginasta, que és on precisament fareu aquest musical de Mamma Mia per ordre on tenim el cap pensant, qui és el director, podríem dir, o directora d'aquesta representació musical. No sé per què pot saber que eres tu, Dani? Sí, sí. La direcció que heu sobre els meus ombros, sobre les meves espatlles, sí. I en quin moment es va gestar això de crear un musical a la façana, en concret de Can Ginasta? Doncs mira, tota remonta al 2012-2011, quan jo era un nen que somiava molt despert. Sempre ho he sigut ara, no sóc nen, ara sóc adult, però encara segueixo somiant despert. I quan era petit, sempre somiaven poder fer una obertura de festa major a lo grande, a la façana de Can Ginasta. I, bueno, quan es va disoltre el núcle, jo vaig pensar, ostres, a veure, aquesta és la meva oportunitat d'ara d'anar a l'Ajuntament i proposar-li de fer un espectacle, de fer alguna cosa puteòsic. En cap moment tenia pensat fer Mamma Mia, perquè m'agrada el musical, però no era com la meva inspiració. I jo doncs pensant, pensant què podem fer, què podem fer, a veure com ho fem. Però, bueno, això és de quedar com en un somni, perquè era com... Sí, un somni d'estiu, era el meu somni en aquell llavors. I, bueno, això va anar passant, i en el cap, doncs, jo soc una persona que té com moltes idees i que... Jo necessitaria un moble delicat en el meu cap per endreçar-ho tot. I la veritat és que m'aniria molt bé. No sé si m'hi cabria, en un d'aquells petits ets una calaixera. M'aniria molt bé per endreçar les meves idees, perquè he tingut idees propostes de musicals, fins i tot la botiga dels horrors. Havia pensat de fer-la a Canji Nestar, en el seu temps, quan es va estrenar. Quan l'Àngel Llàcer la va estrenar al Coliseum. Jo sortia del Coliseum pensant això, s'ha de fer Canji, la fa estrenar Canji. Però, bueno, les idees van quedant. I ara, fa uns mesos, el Lluís Terres va venir i em va dir, Dani, vull fer Mamma Mia. I vull que la Daniela i tu formeu part de la producció i treballeu al Cuerpo Entero amb el projecte. I jo vaig dir, ostres, és un projecte molt ambiciós, perquè fer Mamma Mia a la Teneu de Sant Just era una proposta molt ambiciosa. Tècnicament, has buscat una complexitat. Encara vaig ser més ambiciós per l'enplata. Era un matí. Era un matí, no sé si de dilluns o de dimarts, que estàvem prenent un cafè a Canji Nestar, amb el Lluís, jo i ell davant meu, jo davant seu, i era en plan, Lluís, m'acabes de dir-lo de Mamma Mia, i a mi s'han creuat els cables i tinc una idea. I la idea era deixar-nos estar de Teneus i fer-ho en un espai com és Canji Nestar, en una espaiada i de lliure, i fer-ho a la façana recollint aquella idea, aquell somni que tenia amb 12 anys. I així neix Mamma Mia al musical Canji Edition, que a mi m'agrada dir-ho. És un títol que no es fa servir. Entrem amb alines, no? Entrem amb alines és un títol que a mi m'agrada, Canji Edition, però no me l'han comprat mai. Llavors estàs, diguéssim, co-dirigint o co-produint amb la Daniela Fomador, no? Exacte. Les entralles, diguéssim... Com us repartiu així el que porta cadascú? Com us distribueu la feina? Sí, és molt fàcil. En aquest sentit, jo soc el director del projecte, el Lluís Terres, que és el meu soci, i és també el co-director del projecte, i productor executiu. Llavors, dins de la producció, que és el Lluís, la Daniela, l'ajudit i jo. L'ajudit, la Daniela i jo, som co-productors. El Lluís és el productor executiu, i també seria el co-director, que és el que m'ajuda amb tema de direcció. Però tenim departaments per fer-ho tot més fàcil. Els departaments són el musical, en el que entra la Daniela Fomador, com a directora musical, i com a directora artística, l'ajudit malet. I ara les deixo parlar amb elles. A mi m'agrada dir-te direcció artística, perquè m'ajudes molt amb el tema dels personatges, dels actors, de moure-ho tot. I és ella realment la que també està al peu de Canó, perquè la Daniela no pot agafar aquesta responsabilitat, ja que també és actriu del projecte. I llavors, com que no veu les coses des de fora... Bueno, el que faig és que porto la part musical, sí que els dic quan interpreta les cançons, cap a un buicàs els dic així més a nivell musical, que s'hi estan cantant una frase d'amor que realment sentin el que estan dient. Vull dir que també entra per musical, però també entra per interpretativa, que és el que fa teatre musical, realment. I quanta gent és actòs i actrius quan sou en total? Són 9. 9. 10. 10. 10? Content de tu 10. Content de tu 10. Bueno, clar, és que ella és protagonista de la obra. Ella és a Sofi i després... Exacte. És la protagonista. És la protagonista. Sí. És la protagonista. Sí. És la protagonista. I diguéssim que m'ha agafat l'elenco principal només. L'elenco principal també fa de poble i rinos, fan una mica de tot. Vull dir, no és que... És un format reduït del musical. Exacte, un format molt reduït. I també, contant que al cons també són limitats. No podeu sortir... Com ho fareu això? Són molt limitats i són molt petits. Clar. Molt, molt petits. Realment, a nivell coreogràfic és difícil. Sí, és... Clar. Perquè no pots fer molt moviment. Que és un per balcó. No, no tant, però... Però sí que no podem... No ens podem desplaçar dins el balcó. Tot el moviment a nivell corporal ha de ser gran, però no a nivell de cènic. O sigui, d'espai no podem utilitzar molt, perquè és el que hi ha. I a més que també estem parlant d'un edifici que és molt antic. I tant. Hem fet segons quines coses sobre els balcons, perquè encara ens trobaríem que... El balcó va xerir a baix, a planta principal. Exacte. Te'n recordes el judit aquell dia que estàvem dinant allà? Perquè l'ajudit i jo estudia maiòlia, i un dia estàvem dinant i em diu l'ajudit. Bueno, haurem de mirar l'escenari, perquè... Clar, quan vam muntar el projecte, jo tenia molt clar que la direcció coreogràfica havia de ser de la mà de judit malet. Una de les coses que jo tenia claríssimes, com el judit tenia el judit. Lluís tenia molt clar qui havia de ser la protagonista. I em va dir, posa el que vulguis, fes el que vulguis, però jo tinc una condició clara, que és que la Daniela ha de ser la protagonista del musical. I jo vaig acceptar perquè amb la Daniela tenim una relació d'amistat que remonta a molts anys, a molts anys, a moltes dècades. I tant. I amb l'ajudit, doncs tinc una amistat també molt forta arran de l'escola. No de tantes dècades, però era molt intensa. Molt intensa, molt intensa. I parlant d'un dia allà dinant a l'escola, em diu, bueno, clar, jo necessito saber com de gran és l'escenari per començar a muntar les coreos. I li dic, no, l'escenari serà així. Com aquesta taula, així, com la taula. M'ho deia com una mica, no sé, perquè et facis una idea, i jo pensant, vale, seran aquestes més o menys la proporció, però la dimensió no. I em diu, no, no, que és que és així. És així de petit. Llavors com agafant aquest espai, pots dissenyar una coreografia. Tenint en compte que ni sals, ni... No ho sé, com ni volta... Clar, no, per el tipus d'efici caïs, per la seva antiguitat també, no ens volem arriscar, fer cap tipus de sal, ni res. Llavors és molt moviment corporal, fer-ho tot molt gran i amb molta energia, ja està, perquè... I desplaçaments molt pocs, perquè no podem desplaçar-nos gaire dins. Clar, no siguin treu balcó i balcó per dins, no? És a dir, per dins hi haurà molta moviment, imagino. Dins la casa, que ens veurà, des de fora. Sí, sí, sí, sí. Emcriu un ometrat de balcó a balcó per veure si arriben tots. Perquè vau fer un assaig, no? Amb qualsevol cosa que fa un parell de setmanes, més o menys vau fer un assaig i com va anar, realment? Ho veu posar en pràctica, veu-ho en pràctica, allò que realment teniau que escolcar, de nivell escenogràfic, etcètera, etcètera? Sí. Jo, per mi, per per meva, jo em vaig sorprendre, perquè, clar, una cosa que tens al cap, a vegades no acabes sent el que tu esperes que estigui. I realment vam començar per la huertura, no?, que és l'inici, i quedava molt xulo. Jo ets a dir, a favor dels actors i de les actrius, que l'ajudit va ensenyar les coreografies, i 20 minuts després les estaven fent a la perfecció, gairebé, a la façana de Can Gibri. Era brutal. Ho veu posar en pràctica? Sí, clar, perquè jo tampoc volia donar-li molta teca, si no sabia molt bé si podríem fer allò. Ens hem dit, anem a aprovar-ho, si podeu fer això, ho feien, funcionava, no funcionava, però ho canviàvem llavors, al final així va quedar, insitu, i 20 minuts després això, el que diu el Dani, ho hem fet un passe i fantàstic. Sencer, va sortir la tirada? No, sencer. Vam anar fent. Em va donar en passat aire. Se'ns va fer tard. La cosa és que des de fora queda molt maco, també és la difícil, tot el que comporta, però des de dins era un caos, un caos d'allò, veus gent corrent, estressada, pujant a dalt, pujant a baix, no ens coneixia molt l'edifici, jo sí, perquè soc d'aquí Sant Just, però tampoc me'l coneixia, com per estar fent un musical, i dir, ara entro en aquest balcó, després me n'aniran a l'altre, després de pujar a dalt, a les finestres, és una mica estrès, però jo crec que és maco, el fet que sigui així, en una façana, amb l'edifici emblemàtic, que també canvia el musical, i li dona un toc molt més màgic. Mami, ella és un musical molt conegut, que comporta una essència molt estigüent, molt bonica, molt de festa, i que sigui que en Gine està, encara li dona el plus. I, a més, que sigui el primer dia de festa amb això, no? Exacte. No és obertura, però sí. Exacte. És de les primeres activitats que es faran. I, a més, dos passis. Us fa el riso, no? Vinga, us estrenem amb dos passis, a les 9 i a les 11. Quant dura, més o menys, el musical? 60 minuts, un oret, sí. Serà un oret de espectacle, ben bona, i la veritat és que està molt bé, perquè és una reducció. Vull dir, nosaltres hem fet una... entre el Lluís i jo hem adaptat el guió, després la Daniela s'ha encarregat del tema de... que tot estigués bé, faltes, correcció, traducció, etcètera. Però, bueno, entre Lluís i jo hem fet una adaptació, totalment diferent del que heu vist fins ara. Vull dir, no us espereu l'adaptació que es va fer aquí a Madrid, amb la Nina, i amb la Mariona Castillo, perquè no és això, és una adaptació de text, que serà en català. Per tant, veurem el espectacle en català. Les cançons, també, tot. La gent gran que no pateixi si no entenen l'anglès, perquè no hi ha problema, que entendran el espectacle, perquè és 100% el català, i això també és un punt a favor. I és el que et dic, són molts elements. És un espectacle que té molts elements senzills, però, a l'hora d'unir-los, és la dificultat. El que diem, un espai, a nivell escenogràfic, no hem hagut d'invertir gaire, perquè la segona tia la tenim. Però, clar, és això. M'heu de guarnir, m'imagino, no? Exacte, tot de flors. No sé si, clar, tampoc no vull fer massa spoilers, perquè les persones s'ho trobin quan arribin, però posarem moltes flors, posarem moltes floretes. Volem ambientar-ho. I mar, no? A veure, amb la mia també. Un dels components és el mar. Estem treballant, estem treballant amb això. Encara no puc dir res, però estem treballant amb el tema del mar, sobretot amb el so, del mar, perquè un dels meus somnis és que la gent entri sentint els sons del mar, que se segui a les cadires sentint aquell mar, que ja comencin a entrar una mica amb la matèria de la obra. I, bueno, estem treballant molt dur als actors, jo volia dir això, que estic molt content de com estan treballant elles dues, de com està treballant el Lluís de la feina que estem fent tots i totes, i els actors, és que és una passada, de com s'ho estan corrent, i com quedarà l'espectacle, serà una cosa preciósíssima, serà alguna cosa com rellotjaria Suïssa, perquè és tot com el detall. Portem molts mesos pensant en això, matxacant, donant cap reunió, uns infinites, de dir, fem això així, fem això així, i jo estic molt feliç de tenir l'equip que tenim, perquè crec que és un equipazo, i no puc parar de somriure quan parlo així. La gent no et veu, però puc cavalar, sí, no parar de somriure. Has parlat de públic on col·loqueu el públic? Això li he de preguntar a la Daniela? Qui se n'ocupa d'això? El Dani. El Dani. El Dani. Tenim aquí. No ens hem preguntat. Sí, abans de dir... Perquè, clar, tema Covid i la més clar, això és... Sí, o sí, hem d'estar assentats. Exacte. Mira, una de les coses que estic molt content és que aquest projecte s'ha gestat en moment de la pandèmia, un dels moments de la pandèmia més dur, que era la tercera quarta onada a finals de març, principis d'abril. Què vol dir això? Que des que hem pensat el projecte ja hem pensat en una situació pandèmica xunga. I ja està pensat perquè no hi hagi cap problema i perquè la gent pugui gaudir amb tota la seguretat i amb tot. Vull dir, què vull dir amb això? Vull dir que hi ha molta gent que em troba pel carrer i diu, carai, Dani, que no us estan anulant-lo de mamamia, que de moment segueix, perquè hi ha hagut moltes anulacions. I tant. No, no, i jo li dic a la gent. No, no, no ens ho estan anulant, perquè ja s'ha pensat el moment de pandèmia. Perquè els actors i les actrius estaran a la façana de Can Ginestar i el públic estarà a la placeta de Can Ginestar. Llavors hi haurà una distància sense problema de tots els actors i totes les actrius, que això facilitarà molt, doncs que no hi hagi cap problema. Evidentment les cadires també estaran distanciades, gel hidroalcòlic, també havíem pensat de posar una mica de zum o de mosquitos, perquè no els piquin els mosquitos. Sí, aquella hora, aquella època. Sí, una mica de tant que es portin de casa. Exacte. Sí, i també dir que... Hi ha forament limitat, no? Exacte, exacte. Aforament limitat, acabo d'unes 200 persones per passi, o sigui que a principi unes 400 i algo per passe, ah, i per passe en total, perdoneu, i això doncs és una cosa bastant important. Per tant, quan surti les entrades, ja us ho comuniquem a Radio Desbem també, perquè feu promoció i que la gent reservi el més aviat possible. I tant. I dir que això és un espectacle que organitza l'Ajuntament, que fa l'Ajuntament, i que nosaltres estem treballant amb el recursament, 100% de l'Ajuntament, que és el que ens està ajudant econòmicament, ajudant-nos també, s'adipnos l'espai, s'adipnos tots els espais de Saig, perquè no només estem assajant aquí, també s'ajuem al cas del de joves diàriament, a s'ajust de dilluns, a diumenge, amb tota la companyia treballant dur, perquè això pugui sortir. I el que et deia, nivell musical, tenim la Daniela, amb ella, perquè la veritat és que és una gran oportunitat, i jo crec que la gent, quan l'escolti, fliparà. Fliparà, perquè és també... És una despecta... O com les expectatives, eh? Està fent una feina a nivell de coral preciosa. Sí, sí, sí, realment sí. Home, ha sigut un repte... ha sigut un repte gran. A mi em feia molta il·lusió, perquè ja he acabat la carrera, ara aquest any, a l'Institut del Teatre, i era un repte dir, va, anem a organitzar un cor de 9 persones, inclinem-hi. Primer de vegades, entenc, que organitzes aquest tipus de... Exacte, jo sola, també m'ajuda del Carles, que és a la companyia, que m'ha ajudat en alguns aspectes, però ajuda molt el veure que tothom està superimplicat, que tenen moltes ganes, que són gent que els agrada cantar, que agrada la música, que els agrada ballar, i això ajuda molt també. Sol en cap moment, tampoc. Exacte, i que et tiren, que els hi proposes una cosa, i et diuen, va, i demà te la porten. I això és super, molt, molt agraït. T'ho fa molt fàcil, clarament. I les ganes t'animen, i dius, vinga, que serà un projecte superxulo, només per l'energia que et porten, que a més són emocionalment superoberts, és meravellós, és meravellós. Home, si tenen la meitat d'energia, de la que porteu vosaltres aquí, avui ho teniu fet, si una sol, ja us ho dic ara. No, però realment és un grup que, a més, quan els veus units, tenen com una energia molt similar, entre tots, i fan una pinya molt bonica. És com una petita família. A part de la que tenen, la seva família, és mamà mía, entre tots. I al mateix dia del càsting, es van unir tots, i el Dani i jo, la Judit, estàvem com dient, és que això tira endavant, i anem de fer més. A partir d'aquí, mamà mía segueix. És el primer de molts, no? Exacte. Has dit càsting, m'imagino que veu obrir, diguéssim, o veu obrir a públic, no sé si s'enjusten, o buscar gent basllobregat, o no sé com ho veu gestionar. El Dani obrega un organitzador. Us va estar molt bé dedicar no a persones, per exemple. A veure si vau tenir complicacions amb això. Haig de dir que va menar un... clar, quan el Lluís em presenta la idea, jo tinc ja moltes cares que em surten, i dic, jo aquesta gent la vull en el meu equip. La gent que jo volia en el meu equip, la vaig anar a agafar directament, i vaig dir, escolta Cristina, escolta Gala, escolta Daniela, escolta... Jo us vinc en l'equip, hi ha gent que sí que li vam haver de fer càsting, perquè a tots els actors i a totes les actrius se li ha fet càsting, a la gent de l'equip de direcció, evidentment, no, però a tota la gent d'actors i actrius se li ha fet càsting, i després els forats buits que teníem, després de dir, bueno, ja tinc la gent amb la que vull treballar i la que vull tenir en el meu equip. Ara anem a buscar més enllà, llavors hem buscat gent a fora, gent a Barcelona, gent a Esplugues, però hi ha un 80% de la companyia que és de Sant Just, i l'altre 20% serà gent que ve d'afora del vers llobregat o de Barcelona directament. Però la veritat és que estem molt contents amb la rebuda, sí que és veritat i vull fer una crida, ha costat molt trobar nois Sant Just Tengs, que cantin i que ballin, molt vol dir que zero, no hem trobat a cap, i la veritat és que ha sigut una cosa bastant curiós, els tres nois que veureu actuar el proper 3 de gos són nois que un ve de Sant Esteve, de Sant Vicenç als Orcs, l'altre ve de Esplugues i l'altre ve de Barcelona. Són tres persones que són de fora del municipi, les noies en la gran majoria són de Sant Just, però els nois no han trobat aquí Sant Just, nois que cantin i que ballin. Realment, o sigui, tots els nois que s'hi dediquen en aquest món és difícil sempre. En el món de música, l'esteu dient en concret o... Sí, en el món musical, perquè hi ha pocs que s'hi dediquin i que puguin abarcar les tres disciplines, la interpretació, can i ball, i a més que els pocs que n'hi ha estan molt buscats. Exacte, i també afegir que busquem una franja d'edat concreta. Això no me pregunta quina forquilla d'edat sou els actors. Jo crec que el més petit deu tenir 18, i els altres ja són molt més grans. 28, sí. Hi ha hagut carreres, estan a Aeòlia o a Aules. Sí, hem de dir que nosaltres hem pensat en els personatges i en tot, és a dir, una persona de... per exemple, la situació de la Sofi i la dona, la Sofi tu, Daniela, tens 21 anys i l'actriu que fa de dona no sé si en té 27. 27. Evidentment no podrien ser mare i filla, però ja ho hem buscat amb aquesta idea. Hem buscat, no hem buscat que tinguin correlació d'edat, ni tampoc la noia que faci de dona no fingirà ser més gran, sinó que senzillament hem agafat gent qualificada, gent del sector, era molt important per nosaltres que fos gent o amateur o que estigués estudiant teatre, perquè hi ha molta intrusió a la volada en el sector, i nosaltres volíem gent que encara que és un projecte amateur, que no es cobra, volíem gent semi-profesional i que fos del món de l'espectacle. I això ens ha fet tallar-ho a la franja d'edat i que hi hagi edats molt joves, ja molt joves. Hi ha molta energia. Exacte. Començaves, Dani, explicant que era com un somni, fer aquest musical, i aprofitem que estàs sonant ara aquest I have a dream de la pel·lícula... Per acomiadar-nos, així que us diem adeu a l'ajudit malet, a la Danela, fumador. I com no, Dani i Martínez, que fèiem molt de temps que no sentíem la teva veu per aquí pels micròfons de Ràdiva Esber, també se'n troba a faltar. La tertula de cinema estàs més que convidat, ja ho saps? Estic molt feliç, gràcies. Tancem quarta temporada també amb tu aquí a la plaça. Gràcies, noies. Moltes gràcies. Molts èxits amb aquest i els que vinguin. Us anirem a veure el dia 3 d'agost, i us anirem a veure el dia 4 d'agost. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt.