El que esteu escoltant és part del vídeo promocional del teaser. Podríem dir d'aquesta obra que presenta el Daniel Bantosa, que és la sala d'autopia del casal de Joves. El creador i actor és Daniel Bantosa, i l'obra es diu Seixis Mundo. Parlem amb ell una mica abans de que comença aquesta obra. Daniel, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Deia que escoltàvem aquest vídeo promocional, que també el poden veure a les xarxes socials de la ràdio. Seixis Mundo per començar qui és? És jo. És tu. És jo. Sí, jo soc ell, ell és jo, i tots ho som, d'alguna manera. És un dels personatges que m'eviten a mi. És el principal, és aquell punt en què faig referència constantment. Vaig, torno, i el tinc allà, com d'acompanyant durant l'obra. Seixis Mundo és aquell personatge de la vida de sueno, de Calderón de la Barca, un noi atormentat per la seva mala sort, pel seu destí, i d'alguna manera s'hi hem identificat també en certs aspectes, i és com que l'agafo i dic que et soc jo, d'alguna manera, també. Tu ets actor, també ets músic, i precisament aquest projecte, aquest Seixis Mundo, que ara entendrem una miqueta més que hi ha al reder, abans d'anar a veure l'obra, és un projecte totalment personal. Sí, és personal. Diria que fa uns 5 anys, per dir alguna data així, vam començar amb una companya, Dramaturga, la Marianne, i vam anar a una casa a la muntanya, vam començar a improvisar, a deixar sortir el que passava en aquells moments, i va ser una història, que és com si tu agafes un pincell, pla de pintura, i vas tampas contra un quadre, i a partir de tota aquella bogeria descontrolada, a través d'improvisacions i de mogudes mentals d'un mateix, després es va atixint el filargo mental i la Dramaturga, que en principi és un no-text. No està pensat com un text. Però, llavors, com neix un no-text, com com es parla així amb llenguatge teatral o artístic, com es pareix un no-text? Doncs parir-lo sense pensar-ho gaire. Llavors te dones que hi ha un material que simplement s'ha d'anar organitzant, perquè el material que surt diuen molt també. I també ens interessa, és com allò que surt surt per algú, i per tant ho agafem perquè ens està dient algú molt directe. I també és anar a aquells racons que normalment no acabem d'habitar-los. Ens costa anar a certs llocs, és fer l'exercici d'anar a la part fosca, a la part obscura, o diguem-li com vulguem, als nostres dimonis, a les nostres pors, i dir, vinga, va, anem, sortim, no? Expressem-les. Què són, com les nostres sombres? Les sombres aquelles que no ens agraden o que no volem descobrir? Sí, li podem dir homes, li podem dir personatges que formen part de nosaltres, i que normalment els tenim castradets i cagats, perquè en el món en el que vivim tampoc és políticament correcte, dir-ho fer segons què. Llavors més val tenir-los tancats en una torre, com la de Ser Fismundo, que és a dalt on va viure aquest personatge, és un príncep, que havia de ser príncep, però el seu pare va consultar l'Oracla quan va néixer, que és una cosa que en aquella època, el Barroca es feia molt, i els deus li diuen que aquell nen serà un príncep tirai cruel que farà fora d'altre el seu propi pare. Llavors el té tancat a una torre i creix com una bèstia, i com una bèstia, jo també, i molts, aquella bèstia que tenim tancada a les parts més fòsties de nosaltres, aprofitem per dir-los que aquí podeu sortir, perquè això és no teatre també, jo li dic. Dic no teatre perquè és una manera molt autèntica de ser un mateix, i per això li dic no teatre, tot i que per mi és teatre total, saps? Quan un és honest i teu a passejar els seus dimonis, trobo que és la manera més honesta de fer teatre, de fer veritat, que és el que per mi ha de passar en un teatre, que hi hagi veritat. Jo potser t'ho diré a tothom, però jo el sento així. En aquest no teatre, en aquest no text, entenc, perdó, que no trobarem una estructura habitual, l'estàndar, la que coneixem, aquesta introducció, hi ha uns desenllars i un final. Entenc que no és res d'això, el que trobarem a ser Fismundo. No, però de fons hi ha una música subtil que acompanya i té un sentit. Perquè està bé que ha sortit el caos i ha sortit, després s'ha d'organitzar una mica, més que res perquè si no es queda amb la palla mental d'un mateix, que només l'entenc jo i que no té cap sentit, que tampoc es tracta d'això, perquè es tracta de demostrar-se i que s'entengui alguna cosa. Sí, hi ha una estructura, en el fons n'hi ha. Sempre hi ha estructura. S'aturno, s'aturno sempre estallar, sempre present. I la teva voluntat d'impacte cap al públic, cap a les persones que ho vegin, és alguna en concret, tens alguna voluntat de... No sé si m'explico. Sí, no, doncs... En veritat ho vaig pensar com aquí vinc a curar-me i vinc a despullar-me. Emocionalment parlant. Si això serveix, que segur que sí, a algú, algú, encara que siguin pocs, per dir... I això també passa. Doncs ja està bé. I sentir l'empatia aquesta i la companyia, i que en el fons tot ens passa a tots, algú semblant. La cosa és atrevir-se a fer-ho, no? Sí, s'ha de ser una mica valent. I crec que aquí ho he fet. I no ha sigut fàcil. Ho sé, perquè no ha sigut fàcil, és el que m'ha costat arribar-ho a fer, no? Però he vingut a això també, crec. És un segon passi. Això vol dir que va ser la setmana anterior o l'altra. Ja vas fer un passi també al mateix casal de joves. Només hi haurà aquestes dues funcions, representacions? Sí, ja està. La idea ha sigut molt generosa al casal de joves, pobres. I m'han deixat fer aquests dos passes, i la idea és després poder-la fer. Jo he convidat a tothom. També convido a vosaltres i a tot el poble. Però si de pas ve algú un programador, la idea és poder-ho fer una temporada en algun teatre, a Barcelona o algú així. I a l'escenari entenc que després d'entendre una mica aquest personatge, aquest segis mundo, de Calderón de la Barca, etc. Entenc que ets tu únicament en l'escenari, en aquesta zona de la interpretació teatral? Sí, sí, estic jo. I deixem sortir els personatges que formen part de nosaltres. I que, normalment, a la vida quotidiana, es fan callar els uns als altres i ningú s'entén de res. I és com dir, vinga, anem a organitzar-nos. I avui sortim tots i ja està. Perquè tots formen part de mi, i tot i que jo no sóc cap d'ells, doncs ells formen part de mi i sempre la formaran. I és un monòleg que estic allà al fenlo meu, i toco el piano, i en una època d'aquest procés me'n vaig anar a fer unes cançons, que després les vaig incorporar a l'espectacle, i també l'acordió. I l'acordió, que després passen... Agafen els objectes a escena, que agafen vida, i es converteixen en altres coses, també, no? I faig música, canto, crido i ploro, i tinc un orgasme, i parlo dels colors i de la vida, i de la vida enverso, també. Tot això durant quants minuts? La estona, que ha passat tot això? És com una hora i quart. Sí, sí, sí. I a tot això, i aquest apurament limitat, suposo que s'han de reservar les entrades, o ja les han reservat, o s'havia d'avisar... Al principi es pot anar perquè és un local molt gran, i més de 100 persones no podria ser, però no sé per què. Algú em diu que 100 persones no arribaran, però, bueno, si n'arriben moltes, guai. Això mateix. I per anar acabant, Daniel, tequila inversa, explica'ns què és això per les persones que no sàpiguen o no s'han trobat en la situació d'anar a un teatre i trobar-se que hi ha tequila inversa? Doncs la tequila inversa vol dir que no té un preu d'entrada a l'espectacle, el preu el posa, la gent el surti, doncs les seves prioritats, el que li hagi agradat, o del que disposi, o el que li vingui de gust, a portar. És això. Després la gent tria, és la gent que hi posa el preu. És una portació voluntària, no entenc? Sí, sí, sí, que no es preocupi pel preu la gent. Tampoc és així. Té que no és l'objectiu, no? Després el que han de dir és que el punt no és el punt clau de l'obra. No, no, en aquest moment no. No, ja després ja em faré ric i millonari amb tot això, però de moment encara no, perquè estic en la part... una fase encara insipient de tot plegat. D'aquí a Broadway? Sí, bueno, no cal, eh? No cal, està molt bé. Està molt bé i... Bueno, sí, anirem a una gimdana, això segur, perquè també ho diu que està escrit a les estrelles, de manera que tampoc cal preocupar-se per això. Aquesta frase era poder-ho llegir en el cartell de l'obra, que no ho podem triar al nostre destí, o, pel contrari, ja està escrit a les estrelles. És una pregunta que no sé si els assistents i assistentes la resultaran durant l'obra. Jo tampoc, que cadascú... Tu tampoc ho saps. Jo sí, jo crec que sí, però aquí cadascú, doncs diu-lo seu. Això es tracta d'això també. També s'han de veure el feedback d'aquestes persones que vegin el segon passi, Daniel, per escoltar una mica les opinions, punts de vista, i el que han percebut des de fora. Sí, i tant. Sí, sí, que m'ho facin saber, jo estaré allà, a la sortida, també. Doncs, Daniel, que vagi... Sí, segurament, després de totes aquestes emocions, que ens has comentat, Déu n'hi do. Que vagi molt bé aquest segon passi, faig el recordatori, de dos quarts d'avui, del vespre, el casal de Joves, d'aquella inversa, Sequis Mundo, creat, i, bàsicament, un projecte personal teu, de Daniel Ventosa, actor i músic, que vagi molt bé, molta sort, Daniel, i a veure si... Moltes gràcies. D'aquí altres teatres. A veure, ja us ho diré. Això mateix, seguirem la pista. Bona tarda. Merci, Déu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Now I don't wait to love you, darling It's when no matter where to go, like a fool Now I had to beg it all Now I'm quite alone Please send my darling back to me My Lord, please send my darling back to me