Envientem-nos una mica perquè hem de parlar d'una banda d'aquests casos creatius que estan tenint lloc a l'espai de lliure creació Carme Malaret i que precisament acaben aquesta setmana i hem de parlar també d'aquest aparador, l'últim aparador de la temporada que tindrà mai millor dit, petjades físiques dels infants, que han estat durant aquests casals per parlar de tot plegat tenim a la Iona Palau i també la Mariona Pujol, bona tarda les dues. Bona tarda. Bona tarda benvingudes i crec que Mariona tu també vas venir a parlar potser de l'expreses. Exacte, sí senyor. Ara parlem de nens i nenes una mica més petits que són els i les joves, d'entre 3 i 13 anys més o menys que estan i que han passat també pels casals creatius. Primera pregunta com han anat, com estan anant, que queden 3 dies, no? Perquè acabin? Ja estem, sí, sí. Una llàstima que acabin ja. Sí, estem supercontentes perquè som els superfamiliars i que ens estimem molt i hem patit una mica el Covid perquè hem hagut de confinar un grup però hem sobreviscut i ho hem fet molt bé i ja està. Però acabàvem un dia era... Vale, ja hem acabat el dia ara. El dia a dia era celebració de... Sí, estem tots aquí, podem ser-hi, no? Sí, sí, sí. Perquè tenia grups de tarda i de matí, per tant, que estan separats, entenc que no es barrejaven entre ells. Exacte. Bueno, sí, són 3 grups de petits, mitjans i grans i hem fet grups un boia amb un monitor referent a cada grup, diguéssim. I diguéssim que el llei motiu o una mica la premissa base d'un partit en aquests casals desprésament el fang, l'argila, que com utilitzaven podíem dir els primers pobladors de l'Apenya del Moro, d'aquí Sant Just, els nens i nenes també han treballat i conegut, tocat i retocat l'argila, amb quines activitats ho heu anat fent, com ho han treballat, com ho han descobert, els pigments, també. Nosaltres, o sigui, els casals treballem cada any com un tema i aquest any el tema era l'entorn, també un tema de Covid i tot, una mica el tema que ens toca a tots i a totes és l'entorn. I d'aquesta manera, en l'introduint, això els primers habitants de Sant Just, que eren els Ivers, que també treballaven amb l'argila d'aquí de Collserola i també són els primers que van descobrir el torn, i per exemple, una activitat ha estat, vaig anar a buscar terra a Collserola al costat del Sol Solet, llavors els vaig portar als casals i, clar, tenen pedres, tenen matèria orgànica, llavors, una mica, ensenyar-li els nens el procés de construir, de passar d'aquesta terra de la muntanya, convertir-la en fang, perquè, clar, nosaltres, quan treballem, ja tenen el fang tot empacatat i moníssim i perfecte per treballar, i llavors, doncs, bueno, s'ha de colar, s'ha de treure una mica la matèria orgànica, després es posa sobre un guix per treure tota l'aigua i després ja es pot treballar. Llavors, també, una mica, doncs, bueno, veient això, que aquí prop, doncs, també podríem treballar amb argila, no ens quedaran molt lluny. S'han vist tot el procés de fabricació de l'argila, que tenim aquí al costat de Collserola, des de la terra fins al final que vam fer unes petites peces amb aquest fang que vam treure i van flipar bastant. Tot això el procés és totalment manual, no?, empangar-te mai millor dit en les mans. Llavors, també, doncs, bueno, tenim engalves, no?, que és aquesta terra amb què pintem, que és la mateixa argila amb colors. Llavors, clar, també els hi flipava perquè no entenen, no?, que ells només pensen que el color del fang vermell, diguéssim, aquest marró és l'únic que hi ha, no?, i llavors, quan pintàvem la parada una mica, bueno, però hi ha pintura blava, no?, no?, hi ha pintura blava, no?, sí, sí, i llavors, també, no?, posàvem una mica de ferro, com es crea, no?, un ferro vermell o un ferro groc, i el barrejàvem, i estem creant un groc, i llavors, com una mica, també, introduir-los tot això. I va ser especial, també, perquè jo no va portar terres de dos colors diferents, no?, una més vermellanca i una més groga, i van poder veure, després, vam fer amb aquests èxits de ferro, vam imitar com aquestes dos terres de colors, i va estar molt bé. Les cares dels nens i nenes havien de ser, veient tot un poema, de veure com descobririen que els colors no existeixen com a tal, sinó que també es creen. Exacte. Exacte. Òbviament. I hi havia aquests dos grups que deien, grups, perdó, s'anàmica també feien, feiau, feu, fet dansa, circ, i música, perquè conjuntament amb el tuto Guri, no?, també ho feien, anàveu creuant al carrer, i n'han creigat també que pala per rock, i crec que allà també tenia un espai. Allà, en la rectoria. I allà, entenc que feiau més l'espai musical, no? Sí. Però clar, aquest any ens hem hagut d'acordinar molt bé, perquè no ens podem creure amb els grups, llavors, per sort, el tuto Guri, la rectoria i l'espai de la Carme queda com un triangle perfecte, llavors treiem el cap, vale, venim, que no sé quantos, llavors venien els petits. Però vam, com a través de les ceres, no, una cera, una altra, no sé què. I feia així l'aventura. Teniu també la sort que esteu davant, literalment, dos passes, i la perroqueta també gairebé al costat, per tant, teniu tot a tocar. Parlant de l'aparador, que podríem dir que és el vidre del mateix espai de lliure creació, deia que són les mans dels propis nens i nenes que han pintat a margila. Sí. Si són les protagonistes de l'última aparador, la temporada. Sí, exacte. L'aparador és com aquesta cosa, no?, que és aquesta línia de treball, que s'ha anat repetint durant aquests anys a l'espai de la Carme, i, doncs, hem pensat, per què no, un any més, amb el motiu dels casals, que l'aparador els fascina als nens i nenes dels casals, no?, i ja que estem treballant ceràmica a l'espai de la Carme, doncs, tenia molt de sentit en brotar-nos i pintar els vidres de funk, que és una cosa fantàstica i que els nens, bueno, doncs, s'ho passen genial, no?, és una experiència molt xula. Ser-nos en brotar, no?, però així, diguéssim, estic lliure, lliure-te total. No, la cosa és que, com et comentàvem, no hi ha aquest és temàtic que plantegem cada any i aquest any està en l'entorn, i també el tema de l'aparador ha sortit des d'aquí, llavors jo una mica vaig fer una mica de mediadora, no?, entre els nens i el projecte, i plantegar-li que és un projecte amb aquesta idea de projectar i pensar una cosa i com arribar fins a aquesta cosa que hem pensat, i com anar a prendre, com anem prenent decisions conjuntament per arribar a aquesta idea, no?, llavors vam parlar de tipus d'entorns, entorns familiars, l'entorn natural, l'entorn del poble, no?, i vam arribar, doncs, a la conclusió plegada, de que l'entorn que compartíem totes era el poble. Llavors, hem basat aquest aparador en aquest entorn, per una banda tenim l'entorn natural, que també forma part de l'entorn del poble, i hem pintat la muntanya a la penya del moro i coi serola, com de fons, i després el poble, que l'hem representat a través de edificis emblemàtics de Sant Just, com ara canginestar, l'Església i el Walden. Que són reconeixibles, diguéssim, l'escaïline, no? Sí, seria com l'escaïlem de Sant Just. Sí, per fet, hem emergir-la en el vidre de l'espai. Bueno, ha quedat com la transparència dels edificis ha quedat el que no està pintat, com la silueta. Clar, l'Argila ha estat el punt central, l'eix central d'aquesta temàtica, i entenc que les altres activitats que també es feien des dels casals creatius anaven al voltant d'això, o no, però clar, la música amb l'Argila, com es connecta, o la dansa i el circ? No, totes van més connectades a través del tema de l'entorn. No tan directament a través de segons material. És com que cada desdisciplina una mica treballa el tema de l'entorn. Per exemple, la música treballava, jo què sé, instruments, una mica que tinguessin la cultura popular, després en diaven els gegants, a veure, i una mica treballar, i el circ... Bueno, clar, escriviu-ho, en castigues serà una mica... Clar, bueno, i el circ, clar, és que cadascú, cada tallerista se l'esmunta per una mica a propar aquesta cosa de l'entorn a la seva perspectiva, i al circ hem fet moltes malevars, i hem treballat tel·les, també, i bueno... Tu has estat al taller de circ que entenc, Mariona? Jo soc una de les monitores referents que anem acompanyant a cada grup per tots els tallers, i llavors hem passat un mnipresenció com una nena més, quasi. Llavors vaig passar per circ, ceràmica i música. La Iona sí que estava, en concret, a ceràmica. Sí, sí, amb la Carme. Excusiament. Amb la Carme Maret, que també és una d'expertes, podíem dir, d'aquest material. Sí, sí, la Carme. És una extensió de la seva barba. La gran referent i gran mestre. La Carme també hi era present, en aquests casals. Sí, sí, ella és la que ho idea tot, i, bueno, i gràcies a ella, aquests casals tiren molt endavant, i ha estat molt guai, perquè ella també té una manera de transmetre les coses, i amb els nens no els deixa gaudir el màxim, i també el primer dia els vam plantejar els nens petits, que tenien de 3 a 5 anys, que pintessin la taula, em fan líquid, la barbotina, i clar, els nens flipant. Com pot ser que pugui pintar la taula? Com ens deixen fer això? Ara amb la parador, estem pintant vidres, i els nens, al principi del rellosti, ho puc fer i notar, sí, sí. I clar, els veus gaudir? Sí, sí. El que no els deixen fer potser, o a casa, o al col·le, no? I la Carme té aquesta virtut, que això ho explota molt, i realment, bueno, marca la diferència i ho fa molt bé. De forma puntual, crec que també heu tingut la Cristina Moreno, potser, i el Nil Nabot, i ells, ell i ella, com en hi han participat, en els casals. El Nil van fer uns collarets amb pisarra, i llavors, clar, per passar, diguéssim, per fer el forat, per passar l'acord, o sigui, clar, tenen materials naturals, i també els nens van haver de fer el forat, doncs, lo típic, amb un pal que vas fregant, sí, i clar, també venien supermotivats, de, ostres, que podem fer coses artesanals, sense necessitat de compreines, i amb el que tenim al nostre entorn, doncs ho podem fer. I la Cristina també...I la Cristina també van treballar com a monesteles, que van pintar, i després les van penjar al Parc de Can Freixes, no? Tant el Nil com la Cristina han estat fent tallers a les tardes, perquè no tots els infants es queden a dinar, però els que sí, dinen a Can Gynasta, no?, i després fan o joc lliure, o també, bueno, doncs, uns tallers d'una hora durada, i on van venir diferents invitats, invitades a participar d'aquests tallers. Que crec que hi ha la Loi, el Sergi, que porten també temes de dinar, aquesta gestió, la Genira, el Romero també està... Per tant, que és a dir, monitors bombolla, grup bombolla entre vosaltres, que sou gairebé 10, una desena de monitors, monitores. L'Al Sergi també està música, no?, és com que ens anem multiplicant i... Jo crec que sí, que dèiem que som 10 o...Sí, no, no ho sé, més o menys. Sí, més o menys, sí. Aproximadament, no?, una desena. Òbviament l'any passat no va poder dur a terme ni els casals, ni els casals d'aquesta manera. Aquesta és la primera vegada que ho feu, i ho feu amb aquestes condicions, mascaretes, etcètera, etcètera, i ens ho sabem totes amb massa de memòria. Clar, dos anys sense fer-ho, però molts anys durant a terme, també, aquests casals, no?, que era una llàstima que es perdés i ho heu recuperat, vull dir, ho heu... I ho hem recuperat força bé. Sí, la Genira es posa bé. I inclús noves coses, no?, que hem incorporat, com els monitors bomboia, sí, com fem valoracions, entre nosaltres, doncs, hem trobat que ha funcionat molt bé i que potser inclús es podria incorporar de cara a l'any que ve, també. Sí, sí. No ho teniu clar, això? Sí, ho tenim clar. Molt positiu, ha estat molt positiu, la veritat ha funcionat molt bé, dintre del que cap, malgrat tenir un grup confinat. Sí, sí, però l'altre dia heu comentat amb la Carme, que es nota molt la disciplina dels nens, per exemple, a l'hora de netejar amb la ceràmica, amb l'aula s'ha de netejar i és molt important. I la Carme em deia, ostres, que aquest any es nota que els nens, que estan molt més disciplinats, que es diu a recollir i els nens recollen, o als petitons, quan abans d'entrar, que els hi posa el gel, ja et posen les mans, sense haver-los de dir res, i ostres, és positiu, però l'hora és, que està passant, i la neteja és un tema molt important i que l'aporta molt incorporada. Clar, i més des de tot això, l'alcòbit, ja està naturalitzat. Ja agafeu taules, no?, perquè serà una mica abans de fer ja més amb rollana, o més amb taula junta. Seràs una taula, dues persones separats, ho entenen superbé, es posen endavant de l'altre, no diuen res i com... Les mascaretes no els hi sobren, pobretes, sí, sí, d'abstia, d'acord, de que no s'ha encantat. El grup ha funcionat millor pitjor, però clar, havíem d'anar fent nas. Ens plantejaven de gravar un àdio. La mascareta, la mascareta. Perquè el nas era capaç. Clar, en espais a l'aire lliure, sí, però si aneu potser al parc en Freix, pot tot dir això, però dins a l'espai... Sí, no, sempre amb la creació, etcètera, clar. No podeu estar sense les dones, inclús al pati, després de menjar també. Però bueno, ho hem fet bé, que s'ha contagiat una persona i no ha contagiat a ningú més. Estan hagut de confinar, però no exacte, hi ha hagut més contagis. I clar, aquest grup no ha pogut tornar a acabar. Va tornar a l'Imar. S'ha incorporat Imar. La primera estamana i... Sí. Doncs els dona temps d'acabar el curs. Per exemple, amb ceràmica els hem guardat les peces superben embolicades perquè no s'aqueixin. I ara ja estan supermotivats que hem acabat la peça i ho farem tot i superestupent, no? Perdó, però no el tema de l'aparador, ara que has començat això, quina és la il·lusió? És a dir, per ells fer aquesta, diguéssim, aquesta performance o pintar els vidres, etcètera, etcètera, saber que hi ha gent que ho veu, són conscients en alguna manera? O els hi fa il·lusió comentant això? Podrà veure gent o no acaben de dir si hem tingut... No sé si són del tot conscients. I crec que estan com més presents, no en el moment, embrutar els vidres, embrutar-se les mans, liar-la una mica. Però, bueno, sí que saben que és un aparador perquè els hem explicat. I han fet com aquesta relació entre l'aparador i l'aparador de la botiga. Suposo que apèn de l'edat, també, ens són més o menys conscients. També és veritat que, clar, els grans ha estat el grup confinat. Potser és una mica com podríem treballar més el tema, com ens veuen, des de fora. I llavors, clar, pobres, estan acabant la peça i ara sí que ens hi posarem aquests dies a fer l'aparador, llavors ja els hi plantejarem. Però en termes del fet, sí que hi ha aquest plantejament de, per exemple, dibuixar el Walden. Com entendre que la gent entengui que és el Walden, com ho hem de fer. El Walden és simètric, no? Hi ha una columna, una xamaneia... I en aquest sentit sí que hi ha una intenció que la gent ho pugui percebre, no? I que entengui que allò és Sant Just i que allò és la penya del Moro, i que hi ha uns arbres i unes forns, no? Són tots, imagino, d'aquí, del poble. La Gran Masoria, sí. Perquè per conèixer indrets que igual no s'hi fixen o no hi passaran. La Gran Masoria, sí, o estudien aquí Sant Just. Exacte, sí. El Walden hem vist, el Polserol, hem vist altres indrets que poden dibuixar. No els hi ve de nou. Per anar acabant, no sé si voleu afegir algun altre tema, algun comentari, o agrair aquests quants nens i nenes eren, que no ho he preguntat, això? Són uns 15 a pocs per cada grup. Posem que uns 40, 45, 50. Perquè no som plant tots els grups, diguéssim, uns 45, 50. Per setmana. Clar, clar, en estat... Quatre setmanes, no? Tres setmanes, sí. Els cinc, els 23. Jo, d'aquí, li vull agrair a la Carme Malaret, com sempre, que m'enllaça amb vosaltres, amb les persones a qui toqui, que pugui entrevistar, que puguin parlar de tot el que passa al seu espai, al espai Carme Malaret, i també agrair-vos a vosaltres la tasca que feu, artísticament, creativament, acompanyant aquests nens i nenes, que si voleu aprofitar i saludar-vos, saludar-los. Sí, saludem. I estem agraïdíssimes, perquè ens hem passat teta, la veritat. És això la Iona, que és com una família, gairebé, i ens coneixem molt bé, totes. I ha estat genial, i sempre és un plaer treballar amb elles. I res, que les esperem l'any que ve, amb moltes ganes. Sí, i a veure si hi ha menys restriccions. Esperem. Gràcies a vosaltres, també, per donar-nos... Per fer de veu, sí. Per això tenim micròfons, no? Exacte. Que vagi molt bé, bon estiu, Mariona i Ona, que vagi molt bé. Igualment. I just want that we die, thoughts of you who leave my head. Stay close to me. Don't let me be in love. My blue heart. I just want that we die, thoughts of you who leave my head. I was wrong, now I find. Just one thing makes me forget. Red, red, white. Stay close to me. Don't let me be in love. My blue heart. Red, red, white. Stay close to me. Don't let me be in love.