Entrevistes de la Plaça Mireia del 19/7/2021 — Sejismundo: el no-teatre catàrtic de Daniel Ventosa entre ombres, música i destí

Resum de la conversa

Context i proposta

• Presentació del teaser i de l’obra Sejismundo de Daniel Ventosa, aquesta tarda-vespre a la sala Utopia del Casal de Joves.
• Projecte plenament personal on Ventosa és creador, actor i músic.

"Sejismundo és jo... jo sóc ell, ell és jo i tots ho som."

Qui és Sejismundo?

• Personatge inspirat en el Segismundo de La vida es sueño (Calderón de la Barca): jove atormentat pel destí i la mala sort.
• Ventosa s’hi identifica i el converteix en un alter ego que el guia durant l’obra.

Procés creatiu i "no-text"

• Naixement del projecte a partir d’improvisacions amb la dramaturga Marian, en un retir a la muntanya.
• D’un caos inicial, sorgeix un fil dramatúrgic que Ventosa anomena no-text: no escrit de forma convencional, però organitzat perquè el públic l’entengui.

"És com si t’agafes un pinzell ple de pintura i vas tampoc contra un quadre... i després es va teixint el fil argumental."

Temes centrals

• Descens a les ombres personals: pors, dimonis i part fosca que normalment censurem.
• Reivindicació del no-teatre com a veritat escènica: autenticitat, honestedat i exposició emocional.

"Quan un és honest i treu a passejar els seus dimonis... és la manera més honesta de fer teatre."

Estructura i símbols

• Tot i el caràcter lliure, hi ha estructures subtils que sostenen el viatge.
• Presència simbòlica de Saturn: el temps, el destí i el pes de l’inevitable.

"Saturno sempre està allà."

Dispositiu escènic i llenguatge

• Monòleg amb Ventosa sol a escena.
• Música en viu: piano i acordió; els objectes cobren vida i esdevenen altres coses.
• Arc emocional intens: canta, crida, plora, parla en vers... i fins i tot un orgasme en escena.

Intenció amb el públic

• L’obra com a acte de cura i despullament emocional; busca empatia i identificació.

"Aquí vinc a curar-me i vinc a despullar-me... si això serveix a algú, ja està bé."

Logística i funcionament

• Durada: aproximadament 1 h i 15 min.
• Aforament: ampli (fins a ~100 persones). No cal reserva prèvia.
• Taquilla inversa: el públic fixa el preu en sortir, segons valoració i possibilitats.

"És la gent la qui posa el preu."

Trajecte i futur

• Segon passi al Casal de Joves; objectiu de programació en temporada a Barcelona o altres teatres.

"D’aquí a Broadway... no cal. Anirem on hàgim d’anar."

Destí i preguntes obertes

• Cartell amb la pregunta sobre el destí: el triem o està escrit a les estrelles?

"Està escrita a les estrelles."

—

Idees clau

• Autoretrat escènic a partir de Segismundo: identitat, destí, ombres.
• No-teatre: forma lliure però amb estructura subterrània.
• Música i cos com a motors de catarsi.
• Participació del públic via taquilla inversa i lectura personal del destí.