Sigues Original 2020: mostra col·lectiva 20x20 a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret

6 i 12 de la tarda, per fi conec en persona el Quim Déu. Quim, bona tarda. Bona tarda, Mireia. Jo també, en persona, és el primer cop que et veig. Sí, eh? És curiós ara, les coses del Covid, allò de preguntar-nos ens havien vist mai? Exacte, exacte. Però t'has de dir que has millorat amb la idea que tenia de tu. Ah, sí? Ostres, això és bo o és dolent? És bo, sempre és bo. Mira, va bé saber. Sí que és cert que amb la veu t'acabes fent una idea de la persona, no? Sí, la màgia de la ràdio també és que amb la veu et fas una construcció de les persones que parlen, que és curiosa, perquè quan les veus en realitat o decepcionen, et deixen igual o milloren. En el teu cas has millorat. T'he millorat, mira que bé. No sé com em devies imaginar, però tampoc no cal explicar-ho. Exacte, no cal entrar en detalls. Escolta, Quim, et tenim aquí, no només per conèixer-nos en persona, que també està molt bé en època de Covid, sinó per parlar també d'aquesta sisena edició de Sigues, originada a l'Espai de Lliure Creació, un espai en el qual tu t'hi sents més que familiaritzat, és casa teva gairebé, segona casa. A partir del 17 de desembre, aquesta arrenca, aquesta mostra, explica'ns per començar, què és? Mira, és una mostra col·lectiva que fem cada any des del 2014. L'Espai de Lliure Creació Carme Monaret és com si fos una mena de centre on gravita un grapat de creadors, de persones, de dissenyadors, d'artistes, creadors en general. Llavors, cada any organitzem una mostra col·lectiva per ajudar els creadors perquè puguin, d'alguna manera, treure algun caleró per passar el Nadal i també per donar a conèixer l'obra de tota aquesta gent que ens envolta, d'alguna manera. Sí, es venen, no? Entenc. Sí, sí, sí. És una aportació que pots fer a l'artista i ens ajuda, això, en un principi a difondre a l'Espai com centre de creació i d'aquesta manera també ajudem amb els artistes en moments tan precari com són els d'ara. El que passa és que, en general, l'artisteu ha tingut sempre una institució bastant precària. Sí, no? És com el món dels actors, actrius, teatres, no? Una miqueta colindant per allà. Quants artistes hi participen? Doncs mira, en aquesta ocasió som 39 artistes de... Són d'aquí, tots? No, tenim... Bueno, aquest any és supermultidisciplinar perquè hi ha un grapat de disciplines diferents i també de diferents procedències. Tenim de Sant Just mateix tenim 15 artistes i després tenim gent de Barcelona, de l'Empordà, d'Oscar, dels que tenim ara una connexió bastant interessant i bé, una miqueta gent de tot arreu que col·labora amb això i que, a més, conviuen un costat de l'altre. És una petita ciutat d'obres, no? I ja hi cap a l'espai? Doncs mira... Si són 39, no? Entenc que cada una porta una obra, com a mínim, no? Doncs sí. Com a mínim una i com a màxim tres. Mira, aquest any, cada any traiem a finals d'estiu, traiem una miqueta la idea de com pot anar el Sigues Original de cada any i aquest any hem estat zero originals perquè hem decidit que el format seria 20x20, 20x20 centímetres, com que és el 2020, doncs no ens hem trencat massa el cap, no? I llavors, bueno, aquesta exposició, bueno, abans de res, dir-te que és una exposició grupal, o sigui que s'organitza a través del grup de l'Espai de Lliures Creació i que, abans que m'oblidi, m'agradaria agrair primer a la Carme Malaret per tota la gestió que està fent de busca de captura i anar a darrere dels artistes que tots sabem que costa una miqueta anar a darrere de l'artisteu, de la Teresa Ferró, també moltíssimes gràcies perquè està portant la data base de tots aquests artistes i les obres que van entregant, perquè aquí hi ha un tema de logística bastant complicat, també a Toni Malaret que està amb la logística de recibo los paquetes i portant tota aquesta gestió, sobretot l'Olga Álvarez, perquè, després t'han parlat una miqueta, aquest any hem fet, hem dividit l'exposició en dues parts, l'analògica, o sigui la presencial, que l'heu de vindre a visitar sí o sí, i una virtual, una per Instagram, i llavors l'Olga està portant tota la part de comunicació. l'Olga Álvarez la tenim aquí de master commander del tema. Per cert, que rebuen a vista 105, per a aquells que es vulguin apropar l'espai. Exacte, baixos. Baixos, sí. Que no pugin a l'àtic. I després, i aquí enllaço amb de quina manera posem les coses, tenim la Laura Baringo, que la Laura Baringo, entre altres coses, que és bastant cràquera, és dissenyadora d'exposicions. I fotògrafa també, no? No. Ah, no, la Laura sí. És la Laura i fotògrafa. Fem moltes coses, però de moment encara aquest tema no l'hem tocat. Doncs la Laura Baringo és una creadora que en paral·lel ha desenvolupat una carrera professional com a dissenyadora d'espais expositius. A més, és una crac, ha fet dissenys expositius per la Caixa, per la Pedrera, pel Pompidou de París, o sigui, una crac. Llavors la tenim que la fem servir sempre. Llavors, quan ens agafa aquest iullo de veure 40 artistes amb 30, ai, amb 3 obres cada artista o 2 obres que en seguida ens plantem amb... Clar, com ho organitzeu això a l'espai? Sí. Que voleu el sostre també? No, llavors sentem amb pànic i apareix... I truqueu la Laura, no? I truqueu la Laura. Llavors la Laura ens canvia i ens relaxa i ens diu venga, farem així i farem allà. I llavors, aquest any, precisament, la Laura C. Loa Corrau i planteja un sistema expositiu basat en un tipus de llenguatge com si fos Morse, que ho trobo bastant interessant. És a dir, ha muntat un disseny expositiu conceptual. Que això, veureu el resultat quan vingueu a veure l'exposició sí o sí. Clar, això del Morse ara m'ha deixat una mica desencaixada, eh? Sí. Punts i ratlles, m'imagino. Ah, doncs mira, vas per aquí, vas per aquí. És a dir, la idea de la Laura ha estat com una mica binària, no? Ha agafat aquests 20 per 20 que es aniran repetint i muntarem com un horitzó amb les obres que s'aniran formant a través de la verticalitat i l'història horitzontal aniran muntant com una mena d'horitzó visual. Precisament, aquesta mostra de Sigues Original que s'estrena el 17 de desembre, no? Sí. D'aquí 7 dies, una setmana en concret, treu, podríem dir, o entra a l'espai traient rooms buideviu, que n'havíem parlat amb tu també, aquí, fins a la que està ara, que encara tenen uns dies per visitar-la. No, ja no tenen. Ja no? Ja no tenen. Clar, ja esteu preparant aquesta, no? Exacte, exacte. Vaig estar ahir, ahir, traient de la paret les últimes postals. Oh, ja no hi són, eh? Ja no hi són. I el giratori aquell de postals. El giratori queda allà, aviam si passa algú i es pensa que és un souvenir i compra. Bueno, és la idea, no? És la idea, sí. I també dir-te que aquesta exposició, que ha estat també en paral·lel a Budapest, doncs, de cara al gener se'n va a Bratislava. Uau. O sigui que... Té ganes de viatjar, eh? Sí, Massayo Viajea, Massayo com el bau de la Piquer. I per què sigues original? És a dir, el nom sigues original, que és com una indicació a l'artista? No. Sigues original? O no va... Sí, mira, vam començar amb aquelles reunions de pensar com diem les coses, tot això, i va sortir amb la idea de el Nadal sigues original a l'hora de regalar coses, no? Tothom regala el torron, la corbata, el perfum, de l'igual, per què no ser original i regalar art. Val. I també és una doble lectura, és sigues original regalant art i regala originals, és a dir... Val, original en el sentit que és únic, peça única, no? Són peces úniques, encara que sigui, hi ha algunes peces que són que són seriografies o coses més seriades, però van firmades, van completament numerades, és a dir, són peces úniques que pots, a banda d'ajudar a l'aspecte cultural i artístic del poble i de l'entorn, tindrem una obra original de veritat a un preu estupendíssim. I, clar, si és original, regals, Nadal, des de la primera edició sempre s'ha fet per aquestes èpoques, entenc, no? Exacte, sí, la idea era aquesta, a més, ho hem muntat d'una manera molt col·laborativa, els mateixos artistes s'encarreguen d'obrir, tancar l'espai en molts moments, d'estar presents allà, d'explicar una mica la seva obra, és a dir, no hi ha una visió excessivament comercial en aquest tema, que també, i més de divulgació de les obres, de conèixer l'artista, de poder adquirir peces d'una manera molt assequible i fomentar tot això, no? 17 de desembre, com deia, inauguració, com la fareu? On us farà? Virtual? Presencial? Híbrida? Híbrida, jo sembla que serem híbridos, com el cotxe elèctrico. Sí? Llavors, normalment, com que el que reba una vista a l'espai té dos esglaonets, sempre ens pugem a l'esglaonet, la Carme i jo... La graderia, no? La graderia, exacte. Ens pugem allà, sin medalla, i pugem, doncs, la Carme, la Laura o la Teresa Ferró, ens pugem allà dalt, fem un petit discurs, que aquest any, i si la climatologia no lo impida i no neva, doncs... Home, seria ja, no? Seria estupendo. Seria estupendo. Seria especial, no? Sigues original, amb la neu, una dalt, un regal, esquís... Tot rima, tot... Seria perfecte. Seria genial. Però bé, normalment farem els discursos de benvinguda a fora, perquè no tinguem problema, i després, evidentment, i amb tota la seguretat del món, es controlarà l'entrada, doncs, grups de grups de dos o tres, amb les mans ben netes, una vegada miren a l'espai, surten, entren uns altres, muntant una rotatòria en aquest sentit, que en absolut veiem que hi hagi cap tipus de problema, no? Sí que és interessant vindre a veure-ho directament, les coses i l'art... Què vols dir? Que no sigui per Instagram? És a dir... Per Instagram, a veure, si no pots vindre... No és el mateix. No és el mateix. Sí, que recomanes que la gent hi vagi, no? Ni que sigui. S'ha de vindre, perquè les obres canvien molt quan les veus amb els ulls, algunes escultures les pots tocar... I la dimensió que té l'espai, no? Exacte. Quan la veus, potser, col·locada allà. Sí, sí, ja et dic, aquest any a Instagram esperem que ens funcioni bastant bé, de fet ja s'hi ha moltes coses penjades i la gent li agrada i col·labora molt, però veure-ho en viu és preciós. A més queda molt maco perquè generem uns veïnatges d'obres, una mena d'ençaladilla russa d'obres que és molt divertida i molt interessant i molt maca tot com conviuen els diferents llenguatges de cada artista o de cada creador, no? Ens has dit gairebé una quarantena, no?, d'aquests creadors, artistes, no? Depèn de com cadascú es classifiqui. Veig que tens un llistat aquí enorme, no sé si volies comentar, no sé si alguns o tots, perquè clar, deixar-ne alguns... No, no, no faré el llistat de qui n'és qui, però si dius això, que hi ha gravat, hi ha escultura, hi ha aquarel·la, màscara, fotografia, de tot. Vamos, tenim totes les disciplines artístiques molt ben representades i també és com una oportunitat que donem amb aquests creadors que els posem una miqueta la cortapissa, aquests 20x20, i els hi diem lo siento, o fas 20x20 o no entres a... Sigui escultura, sigui el que sigui, a l'ocupo aquest espai, eh? Exacte. I llavors és interessant com cada artista reacciona amb aquesta cortapissa dels centímetres aquests tan definits. No sé si és una mica agosarat preguntar-te, més o menys, per on oscil·len els preus, si algú que ens està escoltant i diu, mira, doncs sí, jo vull optar aquest any per fer aquest regal de si que és original. Exacte. Doncs mira, des de 40 euricos fins a, com a molt, 300. Com a molt. I o sigui, hi ha preus per tot i també donar la benvinguda a la gent que no es tallin, no és una galeria, no és una mostra, entre cometes, comercial, sinó és una oportunitat de conèixer el que s'està fent al món de l'art. Llavors, bé, que mirin, que s'ho mirin com una exposició. Després, mira, si vol adquirir o no hi ha un altre tema. però és interessant la visió de tot el tema. La cultura és segura i l'art també segur, no? L'art és seguríssim i sort en tenim de la cultura i de l'art en uns moments tan complicats com aquests, no? En què tot està complicat i penso que l'art i la cultura és un refugiu per l'ànima i per el coneixement en moments així, no? En què tots estem passant circumstàncies molt complicades, és un bon refugi? Com deia, 17 de desembre, d'aquí a una setmana, si el temps també ho permet i podeu estar a l'exterior, arrenca aquesta sisena edició de la mostra. Sigues original a l'espai de Lliure Creació, Carme Malaret, que arreu a la vista número 105. també ho podran veure online, en format en línia, a l'Instagram de l'espai, però, com bé deies, Quim, val la pena anar-hi, que s'apropin. Ah, s'ha de vindre. A les set i mitja, al 17. De les quarts de vuit és l'hora de l'inauguració. És el pistoletazo de salida. El pistoletazo. Aquest any, per això també format híbrid, no? Si hi ha algú que ho vol per Instagram, però si no els hi està de més, poden apropar-se. Exacte, val la pena, la veritat. Doncs, Quim, gràcies per venir fins aquí, un plaer també conèixer-te en persona. Gràcies, Mireia. Les tecnologies, a vegades dius, bueno, vull posar-li cara a la persona, ja ho hem fet, ja ho hem fet, i a donar guerra també a l'espai, que sé que, doncs, això, teniu feina. Estem de guerrero. I que hem tret un temps valiós, també. Vale, i mira, i agrair-te molt també tota l'obra de divulgació que fas pels temes de cultura i art aquí a Sant Jus. Sí, home, sí, i tant. Això és una plaça, com digui, és un àgora, aquí hem de parlar de tot, eh? Sí, sí, sí. D'ociofetia i d'art, eh? Exacte, no, no, em sembla molt bé, però has d'agrair que l'art t'hi formi part amb les teves paraules. Clar que sí, gràcies, Quim, per dir aquestes últimes paraules, que vagi molt bé l'espai, l'obra en l'espai, i ens hi veurem, perquè jo hi passaré. Molt bé, estupendo, gràcies. Adéu. Adéu, bona tarda. Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501