Trobades de juliol, “Neckhead” a l’aparador i “Postals a habitacions amb vistes”: art, comunitat i projectes en temps d’incertesa

. Doncs ara mateix, que passarà un minut de dos quarts de set de la tarda, tenim ja el telèfon a la Carme Malaret, que la tenim, de fet, al propi espai de lliure creació Carme Malaret. Carme, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Molt bona tarda. Per cert, no t'ho he dit fora de micròfons, però aprofito i t'ho dic aquí en directe. Felicitats, avui és el teu sant. Doncs és veritat. Sí, senyor. Sí, agraïda de les teves felicitacions. Home, que menys. Jo crec que l'he de felicitar, no? Poques vegades coincideix que la persona que em treu vist és el seu sant. I mira, si és el mateix dia, doncs, perfecte. Un cop felicitada, Carme, parlem del tema que teníem ganes també de parlar amb tu, perquè, de fet, no sé si recordes, però l'última vegada que vam parlar va ser en persona aquí a la ràdio i va ser també amb la Janira per aquesta inauguració de l'obra Neckhead, que va estar a l'expositor ben bé durant tot el confinament. Com han canviat les coses? I encara hi és, encara hi és. I encara hi és, sí, senyor. Encara es pot veure l'exposició. De moment es manté aquesta exposició a l'aparadó? Sí, sí, es mantindrà tot a l'estiu, perquè el nou aparador que s'havia de fer era l'abril i, clar, es va aturar tot i, bueno, hem allargat, no?, les peces de la Janira, estan aquí com expectant i una mica mirant el que està passant a fora, no? És una sensació, jo que hi convic cada dia, doncs són com personatges, no?, que estan com una mica fotografiant tots aquests temps, no? I, bueno, són temps d'inquietats, com a mínim. I tant, els hi podien posar una càmera per veure què graven ells, no?, els mateixos, no?, els neckheads aquests, per veure com... Sí, com que tenen així el perdre el cap, no?, tenen aquest coll que es va estirant, no?, com de dir, no m'ho puc creure el que estic veient, no?, perquè han passat d'absolutament que no passava ningú per aquí, hi havia un silenci total, començar a haver-hi moviment i ara estan expectant a veure què passarà, perquè cada dia, doncs, hi ha novetats i ells estan en primera línia de l'aparador. Doncs sí, a més, avui a mig matí, un cop l'alcalde Josep Perpinyà parlava també pels micròfons de Raiders Bern, per telèfon, anunciava també aquesta cancel·lació de totes les activitats que teníem programades per part de l'Ajuntament a nivell municipal de juliol, i també inclou la Festa Major. Vosaltres, ara mateix, fa un dijous, és a dir, el dijous passat, no?, que ja vau començar a fer aquestes petites trobades, aquests grupets amb petit comitè, no?, al mateix espai, a dos quarts de set, com va anar? Sí, a dos quarts d'avui. Ai, a dos quarts d'avui, perdona. Com va anar? A veure, nosaltres la proposta era, la vam pensar quan vam començar a sortir del confinament, i creiem que la gent necessitava trobar-nos per explicar una mica què és el que havíem viscut i què és el que estàvem vivint, i quina funció podia tenir la cultura i l'art. i ens fa semblar convenient, doncs, que fer la convocatòria de dir, bueno, doncs mira, els dijous del mes de juliol, a partir de dos quarts d'avui, la gent que vingui aquí amb el seu veure, i obrim l'espai, doncs com un espai de trobada, però de manera informal, sense res ni pensar, ni portar un ponent, ni un tema preparat. Senzillament necessitem parlar, necessitem aportar, necessitem comunicar, qui tingui ganes de fer-ho, doncs que sàpiguen que a dos quarts de vuit, aquí, doncs, l'espai està a la disposició. I això ho vam començar el dijous passat, sempre amb les mesures de distanciament social i amb mascareta, amb poqueta gent, van ser poca gent, però vam estar molt a gust, érem quatre persones, ens vam poder treure la mascareta, perquè hi havia distància, a més a més està tot obert, i a partir d'aquí vam començar a portar temes i qüestions que ens inquieten o que ens preocupen, i jo crec que va ser molt agradable i molt constructiu i a vegades d'una manera guaridora, no? Necessitem, necessitem també, després de tanta cosa telemàtica, doncs, hòstia, una mica el cara a cara, no? Veure que sigui als ulls l'expressió, a l'entonació de la veu, que un tema portava a l'altre, ens explicàvem anècdotes, però també vam aprofundir en moltes coses, com ens havíem sentit. Mira, vam estar a dos quarts de vuit a les nou, i perquè algú va dir, home, ja podríem anar a sopar, no? I llavors es va acabar. Però molt interessant, crec jo, veig. Sí, home, sona molt interessant, perquè aquestes trobades, diguéssim, tenen un objectiu directe, és a dir, no teniu un programa al darrere, no? És el que comentaves, una mica un punt d'acolliment, no? Potser és més d'experiències personals. Sí, sí, sí. Personals i una mica també de pensaments, no?, de reflexió. És com un... com un crisol, no?, de dir, tenim aquest espai, que també ens podríem trobar, jo què sé, qualsevol terrassa, no? Però aquí, rodejats de les peces de la Janira, i en un entorn en què s'ha respirat molta cultura i molt d'art, doncs és com potenciar, no?, aquest pensament, i posar en comú coses que ens poden, en un cert moment, angoixar, no? Sense cap, jo crec que el que és interessant i el que és innovador d'aquesta proposta és que no hi ha ni un tema proposat per algú, ni si algú ve i té ganes de parlar sobre alguna cosa i ens interessa els que estem aquí, doncs es parla i si no anem saltant d'una cosa a l'altra i si no ve ningú, doncs tampoc passa res, saps? Donem la possibilitat, si la gent acull aquesta idea, doncs estupendo, i si no és el moment, doncs perquè la situació és complexa i tots ens estem com una mica mirant-ho tot una mica des de la barrera, doncs tampoc passa res, saps? és, deixem-ho fluir i si no és possible, doncs ja està, doncs aquí s'ha acabat. Però en principi avui, avui jo estic i encantada que qui vulgui compartir amb mi doncs una estona doncs ja està, la porta està oberta. I t'anava a preguntar precisament la gent que hi vulgui anar, que s'hi vulgui apropar, ha d'avisar abans o ha de comunicar-vos o d'alguna manera? No, no, perquè tampoc volem forçar res, saps? Volem dir, si hi ha ganes, si algú té ganes, sap que això està a la seva disposició. Si no hi ha ganes, doncs ja està, no, es tanca i no passa res. I com que, jo el que em feia por el primer dia és dir que a veure l'aforament, ja vam avisar en el correu que l'aforament era limitat a unes 15 persones, que és el que més o menys podem cabre amb una certa comoditat. Si són més, llavors ens n'aniríem fora, però no és el cas, jo crec que la gent es reserva i, i bueno, i qui tingui ganes de xerrar, doncs que vingui i si no, doncs no, no forçarem res, saps? Està clar. I de moment, passant a una altra vegada aquest aparador que parlàvem fa uns minuts, de moment tenim aquestes escultures de la Janira que encara s'hi aguanten, aquests neckheads i de moment, no sé si ja ho havies comentat, es manté aquesta exposició, és a dir, de cara a un futur, bueno, ara tenim l'agost també, una mica de vacances, però de cara al proper curs, no sé si teniu pensat o ja heu estat pensant a quina manera podeu seguir exposant aquest art o no ho fareu? Sí, sí, a mi em comença a fer una miqueta de por de dir, sí, tenim pensat això i allò, no?, perquè després arriba el moment i, ostres, se'ns fan caient totes les cartes que teníem i totes les previsions, però, però sí, com per exemple l'aparador que havíem de fer a l'abril-maig, doncs no s'ha pogut fer l'acció participativa que cada dos anys fem des de l'espai, l'última va ser a la IAM Museu, no?, farà dos anys i aquesta ja la teníem també, teníem la idea i només faltava llançar-la, tampoc ha pogut ser i a l'aparador que teníem previst al setembre, com que tot s'ha anat posposant, l'havia de fer l'Albert Espona i a més, a més, era un projecte molt interessant amb art digital, el que passa és que el mateix dia que nosaltres li vam dir que fes l'aparador, ell, li vam proposar fer una exposició que també l'havien ajornat, que l'havia de fer el mes de juny i li vam proposar fer-la al setembre a l'Hospitalet i va dir, bueno, li vam dir, doncs escolta, no passa res, al setembre no ho fas tu, ja ho farem al gener o al febrer quan tu puguis aportar les obres i tenim una nova proposta que jo crec que pot ser molt interessant i això és primícia, perquè és, li vam demanar a la Lalia Iguadé, que és la bailarina, la Lalia Iguadé, que fes el proper aparador, que seria el setembre. Ella ho té, bueno, molt complicat en qüestions de dies, però sí que ens va dir que o bé el 4 o el 5, que és un cap de setmana, ho podria fer-ho. Llavors, estem treballant amb ella aquesta idea de l'aparador, de com deixar la seva empremta de moviment, ell ho vol fer-ho a través de fangs i deixar l'empremta. I això seria, em sembla que el dissabte 5 o 4, ell estaria aquí dintre, faria aquesta performance i la gent ho miraríem des de fora, perquè, clar, aquí dintre no podem accedir a tanta gent i, a més, si ella està ballant, doncs, no, tampoc hi pot ser, però jo crec que aquesta idea de... a ella li va agradar molt, no?, d'estar a dintre i que la gent ho vegi des de fora mentre ella realitza aquesta acció performàtica amb la seva expressió artística, que és el seu cos i els seus moviments, doncs, estem treballant en aquest projecte. Déu-n'hi-do, per tenir un, diguéssim, un futur incert, no?, teniu bons projectes. per això dic que és incert, estem tirant i després, a l'octubre, també, bueno, durant tots aquests mesos de confinament, el Quim va llançar una proposta que es deia postals a habitacions amb vistes, no?, i que hem d'anar a parlar, doncs, perfecte, sí, explica'ns, explica'ns. Hem anat demanant a la gent que, bueno, canviés una imatge, una fotografia del seu lloc, del seu hàbitat i d'on estava confinat. A més, ho vam llançar-ho quan el confinament era tan estricte que va ser, doncs, a començar a mes d'abril, fins, es va acabar aquest projecte el dia 10 de, o el dia 10 de juny o el dia 15 de juny, em sembla. S'ha tancat, hem rebut unes 185, ens sembla, fotografies de tot el món, és a dir, que no ho hem centrat només aquí a Barcelona i l'àrea metropolitana, sinó que ella ha fet un gran esforç de difusió a través de les xarxes i hem anat lavent imatges i llavors aquest projecte ha quedat seleccionat per una fira de disseny que hi ha Budapest i el presentarem allà i doncs em sembla que de Budapest se'n va a Viena i a Bratislava i això serà a l'octubre, creuem els dits que ell pugui anar allà a presentar el projecte i paral·lelament també el presentarem aquí a l'espai a l'octubre i totes les 186 fotografies doncs les imprimirem i explicarem el projecte i totes les reflexions que han sortit d'aquesta idea no sé si us cabran perdona digues Carme no, no que va ser que ho torno a repetir que és una idea que va ser del Quim Déu i que ell ha sigut el motor nosaltres n'hem donat diguéssim una mica la logística però realment qui s'ho ha treballat i qui i qui ha ha dissenyat no que aquesta idea d'una imatge convertim-la en una postal llavors ja passem amb els souvenirs no i aquesta idea de no podem viatjar però viatgem a través de les nostres imatges doncs jo crec que d'aquí poden sortir també moltes propostes interessants i sobretot que ens fan pensar que és el que volem a través de l'art clar en definitiva aquests moments no que la gent estava a casa que no podia sortir que no podia relacionar-se d'una forma que no fos telemàtica o digital no l'única opció que ens quedava era o crear no o comunicar-nos a través d'un telèfon d'un mòbil i que millor també no que deixar que aquestes persones enviessin les fotografies i ara n'estava mirant teniu moltíssimes publicades crec que són aquestes 185 fotografies que teniu al perfil de l'espai de lliure creació que si hi ha algú que el vol seguir o vol mirar és l'espai guio baix cm de Carme Malaret a l'Instagram i aquí teniu publicades aquestes 185 imatges dels 185 participants d'aquesta obra que viatjaràs es farà itinerant a veure si ho aconseguim i es pot fer a l'octubre com deies Carme no sé si de cara al curs això de no veure'ns és un rotllo perdó però a vegades tallo molt a la gent i no m'agrada no sé si de cara al proper curs 2020-2021 teniu alguna opció preparada per si de cas per poder-ho fer no sé si online una altra vegada o ja serà potser quan us hi trobeu que ja ho engegareu jo crec que anirem una miqueta sobre el que ens anem trobant nosaltres a veure nosaltres treballem en format presencial engegar el contacte amb la gent més que a través de les xarxes però bueno si no pot ser doncs s'hauran de buscar nous mètodes d'explicar el que estem fent aquí i si ens hem d'hivernar una temporada doncs perquè les coses et porten cap aquí saps com que el que jo crec que el bo d'aquest espai és que no és rígid és contínuament va mutant i ens van agafant decisions segons la situació en què ens trobem tot el que teníem previst no s'ha pogut fer han sortit noves idees han sortit això de les postals tenim ganes que la gent torni a venir aquí però si no pot ser doncs ja buscarem altres canals i ens unem repensant saps crec que el bo és no quedar-te rígida amb un concepte amb una idea sinó que que sigui dinàmic i les aportacions de la gent és el que fa que això sigui dinàmic crec home i tant igual que aquestes trobades que feu aquests aquests dijous avui serà el segon a veure si d'alguna manera una altra ho podeu seguir fent perquè això ho decidiu vosaltres no? en el fons és a dir és una decisió del propi espai així que espero que la d'avui i almenys les que queden no sé si serà només el mes de juliol entenc que a l'agost esperareu vulguin fer és una és una proposta del mes de juliol per donar cabuda una miqueta aquestes inquietuds i crear com una àgora de pensament per qui tingui ganes de de compartir coses i vulgui no? sense cap més jo el que sí que faig que després igual ho publicitarem és una mica un resum de les qüestions que han anat sortint en aquestes bueno en el fons va ser només un dijous a veure avui que surt i una mica aquestes preocupacions idees reflexions les vaig com apuntant estil anunciat no? hem parlat d'això això ens ha portat a una altra qüestió perquè jo crec que dintre d'un temps això tindrà valor perquè serà una miqueta com ens sentíem en aquests moments no? i això queda reflectit doncs amb l'escriptura i i després podem tornar-ho a fer una relectura i dir ostres doncs vam parlar de de si ens agradava estar confinat i si això era preocupant no? que ens dictessin el que hem de fer o dels hàbitats que d'alguna manera hem descobert els hàbitats més íntims i més personals al no poder sortir a l'exterior com ens ho hem fet i bueno hi ha coses que que realment em fan pensar doncs estarem també una mica entre cometes a l'espera de veure també aquestes no conclusions sinó aquests punts també que ho han anat desgranant al final també són punts de vista diferents i els poseu tots en comú en aquest espai que també l'espai es presta per doncs en fi per poder extreure que cadascú tingui a dins i exposar-ho d'una forma creativa inclús també imagino perquè no sé si també les persones que hi venen també poden aportar la part creativa o més artística no tan sols explicar-ho i tant i tant i tant i tant més d'alguna idea esbojarrada ja ha anat sortint amb aquestes que les tenim allà una mica amb hivernació però algun dia o altre sortiran perquè de vegades són fruit d'algú compassional que necessites treure-ho i hi ha gent com que nosaltres ens movem en un ambient bueno hi ha gent de tot tipus però també hi ha molts creadors creadores la nostra manera és el llenguatge plàstic i de vegades estan sortint unes idees que que bueno que si les podem portar a terme algun dia doncs poden ser també una mica un reflex de tots aquests com un mirall de tot això que estem vivint perquè clar com a creadors i com a persones som gent sensible a tot aquest aquest enrenou que i tant que que ens aporten no aquestes circumstàncies i tant totalment doncs Carme espero que pugueu fer-ne més de dos perquè avui és aquesta segona trobada i més de tres o almenys quatre aquestes quatre setmanes de juliol que les pugueu les pugueu fer i després pugueu veure aquest resum d'aquestes trobades també un cop i també les hagueu acabat sí a veure ja et dic avui serà la segona veurem què passa i si la cosa es va complicar molt tampoc tenim ganes aquí d'allargar una cosa que ostres que no és el temps per fer-ho nosaltres quan ho vam proposar pensàvem que sí però clar les coses van cap a uns camins que ja veurem esperem que es puguin fer però sempre ara ja tot es posa en un interrogant i en condicionar ens agradaria però exacte però no exacte doncs igualment a nosaltres ens ha agradat parlar amb tu això no és condicional això ja ho tenim seguríssim així que Carme gràcies per atendre'ns un altre cop felicitat a veure si ara ha escoltat gent aquesta entrevista i ara et feliciten més persones ja veuràs com sí moltes gràcies per la vostra atenció cap a l'espai que sempre heu estat molt a prop i sempre ens heu bueno us hem sentit a prop i això doncs d'agrair-ho de veritat no crec que no hi ha de res no hi ha de què que digui sí que de res Carme també una abraçada a través de les zones i ens escoltem ben aviat gràcies Mireia adeu Carme un bon petó també a través de les zones vinga adeu Carme adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu Bona nit Bona nit