Vides confinades des de Xile: conversa amb Martí Urriols sobre COVID-19, desigualtats i política a Santiago

5 i 19 de la tarda, ara si ens ambientem una mica, tot i que no estic massa segura que aquesta música, aquest tipus de cançons, s'escoltin a Xile. Tenim al telèfon el Martí Urriols. Martí, bona tarda. Hola, bona tarda, bon dia aquí. Bon dia, Xile. Ara t'acabes de llevar, no? Fa una estona? Xile, sí. Exacte. Per començar, com estàs? Espero que estiguis bé. Sí, jo molt bé. Sí, sí. A casa confinats, però molt bé. D'això volíem parlar-ne avui amb tu, perquè farà, corregeix-me, però farà uns mesos, uns sis mesos aproximadament, que vas marxar cap a Xile. Farà... jo el 24 de febrer, no sé quan fa. Ah, doncs... Com fa? Tres, quatre mesos? Març, abril, maig, juny, no arriba quatre, sí, uns quatre mesos farà. Sí, quatre mesos, sí. Vas marxar una mica abans que comences tot això. No sé exactament en quina data, diguéssim, va... Quan dic tot això, dic la Covid, la pandèmia. No sé en quina data en concret allà va, entre cometes, esclatar més la problemàtica sanitària. De fet, jo vaig arribar a Xile com el dia abans que Barcelona sortís com el primer cas i que va començar ja a Barcelona tot, bueno, a Espanya. i aquí, no aquí com que al principi ens ho miràvem tot de lluny, com, bueno, com el mateix que va passar una mica a Europa, no?, respecte a Xina. I aquí ens ho miràvem de lluny, però clar, la gent una mica es començava ja a preparar i aleshores va arribar un punt que com que el govern no prenia mesures, doncs la gent es va començar a autoconfinar a casa, una mica els que podien. O sigui, no va ser un... No sé, no sé. Perdona, no va ser una ordre, diguéssim, estatal o del govern, en aquest cas, sinó que va ser la pròpia població, la que va decidir davant de la situació, no?, tancar-se a casa veient que era potser l'única possibilitat que tenien de no contagiar-sia, clar. Sí, clar, sí. Que el problema d'aquí és que la realitat és... A veure, torna i que sembla que t'hem perdut. Diferent a Europa, aleshores... Ens hem quedat amb la realitat. Que la realitat... La realitat... Em sents, ara? Sí, sí, i tant. D'acord, perfecte. Dic que, clar, que la realitat, bueno, a Xil i a Latinoamèrica en general, clar, és bastant diferent que a Europa, sobretot a nivell de la funció dels estats. Aleshores, aquí, d'alguna manera com que l'Estat és, bueno, una mica de línia d'Estats Units, no?, de Brasil, d'Estat molt neoliberal, aleshores no vam voler començar a aturar l'economia, sinó que el que vam començar a fer va ser com quarantenes, però pel que vindria a ser per barris. És com molt, ara un barri, una setmana, ara una altra, i aleshores, clar, la gent una mica que també s'ho podia permetre, ja sigui perquè podia fer teletreball, que potser és poca gent, o gent que, mira, no sé, que viu amb molt poc, doncs es va tancar més a casa, però, clar, després hi ha molta gent que no, que no pot, perquè hi ha molt, molt, una part molt important de l'economia, de l'economia és economia com en negre, de treball informal, no?, de gent que ven al carrer i així, aleshores, fins i tot ara que estem en quarantena, n'hi ha oficial, ara sí, després de com dos mesos, que el govern no feia res, doncs, ara tot i així, encara hi ha molta gent que surt al carrer, perquè, si no, no menja, una mica, hi ha com molt contrast, o és que Xile és un país molt de contrastos, en general. Sí, clar, en el teu cas, no sé si vas anar per la banda d'estudiant, diguéssim, o per la banda de treballar, d'anar a treballar, o amb una feina, potser, des d'aquí, a distància, no sé quin era el teu cas. Sí, jo tenia, en fi, a estudiar no, no venia a estudiar, venia més a viure i a veure què passava, però, per sort, sí, tenia una petita feina des d'aquí, així que ja feia abans de venir aquí, que era, o bueno, telemàtica, diguéssim, des de casa, llavors, amb això he anat fent, tot i que ara, en principi, ja l'he acabat, llavors, bueno, ara explica una mica a l'aire, però, bueno, de moment, de moment bé. Llavors, ara no saps ni estudiant, ni treballador. Clar, i a nivell visat, no sé si tindràs contacte amb el consulat espanyol, perquè, no sé, solventar temes que puguis tenir a nivell de papers o de documentació, perquè entenc que allà també ara estarà tot parat, no? Sí, sí, clar, jo, la meva idea era iniciar uns tràmits per poder aconseguir, al final m'avisa, així, temporal, que és d'un any, que el meu se't permet treballar tranquil·lament i així, però, això, amb tot això, clar, tots aquests tràmits, a més, van quedar paralitzats, i, aleshores, el que, bueno, el que vaig veure que feien era extendre el permís de turista tres mesos més. Llavors, òbviament, si pagues, que són 100 euros, pagues 100 euros i els t'ho extenen. Clar, què passa amb els haitians, que, per exemple, és la migració que, diguéssim, que aquí es... que té mal nom, diguéssim, no?, de relacions desiguals, doncs els haitians, clar, per exemple, que venen aquí a buscar un futur millor, el que sigui, doncs, clar, si aquests no s'ho poden pagar, doncs, llavors sí que... O bé, una mica, clar, com a europeu sempre tens més facilitats en aquest sentit, o no, com a RIC, no, no, en general. Clar, i llavors la teva situació ara és que tu ja et vas preconfinar, no?, sembla que és una paraula una mica estranya, però et vas confinar voluntàriament, llavors ara ja ha arribat el moment de confinar-se, diguéssim, dictat per l'Estat, i això té data de sortida, o, per exemple, aquí, n'estàs el cas, no?, hem fet aquesta desescalada, aquest desconfinament, i va com per fases. No sé en quina situació s'organitza, com s'organitza a Xile. Ui, crec que és complicat, no sé si hi haguera realitat, és que el nivell de ministres i, bueno, el president mateix és bastant incompetent, i no ho dic per dir, sinó perquè realment, no sé, el president, el Piñera, per exemple, és que bàsicament és una empresa, la cinquena persona més rica de Xile, és a dir, és un empresari, i és molt incompetent, no tenen cap sensibilitat respecte al que està vivint la gent més humil, i el mateix ministre de Sanitat ha fet declaracions, me'n recordo al principi, no sé, ja fa dos mesos o així, quan aquí encara es veia tot molt, feia declaracions del tipus, bueno, això per evitar una mica, com per excusar-se sobre per què no decretaven quarantenes o així, deia, bueno, clar, és que ningú sap si aquest virus, l'home és metge, eh, metge i polític, deia, clar, és que qui sap si aquest virus pot mutar i transformar-se en bon virus, no?, en bona persona. Vull dir, anàvem, viure un món molt llunyal de la realitat de la gent, llavors, ara mateix no se sap massa, portem crec que dues setmanes així com amb quarantena tot Santiago, perquè la resta de Xile en general no hi ha quarantena, perquè és tot molt població, o sigui, és bàsicament Xile, ai Santiago, que té la meitat de la població de Xile, on hi ha tot el merder i després tot és més relaxat. Santiago, això, llavors, no sé si es preveu que això, de cara al juliol, però també de cara al setembre, és on hi ha, l'augment a l'aeroport, i això sí que està tancat com fins al setembre, llavors, no sé. Clar, més vosaltres ara teniu més el hàndicap que ara us arriba l'hivern, cosa que sembla que, no sé si s'ha demostrat científicament, pot ser que en comptes d'ajudar a matar el virus, al contrari, no?, li deixa encara més espai per repoblar-se i per seguir contagiant. Llavors, també entreu en una època, en uns mesos, no?, que potser és més difícil sortir, tornar a sortir. Sí, no sé la veritat com afectarà això, perquè, com a dir, hi ha molts estudis, tampoc se sap del cert, però clar, però sí que és cert que a l'hivern és més fàcil, no?, agafar el que siguin, no?, refredats o pneumonies, aquesta sèrie de coses, i que clar, tot això, de fet el sistema sanitari ja està molt col·lapsat, llavors, una mica amb tot això, sí, pot ser més greu, però no sé, no sé. I és obligatori, les mascaretes entenc que no, no?, pel que estàs explicant. Les mascaretes, no sé, jo et diria que sí, però perquè també, potser depèn de, perquè aquí, com Santiago, que és molt extens, és molt més gran que Barcelona, i s'organitza, o sigui, el que són els barris, s'anomenen comunes, i cada comuna té un ajuntament, és una mica diferent a Barcelona. I aleshores sí que hi ha hagut, per exemple, durant aquests dos o tres mesos, com discrepància entre aquests alcaldes dels barris, amb l'estat, no?, amb el govern. Llavors hi havia ajuntaments que decretaven que al seu barri es feia quarantena, no?, segons la línia política, una cosa, altres no, no sé, una mica així. I llavors, per exemple, jo en general, jo he vist, per exemple, persones que van anar, almenys a la meva comuna, que controlen una mica que la gent porti mascaretes, això sí, però no sé si s'expenen tot Santiago, només algunes comunes. I tot el que és per entrar a botigues, això sí, que sempre et demanen mascaretes. Això des de molt al principi, això sí, abans de la quarantena i tot. les mascaretes. I en el moment en què tu vas arribar i vas veure que tot això també anava cap a més, no?, que al principi també incrèduls, molts de nosaltres, no?, amb incloc, semblava que no ens ho creiem del tot, això serà un virus, una grip normal però més forta, no ho sabíem. Et vas plantejar tornar en aquell moment o ja tenies clar que t'hi volies quedar? Sí, home, sempre pel cap, alguns dies també, alguns dies que tens així més, no?, de baix estat d'ànima, el que sigui, a vegades et plantejo tornar, però en general, no, jo sempre al principi vaig tenir, bueno, això durarà un temps i jo com que ja tenia pensat estar-me almenys aquí un any o així, en principi no, vull dir, només tornaria en un cas més extremat, no sé, per la família o així, però sí, aquí a Espanya també, Europa en general ja s'està més bé, tampoc em preocupa gaire a mi. Bueno, econòmicament ja ho veurem, sanitàriament parlant, potser sí que anem cap a millor. Em sents? Sí, sí, tant i tant. Em sents ara? Sí? Ara, ara sí. Val. Sí, m'has sentit el que he explicat, no? Sí, sí, tant, crec que tu no m'has sentit també, que et deia la part que, que sanitàriament aquí potser estem una miqueta millor respecte a Xile, però econòmicament només acaba de començar aquesta fase de, no sé si recuperació o encara estem, diguéssim, tocant la part baixa de la gràfica. Clar. T'anava a preguntar, no sé si, és a dir, la sensació que tens tu estant allà, perquè clar, diguéssim que el sistema sanitari, comparat potser amb l'espanyol, és més precari, no? Malauradament. Per exemple, una de les últimes notícies de fa dos dies, el diumenge, és que a Xile havia registrat la xifra rècord de casos positius durant un dia, que eren prop de 6.500 casos de Covid-19 confirmats. Clar, no sé si això, clar, l'estat des de casa, doncs només va sentint notícies, entenc, televisió, ràdio, internet, però no sé com és la sensació, és a dir, la sensació ciutadana, o la teva pròpia, com és? Que és incertesa, por? Jo, personalment, no, o sigui, no, no, no sento massa por, o sigui, sincertesa, perquè no sé quan durarà i potser això s'acaba passant, però potser després ve n'enrebrot, no, o en general, sincertesa com a nivell mundial, jo crec que sí que hi ha, òbviament, però sí que, per exemple, amb això relacionat amb el tema dels casos, per exemple, jo conec, mira, pràcticament no conec gaire gent aquí a Xile, encara, però conec, o sigui, tinc molts més casos a prop, de persones que tenen o han tingut Covid, no, de familiars, no sé, de les companys amb els que visc, o d'amics, o de... Conec molts més aquí, que en tot Europa, per dir-ho d'una manera, vull dir que, aparentment, aquí, uf, s'ha arribat a un nivell bastant, bastant bèstia, i així com, que també diuen el tema de les xifres, és una cosa difícil de comptar, no, de ser perquè, no, hi ha casos que no es compten, altres, no, que és difícil, però aquí també, no, clar, estàvem, en un moment de, no, tot el que hi havia hagut políticament, no, no, una, una petita, no, una revolta, no, demanant un canvi en la Constitució, etcètera, tot això s'ha vist frenat, però alhora, clar, hi ha molta desconfiança en el govern, no, perquè el govern menteix, o mentia quan, amb la repressió que feia, que torturaven a gent, amagava xifres, amagava, etcètera, morts, i ara també menteix, hi ha hagut una, una, una metgessa que era la, no sé, com la presidenta d'un comitè, no sé, de metges, no me'n recordo, però que això que acusava el govern de mentir també amb les xifres de, de, de, de contagiats, etcètera, llavors una mica també una situació molt, sobretot, incerta, també desconfiança cap a aquest govern que hi ha aquí, però també, no sé, per la gent de contactes que mantinc, gent que estava molt ficada amb les, no, amb la, amb la revolta, amb les assemblees, i també hi ha una certa, bueno, esperança, que una mica quan acabi passant tot això, doncs, es reprengui una mica la lluita per fer caure aquest govern, però no sé. Veig que la situació a vegades estan tan lluny, no estan diferents en certs aspectes, com la que, com la que podem viure pels països europeus. em refereixo a políticament parlant. T'anar a preguntar, no sé si en un futur, no massa llunyà, potser pròxims sis mesos, també en funció, no de com vagi tota la situació, com evolucioni la pandèmia a Xile, i com es desenvolupi l'economia, òbviament, també, i el tema de papers, de la documentació que necessites, també per quedar-t'hi, tens pensat tornar-ho de moment? Tampoc, eh? Jo vaig escombrant cap aquí, Sant Just. Insistint, insistint. Vols que torni? Home, clar. Vale. No, no, no. També és això que et deia, jo a vegades tinc dies, dic, uf, tornaria ja, perquè, clar, també, ostres, veus que hi ha aquí la gent, quan dic, aquí, aquí a Sant Just, la gent ja comença una mica a recuperar la vida, i veus que aquí, ostres, estàs tancat a casa. Però, no, jo estic bé, també, perquè m'agrada també vida tranquil·la, i vull dir, no, amb això no tinc problemes, però, potser, és una altra banda, també tinc ganes de dir, ostres, doncs allargar l'escada i estar més temps, i així també. Després, no, poder fer més coses, vull dir que, tampoc no, de moment, estàs tot a l'aire. Perquè, per anar acabant, no sé si et va donar massa temps quan vas arribar a poder descobrir una miqueta, no tant Santiago de Xile, sinó altres zones, potser més naturals, o altres parts de Xile, perquè va ser arribar i quasi bé confinar-te, no sé si et va donar temps a conèixer aquesta part de Xile que precisament has anat a conèixer, també. Sí, sí, bueno, per sort, això, vaig tenir dues setmanes abans de començar tot això, i una setmana sí que vaig estar més, cap al sud de Xile, a una zona, a l'Araucania, que s'anomena, que és, així com, la zona històricament, històrica, territorial dels Mapuixes, i allà, ja, bueno, és que està ple de parts naturals, jo vaig anar en concret a la Conguillío, i vaig estar allà, i això sí, molt xulo, i després, re, una altra setmana així per Santiago, coneixent una mica Santiago, també impactava Santiago, els carrers, el centre impactava molt, perquè veia això, l'edifici de Telefònica, tot ballat i protegit, fins i tot que havien evacuat els treballadors durant un temps, no?, degut a les protestes, també hotels tancats, on els tancats, com una mica, impactava, i tots els carrers pintats, amb murals, era bastant impactant, també. És que sí, vaig conèixer una miqueta, però encara em queda molt. Clar, sí, a més és el que deies, no?, és un país de contrastos, i ara encara més, no?, en els últims mesos, cap aquí. Sí, sí, sí, clar, de fet, aquí, bueno, això preocupa, com has preguntat abans, que m'he anat una mica del fil, però, que el tema de la sanitat pública, això, que el problema d'aquí és això, que durant la dictadura que hi va haver, als anys 70, 80, fins al 90, es va, es va aplicar unes polítiques molt neoliberals, llavors, des d'aleshores, tot és, és, o sigui, sí que hi ha una sanitat pública, però, és molt nefasta, i fins i tot, a vegades, s'ha de pagar, no?, però si t'has de fer una radiografia a la centre pública, fins i tot has de pagar, llavors, clar, no hi ha una cobertura que garanteixi, no?, uns drets mínims, i per això també, així com a Madrid i a València, que aquí hi va haver protestes, no?, així com dels sectors més rics, o més pijos, que volien acabar amb la quarantena, aquí també hi va haver, però, bueno, aquí també, així, els més rics, també passava com a, no sé com passava a Espanya, i així, no?, que agafaven els seus cotxes, els seus helicòpters privats, fins i tot, per anar-se'n a segones residències, però més aquí, clar, els que van sortir ara fa unes setmanes a protestar, era gent així més de barris, més pobres, no?, d'autoconstrucció, que això, que no tenen per menjar, perquè no poden estar a casa, perquè necessiten, no?, tenen això, el comerç informal, i aleshores s'han organitzat també moltes olles comunes, no?, per alimentar la gent, i, bueno, no sé, hi ha una realitat una mica més, que no, sí, aquí no hi ha, per exemple, tot això dels ERTEs, que ha passat a Espanya, aquí no existeix això, no existeix, sí que hi ha algunes petites ajudes de l'Estat, també, no, no, és qüestió de, de, tampoc de simplificar tot, però, en general, no hi ha una, una política pública, de, no?, que garanteixi un mínim a la gent, llavors, a veure què, però, bueno, aquí estem. Doncs, Martí, seguiríem amb l'entrevista, però l'hem de deixar aquí també pel temps que tenim ara, d'aquesta primera hora, gràcies per agafar-nos el telèfon, i per dedicar-nos aquests 15 minuts, que t'hem llevat, i ja tenies la ràdio ficada a l'orella, així que, moltes gràcies, això estava aquí, i una abraçada, s'enjusteja. Molt bé, Mireia, sí, una abraçada. Una abraçada, Martí. Gràcies, igualment, Mireia, que vagi molt bé. Adéu. Adéu, molts records. Adéu, adéu. Sous-titrage Société Radio-Canada Fins demà!