We Cook You: del càtering a l’impacte social — 3.000 àpats setmanals, voluntariat i donacions des de Sant Just

Fins demà! Súper! Molt bé, molt bé, molt bé. Us ve que animades a ser aquí, això és bona senyal. Abans de res, us he presentat al principi del programa, però per a aquells que no us coneixen, sou els tres pilars, podríem dir, de We Cook You, aquí a Sant Just. I potser hi ha gent que es pregunta què és We Cook You. Qui es vol llençar a explicar una mica què és? I després parlem una mica també de la història i de les coses que hi feu allà. Doncs mira, em llenço jo. Jo soc l'Eva. We Cook You és un càtering. Estem al carrer Carles Mercader, molt a prop de l'Ajuntament i molt a prop d'aquí. I bé, érem un càtering i seguim sent un càtering. El que passa és que amb això de la pandèmia, doncs va anar una mica a la baixa per no dir molt a la baixa. Aleshores, sí que fem, ens hem centrat més en el que és, més com el menjar a domicili, els típics tàpers, perquè la gent a la feina o a casa seva, si li fa mandra cuinar, t'ho portem. Molta gent que ha estat confinada, potser una setmana, diu, ja no vull cocinar res. Doncs li fem també per la família. I bé, des de dietes esportistes, des de menjar particulars, i també els càterings, que de moment són màxim de sis persones. Però també ho fem. Fem càterings per una, per dos, per tres, per quatre i per cinc persones. Degut a això, va créixer un nou projecte que es diu We Cook For You. Si vols tu ho expliquem una miqueta. Vinga, sí? No sé si volíeu afegir alguna altra... Jo vull que ho expliqui la meva companya Montse. Vinga, doncs Montse, explica'ns una mica. Doncs teníem una fundació, una fundació que es diu Tochete, i vam vehiculitzar tots els fons que tenim de la fundació mitjançant el càtering. I llavors vam decidir reconvertir, des de començament de pandèmia, doncs vam decidir reconvertir el càtering, bé, fer un atreveçant, i és focalitzar-ho més en tot el tema de menjadors socials, amb diferents entitats, des de l'Ajuntament d'aquí de Sant Jus d'Esvern, fins a Càritas, fins a les monges de Calcuta del Raval, fins als gitanos del Barri del Bon Pastor, o sigui, diferents... El Padre Nino, unes esglésies dels Jardins de Gràcia, o sigui, diferents entitats que anem contactant amb nosaltres, doncs tot el que podem, doncs on hem focalitzat, ja els fem tots els àpats diaris per aquesta gent. Us anava a preguntar també què aporta cadascuna de vosaltres en aquest projecte de WeCook.io, o també sabeu per on va sorgir, o quin va ser l'empenta que us va tirar endavant per crear-ho? De WeCook.io, dius? Sí, i després també de la fundació, que entenc que ha estat arrel de la pandèmia, una mica, però principalment WeCook.io? Bueno, WeCook.io neix... Bueno, sí, aviam, jo vaig estudiar per cuinera, Montse també és cuinera, i l'Eli va treballar molts anys amb el món del càtering, no tant a cuina, sinó més de l'organització, els sabents, etc. Aleshores, bueno, jo vaig estar al programa de Masterchef, això sí que em va donar una mica les ganes de dir venga, va, pues me lo monto, no? Perquè era com la il·lusió. I un dia estava fent footing a la carretera de les Aigües i em vaig trobar a l'Eli, que ja érem amigues, i li vaig comentar, oye, quiero montar esto y tal. I em va dir, hòstia, pues a mi m'agradaria perquè, bueno, he estat amb el món aquest, però m'agradaria fer alguna cosa per mi, propi i tal, tal. Bueno, li vam comentar a Montse, bueno, i vam fer el projecte, bueno, les tres. Aleshores, Montse i jo som les que estem a cuina. A mi no em deixen entrar. No, lo tiene prohibido. La mà organitzativa i la mà que cuina, no? Les mans que cuinen. I tota la gestió de compres, de, bueno, de trobar també, doncs, bueno, explica-lo tu. Bueno, clar, a diferència amb el que és Wikukyu, que és la captació de clients, la part administrativa, i en canvi a la fundació, pues també la part administrativa, i després, pues, les comandes i demés, i el més important, que és també trobar donacions, o gent, ja siguin econòmiques, o aportació de carn, peix, o que això és la part més complicada, no? Però, bueno, és intentar... Que des d'aquí, si us plau, tot és benvingut. Tot. Necessitem donacions. Tot suma. Mans que ens ajudin. El que sigui, menjar, arròs, pastes, fruites, verdures, carn, peix, ous... Perquè, a més, també fem voluntariat, bueno, de dilluns a dijous... Això també es volia preguntar, perquè ho veig molt a les xarxes, sobretot a Instagram, no? Aneu publicant fotografies amb diferents persones que suposo que venen a ajudar-vos a cuinar, a preparar... Sí, sobretot a muntar els tàpers, les bosses, que són les que després... I inclús hi ha gent que després, des de Uikúquiu, ho porta o a l'associació Baí-ba-baí o a Bonpastor, o a diferents entitats. Ens fan de transportistes i són particulars, que està molt bé, això, eh? Perquè també és molta feina i a nosaltres també... Sí, i a més... Qualsevol ajuda és bona. Perquè quants plats podeu preparar per la part de la Fundació? És a dir, quants plats serveu? Ara som amb uns 3.000, més o menys, setmanals. 3.000 setmanals. 12.000 al mes, més o menys. I queden repartits en aquestes associacions o NGs o diferents entitats. Parròquies, també, sí. Del Basí-Bracat i Barcelona, comentava-ho, també. Sí. I aquesta fundació, Totxet, no es deia? Totxete. Totxete. Aquesta sí que és nova, no, diguéssim? És a dir, és d'aquest 2020, arrel de... No, fa dos anys. El que passa és que abans es focalitzava amb altres projectes i amb altres entitats també focalitzades aquí a Barcelona i una a fora, però sí d'ajudar diferents entitats del barri del Raval i de diàlegs de la dona però no tan focalitzada en tema de menjar sinó amb ajuts econòmics per diferents projectes tant de reinserció de gent, diferents vessants. El que passa que ara la necessitat és tan gran amb tot el tema de menjars i d'alimentació que, donat que el nostre és el càtering, vam decidir focalitzar-ho en aquesta línia. i malauradament, o sigui, sí, estem treballant molt però és malauradament per la situació, doncs, que hi ha, no? I sí que fem uns tàpers, doncs, molt complerts a nivell nutricional, res que nosaltres no ens menjaríem mai ni que donaríem mai a la nostra família, no és rancho, no és... sinó que és un... doncs tens una bona proteïna, tens uns bons hidrats, o sigui, són... a lo millor són senzills, a lo millor tens, doncs, unes llenties amb una bona salsa i després, doncs, una peça de peix, de pollastre, d'hamburguesa, hamburguesa, el que sigui, i garanteixes, doncs, són uns tàpers gairebé d'un quilo i garanteixes, doncs, que almenys un àpat el fan molt ben fets al dia, no? Perquè aquí, aquests menús, no sé si són setmanals, mensuals, com es decideixen? O és en funció també del que arreu? I de les donacions. Correcte, és en funció. Nosaltres, el fet de tenir una fundació, tens dret a anar a Mercabarna i llavors, en allà, doncs, també en funció del que reps de verdura i de fruita, doncs, també vas adaptant, doncs, la cuina, fem un menú segons el que ens han donat, o, bueno, ens adaptem a això, però sempre que hi hagi els nutrients que es necessiten, proteïna, hidrato i la verdura, la fibra, sempre, això sempre està. Aquests menús que dèieu que hi ha moltes persones que venen a ajudar-vos, no?, de manera altruista, inclús us fan de repartidors, no?, d'aquests plats, de quina manera pot fer si algú que ens està escoltant i vol venir a ajudar-vos a donar-vos un cop de mà? Doncs, bueno, via Instagram, sí, les xarxes o a la web o, si no, amb un telèfon o un mòbil que els atenem i llavors busquem l'hora, si vols, ho puc dir? Sí, i tant, 629-04-0016. I si aquestes mateixes persones o d'altres també volen adquirir plats, és també a través de xarxes, a través de web, per on poden veure el menú? Exacte, o també el telèfon, perquè a través de la web es pot, però, bueno, sí que ens agrada molt personalitzar i buscar també el producte que tenim, bé, elles també confeccionen menús setmanals i llavors, bueno, intentem adaptar una mica i donar aquest tracte més personalitzat, no? Ens queda poc temps, però us volia preguntar com us definiu cadascuna de vosaltres, perquè sou l'ànima d'aquest projecte, de la Fundació, per tant, una mica passarà de l'ADN. Mira, jo crec que l'estrès, bueno, jo crec que un mateix no pot ser autocrític, que queda molt venidós. Sí, que sigui l'altre la que digui. Bueno, o no cal, tampoc, però jo crec que les tres som molt treballadores, que el que fem ho fem amb molta il·lusió i amb moltes ganes, i que jo crec que pels matins no ens fa mandranar a treballar. No, al contrari. anem molt contentes i que si podem fer en comptes de 3.000, 6.000, perquè tenim més voluntaris o perquè podem, ho farem. O sigui, estem lluitant per intentar ajudar al màxim i sobretot ara, perquè, bueno, és el que deia la Montse, tenim molta feina que ens agradaria que fos més pel càtering, però és per l'altre, però també estem molt contents, molt contentes. És molt gratificant. Molt, molt. I, de fet, hi ha dies que jo què sé, i hi ha un dia entre setmana que és festa i ja estem pensant, ostres, però demà, i no menjaran aquesta gent? Clar. Què hem de fer? I normalment, doncs, no ho deixem de fer. Treballem festius i treballem o, si no, canviem el dia d'entrega. Recomano que la gent que no hagi provat fer aquestes coses que ho faci perquè és molt gratificant i es necessita. Es necessita. I ara molt. Perquè el càtering, per anar acabant el càtering, òbviament ha quedat en un segon pla, no? Per dir que no existeix, per temari no existeixen o... No, per res. O sigui, tenim càtering, segueix funcionant i també tenim molta sort perquè estem fent, bé, els hi fem tota la nutrició a un grup d'esportistes, o sigui, també tenim particulars, tenim, jo què sé, una farmàcia a Terrassa que els hi fem el menjar cada dia i els hi enviem. Bé, és com una altra, és una part de la cuina que es dedica a això i una altra part de la cuina es dedica a l'altre. Tenim més personal, i per això tenim també els voluntaris. però la part del càtering no, por favor, pedir-nos càtering. I previsió de béns futurs i tal, vull dir, esperem que això passi aviat i que puguem... Hem signat un casament pel juliol. Exacte. Sí? Sí, suenen campanes de boda? Ah, suenen. Suenen. Suenen. Suenen. Espero que ara puguin fer. Doncs Elisabet, Eva i Montse, gràcies per passar per aquí pel programa, que vagi molt bé aquest projecte i espero alguna tarda matí, tarda no, perquè estaré aquí matí, a venir a donar-vos també un cop de mà i ajudar aquestes persones que sou com necessiten. Que vagi molt bé el projecte i molta sort. Gràcies. Moltíssimes gràcies. Adeu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà!