Weekend Song: viatges físics, astrals i de memòria — l’exposició de Roger i Rubén Córdova a Can Ginestà

La vida es un viaje, un viaje de viajes, trascender el tiempo y el espacio, escapar de la realidad y fluir a contracorriente, romper muros dimensionales eternizando instantes fugaces. Abandonar tu cuerpo, tus miedos y volar sin alas. Cristalizar mundos imaginarios, detener el tiempo, viajar sin destino, sin mapa, ni temor a lo desconocido y perderse, detenerse a mirar, reemprender el viaje y no parar hasta encontrarnos, bailando en un beso infinito. Estos viajes componen la partitura de tu melodía. Nuestra melodía Weekend Song, el viaje. Bona tarda, benvinguts a la plaça Mireia, benvinguts també a Ràdio d'Esvern. Abans d'arreu us presento, després d'haver escoltat aquesta videopresentació d'aquesta exposició que precisament podeu anar a veure al celler de Can Ginesta, que es va estrenar fa una setmana. Més o menys, com deia, avui tenim Roger Córdova i Rubén Córdova, òbviament germans. Tenim dos, de tots els germans, que consti, que se ho fes. Probablement a Rubén Córdova molts et coneixeran com a dissonyando, també, artista local, Sant Justenc. I Roger Córdova, realitzador audiovisual, és el creador d'aquesta exposició, d'aquesta exhibició. Rubén, tu en aquest cas fas de comissari en aquesta exposició, que és espectacular. Clar, parlem d'aquest viatge. Què és un viatge per a vosaltres? No sé preguntar-t'ho tu directament, Roger. Doncs, bé, per mi, específicament un viatge, o la definició clàssica, és un canvi d'ubicació, no? El que passa és que aquest canvi d'ubicació crec que el pots realitzar de moltes formes diferents, no? Que és el que hem intentat transmetre amb l'exposició, no? És a dir, un viatge pot ser un canvi físic a un país o a un lloc en concret, però també pot ser un altre tipus de viatge, no? Un viatge més ateri, no? Un viatge de l'ànima o un viatge a través de la creació artística, per exemple, no? Per això es presenten aquestes peces tan visuals com audiovisuals que conformen aquest Weekend Song, aquest cap de setmana de sons, no? Seria una miqueta? Sí. O el so d'un cap de setmana? Sí. Bé, la cançó, més que el so. Sí. Sí, sí, per això és la... Weekend Song, no la traducció, seria la cançó del cap de setmana. Que realment va començar fa temps aquest concepte amb el Roger i així és com va començar. Que anàvem de cap de setmana, ens anàvem d'excursions, gravàvem coses i el Roger muntava aquí els supervídeos. i així va començar una miqueta ella amb aquestes col·leccions de vídeos. Sí, era una mica una via d'escapament, no? Per avadir-se una mica de la setmana i tal. Doncs Weekend Song és aquesta sensació, no? L'escapar, el viatjar d'alguna forma, no? Això mateix. I la gent pot escapar amb aquesta exhibició? Jo crec que sí, que hem aconseguit que el viatge es transmeti bastant, sobretot amb el disseny de logos que m'ha ajudat el Ruben a nivell de símbols i tal. És una exposició que et permet perdre't, no? I veure tot aquest mostrari de diferents tipus de viatges, no? Islàndia, no sé si hi ha... Puerto Rico hi ha també? Puerto Rico... Ai, no, perdona, Costa Rica. Costa Rica. Indonèsia, Estats Units, Catalunya, òbviament, i bastants més, amb petits detalls. Sí, sí. I després estan els viatges, els altres tipus de viatges que hem intentat mostrar, com els viatges astrals, que, curiosament, el Ruben i jo, una bruixa ens va dir que practiquem els viatges astrals d'alguna forma, no? I estàs reflectit. Sense voler-ho. Sense voler-ho. Què és un viatge astral? No és físic, no? Suposo. Hi ha gent que ho cataloga d'un síndrome del somni, no sé exactament el nom. Vindria a ser un viatge astral, realment és... Si qui cregui en l'ànima li pot dir ànima, qui cregui en l'energia li pot dir energia, però al final és aquesta ànima o aquesta energia que es desprèn del cos i va allà on vulgui anar. Allà on el cos no et permet arribar. Sí, és etèrio, no? Seria? Etèrio us diu? Sí. No t'incorpori, potser? Bueno, realment crec que mai arribarem a saber la veritat, a respondre aquesta pregunta, però això que he comentat el Roger sí que és una cosa que, entre altres coses, com a germans que ens uneixen, una, curiosament, és aquesta que patim una cosa que no pateix molta gent, però que es diu la paràlisi del sueño, i que a nosaltres sempre ens ha fet molta por. És una cosa que és això, que es desperta la consciència però el cos queda quiet. Ho patiu, vols dir que vosaltres teniu paràlisi del son? Sí. Un percentatge de la societat ho patiu, realment. Sí, i inclús quan érem joves més, i segons el moment de la vida, més estrès, menys, encara es potenciava més. I amb el temps, gent experta en aquests temes estrals i tot això, sempre ens ha dit que allò és l'inici. O sigui, ens ho diuen com que som afortunats per tenir allò, però que nosaltres ens caguem a sobre quan ho vivim. M'imagino. Clarament, sí. M'imagino. Sí, perquè la sensació que està... I ells et diuen que tens que deixar-hi, quan estàs vivint allò, deixar-hi vol dir morir. I probablement té molt de sentit, però fa molta por. Però morir en somnis, no? O no, qui sap. Clar, aquest és el tema, és que no queda clar si allà estàs somiant, perquè realment estàs veient la teva habitació i veus si hi entra algú. Però ulls oberts? Ulls oberts, jo sí. De bé. O sigui, no acostumas a ser només quan estàs dormint, no? Llavors? A vegades hi ha una espècie d'estat mig somni, mig dormit, mig somni, que allà ja et passa, això. Sí, sí, sí. Hi ha gent que ho aconsegueix a través de la meditació, per exemple. Clar. Hi ha diferents camins per arribar allà, no? I això ho pots veure a la paret de l'exposició que es diu Atmos, on veuràs diferents personatges... Astra. Ai, astra, perdó, que ve de viatge astral, no? I on es poden veure diferents figures, algunes d'elles de gent de Sant Jús, com l'Edu i la Guai d'aquí de Canji, i just a sobre d'aquests portrets d'aquestes persones pots veure el viatge astral que fan, no? Cada persona amb plànols sanitals en diferents localitats. Una persona veu un riu, una altra una carretera, i tot sempre en aquest tipus de plànol, no? Anem a fer, si vols, o si us sembla bé, com una espècie de ruta virtual per aquesta exposició, que la recomano molt fortament. L'han d'anar a veure tots els sanjustencs, i no sanjustencs també, han d'anar a veure aquesta exposició. Quan entres et trobes una rosa dels vents amb mirall, no? En forma mirall, que de fet, si mires a sobre et veus a tu, però veus la rosa dels vents. Llavors, què és on et porta la rosa o on tu vulguis anar a través de la rosa, aquesta rosa? Aquesta rosa és el mapa que hem dissenyat amb el Rubén, que et mostra tot aquest tipus de diferents tipus de viatges, no? I l'últim viatge que veus reflectit allà és un mateix, no? És a dir, que és el viatge interior d'un mateix, no? Sí. I diguéssim que físicament i conceptualment és la peça central, que no vol dir la més important, però sí la que potser és la que li dona el sentit a tot, al conglomerat de tot, diguéssim, i que es basa una miqueta en aquest poema que heu escoltat al principi del programa. És un poema que vam començar a escriure el Roger i jo quan estàvem elaborant el comissariat de l'exposició, no? Que realment el Roger tenia molt de material i el tema era, vinga, doncs quin concepte li donem i com ho tanquem. i vam fer una cosa molt maca que va ser escriure un poema i això és una cosa que em vaig aprendre fa uns quants mesos parlant amb la Laura Baringo, que em sembla que la coneixeu molt bé també, parlant amb ella de la seva exposició a Evitar el cos que va fer a l'espai de la Carme Malaret i en una xerradeta que vam estar fent allà ella i jo, molt maca, molt íntima, molt artística, molt filosòfica, vaig caure en una cosa que era que a l'hora de trobar un concepte d'una exposició i fer-li el comissariat i tal, hi havia una cosa molt important, probablement per qui fa el comissariat, la més important, que és allò que no es veu, allò que conglomera tot. I llavors la decisió va ser, vinga, doncs aquest poema que hem fet entre els dos que parla tant, és tan profund, allò és l'ànima de tot. I llavors l'organització de l'exposició que ha departat realment veureu que té, a part d'un símbol, que és com una runa, té una frase. Cada una d'aquestes frases és un retall d'aquest poema. Llavors vindríem a dir que tota aquesta exposició és una deconstrucció, un desglòs d'aquest poema i aquesta és l'ànima de l'exposició. Llavors aquests títols que deies, per exemple, amb Cosmos, no sé si veu, no? Atmos. Ai, perdona, Atmos. Són diferents espais, per exemple, també tenim el d'espai-temps, no? Perquè per nosaltres és un viatge molt important i és un altre de les parets, que és un tipus de viatge que és el de poder viatjar en l'espai i el temps, no? Tirant els murs dimensionals, que diu el poema, no? I aquí podem veure diferents peces que impliquen a l'espai i el temps, no? Com quan tu mires una imatge antiga i viatges, no? És una mica el viatge dels records, diguéssim, no? I en aquesta paret podem veure algunes fotos antigues i també podem veure, a nivell d'espai, un vídeo resum de la desapareguda Escola Núria, de la nostra escola, a la qual vam anar i tenim històries algunes fosques i algunes molt boniques i li hem dedicat un tros en aquesta paret, no? I el vídeo el vam gravar poc abans que el tiressin i construïssin aquí, just on estava el col·le, no? Sí. I també el veure el vídeo, hi ha molta gent que fa un viatge en l'espai i temps totalment, no? I torna allà, no? I viven mil records i hi ha gent que ens veia i ens diu hòstia, el veure el vídeo ha recordat això o l'altre i és una sensació guai. Sí. Parlant de la part tècnica, no sé quantes imatges hi ha en aquesta exposició, no has de ser contades, eh? No sé si saps exactament quantes n'hi ha exposades. I no ben et puc dir una cosa, el Rubén, a l'últim dia n'hi havia en menys que el penúltim dia. Sí, el Rubén ha sigut molt dur amb això, m'ha anat esbroncant constantment. Sí, ha anat retallant. De que reduir, reduir, i la veritat és que li agraeixo molt la feina perquè realment per donar significatitat hem anat veient que el menys és més, tot i així hi ha unes quantes, són bastantes. La meva dona, la Mària, em matarà quan les tingui que tornar a casa. A part de, per no omplir-ho tot massa, tapair-ho massa, també hi ha una part que, com que jo venia d'exposar el dia, el febrer, aquí, hi ha un aprenentatge molt maco d'allà, que és que vaig trobar que aquesta sala, el celler, és una sala meravellosa per exposar. I si tu la tractes bé, t'ho torna a multiplicar. Efecto retorno positivo, no? Clar, i per mostrar-la bé, una de les coses és no atapair-la massa. Que no es perdi l'essència del lloc, que és gairebé sacro. Sembla, té alguna cosa arquitectònicament que la fa meravellosa. Llavors, es tractava també de respectar una miqueta aquest espai. Justament has parlat de la teva dona, que és una de les musses, podríem dir, no? O la mussa de... La mussa, la mussa. De moltes de les imatges. La mussa no, la Mari. La Mari i la mussa, no? Aquest famós ull de color blau indescriptible. Sí. És a dir, és real, eh? Sí, sí. Hi ha molta gent, inclús del poble, que no... Que es creu que són lents de contacte, però no, no. La realitat, ho puc corroborar. Hashtag no filter. Sí. És totalment real. A més, puc corroborar-ho perquè el dia de la inauguració també hi era, i la vaig mirar, i té aquest color d'ulls. Sí, totalment. És espectacular. Gràcies. T'anava a preguntar també a nivell tècnic. Clar, tot això, són molts viatges durant X anys, suposo. Uns 10 anys, més o menys. 10 anys de recollir també aquestes imatges, no? Sí. Tant vídeo com imatge fixa, com fotografia. Què et porta, o què us porta, si va ser una cosa premeditat entre els dos, a dir, ara, tot això vull recollir-ho amb aquest leimotif, i vull que tot això la gent ho vegi i viatgi d'aquesta manera. Sí. Doncs mira, és curiós, però jo crec que el meu procés creatiu, realment, està molt relacionat amb el viatge, també, no? Perquè d'alguna forma, on jo faig el recull d'imatges o de fotografies, curiosament és quan estic viatjant. No concretament a un país, no? Ni a l'estranger, però viatjant. O sigui, caminant per la muntanya per meditar, o viatjant a un país, no? I per l'altre, hi ha una curiositat, i és que tots els vídeos estan fets sense planificació. És a dir, per planificació ja tenim bastant en el nostre treball, a Kotok, on fem sèries d'animació, etcètera, etcètera, i això és un viatge. El procés de crear és, jo sé com començo la peça, però no com acabarà. I això és imprescindible perquè sigui un vídeo Weekend Song, no? No pot haver planificació. Sí que pot haver una pauta musical, i la unió de la música i el vídeo donar un significat, però no partir d'una planificació de càmeres, etcètera, etcètera, no? Sí que una miqueta aquest és com el Segeida, el Roger, és bastant aquest, que és sempre, al final, sigui el que sigui el que captura, ell ja ho captura amb una sensibilitat que després, aplicada al ritme que té ell, el muntar, que sobretot ell allà a l'estudi, a Kotok, ell és l'home del ritme, sap construir allò que farà que qualsevol persona que no hagi participat realment en aquell viatge, d'una forma empàtica, pugui viure'l, realment. I ara que pareu de Kotok, va perfecte, també m'encanta perquè aneu lligant els temes vosaltres, no ho he de fer ni jo, fa des de... Pots anar a fer un cafè, si vols. Sí, no? Totalment. Fa des del 2006, no? Més o menys, que existeix, farà ja 13 anys. 13 anys. Us ha donat més mals de caps, o més bones notícies, o alegries? No. O van a la part? Moltes alegries, però és dur, dur, sobretot perquè els últims anys estem fent... Ens hem centrat molt en les sèries d'animació, i bueno, ara que heu viscut la Sanjus Feber aquí, que de fet els envio una salutació molt gran, sobretot al Pau i a la Cat. Ei, vam compartir escenari, eh? Sí, totalment. La millor escena de la sèrie, segurament. Totalment, no estic frixent per veure-la. Vam compartir un atemptat. Total. Doncs jo al Pau sempre li dic, hòstia, el ritme de la sèrie, nosaltres portem vuit anys visquent aquest ritme sense parar, i és dur, però és molt gratificant i és el que ens agrada a part, o sigui que... Ahir estem. Sí. A més podem dir que no només hem sobreviscut, sinó que hem crescut en una crisi econòmica pel mig, i mentre anàvem veient que empreses del mateix sector anaven morint, que portaven inclús més anys que nosaltres, doncs sempre ha sigut una aventura de dir, aquí ho hem de donar tot, de la millor forma possible, amb tot l'amor possible i l'art que tenim, i mira, doncs això i la part sèria i executiva també que tenim allà, doncs fa que tot sigui una realitat. Us va a l'aventura en tots els sentits, no? Sí, Déu-n'hi-do. De ficar-vos a emprendre en una empresa, a tirar endavant un projecte, a viatjar pel món i acabar-ho recollint en una exposició. És ADN, això, o s'aprèn? Hòstia, tu també. Crec que ho heu d'agrair als pares, no? El nostre pare és conegut pels nostres amics com el Capità Barbas, i és un llatger professional. És de les poques persones que està a punt d'entrar en el club del... No sé quants països són, 170, diria, o 150, li falten pocs, però... Porto tota la vida viatjant sempre. Ha viatjat a 170 païs, ho estàs dient? Sí, sí, és un viatger. I tenint sis fills, que això és complicat. Clar, clar, clar. I senti que això és encara més complicat que jo que soc pava, ho vull dir, sobretot, totalment. Exacte. Per qual l'exposició dedicada a la vostra pare i als seus viatges? Bé, d'alguna forma està present en moltes de les imatges, i de fet, físicament també hi ha algun vídeo, en aquest vídeo que et deia de l'Espai Temps, hi ha un vídeo que està fet a través de... Ben digitalitzat tots els superbuïts que teníem de família, i en repartat on està el del Núria, hi ha el del Temps, diguéssim, representat amb els nostres pares, amb un vídeo que està fet a través de superbuïts, regeixent amb imatges actuals. El nom és molt maco que es diu un més un, vuit. Igual a vuit, sí. Perquè a casa nostra som sis germans, més els dos pares. És una mica com la sèrie de los serrano, no? Sí, sí. No són siete, no? En aquest cas són vuit, són un més. Bueno, el serrano i tots els culeurons que tu vulguis podíem haver realitzat a casa, sí, sí. Totalment. Totalment. I us anava a preguntar als dos, heu agafat aquest material amb un superbuït en aquella època per exposar-ho aquí, i molta gent del poble veu la vostra infància. Sí. I la infància, bueno, quan els pares eren més joves, els hi ha semblat bé a tots els germans, inclús els pares, exposar-se? És a dir, la vida privada totalment que es vegi? Jo crec que sí. Sí, jo crec que tampoc... No hi ha res del que avergonyir-se, llavors. No. Jo inclús, per dir, el Roger exposa el meu cul diversos cops. Sí, sí, sí. Però ho ha anat perfecte que ho hagis dit. Crec que hi ha molta gent que coneix la teva part trasera, no tant la frontal. Sí, sí, m'hi cura l'alemà. El seu millor angle està allà. Per això és la part que surt més, clarament. Sí, sí. Doncs veig que, a més, família d'artistes, també. Vull dir, no només perquè el pare viatgi i potser entri en aquest, com dir-ho, grup de persones privilegiades que ha tocat ja més de 170 països, sinó perquè un altre dels vostres germans, si no m'equivoco, també forma part de Cotoc. Sí, en Frederic. És el director de Cotoc. Totalment. I a part, també sempre ho diem, que nosaltres som qui, al final, es dedica a això professionalment, però a casa nostra, tots els germans són... Cadascú té el seu estil, però tots ens dediquem a l'art, d'una forma o l'altra. inclús hi ha un espai de Mons Imaginaris que té l'exposició del Roger, que són obres de diferents artistes. Allà en tenim també la nostra germana Helena, perquè al final la Jasmín no podia, el Santi no podia i el Frey tampoc, però l'Helena sí. I l'Helena també té uns dibuixos que són una meravella. I aquí sí que també recorreix una altra copa, recorro una altra copa a mon pare, que crec que, a més, va molt lligat a l'expo del Roger, que és, a part de viatger mon pare, sense ser un artista, i menys encara reconegut, feia una cosa de petit, que és que quan tornava, molts cops el que feia era pintar quadros a la terrassa de casa. I aquella imatge de nosaltres allà de petits jugant al costat, veient allò, era el que ens deia, amb l'art es pot viatjar. Realment, aquell concepte que avui és una exposició, probablement s'està cuent als nostres caps des que tenim cinc anys. Totalment. I, de fet, aquesta paret que feia referència al Rubén, que és la dels Mons Imaginaris, aquesta és la dedicada al viatge a través de l'art, a nivell de la creació, i és una paret col·laborativa que hem fet amb 15 artistes diferents, i que està molt guai, perquè cada un d'aquests artistes ha mostrat el seu viatge, el seu món imaginari particular, i també fa que sigui una paret bastant rica en color, i en diferents tècniques, il·lustració, fotografia, el Gabriel, per exemple, ha fet aquesta, amb aquesta, no sé com es diu, la tècnica que he utilitzat, però és brutal. Bé, el barrejat, xivari... Amb corda, quarts, no? Sí. És brutal, brutal. També tenim les escultures de la Carme, a Malaret, dels contenedors de silenci. De la Carme i de la Janira, que són unes cracs, les dues. Sí, sí. Sobretot la Janira, que li enviem una salutació també, que ens va deixar la pell aquí en ajudar-nos a muntar tot això. Sí, sí, sí. Em consta que heu anat bastant de bòlit els dies anteriors i al mateix dia de l'exposició. Estàvem dutxant a casa meva mitja hora abans de presentar-ho. Sí, sobretot també pel fet d'haver fet l'apartat de vídeo, jo crec, no? Si hagués sigut només fotos, és més senzill. La Janira ens deia que poca gent ho ha fet. Bueno, crec que una exposició d'Escar sí que va utilitzar més rotllo multimèdia i tal, però clar, amb vídeo, diferents monitors i tot, i sincronitzar-ho, i projecció, és bastant més complicat, ho complica tot una miqueta, però també el resultat és molt guai a nivell de fusió. I, de fet, el mateix dia de la presentació de l'exposició, el dimecres passat, Joan Bassaganyes, que obria també l'acte al Regidor de la Cultura, no també deia... Aquest any és el primer any que es dona el cas que dos germans exposen durant el mateix any al celler de Can Ginestà i, a part, acaba dient que deixeu el llistó molt alt de cara a la propera temporada al celler de Can Ginestà. Com vau viure aquest dia d'inauguració, d'exposició? Al final, tot són bones paraules, és bon feedback, suposo, el que veus rebre de la gent que hi era, a part que les figues estaven molt bones i les mores també. Sí, sí. Això va ser tot un detall. Sí, va estar molt bé. Això no és comissariat, això va ser el Roger. Sí, és veritat. Sí. A través del Triqui, que li envio una salutació també des d'aquí. I, no, ja et dic, el feedback... Bé, jo el dia següent vaig tenir ressaca física i mental també. Emocional, no? Sí, sí. De les dues, perquè realment, hòstia, era una sensació molt guai perquè et venia gent quasi plorant i, bueno, i dues persones literalment plorant de, no sé, peces que els havia tocat bastant de la patata i, hòstia, això realment és el més gratificant del món, per mi, almenys. Jo que sóc papi puc dir que s'assembla bastant a un embaràs i un part tot plegat. Sí, sí. Sobretot amb el ritme de bogeria perquè vam estar aquí quatre dies amb la Janira ajudant-li amb el que vam poder perquè ella és una mujer terremoto que ho fot tot. Sí. Però el que està clar és que fem bon equip sempre amb la Janira. Sí. És difícil no fer-ho, he de dir. Sí. És complicat no encaixar. Sempre ens quedem amb les ganes i algun dia no es quedaran només amb les ganes que algun dia farem alguna cosa més i inclús col·laborant entre els tres en alguna història. No, i farem aquesta mateixa expo d'aquí deu anys. No, i d'aquí deu anys, d'aquí vint, d'aquí trenta, recopilant els viatges i fent-nos vells, que això serà molt romàntic. Que bonic. Deixaria l'entrevista ja aquí perquè queda perfecta aquesta cluenda. Sí. Em dóna ganes de seguir viatjant i seguir explicant i preguntant-vos més coses, la veritat, però no dubto que seguireu fent exposicions aquí o fora de Sant Just també, per què no? i us anirem a seguir la pista amb aquest viatge. Per últim, per acabar, si voleu, recordeu les xarxes socials on us podem trobar, on podem veure el vídeo o podem seguir aquest cap de setmana o aquest Weekend Song. Doncs a Instagram, per exemple, a Weekend Song o a Facebook i dissenyando, Rubén. Sí, també dissenyando.com amb N-Y o N-Y catalana, com sóc dir, tant a Instagram com a la web. Doncs ens quedem escoltant de nou aquest vídeo que particularment posa la pell de gallina. Jo no sé si la veu, les imatges, el so o tot, jo crec que és tot plegat. Molt bé. Moltes gràcies als dos, Rubén, a vosaltres, per venir fins aquí. Moltíssimes gràcies, Mireia. I per estar-vos a aquesta entrevista. Ens veiem per Sant Just Fiber, també. Totalment, a l'estrena fijo. Com presentin aquest. A veure, així i tant. Totalment, que vagi molt bé, molts èxits i ens veiem pel municipi. Que vagi molt bé. Molt bé. Adéu, gràcies. Gràcies. Weekend Song. El Viaje. Ara escoltes l'àdio d'Esbert. Sintonitzes l'àdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1 Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. de la música música música meus amagats a M83 és el grup que sona ara amb aquesta cançó que es diu Midnight City després d'aquest viatge que hem fet amb Rubén i Roger Córdova a través d'aquest Weekend Song que us recordo que podeu anar a visitar fins al proper 21 de desembre al celler de Can Ginestac espero que també hagueu gaudit d'aquest viatge ja sabeu que podreu trobar el podcast al web de radiodesvern.com a partir d'aquest vespre no us podré dir l'hora però a partir de les 7 en punt de la tarda aproximadament podreu tenir aquest podcast i escoltar com sempre i com totes les entrevistes i espais que fem aquí a la plaça Mireia el podeu anar a recuperar i escoltar sempre que vulgueu allà on estigueu estem escoltant aquest Midnight City M83, 5 minuts per tocar a les 6 en punt de la tarda M83, 5 minuts per tocar a les 6 en punt de la tarda M83, 5 minuts per tocar a les 6 en punt de la tarda M83, 5 minuts per tocar a les 6 en punt de la tarda M84, 5 minuts per tocar a les 6 en punt de la tarda M84, 8 minuts per tocar a les 6 en punt de la tarda M84, 6 stating que tomba la tarda M84, 6 oluşаниз M84, 5 minuts per tocar a les 6 en punt de la tarda Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Fins demà! Fins demà! La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Cabanero! Una de ràdio! Una de ràdio! Una de ràdio! De veritat, de veritat que jo no puc, així jo no puc treballar. que algú parli que està d'acord. No, no, no, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, pessigolla. La colla, pessigolla. Ui, ui, ui. es posa molt calent. Es posa molt calent tot. de dilluns. Dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a ràdio d'Esbert. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o algo? Socorro! Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. La taula de diàleg que Esquerra reclama per abstenir-se a la investidura de Pedro Sánchez ha generat discrepàncies entre els socis de govern. Les discrepàncies concretament entre el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès, que s'han concretat en qui ha d'ostentar la màxima representació del govern, Àngels López. Aragonès, en declaracions a Ràdio 4, ha dit que Torra no ha de ser forçosament a la negociació. En canvi, el president dona per fet que el diàleg ha de ser entre presidents. Volem un diàleg seriós i amb contingut. I això, perdoni, passa per un diàleg de govern a govern en el que els presidents dels governs es reuneixen. No és descartable que hi vagi, però tampoc és necessari. És a dir, si una part decideix enviar-hi un determinat rang, l'altra part hi haurà d'enviar el mateix rang. Demà reprenen les negociacions i l'espanyol Carmen Calvo ha frenat les expectatives d'aquesta trobada. Asegura que serà entre partits per tractar només de la investidura.