Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Passen 12 hores de les 12, demà dimecres l'equivament de la plaça de la Pau acollirà una taula rodona sobre salut mental. El tema central seran els efectes terapèutics de l'activitat creativa en aquest àmbit i tot plegat ho conduirà el doctor Jurem Montseny, que és psiquiatra i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Un acte que, a més a més, també comptarà amb altres participants, com ara l'arterepeuta Cristina Pérez, la poetessa Núria Martí Medvernis i la cantant Eva Minyarro. Suposo que per explicar una mica de primera mà aquests efectes terapèutics de l'art en aquest tipus de persones. Serà així, doncs? Sí. Sobretot no només parlar dels efectes, sinó, a més, parlar d'algú que sovint l'oblidem i que cada cop s'oblida més paradoxalment. I és que hi ha un tipus de pacients que, si volen millorar, la medicació és important però és insuficient. I que es veuen abocats a la creació o, si no, no hi haurà millora prou important. Això desgraciadament és d'algú que no li prestem suficientament atenció. I per què estan important, en aquests casos, la creativitat? Què permet? La creativitat els hi és obligada perquè són pacients que han perdut per causa, en aquests moments, novel cas, a vegades és perquè hi ha predisposicions genètiques, a vegades és perquè hi ha efectes traumàtics, però l'important és que tot l'edifici simbòlic en el que s'havia construït la seva personalitat, el que se'n diu en el moment del desencadenament, de la malaltia, s'hi ha esfondrat. L'esfondrament aquest del seu món simbòlic perden la noció de qui són els mateixos i la noció de què és el món. Es troben davant d'un buit, i davant d'aquest buit real no tenen una altra sortida que crear. En ells la creació no és una elecció, és una obligació per millorar en d'ecrear, sí o sí. I a vegades no es li presta prou atenció. Exacte, suposo que de vegades és difícil fer-ho entendre, potser, familiars fins i tot, doncs que s'ha d'insistir per aquí. Sí, és difícil. Sobretot perquè a vegades les creacions que fan els pacients, sobretot quan es tracta del camp de la psicògica, són bizarres, són els anomenats normals, la resta, són estrambòtiques d'entrada, són originals perquè no poden aprofitar l'ordre simbòlic que tenim tots comú i que compartim. Ells han de crear un nou ordre simbòlic a la mesura de les seves necessitats, amb els restes de l'ordre simbòlic que tenen de lo que van rebre, però realment sense poder aprofitar allò que els hi va ser tres més, cosa que tots els altres si tenim, allò que els hi ha tres més a través de la família, a través de l'escola, a través de tal. Llavors, aquesta creació nova, els que els envolten a vegades els resulta bizarra, angoixant, i moltes vegades la cataloguen com a algo a eliminar, i això és un error enorme. Hem d'aprendre de lo que ells mateixos diuen. Per exemple, està escrit amb llibres que pacients que han fet un procés enorme de curació, com per exemple l'autista Temple Grandin, que va escriure un llibre de gran sobre el que havia sigut l'experiència infantil que ell havia viscut, i ell ens recorda molt clarament, recordeu que allò que de petit pot aparèixer com una obsessió estranya, aquella mateixa obsessió pot després convertir-se en la solució. I amb això sí que és molt important aprendre a reprendre quins són els moviments creatius que fan els pacients. Clar, perquè suposo que també això no hi ha una norma absoluta, sinó que en cada cas necessitarà expressar-se d'una manera o una altra, m'imagino que... Absolutament, absoluto. I crec que hi ha molt, també vull dir, que pot estupar que hi ha algú li va millor la música, algú altre la pintura, i m'imagino que trobar també aquest punt deu costar aquest camí. Absolutament. I una cosa que és molt important, està reconegut, per exemple, que grans artistes van ser en el seu dia malalts mentals psicòtics, ja el cas paradigmàtic d'en Van Gogh, per exemple, que pintava, però sembla que és molt important, o per exemple, el psiquiatre Prince Horn, que va recollir a Alemanya tota una sèrie de produccions dels pacients a la llar dels anys 1890 fins al mes 1920, i va després fer una gran exposició, reconeguent que el que havien fet molts pacients malalts mentals era verda de art. Això està bé, això està bé, no està malament, però no és el més important. El més important és donar-se a compte que, genials o no genials, cada pacient d'aquests ha de tenir l'opció de fer la seva creació, i com t'ho has dit molt bé, a cada un d'ells la seva creació és singular i original, que pels altres, a vegades, ens sorprèn perquè no encaixa amb els valors que en diem sentit comú d'una època. Però és importantíssim, per exemple, hi ha hagut creacions que, al seu moment, han sigut denostades per l'entorn, per exemple, hi ha el rei Ludvig de Baviera, el famós Ludvig de Baviera. Aquest home, que era un psicòtic, gràcies a que feia castells d'una determinada forma, que, per cert, no utilitzava els emblemes de la seva història, de la monarquia, de la seva genealogia com a rei, sinó que utilitzava les apares de Wagner per substituir la tradició que ell, en el moment en què es va desencadenar, havia perdut, ja no podia utilitzar els emblemes familiars. Aquest rei, en un moment determinat, igual que Van Gogh, va ser molt incomprès, i la burgesia, el va dir en un moment determinat, que allò era un bogeria que eren intolerables, gastava amb aquells castells. La paradoxa és que avui dia, a Baviera, la visita dels castells que va fer el rei Ludvig li reporta una enorme quantitat de beneficis anuals. Això a sovint ha passat amb els psicòtics, que, en el moment en què creuen una cosa, els elements tenim, la considerem una extravagança, una cosa boja per parlar-les i cur, i després, amb el tevas del temps, descobrim que allò, en si mateix, amagava un valor molt gran. Però, sobretot, allò era necessari perquè aquests subjectes poguéssim estar estabilitzats i poguéssim tenir un lloc en el món, que això és el principal de tot. Clar, perquè segurament per a cada gent hi deu haver molta gent que també necessita expressar-se a través de l'art, però que potser no és tan exageradament, no cal valorar-la tant, segurament. Exactament, hi ha persones que tenen el gust d'expressar-se a través de l'art i a l'art els beneficia, els fa estar més tranquils, els fa més joiosos, els dona moltes satisfaccions, però no és una qüestió tan divida o mort com ho és el tipus de malalts mentals que moltes vegades es veuen en els recursos de salut mental. Desgraciatament avui dia algun tipus de forma d'utilitzar la medicació es fa de manera que els i nivells, els hi treu, la capacitat creativa, perquè moltes de les creacions de l'irans es consideren negatives. En comptes de pensar, com deia la Temple Grande, les obsessions d'avui poden ser la solució del dia de demà. I no és que no diguem que no s'ha de medicar en aquests pacients, s'ha de medicar perquè s'ha d'ajudar a que no tinguin angoixa, s'ha d'ajudar a que no caiguin en la depressió i en la indiferencia absoluta, però no es vol medicar fins a l'extrem de treure-los i la capacitat de crear. Això no. A la capacitat de crear els hem d'acompanyar. I com es pot combinar aquestes dues facetes? Es poden combinar. Una vegada jo, en un congrés mundial que van tindre aquí a Espanya, en el precongrés, en el nacional, jo ja vaig dir a molts metges col·legues meus i molts psicoanalistes i psicòlegs, els vaig dir, la medicació no ha de ser contra el deliri, perquè és una solució creativa, ha de ser per ajudar a que el pacient pugui delirar bé. I em va dir que vols dir-hi delirar bé. Doncs que el deliri pugui estar al servei de la seva restitució com persona i de la restitució del seu sentit del món. Per exemple, hem de medicar perquè els hi baixi l'angoixa. Amb menys angoixa, la seva activitat funciona millor. Però no medicar fins a l'extrem de deixar-los atuntats, perquè llavors ho veurà creativitat. Veus com poden actuar amb sinèrgia, medicació i actitud creativa? Intentar equilibrar-lo una mica tot plegat, m'imagino. Sí, col·laborar més que equilibrar, actuar amb sinèrgia. S'entén una mica el que t'he de dir? Sí, suposo que demà també al costat d'aquestes altres participants. En aquesta taula rodona se'n parlarà ampliament. És una taula rodona que es farà un quart d'avui del vespre a l'equipament de la plaça de la Pau. I intervindrà a doctor Josep Montseny. Avui ens l'agraïm d'haver-lo pogut entrevistar i tenir un petit testet aquí al programa. Moltes gràcies. A vosaltres per l'interès, que ens fa molta falta. Moltes gràcies, que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Ràdio T'esper Durant-te 8.1 Ràdio T'esper Durant-te 8.1 I aquesta hora parlem d'un barri s'enjustem força nou, que queda una mica llunyant del centre del poble, i que justament per això fa temps que insisteixen a reclamar alguns serveis a la zona. Hem anat parlant també les últimes setmanes de les novetats referents al barri de Mas Lluís. I avui parlem directament amb el president de l'associació de veïns d'aquest barri, Carles Vives i la seva tresorera, Elena Baràmbio. Molt bon dia a tots dos. La principal reclamació segurament del barri de Mas Lluís, pel fet que comentàvem que és un barri que està una mica llunyat del centre de Sant Just, és aquest vial, aquest tema etern. Portem temps parlant-ne, i des que els primers veïns van arribar al barri, fins que més o menys s'hi va instal·lar molta gent, que és, potser, pròximament fa un any, és com la principal reclamació, i és aquest tema que no acaba d'arribar a bon port. Les últimes novetats n'hem anat parlant també aquests dies. Hem parlat també amb el regidor d'urbanisme, que finalment aquest procés torna a Estaturat, perquè hi ha hagut aquesta sentència judicial que ha donat la raó als propietaris privats, i que això afecta els pràctics, fins que aquests propietaris privats ara comencen a tornar a edificar. Com esteu vivint, per això, des de l'associació de veïns, o en general tots els veïns d'aquesta comunitat? Bueno, per un altre, ha sigut una decepció, perquè, clar, quan vam anar a parlar amb l'Ajuntament, ens va donar un pla que a final d'aquest any tindríem aquest vial, i, bueno, i clar, el donant aquesta mala notícia, de veritat, estem anant a ca trastucats, perquè no sabem quan es costrien el vial, i, bueno, els promotors privats, tampoc s'han posat a compte amb els altres, no ens han dit res, i, bueno, estem una mica perduts. A més, el vial depèn també que el transport públic arribi al barri, la connexió amb transport públic amb el centre de Sant Just, per mitjà de la L-10, per tant, tot queda retreçat, i el problema és que no sabem fins quan. Clar, que en principi aquesta imàdiatesa, que més o menys venia, que ara en principi l'octubre començava, tot això doncs quedés troncat, i ara en principi s'ha d'esperar que aquests fruitaris es moguin, ens sembla que ja termini fins a finals d'aquest any, si no l'Ajuntament torna a encarregar-se, però, clar, tot això suposo que fa pensar que pot ser un conte d'aquests que no s'acaba mai, no? Sí. Sí, l'únic bo dins del que acaba, entre cometes, és que l'Ajuntament ja va començar la tramitació per poder fer ells la construcció, o la posada en dia en aquest vial, l'última capa de rodadura i tot això. Per tant, ja tenen una... Ja van fer el concurs, i ja tenien una empresa constructora per fer les obres. Per tant, en el moment que l'Ajuntament pugui, perquè ja no és que vulgui, sinó que pugui, a construir allà, doncs ja tindrà l'empresa, i tot aquest procés, que va ser, aproximadament, dos mesos, ja el té fet. I aquest plegat s'explicarà també, de fet, la setmana que ve, en una reunió que farà l'Ajuntament a l'Associació de Veïns, el dia 7 d'octubre, s'explicarà a nivell general. La sensació de la gent, per això, més o menys aquesta sensació que comentau, es comenta, o tothom, doncs ja és una mica que fa la sensació que... No sorprèn. Bueno, no sorprèn, perquè hem tingut retrassos en tot el tema de la construcció, i bueno, la gent està molt... Està molt grana, desanimada, però no s'ho creuen, perquè no, serà el març, serà el setembre, no, serà... I arribar al moment que la gent, quan li has dit dues o tres vegades una data, doncs no se la creu. I llavors, estem una mica així, no sabem molt bé tampoc dir quina data, perquè tampoc no sabem quan ho faran. Clar, i per part de l'Ajuntament esteu més o menys contents del suport que heu rebut, de la relació que hi ha en relació a aquest tema en concret, però l'Ajuntament, en quan van tenir la sentència, no hi ha ni res... Si no, la sentència judicial ens van convocar a l'associació, ens van trucar com d'origencia, allò vam anar al migdia, ens van reunir allà amb els advocats i tothom, informats i que ens mantenen informats. L'únic que, clar, respecte al vial, crec que més no ho poden fer, respecte a altres temes, com pot ser el transport públic, i així, doncs ens sembla que es queden una mica curts. I llavors també, fa uns quants dies va venir, vas a Ganyes al local, a preguntar-nos quines millores volíem o pensàvem pel barri i tot això, i li vam dir que si tot el tema del vial s'allarga, el transport públic no pot esperar-se al vial. I llavors, bueno, s'agurem de com reprendre una mica a parlar sobre el transport públic independentment d'aquest vial. Clar, perquè era per entendre'ns, perquè anem parlant del vial i el cuca potser no obvi aquí aquest barri, doncs potser és a l'hi faria difícil de visualitzar-ho, però per entendre'ns, del barri de Mas Lluís, que està realment a tocar de la part de Mas Lluís, si més no de Sanfaliú, perquè també no és que estigui al costat del centre de Sanfaliú possiblement caminant des d'Eutrigal mateix. Però per entendre'ns, si algú vol venir des d'aquest barri al centre de Sant Just, per fer-ho com ho ha de fer? O amb cotxe és la via més ràpida, perquè realment, carrers, esfaltats i acabats amb il·luminació i tot això, no n'hi ha amb connexió amb Sant Just directe. El que s'ha de fer és baixar o cap a la rotonda de Sanfaliú, si vas amb cotxe o en transport públic, o caminant, si vas per carrers, esfaltats i tot, sí que hi ha un carrer que connecta amb el polígon de Sant Just, però no hi ha més via. El que passa és que el vial aquest, independentment de que no estigui acabat, la gent el fa servir. Bé, menys els cotxes que no poden passar, tant motos, bicicletes, com persones caminant, el fan servir. Amb els riscos que pot més o menys implicar, m'imagino. Sí, és que és una via directa fins a la ITV i llavors escoles o nois i noies que van a l'institut van amb la bicicleta per allà, perquè és que si no has de fer una volta que amb cotxe hi és un quart d'hora, el caminant, imagina't. I si hi ha una viva, en principi passa per allà, vull dir, com senyals o simplement... Sí, hi ha unes tances, estàs senyalitzat, però la gent passa a saltar la tanca i surt. Bueno, també és veritat que la distància que té és el que és bastant més recte. Clar, si tu fas la volta, quasi t'estàs un quart d'hora hi ha nana amb cotxe. Vull dir, imagina't anar caminant, seria bastant inviable. I de fet, aquest vial també és justament el comentava, no?, el lloc per no haver de passar a l'LED, en aquest cas, o algun autobús que comuniqui, i en principi és el que s'ha anat dient, que fins que no hi hagi aquest vial, els transports, o la EMT tampoc vol sentir parlar de tot plegat, però el que proposaríeu, doncs, és una altra línia, o passa per una altra cantó, o que és la que demaneu. Clar, és que si el vial depèn de l'ajuntament propietari o de compensació i no es posen a fer obres o no caben fins a finals del 2014, que ens quedem sense connexió fins a finals del 2014, vull dir, que al final, igual que nosaltres ens toca amb el nostre vehicle particular, o el servei d'escombraries, els toca fer la volta per Sant Feliu, haurem de començar a reclamar que el transport públic hi sigui, però si ha de passar per Sant Feliu, què passa per Sant Feliu? Vull dir, si no, no hi ha forma de connectar amb els centres de Sant Just. Ara comentaràs el tema de les escombraries, en aquest cas, com funciona, ja està, perquè sé que també hi ha una reclamació, en principi, que no hi havia, si no m'equivoco, no hi havia els contenidors a la zona de Sant Just, no que la gent anava a Sant Feliu, tot això ara, més o menys, està millorat? No, segueix igual, hi ha gent de Sant Feliu que segueix queixant-se de que les persones que viuen sobretot als blocs de la Caixa que donen el compte de Vilard d'Aga i ens en les comprarien als contenidors de Sant Feliu. I vam aprofitar que estava amb base a Ganyes allà, al local, per demanar-li que posessin més contenidors. Perquè la imatiatesa dels contenidors de Sant Feliu fa que la gent d'aquests blocs posi llences a Sant Feliu. Hi ha pocs contenidors. Hi ha contenidors a tot el que és el carrer Rosa Luxemburg, però els carrers d'altarrere no... Hi ha com a Vilard d'Aga, a l'altra vorera, hi ha els contenidors de Sant Feliu. Si aquest tema segueix igual, no ha variat. L'únic que sí que el servei de neteja sí que va passant, o sigui, això sí, però... Però clar, no. Però els contenidors estaven a tope i només n'hi ha al carrer. I de tot aquest primer any, aproximadament que hi va arribar tanta gent nova en aquest barri, hi ha tot el temps el transport, el temps de les comeries que ve comentat ara, no sé si hi ha alguna altra cosa que creieu que hagi millorat o que encara hi hagi mancances importants en aquest sentit. Les patrulles de la Guàrdia Urbana passen molt més sovint que abans. Si se'ls veu passar sovint, perquè també ha sigut una demanda, perquè els carrers d'arradera que no estan construïts encara, hi ha cotxes allà amb gent jove, amb música, va bé, o fent el que facin, però... si que ens trobem amb polles trencades i tal, i vam demanar que passessin més sovint. Clar, el tema del transport públic també és important per un altre fet, i és que... des del principi s'havia parlat... o havien comentat des de l'Ajuntament que s'intentaria fer un conveni amb Sant Feliu de les escoles, etc. Però aquest conveni realment no existeix, o no s'ha materialitzat, o no és possible, o sigui el que sigui, els nens del nostre barri han d'anar a les escoles en just. Montseny, Montserrat, Canigó, hi ha privades el que sigui, o els portes amb cotxe, o no... hi ha manera. I ara també hi ha bastanta gent gran que està vivint als pisos de lloguer. Clar, he fet una de les promocions per majors de 65 anys, no? Llavors també creiem que és necessari, i sí que és veritat que Sant Feliu té la seva xarxa d'autobusos que arriba a força prop, però aquesta xarxa d'autobusos no connecta amb el centre de Sant Just. I llavors és una mica la via que haurem de començar a agafar ara. Clar, no sé si a banda de la mobilitat, la gent fa més vida Sant Feliu que Sant Just, o sigui, a nivell de barri, ja suposo que després tothom es moua un vol i no tothom viu només el seu poble, però... Bueno, sí, la gran majoria de gent va per Sant Feliu per un tema també de comunicació, com que tenim una comunicació dolenta, doncs sols anar a comprar el mercadona de Sant Feliu i vas aprendre, com que anirem a Barça ja tampoc, vas aquí al Compte Vergada. I, bueno, i en principi, sí, clar, com que no hi ha comunicació, tampoc hi ha autobusos que la gent es queda per allà. És a dir, que d'alguna manera un bar que també és bastant jove pot acabar sent que la gent que hi viu acabi desapareixent de Sant Just, alguna manera. I molta gent et diu, bueno, és que estava a Sant Feliu, realment, perquè, clar, a Sant Just estem com abandonats allà en una muntanya, saps? Com que encara no està... Llavors, clar, la gent et diu, vius en Sant Feliu, perquè estàs al barri de Majui de Sant Feliu, i fas vida allà. És així. Sí, tot el que és primeres necessitats, no sé què facis a comprar, se'n va anar a un hipermercat o te'n vagis, després de mena de Sant Just a comprar, allà es fa allà al costat. I si vols anar a donar un vol al dissabt del matí o al diumenge del matí, doncs el fas allà. O sigui, no... Hi ha una altra tema és que te'n vagis, però sí, el més immediat de... bueno, me'n vaig a donar un vol, doncs és allà. L'únic que... hi ha també manca de... de parcs, i, clar, a la part de Sant Just no n'hi ha, doncs també a Sant Feliu, els nens van amb els cotxets, els nens petits, els pasos de Sant Feliu, tot es fa Sant Feliu. Ah, i suposo que... m'imagino que el fet que hi hagués un vial directe facilitaria l'escola, encara que és obvi, que si es viu allà, doncs és normal, que també es pugui fer vida als carrers que estiguin més a prop. I pel que fa a la relació entre vosaltres, entre veïns, considero que ara, com a associació... bueno, ara, en el seu moment, com a associació de veïns, quin és l'ambient que respira? Bueno, aviam, ens estem donant a conèixer, perquè, bueno, estem en qualsevol estatut, ara tenim un local que ens ha seguit l'Ajuntament, i, bueno, ara estem quan s'ha anat a fer activitats, organitzant-nos una mica, i, bueno, la gent, en principi, la collera és molt bona. Però, bueno, això té un procés de temps, de la que la gent s'ha d'on i compta, que s'havia d'aquella una associació, i, bueno, estem en els inicis, jo crec. Ara som 30 associats de ple dret, i, bueno, sempre hi ha... No dins del nostre mailing hi ha molta més gent, de gent que t'interessa per coses que estan passant al barri, en principi són gent de majoria, encara que no siguin associats. Tenim unes 90 persones que van ravent els emails de les coses que hem promovent des de l'associació. Esperem fer més socis, perquè sense socis tampoc no tenim veu. Vull dir, quan més siguem, més fort cridarem, i més valdrà la nostra opinió. I aprofituarà perquè tots els veïns de Masyui, o els que vulguin, s'associn amb nosaltres i que ens ajudin a ajudar per al nostre barri. Esteu en contacte també amb l'entitat que l'obtina a totes les associacions de veïns de Sant Just, també, l'anàlisi més general, heu tingut alguna... en contacte? Bueno, amb les associacions de Sant Just estem començant ara a tenir una mica de contacte, perquè, al principi, amb tot el tema dels estàtuts, l'ho perduts que anàvem tots perquè no havíem format mai part de cap associació ni res, ara amb prou feines tenim els estàtuts, ja s'ha gelllats i tots per justícia, fa uns 15 dies 3 setmanes, vull dir, que hem començat a fer d'associació sense... Ja està... Sí, allò, començant, sense haver tingut pàpies ja 100% fets, sí que per la cursa de transports vam trobar allà amb el president de l'Associació de Sant Just, que ens va fer ajuda, hem recorregut en veïns, ja, per el tema de la segurança del local i de les activitats, que ens estan ajudant, també, a buscar una segurança millor de preu i, bueno, poc a poc. Exacte. D'altra banda, justament una de les activitats que esteu organitzant, o de les coses que esteu fent des de l'Associació de Mas Lluís, està relacionada amb les festes a Tardó, finals d'octubre, que, com a barri, també tindreu un paper o fareu que hi hagi vida, segurament, relacionada amb tot plegat. Què esteu organitzant? Doncs, bueno, la festa, hem contactat amb diverses entitats, entre ells els gegants... Sí, bueno, van d'ara andar, i després ja també el Gospel de Sant Just, també col·laborarà i no vull deixar-me ningú, el drac, i l'Associació Animal Latitud, que també farà una conferència, i no em vull deixar ningú, de mateix no tinc el programa aquí davant, que l'estem acabant de redactar. Això es farà el dissabte 27 d'octubre. Sí, exacte. En Inici, comencem a dos quarts de sis, amb activitats més dirigides a nens, i, a mesura que va passar en la tarda, llavors ja anem introduint música i el sopar amb la botifarrada, que, bueno, començarem a vendre tiquets anticipats probablement la setmana que ve, qui s'interessi que ens enviï un mail amb els Lluís Sant Just a robajimel.com i, bueno... I s'acabarà una hora més o menys, suposo, en què es pugui relacionar amb els altres actes que hi ha, els concerts que faran més tard a la nit, m'imagino. Sí, hi ha un concert a dos quarts de 12 o les 11, aproximadament, al Polígon. Exacte. I, llavors, nosaltres acabarem abans amb el... aproximadament, ara som en el Drag de Sant Just. Polígon, que en aquest sentit, doncs... I, llavors, va bé també una mica, suposo, no? La gent de Mas Lluís, en aquest cas, és que té una mica més a prop, segurament. Bueno, si estigués al Via Llobera, seria directe. Podríem anar caminant, com que no. Doncs, bueno, ja veurem... haurem de donar la volta per Sant Feliu o, no sé, habilitar allò... un pas... extraoficial, no ho sé, ja veurem, però... però sí, si estigués al Via Llobera, estaríem allà, connectats directament. Suposo que és la... realment, doncs, la mancança principal, aquesta... la comunicació, possiblement. Sí, la comunicació amb Sant Just, bueno, és el que dic, estem una mica llats, però, bueno, esperem que aviat ho puguem solvantar o que ho puguem solvantar. Però, realment, és la comunicació que estem comunicant així, com abandonats. Però, perquè, clar, no tenim comunicació directa. El centre del poble. Sí, el centre del poble. Doncs, avui hem parlat amb el president de l'Associació de Veïns de Mas Lluís, Carles Vives i també la seva tresorera, Helena Baràmbio, per parlar una mica de l'escripció de Mas Lluís, aquest barri Sant Just Teng, que, d'alguna manera, està encara poc comunicat amb tot el centre de Sant Just i que, en principi, hauria d'anar-se... una situació que s'hauria d'anar subventant, que ara s'ha tornat a estroncar aquest procés, aquest procés del vial de Mas Lluís, i que se'n parlarà la setmana que ve, perquè aquesta reunió també de l'Ajuntament amb els veïns, és oberta de tothom, amb els veïns de Mas Lluís, la setmana que ve. Sí, el dia 16 a les 8 de l'altre. Doncs moltes gràcies, Helena i Carles, i que vagi bé, molta sort. Moltes gràcies. Adéu, bon dia. Ara escoltes ràdio d'esper, durant la 8.1, la ràdio d'esper. I a aquesta hora parlem d'actualitats en Justenca, que cada 15 dies ens registrem a l'alcalde de Sant Just, i a l'alcalde de Sant Just. Moltes gràcies. Bon dia. Per tractar diferents aspectes que marquen l'actualitat del municipi. Avui comencem per aquest tema que anem parlant al llarg dels últims dies, les últimes setmanes, de fet, l'últim que vam parlar. Ja vam tractar aquesta qüestió, que és la situació d'aquests cursos d'ars plàstiques municipals, que en principi comencen dilluns que ve. Sí, efectivament. Però a l'altre, el que ha passat és que la empresa, que fins ara portava aquesta qüestió, va presentar la documentació amb falta de documentació, per tant, es va tenir que es cloure i no va poder seguir a una altra fase, que seria lluitar perquè poguésser aconseguir aquesta adjudicació. En tot cas, es lamenta profundament, perquè portàvem molts anys, el que passa és que s'ha d'entendre també que hi ha processos, que aquests processos són absolutament estrictament legals i s'han de complir, i si una empresa, com és el cas, no presenta una documentació concreta, que la llei diu que és fonamental per presentar-la, i que són sobres tancats, i que fins a que no s'obra, aquesta documentació amb un tribunal es desconeix. Si aquestes empreses presenten veu malament, doncs el que no pot ser és després demanar-li fora de termini una documentació en detriment de la transparència, en detriment de la imparcialitat de les altres empreses que es presenten, tots hem de jugar al mateix lloc. Tristament, lamentablement, quan és una empresa, o són unes persones, uns artistes, uns professors que porten molts anys amb nosaltres, és un accident. De fet, un accident, en tot cas, el veí, o les persones que vulguin, doncs poden continuar, evidentment, i els que no, doncs poden dir, escolta, doncs no m'interessa i emborro, però desitjar que aquests cursos comencin si no recordo malament la setmana que ve, i que aquesta nova empresa, aquest nou gestor, doncs faci un programa tal com ha dit, i que sigui un programa que ingresqui, i les persones que volen aprendre i formar-se, doncs trobin aquest marc, en aquest marc de les plàstiques, doncs a lloc que busquen. També en les inscripcions que, en principi, l'últim que ha dit alguns dels alumnes que dependrà una mica de si, finalment, es poden integrar en aquest projecte, també, els anteriors professors. Bé, això també ho hem demanat nosaltres. Això ho vam demanar el dia següent, quan vam veure que aquesta documentació no complia, per tant, quedava automàticament exclosa, no? Perquè realment són grans professors i professors, i potser això, però aquest sí depèn, evidentment, d'aquesta nova empresa, perquè ells tenen el seu personal, i el meu personal m'agradaria molt que tota l'equip de les plàstiques estigués a Can Ginestacón fins ara, però, malgrat el si hem demanat, el si hem demanat, diguem, de tots els nivells, doncs és una resposta que ha de fer, evidentment, la empresa nova de les plàstiques. És una cort en principi, doncs, ja directament, en què queda el marge tota l'Ajuntament o altres actors en aquest sentit. Això val que fa aquests cursos de les plàstiques, que, com dèiem, en principi comencen la setmana que ve i també la setmana que ve, de fet, d'i març, hi ha una trobada de l'Ajuntament amb el veïnat de Mas Lluís per explicar la situació del vial, també n'hem parlat els últims dies, aquesta situació que causa, doncs, d'una sentència judicial, diguem, que assatura el procés fins que, en principi, en aquest cas, els privats privats urbanitzin aquest vial. N'hem parlat la setmana passada i, finalment, fa 15 dies, volíem dir, aquest dimarts s'explicarà obertament, una reunió oberta en tots els veïns, suposo, doncs, perquè cadascú pugui preguntar, també, regons, que potser algú se li escapa, és aquest contacte directe, que de vegades també facilita les coses, segurament. Bé, fa dos o tres mesos la Junta de Compensació, és a dir, aquests propietaris del Solars, que vull diferenciar els propietaris del Solars i dels propietaris del PIS. Però és del Solars, és a dir, d'aquests Solars que encara estan per construir, doncs van enviar un escrit, també, les seves veïns del major i alguns veïns, dient-li, escolta, és que l'Ajuntament no ens deixa urbanitzar, en nosaltres urbanitzaríem. Bé, ara el jutge ha dit que, escolta, l'Ajuntament li va treure massa aviat, 4 mesos, és molt poc, van estar vostès molt dus, diu el jutge, perquè li tenia que haver donat més temps que aquesta gent, doncs, urbanitzés, després de 3 anys, el jutge duu més i més a l'última etapa, perquè el 2008 aquesta gent ja tenia que urbanitzar, tenia l'obra adjudicada i no fa res, no? Bé, dit tot això, ara veuré o veurem si realment aquesta pressa existeix. Jo ja vaig anar al ple que intueixo que deprisa cap. Però, finalment, amb les cartes de munta de la taula, marat el jutge diu el que diu, que en d'urbanitzar nosaltres, jo ja he fet un decret, diguem, el torran aquest mes, un mes, per començar les obres, no hi ha cap excusa, de cap tipus, absolutament cap, no hi ha cap impediment de res. Podríem començar ja, no? Podríem començar ja, però si vols amb graves, amb graves aquest tros, intueixo que això no començarà, perquè durant 4 anys no he tingut cap interès en començar cap, absolutament, o sigui, anar fent xantatges a l'Ajuntament, anar demanant més coses a l'Ajuntament, anar retreçant i posant els veïns en contra, doncs ara que no hi ha res a fer, és a dir, ara el jutge diu, escolti senyors, urbanitgin, vull veure, si realment aquí 3 setmanes comencen a judicar o comencen a aquestes obres. Per tant, això és el que explicarem amb nom i connoms d'aquí són, perquè ja ho hem explicat, i per tant els veïns en entendran que molts ho saben, perquè ho hem patit i ho hem... ens han acompanyat en aquest procés, però és molt senzill, o sigui, aquest correu, aquesta carta que va enviar la Junta de Compensació amb els veïns, l'Ajuntament ja s'ha retirat, l'han fet retirar d'aquest circuit, és a dir, el jutge diu, escolti, va tardar molt poc, vostè, amb 4 mesos li va deixar 4 mesos només per començar les obres, el resta de carrers, molt bé. Nosaltres ens hem retirat, ja no hi som, i aleshores ara veurem si aquests propietaris que són entiats financentes, o promotors, que alguns són coneguts, i tal, veurem si aquí 3 setmanes, perquè ja ha passat una, els hem de fer la notificació d'aquest decret, o veurem si aquí 3 setmanes, jo us brindaria com a ràdio que truqueixiu també aquests propietaris, que truqueixiu, i el si demanessiu, perquè des del gener del 2008 han anat una i una altra vegada, anar allargant, allargant, allargant, o inclús fer un debat, seria superinteressant amb veïns, els promotors, algun entiat bancari, i nosaltres mateixos en aquesta taula, diguin clarament allò que sabem perfectament l'Ajuntament, que és pressionar constantment l'Ajuntament, pressionar l'Ajuntament, i posar a enfrontar-se als veïns contra l'Ajuntament. Seria un escenari distret, divertit, no, no, és perquè a la vida has d'explicar les coses, però bé, en tot cas, puc tenir raó, o no puc tenir raó, però el que veurem ara, si d'aquí 3 setmanes, aquests mateixos que diuen que l'Ajuntament no els deixava, que comencin, perquè entenc jo que tenen els 5 milions i mig preparats per acabar aquests carrers, perquè els deuen tenir, perquè durant 4 anys no els els han gastat, l'Ajuntament sí que els els ha gastat, els ha avançat aquests diners, inclús alguns diners que ells havien posat, que estaven depositats a l'Ajuntament per fer el pont, els hi vam tornar els diners, perquè començessin a fer obres, però tot i així, en aquests moments, espero i desitjo que tinguin preparat els 5 milions i mig d'euros, i que d'aquí 3 setmanes veiem que comencen, perquè si no és així, és evident que tinc i tenim absolutament el 100% de raó, i intueixo que no serà així. Doncs de fet li agafo la paraula per intentar moure aquest possible debat, el regidor Daniel va comentar que també, de fet, la intenció era convidar-lo justament en aquesta reunió amb Mas Lluís, va dir que intentaria també, si volia, participar per explicar com funcionaria, suposo que això no serà finalment... o la resposta finalment no serà encantat que estiguin allà... encantat que estiguin allà... Suposo que seria interessant perquè també els veïns poguessin entendre una mica com funcionarà tot. Aquesta setmana hem parlat aquí l'Arbadi també amb alguns dels membres de l'entitat veïnal de Mas Lluís i explicàvem justament que agraïien la comunicació per part de l'Ajuntament amb tot el tema del vial, que passa que insistien o intentaven posar pressa sobretot vinculada amb les necessitats de transport públic. Sentim si li sembla l'Elena Baràmbio, transhorera de l'Associació de Veïns de Mas Lluís. Sí, informats, sí que ens mantenen informats. L'únic que clar, respecte al vial, crec que més no ho poden fer, respecte a altres temes, com pot ser el transport públic i així, ens sembla que es queden una mica curts. Si tot el tema del vial s'allarga, el transport públic no pot esperar-se al vial. Llavors, bueno, s'agurem de com reprendre una mica a parlar sobre el transport públic independentment d'aquest vial. És possible moure alguna altra entrantiva que havíem parlat? Que passis per algun altre lloc, un autobús? No, és materialment impossible. L'última cosa que hem fet és tornar a insistir de allargar els autobús interns que té Sanfaliú de Llobregat a portar-los més enllà de les últimes parades. Això ens han demanat que han de posar un autobús més i l'Area Metropolitana i l'Ajuntament de Sanfaliú s'han posat aquest autobús més perquè són 200 i picomileuros. No hi ha aquests diners, no? Malgrat nosaltres ho hem dit moltes vegades en el pressupost municipal tenim uns diners per ajudar-me això, sigui a través del que posi l'àrea, o sigui a través del que pugui allargar l'Ajuntament de Sanfaliú i l'única cosa és que quan estigui el vial apretar, que aquí sí que hi ha una senai bastant favorable avui, malgrat el transport públic, que a vegades complica més el seu finançament, doncs que sigui un autobús interurrà, com és, que l'Edeu, que pel vial nou seria relativament senzill, senzill, i parlar del president de l'Area Metropolitana, l'Area Metropolitana del Transport, doncs ha sigut molt sensible amb això i és conscient, hem estat aquí parlant i ho ha vist, que podria ser una solució, evidentment en detriment d'eliminar altres parades, perquè això és així, perquè no es pot anar allargant com un xiclet d'un autobús, però jo crec que ens podem sacrificar en alguns llocs de Sant Just, que no hi hagi aquesta parada, en canvi, arribarà fins a la rotonda, del final del vial, del carrer Spigolera, això aproparia una mica els veïns fins a en aquella rotonda. Si n'és per Sant Feliu i pugés per General Manso, això evidentment és un altre autobús més i és molt complicat. Estem en una situació molt difícil, com a país, sabem en aquests moments que el transport públic té un déficit molt més gran que l'hem passat, la gran incòmita de l'any que ve, si la Generalitat podrà aportar els mateixos diners que el Madrid i en Cedit, obert de l'Estat, que són 40 milions menys, i per tant, l'any que ve, tenim moltes més dificultats per defensar el transport públic, no el masjuí, sinó en general, tot el país. Però si no hi ha vial, no hi ha debat, absolutament. La qual cosa el que hem de lluitar és per aquest vial, perquè quan hem parlat amb el president, amb l'Antonio Poveda, és que l'única manera és que hi hagi vial, i quan hi hagi vial, hi ha hagut millions d'euros fins a la rota del masjuí, hem d'ajudar per això, i segueixo玖الم, com que hi ha hagutAiruria. Insisteixo en què he dit abans. mesela de Tour de Compenfilat. No té cap argument o cap excusa durant aquests anys, únicament fastidiar l'Ajuntament i únicament fastidiar els veïns, no té cap més excusa. No, doncs ho provarem de fer, o no sé si avindrà, però intentar-ho... Ho dubto, però intenta-ho. Ho dubto, perquè és donar la cara, no? Imagino que sí, exacte. No sé que comences de mà les obres, suposo que són moments complicats. Entre altres coses poso un exemple. Aquest escrit que es va enviar des d'aquesta Junta de Compensació, aquests propietaris, el va enviar un advocat. Ni signar, ni allò. Escolta, em dic tal i represento tal, si no, els seus advocats. També comentàvem des de Masluí, que hi ha gent, i aquí, qui fa servir aquest viatge? Independiment de que no estigui acabat, la gent el fa servir. Bé, menys els cotxes que no poden passar, tant motos, bicicletes com persones caminant, el fan servir. Nois i noies que van a l'institut, van amb la bicicleta per allà, perquè és que si no has de fer una volta, que amb cotxes ja és un quart d'hora, caminant, imagina't. Hi ha unes tanques, estàs senyalitzat, però la gent... La gent passa a saltar la tanca i surt. És perillós, passa per allà. De fet, li falta una capa de rodadura, i li falta la il·luminació. És a dir, no estem parlant que sigui una esplanada de terra. Nosaltres vam exigir... Com a tot a punt. Nosaltres vam exigir que aquesta... L'organització que es començés, diguem-ne, fent una mica de tot, a tot arreu. I, finalment, que sigui la part del sector públic, on estan les habitatges de promunsa, principalment de l'UGT i de la Caixa, que s'acabessin, no? Avançant l'Ajuntament els diners que calia, i promunsa també, i l'UGT també, i la Caixa també. Ells van avançar molt pocs diners. Però, aleshores, ens trobem que sí, efectivament, una bicicleta podria, i una moto pot passar, no? Falta una capa de rodadura, jo diria que no l'utilitzin, perquè si és un carrer que no està recepcionat per l'Ajuntament, si és un accident o passés alguna cosa, doncs no sé qui tindria les responsabilitats, per tant, el que hem de fer és que els veïns i nosaltres lluiten conjuntament i fem accions d'informatives, o inclús de denúncia, etcètera, etcètera. Però ara està fàcil, insisteixo, és a dir, si d'aquí dos, tres, quatre setmanes, doncs aquesta gent no comença i s'inventa, no sé què, per tant, aleshores, jo crec que hi ha responsabilitats de tot tipus. I altres qüestions que comentaven després de més o menys un any en què hi havia molta més gent, valoraven que la vigilància policial havia augmentat, estaven contents en aquest sentit, i, en canvi, continuaven caixant-se que falten contenidors a la zona. Bé, falten contenidors... Si falten alguns contenidors és veritat que ens ho han dit i mirarem de col·locar-los, però falten contenidors perquè l'organització, en alguns indrets, encara s'ha d'acabar. Però, si realment és un tema d'un o dos o tres contenidors, doncs ho farem, ho farem i els posarem. Suposo que això s'ha arribat ja a la rejuderia d'àvia pública i de medi ambient i els col·locarem. Desconec, si estem parlant de dos o de vint, però, evidentment... Cuantant que era un carrer, que és un carrer que els queda molt més a prova de Sant Feliu, i llavors hi ha aquesta relació entre uns i altres. Suposo que això deuen tenir constància i els departaments suportants a l'Ajuntament. I, que aviam, agrada tema, deixem estar amb es Lluís. Recordem que, a dimarts que veia aquesta reunió, el dia 16 d'octubre, allà amb es Lluís, per explicar aquesta situació del vial, fem ara un apunt, també, referent, encara, en ocupació, que és aquesta subvenció a les empreses de Sant Just, de la meitat del sou a algunes persones aturades del municipi. És una mica per compensar aquests plans d'ocupació que s'havien fet, és a dir, no m'hi ha continuat en aquesta línia. Quan començarà a fer-se això? Molt aviat, molt aviat, perquè això és una voluntat clara. Jo crec que les propers dies, propers setmanes, tindrem ja tot preparat perquè les empreses puguin presentar-se, no? Què ha passat aquí? He passat que fins fa un any, aproximadament, teníem recursos d'altres administracions, principalment de la Generalitat, per fer plans d'acupació i de cop i volta. És evident que la Generalitat ja ens deixa de portar, doncs, ja ni un euro, no? Va ser un ajut, també, de l'àrea metropolitana, que vam canviar prioritats, en vez de fer carrer, doncs també hem destinat alguns diners a fer plans d'acupació, però tot plegat ens semblava que era curt i que una iniciativa d'aquest estil, conjuntament amb el sector privat, podia ser interessant. La qual cosa, les empreses de Sant Just, que vulguin contractar una persona nova, amb unes característiques i uns requisits que estan a les bases, doncs, a partir de quan s'aprovi això, que podem dir que pot estar en marxa aquí un mes o un màxim dos, la Junta de Sant Just paga el 50% del sou, no de la seguretat social o les costes. Del sou que arribi el treballador, no? Fins al límit, evidentment, no de sou, sinó de persones, perquè és evident que hem de limitar-ho, no? Però això vol estimular per una banda, ajudar amb el sector empresarial, que fa un esforç, evidentment, important, en contractar una persona i trobi un ajut del seu ajuntament, que és conscient que té dificultats. Per tant, posem un diner públic a disposició d'aquelles empreses que diguin, escolta'm, jo ara tinc dubtes, o no arribo del tot, però potser si m'ajuda algú, contracto una persona. Per tant, aquí té l'ajuntament per acabar de que no tingui dubtes i contracti aquesta persona. Una bona notícia, doncs, també... Jo diria que som pioners, l'ajuntament amb aquest tipus d'initiatives amb el sector privat. Això, a més a més, també resulta d'un real decret del president Rajoy, que no ens deixa contractar, diguem-ne, a més personals de l'administració pública, malgrat tinguis algunes necessitats i malgrat tinguis els diners. Per tant, jo crec que... És una gran contradicció, ja m'he queixat sempre, que ens tracten tots iguals. No contracti ningú més, vostè. Bé, d'acord. Mira, jo és que tinc necessitats, segurament, en policies, tinc necessitats, tothom vol més seguretat, i tinc necessitats també en oferir plans d'ocupació a la gent que està aturada. I no ens ho deixen fer, no ens ho deixen fer. Per tant, no sé si dir-te aquella fraseig a la dreta, la trampa, no ho sé, perquè no ho hauria de dir jo, no. Però bé, és una altra imaginació en el poder. Si no, vull fer-ho directament. Pacto amb el sector industrial, faci-ho vostè, contracti-ho vostè, i, per tant, li dono aquests diners i que ens interessa en el municipi, que hi hagi menys aturats i més activitat. Per tant, bé. Fet d'una manera, fet d'una altra, ho aconseguirem. Doncs ho anirem seguint també. I abans d'acabar, som a més d'octubre, un més intens al municipi, a nivell de festes també. De fet, aquesta setmana estem a mig de la setmana cultural de la Casa Regional d'Extremadura. Vostè mateix de fet va ser el pregonet d'aquesta festa, la setmana passada. Vaig passar molt bé. Un acte més en què ens comentava, d'illuns que hi havia força gent, que són aquestes festes que exiten tenen. Sí, la Casa Regional té molts socis. És una entitat que espera i desitja i participa molt en les seves activitats al llarg de l'any. Va ser un plaer que van venir de fer el pregó. Vaig ser un pregó relacionat amb una cosa que moltes vegades pensem tots plegats quan pensem en la Casa Regional d'Extremadura, que va ser un pregó pensant en la gastronomia d'Extremadura. No hi falta mai, a les seves festes. No hi falta mai. Podríem haver fet un pregó moltes coses a la identitat, a la seva terra, etcètera, per a les activitats d'aquí. Però vaig pensar, escolta, en això. Vaig ser un pregó pensat en la gastronomia i tots aquells elements relacionats a la taula extremenya, i que tots tenim el cap. I això d'una banda i d'altra banda, la setmana que ve comencen també les activitats de la Córrer Llengua, per tant, comencem totes les activitats vinculades amb les festes de Tardó. Bé, tornem a estar de festes. Sembla que acaba la festa major fa quatre dies. Exacte, aquí s'enjust. Tot queda molt... Quan acabem la festa major, la majoria de gent descansa en uns dies a l'agost, i tornes al setembre, estàs parlant pràcticament de les festes de Tardó. Bé, jo crec que d'haver-hi, i més que mai, en aquests moments de crisis i de dificultats, uns espais per ser-s'ho bé, uns espais de promocionar la convivència, de parlar amb els amics, amb la família, és exemplar el senjús al carrer, perquè és la gent plecada del que estic dient, que la gent surta al carrer i dius, home, i què és aquesta festa on surti el carrer? Perquè ja està amb els nanos de les escoles amb les paradetes, ja hi ha parles amb els pares, amb les mares, parles amb els veïns, parles amb la família que vas tardes dies en veure'ls, i és una festa de trobada o de les més maques, diguem-ne, és aquest punt de vista de convivència que tenim al municipi, per tant, que la gent participi a tindent temps suposo de parlar, i parlar altra banda, ja, en els darrers anys, de les activitats del corre llengua, que em sembla que són fantàstiques, el punt de vista de promocionar la identitat i la llengua del país. Doncs tot això, en els propers dies, que és un mes d'octubre intens, i anirem parlant de tot plegat també, anem repassant, com sempre, l'actualitat del municipi, amb l'alcalde de Sant Just, Jordi Berpinyans, tornem a trobar d'aquí 15 dies. Gràcies, Jordi.