No, no, ja la que fos jo passa mal. Però si és una rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també se... Tot seguit us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Som al mes d'octubre. Dic que és un mes molt intent de Sant Just per diferents activitats, per entre altres coses. Això també implica que ho comença la temporada de cas. A la val de Sant Just s'han estalert uns dies determinats per la Casa Major i uns altres per la Casa Menor, des d'ara i fins al mes de febrer. I en parlem aquesta hora amb el president de la Societ de Casadors de Sant Just. Bon dia. Ja ha començat, no? Aquesta temporada, per tant, va arrancar aquest cap de setmana passat. Sí, sí, sí. Ahir, concretament, va començar la Casa Menor, que on ell perdiu i tothom, i totes aquestes coses, però el primer és de setembre i va començar la Casa del Sanglada de forma general. O sigui, que ara ja estem en plena temporada i estem en ple auge, no? I la Casa del Sanglada, per tant, llavors no són 5 dissabtes, sinó que són més. No, bueno, la Casa del Sanglada, pràcticament, es pot caçar a tot Catalunya, es pot caçar al dijous dissabtes i diumenges. El que passa, que aquí qualsevol, només ens permet que sa, com que és casa controlada, només ens deixa caçar 5 dissabtes. Exacte. O sigui, ja vam fer la primera batuda al dissabte dia 6, que vam capturar 6 sanglars, ens van escapar uns quants, però aquí farem, però aquí són justes, estem molt afectats pel sanglar. N'hi ha molts. N'hi ha molts, perquè des del mes de març cap aquí, amb aguais nocturns, per d'àngel, agricultura i altres coses, em portem a 47. De capturats. De unidor, doncs, no? Sí, sí, sí. N'hi ha una quantitat com mai es li ha conegut. Jo, per mi, en aquest tema, potser des del parc hi ha massa respecte aquest sistema de casa, perquè quan nosaltres estàvem caçant, quan era coto, la PC que se't deia, aquestes coses no passaven. Vull dir, que saven més sofin, més freqüent, i aquestes coses no passaven. Podia passar puntualment alguna vegada, però és que ara els accidents de carretera, els d'àngel, agricultura, són constants i arraja taula, vull dir que és una cosa que, potser, des del parc, s'hauria de mirar que poguéssim tindre més excés amb alguna caçera més o d'algun tipus més efectiu. Clar, perquè en principi, els dies que hi ha casa de sanglar, el que fa, doncs, és que hi ha uns límits, llavors es protegeix, la gent no pot... hi ha un límit d'accés, el problema està aquí. La batuda, llavors, tenim que demanar permís en l'Ajuntament, d'acord, en el Pla Tècnic, per tancar camins, perquè, clar, s'està tirant amb bala, amb escopeta, encara no es tira en rifles, sinó que es tira amb escopeta, però amb una bala que té un cert alcance i un cert prell. Llavors, el Pla Tècnic ens obliga a demanar en l'Ajuntament per tancar els camins de tota la zona que es va fer la batuda, i durant les 4-5 hores que dura la batuda, s'ha de demanar que no passi ningú. Està totalment indicat per tot arreu, amb cintes, amb balles, amb cartells, i tot i amb això sempre hi ha algú que diu, bueno, aquí això és part que jo passo, perquè això és part que jo... Clar. I s'han trobat en algun problema, llavors? No, problemes no en tenim, perquè el caçador que està caçant a Collserola, com que està acostumat a tanta gent i d'allò, té molta més precaució que quan estàs a la muntanya tot sol. Tens en el subconscient, tens una protecció de dir, ojo, que a veure què és i què deixa de ser, encara que sentis sololl, en altres ocasions a la muntanya, quan sents el sololl clàssic, ja saps segur que quasi és sanglant, i ja estàs més al tanto allò aquí, tu has de pensar dues vegades antes no pots... Per si de cas, segurament. Exacte, exacte. Suposo que també la gent sabem que està més alerta. Sí, però el problema que tenim és que tot i avisant-los, que està ballat, que està senyalitzat, que està allòs, et passen i sempre et trobes amb algun o altre que és més valent que els demés. Suposo que, de tota manera, comenta que a banda d'aquestes dies de casera, s'han fet també aquests agualls nocturns, aquesta quantitat que comentava, tot això llavors com funciona? Som dies puntuals, organitzats? L'agricultura funcionen de la forma següent. O sigui, el propietari que té el tros té uns d'anys, s'alimenta en l'escolt, s'alimenta en el sembrat, s'alimenta en el que tingui plantat, llavors ve la societat de castellers i mira que ens passa això. Nosaltres fem la sol·licitud al medi ambient, o sigui, a l'agricultura i automàticament venen els guardes rurals i comproven si això és veritat o no. Una vegada comprobada els d'anys a l'agricultura amb 3 o 4 dies ho firma el director provincial i llavors ens diu els dies que ho podem fer-ho i com ho podem fer-ho. Ens limiten els dies que es pot fer i com es pot fer. Si durant aquests dies no n'hi ha prou, es pot solicitar una pròrroga. Però es va fent d'aquesta forma. I participa més gent als dies que venen ara? És a dir, els dissabtes conquerits de Casa Major? El dia que es fa la batuda normalment podem ser 60 inclús 70 persones podem ser en una quantitat de 50 o 60 gossos. De n'hi ha. Aquests dies és una cosa molt puntual i vull dir que s'ha d'anar molt en compte i ho fem tots amb una bona col·laboració entre tots plegats perquè llavors, organitzar una cacera d'aquest tipus no és tot tan fàcil però, de bon dematins hem de trobar, hem de passar llista d'aquí a, llavors la Generalitat ens dona uns planos amb les parades que a on hem de posar la gent, que prèviament aquestes parades les hem fet amb conjunt amb la Generalitat, les hem estudiat amb conjunt. Aquí és un punt ideal per fer la parada, si ells veuen que hi ha una seguretat i llavors l'autorisme, en GPS, la gent que tenim i procedim al sorteig de cadascú a on toli toque, una vegada que cadascú on toli toque hi ha un senyor que els porta i diu mira, aquí tens la parada, no en moguis fins que s'acabi la cacera, que va de la cacera i jo passaré a recollir i em dius si has mort alguna cosa, perquè llavors ho hem de tot, hem de baixar les peces. Tot molt ben organitzat. Necessito una organització una mica preparada i tal. I en el cas de la Casa Menor, que són tres o quatre companys com molt, que van amb cinc o sis gossos o quatre gossos i llavors cadascú va al seu aire, al seu aire, i llavors ja això, el millor, el dia de Casa Menor sí que pot haver-hi gent per la muntanya, però si veus que hi ha gent per allà, doncs te'n vas una mica més cap a un altre costat o ells veuen que estan caçant allà i ja no venen cap allà. Ara hi ha molt de respecte, la gent cada vegada està més mentalitzada a les caceres, doncs és una cosa natural i que s'ha de fer, perquè sinó hi ha totes aquestes caceres. No hi ha, no està tan mal vist. Exacte, al principi sí. Ara la gent ja està més preparada, més mentalitzada amb el tema i veu que és una cosa que és necessària. Si punta gent nova, forma part d'aquesta societat de caceres. La joventut li costa molt. O sigui, la mitjana estem deixant en amunt, però no hi ha cap tipus de cacer. Hi ha alguns, sobretot en els pobles, que sí que s'hi apunta gent, perquè en els pobles no hi ha els mèdics de diversió que hi ha a tant labor a la capital i llavors segueixen més la tradició dels pares. O sigui, que això sí que és una cosa... Hi ha un altre tipus de costum, segurament. Aquí queda menys... Està menja arredat, potser. O sigui, de joves aquí s'enjust, només en tenim que estan entre 20 i 30... entre 20 i 30... S'han d'entendre 6, o per allò, els restos tots, i estem quasi per fora de 60. I altres vegades estem parlant ara amb el president de la societat de caceres de Sant Just. Havia comentat que també es queixava la presència de caceres fortius. No sé si continuen en perquí o si això ha canviat. Això n'hi ha molta, molta, molta, molta. El que passa és que quan es va de nit i aquestes coses és molt difícil de poder controlar, i d'allò, però n'hi ha, n'hi ha molta, n'hi ha molta. I suposo que és... De molts tipus de formes, quan se sap allò d'allò es denuncia. Llavors els guardes rurals estan una mica al quiter del que passa, però tot i amb això, és que hi ha tanta gent en part i amb tants problemes i tanta cosa que sempre hi ha un o altra que té necessitat de... de d'allòs, no? En tot cas, la societat de caceres fa organitzar aquestes batudes, doncs que hi ha 5 dissabtes concrets, també 18 dies per la Casa de Conill, Tudó i Tor, que és la Casa Menor. Si algú vulgués formar part de la societat de caceres, què pots fer per formar-me part? Bueno, al primer carrer, per poder cacer aquí colls sols, necessita un permís de la Generalitat, que aquest permís el solicita a la societat de caceres de Sant Just. O sigui que, primer, s'ha de fer soci de Sant Just i llavors, a la temporada següent, es demana la Generalitat que aquest senyor és soci de Sant Just i que també... que se li permeti, que sàpigues, amb tot el conjunt de soci de Sant Just. M'imagino que hi ha una quota... No, la Generalitat no fa pagar res, però la societat de caceres de Sant Just té uns gastos. O sigui, té uns gastos de federació, després treu la llicència, treu els seguros, que els seguros mirem que sigui el màxim, perquè hi ha el seguro obligatori, que els seguros voluntaris n'hi ha de tres o quatre tipus, doncs treiem el més car que se'n va a uns 50-60 euros per estar segurs que la gent que tenim que s'han, en cas que passi alguna cosa, pugui... La segurança. Que estigui cobert. Molt bé, doncs, moltes gràcies. Jo ara que estic aquí i voldria fer un incís, perquè s'ha assegut una cosa molt... d'allò, últimament, i se'ns va morir el Pere Pedrosa, que ha sigut un gran company de tots els caçadors de Sant Just i manifestar-ho, que ho sàpiguen si algun company m'està escoltant aquest moment, que aquest home s'ha portat sempre molt bé en tots els caçadors, i ha sigut un bon company que sàpiguen que aquesta tarda a les quatre en la missa de Sant Just hi haurà l'enterro. Avui la tarda, doncs, aquest enterrament de Pere Pedrosa, gràcies a tots vosaltres. I que vagi bé, bon dia. Gràcies a tots vosaltres. i que vagi bé, bon dia. Bon dia. Passen 13 minuts de les 12, aquest diumenge. Les 8 del vespre, les les alesia i els Sant Just tipes tos, faran concert de Can Gregoria. Sota el títol de 1000 anys de música sacra, desverneccions i avui en parlem amb el seu president, Pep Quintana, bon dia. Hola, bon dia. Bé, aclarim... Aclariré, he dit coses malament. No sóc el president de desverneccions. Això m'he arriscat, perquè tenia el dubte. No, sóc el president d'una altra entitat que hi participa, i per tant potser has tingut aquest petit de confusió. Però desverneccions... Desverneccions estic a la junta. Sí, això és cert. La presidenta és la Ima Periques, i el secretari és en Josep Maria Marquès. I, en aquest cas, jo també formo part de la junta. Nosaltres tres, en aquest moment, i esperem que serem forces més, i que tindrem també socis que ens ajudin a tirar endavant els projectes que tenim, que tenim forces. Bé, com deies, aquest diumenge hi haurà un concert que serà la presentació d'aquesta entitat desverneccions. Farem la parròquia, les 8 del vespre. És un concert que recoll mil anys de música sacra, que d'alguna manera és el Gregoria com a base, i, a partir d'aquí, els autors que ho han convertit en peces polifòniques, basant-se en aquestes obres Gregorianes. També tindrem acompanyament d'Orga, algunes de les peces han estat rengades i escrites per aquest concert a base de l'Orga, que tocarà en Neil Colgway, que és un organista americà, excel·lent, un bon amic, i que també ens acompanyarà en aquest concert. Per tant, aquesta serà l'activitat de presentació d'una entitat que el que pretén és portar al màxim possible el món cultural per s'enjust. Que d'aquí havia fet altres activitats. Sí, desgracients, exposicions, ja fa temps que està fent exposicions, i en aquest cas s'ha pogut constituir com a entitat sense nens de lucre, amb el seu nid, amb tot el seu estatut, etc. Per tant, s'ha constituït com una entitat, com deia oficial, registrada també l'ajuntament d'aquest s'enjust, com una entitat més. I llavors, procurarem d'aquí, en endavant, portar al màxim possible d'activitats culturals al poble de tot tipus d'esvern accions acrèctiques. No s'atura amb cap tipus de manifestació que sigui purament, cultural, naturalment, no? Això serà aquest diumenge, un principi, costa diners, entrari... No, si la gent és tan amable, pot ajudar pel manteniment de l'orgue, que això és molt important. És un instrument que està a la disposició del poble. Aquests instruments d'aquestes característiques requereixen un manteniment especial i, a més a més, car, per dir-ho alguna vegada, o sigui, costós. I, per tant, intentarem que el màxim d'esforç econòmic que es pugui fer sigui per disposar d'un instrument que ens permeti organitzar cicles de concerts d'orgue que tenim ja previstos per l'envinent. Però és clar, amb un instrument que tingui el màximes condicions possibles... Per tant, de cara a properes activitats ja estaríem parlant de 2013. Sí, no, encara no, eh? Encara som capaços. Com que diu l'any que ve. No, de cara a aquest cicle d'orgue. Ah, per tant, de quina dalt, per exemple? De quina dalt, en Cario Oral. El 18 de novembre, encara hi haurà un altre esdeveniment organitzat per d'Esvern-Axions, que serà un concert de guitarra i violi en l'església mateix. I, per tant, ja us passarem el detall del programa i dels intèrprets, però de primera línia, que s'han fet en una gira internacional en aquest moment, i fan una parada aquí s'enjust el 18 de novembre, tindrem l'ocusió, també, que se'm diu menja, a les 8 del vespre, a la paròquia, de poder-lo sentir. I, d'aquesta manera, anem portant. La primera cosa, diumne, oficial, com a d'Esvern-Axions, amb el seu nívi, tota aquesta qüestió oficiosa, que al final cap ja funcionàvem, això també va ser divendres passat amb l'inauguració de l'exposició d'il·lustració de la Navaria, una veïna d'aquesta injusta il·lustra magníficament bé, i que tenim en el milenari, en el metgedor del milenari, que també convidem aquí a venir a veure aquesta exposició que quedarà en sorpresos, agradablement sorpresos, per la qualitat de les il·lustracions que ha fet la Navaria. I així, el que anirem fent, amb mica en mica, d'Esvern-Axions. Doncs molt interessant, tot plegat, que a les 8 del vespre, a l'aglèsia, al Sant Justi Pastor, hi haurà aquest concert i aquesta presentació oficial. Vull fer el detall dels intèrprets, hem parlat abans de l'organista, del Neil Colway, però també hi haurà l'escola Gregoriana de Catalunya, i després també el cor Auditex Audi, que és de Noies, i cantarem polifonia i Gregoria acompanyats de l'Orga. Jo crec que pot ser un concert realment interessant. Doncs, serà aquest diumenge. Esperem que això no depèn de la pluja, en tot cas, la gent... Sortir de casa se n'ha de dir, però... Exacte. Si plou, la gent sortir de casa, de totes maneres, que s'abrigui una mica o que el fil per a aigua, però que ens acompanyi, perquè quan torni cap a casa, quedarà realment satisfeta d'haver fet el pensament. Segur que sí. Doncs això, pel que fa aquest concert, i ara d'aquí a pocs moments, canviem el xip, i parlem d'història. ... I és que aquest diumenge, l'associació de veïns de Sant Just, organitza la 23ena Cursa Popular, Marxa, Camina i Manifesta de Sant Just, aquest any el lema és contra el desnonament de la teva llar. Tot plegat començarà a dos quarts d'onze del matí, i es llegirà després un cop s'hagi fet aquesta marxa. El Manifest, per parlar de com anirà tot plegat i tenir-ne més detalls, parlem d'aquesta hora amb la Mary Barranco de l'associació de veïns de Sant Just. Molt bon dia, Mary, què tal? Hola, molt bon dia a tots i a totes. És la 23ena, déu-n'hi-do, realment. Ja són molts anys d'aquesta Cursa Popular. Sí, sí. Sembla que els anys no passen, però evidentment van passant. I nosaltres, a partir de l'any que la van decidir a aquesta Cursa, han sofer diferents modificacions, però estem molt contents de continuar fent aquesta activitat en el mar de 6 de tarda, en el que convidem la gent a participar, a marxar, a caminar, perquè, com dius, és marxa, camina, i Manifestes de Sant Just contra el desnonament de la teva llar. Com sabeu, això té un lema donat que nosaltres, com a organitzacions veïnals, estem participant de la recollida de signatures per notificar una llei, una ILP per la proposta d'una iniciativa de la ciutat popular a mar del Parlament de l'Estat per modificar aquesta llei i que les persones no puguin ser desallotjades de casa seva, i, sobretot, que es quedin amb un deute de per vida. És, realment, un dels lema que s'ha triat aquest any de rigorosa actualitat i també, de fet, ja fa temps que esteu, des de la entitat veïnal, recollint signatures, per aquest tema. Com m'estan anant? Quantes signatures porteu? No es tenen ja un recompte. Doncs, el dia 18 hem de mirar totes les signatures que tenim perquè també les hem de portar a la Confederació d'Associacions Unides de Catalunya, a la CONFAC, que és la que s'encarrega de portar-les a Madrid i fer l'enviament que toca, perquè siguin allà abans del 31 d'octubre, que és quan finalitza la data. La resposta que nosaltres podem opinar, o sigui, poder opinar de la resposta que tenim a la ciutadania, és molt bona. Perquè la gent, quan ens veia que ens han posat algunes vegades davant del mercat, i hem tingut oberta la sedola a l'Associació perquè poguéssim passar a signar, doncs la gent se sentia, tenia sensibilitat, davant d'aquesta situació que està passant a moltes famílies. Fins i tot, en algun cas, ha vingut a signar algú de persona que està afectada per aquest tema desnonament. És una iniciativa que va sorgir des de diferents organitzacions, la UGT, comissions obreres, la Confederació de l'Associació Unit de Catalunya, la CONFAC, la Confederació a nivell de l'Estat, el tercer sector, l'Observatori DEC i l'atafor de pels afectats, les hipoteques. Aquestes organitzacions van impulsar aquesta petició. Va tenir certes dificultats en hora de concedir-la, perquè a Manini s'hi va sorgir una altra organització amb el país valencià, que també volia fer aquesta feina, però va entendre o van entendre el Parlament de qui tocava organitzar les organitzacions impulsades des del primer moment. I amb aquesta feina estem. Fa pocs dies, clar, saber totes les que hem recollit, les organitzacions finales difíciles, us ho farem al dia d'avui. Nosaltres estem al voltant de 250 signatures. Una bona xifra, no? Sí, pensem que sí. És clar que qui recollirà moltes signatures serà els indicats, perquè a nivell de tot l'estat estem fent la plataforma de les afectats, perquè són gent molt implicat i que estan en lluita molt directa. municipis potser on estiguin, potser, més afectats, aquí s'han just, ja he hagut alguns casos, però no és tant com altres poblacions, no hi imagino? Sí, però no només els afectats per l'apaldesonament i la hipoteca s'estan molt agrupats, en què són les plataformes que s'han constituït. La plataforma de Barcelona va ser la més potent, però a l'Hospitalet hi ha plataforma, a Sanborn i a Plataforma, hi ha Mossos i a Plataforma, i allà sí que l'utinen dirien les persones afectades per aquesta situació de moment, no? Nosaltres, els censos juvenils, hem fet tant de veu d'aquesta situació que estan patint moltes persones i que calia una reforma d'aquesta llei. Hem dedicat alguns casos amb molt d'esforç i acords, s'han arribat a condonar les persones afectades. Així són els mínims casos i a la dreta d'això hi ha un patiment familiar importantíssim i que nosaltres amb la nostra aportació petita hem volgut contribuir amb aquestes recullides i signatures. Aquesta recullida s'ha anat fent des del local de l'entitat i també suposo que diumenges podrà fer signatures, no? No, és la gran pena, perquè nosaltres el que passa que el dia 21 és diumenge i el dia 18 tenim una reunió a la Confederació per entregar les que tenim i veure si hi ha algun temps marge de poder fer-ho. Però d'altres manera si intentarem ni que sigui tornar a portar a la Confederació que el 23 o 22 al matí si poden recollir el dia 21 que seria molt interessant. Per què s'han de... Per les dades són les dades, no? Ja. La causa estarà present en aquesta marxa que començarà des quarts d'onze el Parc Maragall i quin serà el recorregut? Doncs és un recorregut habitual. Nosaltres el que fem és sortir del Parc Maragall i... Diguem, sortim del barri, sinó que tinguem el barri sot, no passant pel barri centre. Llavors el que fem és sortir pel carrer Mayor, Berger del Pilar, Rodela Creu, Carre Badó, Miquel Rebertem, per al carrer Creu i anem a parar a la plaça. Ara ja no sé com s'ha de dir això, perquè la plaça camuapa i nosaltres sempre diem la plaça, però és la plaça camuapa. És la plaça camuapa, exacte. Allí tindrem, doncs, el que deies, lectura del manifest, tindrem la col·laboració que ja fa anys que participa amb vosaltres de la banderada o, com si diu, canderada. Banderada, no? Banderada. Banderada, no? Banderada. Banderada, que no puc de memòria, dic, no tinc el paper. És aquest grup de joves i no tan joves, que els agrada la percussió i que col·laboren amb la nostra organització des de ja fa uns anys de la qual han sentit molts etissets. També hem de dir que tenim col·laboració institucional. La cursa sempre la fem conjuntament amb l'Ajuntament i les Socials de Veïns. L'Ajuntament s'encarrega de tota la infraestructura de garantir la seguretat dels carrers i contribuir amb el cos també de les despeses que genera la cursa. Ens aporta voluntaris de Badalona que ja també col·laboren des de fa anys. És a dir, que és una activitat conjunta entre l'administració i la nostra associació de dins de Sant Just. No podia ser d'altra manera. Entenem que l'espai de col·laboració ha d'existir sempre entre l'organització i l'administració. A més, a més, és un recorregut molt apte per a totes les edats. Ara l'hem repassat i és molt senzill de fer. No té cap dificultat a nivell de caminar. Poden venir nens, venen imatges, venen llayos... Si recordeu els principis que fèiem aquesta cursa, era córrer per Sant Just. I fins i tot havia establert premis de la primera categoria, l'Evient tal. Però ens vam donar compte que venia córrer per a moltes persones que no eren del municipi. I llavors el que nosaltres volíem era fer una activitat que conscienciés la gent que un domenge al matí sortís per alguna cosa al carrer. No només per córrer, per això pensem que hi ha d'altres espais en què participen. Per exemple, la cursa no farem publicitat, la mussola del Corte Inglés. Nosaltres volíem caminar robant-nos un matí i això era l'objectiu de la nostra cursa. Però això ha tingut modificacions de llarg dels anys, però estem forts regontents de com va. Quanta gent acostuma a participar en un moment, als últims anys? 150, 140. És allò que dius, vam tenir una, la recordem tots, que eren 350, però jo era fa molts anys i era justament aquesta perquè corríven i molta gent de fora. Són gent de Sant Just, que venen, i d'altres gent que també ho saben, i venen. Per exemple, de Sant Joan i desplugues, tenim gent que ve cada any. Hem de dir que al final de la cursa hi haurà també un petit esmorzar amb aigua coca-coc. Bueno, de frescos, marques, que no parlen publicitat, i entrepant. Molt bé, doncs això serà diumenge. D'altra banda també, des de la soci de veïns, continuem amb la campanya de recollida de TAPS. Sí, volem agrair a tothom la col·laboració i l'aportació que fa amb aquesta petita feina de ve conscienciant que no cal llançar les escombreries als TAPS, que es poden reutilitzar i que poden servir per ajudar si més no amb alguna persona que ho està passant malament. Nosaltres, des del primer inici, vam establir, vam veure què podien fer amb aquests diners que recollien, i la veritat és que és més car que l'estratègia de TAPS des del lloc nostre de Sant Just a un reutilitzador que realment els diners que ens donaven. Però, independentment d'això, no era una activitat només econòmica. Era una activitat amb nosaltres volíem incorporar tres elements. La solidaritat per ajudar amb algú, el sentiment de recuperar, utilitzar i reduir, que és el tema de mantenir un sistema ambient mental bo, si podien tenir algun ingressos econòmics. Al principi ho portava directament amb un recuperador. Però ara el que fem és que la Fundació Seur és la que se n'encarrega de recollir en diferents punts que tenen aquí al Baix Llobregat i ells us utilitzen per projectes que es destinem per a persones que han de tenir una intervenció que tothom recordarà a Itàna, una nena de l'Aragó, que a l'avantimiquí que intervenia a Estats Units i que, gràcies a aquesta aportació de TAPS, s'ha aconseguit aquesta intervenció. I, relativament, la Fundació Seur ens va enviant quins projectes es destinaven a TAPS que envien. Hem de dir que, llavors, nosaltres a la despesa que tenim és de portar els tànis d'aquí a alguna delegació de la Fundació Seur o de Seur i hem reduït important d'aquí al cost econòmic. Era de sujectius que a Solidaritat intenta recuperar i, si hi ha alguna degradació econòmic, pues perfecte, independentment, no em balli. La participació de la ciutadania a la aportància que està és cada vegada entendint més. Perquè això també és tan marxa, avui no s'acaba. Aquí sí que no hi ha termini, no? No és tan marxa. Estan marxa i continuen marxa molt temps. I es poden portar al local de l'Associació de Veïns, no? Sí, es poden portar a l'Associació de Veïns i nosaltres els derivem a la Fundació Seur i la veritat és que cada vegada més veiem la conscienciació de la gent. Aquesta és una activitat que de la que ens sentim molt satisfets. Perquè és una activitat agraïda. És allò de que veus que ve la gent amb la seva bosseta i el millor porta 50 tabs. O porta 3. O porta un sac. I d'uns als altres ho envien i no costa res. Quan has de portar els embasos, les ampolles, de sempre buscar el tap, posar-ho en una bosseta, tampoc ocupa molt de lloc a les cases. I et porta, i entre tots, entre tots i totes. Has de contribuir a tenir o a deixar als nostres fills sinets que tinguin la mateixa capacitat de fer-ho. Moltes gràcies. Avui hem repassat diferents punts. Ara hem acabat parlant de la recollida de tabs, però sobretot ens hem centrat en aquesta 23ena cursa popular que es farà aquest diumenge al marxa que a mi no he manifestat a Sant Just contra el desnonament de la teva allar. I tothom, qui encara no hagi fet la situació, hem de dir que el local està obert per les tardes i llavors està a disposició a aconseguir-hi la signatura. També recordem que qui hagi signat no cal que torni a signar, només cal una signatura. Exacte. Sí, sí, es comproven i si estan duplicades se n'organ. I volem agrair també a la ciutadania la sensibilització respecte les signatures que ens ha agollit amb els nostres socis, a la nostra ceu, evidentment que hi ha activitats que es van dirigits molt més als socis, però la nostra atenció dilluns i dijous és per tota la ciutadania que vulgui consultar alguna qüestió o tingui alguna dificultat, algun problema o alguna sugerència. Doncs, moltes gràcies, Meri Barranco, de l'associació de veïns de Sant Just, que vagi molt bé i bon dia. Gràcies a vosaltres per donar-nos aquesta oportunitat d'explicar la nostra feina. T'hauríem de començar. Corre i llengua també, no oblidem. També, també n'hem parlat. Adéu, Meri, que vagi bé. Adéu. En punt, no, un quart d'una de la migdia aquest diumenge a l'exterior del cas de la jove es farà a la 8e, a Fira de l'Intercanvi i al Mercat de Segona Mà, un espai on s'intercanvien objectes i serveis sense fer ús dels diners que ja s'ha fet en anteriors ocasions. Organitzen els amics del yoga amb la col·leuració del cas de les joves i aquest tornem parlant amb el David Roig dels amics del yoga. Molt bon dia, David, què tal? Hola, bon dia. És l'8e edició, de fet, més o menys, que se'n fan un parell l'any, vam parlar el mes d'abril o mes de maig. Sí, sol ser una per la primavera i l'altra per la tardor. I la de la primavera solen fer a part de la Fira de l'Intercanvi i fer-ho com una vermutada popular on la gent pot portar coses per fer vermut. I en aquest cas, posar-hi el que estem a la tardor i que ho comença a venir a oferir-te una mica, posarem una xocolatada també. Serà diumenge al matí. A més, estan en compte que comencem a fer-te la tardor. M'imagino que a nivell de gent també tothom està més per s'enjuus. Per tant, pot ser una bona oportunitat també perquè aquí la gent del poble s'animi o a repetir o a aprovar aquesta experiència d'aquest mercat d'intercanvi. Sí, a més aquesta any hi ha una novetat de fer un mercat de segona mà. A veure si la gent també s'anima a part d'intercanviar de poder vendre i comprar les coses que té que ja no en fa us. Vendre i comprar en aquest cas i que serien diners per això? Sí, en aquest cas serien diners. Volíem fer una mica com una prova, també, per veure si d'aquesta manera més gent es podia afegir aquest tipus de proposta sense desmareixar tot el que significa l'intercanvi, perquè com a filosofia ens sembla molt interessant i crec que no s'ha de perdre el tema de l'intercanvi, però també pos mirar a veure com a veure què podia passar així, fer un mercat de segona mà. Serà aquesta prova. O sigui, d'una banda hi ha aquest mercat d'intercanvi que, com dèiem, no només és de productes, sinó que també pot ser a través de serveis, poden canviar de diferents funcions dels interessos de cadascú, i d'altra banda el que proveu és aquest mercat de segona mà. Si pot portar en aquest mercat? Jo recomano que la gent hi porti el que vulgui, de fet, de tot. La recomanació és que tot el que es porti estigui en bon estat. O sigui, que no siguin objectes de desbossament o per llançar, sinó que tot estigui en bon estat, i que estigui molt clar a l'ús de que s'enfada cada cosa. Jo crec que això... El que ho té molt clar són els nens petits. Les nens petits, quan intercanvien gromos, també tenen molt clar el tema de l'intercanvi. Des de la gent gran que s'ha vingut a vegades per la fira, i vosaltres què feu? Què és això? Una cosa tan senzilla com això, com intercanviar, ja està. I com funcionarà? Tothom qui vulgui pot venir de mateix diumenge, s'ha de fer una inscripció prèvia? A partir de les 10 comença la fira fins a les dues del migdia, i nosaltres seríem una mica abans, preparant el tema de les taules, i el primer que arribi és que els primers que arribi disposaran de taules per posar els objectes. En el cas de que hi hagués molta gent, avalanxa de gent, ja tenim tota l'esplanada que tenim tot el espai per posar-nos a terra igual. Però hi ha disposició, unes 20 taules o una cosa així, i fins ara han sigut suficients. Esperar de manera separada el tema de l'intercanvi que el tema del mercat de segona mà, pot ser una cosa o altra? En principi serà lliure. No volem posar normes, perquè és un mercat petit i popular, volem que la gent respongui per ella mateixa. I veient nosaltres com respon la fira, podem veure igual de cara a un futur a portar idees noves. Creiem que l'intercanvi és una cosa que s'ha fet sempre, s'ha fet des dels inicis de l'humanitat, fins i tot abans que aparegués la moneda. I crec que ja està bé si es poden fer intercambis. El que passa és que si els intercambis es fan en un mercat molt més gran, és molt més difícil. Perquè a mi em pot interessar el que tu tens, però a tu no t'interessa el que jo tinc, sinó que t'interessa el d'un tercer. Suposo que per això es va inventar la moneda, perquè fossin més senzills aquest tipus d'intercambis. Segurament en temps de crisi també són propostes que agafen més força. Vull dir que ara a Barcelona o als voltants de Catalunya, si més no, els tipus de mercats són o fires es fan més o menys... No ho estan sovint, però sí que se'n van fent forces. Sí, sí, sí. I ara més cap a la capital ha sigut potser més tardant, en aquesta moda, però hi ha llocs tipus mieres, que és un poble del Pla de l'Estany, que no recordo, hi aporta, no sé si 25 o 30, hi aporta molts anys fent una fira que és molt, molt, molt gran i que és famosa per... per ser un cap de setmana, un cap de setmana dedicada només a l'intercambi. Aquí són just per això la resposta, suposo que també, que a vegades és un poble complicat de perfil, és difícil de definir, hi ha molta gent que fa coses, però no sé si anima bé la gent o haurà hagut bona resposta. Jo crec que clar, és un poble molt residencial. Llavors, què passa? Els caps de setmana la gent marxa, i està molt a prop de Barcelona. Això a vegades potser per algun aspecte pot estar bé, però per altres, el seu poble així més residencial, la gent no hi fa vida, sinó que hi va dormir prou. Pràcticament. Per això pot ser que hi hagi... Però ja des de la primera, nosaltres hem anat augmentant el volum de gent, cada cop hi ha més gent que sap que això existeix, i que, bueno, no ha sigut el fet que hagi sigut la buitena, vull dir, és que... Alguna cosa vol dir, no? Sí, vull dir que ja va tirant endavant. La resposta, diguem-ne, de mil de persones, no d'això, no? Més o menys quanta gent hi passa, en un matí d'aquest. Potser he contat que cap a les hores, així punta i tal, hi hagi unes 200 persones. Però això cap al migdia, hi ha contant cap a l'una o així, contant que també hi ve gent a fer la xocolatada, a qui haurà la batucada, també, i que, clar, són hores ja que és més normal. El matí sol aplegar la gent que és més fan només de la intercambi, de les taules. Ve gent de fora de Sant Just també? Sí, alguna vegada, però jo crec que són més les amistats de la gent que ho organitzem i de la gent que s'han assabentat, diguem, d'última hora, no? No és tan gent que estigui ficada amb tot aquest tema de la intercambi, sinó de gent propera a vosaltres, no? Bueno, i alguns de la intercambi, jo crec que també, el que passa és que normalment la gent que es dedica a això, això està molt en la seva població, coses, potser, fora d'ella, no? Clar. Llavors, sí, és això. És un mercat molt local, no? I el que costuma funcionar millor, a l'hora de intercambiar coses, són els objectes o són els serveis? O depèn també de cada cas? Els objectes. Els serveis poc. Costa més? Sí, costa més, perquè, clar, però diguem-ne que els objectes, i dins dels objectes també, han vist que tot el tema infantil és molt important, perquè és una cosa que passa molt més. Que dura molt poc, no? Que dura molt poc, la gent quan té un fill, igual, aquella roba, el cap d'un any o així, no li serveix, no? I aquest tipus de... i les joguines, això té molt d'èxit, inclús entre els nens, és una de les coses que agrada molt intercambiar joguines, i això sempre hi ha un sector de material, diguem-ne, més i més infantil. Però després hi ha la gent gran que també participa en nens, en aquest intercambi. Sí, gent de totes les edats. Serà diumenge, recordem, a partir de les 10, la xocolata suposo que serà cap al migdia, doncs. Sí, al voltant de les 12, una cosa així. Sí, mig matí. I la batucada també serà... M'imagino que cap aquella hora pot ser una mica més tard, cap a quarts d'una. Sí, plou, perquè el cap de setmana es presenta complicat, es faria dintre del cas de les joves. Sí, suposo que agafaríem la sala gran, l'espai gran aquell que hi ha, i faríem allà l'intercambi, suposo que... Seria més deslluït, però... Sí, seria més deslluït, però com a mínim tenim un espai una mica gran, un poder ofer. Exacte, que pugui haver una alternativa. Doncs ara aquesta buiten a fida d'intercambi també ha marcat la segona mà, aquest diumenge, a partir de les 10 del matí, a les plenades del cas de les joves, si no plou, avui n'hem parlat amb un dels seus ronitadors, d'amics del yoga, David Roig. Moltes gràcies i que vagi molt bé que hi hagi sort. Sí. En puno un quart de 12 del matí, aquest vespre s'estrena el nou cicle de conferències i excursions de les seves. La primera xerrada serà sobre el paleolític, entre l'home de l'endetal i el sàpia, que és investigador de l'Institut Català de Paleocologia Humana i Arquiòleg, serà les 8 del vespre al local de l'entitat a Teletaneu i per saber una mica com anirà aquesta conferència. El tenim al recanto del telèfon. Bon dia, Edgar. Bon dia, com estem? Una conferència que així, amb el títol, de primeres, el paleolític entre l'home de l'endetal i el sàpia, és avarca molt de temps, no sé ben ben què s'entrarà, aquesta xerrada d'avui. Aquesta xerrada, efectivament, com dius, tracta sobre el paleolític, que és un dels períodes el més llarg en el que els humans hem viscut. I precisament el que em vull centrar és en donar la visió aquesta de que, durant el paleolític, s'ha conformat el comportament humà, perquè és el paleolític, el temps en el qual hem viscut, com dic, el major temps com a humans. Per tant, el comportament humà vols dir àvids i coses d'aquest estil? Exactament, tot el que conforma la manera com som. A mi sempre m'agrada comparar el comportament humà com si fos el hardware d'un ordinador d'un paleolític que ens conforma no només el hardware, sinó també el software. Tot el que vindrà després són programes, petites, innovacions, és a dir, el paleolític, està a la base de la nostra manera de ser i d'allò que ens fa humans. Per tant, és una època clau, suposo, en tota la nostra història? És una època clau, com t'he dit abans, en el temps que hem estat a la humanitat hem estat casadors recollectors que hem viscut en el paleolític. Per tant, entendre aquesta època és entendre'ns a nosaltres mateixos. És una mica el que pretén explicar en aquesta conferència de les seves. Quines són les característiques principals d'aquesta època? Doncs mira, per exemple, durant el paleolític es conforma el comportament humà i es deriven una sèrie d'adaptacions en el nostre comportament que seran claus perquè tinguem èxit com humans. Per exemple, l'innovació. L'innovació en els humans és una cosa intrínseca que és, diguéssim, l'accumulació de coneixements. També és una cosa que es dona èxit. I això és una d'aquestes característiques. O, per exemple, la cooperació. La cooperació fa que tinguem èxit, èxit evolutiu i tot això sumat, cooperació, innovació, fa que triomfem com humans i que avui dia siguem una espècie que està al dia, per dir-ho així, d'alguna manera. Clar, en principi, queda molt lluny exactament de quina època estaríem parlant de quins anys són? Doncs mira, estem parlant de fa uns 3 milions d'anys fins fa, per exemple, uns 10.000 anys. Això és un període de té molt, molt llarg i la conferència el que tractarà és un període molt més curt. Doncs és a fa uns 500.000 anys fins fa uns 12.000, 13.000 anys. És a dir, des que apareixen els passats dels neandertals, els hi delvergències, fins al moment just en què aquestes persones, els neandertals, s'extingeixen i apareixen uns altres humans, que són nosaltres, els sapiens. Com funciona aquest traspàs? És a dir, aquest moment de transició, què és el que ho marca? Clar, això el que marca és una sèrie de circumstàncies, com són, per exemple, l'extinció dels neandertals i després, per exemple, la aparició del que jo em dic, l'explosió de l'abstracció en el cas dels sapiens, per exemple, les pintures ofestres. És a dir, és el fi d'un període en què ja no es viurà cap circumstància que es vivia abans. En això, com et dic, per exemple, ja no existeixen els neandertals i, a partir d'aquest moment, els sapiens, nosaltres, som la única espècie humana que viurà en el planeta, per tant, el panorama ha canviat completament. Clar, estem parlant d'un investigador i arqueòleg d'aquesta conferència que es fa aquest vespre al local de la CES, sobre el paleolític, que, de primeres, quan sentim això, segurament potser et trobes que, almenys, la gent que no està molt ficada en tot aquest tema, digui, queda molt lluny, segur que no m'interessa gens i, en canvi, a la que expliques una mica, ens adonem que ho tenim més a prop, si més no, hi ha més similituds o coses que són importants per com som ara, del que ens pensem, segurament. Fins i tot m'agradaria fer algunes comparacions en les situacions actuals. Ara estem immersos en una crisi econòmica, i sempre, quan es parla d'aquesta crisi, criden analistes polítics, criden econòmics, criden economistes, advocats, però mai criden un arqueòleg. I als arqueòlegs, per exemple, hem vist com han caigut imperis, com pot ser l'imperi romà, com pot ser l'imperi maia, o fins i tot, si ens dediquem a la prehistòria, hem vist com s'han extingit humanitat. És a dir, veritable crisi que ha patit la humanitat. I a mi m'agradaria comparar, per exemple, les crisis que hi ha hagut a la prehistòria i com els humans n'hem sortit per poder donar una sèrie de claus que ens ajudin a afrontar una sèrie d'elements, que ens ajudin a afrontar la crisi actual a través d'aquests aprenentatges que podem extreure de la prehistòria. És a dir, concular una mica amb el que passa avui en dia. De quina manera, per tant, seria un exemple de com s'han sortit alguns representants de la civilització. Doncs, per exemple, aquest exemple que posava abans innovant. La innovació és una adaptació clau perquè els humans tinguem èxit en aquest planeta i per tant, per exemple, avui en dia seria invertir en ciència, invertir en coneixement. I la cooperació, també, com deia abans, la cooperació, les xarxes socials en les organitzacions humanes són essencials per triomfar. Per tant, si unim aquestes dues coses, com pot ser innovar i posar la tecnologia, per exemple, al servei de la cooperació, doncs potser serà una manera de tirar endavant aquesta situació que tenim avui en dia i és que hem de pensar que els humans han de canviar. Hem anat canviant i no hem de tenir por al canvi. I això, per exemple, doncs ens pot ajudar a afrontar aquest panorama. En aquest sentit suposo que no sé si en els últims temps, també, encara es fan descobriments justament vinculats amb l'època del paleolític a Catalunya. I tant, se'n fan a Catalunya, moltíssims, per exemple, tenim copes fantàstiques, com l'abric romaní, la Bora Gran, etc. Hi ha molts llaciments, però només a Catalunya, a la Península Ibérica, a tot Europa. El paleolític potser és una de les èpoques que més informacions va aportant sobre l'evolució humana, perquè es treballa moltíssim. Hi ha molts llaciments i és habitual a l'estiu trobar la premsa que trobes, doncs, per exemple, que el llinatge en l'evolució humana ha canviat perquè s'ha trobat un nou fòssil que revoluciona tot el que el teníem fins als moments presents. S'aposa poc per l'arquologia aquí, a casa nostra? No, a Catalunya s'aposta bastant. Sí, el que passa és que, amb el panorama que tenim, les retallades no només han retallat l'arquologia, ho han fet a totes les ciències, i això es nota. Però, en principi, sí que es pot dir que s'aposta perquè hi ha una gran tradició que també hi tenen molt a veure les associacions, per exemple, l'associació excursionista de Sant Just des Bebes. És una disciplina més científic, sinó també, per exemple, la gent que està aficionada, que surt a fer excursions, troba coves, ens informa, hi ha una tradició i un interès important aquí a Catalunya per l'arquologia. Suposo que també és una altra manera d'acostar-se a la història, tot i que, com dèiem al principi, potser és una època que de primeres crea menys interès en el gran públic. Sembla que en principi crea interès, sobretot perquè la gent desconeix, els sembla una cosa molt llunyana i sembla que potser no té cap repercussió en les seves vides possiblement. Tant vinces i estudiors d'aquest període donaràs conta que, efectivament, és on es conforma el ser humà i, per tant, té una relació amb nosaltres importantíssima. Clar, de fet, el que es demostrarà, segurament, aquest vespre, en aquesta xerrada que es farà sobre el paleolític entre l'home de Nandertal i els sàpions, serà les 8 del vespre local de la CES i serà metge de Carmarós, investigador de l'Institut Català de Peleo, Cològia Humana i Arquiòleg, amb qui hem pogut parlar aquest matí al Josep la Fusta. Moltes gràcies, Edgar. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Gràcies, bon dia. 10 minuts i l'1 a la migdia hem deixat sonar aquesta farola de Miquel del Roig, que ens explicava l'Adrià Calvo, que és un dels concerts que podem veure aquests dies, aquest cap de setmana i, de fet, aquest en concret, el veurem aquí s'enjust en el Mar del Correllengue i també, doncs, a les festes de Tardó. Per això, parlem aquesta hora, per parlar de les festes de Tardó, amb el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Just, serà aquí, molt bon dia. Hola, bon dia. Unes festes que sembla que estaran passades per a Aigua, però com que s'ha treballat amb revisió, hi haurà aquest plebé, per tant, doncs les podem viure amb tranquil·litat, sembla. Sí, sí, això sembla bé. Són les festes de Tardó, i la Tardó és característic que plogui, per tant, hem de tenir sempre el plebé preparat i, en el cas de demà, bastant a última hora, però al final hem trobat el lloc. Queden distribuïtats en dos caps de setmana, segurament el cap de setmana més fort és el que ve, però aquest de unidor, perquè amb el Correllengue, que ja va començar amb aquesta estrena de l'Exposició d'imecres, aquests actes que es fan aquests dies i també, doncs, els actes del Correllengue dissabte o el Justeatre, també tenim moltes opcions per fer aquests propers dies. Sí, de fet, està bastant concentrat en dos caps de setmana. El Correllengue, diem, arriba el seu deseniversari, i, per tant, la gent de la Cala ha preparat un programa una mica més ampli que els de Resany, com dius, amb l'Exposició que va començar d'imecres, i amb el Calvern de demà dissabte, el concert de la nit, i, a més a més, el que t'ho comentaves, en guany tenim dues obres de teatre, una de Justeatre, que es fa de demà dissabte a dia 20, a les dos quarts de 10, a la sala de la Teneu, però si al cap de setmana següent en tenim una altra, que farem... Bueno, farem l'Associació 2050 farà també un obra del Florido Pencil, i, vaja, dues obres de teatre, tres dies de concess, perquè, finalment, divendres vinent, també hi ha un concert de riu al Parador. Fem tota una jornada familiar, diguem-ne, també al Barri del Masjuí, que aquesta és una altra novetat, que hem ampliat les festes fins allà dalt. Jo crec que hem intentat mantenir allò que anava bé, i intentar incorporar-hi quan també hi ha gent millor, aquestes festes amb entitats noves, també en aquest sentit. De fet, són les segones festes de tardor, en què hi intervet també el núcle, com ha anat aquesta feina, aquest treball en comú? Bé, com ve sent habitual en els darrers anys, molt bona predisposició per treballar, molt concentrats, en aquest dia de més concert, allò de nit, però, mira, hem volgut ampliar amb aquesta sopar en aquest petit format, diguem-ne, el dia abans, el dia endres 26, per tant, també crec que en aquest sentit, també tenen ganes d'implicar-se més enllà de la simple organització del concert, que és el que venia a ser habitual per festes de tardor. Segurament també, sí que potser són festes en què la gent surt molt al carrer, de fet, el que ens ja ho indiquen, és a dir, que hi ha participació, que ens desco, potser, des de la seva entitat ja ho feia, però ara, aquest grup, és l'exemple d'aquesta participació més general, segurament. I també el que ens havíem trobat era que per festes de tardor, hi ha el dia fort, que és el dia de Sant Jordi del Carrer, evidentment, i que al voltant d'aquest dia, les setmanes prèvies, un parell de dies després, ens trobem que hi havia molta activitat i que ens hi incorporaven el programa de festes de tardor. I el que hem intentat aquest any va ser prèviament les festes, en recordo si va ser cap al mes de juny, juliol, o fins i tot diria que potser, sí, em sembla que va ser abans de la cançassistiu, vam fer una trobada amb tot d'entitats culturals i amb gent que estiguéssim interessades en participar a les festes de tardor per posar en comú les festes de tardor, perquè les entitats sabessin que és el que feia una altra entitat del poble, intentant trobar vies de col·laboració, intentant trobar punts en comú que poguessin ajudar-se els uns als altres. I amb aquest sentit, ens vam poder coordinar amb les dues obres de teatre, fer dos dies seguits de teatre, ens fem una una setmana i la setmana següent oferim una altra. Intentem que hi hagi entitats que col·laborin entre elles, gegants, dracs, còspel, pujaran al mes llui, a donar un cop de mà a aquesta nova entitat de les associacions veïns del mes llui, que s'estrenen amb una activitat d'aquest tipus i tenen el suport d'altres entitats amb molta més experiència que els poden ajudar a tirar endavant una jornada com aquesta. Tenia prevista una exposició que no es menjés els dies amb una altra que també n'hi hagués prevista, que si la cursa de l'associació de veïns era el dia intentant fer una altra cosa semblant molt enganxada. La veritat de trepitjar-se, que a vegades sembla que tots els actors facin el mateix dia. Això mateix. No va ser fàcil, tampoc, evidentment, parlar-ho en un fòrum d'aquest tipus, que no que ens sedeixin tota la responsabilitat de l'Ajuntament i que siguem nosaltres qui fem una programació que després no sigui del gust de la majoria. Suposo que, com a regidor, també s'està des d'aquest cap de setmanes que has passat el dia munt i avall, m'imagino. Una mica sí. Una mica bastant. Sí, ja tinc previst on anar cada setmana mirarem de fer el que bonament puguem. Intentar ser amb la majoria d'entitats. Perquè també el dia a dia és més difícil, perquè hi ha reunions, perquè hi ha feina aquí a l'Ajuntament, però com la majoria d'activitats són a partir del set de la tarda o al vespre, doncs sempre vas a tot el que pots. Ja sé que és difícil i que sempre és la pregunta que es vol esquivar, però no sé si algun acte que creguis que val la pena destacar que és de gals que no ens haurien de perdre. Home, vols que comenci el programa de la vall? No, per això deies. Si m'has de dir tots, ja sabem que n'hi ha molts. Vull ser algun. Està difícil de respondre, però a mi m'agrada molt Sant Jos el carrer. M'agrada molt aquell dia, hi ha tot el poble per aquí al centre, hi ha aquell ambient dels nens venent joguines i treure uns dinarons, hi ha els castellers a canginestar. Aquell dia és molt maco. A mi m'agrada molt. Però sí que és cert que hi ha certes activitats de les que s'han parlat poc. Per exemple, la Vallada de Cerdanes, que es farà avui es divendres, passat demà diumenge, d'aquest, se n'hem parlat poc, per exemple. No sé, hi ha coses... que passen una mica més despercebudes, que sí que és veritat que potser si parléssim una miqueta més, tindrien més afluència. I que tenen aquest espai les festes a Tardó, en què pràcticament hi tenen cabuda totes les entitats del municipi. M'han començat, d'alguna manera, aquest dimecres amb la inauguració de l'expulsió de la CAL, comencinó en aquest cap de setmana i s'allargan fins al cap de setmana de la setmana que ve, i avui hem volgut repassar una mica com seran o quines són les característiques d'aquestes festes a Tardó, amb el regidor de Cultura. Moltes gràcies, Sergi. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Tots aquests us oferim la repetició del programa Petit Indi, a més, dimarts passat. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.