Avui, a les 9 del vespre, el programa Realitzat i presentat per Maria Quintana. Tots d'aquí us oferim integrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Un recte final de la penya del Morro de 8.647. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern. I parlem d'aquest nou servei de l'Ajuntament de Sant Just amb la Begoña Aró. Begoña, bona tarda. Hola, bona tarda. Explica'ns una mica en què consisteix aquest assessorament, si m'equivoco, m'ho dius, a joves que volen una mica d'informació si volen marxar a l'estranger, no? Exacte, és un assessorament que està dirigit a joves de 16 a 35 anys i es tracta d'assessorar aquests joves perquè puguin començar el seu projecte de mobilitat a l'estranger. El projecte pot ser sempre de mobilitat internacional i pot ser per treballar a l'estranger o fer unes pràctiques. També pot ser per fer un voluntariat o per estudiar. I en aquestes tres línies, abans d'escollir un projecte, pensarem si volem estudiar, si volem treballar o si volem anar a fer un voluntariat. Perquè durant aquest mes que porta aquest nou servei, on per cert estem porta en porta, perquè esteu al costat de la ràdio, què és el que els joves que han vingut a demanar consell o utilitzar aquest servei, què han demanat concretament? Hi ha hagut diverses preguntes de temàtiques diferents. En general els joves venen per informar-se, en general, de què tenen com eines per poder iniciar aquest projecte de mobilitat. És a dir, no tenen molta idea de quines beques o recursos tenim per anar a l'estranger i venen a rebre informació general. Pot ser una de les més conegudes erasmus? Sí, efectivament erasmus és de la beca que ho torga la Comissió Europea i els governs estatals per anar a estudiar un altre país de la Unió Europea. Però d'aquesta són persones que estan estudiant a la universitat i llavors sempre es posen més en relació amb el servei internacional de la universitat. I llavors tenim més preguntes de com anar a buscar feina a l'estranger que potser estudis com a erasmus. I en casos també d'estudis complers que llavors sí que necessiten un assessorament més individualitzat. Però el d'erasmus, diguem que la informació la troben normalment a la universitat. A la universitat, no? I aquí, sobre una mica el ventall de possibilitats, com per exemple, si algú vol anar a estudiar a l'estranger, i quines altres projectes similars erasmus podríem dir existeixen? Existeix un projecte que no és gaire conegut encara, que es diu Servei Voluntari Europeu, del que farem una xerrada ben aviat. Vaig a dir-vos que la data és el dia 15 de novembre. Per la tarda, el que se'l de joves, parlarem d'aquest servei voluntari europeu, es tracta de fer un projecte de mobilitat arreu a Europa, també hi ha d'altres països on es pot anar, però en general es fa a Europa. Llavors consisteix, és una llarga estada de 6 a 12 mesos, i consisteix a fer un voluntariat dins d'una associació en un altre país. Aquest voluntariat és subvencionat per la Comissió Europea, és a dir, tenim el viatge d'anada i tornada. L'allotjament també? L'allotjament i la manutenció. Home, està prou bé, no? Sí, està molt bé. Hi ha diferents projectes, hem de saber que no només hi ha projectes humanitaris, perquè es confon una mica, quan diem voluntariat pensem en projecte humanitari, en aquest cas el servei voluntari europeu, perdó, té projectes en molts àmbits, pot ser àmbit cultural, pot ser àmbit social, pot ser àmbit medioambiental, treballar amb nens, amb persones grans, amb joves, amb casals, etcètera. Aquest nou servei de l'Ajuntament de Sant Just, que assessora els joves i veja una mica també tothom, qui s'acosti, a l'oficina per marxar a l'estrenger, a veure què és el que es pot fer. Per què creus que s'ha fet ara? Per el tema de la crisi, on hi ha molta gent, que per exemple decideix buscar-se una mica, la vida fora, perquè aquí està molt complicat. Què és el que et diuen els joves que s'han apropat, per exemple? Sí, normalment la mobilitat sempre ha existit, però ara, en aquest context que tenim de crisi, de tu, d'Espanya, hi ha gent que potser mai s'havia plantejat marxar a l'estrenger, que es planteja realment iniciar un projecte de mobilitat. Quins són els millors països de l'Unió Europea o els que ho facin més avantatges? No ho sé, però jo em poso al cap d'una persona que efectivament vol marxar i tampoc no sap per on començar. No crec que hi hagi un millor país. És d'apèndol del perfil de la persona, trobarem que el seu perfil s'ha d'acuarar a ofertes de feina o a pràctiques ofertes a un país en concret. Jo diria que aquest projecte, jo els diria als joves, que el projecte de mobilitat és un projecte individual que s'ha de tenir molta motivació per començar, motivació, determinació i paciència. És una recerca de recursos, de eines que porta temps. Hi ha una preparació de 6 mesos i podem decidir una destinació perquè sigui atractiva per nosaltres o podem decidir la destinació d'acord amb les ofertes de feina o culturals que hi hagi al país. Per tant, tampoc és un procés d'un dia per l'altre. Tu pots decidir que jo vull marxar fora, però la setmana que ve no t'aniràs. Exacte, si tenim els recursos econòmics i podem marxar demà, això sempre es pot fer. Posem l'exemple d'un jove mitjà que, si vol marxar fora, potser paga els recursos aquí o no té prou recursos, però no té prou recursos. Si no, hi ha una preparació de 6 mesos. Si no, el veig al billet, la manutenció, l'estança allà i tot plegat. I tu, una mica, el que fas és orientar-hi i ajudar-hi. Effectivament, necessita una preparació mínima de 6 mesos. De vegades el projecte arriba a fer-se abans. Però sempre diem que hi ha una preparació de 6 mesos. Si no, m'equivoco. Hi ha una bona notícia. Ara estarem cada setmana. Una setmana d'imecres i una altra dijous. Si algú vol utilitzar aquest cervell i posar-se en contacte amb vosaltres, com ho pot fer? Ho pot fer a través del mail. Si es posa en contacte amb ell. A través d'aquest mail, la persona pot fer una pregunta concreta que li respondrem al més aviat possible. O pot demanar una cita prèvia. L'ideal és que deixin el seu telèfon perquè jo pugui trucar-los i donar una cita concreta per un dia. Sant Just és un poble amb 16.000 habitants. És un poble amb molta gent. Hi ha passat algú per aquí? Sí, hi ha usuaris que han vingut a assessorar-se. I què és el que han demanat? Hi ha hagut preguntes sobre tots els diferents recursos que tenen. Hi ha hagut preguntes més específics com de dificil·les en treballar als Estats Units. Hi ha també un públic que surt de la mitjana d'edat a la qual ens estem dirigint. Que s'interessa, sobretot, com fer per buscar feina arreu al món i a Europa. Aquest públic, quin és? Majors de 35 anys. I també rebut. Sí, hem rebut demandes de persones que tenen aquesta franja d'edat. Encara que el servei és veritat que està dirigit per joves de 16 a 35. I algun d'aquests joves que s'ha dirigit a vosaltres s'ha convençut o ha quedat satisfet d'aquest servei. I, per exemple, va, menim-ho i ja comencem els tràmits. Vull fer això. Vosaltres també l'ajudeu i que s'espavila el sol. Si veiem que la persona és autosuficient i que s'espavilarà ja sola, li donem les eines perquè hi pugui dirigir-se. El derivem a d'altres entitats on pot fer els tràmits directament. Però també li donem la possibilitat si necessita ajuda d'ajudar-lo directament amb els tràmits. Construir el seu currículum en un idioma diferent. Això és la demanda més comuna. El currículum en una altra llengua. Jo t'ho preguntava si feu un seguiment de persones. Sí, exactament. Fem un seguiment i anem a enviar diferents notícies als usuaris que ja han utilitzat aquesta assessoria depenent del seu perfil. Molt bé. Moltes gràcies per haver vingut al programa. Moltes gràcies. Sí, ha sigut una pinzallada. És un servei molt recent. Tornem a convidar perquè ens expliquis d'aquí sis mesos. He aconseguit marxar a l'estranger i l'heu pogut ajudar a complir una mica aquestes previsions on cada vegada hi ha més joves. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Passa un minut d'un quart d'una del migdia demà al ple municipal del mes d'octubre tractarà la aprovació provisional de la imposició d'atributs i la modificació de les organances fiscals i reguladores de Sant Just és per tant el primer pas per aprovar cap a finals d'any les modificacions dels impostos i taxes municipals. Parlem d'aquesta hora amb la regidora Isenda, Natorrella, molt bon dia. És un tema que sempre arribats a aquesta època ens porta a tots. Tothom vol saber com quedarà, com afectarà. Si et sembla, comencem explicant una mica quin és l'objectiu de tots aquests impostos i preus i taxes públics. De fet, d'entrada a partir de la base de l'impost i les taxes per què serveixen, tant les estatals com municipals com un impost serveix l'administració recull els diners dels ciutadans per poder oferir els serveis obligatoris i necessaris per tenir els serveis mínims de la població. Per tant, partim de la base de que l'ajuntament recull els diners dels ciutadans a través d'unes normatives que es regulen a nivell estatal o local. I, a part, aconseguir l'equilibri del pressupost de l'ajuntament. Amb els ingressos dels tributs i taxes, és amb el que s'aconsegueix poder oferir aquests serveis, el que es quadra amb el pressupost. És un servei de... tens un rebsó, acabes tenint un benefici, evidentment, a partir d'aquests impostos, se suposa. Vull dir que a vegades hi ha aquesta idea negativa dels impostos, però, en principi... Bueno, de fet, és una recaptació per repartir entre els ciutadans, no és que s'ho quedi algú. Això, que a vegades val la pena fer aquest matís, perquè... Sí, és per gestionar aquests diners pel servei de tots. D'altra banda, parlem d'impostos, de taxes municipals, són moltes paraules que potser conforem de vegades. Quina diferència entre impostos i taxes municipals? Tenim tres tipus de... de... de... de... de recaptació. Una és l'impost, la taxa i el preu públic. L'impost és el que haver regulat per l'estat. Es crea amb una llei estatàl·lica. Tots els municipis han de fer la mateixa recaptació. Llavors, això regula la llei dins dels locals, i allà es defineix quins tributs són obligatò... quins impostos tribut són obligatoris, que són tipus els IVIs, els IAEs, els impostos de plusval, els impostos de plusval o de més. Després, el que és la taxa és un servei que només presta l'Ajuntament, amb... amb categoria de monopòlia, com per exemple es pot ser la grua municipal. Que això és de quedar l'Ajuntament en concret, no? Que l'Ajuntament crea taxes en funció de coses que només ofereix l'Ajuntament, són serveis que ofereix l'Ajuntament, i que són en caràcter de monopòlia. Llavors, quan fixes una taxa, per tant, el preu ha de cobrir el cost d'aquest servei. Per accedir-lo, però ha de cobrir el cost. I per atrevant del preu públic, és un servei que presta l'Ajuntament, però que també hi ha serveis privats que es presten. Per tant, ha de ser un preu que no faci competència deslletjada amb els serveis privats, per exemple. Per exemple? Doncs un servei de la bona aigua, de l'esportiu municipal o el servei de l'escola Bressol. Són preus que han de ser competitius que no fem competència deslletjada, imagina't que rebentem i diuen, però per veure'ns, evidentment, els altres polítics privats es saltarien a l'art. Doncs això seria una mica aquest mapa principal, per ubicar-nos i per saber una mica ben bé què implica cadascun d'aquests termes. I llavors comencem a destacar una mica quines són les diferències principals d'aquestes ordenances. Aquest any, evidentment, amb la situació de crisi amb la que estem i amb les dificultats econòmiques que passa a tothom, i que inclús estem ja començant a notar l'Ajuntament amb quan costa que arribin els tributs, les aportacions de les administracions centrals, costa que la liquideja de tesoreria vagi al dia i la veritat és que tenim bastants problemes de tesoreria. La mateixa augment de l'IVA que ens ha suposat ara a partir de setembre a tots un desgavell i, per tant, també ens ha augmentat costos o, per supòs, ens en augmenta per l'any 2013. Per tant, partint de la base de que un criteri general m'aplicar les 4 de les ordenances, fem un augment general de l'IPC. Hem suposat amb un 3,5%, que no sé si ja serà just, perquè el setembre, amb l'augment de l'IVA, ja estàvem sobre aquest IPC. Esperem que d'aquí a final d'any es conservi o es reguli i no pugui més aquest IPC pel bé de tot. Per tant, en principis, impostos i breus públics pujarien en relació a aquest IPC. En general, 3,8, 3,5. I és menys que l'any passat que haurem de posar una mica més alt. Per tant, amb criteri general és aquest, però després hem fet anàlisis una a una per ara les especificacions de cada una i, llavors, quines puja més i quines puja més. Hi ha una mitjana per això? O la mitjana seria a partir d'aquest 3,5%? La mitjana ha estat aquest 3,5%, però si fas la mitjana de tots, a una taxa, per exemple, inclús baixa, per això que et deia que la taxa, el preu de la taxa, ha de cobrir el cos, no pot ser el superior. I, per exemple, posar la taxa de recullidos comercials aquest any baixa amb 7%. Per què? Perquè hem negociat amb l'empresa de recullidos comneries i hem aconseguit, realment, una reducció de preus important. Per tant, nosaltres també baixem la taxa, no podem cobrar més del que s'està recobrant. Per tant, en promis és el 3,5%, però hi ha moltes excepcions, si vols, em puntualitzem algunes. Sí, comencem parlant d'en Príncipe i de l'Ivi, per això que és un d'aquests temes que l'any passat va portar bastant a cua, un cop hi ha aprovades, aprovades la majoria d'ajuntaments, de fet, tot el tema dels impostos, és com va venir aquell decret del govern espanyol, que va obligar a pujar un 10% l'Ivi, a més del que ja s'havia pujat. Exacte, de fet, l'increment, aquest del 10%, que ens va arribar de sobte al gener, era solo lo que ja havíem aprovat, per tant, ja havíem aprovat unes ordinances, i ho vam haver de fer a l'increment. Aquest any, sàpiguen que hi ha també el 2013, ja teníem aquest increment del 10% imposat per l'Estat, hem fet una congelació del tipus de l'Ivi, per tant, aquest any a l'Ajuntament no fa l'augment de la quota de l'Ivi, però sí que tenim aquesta imposició d'aquest 10%. És a dir, que aixecarà només o en recometes només aquest 10%, el que obliga... Exacte, el que ens obliga a l'Estat, l'Ajuntament no fa cap augment de la quota. El que sí que hem analitzat aquest any d'efectes de... Hem modificat una mica les bonificacions que ens permet la llei, que és la bonificació de famílies nombroses. L'hem generalitzat més perquè estava molt restrictiva, i a part, incorporarem, per l'any 2013, unes subvencions a altres termes que no pot anar incorporat dintre de la llei, perquè no ho permet, però fora de la normativa farem subvencions per famílies monopadentals, per vídeos majors i vídeos majors de 65 anys, que tinguin recursos econòmics limitats, i famílies nombroses, que també, malgrat estiguin de lloguer, se'ls rebarquoteixi livi. Per tant, també podran tenir aquestes bonifices. Subvencions referents a livi, en aquestes? Aquestes són concretament per livi, sí. També hi haurà subvencions en algun altre tipus d'impost? Ara m'enganxes, sembla que no, però sí que se n'estaven estudiant, com que va fora de l'orderança això, analitzarem altres temes que puguin afectar, sobretot a temes serveis socials i educatius. Que això ja, quan parlem de pressupost, m'imagino que ja entrarem amb més detalls. Entrarem incorporat. Pel que fa, justament també, vinculat amb el tema de livi, el govern espanyol va fer aquest degret, va augmentar aquest 10%, va obligar d'augmentar aquest 10%, perquè el 2012, o com el 2013, i també recordava que calia fer la revisió cadastral. Aquí s'enjust recordem que és un tema que també apareix, normalment, quan es debat tot això, que fa forces anys que no es fa aquesta revisió cadastral, de moment tampoc es farà. Bé, de fet, és un debat que cada any ens hi trobem. L'any passat, després d'aprovar les ordres, ens vam plantejar de sol·licitar ja la revisió, tot i que des del cadastre estan bastant col·lapsats. Jo vaig parlar amb el cap de gestió del cadastre, i vaig comentar-li que teníem intenció de demanar-ho, però sembla que també està tot bastant col·lapsat allà. Jo no sé si des del govern central, amb la nova llei que estan plantejant de regis indígenes locals, podrà arribar a obligar-ho per allà, no ho sé, però la veritat és que estem intentant també plantejar de començar a fer aquesta revisió, per més que repereixi la situació. Cosa que si s'arriba a fer, suposo que també implicarà un revolsiu bastant important, pel municipi? Jo crec que hi ha moltes sones que ja s'han de revisar, i que no és que estigui tot molt rotassat. La revisió cadastral és de l'any 96, però persones que han anat creixent s'han de fer actualitzacions de valors. Recordem per això què implica la revisió cadastral, perquè a vegades en parlem per situar-nos una mica. En el llibre tenim la base imposable, que és el valor cadastral de l'immopla i la quota. La quota és la que nosaltres determinem, i el valor cadastral és el que determina el cadastre. La revisió cadastral és de l'actualització en funció de sol·licitud de l'Ajuntament, que facin aquesta revisió de preus, i es basen en estudis de situació real de mercat. Jo crec que, inclús ara amb la crisi... És diferent fer-la ara que fa 4 anys, segurament. Hi ha municipis que l'han fet fa 4 anys, i ara tenen uns vols cadastrales molt importants. Ara suposo que tampoc suposaria un augment molt considerable. Continuen repassant més impostos. Per exemple, l'impost d'activitats econòmiques. Aquest hem fet augment de l'IPC, i seguirà amb la línia d'augment d'IPC en funció de la pròpia. Tenim clar que el tema de l'IAE només el paga en aquelles empreses que facturen més d'1 milió d'euros, per tant, no afecta el petit empresari i petit comercià del municipi. D'acord. I, per exemple, el que ha fet l'Ajuntament, l'impost de circulació d'aquests que sempre apareix. L'impost de circulació està congelat des de ja fa anys, perquè ja estem al tope de la quota que marca la llei, que és un impost ben marcat per la llei i aquesta dins dels locals. Per tant, aquest ja està en el límit, en el tope màxim de la quota que podem aplicar. Altres novetats que tenim. La taxa del cementiri municipal, per exemple, que és un... Ara vull en dir, un cop preocupa bastant, és si incrementa només un dos i mig per sota de l'IPC que hem previst. A més, en aquesta taxa també s'incorpora una previsió que, en cas d'absoluta impossibilitat econòmica, es pugui fer una reducció de la taxa fins al 95%, previn forma de serveis socials i també entrem en temes de més de sensibilització de gent que no pugui fer fora en aquestes taxes i de més. El tema de la plusvalua, per exemple? La plusvalua. Aquest el tenim amb IPC, crec. Sí, aquest el tenim amb IPC, però també incorporarem a l'ordenança. La diputació fa també unes recomanacions dels ajuntaments i ens acollim moltes vegades a les seves recomanacions. I una que hem modificat per tots els ajuntaments aquest any i que més és important és incorporar els casos de d'autors hipotecaris sense recursos, el que estem sentint a parlar de la defiant en pago. Que no pot pagar la hipoteca. Si queda a la casa i a sobre quan es queda a la casa, has de pagar la plusvalua. Ah, també. Si tu transmet un bé, sobre aquesta transmissió tens l'impost de la plusvalua, l'increment del valor. Si una persona no ve al pis, li prenen perquè no pot pagar, què passa? Que és una transmissió. Per tant, se suposa que la plusvalua hauria de pagar la persona que el ve. Clar, en aquest cas és bastant absurda. No l'estic prenent, me l'estan prenent. No l'estic prenent. No l'estic prenent. No l'estic prenent. No l'estic prenent. No l'estic prenent. Quan incorporarem aquest concepte de que en casques faci d'educació en pagament, el subjecte passiu, l'obligat a fer la liquidació de la plusvalua, serà l'entitat que quires l'immòbil. El que se li està traient. Tenim una taxa nova. Tenim una taxa sobre el clavegram. No ho hem de fer. Tenim una taxa nova, que es va incorporar com a concepte d'interdel·lívia, però està abolida. Tots aquests anys s'ha seguit conservant el clavegram del municipi. Hi ha un xarxa que cal conservar. Avui dia, amb la política de manca d'inversions i de recursos que no arriben d'altres administracions, ens hem vist obligats a posar aquesta taxa. Ara és una taxa que s'ha d'obligar. S'ha d'obligar, perquè suposa 0,13 euros sobre 1 litro per metre cúbic consumit de la factura d'aigua. Per tant, això el més, com quedaria més o menys? Anualment pot suposar entre 5 i 25 euros màxima l'any dintre de la factura de l'aigua. Incluso en aquesta factura. No hi és directament de l'Ajuntament. L'Ajuntament la recapta la companyia d'aigües i llavors en aquest diners es farà el manteniment dels clavegrams. Tenim més novetats també respecte a altres taxes? Hi ha una altra taxa que es modifica bastant, que és la ordenança 15, que és la referenda a l'ocupació de la via pública. Sobretot amb el que fa les terrasses i balladors. Es va fer una modificació de la ordenança de terrasses no fiscal que ens haguéssim d'adaptar. Aquesta adaptació és a favor que aquelles terrasses que tenen una periodicitat més llarga puguin demanar una taxa per temporades. Això farà que hi hagi una modificació de fins a 40% per sempre. La gent que tingui terrasses ja pot començar a mirar... A conviure-se. Puguin tenir un millor tracte. Doncs també hi ha canvis en aquest sentit. Suposo que s'informarà també els afectats que tinguin terrasses de Sant Just. Sí, de fet, ja ha anat generant llavors s'ha sigut arrel d'això a la qual s'ha anat revisant en més detall el com s'aplicava la ordenança. En algunes taxes, inclús, es fan reducir... 100%. Molt bé. I la provisional, i la definitiva es fa... S'aprova la provisional, es fa la BOB, i llavors hi ha un mes... Es comentaran també el ple de novembre o, en principi, això va a part. És a dir, si hagués delegacions a qualsevol ciutadà pots fer delegacions les que necessiten. Un cop presentades que seria demà dijous. Exacte. Doncs anirem parlant. Avui hem fet un petit repàs, una mica una aproximació com quedaria aquesta provisional de la modificació de les ordenances fiscals i reguladores de Sant Just. N'hem parlat amb la regidòria d'Anna Torrella. Moltes gràcies i fins aviat. Que vagi bé. Bon dia. I aquesta hora és moment de parlar de política municipal. L'Ai Dijous hi va haver el ple municipal corresponent el mes d'octubre. Va ser un ple intent, es va durar unes tres hores, i aquesta hora en parlem amb la regidòria de Sant Just. Bon dia. Aquests plens, que normalment és el de desembre, que sempre és d'aquests plens en què s'aprova el pressupost, que són d'abans llargs i intensos. I d'una banda, perquè hi havia la provisional de les ordenances fiscals, però d'altra banda, perquè hi havia molts altres temes que va ser una d'aquestes sessions llarges i intenses. Maratoniana. Exacte. Vaig veure que també estaves. Vaig veure la intensitat. D'una banda, comencem cinc gas per aquest punt que comentàvem, la provisional de les ordenances fiscals i reguladores. També hem parlat també l'altre dia amb la regidòria d'Isenda Natorrella. És una provisional, i ara també sobre aquest més delegacions, que finalment va aprovar-se amb el vot en contra, però de tota l'oposició. No sé si s'esperava aquest rebut total. Bé, la oposició fa la seva funció. També va sorprendre una mica la posició contundent, però s'ha de respectar. I dir contundent per una cosa. Nosaltres, per exemple, que és el IVI, que és l'impost que paga tothom a Sant Just, es congele. I es congele, precisament, perquè aquest any 2012, des de Madrid, des d'un decret del president Rajoy, ens obligava a tots aquells municipis que no l'havien fet. Et recordava d'alguna manera i et deia, escolti, vostè com que no ha fet això, i no ha girat rebuts, que els que tenia que girar ara li obligo a pujar el 10%. Per tant, creiem que si ja havíem pujat aquest 10% més el 3,5% que havia aprovat l'Ajuntament, un mes abans era bastant injust i fora de lloc que ara l'Ajuntament aprovés un augment de l'IVI. Això, el rest de les taxes, com són la plosvala, les essències d'obres, etc. La gran majoria de taxes estan totes a l'IPC, un IPC que s'ha calculat a l'entorn del 3,5. Hi ha les dubtes que sigui el 3,5 i en algunes taxes, alguns preus públics, inclòs que estan per sota, amb un dos i mig, algunes de congelació. És a dir, enteníem que és una moderació fiscal d'aquesta línia que hem tingut durant molts anys i, per tant, podia ser el cas que, atès que Convergència principalment feia uns mesos, havia votat una emoció conjuntament amb el Govern de ja acceptar, fins i tot, que aquest 2013 torres a pujar un 10% l'IVI, perquè hi havia una certa incertesa en aquell decret del Rajoy i a les homes de dir, escolta, cumplirem això, però no més. Clar, si ja acceptava, que s'havia d'anar a pujar el 10% i ara és ara zero, també va subtar que aquest vot sigui estant contundent. Però bé, s'ha de respectar, ells tenen un posicionament, és molt fàcil estar a la oposició i dir que no es paguin impostos i és molt fàcil estar a la oposició i, curiosament, amb punts a després, que s'augmenti la despesa en altres temes. És a dir, és evident que tenim en aquest any empatit o estem patint com la majoria de famílies i de comerços, doncs, una situació adversa. És evident que l'any vinent en el pressupost, doncs, ens agradaria mantenir aquest pressupost per no baixar, deien a la despesa i per no baixar els serveis públics. I vaig recordar, per exemple, que un punt divi, augmentar un punt divi als veïns de Sant Just significa un ingrés de 70.000 euros. En canvi, doncs, a l'IBA sol, efectiva que ens ha pujat, doncs, inesperadament o esperadament el govern de Madrid, ja són 300.000 euros. Per tant, imagina't si... Que sumeix, en principi... Que sumeix el pressupost municipal. Més 100.000 euros més de l'escola Bressol que no tenim aquest any, no? Més 25.000 euros més, també de la Generalitat de l'Escola d'Adults. Més els plans d'ocupació, que és zero. Més política d'habitatge jove, que és zero, amb ajuts, etcètera, obres, pràcticament res. És a dir, un munt de coses que fa, que és impossible que tu tinguessis només que pujar als ingressos per equilibrar això. Per tant, vol dir que ara, una altra vegada, doncs, un pressupost de contenció, un pressupost de tornar-se a mirar 50 vegades, aquest diner públic, on va, etcètera, etcètera. És molt fàcil dir, no impostos i posi més despeses. Després van estar reculsant punts tan importants com augmentar el número d'habitatges que porta una despesa important, número d'habitatges per aquelles persones que estan en risc o ja estan en risc i ja no tenen habitatge l'Ajuntament, doncs, si s'ha dit els habitatges o en altres casos, els paguen els lloguers d'aquests habitatges. Per tant, és molt fàcil anar a dir en si a totes aquestes coses i a un moment t'hi vostè tot això i parlar a altra banda amb un IVI que es congella votant o no. Es congella tot i això també s'incorporan algunes bonificacions per diferents tipus de famílies però s'el·limina la bonificació per la gent que ho tenia domiciliat. Això va ser una bonificació que tenia un recorregut. És a dir, això es va fer en el seu moment perquè hi hagués un estímul que hi haguessin domiciliacions bancàries perquè era molt més àgil amb els tràmits de tothom, doncs sigués molt més fàcil. Per tant, això tenia un recorregut concret. És a dir, no és que estreguis, que ja no tenia castari d'alguna manera. I per tant, això sí, des d'aquest punt de vista, la gent que tenia domiciliat i per tant, això sí, des d'aquest punt de vista, és possible que així... És un descompte concret, no? D'altra banda, comentava justament aquest tema dels habitatges. Va la pena destacar que aquests són aquests punts socials que es van aprovar al final d'Origència. Aquestes bases per accedir a viatges socials, també el programa Respir respecte a l'residència d'Itàlia. Suposo punts d'aquests que són bastant necessaris en el moment que vivim actualment. Bé, ha muntat moltíssim la despesa tristament, les despeses de serveis socials perquè hi ha situacions molt complicades en moltes famílies de Sant Just, no? Això ho hem explicat moltes vegades, que a Sant Just, evidentment, que hi ha aquestes famílies que estan en una situació molt difícil i que també es preveu que altres caiguin malauradament en aquesta franja, no? El que s'ha fet és posar bastants molts més recursos econòmics i l'any que vinem, ja estem fent la confecció del pressupost, i tornar a haver-ho un augment molt important de recursos per arribar una mica més. És evident que no podem arribar a tot, que aquestes paraules meves es poden desanimar o pot provocar una esperança a alguna família, i això vol dir que jo arribaré. Segurament no, és molt difícil. Aquests moments tenim 800 persones sense tur i hi ha persones que ens queden sense casa. Per tant... Quanta gent ja, Sant Just, que tingui això de pagament? En aquests moments, hem parlat entre 15, 20 famílies sense ajuts entre nostres a la Generalitat, etc. I això hem d'anar paliant i hem d'anar tenint més habitatges disposats a acollir transitoriament aquestes famílies. Serien aquests que les bases van per aquí? Bé, sí, sí. Aquestes bases, el que intenten, és tenir 3 habitatges més, que els té promunse, que l'Ajuntament té un acord amb promunse i li paga aquestes despeses, això no és gratis. Aquest fet voluntari de l'Ajuntament i, per tant, s'han aprovat unes bases entre les famílies, que estan en aquesta situació de risc, puguin optar amb aquests pisos. Això ho seguirem fent. I seguirem posant més més recursos econòmics aquestes partides, com són banc d'aliments, com són beques de menjador, com són beques escolars, com són teleassistències, com són serveis alçat, etc. etc. Doncs que també hi ha gent gran que té unes necessitats d'altres tipus, però que també n'hi ha més. I això fa que el pressupost de serveis socials, en aquests anys de crisis, dèu-n'hi-do. Sí, important. Anàvem parlant dels propers mesos, i el que ve, que és quan es matisarà tot plegat com queda el pressupost, continuem parlant del ple d'ahir, perquè val la pena destacar també algunes de les emocions. Hi havia una que presentava l'equip de govern per donar suport als treballadors públics per la retirada de la paga de Nadal, la paga extra de Nadal i també per l'augment de la jornada, una emoció en què es va donar aquest suport. També es va dir que els regidors renunciarien justament a aquesta paga de Nadal per solidaritzar-se amb aquests treballadors i també es va donar la paraula al comitè dels treballadors que d'alguna manera això s'altregeix era una mica en contra, l'Ajuntament també. Bé, efectivament. És a dir, nosaltres conjuntament amb ells o ells havien demanat que féssim aquesta emoció i si la vida a vegades és curiós, però el tema estava concretament d'aquests dos fets, com tu deies. És a dir, hi ha un decret de Madrid que diu, escolti, els funcionaris públics a Nadal no els hi pagui la paga. I a més a més l'obligo que afegin 37 hores i mitja. 37 hores i mitja abans en feien menys, 37 hores i mitja. I, per tant, nosaltres el que fem és un decret del que el dia assumint el que ens manen. És a dir, ja fa mesos, doncs això arriba un real decret i, evidentment, el real decret ja ho veig en el plaer. I jo faig un decret i jo escolti, això s'ha de fer. Ara bé, tot... Ja ha dit això, el dia següent, i la setmana següent ja ens posicionem i això ho sabia el comitè d'empresa a dir, escolteu, si hi ha alguna manera, que això no sigui possible o no s'apliqui, doncs nosaltres entenem que és una certa injustícia que aquesta crisi, una part d'aquesta crisi, vagi tan encarrilada en els funcionaris. Quan parlo de funcionaris, parlo de funcionaris de tot tipus. És a dir, els metges, els mestres d'escoles, l'escola Bressols, és a dir, tot aquest món. No només els de l'administració o l'Ajuntament. És injust que una vegada més els treballadors municipals i en aquest cas dient dels funcionaris del país, una vegada més reben les conseqüències. I diem si hi ha exemples o alguna administració superior a nosaltres troba alguna manera de que això no es compleixi o que la Generalitat es manifesti, que van contra l'autonomia, de la Generalitat, etcètera, doncs bé, ens canviarem. I això és el que els hi vaig dir. Hi ha un decret del qual he fet complir el real decret, però si hi ha exemples que sembla ser que a les últimes hores sembla ser que hi ha alguna administració superior com és la Diputació a Barcelona, que això ho veu d'una altra manera, a més ho deia l'emoció, demanar al servei jurídic que s'espavilin i busquin una alternativa, perquè políticament entenem que això és injust i ens agradaria que això no s'apliqués. Ara bé, dit això, el que no pot ser és que hi hagi una intervenció de no només aquest tema, sinó de tots de reivindicacions de tots els temes en general, perquè ara es dona el cas que al mes de gener s'ha d'obrir o obrirem una negociació nova del conveni de treballadors i vaig sentir algunes manifestacions o propostes posicionant-se amb una futura negociació. Ara sobre el conveni, ja en parlarem. Ja en parlarem si tenen tants dies de festa d'assuntes propis o no tenen dies de festa d'assuntes propis, o tenen els 25 anys un obsequi o no, etcètera, etcètera, etcètera. És a dir, no ens posicionem amb coses que en aquests moments ni siquiera les hem parlat. En aquest cas, la regidora personal conjuntament amb el gerent i el cap de ser jurídic hi ha una taula de negociació i en parlarem. Així tocava parlar només de la paga extra i dels 30 setores i mitja. I en aquest cas, si es podran fer marxa enrere o matisar-ho d'alguna manera, encara que no estigui aprovat. És a dir, un tallar un decret hi haurà un altre. Vaig fer aquesta expressió. El que han de fer els rejudicis a l'Ajuntament és aquestes propostes que van fer i els treballadors en el pla que manifesten que hi ha diferents ajuntaments, alguns de noms importants, i la Diputació Barcelona, això és així, i es compleix o ha buscat un alternatiu, perquè això s'apliqui. Doncs l'Ajuntament de Sant Josef farà. I també hi ha una gran importància de la realitat del sector públic i que potser, en una ocasió, pot ser reonat, que sigui just per a tantes vegades. Una emoció que ha de fer va tenir força suport perquè la Convergència Unió també va canviar el seu vot després de sentir la intervenció dels treballadors. Molt divertit, que et canvia de vot, de ser molt divertit. I finalment, va tirar a favor el vot de Govern i va votar en contra, i via democràtica es va festanir, finalment. I passem també a un altre de les motions que es van tractar ahir. De fet, aquesta la va presentar Convergència Unió era una emoció per donar suport al que es va provar el Parlament de Catalunya el 27 de setembre el dret de l'autodeterminació del poble català, és a dir, que es pugui consultar a la gent si es vol aquesta autodeterminació. Ho presentava Convergència Unió i va acabar tirant endavant el Parlament de Catalunya i el PSC. Un vot de favor que segons com pot sorprendre, perquè recordem que el Parlament de Catalunya justament només Ernest Maragall del PSC va donar suport. Bé, nosaltres vam estar parlant molt d'aquest tema del grup socialista i vam demanar també que hi hagués una modificació en el text de dos o tres aspectes i, al finalment, vam entendre o vam voler un referèndum per diferents motius. Una, que jo crec que és fonamental, és a dir, primer de tot som demòcrates. Jo crec que primer de tot no cal fer més consideracions. És a dir, vivim amb una democràcia. Per tant, els socialistes de Sant Just diem, escolta, som demòcrates, davant de tot. I, aleshores, que hi hagi una consulta o un referèndum, nosaltres preferim referèndum. Així li vam dir a Convergència. Un referèndum que es pregunti a l'agenda del Catalunya què vol fer i quan sigui gran, diguem-ne, expressar-ho d'aquesta manera que m'ho permets, que ja és gran i molt medú. Però, escolta, què vol fer, vostè, quin és aquest encaix, quin model nacional vol, preguntar-li això, jo crec que això ser demòcrata. Per tant, la democràcia està per sobre de tot els conceptes que puguis tenir. Per tant, aquesta va ser l'argument principal perquè el partit socialista vota a favor. L'altre també va ser perquè es va modificar que jo crec que també Convergència aquí va ser generós i és fàcil a vegades entendre's, potser el Parlament costa una mica més. Que nosaltres li hem dit, escoltem, no diguis que l'encaix amb Espanya ja és definitiu que no hi ha cap manera de deixar la porta oberta que pot haver-hi altres maneres encara. I aquest pot haver-hi altres maneres encara pot ser aquest fal·lisme que el partit socialista defensa. Fixa't tu quina generositat i qui senzill és de trobar d'aquest matís que era important pel partit socialista. Reconeixent que és una situació complicada, però no digui que ja no hi ha vies, digui que pot haver-hi altres vies i per tant aquí ens hi podem trobar. I finalment també es va demanar que no hi haguessin tan elogis que semblava que l'emoció era que l'èxit de la diada i de la manifestació sí que és gràcies a Convergència. I això també es va rectificar. Jo crec que va ser un exemple d'entesa, va ser un exemple igual que d'altres vegades que emqueixo o que no entenc els uns posicionaments, aquest va ser un acte de generositat de trobar un punt en comú perquè estem parlant d'una cosa molt important. S'entén més enllà de Sant Just dins del PSC, per exemple? Bé, jo n'he parlat això a la meva comarca i ho he expressat reiteradament a tots els nivells que primem de ser demòcrates, de ser demòcrates no vol dir ser independentistes, que dir que els límits d'un autogovern els posa al poble de Catalunya no vol dir que sigui independentista, vol dir que ets demòcrata i tu aniràs en aquest referèndum amb la teva proposta com a partit, que cadascú anirà amb aquest referèndum si és que se celebra amb la seva proposta i matis una cosa que tu l'has dit, que és fonamental. El meu vot, aquell dia, d'aquest referèndum, que sigui important, és a dir, que serveixi, igual que serveixi amb unes eleccions municipals, que quan vaig amb unes eleccions municipals voto una persona, voto una altra i al final es compta i guanya el que trenc més vots. Doncs molt bé, jo voldria un referèndum que passés el mateix, que el meu vot, quan el poso a dintre de la urna, el dia segon em diu, escolta i miri, ha guanyat aquesta opció, ha guanyat l'altra i ha guanyat l'altra. Per tant, perquè si no, també pot ser una mica de decepció si les coses duren tant. I finalment, permeten dir que és evident que aquest tema és molt important, és un tema potser apassionant, és un tema de que parlar de l'Eix Nacional i parlar de quina de ser aquest model està per sobre a moltes coses, i no podem fer electoralisme a sota de la senyera, perquè això provocarà molts més problemes. Ara fa setmanes que no se'n parla de que les escoles tenen menys mestres, fa setmanes que no se'n parla de que els hospitals continuen tenint molts problemes per atendre per un tema de recursos econòmics als malalts, no se'n parla de la llista de aturats que cada dia és més gran i no se'n parla de moltíssimes coses que el país té problemes. I només veig el president de la Generalitat en aquests moments, parlant d'això. I això em preocupa molt, perquè la societat té ara uns problemes molt greus. I si hem d'estar passant, si hem d'estar així, durant 3, 4 o 5 anys, també seré crític, perquè no pot estar al país 3, 4 o 5 anys només parlant d'això, i sense fer absolutament res. Qui governa té possibilitats de fer coses. No ens enganyem. No és sempre plorar d'una altra. Nosaltres reben molts pocs diners de la Generalitat. Reben menys diners de Madrid. Però estem fent coses. Perquè tu tens una capacitat de fer coses. I Catalunya és un país, una nació, amb una gran potencialitat. I es poden fer moltes coses. Ara, si estem despistats durant un any, 2, 3, 4 o 5, o el que duri això, jo prefereixo aquest referèndum de la Generalitat. Si les enquestes diuen el que diuen, el dia 26 ens sentiràs dir que el president convoqui ja això. Perquè no pot ser que estiguem anys parlant d'aquest tema. De fet, tant l'especte social, com segurament tot l'especte del paper, l'autodeterminació, o el paper que tindria a Catalunya en un estat propi, és el que marcarà també aquesta campanya electoral, que és pràcticament a punt de començar. I també hi ha unes eleccions en justament, l'alcalde de Sant Just va com a número 51, les listes del PSC. Sí, vaig allà. Està la llista. Sí, és un honor, una satisfacció, perquè que jo recordi, no he anat mai cap company i companya de Sant Just amb una llista de la candidatura del Partit Socialista. Sí que va passar en convergència amb una ex-legidora que tenien. I, en canvi, també estem orgullosos, perquè dos Sant Just Tens, els dos de naixement, encara que un ara últimament ja fa anys que no hi viu, d'on han estat consellers, com a Sant Jordi Maria Ranyer, i també amb Ferra Mascarell, és un orgull també que estigui posat en aquesta llista que hauria de ser així, encantat, perquè només faltaria que no pogués reculsar i tot el que pugui fer per intentar precisament arribar aquest tipus de missatge. El missatge social és que el partit socialista no és capaç. Ara hi ha dos grans debats. I el debat d'eïs nacional i el debat d'eïs social. I, per tant, no podem estar parlant només de l'eïs nacional, perquè és un error i he expressat el que he expressat anteriorment. Però passa que si el Partit Socialista no és capaç, que ara sembla que en els darrers temps ja som capaços, de també fer debat d'aquest d'eïs nacional, i això és molt important. És tan senzill com a vegades també una estratègia, convenciment, però també estratègia. Perquè jo en temo, no tinc la bola, però en temo un parell de coses. Potser després del dia 26 aquesta euforia per aquell que guanyi es desinflarà. I, per l'altra cosa, tinc la sensació que pot ser, pot ser, passa que ho gravareu i ho veiem al tall. Tinc la sensació, o una opció, m'hi he dit, que qui serà més federalista a aquest país és molt possible que sigui el president Mas, al final d'aquest gran recorregut. Perquè quan veig ja frases d'aquestes, darrerament, no, és que no volem la independència com es pot entendre. És que només té sentit si Europa ens vol. És la interdependència. Interdependència, sí. Exacte, tal. És a dir, o sí o no. I, per tant, és aquella independència que vol Esquerra Republicana en tants anys, o no. Vull dir, perquè hi ha uns partits independentistes que... Sí, ara hi ha més. Però aquí hi ha hagut, històricament, un partit que és Esquerra Republicana qui ha demanat clarament la independència. Alta s'hi han afegit. Per tant, bé, doncs veurem el dia 26 d'octubre, o veurem ja un president de la Generalitat que ja diu que va a convocar aquesta consulta, aquest referèndum, i comença aquesta maquinària. Però comença ja sense excuses. Si és que realment, i desitjo que no, perquè sóc d'un altre partit, però que el resultat no sigui el que digui les enquestes i durem perquè no sigui així. Però si és així, el poble de Catalunya li haurà exigit aquest calendari ràpid. Si hi ha aquest punt de vista que vostè comenta i altres dirigents socialistes han comentat altres vegades, presem la cara, doncs és el que no es vol posar tant de manifest amb la candidatura de Pere Navarro. Si es fes més públic, aquesta visió a favor d'un referèndum. Bé, jo vaig estar el domenge que es va convidar el Pere Navarro a tots els 135 diputats que anem a la llista, i això es va dir. S'està parlant que evidentment és un referèndum absolutament legal. És a dir, el que estava dient jo també. És a dir, que serveixi això. Que serveixi. Que no sigui manipulat. I que també passi, per exemple, com unes eleccions municipals. Per mi no em dirà aquesta manera. Que anem a votar i el dia següent hi ha una gran amistat, hi ha una gran convivència, aquí no ha passat res, ens trobem a Can Ginestar. Amb ideologies diferents, però seguim la vida normal. I això també preocupa en un sector que diu que aquesta consulta evidentment ha de ser que el que es digui allà, allà valgui, però a més a més és que no hi hagi cap tipus de discussió perquè la convivència a un país és molt important. Jo crec que es va fer en camí i espero i desitjo que la partit socialista sigui capaç de treure un resultat important i a poc a poc fer veure la importància d'aquest debat social. De l'importància que hi ha al país en aquests moments que cada vegada hi ha més necessitats i que s'ha de governar per aquestes necessitats. Tindrem temps de parlar, doncs en les properes setmanes. Abans acabar, però m'agradaria destacar també el ple municipal justament el moment de la intervenció dels veïns. El president de l'Associació de Veïns, Jaume Rui, va expressar el seu malestar i, de fet, va creure un malestar general també a diferents punts del poble, que hi havia una sensació d'adubtes i contradiccions respecte al bullet i que ha editat recentment via democràtica. I m'agradaria saber, que es fien també una referència a ProMunse i ProEx i tot un seguit d'informacions que no sé si caldria desmentir o com es veu. Sí, sí, no, no, jo crec que ve molt trist. Molt trist aquest tipus de publicacions, perquè ja se li ha fet arribar, doncs, hi ha, també, les queixes oportunes del govern i també de les seves veïns que no es pot mentir d'aquesta manera amb aquests temes, perquè la població rep un bulletí i hi ha algun sector de població que es pot creure tot el que posen aquest bulletí. I és increïble les coses que arriba a dir. I, ahir mateixa, en un tema tan important com a Libi, que se li va explicar 3 vegades que el que estava publicant era absolutament fals, per no dir una altra expressió, absolutament fals, doncs aquest senyor seguia i seguia és a dir, és increïble que li dius, escolta, que és així, que és així, és a dir, que estàs equivocanta i, bé, ella li va veure això alguna vegada ja expressat d'aquesta manera de fer és la que li agrada, i, per tant, no només en aquest tema, sinó també en retribucions del mateix alcald, o de les mateixes regidors, de promunsa, proèxa i coses que falten absolutament doncs amb una demagogia increïble i que, malgrat ahir se li va demanar perquè vam estar votant una cosa que era absolutament en compte el que estava dient i no pot ser que digui que Libi puja el 25% amb una publicació quan ni siquiera el ple d'ordenances que va ser ahir, doncs no s'havia fet fins a la gran contradicció o sigui, ja havia dit en una publicació que pujava a Libi el 25% i no s'havia fet ni el ple, no? i ahir el ple doncs va votar 0 a Libi i li expliques i continua dient que pujarà el 25% per tant, davant d'aquestes coses jo espero i desitjo que la població s'enius que té molt sentit comú doncs realment cregui les paraules d'aquella institució que és la seva, on tot és transparent que pot venir a demanar informació quan se vol veí, que personalment m'hi ofereixo i la regidora hi senta també de anar a desmentir, evidentment que ho desmentirem amb el proper mitjans de comunicació que tenim ara ho estic fent, doncs també el vull a ti, etc, etc doncs acabem ja només recordant que cap de setmana, estem de fet en mig de les Fes de la Tardó, que aquest de setmana és com el punt final i sobretot diumenge amb el Sant Just al Carrer veiem el temps aquest que ens fa patir per diumenge deia al carles que sí, que farà molt de fred però que aguantarà el sol molt bé, doncs que la gent participi en aquestes activitats com ho està fent com tu dius el Sant Just al Carrer és un dia molt entrenyable on hi ha un alt nivell de participació amb molta gent de Sant Just ens saludem, fem convivència en totes aquestes paradetes que m'han dit que aquesta ens rebenten, ens adenyem més que mai i veure la Canalla i les entitats allà doncs amb aquests carrers a l'entorn de l'Ajuntament i de l'Església fa poble i esperar que ens veiem el màxim possible de gent al Sant Just al Carrer doncs esperem que sigui així moltes gràcies al Calde de Sant Just i fins aviat que vagi bé. Gràcies. La lucha es buena de l'estel·le, la s'ho aniré a tu tinoi. Will you dream of me? La lucha es buena de l'estel·le, la s'ho aniré a tu tinoi. La lucha es buena de l'estel·le, la s'ho aniré a tu tinoi. Every night you know you won't dream alone. It's never ending. Of a boy in love with a girl that he can only dream of. When you see the stars shine brightly, I will be thinking of you forever. La lucha es buena de l'estel·le, la lucha es buena de l'estel·le. Stars will shine brightly forever, as long as you know my dreams with you. Come true, come true. La lucha es buena de l'estel·le, la s'ho aniré a tu tinoi. La lucha es buena de l'estel··le, la s'ho aniré a tu tinoi. When you see the stars shine brightly, I will be thinking of you forever. La lucha es buena de l'estel·le, la s'ho aniré a tu tinoi. La lucha es buena de l'estel··le, la s'ho aniré a tu tinoi. La lucha es buena de l'estel·le, la s'ho aniré a tu tinoi. La lucha es buena de l'estel··le, la s'ho aniré a tu tinoi. La lucha es buena de l'estel·le, la s'ho aniré a tu tinoi. La lucha es buena de l'estel···le, la s'ho aniré a tu tinoi. La lucha es buena de l'estel·le, la s'ho aniré a tu tinoi. La lucha es buena de l'estel···le, la s'ho aniré a tu tinoi.