Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Un minut i un quart de 12 del matí aquest cap de setmana has de celebrar la 36ena edició dels càrs de cauxinets i s'hi tiraran 130 càrs. Totes són 260 corredors i per tant se superen el nombre dinscrits de l'any passat. Per parlar de tot plegat tenim l'altre cantó del telèfon amb dels membres de l'organització. Jusfa Salva, bon dia Just. Bon dia. Suposo que hi ha 4 dies una mica de la cursa, tot a punt. M'imagino que acaben d'ultimar els últims detalls perquè tot funcioni com una seda. Sí, sí, ara exacte acaben d'ultimar els últims detalls, una mica de bòlit. Evidentment a l'última setmana sempre hi ha preces per acabar-ho tot i que t'ho pastilles, però la cursa ja està configurada i ja no es queda espelada exacta. Comentàvem ara, que són 130 càrs de cauxinets i per tant se superen en 8 càrs els de l'any passat. També havia augmentat si no m'equivoco l'any passat respecte a l'altre. Per tant, com valoreu aquest augment? És un record d'alguna manera? Sí, per nosaltres a més que som una organització que només portem 6 curses, o sigui, des de la trentena organitzant, és la danya en què hem tingut més cas. A nivell personal estem molt contents, perquè mai havien tingut tants càrs des que organitzem la cursa a nosaltres. I de no, realment molt contents, esperem que cada any anem sumant càrs i esperem que la gent s'ho passi bé. Aquesta pujada que ha gentat pujant és que hi ha més gent jove que s'hi apunta o que la gent s'ho torna a fer com una cosa molt seva? Com és? Jo crec que és complicat d'explicar, suposo que hi ha diversos factors. Però analitzant les dades d'aquest any, per exemple, aquest any, Senyor Masters ha basat en número 1, i Femina s'ha posat moltíssim. A totes les 30 ha posat a 22 càrs. Senyor Masters ha quedat a 21, que és una mica més just per la categoria. I la resta de categories, més o menys, es van mantenint els petits, sempre n'hi han uns quants, i depenent de la generació, com que cada any va canviant, els que segueixen segueixen, i hi ha negacions que estan més buides. Però en general hi ha gent que comença a animar i comença a l'esperit dels càrs que tornaven i s'han just. I el fet que no sigui només que s'hi punta gent jove, sinó que sigui una cosa que vagi canviant, no? I que puguin haver sorpreses cada any com aquest cas d'aquest any, potser. En el cas de les Femines, m'imagino que també és aquest senyal de salut, d'alguna manera. Sí, sí. També hi ha la novetat d'aquest any, que és aquesta categoria amicsta. Finalment, que ens n'hi hauria inscrit sis càrs, suposo que per ser el primer cop no està malament, no? No, per exemple, com? Està bé, estem contents per provar una categoria així que ens hem d'inventar els de la comissió per provar coses noves. I sis càrs, doncs està molt bé. Està bé que tingui èxit i que cada any que vén, quan es assistin, 12 o més. Clar, exacte, que sigui com una mica de prova i a veure si també acaba d'encarascalar aquesta, m'imagino. Exacte. D'altra banda, també hi ha... es rebateix la categoria de cartxó en Déu, que ja s'havia fet en altres edicions. Suposo que per trencar una mica també el... Amb la dinàmica de la cursa, no? Una mica, que la gent es pugui tirar i ja no sigui acompatint dels altres, sinó una baixada per riure i passar-se bé. I això pel que fa a les còrres més generals, no sé, suposo que a nivell general, és a dir, logístic, m'imagino que esteu acabant de rebre moltes còrres, però tampoc no hi ha més novetat respecte a la cursa que hem vist altres vegades, no? No, sobretot, exacte, sobretot la categoria amicta, com a nova categoria, de baixar el cartxó en Déu, que continuem fent canyes, no hem pogut fer per colpar la pluja, però que tant repetirem, esperem que la gent s'havia animi, i a nivell general ja està, és repetir el de caranya, la fórmula funciona, i és només s'ha de replicar bé i ja està, ja fa així petits canvis. Els corredors són tots de Sant Just? No, no tots, però tampoc tenim gaire projecció cap a fora, que per dir així, no tothom és de Sant Juli, gent de Sant Felí, gent dels Plugues, tota la majoria és gent d'aquí, la majoria és gent d'aquí, la gent de Barcelona i tal, aquí encara no arribem, en sembla. I això és intenció una mica vulguda, és a dir, que els car siguin així, Sant Just Tengs, d'alguna manera, o és que gent de fora ho veu com una cosa estranya encara, i no s'ha acabat d'exportar com a idea? En part, ens agrada que continuïs sonant una cosa a la poble, i tampoc volem fer-ho aquí, que vinguin 300 càrrecs, perquè el logísticament és impossible de gestionar, i ens agrada que sigui de Sant Just, però evidentment també esteu oberts, que vinguin gent d'altres, de Molins, de Sant Felí o de les Plugues, de Barcelona, i a gent que hi havia uns nois que venien de Vilafranca, Fonsant, de Tirart, s'hauria de dir que... M'ho veus, que vinguin tothom, però també ens agrada mantenir... L'esperit de poble, no? Exacte. I de fet, 260 corredors, perquè són 130 càrrecs, i tampoc és fàcil d'organitzar, quan sou aquests dies organitzant, tot plegat? Bé, el núcle, que seria com el núcle, que estem tot l'any organitzant la cursa, la gent que organitza l'organització, en sí, són 11 persones, que ens venim amb diferents àmbits publicitats, control tècnic i seguretat. Són 3 apartaments diferents que funcionen, i entre els 3 coordinem la cursa. I el dia de la cursa, que així que evidentment necessiten molta més gent, arreu a ser unes 40 persones, més o menys. Entre els col·laboradors, que ens donen els cops de mà, controls que també venen, unes 40, per poder tirar la cursa endavant. I és fàcil, és a dir, coordinar-lo tot plegat, aquestes 260 persones? Hola. Ho patiu una mica, ara ja. A ti, hi ha moments en patir, hi ha moments que t'ho passes molt bé, general, la gent és al decadent, una mica, els més nous sí que els explica més, però la resta ja són 36 anys en el mateix, més o menys, la gent que porta 36 anys. La primera és la última, ara. Hi ha algú, realment, que repeteixi? Sí, sí, sí. Hi ha gent que porta molts i molts anys a tirar-nos en cas. D'un i dos, d'un i dos. Doncs, aquest cap de setmana, l'altre tema que sempre apareixen, justament els dies abans, els dies prèvits, és aquesta por, perquè ploguin, que d'abans, el Carles Hernández, que diu menys, ja sembla que potser plauria una mica a primera hora, perquè no seria res destacat, m'imagino que, com va passar l'any passat ja, no sé que sigui un gran xàfag, no se suspén la cursa. No, no, no. Tota la logística que anirem per moure, tot el temps per muntar la cursa, no és fàcil de suspendre i posar per una altra setmana. Llavors, no sé que realment que hi hagi el diluvi universal i guanyem molt clar, no? I tothom ho digui. L'any passat ens vam demostrar nosaltres mateixos que passava que plogués. I mira que va plorar l'any passat, la cursa es podia fer i no hi havia risc, vieu o risc s'adaptable pels corredors, no? I la gent subvena el que anàvem a passar bé i els cals van poder anar. Per tant, en principi, no hem debatit, doncs, pel que fa aquest de setmana. I d'altra banda, pel tema públic, que dèiem que, amb els últims anys ha crescut molt els corredors, com el veieu, el tema de gent que ve a veure-ho? Creus, es manté? Falta una mica més? Bé, més o menys... És que, clar, és complicat de veure quan estàs organitzant i t'hi fixes poc, no? Però sí. També depèn de les hores, m'imagino, i tot s'acumulant que va al final. Exacte, el diumenge a l'última hora, el setemí final i final, està jo, que ho esplaníssim i on dissabto el matí, doncs hi ha quatre persones mirant, no? També és lògic, no? La gent ve a veure-ho interessant, que és a veure el siscar baixar, a veure com fa la pinya a la burba i passar-s'ho bé. L'emoció concreta, no? Exacte, a buscar l'emoció concreta. Però bé, estem molt content, realment, que som dels actes culturals de Sant Just, que m'ho veiem més gent dol. Sí, això te n'ha matit, de fet, que és un d'aquests esdeveniments que, a part del Sant Just al carrer, que també són dels grans altres actes, però quan penses en festes o actes festius de Sant Just, que tenen gent de dades diverses, són els carces com un dels símbols, d'alguna manera, de Sant Just. Sí, sí, estem molt contents, això, que vinguin tant de gent a veure'ns, no? S'ho veurà que també, a 36 anys, fa molta feina, no? I és molt més fàcil que la gent et tingui, perquè ja saben el que és. Però sí, sí, estem molt contents, que vinguin molta gent i que ens veguin, i que els agradi i que participin, no? Exacte. Doncs serà aquest dissabte, i aquest diumenge, aquest dissabte, a partir de 2.45 del matí, comencen els entrenaments, no? I cronometratges, i s'allarga fins a les 6 de la tarda, fins que es fa fosc, no? M'imagino tot plegat. Sí, intentem, no només la veig possible, perquè els carles no s'intervaixen foscos, però, tal com veu, el temps, el canvi de l'hi tot, fa que tot vagi a anar molt més tardant, però intentarem que els carles no vagin... De nit, a les fosces, exacte. I diumenge de 9 a 3, la cursa, que durarà totes les allargades durant tot el matí. També he creat aquest hashtag Car 2012, que... Sí, que tot el pot utilitzar, i el pot fer servir per Instagram, per si vol penjar fotos, fer comentaris... Sí, exactament. En sembla que es llegiran aquests tuits en directe, el mateix diumenge. Per tant, a mesura que tenen real, per tant... Anem a uns geniales kikers, els dos diumènecs, el hashtag Car 2012 ja anirà... Sí, sempre és una al·licient, també, els fets de que es puguin anar comentant el moment. Doncs tot plegat aquest cap de setmana, que es fos salva a membre de l'organització. Moltes gràcies, Justi, que vagi molt bé, molta sort. Moltes gràcies, moltes gràcies. Que vagi bé, bon dia. Hi ha moltes opcions laborals o professionals, on la gent pot trobar recursos per ser al seu projecte. Segurament el canvi, que a vegades és positiu, encara ens fa massa por. Exacte, aquest és un dels conceptes que treballem amb la gent. N'hi ha por, perquè hi ha canvi, perquè no saben què és el que pot passar al dia demà, però precisament amb xerrades com les que vam fer a Can Ginestar, gràcies a la regidoria de promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just, a la gent li ensenyem totes aquelles coses que pot fer, perquè quan surti al carrer pugui trobar sortides professionals laborals, on tingui uns beneficis econòmics que siguin molt interessants, tot i la situació que tenim actualment de tu. Com són alguns dels consells? Per on s'ha de començar, és el que hem de tenir clar des d'un bon principi, si volem tenir en compte tot plegat. El més important sobretot és que la gent entengui que en una situació com l'actual, hem de fer coses diferents per obtenir resultats diferents. Per aquestes vegades ens ho veiem que la gent vol canviar, vol superar aquesta situació de crisis o de tur, però fan les mateixes coses que han fet sempre. A les hores del projecte ja sabem d'endemà quin seran. El que ens ensenyem són les noves tendències, que estan sortint ara mateix, que no coneixen de crisis negocis, que no coneixen de crisis com són el valor de les persones, tot el que tingui relació o vinculació amb internet, o per accepte el mateix network marketing, que és un model empresarial de futur, que està creixent moltíssim a tot Europa i Espanya també, i els expliquem com funciona aquest model de negoci, perquè la gent veig que té una opció, una alternativa, i el tipus de persones que hi havia i la xerrada, o en general, el que us trobeu que va cap aquí, és gent jove, o també comença a haver-hi gent d'un sector de 50 anys, que potser tampoc no acaba de trobar el seu espai dins d'aquest nou panoram actual. Exacte, ens trobem un perfil molt variat de totes les edats, gent amb perfil professional molt diferent, gent que n'ha estat empresaris, gent que potser són emprenedors que tenen projectes al cap, i poden venir gent de 20 anys, o gent de 55, per estrenar l'atur, que busquen diferents opcions, però saben que el mercat laboral de Catalunya i Espanya pot ter per oferir-los. Aleshores, nosaltres els ensenyem models de negoci, models d'empendre projectes propis, com el network marketing, que són dels projectes professionals amb més sortida en aquests moments. I com seria, doncs, aquest model de sortida professional? Tinc un model que si tu parles amb qualsevol persona al carrer, que si tots coincideixen quan et diuen, quines serien una de les possibilitats que tu milloraries la teva feina o la teva sortida professional? Tota la gent et diu, mira, Miguel, a mi m'agradaria poder gestionar el meu horari per tal de que pugui compatibilitzar el que és la meva vida familiar amb la meva vida professional. M'agradaria tenir més ingressos, que és una de les coses que tota la gent espira professionalment. A més, m'agradaria el fet de poder treballades a casa, potser. Doncs bé, aquestes són algunes de les opcions, algunes de les tendències futures, que quan feia deu anys ens deien, treballeu-s'hi des de casa, ens semblava estrany, treballades a casa. Però cap persona dubta, que a dia d'avui, amb un ordinador, amb una connexió intermet, hi ha moltíssims autònoms o freelance que estan desenvolupant projectes que són lucratius, econòmicament molt interessants, que et permet tenir una qualitat de vida molt bona. Això és el que nosaltres els hi expliquem. I en el sistema de l'estat espanyol, creus que tot aquest model funciona, o encara s'han d'acut algunes coses o d'adaptar justament en aquesta línia? Perquè potser és més restrictiu que en altres països. Bueno, de fet, el model de negocis del network marketing està creixent moltíssim. És un model de negoci que està molt regulat al nivell estatal, com a nivell europeu, internacional. Aquest és un model que estem parlant, que jo des dels anys 40 ja va començar, va creixent moltíssim tot i que els darrere 10 anys, aproximadament, el creixement que està tenint és molt gran. Perquè la gent està buscant coses diferents. La gent no creu en un model laboral on tens una feina de per vida, perquè ja tothom entén que això ja s'ha acabat, i a les altres està buscant diferents opcions com aquestes, que cada vegada estan tenint millor acceptació. Doncs això és una mica el que es va explicar ahir, en aquesta xerrada per anar enbernadors. Molt interessant, no sé si repetirà aquesta experiència, aquí s'enjust o en principi va ser una cosa puntual. En principi nosaltres estem fent xerrades com aquesta, tot Espanya, a Catalunya hi ha un fet de diferents ajuntaments, està tenint una molt bona acollida, de fet, amb el brexitor de promoció econòmica, el que dono les gràcies per poder col·laborar conjuntament, que van fer Ai Can Genesta, amb l'acceptació que va tenir perquè la gent va quedar molt contenta, ja van parlar de fet, que si hi ha més persones interessades continuarien fent xerrades com aquest. Doncs molt interessant, perfecte, moltes gràcies per fer-nos avui això, explicar-nos una mica com va anar aquesta xerrada, i també comentar algunes dels consells de les pautes que es van donar en aquesta xerrada per anar enbernadors. Anem parlant amb Miguel Rodríguez, responsable de l'empresa Network Consulting, molt bé i molt bon dia. Gràcies, molt bon dia. La sèrie local de l'Assemblea Nacional Catalana continua aquesta setmana, amb els diàlegs per la independència. Aquest dijous el convidat és Martí Anglada, periodista i excorresponsal de TV3 a Brussel·les i a Berlín. Justament aquesta experiència servirà per debatre sobre el present i futur de Catalunya Europa i també les relacions internacionals de Catalunya. Per avançar el que es tractarà aquest dijous, aquesta hora tenim a Martí Anglada a l'altre cantó de Telefon. Molt bon dia. Suposo que per la seva feina acumula molts anys d'experiència s'està explicant el món a Catalunya, però com ens veuen des de l'estranger a Catalunya? Doncs això varia segons els països i varia segons les èpoques, és evident. És a dir, a Europa, que no la clàssica és una empària, que es té més a veure amb els altres països europeus, us han dit durant els anys, diguem-ho així, de les primeres presidències pujals, que eren els anys 80 i especialment els anys 90, ens van veure com un model... era molt conegut, el cas català, com un model d'autogovern pacífic dins d'un altre estat, que tenia un model d'autonomia. I això va ser molt mirat, amb molta atenció a països desapareïdos com a Itàlia, com a la mateixa França, com a Anglaterra. Era un fet conegut, que va ajudar també el tema dels motors d'Europa, que formava Catalunya amb una regió francesa, amb una regió italiana, era un barri allà i amb una regió alemanya de l'Albert Wittenberg. És a dir, això va fer una imatge de Catalunya com a model nova independència, però sí d'autogovern dins d'un altre estat. Era com un model democràtic i pacífic. I això després es va obrir un parem que va ser que va canviar, que va ser l'època de la presidència Maragall, que a la qual va ser l'accent, que es va posar l'accent en les relacions amb el país veïs, especialment en França, en el tema de la veuró-regió Pirineu-Vaiterrània, que com que recordarem Maragall em volia dir Canigó, la regió Canigó, i això era una clara aposta per a les relacions transfontaleres, transfontaleres no només en la Catalunya sinó també en l'Occitània, en la Mísdia i Pirineu-Françès. Per tant, en tot el mitjà en França. I això va ser una aposta, una aposta de veïnatge, en clau europea molt, molt interessant. Després d'aquesta truura, es van ensenyant, ens han anat veient, en furge del moment. I va haver un... com un període, diguem, un període fosc, un període no existent, que és el període de segona a l'altre partit, en el qual hi va haver la divisió, la política exterior de Catalunya va estar dividida, hi havia part a l'Europa de la Penya de Presidència, la no-Europa de la Penya de la vicepresidència, amb el qual es va arribar una situació bastant semblant a la paràlisi. I això, això... ara, ara... ara, per l'últim, i en canvi, perdona, en aquesta segona fase del govern tripartit, en aquesta segona, hi va haver-hi esdeveniments que van tenir un gran ressò, un gran ressò també en aquesta projecció d'una Catalunya pacífica i democràtica, que van ser el referèndum d'Arenys de Mont, i després el de Barcelona, sobretot el primer i l'últim, i després, per sobre de tot, la prohibició de les curses de granals, que això va tenir un ressò mundial enorme. I això va ser una imatge que ha anat tant la democràtica i pacífica d'Arenys de Mont i Barcelona, i totes les coses del mig, naturalment, però aquest procés diuen que va començar d'Arenys de Mont i va acabar a Barcelona, i la prohibició propera per l'Arenys de Catalunya i les curses de braus, això va tenir un gran ressò, passant en el segon, un gran ressò benèfic, molt benèfic en aquesta imatge democràtica i pacífica de Catalunya. O sigui que el segon tripartit, per dir així, no va tenir com al govern un apoll de l'exterior estructurada, però en canvi, es van produir uns esdeveniments d'una enorme ressò. I aquí sí que aquest segona projecció de Catalunya estic parlant de l'àmbit europeu, sobretot, en aquí aquesta segona ja no va ser un clau de model d'autogovern, sinó un clau de nació amb aspiracions d'independència però democràtic, democràtica i pacífica. I això, i amb això els famílies diuen que és ta mare, ara la meva última és, evidentment, aquesta, la macro manifestació de l'11 de setembre, de la diada, de la veredillada, que això, diguem, ja ha obert un nou capítol, però també, i afortunadament, sempre previst per la caràcter democràtic i pacífic de la reivindicació independentista catalana. I l'exceleració d'aquest procés justament vinculat una mica amb aquesta manifestació, els ha agafat desprevinguts? Perdona, ho he sentit bé. Dic l'exceleració d'aquest procés justament vinculat amb aquesta manifestació, els ha agafat desprevinguts alguna manera als països de l'Unió Europea? Desprevinguts no és la paraula, sorprès sí, sorprès és la paraula, és a dir, desprevinguts no, no, desprevinguts, o més, evidentment, tenien això per poder aplicar el tema desprevingut i el tema d'Escòcia, i el tema d'Escòcia és tan més antic, és a dir, amb el seu arribar a les taules de Brussel·les, per tant, salva amb a guanyar les resolucions, ja diuen que faria un referèndum, per tant, aquest tema el tenen sobre les taules, els deien portat per Escòcia des d'abans, la paraula desprevingut no. Una altra cosa és que no l'hagin fet públic, que no l'hagin fet públic encara, una posició, i de moment no la faran, una posició sobre què faran amb les coses de Catalunya, això no ho han dit encara, no ho han dit la Comissió Europea, formalment n'ha fet cap declaració oficial, llavors hi ha xerrameca, hi ha contradiccions de comissaris, que un dia hi havia una cosa al davari o a la contrària, però no hi ha hagut cap presa de posició oficial de la Comissió Europea, però això no vol dir que no estiguin desprevinguts. Realment han tingut temps per meditari, perquè no crec que sigui el que faran amb cada possibilitat, i segons les pressions que redirem cada moment. Crec que preparats sí que ho estan. El que no s'ho siguem d'una manera, aquesta preparació que han pogut fer, s'hi ha portat a ser de posicions onàmimes, això ja ho ignoro, el grau, però desprevingut no seria... Només sorprès, sí, sorprès, sí, perquè... Vaja, és que la sorpresa de la magnitud de la manifestació... Passa per aquí, te l'ha pogut ser, no? També ha passat aquí, la sorpresa, i és una sorpresa que segurament algú que es pugui escoltar de Sánchez Esvern, el que és la sorpresa. La sorpresa ha sigut molt general, i la gran caràcter pacífic de la manifestació, sobretot les enormes, les colossals dimensions, això a l'escala europea s'ha de qualificar de colossal, i d'aquestes que són molt, molt únicas, això sorpresa a tothom, a tothom, començant per la gent que ens escolta. És molt d'hora per saber que a Pona hi ha tot plegat, segurament, però aquests dies que també s'està sentint diferents veus, algunes d'aquestes veus que pronostiquen que una Catalunya independent quedaria fora de l'euro, es contempla aquesta possibilitat, seria viable? El que diuen algunes veus és que seria fora d'Europa, fora de l'Unió Europea, fora de l'euro, n'he sentit, això és molt més roàtiu, és a dir, fora de l'euro, en últims dies de baix, el de l'euro és impensable encara, i fins i tot, a la hipòtesi, de que Catalunya passés una temporada fora de l'Unió Europea, no quedaria fora de l'euro, això segur que no, perquè l'euro no és una qüestió de partit departàniol a la Unió Europea, és a dir, es pot tenir l'euro, si vostè va a Montenegro, posaran veus, i no tenen pas, i no són pas membres de l'Unió Europea, i això ho tenia una moneda, no, no té res a veure, no té res a veure amb el partàniol, amb un culte determinat. El que sí té a veure és el poder participar en els organismes dirigents d'aquest club, és a dir, una Catalunya que quedés, puc, que això ja ho veurem, ja ho veurem, que està tot molt, jo no ho crec, jo, pels començants, no crec que Catalunya quedi fora de l'Unió Europea, però sí que és, encara que fos la temporada, segur que continuaria a utilitzar l'euro, això, però el que passa que no tindria accés ha de ser tenir una veu decisòria al banc central europeu. Això no, com li pot passar a Montenegro, o com li pot passar a Andorra, que també té l'euro, i tampoc participa de les decisions, o no pot participar de les decisions al banc central europeu, però l'euro no ho trauria ningú, home, a l'Europa ho fan tot amb temes d'economia, ho poden ser tot, poden ser mal d'estes, poden ser lents, però que no són les suïcides, això no han sigut mai. Per tant, això és evident que no passaria. Una altra cosa és el tema del quedar o no fora de l'Ònia Europea, això s'ha de veure, això s'ha de veure, perquè per això hi ha hagut fixi si bé, hi ha hagut opinions de tots colors, i sobretot hi ha hagut dos comissaris europeus, els únics que han parlat sobre aquest tema, un és espanyol, que és el Coquino Lamonia, l'altre que és el Luxemburguesa, que és la Vivian Redding, la Vivian Redding, si vostè ja fa les declaracions que va fer el diari de Sevilla, deia exactament el que podria dir el Julio Junqueras, per entendre'ns, per... Disculpi, la llògica diu que aquesta gent vol continuar a Europa, i la llògica és que volem de sobre amb una taula, però aquesta gent ho han de continuar. És el que li va dir el diari de Sevilla. És una cosa que ha de rectificar, perquè és clar, l'Espanya té un govern, és un país dels mitjans, mitjans, tirant a grans de l'Ònia Europea, va presionar i la dona ens l'ha rectificat. El Múnia depèn del Bar, l'Almúnia, ara, ara, ahir, estava al Madrid, i ahir va dir, però abans d'ahir, o ara, aquesta setmana, va dir que quedaria fora de l'Ònia Europea, a Catalunya, però en canvi, en canvi, quatre o cinc dies abans, a Barcelona, havia dit que... M'han dit que a Brussel·les, quan li estan per un mitjà d'aquí, havia dit que era poc honest, que no era honest, dit exactament, això són paraules textuals d'ell, que no era honest, dit exactament que Catalunya quedaria fora, i dir la mateixa persona, i dir que ell parla de la segona lloc on està, i en tot cas, és pescoviós, perquè és el que, en quatre o cinc dies, l'Almúnia ha enfilat la via de la Resona Estadat, perquè va dir que seria res una, i es diu que ell mateix ha dit cinc dies després, això em diria, això el que passa aquí, és que hi ha pressions, hi ha pressions, l'Almúnia, el que pensa, perquè veig una vegada, és que està per veure el que passaria. I quan diu això, li piquen la cresta, li piquen la cresta des de Madrid, i llavors ell fa el peatge, que es diu, no, no, no, quedaran fora, però ell mateix, ell mateix, diu una cosa, diu la contrària. Vivien revingues, sabem el que ha passat, ell al final, el que va dir primer, i després l'han obligat, l'han obligat, com a nom de l'alcomissat, i tu no pots dir això, i a l'Espanya, esclar, l'Espanya, s'està movent i s'està movent amb totes les pressions que pot. El tema aquest, el tema de l'Europa, és un tema obert. És un tema obert perquè no hi ha res d'escrits en els tractats. Per tant, és una ampliació interna, no és una algo que vulgui entrar, que està fora, per tant, això no és totalment nou, és verge això, no hi ha res d'escrits, i es dependrà de la voluntat política dels governs europeus, això sí. Per tant, aquí què és el que interessa Catalunya? El que ha de fer Catalunya és deixar espacular, que això és espaculació que no pot allot, perquè no hi ha res d'escrits, perquè tot és possible amb Europa, tot és possible, i com que tot és possible, el que s'ha de fer és treballar per tenir amics, cal que Catalunya es teni amics d'Europa, que es tingui més clar i més planècia de la continuada dins de l'Unió Europea, perquè tot és possible. Per tant, d'alguna manera, suposo que aquests últims passos d'Artormàs, el president de la Generalitat, per explicar-se cap a l'estranger, suposo que és una mica el que fa... Això és una cosa que és una cosa que és una cosa que és una mental que fa, perquè va anar a Madrid i va anar a... Això és una mental que ho fa, però això no hi ha una quantitat de buscàmics. Això són dius, no és per a la Brussel·les, és per a l'Europa Europea, que també és mitjans de comunicació, que és el món. Per tant, si tu vols tenir... Si vols, és el número 1 a Europa a la Brussel·les, en quant a mitjans de premsa, i presentes a la Brussel·les. Per tant, si tu no pots fer venir tots a Barcelona, per tant, el més lògic és que vagis allà i parles allà i convocis una conferència, una macroconferència a la Brussel·les. Però això no és el que jo estic dient. A mi m'agrada treballar, però jo dic fer amics. Jo dic fer amics, fer amics vol dir una política exterior. Vol dir una política exterior i vol dir treballar als governs europeus. I això, jo crec que és una feina que encara està per fer. Això encara no s'ha tingut mai preu en compte, potser, no? Bueno, sí, sí que s'ha fet. Abans ho he explicat, ho va fer pujar al seu temps, es va fer amics, que ara sí em va fer. És el que ha fet més aquesta política. Va fer-me el tema dels quatre motors d'Europa, i va anar a conèixer a Europa, a molts governs europeus. El que passa és que han passat molts anys i de debò, i ara ja no els governs tots estan renovats, són encara noves, però això s'ha de refer. S'ha de refer. I això vol dir una política exterior catalana, molt activa, i això és una cosa que jo espero, espero, que després d'aquestes eleccions, això s'engegui, perquè això és el que realment compta. El que compta amb el tema europeu és tenir amics d'Europa. És molt important. Seria el que seria funcionar com un estat, no? És a dir, per relacionar-se de tu a tu, com si diguéssim, amb la resta d'estats. No, per tenir que et donar-te a conèixer, ser amics, tenir relacions amb ells, és a dir, de manera que quan arribi un moment de decidir coses, que ja arribarà un moment de decidir coses, puguis comptar amb aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, i aquest, i aquest en donaran suports. Això vol dir tenir amics. Una política internacional, doncs, per tant, política exterior necessària, que és el que s'hauria d'apostar, segurament. Clar, que el que devia tenir una política exterior, a més, en els moments actuals, ha de tenir una política exterior molt activa, a més, en els moments actuals, per fer amics, per fer amics, per consolidar amics. Aquí no està el que ha de ser el seu senyor l'Amnal, ja dic, hi ha un pòsit del que ha explicat el president Pujol i el president Maragall, especialment. Hi ha un coneixement molt ampli actualment, per tant, que falta, ara. Falta consolidar aquestes amistats. Consolidar-los amb cal polític, amb cal que el moment que arribi això ens donarem suport. Doncs, de tot plegat, aquest dijous en aquests diàlegs per la independència, el convidat d'aquesta ocasió, és Martí Anglada, periodista i excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín, avui hem pogut parlar amb ell també al Justa de la Frusta, moltes gràcies, i que vagi molt bé, fins aviat. Molt bé, molt gràcies. Adéu, bon dia. Adéu. Passant 13 minuts de les 11, parlem aquesta hora de literatura, perquè avui dijous continuen els actes del cicle del novembre literàric i s'enjust. I a la set de la tarda, tindrà lloc el club de lectura de novel·la negra, conduït per Paco Camarassa de la llibreria Negra i Criminal basat en el llibre de Poder del Perro de Don Wins. L'ho en parlem. A la set de la tarda, tindrà lloc el club de lectura de novel·la negra, conduït per Paco Camarassa de la llibreria Negra i Criminal basat en el llibre de Poder del Perro de Don Wins. L'ho en parlem. Paco Camarassa, el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. No és la primera vegada que ve s'enjust en sembla conduint d'aquests clubs de lectura. Diria que hi ha hagut altres ocasions, no? Sí, sí, he vingut diverses vegades, perquè ja més o més em vaig molt de gust, perquè el millor que pots fer un coordinador és trobar-se un club de lectura amb els components com els de la biblioteca de s'enjust, que són fantàfics. Perquè ja fa temps que existeix aquest club de lectura, per tant, m'imagino que tothom ho agafa amb ganes, segurament. Vull dir que a l'hora de comentar alguna de les novel·les, en aquest cas, aquesta que tindrà lloc avui, que és el poder del Perro de Don Wins, suposo que l'esperit o les ganes de tothom fan bastant. Sí, però a més a més la gent del club llegeix molt entre club i club. Moltes vegades anem una o dues vegades a l'any, fem aquestes sessions, i notes que estan a la guai d'autors nous, de propostes noves, que estan fent. Luego concretem en la lectura d'un llibre que procurem que vegi una amiga dintre del panorama molt ampla que es diu que seria la novel·la negrocriminals, que tothom pensa que és tot igual, però n'hi ha moltes diferències entre autors. Per exemple, en el cas de la que es comenta avui, quin tipus de novel·la és? Bueno, la que es comenta avui és realment una de les millors novel·les que jo he llegit en els últims temps, com a novel·la. Però a mi sembla un component que a nosaltres ens agrada molt les novel·les, que ens expliquen coses que no sabem normalment, novel·les que expliquen que van molt més enllà del que pot ser la notícia o el treball de vosaltres dels periodistes. En aquest cas és la història el cotràfic en Mèxic, que és el que està a l'hora del dia, en aquest moment, disortadament, cada notícia dels diaris, de paper, de ràdio, de televisió, per moltes vegades els periodistes no arriben a l'altra banda, no arriba al funcionament cotidari d'aquestes persones, d'aquests delinquents, d'aquests capos. Hem vist algunes pel·lícules, però alguna pel·lícula és més limitada. El poder de peros és una novel·la molt gruixuda, diguem-ne, però que es llitaïs en un cap de setmana en un res i no res, perquè enganxa molt. I parla d'això, de 30 anys, de com des d'una petita cultiu en un petit estat, s'ha arribat a aquest problema que en aquell moment no hi ha una guerra civil contra el govern i l'Estat Mèxic. Déu-n'hi-do, per tant, suposo que és un tema d'aquests trepidants, que si llegeix de pressa, suposo que encara enganxa més. Vull dir que, aleshores, que no sigui a vegades un llibre gruixut, sempre fa que tot plegat sigui una mica més... va ser més ràpid, no? Sí, però... Tot aquest tema de 30 anys ho agafa a través de diversos periodistes, que es passen moltes coses i moltes vegades necessita saber què és el que ha de passar a aquell petit retó que ha sigut visbè i una mica la trajectòria personal. Combina molt bé la informació que et dones sobre un món que no coneixes, l'acció trepidant de cada cosa que passen. Cal dir que el tema... que és un tema... és una novel·la amb molta violència perquè la realitat és així de violenta, però amb poc morbo, diguem-ne. No hi ha d'haver cenes morboses, no hi ha... No és gratuït, no? No és gratuït, exactament. La violència inclús n'hi ha les pitjors escenes, la pitjor violència és aquella que no s'explica gaire. Hi ha moments molt terribles, no? Però és, ja t'he dit, el passionament de nivell de la peripècia dels personatges i efectivament de Mèxic no és per la nom de Mèxic, és per la de San Diego, Nova York, Xina, Colòmbia... Hi ha molts escenaris, diguem-ne. La novel·la negra, encara que no ho sembli, té molts gènere, no ho és molt ampli, tot plegat. Suposo que, amb els últims anys, ha crescut una mica, no l'interès també, o ha tornat l'interès per aquest tipus de novel·les. Jo crec que sí. Disordar la novel·la negra en aquest moment s'ha convertit en una mica la novel·la realista del que l'agenda, diguem-ne, del que Fola i els realistes de finals del 2019, que era i denunciar determinades coses ara ho fa la novel·la negra, vull dir. N'hi ha molta violència, n'hi ha molta violència cotidiana. Per exemple, en aquest moment, el Goldarth té que resoldre un cas de les pitjors violències que n'hi ha cotidianes, que són els desnonaments. Desnonaments no és simplement una qüestió, un acte bancari de que tenen un creditor, tot una qüestió molt greu que s'està plantejant. En temps de crisis, la novel·la negra és molt més bé per què? La novel·la il·lumina aquesta perfosca de la realitat. Quan pensem que Suzuki tanca la seva planta de motos en Japó per portar-se a la Tailàndia, això està narrat perfectament per una... Ja ho sabem, però quins són les intríncules? N'hi ha una novel·la que es diu Conexión Lorena de Dominic Menotti que ens explica aquestes martingales dels traslados d'antinacionals. En temps de crisis, la novel·la negra ens ajuda a comprem-se i, si més no, quan estem molt fotuts ens ajuda ens sempre té un cert, uns minuts. Clar, permetes connectar d'alguna manera, però suposo que el fet que això que ens comentava, que hi hagi aquestes similituds o aquests punts de realitat és el que acaba de ficar enganxat tant de gent. Sí, efectivament. El senyor que fa el que ens agradaria fer a molts de nosaltres, però que no ho fem. Però això no sé si perquè no s'entrevim, són una mica preguts o què, però n'hi ha un senyor que es dedica a matar, a assassinar, a assessors fiscals. Perdó, hi ha vassors fiscals, els agents de vassors fiscals. Aquesta és que lletgem en l'aprensia que moltes vegades, quan no arregles a final de mes, i veus les coses que passen en els diaris, té una molta ràbia. No ho fem, perquè, si no, això seria un caos. Però potser és això. Fer-ho a través de la literatura, no? A través de la literatura ho fan, no? O com diu Maruja Torres que en la pròxima novel·la té ganes de matar una o dues persones que està bé a matar segons quina gent, però la mata és en el paper. Això és la capacitat que tenen els novel·listes. Ningú després li aplica la llei. Només se li aplica la llei d'una bona novel·la que és la llei dels lectors que diuen si li agrada o no li agrada. Segurament permet escapar una mica d'aquesta ultracorrecció política, no? Sí, sí, la novel·la negra no pot ser correcta políticament. No, no. Els que venen drogant les dues carrers de Baltimore són negres, són negres, són negres. No, res, no són ciudadans de color. No, no. Hi ha coses determinades. No es parla de fer l'amor quan algú va a contactar amb una prostituta. No es parla de... És una realitat molt fosca, molt dura, com és molt desligada, encara que nosaltres no la degem. Està clar. I abans dels últims anys també ha crescut l'interès per la literatura nòrdica, l'Arson i tot el que ha comportat. Tot i això, suposo que aquí també, ja comença a veure dels tradicionals, comença també autors d'aquí que facin literatura negra interessant. Sí, jo crec que sí. I ara, a més, afortunadament, un servum de novel·la negra ha fet que les literatòrials mirin més aquí a casa nostra, que es comencen a traduir més coses, ni amb més novel·les tradits al català en aquest moment, que fa 20 anys, quan va desaparèixer l'acuda de Palla, i ara n'hi ha autors, que ja tenen una primera, segona, tercera novel·la, més consolidats com la Teresa Solana, com Crims.cat, que inclús ja està traduint el català a coses que encara no estan deudes al castellà. N'hi ha un cert, i per exemple, ahir és Feia Públic, una novel·la, la novel·la guanyadora, el cinquè Premis Crims de Tinta, que convoca, diguem-ne, els Mossos d'Esquadra, que és una novel·la de Andreu Martín, que és molt actual, molt actual, perquè parla de triades xines. Demà, si ets xines, em bessona. No està escrita, però el que va passar en Madrid fa un mes, perquè està escrita fa un mes, temps, són aquestes coses de la realitat, i ens explica més coses. Que a vegades s'avança la ficció, segurament, perquè ve un cop la teva plaga. Com diu Andreu Martín, una novel·la té que ser verosímil, però la realitat ningú la demana que sigui verosímil. És per això que molt de vegades la realitat supera l'efició. Aquesta tarda, a la set, d'aquest club de lectura, la biblioteca de Can Genasta conduirà, justament, Paco Camarassa de la Lliberia Negra i Criminals, a la set de la tarda. Que vagi molt bé i moltes gràcies per atendre'ns avui. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia. Segur que sí. Gràcies a tots. M'empun un quart de 12 del matí. Bon dia. Com estem? Bé, avui comencem aquest mes de novembre. Comencem també campanyar lectura. Però aquesta setmana, o aquests últims dies, s'han portat en marxa diferents promocions o s'han obert les bases per diferents tipus d'habitatges. D'una banda, aquests habitatges per persones d'exclusió social. Per tant, ja s'han obert aquestes bases en què són contractes de 5 anys i l'Ajuntament durant els primers 3 anys fa una ajuda important a aquestes persones. Sí, efectivament. És a dir, jo crec que és una bona notícia, per l'altra banda, una mala notícia. Perquè vol dir que hi ha gent que té necessitat d'aquest estil i que des de l'Ajuntament el que estem fent ja en els darrers anys, aquests anys de crisis, evidentment, augmentar els recursos i augmentar aquestes coses que puguin ajudar una mica més a la població que existeix. Evidentment que té greus problemes i l'habitatge ho és, no? I aleshores el que hem fet és posar a l'abast aquests habitatges, perquè aquestes persones, aquestes famílies que realment tenen, insisteixen greus problemes en aquests moments. De fet, és un tema que sembla que sigui que estigui cada cop més a l'hora del dia, no? Tot el tema dels desnonaments de cop i volta sembla que... Suposo que tot plegat és tant o va cada cop més de pressa i m'imagino que les administracions també s'han posat, és cert que ens havia sent molt més àgils i molt més ràpids i que tinguéssim recursos i que revéssim diners, no?, en aquest cas també de la Generalitat, que d'altres temps, efectivament, doncs pràcticament arriba res, ni un euro de la Generalitat amb molts temes, no? Doncs bé, aquells que podem fer-ho, doncs el país estiren davant, ara, en aquests moments, doncs amb la suma d'aquell que pot fer coses i aquest ajuntament, doncs pot fer algunes coses, evidentment, no podem arribar a resoldre tots els problemes que té la... la gent i aquestes persones, doncs, que estan sense feina o que tenen greus problemes per continuant el seu habitatge, però ho hem de fer-ho, no?, en aquests moments, l'ajuntament pot fer això i, doncs, endavant. En aquest cas es poden presentar les solicituds fins al 27 de novembre i, d'altra banda, també hi ha una nova promoció de nous habitatges de Mas Lluís de Promunse. En aquest sentit també són uns habitatges que s'ha signat un conveni, justament també, aquesta setmana, amb l'Ajuntament de Sant Feliu, perquè també l'Ajuntament de Sant Feliu pugui accedir a aquests habitatges. Bé, efectivament el Mas Lluís, tots sabeu que és de Sant Just, però que està absolutament a l'esport sotocant del municipi de Sant Feliu, no? És territori fronterer. I, aleshores, creiem que encara ja, doncs, hi ha gent, evidentment, que, per aquests preus de 120, 130, 140.000 euros que van als habitatges, doncs, en pàrquing, en mibe i en traster, alguns arriben fins a 160, però aquests preus encara ja, diguem-ne, famílies o persones que no troben aquest producte el que és l'empresa privada, el que és el sector privat, aquells que construeixen els pisos privats. Ens sembla que això pot sortir. Ens sembla que, aquesta vegada, es pot fer conjuntament amb Sant Feliu. És a dir, l'agent de Sant Feliu també té accés a aquests habitatges. És evident que primer hi ha una prioritat de l'agent de Sant Just, però també, en segona opció, els veïns de Sant Feliu, d'un acord que hem signat dos alcaldes aquesta setmana, i pensem que pot ser una oportunitat, insisteixo, per famílies que necessiten una habitatge i no poden accedir al mercat. Són habitatges de venda, per això. Són 54 habitatges de venda a protecció oficial, al règim aquest general que li diem, que els preus, el més econòmic, està a 125.000 euros i arribes fins a 160.000 o 170.000 euros. I són habitatges per això que encara no s'han construït? Sí. Sí. Sí. Sí. Ara vam aprovar les bases, i aleshores, evidentment, hi ha un moment clau, perquè hi ha un moment clau que és el finançament de les enteades bancàries, que aquí igual tenim algun inconvenient, perquè tal com estan els bancs, però... No és fàcil comprar, segurament, el recorsecrèdit, perquè l'empresa municipal va a recorsecrèdit, va al banc i deixem aquests diners, i ho construeixo, i per tant, quan els vengui, anem pagant. Espero que això hi hagi aquesta facilitat i veurem si tot es compleix aquest calendari. Hi ha data per començar-los a construir i depèn de quan es venguin, també. Exacte. Nosaltres, en aquests moments, s'han de donar signats, per tant, malgrat aquesta situació, diguem-ne, que estic dient, bona o normal o positiva, hem de passar per l'embut de les entitats bancàries que filtren molt i que no tenen recursos, no tenen diners, i per tant, aquells que volem fer coses, resulta que hem d'estar pendents d'una decisió dels bancs. En aquest cas, les bases estan... S'han aprovades. S'han aprovat i sol·ligituds que es poden presentar, des d'ara ens hem d'anar fins al 20 de desembre. Correcte. Això, el que fa habitatge. També parlem d'economia i empresa, perquè hem parlat grec fa unes setmanes, o potser fa més d'un mes, d'aquest conveni en què l'Ajuntament, amb diferents empreses del municipi, faria és pagar la meitat del sou dels treballadors que s'agafessin d'aquí Sant Just. Sí, efectivament. Això és una iniciativa que ara en parlava amb una empresaria de Sant Just. Fa molt poca estona i li deia, que a l'Ajuntament podria fer una cosa. L'Ajuntament pot fer una cosa i no li deixen fer aquesta cosa. Esplica'm això perquè no ho entenc. L'Ajuntament disposa d'aquests diners, vol donar aquesta oportunitat i vol facilitar. Ens hauria de fer plans de ocupació contractats, com sempre s'ha fet per l'Ajuntament. En aquests moments, la Generalitat ja no ens dona ni un euro pels plans de ocupació, que pot ser que el govern espanyol no pugui contractar més gent. Bé, vam començar a pensar de quina manera aquesta voluntat del govern municipal de Sant Just que era fer-ho com fer-ho. I no et deixen. Aleshores ens va córrer, que ho faci el sector empresarial, que contractin i nosaltres abonarem el 50% d'aquests sou. No hi ha cap trampa del sou. no és de tot el que li suposa l'empresa. És evident. Per tant, hi ha més a més, és per un termini de 6 mesos. Però això, jo crec que és una bona iniciativa. Li vam anar a explicar la secretària General d'Ocupació de la Generalitat. Ens va dir, escolta, no us podem ajudar, però ens sembla molt bona iniciativa. Segurament us podem ajudar amb formació, però tireu endavant, evidentment, el més faltaria, no? Si no paguem nosaltres. Però ens va confirmar que era la primera vegada que un ajuntament feia tot Catalunya una iniciativa d'aquestes. Per tant, estem satisfets. Com a mínim de que ens diguin això, i ara veurem com funciona. Si això funciona, doncs és una cosa que ens hauria de repetir-la en un futur. Perquè pot ser una via positiva per arribar a que determinades persones aturades de Sant Jus ens trobin aquesta oportunitat en el mateix territori de Sant Jus. També aquesta idea de combinar públic i privat, no? Que tant de vegades s'intenta fer la teoria i que... Vol dir moltes vegades. És a dir, el sector públic i privat hem d'anar junts amb moltes coses, no? I aquesta ha estat molt ben rebuda, aquesta iniciativa, i ara ve. I vull veure també... Com funciona? Com funciona. Ara, en principi, això no s'ha començat... Això s'aprova la setmana que ve, si no recordo malament, és un decret de l'alcalde en aquest cas, i, per tant, s'impulsarà. I ben aviat es podrà acollir-se a les empreses, mirar aquestes bases i... I hi ha empreses interessades? Sí, sí, tant i tant. Dic que sí. Dic que sí. Per a més, és que ho he viscut i avui que et mati també. Doncs anirem parlant, també, perquè està clar que és una bona iniciativa. Portem dos mesos en què Sant Jus baixa molt, molt, molt poc l'atur, però, si més no, suposo que és un pas que podria servir. Bé, tenim una tur, diguem... Doncs no ens agradaria, no? Tenir aquest 9%, 9,4 vegades, no? És evident que, si parles de mitjanes, el veig obrat i de Catalunya és molt baix, però és evident que hi ha molta gent que no té feina, i tot allò que podem ajudar ja està a l'Ajuntament, però sempre dic el mateix, és a dir, no pots arribar a tothom. És impossible. Fa 3 anys, l'Ajuntament de Sant Jus, en plans d'ocupació, perquè també venien diners de fora, diguem, en aquest cas de la Generalitat, vam poder arribar a fer plans de 100 persones, dos anys. Clar, ara ja estàs tu sol. Pràcticament ningú t'ajuda, però seguirem, seguirem vivitant, seguirem amb aquest convenciment que això s'ha de fer. Està clar, també, d'altra banda, volíem parlar de... de la secció local de Convergència Unió, que, dilluns, va passar per aquí pel programa, el Rentapeus, de fet, el porteu de Convergència Unió, són just, que és Llorenz Rei, i va anunciar la manca d'inversions al barri de la Plana Pedrosa Vell Solets, va parlar d'aquesta situació que també els veïns acostumen a anunciar força sovint els plans municipal, i, de fet, el porteu va tribuir aquesta manca d'inversions en part, a la manca de Rigor, segons va dir, a la gestió de la administració. Li sembla, sentim directament el Rentapeus, aquest dilluns. Creiem, realitablament, que hi ha una manca de Rigor, de gestió administrativa del que és tot l'Ajuntament. Vull dir, per exemple, doncs hem vist retallades que s'han fet des del govern en temes com el de la vacuneta, que era un tema molt sensible, veure que allò que ha retallat per un cantor per la vacuneta, al final, quan n'has comptat entre l'empresa de neteja, que després t'hi gratigeix, el que hagis pagat per fer els cursos adicionals. Resulta que després hi ha tota una sèrie de treballadors que fan una mica d'un semifrau de llei, d'alguna vegada, s'amplia la jornada laboral, doncs quan es talla dos de la casa. Bé, ens sembla que aquí l'únic que ha retallat és el govern de la Generalitat de Convergència i Unió, perquè dir, precisament, que s'han jutgeguts retallades, doncs és una mica fer demagògia, és a dir, ha hagut alguna justament a la vacuneta, ha hagut molt poca justament en el justram, i ell sap perfectament que és evident que ha de fer aquest paper, i el que sí que és evident també, i això s'ha de reconèixer, doncs que algunes determinades inversions que volem fer i que hem volgut fer, doncs que altres prioritats que estan damunt de la taula, doncs costa molt tirar-les endavant, però el que no es pot fer és, escolta'm, a més a més, jo baixaria els impostos, ho facin moltes vegades, jo baixaria els impostos, i a més a més he de fer moltes més coses. Escolta'm, doncs miri, el govern de la Generalitat, en aquests moments, ni plans d'ocupació, ni escola de braçol, ni escola de duls, ni polítiques d'habitatge de lloguer, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera. I això, precisament, no ha augmentat la pressió fiscales en just per poder, diguem-ne, correspondre o tapar tots aquests diners que no venen des de fa exactament dos anys des de la Generalitat. Per tant, aquí està fent retallades, em fa l'efecte, doncs que somili casa seva, perquè ho hem fet, doncs, la para retallada no ha entrat a l'Ajuntament de Sant Just, i, a més a més, jo crec que aquelles coses que hem anat ajustant poquetes, ha hagut molt poc impacte en el municipi. Primer són les persones, primer són les persones que, en aquests moments, que els carrers, i això s'ha d'entendre. És a dir, primer és el que em preguntaves abans d'aquests habitatges de lloguer, augmentar els recursos i les parties de servei socials que ho tornem a fer-ho l'any vinent, augmentar, diguem-ne, les partides d'educació i no carregar aquesta rebaixa que ens ha fet la Generalitat de 100.000 euros a l'escola Bressol, no carregar-los en els rebuts dels pares i les mares que van a la nostra escola Bressol, sinó que vagin a carregar pràcticament de l'Ajuntament, i, per tant, el que no es pot fer és una demagogia d'aquest estil, no? Són les convergències en inversions molt petites. Sí, és cert, això és cert, però sap perfectament que hi ha coses sobrevingudes molt importants a munt de la taula que es coneixen, que s'han de fer front. I, sinó que m'expliqui com es paguen les propiacions de grans valors que tenim, i altres coses, diguem-ne, que perfectament no estàvem previstes, però, escolti, el govern del Rajoy deia, no pujaré a l'IBA, i vam tenir a l'IBA, no? És a dir, el govern de convergència ha fet promeses increïbles, també. Perquè tots estem en una situació molt complexa, molt complicada, i el que hauria de fer a l'oposició és col·laborar i ajudar en el govern municipal, perquè el municipi de Sant Josef tira endavant tots plegats. És a dir, estem en una situació complexa, complicada, i, aleshores, el que es necessita és col·laboració. I dir que Sant Josef hi ha retallades. Dic, home, doncs està molt lluny de la realitat. Ara bé, l'any 20, doncs, estem a punt de fer pràcticament tenim el pressupost, diríem, de la taula. Jo crec que serà un pressupost que pot aguantar, diríem, els serveis públics, inclús alguna cosa es pot fer de més, però, insisteixo, primer seran les persones que els carrers. I això ho tinc claríssim, i el govern ho té claríssim. Hi ha moltes necessitats. I ara canvis, doncs, amb aquests pressuposts? No, hi haurà, evidentment, un augment de partides, una altra vegada amb serveis socials. Només faltaria, som un govern progressista, només faltaria que hi haurà diners, evidentment, per plans d'acupació, malgrat, insisteixo, la Generalitat, aquest any, 0 euros, 0. Hi haurà diners per fer front a les necessitats d'educació, malgrat aquests baixades espectaculars de la Generalitat en els ajuntaments. I això és fer un pressupost, pensant en les persones i els carrers i les inversions s'han d'esperar. Farem aquelles coses que realment siguin molt, molt, molt necessàries i reconec, i ho he dit en públic més d'una vegada, que el barri de la Plana Vesoleig, fins i tot, ha tingut finançament, plasmat en un pressupost, i, finalment, s'ha pogut fer poquet. Però és un barri que, efectivament, necessita inversions, però en aquests moments el que no farem és endautar-se, diguem-ne, per coses que, en alguns casos, demanen comprensió, doncs la gent ho entén. Em parlarem més endavant, però no sé si també hi haurà més ajustaments previstos en aquest pressupost, similars a la vacuneta l'any passat. No. Absolutament el que es preveu i queden uns dies, encara, doncs encara hem de treballar aquest pressupost, hi ha un treball molt intens inter, creiem que serà un pressupost que aguantarà els serveis públics, però ja avanço això, que les inversions, que són, principalment, en via pública, que parlem de nous carrers o equipaments nous, etcètera, això no existirà. Principalment, insisteixo, hi ha moltes necessitats, i ens agradaria que no existés així, d'una altra manera, però escolteu, la gent gran té molts problemes, hi ha gent aturada, hi ha gent que no arriba, aquests habitatges seran un exemple de que costa diners, pagar aquests jugaters, cada dia sí que només ajuts aquest estil, i, per tant, demanar-li a Convergència que recolsi, doncs, aquestes iniciatives, i que també reconegui, evidentment, quan hi ha aquestes aportacions importants en els sectors més debuts de la població de Sant Just, que entenen perfectament aquests esforços, no? Doncs, en parlem també les rúperes setmanes, volíem parlar també avui, justament, aquesta mitjanit passa de començar la campanya electoral, per tant, doncs tenim 15 dies de campanya, i aquí s'enjust una de les novetats de cara a aquestes eleccions, és que hi haurà un nou col·legi electoral al barri de Mas Lluís. Sí, a mi m'ha sorprès, perquè ho hem demanar-ho, i vaig pensar que no arribaria a la notícia tant de pressa, a positiu, no? Pensava que no el tindríem, i, efectivament, el que hem fet és com una taula de la secció de l'institut, l'entresiadat, no el que és el Mas Lluís, però bé, ja tenim el peu posat, i, per tant, a la llarga serà aquest col·legi electoral, era un nou col·legi electoral, però d'entrada és una taula de l'institut, però ens és indiferent. La gent del Mas Lluís podrà votar en aquest local que hem sedit, és a dir, hem sedit, en principi, l'associació de veïns del Mas Lluís, que és un local de promunse, que l'hem adecuat, però que és per qualsevol iniciatiu, per qualsevol entitat que es creïn al barri, ara i en el futur. Per tant, t'hem fet un petit, si em permet dir-ho, doncs, no sé si dissentracevi, per un lloc de trobada, tots perquè els veïns puguin fer les seves trobades, les seves reunions, i que si es creen noves entitats també tinguin un referent aquí. Ara serà col·legi electoral. Per tant, en total, 10 col·legis per votar d'aquí una mica més de 15 dies, a la 25 de novembre. Que passa que això que deies que ha començat la campanya electoral són coses que ja no sabem quant ni és la campanya electoral, perquè ja fa dies i dies i dies... Aquesta campanya que es converteixi en campanya, són aquestes formalitats per això, no? S'ha desbirtuat molt, això, no? Comencem la campanya. Més o menys interès, d'alguna manera, també aquest consenament de la data de sortida, solament, i el míting final, però sí que hi ha com aquest interès general. Potser també, perquè aquestes eleccions són una mica diferents que les anteriors, i per tant, hi ha més interès general, segurament. Són diferents, entre altres coses, perquè la primera vegada de la democràcia, que un govern de dos anys també és diferent per això, també és diferent per això. No està clar, són molt anticipades, segurament. I d'altra banda, acabem ja aquesta comessa en l'alcalde de Sant Just, parlant dels càrs de cuixinets, que són aquest cap de setmana, un dels esdeveniments més emblemàtics, segurament, de Sant Just, i que s'arriba gairebé al ricor general, perquè fa molts anys hi havia hagut dos càrs participant-hi, però aquest any són 130, sí que en els últims 5 anys s'ha augmentat considerablement. Bé, primera cosa, felicitar i agrair-ho d'hi cara abans de començar, no després, sinó a tota la gent, a tota l'organització que està treballant, ja fa dies i dies i dies, i ara treballarà molt avui demà, evidentment, i d'un menjar, però que genera, gràcies a ells, tota aquesta colla de gent, genera una il·lusió tremenda amb aquesta activitat a la població, que es pot participar, no només aquell que baixa amb el car, que hi ha tota una il·lusió, sinó la família que està allà, i el públic, i és, com deies, una de les activitats més esperades en el municipi, i, a més, amb un grau d'il·lusió i de poder estar-hi, i, per tant, animar-los, ànim, a tots els que esteu treballant aquests dies, i estic convençut que serà un èxit, mirant una mica el temps, però serà un èxit. Fem dins d'enviar tot plegat. Moltes gràcies, Josep Pinyol, Caldo de Sant Just, per repassar cada 15 dies, com sempre, una mica l'actualitat municipal. Moltes gràcies.