Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. I aquesta hora parlem de literatura perquè el poeta Sant Justenc, Joan Margarit, acaba de publicar un nou poemari sota el títol Esperta el Senyal. Per parlar-ne, el tenim ara a l'altra cançó del telèfon. Joan Margarit, molt bon dia. Primer de tot, felicitats per treure aquest llibre que, a més a més, d'alguna manera, sembla que tothom l'esperava, una mica. Vull dir que hi ha hagut com fins i tot expectació, cosa que per un llibre de poemes de vegades és difícil, no? No em perdo d'esmarejo, però... Jo crec que hi ha un problema de fondo d'habitud. És a dir, molts editors han menyspreat sempre o menystingut més que menyspreat, menystingut la poesia. Això no és així. Jo recordo que en vida de l'Elisidor Conso, quan ell portava... Però llavors li vaig dir un dia i vam estar parlant llargament d'aquest tema. I al final van dir, escolta, fes el favor de tractar-me no com tracteu els poetes, que els tracteu malament, sinó que tracteu-me com un novel·lista, segons el que vengui. Perquè després em vaig adonar que hi havia novel·listes que venien menys que jo, que era poeta. Llavors els tractaven millor. Hi ha aquest menys tenir la poesia i el poeta. Perquè fa por, potser. Fa por, potser, per a segons el turisme. No ho sé, hi ha aquest menyspreu, menys tenir, etcètera, etcètera. I l'Elisidor Conso va ser el primer que se n'hi va donar d'això. I la realitat és que això forma part d'aquest pensar-se que la gent és tonta. És clar, la gent no té un pèl de tonta. La gent té els seus intressos i vol les seves coses i si li demanen una esforra, doncs depèn de per què li demanis el fa o depèn per què no el fa, o no li ve de gust, bé, tot això, però de tonta no té un pèl. Està clar que va dir que la gent... Llegiu posi en llegeix, també, llegeix. I quan un li van bé les coses i tot rulla, doncs no té necessitat ni d'escoltar música, ni de lligiposió, una persona que no està molt formada culturalment, però que el dia que el deixa la dona, doncs ha, aquell dia, correm-hi, perquè aquell dia no li serveixen el futbol. Està clar, doncs. Clar, és que això, la vida és això. Aquest esperte al senyal arrencava amb una cita de Josep Pla, que diu que les bibliografies haurien d'estar escrites envers. Per tant, és una mica el llibre autobiogràfic? És una part del llibre. O sigui, el llibre té tres... El llibre és com una trena, són tres línies. Igual que una trena es fan tres línies de cabells diferents, es van lligant i va quedant al final una peça única, que és la trena, no? Doncs aquest llibre té tres línies, una d'elles és autobiogràfica, una altra és, per dir-ho, ràpidament de poesia civil, per dir-ho d'alguna manera. I una tercera és de poemes, doncs, com sempre, sobre temes variats i els que han vingut bé a escriure. I llavors, amb aquests tres, no es fan tres parts diferents, sinó que es fan una trena, es van lligant l'un i l'altre. També n'hi ha que a l'hora pertanyen a dues línies a l'hora, n'hi ha que 100 autobiogràfics, dos també són civils, o n'hi ha que 100 generals, doncs acaben sent autobiogràfics. També és una mica... és la complexitat, clar, si els poemes han de sortir de la vida, doncs la vida és complexa, clar. El fet de ser autobiogràfica el trasllada també a la infantesa, els primers anys de vida, o és més general? No, comença. La autobiografia, la cita del Pla, per mi va ser molt important, va una mica desencadenar l'ordre d'aquell llibre. Penseu una cosa, un poema s'ha de fer, el poeta el poema el fa a partir de la seva vida, el fa a partir de la seva vida, perquè no la pot ser a partir de la vida de ningú més, un no té més que la seva vida per meditar, pensar i donar-hi voltes. Ara bé, totes les vides s'assemblen molt, són diferents en les circumstàncies, però en els temes de fons les vides són sempre iguals, per això es pot escriure poesia, per això es pot escriure un poema amb un finlandès que se li ha mort una filla, clar que li pot escriure, perquè ja sé perfectament, el que li passa a un finlandès que se li ha mort una filla, i ell sap el que li passa a un català que el deixa la dona, és evident, i gràcies a això es poden fer els poemes. Ara bé, jo a partir de la meva vida tinc que escriure un poema que tu quan el llegeixis diguis aquesta sóc jo, ah, aquí comença la complicació. Exacte. I llavors ja hi ha el secret de cadascuna. Ah, llavors això és el que vol el pla de la biografia, perquè una biografia amb prosa, diguem-ho ràpidament, n'hi ha d'escrits fantàsticament, eh? Ara, llegeixi una biografia amb prosa, una autobiografia amb prosa, és exercir la curiositat, la xafarderia, la informació, com vulguis dir-li, és anar a veure la vida donata. Clar, no podràs fer de mirall una mica. No la teva, no la teva, la donata. I el pla, clar, el que et diu és quan jo llegeixi una autobiografia del que vull és trobar la meva de vida. I això només ho fa la poesia, no ho fa la prosa. Està clar, és aquest efecte de poder-se veure reflectit, d'alguna manera. O sigui, en llibre de poesia autobiogràfic hi ha poques xafarderies i molt de la pròpia vida del lector que la llegeix. Exacte. I tant, tant, tota la vida de jo m'ha agrit, no? No, per la de cada lector. Exacte. Si jo només trec el meu de la meva vida, el lector o l'elector, em diràs que el té una mica m'explica. I tindrà tota la raó, clar. Per tant, doncs, hem dit que trobem diferents moments de la vida que ens poden haver marcat i per tant, doncs, que també els podem trobar a través d'aquesta mena de biografia que és el principi d'aquesta part d'Esperta al Senyal, que m'ho he comentat, doncs, que hi ha una altra part de... són tres parts, no?, comentava també una part... Sí, però en lligades, o sigui, no estan una després de l'altre, estan margades, però com que a la vida està tot barrejat. Per tant, doncs, barreja una mica, no?, aquests sentiments més universals amb coses més del dia a dia? Sí, clar. Sí, sí, tot és que ho està barrejat. Està barrejat tota la transcendència del món, està barrejada tendigant el tenisson, evidentment. Sí, sí, la poesia està a tot arreu i la poesia està a les d'exercici buscant-la en un hospital, o buscant-la al teu dormitori, o buscant-la al camp del Barça. Tot arreu i és. Estem parlant amb John Bergrit, que és dels poetes vius més llegits del moment, sent l'aquesta frase que sigui dir-les estany, però és un dels poetes que, com dèiem, també ha tingut més ressò en el que acaba de publicar també aquest poemari i que és estimat, també, d'alguna manera, per la gent. També, una de les novetats dels últims temps, és que han posat música als seus poemes. Com ha viscut tot això? Música, sí, bé, ja fa temps. La poesia i la música ballen, van molt lligades. Doncs hi ha poemes meus que han posat música més o menys fortuna. Doncs l'ha posat el Serrat, l'ha posat en aquell poem amb a la mar. Doncs el Llar Quintana, hi ha hagut moltes... La música i la poesia és un tema a part, és un tema diferent. Una cançó, per exemple, per mi la cançó més maca que s'ha escrit mai, és l'esfoia de les fulles mortes. Feia Mocta és una cançó que té una música, que ara no me'n recordo, el compositor, i és un poema de prever. És un poema que no mata com a poema. És una música que no mata com a música. Ni el poema és ril que, per entendre'ns, ni la música és bé tovent. Ara bé, quan s'ajunten a aquella música i aquella lletra, formen una cosa nova que aquesta sí que puja enormament de valor. Aquest és el misteri de la cançó. No ho saps mai com anirà. Poemes boníssims han estat un fracàs en fets cançó, i músiques boníssimes han estat també un fracàs a l'hora de fer una cançó. És un misteri, com un misteri de l'art, és això. Forma part d'una altra disciplina, com s'ho diguéssim. Sí, una altra disciplina, sí, sí. Aquest Puamari, espert al senyal, apareix després de no era lluny ni difícil, escriu cada dia Vostè Joan Margarit. Sí. Per què la poesia necessita la inspiració? Però la inspiració, quan t'ha vingut, et dona feina per molt mesos. Llavors ja et pots llevar cada dia i treballar 8 hores. Sense la inspiració no pots fer res. No saps què escriure, no saps què fer. Ara, quan ha vingut la inspiració, una inspiració que dura uns segons, et pot donar feina per mesos. I per tant, aquests poemes són fruit d'aquests últims anys, o és un recull d'altres... Sí, sí, som aquests dos o tres últims anys treballant a tot gas, perquè clar, no tinc massa més coses que fer, ja que estic llumilat, i per tant, treballant de veritat. També fa recitals per això, no? Sí, sí, sí, mira, me n'hi vaig. Ara me'n vaig a fer una per tots els Estats Units. Estats Units, aquest cop, doncs? Sí, sí, però vull dir... No, no, no he deixat de fer-ne. No he deixat de fer-ne perquè el recital primer et posa en contacte directe amb la gent, i això sempre va bé, que quedar-te sol amb un racó no és mai bo. Si el que es descriureu és d'escriure pensant en els altres, que no és tan mai un poeta, que pensés que escrivís per ell mateix, per mi mateix no m'hi té a escriure, tenir-me a la tauleta de dit no m'hi té a ser gens. I llavors és clar, el recital et procura aquesta relació, i et procura una altra cosa egoísta, també. I és que és com els cotxes a l'any, que els joves no us en recordeu, però abans els cotxes es rodaven. És a dir, quan compraves un cotxe nou, havies de fer tota una sèrie, em sembla que eren 2.000 km o 3.000 o 1.000, els havies de fer sense passar d'una determinada velocitat, en una sèrie de condicions, perquè el cotxe n'és rodant i es n'és despertant, diguéssim. Això és com si ens en llegàvem un cotxe abans. Doncs amb els poemes que continuen passant, també això. Llavors, un recital et permet llegir un poema que encara no és publicat, que estàs fent. I no t'adones tant quan tens persones a dalt abans dels errors que has fet, de les coses que podies millorar en llet, que quan ho fas sol, quan ho fas sol t'endeixes a dir-te que tot el que fas tu és meravellós. En canvi, quan tens gent a dalt, dius, escolti, no, aquí l'he pifiada. És l'autocrítica puja i és més fàcil posar-hi remei. Doncs això del que fa el recital, no sé si creu que en el moment actual, tots estem més disposats o estem... Arran de la crisi a la poesia, potser també és un exercici de refugi, d'alguna manera. Sí, clar, en els moments difícils, aquestes disciplines com la pròpia música, puja de valor perquè ho necessites més, clar. Sí, sí, això és... De totes maneres la vida està tan feta sobre les dificultats, sobre el dolor, sobre tot això, que fins i tot en el que se'n diu en uns bons temps, poden ser uns bons temps socials, per entendre'ns, però en canvi, les vides individuals sempre hi ha una encoxa, una altra, sempre hi ha un motiu per no dormir. Sempre hi ha una mala nit i aquesta mala nit sempre té causes molt concretes. Ja, per anar acabant, volia acabar parlant del moment actual que estem vivint també a nivell de Catalunya, que estàs a mig d'una campanya electoral, no sé si creu que la sensació és que aquestes eleccions són una mica diferents, que la gent s'ho està aprenent com una cosa més seva. Home, són un munt de diferents. Jo encara me'n recordo quan vaig fer el pregó de la Mercè, l'Ajuntament de Barcelona, el 2010, que vaig dir més o menys el que ha dit el Mas, ara, però no amb tanta força, el seu president, evidentment, de fer-lo que vaig dir és que ens anavíem d'anar i que havíem de ser un país com l'Anda, no? I només fa dos anys, eh? M'han insultat tant, eh? I molts del cara diuen que hem de ser com l'Anda, no van defensar-me, eh? Vull dir que... Escolta, també voldria dir, aprofitant que som tots a casa, a ràdio Sant Just i som de Sant Just i estem a Sant Just, doncs que la biblioteca de Sant Just, jo presentaré aquell llibre el dia 13 de desembre, eh? El desembre? Mira, doncs això no ho sabia. Ja ens apuntem, doncs. I tot de desembre, els quarts de 8 del vespre, a la biblioteca farem la presentació del llibre, sí, sí. D'aquí un mes, per tant, doncs... Això mateix. Ja anirem parlant, perfecte. Avui hem pogut parlar amb el poeta Joan Margarit, que acaba de treure, com dèiem, esperte al senyal, el seu nou Puamari, on, d'alguna manera, aprofonteix, també, en el records. Moltes gràcies, Joan Margarit, i que vagi molt bé. Moltes gràcies. Bona nit. Moltes gràcies. Adiós d'Esquena, bon dia, de Vinc i en F. Parlem aquesta hora de la literatura, perquè aquest vespre continua en els actes del novembre literari. Vull escombrarà Poesia i Vins, en un recital a càrrec del poeta Jurep Pedralts, i amb la col·laboració del celler de Can Matac, oferirà un test de vins. Hem parlat aquests últims dies, i aquesta, el que fem és saludar el poeta Jurep Pedralts. Molt bon dia, Josep. Hola, bon dia. Aquests últims mesos s'han jugos, de fet, ja hi ha hagut algun parell d'actes que combinaven la poesia i el vi. Què et sembla aquesta proposta? Aquesta proposta em sembla encertadíssima, perquè invino veritats, com diuen els llatins, i, per tant, la poesia, que és com una mena de costament, a la veritat, va adenar perfecte amb el vi. No sé si ho has fet mai algun recital, vull dir, que s'hagi combinat directament, no el fet que es pugui prendre una copa, sinó que sigui formipart, també, de l'organització del recital. Algú m'he fet el priorat, que, com que tenen vinyes i això, hi ha aquestes coses i són més tradicionals, i una cosa que monto jo als estius a Ripoll, no és amb vi sinó amb el menjar, si es fa una combinació de poesia i gastronomia, que és tota una història divertida. Clar, també, una bona proposta. Creus que serveix una mica també per treure segons quina esposa o per desmitificar la poesia, que tot i això actes com el recital d'aquest vespre? Encara que no hi hagués vi, m'imagino que aniria per aquí. Però que potser d'alguna manera algú que s'espanta i una mica el poden ajudar en aquest sentit? Home, espero que sí. No sé si el vi s'anà prou atractiu, però confio que sí. El vi que han triat coincideix una mica per zona i per tal, amb algunes històries que explicaré, amb l'origen del vi, servirà també per crear un marc a la poesia. Avui ens presentaràs el romançó de Natiran, que és el segon llibre que es publica a l'editorial Labreu. Què ens trobarem en aquest recital? En aquest recital el que s'hagi d'explicar al llibre, però com que el llibre no és complicat, l'explicació és tot un espectacle, en realitat. O sigui, acaba resultant una història en sí. O sigui, la història de la creació del llibre i de com funciona, és tot un... Hi ha forma part del recital. Sí, sí, sí, exacte. I el tipus de públic, perquè aquests dies ens comentàvem que el cicle del novembre realitari acolleu molts públics diferents, que és diferent en el que puguin a veure el Derssen Chisping, el que que vingui avui al vespre, o creus que és una cosa per tots els públics, realment? A quin públic interessa més? Jo crec que això en realitat és per tots els públics, però al final no deixa de ser un espectacle semi-teatral. En realitat, si un recital de policies sempre és una cosa així, més o menys teatralitzada. Per tant, crec que és prou obert, perquè a més és explicacions i històries que són comprensibles per tothom, diria. Fa temps que has anat fent recitals per diferents punts, no sé si en tot aquest temps que t'has mogut, has trobat que hi havia més gent disposada a llegir poesia o a escoltar poesia, o si simplement és una idea que tenim preconcebuda i que no és així, que hi ha gent, hi existeix aquest públic. Aquest públic existeix, sí, i potencialment és quasi tota la població, perquè de poeta i músic i loca tothom és un poco, no? I vull dir que tothom... hi ha un tipus de poesia que li entra per força, tot el fet que tothom ens sap de poemes, encara que sigui de la pitxacorta. Aquestes històries tothom les utilitza, la paraula l'utilitzem quasi tots. Per tant, és un món que té un públic potencial increïble i públic fidel també n'hi ha. No és només una cosa per iniciats o per sectaris, diguéssim. Exacte. I sí que fa la sensació per això que potser el que passa tant als últims temps o que el circuit es va fer una mica més gran, potser. Sí, perquè va agafar diverses sensibilitats. O sigui, hi ha gent que s'acosta al món del recital i va intentant buscar quin és el seu racó. Perquè el recital és de la poesia com tot i cap tothom. O sigui, la gent de dretes, la gent d'esquerres, la gent que és molt tiquis micis i els que els agraden les coses a l'engross. I cap tothom, des de les paraulotes fins a les paraules més finales, diguéssim. Passaria una mica com amb la música, segurament. Exacte, exacte. Tot i que suposo que al principi la poesia encara té una etiqueta que de vegades costa d'espulsar-se, m'imagino. Sí, perquè hi ha com una idea molt mística de la poesia. O sigui, la gent es pensa que la poesia ha de portar un missatge molt elevat, quan a vegades la poesia, el que porta és que hi ha la poesia tabarnària de tota la vida, dels guliards, de certs trobadors i juglars, etcètera, que, diguéssim, parlar de la divina amada o aquestes coses, la donant gelicata, diguéssim, no l'hi cal, parla precisament de la poesia de sardines. I aquesta poesia, molt subint, la gent no la té concebuda com a poesia quan ho és perfectament i, a més, té una tradició llargíssima en la humanitat. De fet, ja que tenim aquí, vam poder llegir durant molt de temps el diari. Ara cada dia un sonet que fies vinculat justament amb alguna qüestió relacionada amb l'actualitat, i que també serveix segurament activitats d'aquesta mena o poesies d'aquesta mena per recordar-nos això. La poesia pot ser tot arreu, com si diguéssim. Sí, sí, sí. Depèn de l'objectiu per aquest, una mica, trobar la poesia quotidiana, no?, en el diari. Aquí s'han just, no sé si has vingut alguna vegada a fer algun recital, Josep? No, s'han just, no, precisament. Dic perquè suposo que has estat per Barcelona, has voltat també per la resta de Catalunya, no sé si... Suposo que hi ha diferències entre els tipus de públic o si això va com va. Sí, també depèn de quins nuclis vas, que, per exemple, són menudiscins o així, et trobes que el públic és quasi tot el poc a la vegada, perquè no s'hi fa res més. A pobles, com s'han just, suposo que seran una altra història, i també per ubicació... Està a tocar de Barcelona, també? Sí, etcètera. És una altra història. Serà curiós de veure, també, per això, perquè dins d'aquests cicles són aquests actes que més o menys tenen força o una resposta, tenen com de que a vegades s'han just... Té aquesta fama que ens costa moure'ns una mica, per anar a activitats, potser perquè està a tocar de Barcelona, justament. Però suposo que el fet que es barregi, també, amb el vi, que hi hagi hagut aquests precedents d'aquest parell de recitals en aquesta línia, doncs també animaran força a la gent. Jo, per part meva, tothom que ens estigui escoltant, em comprometo a fer-los-ho passar bé. Això te n'ha de preguntar. Perquè, en principis, això, no? Que s'hi ha d'anar amb ganes des de les 8 del vespre, al final del dia, partant una mica amb aquest esperit, no? Exacte, exacte. No és una conferència, diguéssim, però no l'acte d'humor, quasi bé. Doncs ara, avui, a les 8 del vespre, la teneu aquest recital de vi, aquest recital de fosí acompanyat de vi, amb Josep Pedrals. Avui n'hem volgut parlar una mica aquell just a la fusta. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, molta sort. Igualment. Moltes gràcies. Tenim 10 minuts i arribem a les 11 del matí. Aquesta hora parlem de la vaga general, que hi ha convocada per demà dimecres, i en parlem amb el Ferran Roida, president del Comitè Conjunta Empresa de l'Ajuntament. Molt bon dia. Hola, bon dia. Una vaga general que destaca, sobretot, per què és europea, en primer lloc? És una vaga convocada simultàriament a diferents ciutats de tota Europa, i també perquè fa una mica més de mig any que se'n va convocar una altra. Per tant, sembla ser que hi ha un malestar evident. Sí, de fet, és la primera vaga d'àmbit europeu, hi ha molts països que s'han sumat amb vagues generals o amb mobilitzacions, tant del sud com del nord, com del centre d'Europa, i també destaca, perquè és la primera vaga, que convoca no únicament els sindicats, sinó una plataforma formada per 200 entitats socials, no hi ha entitats veïnals, entitats socials, entitats de tot tipus. Creieu que en general, és parlar per parlar i és fer hipòtesis, però que se seguirà més que el març, ho dic perquè vosaltres heu parlat també en aquest cas, amb els treballadors de l'Ajuntament, però així una mica en general, creieu que hi ha més descontentament i la gent vol protestar més o que la gent s'aconderat en aquesta vaga justament perquè s'ha anat fet una i també hi ha aquesta sensació que potser no funciona tot plegat? Bé, el que sí que hi ha és més raons per fer vaga. A ell mateix a la nit ens donaven una altra raó per fer vaga, els partits polítics del govern no es posen d'acord amb una moratòria pel tema dels desnonaments, però els bancs sí que es posen d'acord amb una moratòria de dos anys. Aquelles incongruències que la gent no entén i cada cop van sumant més motius per fer vaga. Les previsions són que sí que és veritat que hi ha molta gent que no farà vaga laboral perquè estan directament aturats, però aquesta vaga, com ja he dit abans, el que destaca és perquè no és una únicament una vaga laboral, sinó una vaga social i una vaga d'ambit molt més en general. El que s'està demanant, per exemple, és que la gent no faci cap tipus de... Vaga de consum, no?, una mica, com si diguéssim? Sí, s'està convocant a la gent que no vagin les botigues, no portin nens a l'escola, no utilitzin els caixers, no utilitzin el mòbil, no reposten el combustible vehicle, i això s'està fent de diferents àmbits, no únicament als sindicats, no té treball, i per tant, la vaga laboral amb ells... Clar, no la pot fer... Deixar d'anar a l'empresa i que li treguin el sou, en aquest sentit. També hi ha convocada una manifestació a la tarda, de mala tarda, justament. De fet, aquesta vegada també destaca perquè no únicament hi ha una vaga, hi ha una manifestació a Barcelona, però s'han anat sumant moltes altres ciutats, i Tarragona, Girona, Lleida, Avic, Avila Franca, Vilanova, Arreus... Hi ha 20 o 30 municipis de tot Catalunya que estan creant mobilitzacions. Ara també s'està convocant una concentració per demà a cornellar l'àmbit de tot el baix en guardat, i nosaltres des de l'Ajuntament estem convocant tot el personal a fer una concentració davant de... de l'edifici de l'Ajuntament, i, de fet, el que volíem convidar és a la població també que s'assumi amb aquesta concentració. Nosaltres el que farem és posar-ho un mur de la indignació, perquè tothom pugui dir la seva, pugui escriure el seu rebutge a les retallades, i pugui, en tot cas, desfogar-se... Donar arguments, una mica, també, o exacte, o fer diferents consignes. De fet, també ens aprofitem per fer un l'esmorzar conjunt i el que estem proposant és que la gent es mengi els xurrissos, que es cuiden com vulgui, però fem una xurrissada general. Farem una trobada de gent indignada per menjar-se els xurrissos. Això, demà al matí, davant de l'Ajuntament, no? Demà al matí el mur estarà durant tot el matí i la xurrissada la farem de 9 a 10. De 9 a 10? Sí. Això és el que faran, suposo que encara és d'hora per parlar de si seguirà bastant. Per això parlava de sensacions, també, perquè, a més a més, el dret a la daca inclou que no cal dir-ho amb anterioritat, sinó que cadascú pot decidir i demà mateix decidir què fa o què no fa, però parlava abans d'aquesta sensació que, d'alguna manera, quedava molt a prop de l'altre i tot plegat, però que en els últims dies s'han sentit bastantes veus que a favor d'aquesta vaga i, com deies, aquest conjunt d'entitats que s'hi ha sumat que fa pensar que potser té un punt diferent de les últimes. Sí, creiem que sí, perquè no estem parlant d'una vaga de no anar a la feina, sinó de demostrar el teu rebuig a totes aquestes retallades impulsades que s'ha d'acabar a sobre. Jo crec que tothom té raons per fer aquesta vaga i, fins i tot, hi ha comerços que ens han dit que estan carant amb solidaritat amb tota la gent que no pot anar a la compra i per ells també significa una manera de solidaritzar-se amb els seus clients. És un acte simbòlic, no? Doncs tot plegat, això, demà, dimecres, aquest dia 14 de novembre, de la vaga general, a més a més, de la gent que hagi de treballar per serveis mínims. Ens hem de tornar a repetir una proposta que ja es va fer el mes de març, pot ser, que és que la gent que pugui fer que el seu sou... Potser m'equivoco, fer que el seu sou estigui i es destini en alguna part social. De fet, el que hem demanat a l'Ajuntament és que la part del sou dels treballadors que s'estalguerà per aquesta vaga la destinin a un font social que destinia projectes que redondin amb benefici de la societat. La part que es li treu el treballador, no? Això mateix. I això és el que hem fet és fer la mateixa petició que es va fer amb la darrera vaga general, l'Ajuntament hi va estar el favor i, de fet, ens han comunicat que no fa gaire han fet una portació extraordinària amb un font social d'ajut econòmic per la ciutadania amb més problemes arranda aquelles deduccions per la vaga, i això és el que demanem per aquesta vaga també. Jo he rebut resposta de moment, no? De moment no, perquè el que hem fet és demanar-ho avui mateix i encara és d'hora. De totes maneres, aquesta vegada els treballadors de l'Ajuntament, com que la situació econòmica és força difícil per alguns treballadors de la casa, el que hem creat també és un font solidari d'ajut econòmic de manera que si hi ha alguna persona que realment no vol fer vaga o no pot fer vaga per la ciutadania econòmica d'aquests diners que el cel hi traurà aquest dia, doncs aquesta excusa ja no la tindrà perquè hem creat aquests fons per poder compensar aquesta pèrdua d'aquests fons estarà nutrit dels mateixos treballadors que portaran. Sí, seran aportacions que es faran perquè per aquesta gent que vol fer vaga però que tindria complicat amb aquest parc letreu en del sou. Això mateix. Doncs una bona iniciativa també. Doncs hem parlat ara aquests últims 10 minuts arribant al punt de les 11 del matí de la vaga general de demà 14 de novembre. N'hem parlat amb el Ferran Roeder que és president del Comitè Conjunta Empresa de l'Ajuntament. Moltes gràcies, Ferran. I que vagi molt bé, molta sort. Adéu, bon dia. Aquest dissabte l'escola Montserrat organitza té un mercat de segona mà. Es poden fer les inscripcions si voleu reservar un espai per muntar una paradeta. I aquest mercat serà a la pista esportiva del centre demà basat al matí. Ara en parlem amb la Begoña Marcia que és mare i membra de l'AMPA de l'escola Montserrat i una de les organitzadores d'aquest mercat. Molt bon dia, Begoña. Com se'ls va dir fer aquest mercat de segona mà? Doncs s'osgeix la idea. Doncs mira, volíem fer alguna cosa que... que provoqués la interacció de les diferents famílies que formem al centre educatiu i que l'hora ens ha servits per obrir l'escola al poble. I aleshores vam pensar que una bona iniciativa era el que ja organitzen l'escola Alemana, que és el mercadillo que té un èxit brutal. I vam pensar que podria ser una bona idea. De fet, aquí s'han just també s'ha enfat en un mercat d'aquesta mena de casal de joves. I m'imagino que potser s'enjust hi ha una mica aquesta consciència de mercat de segona mà. Que no és el primer cop que es fa i que potser també és més fàcil de traure gent. Sí, el casal de joves s'ha d'intercanvi i aquesta última jornada va ser de segona mà. A la vacuneta també n'havíem fet i, com que havia funcionat molt bé, doncs era una mica com... doncs intentem que les famílies ho demanaven, doncs igual a ser els vols de Nadal doncs pot ajudar a que que hi hagi molt d'interès, no? Tant de muntar parada, com de passar i mirar i veure si hi ha alguna cosa interessant. Com funcionarà? Començarà durant tot el matí, no? La idea és que comencem a dos quarts d'11 fins a les dues i si has de muntar parada doncs des de les 9 per començar a muntar o dos quarts de 10 i ja plegar perquè les 3 estigui tot recullits. I d'altra banda, no sé si amb cara realment el principi que es podien fer inscripcions encara se'n poden fer o ja està tancat? No, no, encara se'n poden fer. Es poden fer a través del blog de l'AMPA, de l'escola Montserrat que és entrant enparrat.blogspot.com les has d'anar a pastilleta, caïn res allà, surt un full d'inscripció que només es demana doncs les dades d'una contacte, el nom i a les hores inclús si el mateix difat hi hagués algú que no ha pogut inscriure és a dir, que està interessat doncs pot venir directament allà a l'escola i muntar la fe de paradeta i a les hores el que demanem és una inscripció de 3 euros. Aquests 3 euros per poder formar part d'aquest mercat, no? Sí, exacte. Els 3 euros aquests són per fer una mica de compromís que realment la gent que s'està inscrivint doncs que no ens trobéssim que a l'hora de la veritat no hi hagués ningú i a part és una manera de recaudar una mica per les esperes de l'AMPA tal com està aquesta any de cosa doncs tot és un ajut que ens anirà bé perquè faci falta, tant si s'han de llogar materials com si necessitem monitoratge i quanta gent hi ha muntat al moment? Doncs vine a dia d'ahir i hi ha 20 famílies. Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, està molt content. Per ser la primera vegada que patíem una mica perquè, ostres, no sé, que iguals a 4 dies de les festes a Tardo la diària també serà a un mercat de Nadal que l'organitari que em sembla l'organitament està una mica així que no sabíem ben bé si n'hagués perdat, però... No ho sé, t'arresponem molt bé, serà molt content. De productes que lloren a aquest mercat és divers, depèn de cadascú. De gana cadascú, el que sí que demanem que han de ser sempre coses de segona mà que no sigui mai un producte no ho em refereixo de que siguis un prestigracional de l'edenda. O sigui, que tu puguis tenir útiga i puguis tenir la seva cosa i publicar-ho com una filleta més, no? Si no, coses que puguis tenir a casa pensir roba, com si són... no sé... que xarros que ja no utilitzes, joguines, golfenets... coses que diguis, doncs això encara es pot utilitzar però nosaltres ja no ho fem servir i potser que hi hagi algú altre que l'interesse, no? Mm-hm. I, bueno, montes la parada i també el que sí que demanem és que cadascú es porti tot el que necessiti i a veure qui vol muntar una parada més gran i porta una tauleta i unes cadires. Hi haurà que amb un full a la terra doncs hi ha entret prou. I com que això cadascú s'ho muntar com vol, doncs el que sí que... nosaltres no disposem de material perquè de l'escola no utilitzem res i tot el que tothom porti, el que queda, s'ho tornen dur. No queda res, no? Sí que això sí que demanem la responsabilitat de que tot el que portem cap allà i que siguin caixes de cartró o si has portat roba i ja no la vols, torna cap a casa. Doncs és responsabilitat de cadascú de la vida o del que vulguis fer. I abans de les famílies, els nens també estan engrascats? Sí, sí, sí, clar. La idea que per mi és el més interessant és que a part d'aquella gil... el que seria, bàsicament, una estalla marcantil que podíem dir perquè representa un mercat, la idea és que tenim uns objectius tan descentre que seria això, que les famílies, que utilitzem el senz educatiu, doncs coneguem i puguem relacionar-los. I, a més a més, que aquest espai que és un espai públic, és l'espai de l'escola, doncs les hores que no són l'actives poden s'utilitzar per qualsevol altra cosa, que pugui revertir també en el senz, en el cas de l'AMPA, perquè són espais molt grans que passen moltes hores sense gust. I després, vivíem més pedagògic, que és això que parlàvem dels menys. Clar, per mi el més interessant és que això és una feina... que requereix una feina prèvia amb els menys, i aquesta feina prèvia és que has de trobar un espai i un estonet amb els seus fills que et passes allà davant dels calaixos de les juines i vinga, va, què posem pel mercadillo? Doncs això sí, això està malament, això és per llançar, això ho donem, no? Això no ho vull donar. Doncs és com tot una feina que pot ser amb ells d'això, de deixar-ne les coses que ja no et fan falta. I alhora, també trobo que és molt interessant el valorar les coses, si el valor de les coses és molt relatiu, perquè igual a tu, ja no ho vols per res, per tu és un queixar-ho, que ja ho llançaries, però a l'altre pot ser un gran tresor, pot ser just allò que estava buscant, en el qual, d'aquesta manera, allarguem la vida dels objectes, i també aprenem que agenem menys residus, perquè és això, el que tu ja llançaries de les escombraries, doncs per un altre pot ser fantàstic. I també és com l'interessant, el fet d'aquest intercanvi, ni que sigui per monedes, que ells encara si són molt petits, no acaben d'entendre perquè malament això que hi poso, com a relació d'anys amb els diners, i com s'entén la llibertat que et pot donar el que tu tinguis autonomia, sobretot quan vas a dir-ho, una mare que ja hi ha una barbio o alguna cosa que m'agradaria, doncs mira tu si tens els diners de què has venut, i clar, el que ells valoren de, ostres, tinc monedes, i aquestes monedes quants diners són? L'aigua de les coses i el valor del diner, i doncs veig i li pregunto les monedes que tu tens per comprar allò que tu vols, i no cal que passis pel criteri de la mare que saps què et dirà que no. Que no et vol comprar, o potser sí, però en principi, i si és una cosa que xarro més a casa, ara em dirà que no, ja no m'ha traslladat això de menar-ho. Doncs la llibertat i l'autonomia que et dona, el pensat, ostres, jo tinc un dineret d'unes coses les meves que he venut, i jo he comprat un que em fa molta il·lusió. Clar, és donar-li un altre sentit, també tot plegat. És molt maco de veure, també és com es relacionen amb això que es van superparduts, que n'hi ha són més grans, jo tenen molt assumit el valor del diner i com funciona, però quan són petits... Encara et tenen exacte. Doncs molt interessant tu, plegat serà aquest dissabte, com deien, a partir de dos quarts del matí, fins al migdia, aquest mercat de segona maco organitza de l'escola Montserrat, si encara voleu participar i podeu fer-ho a través del web www.amparrat.blogspot.com és la web de l'AMPA, no? Sí. I bé, doncs que vagi molt bé, que hi hagi molta sort, i esperem que sigui un èxit. Esperem que estiguin repetits. Perfecte, que vagi bé. Un minut i un quart d'una del migdia, continuem en aquesta tercera del Justa de la Fusta. Ara parlem amb el regidor d'ocupació d'innovació i habitatge, Joan Vassa Ganyes, per tractar diferents qüestions de fet vinculades amb les diferents regidories. Bon dia. Comencem parlant d'aquest programa de mobilitat internacional, vam parlar just quan s'estrenava, que era al final de setembre, si no m'equivoco, per tant, ara ja porta més o menys un mes i mig en marxa. Com està anant tot plegat, de moment? Bé, de moment està anant molt bé. Estem tan contents de fet de la resposta que aquest programa l'hem decidit ampliar, perquè estem detectant que hi ha molta demanda, hi ha molta gent d'aquí Sant Just, que s'està interessant per les possibilitats que ofereix, principalment associades a la recerca d'ocupació, i com que veiem que és un servei que és útil, doncs hem decidit donar-li una certa continuïtat. Estem parlant que fins avui hem tingut una quinzena de assessoraments individualitzats i tenim llista d'espera. Per tant, anem endavant. I per tant, continuïtat, perquè vols dir que s'havia d'acabar en un període concret. Sí, estava previst que tindríeu una durada dels mesos, però hem decidit prorrogar-ho. Una bona notícia entre cometes, ja hem comentat que a l'hora era gent que marxava i que també volia que la situació no és fàcil aquí, però si més no, el fet que es pugui donar resposta sempre és interessant. D'altra banda, justament vinculat dins aquest programa de mobilitat, ahir s'ha presentat el programa de voluntariat europeu. En un acte que es va fer el cas de les joves, com va anar aquest acte, perquè en sembla que no hi va haver molta gent. No, i van coincidir molts actes i molts anaven dirigits... Una cosa que passa s'enjust, a vegades. Exacte, anaven dirigits col·lectius joves a la majoria d'ells i va fer que l'assistència fos baixa, s'ha de reconèixer, no passa res. Exacte, la proposta, encara que la gent no hi hagués anat i ja sentiu, la proposta segueix existint i mirarem de fer-ne el màxim de difusió, perquè entenem que és també una proposta molt interessant. Aquest servei de mobilitat té tres potes. Jo crec que el dia que el vam presentar ja ho vam explicar. El que passa és que cada cop tenim més informació i, per tant, podem donar explicacions més detallades. La primera pota és la que et deia abans, que està associada a l'ocupació. Hi ha una segona pota que està associada a estudiar l'estranger. Són els programes Leonardo, Erasmus, que, a més o menys, tothom coneix i que, de fet, les universitats ja en donen molta informació. També hi ha associada a joves que estan a l'institut. Llavors hi ha una tercera pota que és el voluntariat. En alguns països, com, per exemple, a Alemanya, és una acció, una activitat per la qual li passen pràcticament el 90% dels joves, quan acaben l'ensenyament secundari s'agafen un any sabàtic i aquest any el dediquen a fer feines de voluntariat, que abantes de recuperació de patrimoni històric, a projectes d'integració social, detenció a col·lectius esfavorits, té una varietat molt gran, tan matemàtica com països destinataris. O sigui, que no només es fa allà mateix. No només es fa a Alemanya, aquest voluntariat. No, no, no, deia que els alemans són gent que ho tenen molt interioritzat i que en fan molt ús, però que aquest programa que està vinculat a Youth in Action, que és llum en tota una acció, està obert a tots els Estats Membres de l'Unió Europea. El que passa és que n'hi ha alguns, com sempre, que l'utilitzen més catles. Doncs és una proposta interessant també i que segurament, de primeres, si no tens algú que t'explica una mica com es pot fer, suposo que costa més. Per tant, en aquest cas, pot anar bé per guiar, no? Pot anar bé, i aquesta informació està a la web de la Unió Europea Youth in Action, llum en tota una acció. Però, a més a més, per aquell senyustens que ho desitgin aquest servei de mobilitat internacional que tenim aquí a l'Ajuntament, doncs també donarà resposta a les seves inquietuds i donarà una tensió individualitzada a aquelles persones que vulguin fer aquestes feines de voluntari a les països de l'Unió Europea. Que també és un període de temps determinat, no? Són entre 6 mesos i un any. Exacte, es dirigeja persones de 18 a 30 anys i té algunes particularitats. Per exemple, et financien el desplaçament, l'ajutjament, un cop allà també pots fer formació per aprendre l'idioma que també està inclosa i en funció del país on vas et donen uns diners per cobrir unes despeses mínimes. Per exemple, si te'n vas a França o Alemanya, et donen un 180 euros si te'n vas a Hungría te'n donen 70. Està bé.Són poquets diners. Sí, però les beques erasmos, segons com tampoc acabaven de ser gaires generoses. Són els pares que fan les beques. És una proposta d'aquest voluntari europeu que forma part del programa de mobilitat internacional que s'han setat. Ara fa un mes i mig aproximadament aquí s'han just. Parlem d'una altra qüestió i és que dilluns que ve sobre la convocatòria per adjudicar avui locals comercials de Lloge Ames Lluí. Aquests són uns locals que estan a Rosa Luxemburg i tenen unes característiques molt normal. Són locals relativament espaiosos, grans, i per aquest motiu amb les bases el que fomentem, el puntuem molt positivament és que les persones que hi entrin vagin en projectes compartits. Estaven pensats inicialment per fer una sabateria o una perruqueria o un bar com la majoria de comerços. El que passa és que aquest barri es va activant poc a poc i aquesta demanda no ens ha aparegut. El que hem decidit és aquests locals donar-los un ús diferent i en aquest sentit entenem que són una bona oportunitat per emprenedors i deduïm per la gent que al moment s'està interessant a les persones que estan treballant a casa seva i que volen un espai a fora de casa seva i són sortint persones vinculades a l'arquitectura, al disseny, a feines de despatx. Perquè el lloguer és més assequible. El lloguer és molt interessant depèn dels metges colats de cada local no són tots iguals però són preus molt competitius, molt interessants. I la idea és aquesta és a dir, que hi hagi diferents persones no només sigui per diferents minis com empreses o... Entenem que la gent que hi anirà són persones autònomes que estan iniciant el seu projecte de negoci i si consideren que tot i que jo entenc que les despeses de lloguer són molt baixes però si coinciden, ho entenc, perquè els inicis tot semblen car que són molt elevades doncs poden associar-se amb algú més que entenc jo unes perspectives de negocis semblants i aquest fet es puntuarà més vull dir que ajudarem encara més a les persones que... que tenen més necessitats. De fet el lloguer és entre els 304 i els 330 euros sensiva per això, per tant, ho acabaria una mica més alt però sí que és un lloguer interessant per aquest tipus de local comercial no sé si s'adreça... Pensa que amb aquest lloguer tens incloses les despeses de comunitat Ah, això sí Li vistaria aquí també per tant només caldria sumar liba Sí S'adreça algunes persones en concret des de dir per joves o és general? És general però també es puntuarà més que siguin persones joves que estan començant la seva activitat i que siguin de Sant Just Es puntua més però no es limita aquesta gent Si ets de Sant Just dit jove, suposo que tens prioritats però si algú és de Sant Feliu o és una mica més gran Si t'associes amb algú més, encara més pràcticament Exacte, ara es puntuarà d'aquesta manera es poden presentar per això a partir de dilluns i hi ha un termini màxim que és... Sí, crec que ens anem a finals d'any per acabar de veure són aquests vuit locals comercials de lloguer al barri de Mas Lluís de Sant Just i acabem parlant també anem parlant també els últims dies però recordem doncs les convocatòries que hi ha referents en habitatge i justament doncs el conveni que es va provar també amb l'Ajuntament de Sant Feliu són aquests 54 habitatges que estan també al barri de Mas Lluís hi ha habitatges de protecció oficial de venda que també s'ofereixen a la gent de Sant Feliu Bé, sempre han estat oberts a la gent de Sant Feliu Hi ha tres blocs i cada bloc té una puntuació més alta o més baixa El bloc que té la puntuació més alta són la gent que ja fa temps que viu a otra valla a Sant Just El segon bloc era la gent que fa poc temps que viu a otra valla a Sant Just i el tercer bloc era la gent de l'Àrea Metropolitana Amb aquest conveni amb Sant Feliu com que Sant Feliu ens ajuda a fer difusió d'aquests pisos doncs la gent de Sant Feliu que estarien al tercer bloc passen al segon bloc Segueixen tenint la prioritat La gent de Sant Just que fa més de 3 anys que viuen a Sant Just o 5 que hi treballen però la gent de Sant Feliu sí que s'equiparen amb els que fa poc temps que viuen a Sant Just o que et treballen a Sant Just Tindrien més punts que els que tenien fins ara Són habitatges que tenen entre 55 i 90 metres quadrats Hi ha diferents tipus que suposo que el fet que siguin de venda diferència del taller que s'han col·locat de seguida costa més I de fet aquesta promoció només es tirarà endavant si tenim un percentatge elevat de persones primera que estan interessades i segona que tenen accés a la hipoteca Pensa que avui en dia els bancs posen moltes dificultats a les promoções de lloguer i per aquest motiu, aquesta que inicialment l'havíem dissenyat amb un 50% dels habitatges de lloguer les condicions dels bancs que han fet inviable la operació Aleshores, només si tenim una massa crítica important de persones que estan interessades i que compleixen amb els requisits que fixa el banc doncs tirem endavant la promoció sinó no estiran endavant No estan construïts aquests pisos és d'aquest bloc que està al terreny Si tot més bé, d'aquí un any 6-7 mesos podria estar acabat i amb la gent vivint-hi però estem amb la incertesa de que no sabrem si podem fer una promoció Un cop algú decideixi apuntar-s'hi suposo que és quan ha presentat els avals bancaris No, quan la persona s'apunta ha de fer unes arres de 3.000 euros Aleshores va al banc i mira amb el banc si pot o no aconseguir la hipoteca En el cas que aquesta persona que ha pagat 3.000 euros i que el banc li dona la hipoteca tant si li dona com si no li dona en cas de que la promoció no es fes es retornarien en un termini màxim de 60 dies aquests 3.000 euros Vull dir que en aquest sentit Jo hauria com una altra fase diferent Poso que No sé si ja termini en aquest cas Sí, sí Ara tu estic dient de memòria i amb tantes convocatòries que tenim obert en confonc una mica però jo diria que el 19 de desembre s'acaba En tot cas es poden consultar també les bases del web de Sant Just Pancat Per tant, tots aquests detalls si us interessen podeu consultar-los a través d'aquests webs tant pel que fa aquesta convocatòria de vuitatges públics de venda com també els locals comercials que comentàvem fa una estona N'hem parlat avui amb el regidor d'ocupació, vuitatge i innovació Jo em va ser ganes, moltes gràcies A vosaltres