Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Un minut i un quart d'una del migdia parlem aquesta hora d'esproceat. Aquesta entitat s'enjustenca que es dedica a fer la vida més fàcil, i les segons quins col·lectius que a vegades donen una mica complicat, i que aquest cap de setmana celebra el seu festival de Nadal. En parlem aquesta hora en Maria Campos, que és coordinadora de les activitats d'Esproceat, i també membra de la Junta Directiva. Hola, molt bon dia a tots. Com serà aquest festival que es prepara per aquest cap de setmana? Mira, aquest festival aquest any li hem volgut donar una traïra. Prioritariamente, hem volgut que siguessin els nostres alumnes, els nostres usuaris que facin l'actuació. I llavors són ells que canteran, recitaran, ballaran, ens exposaran el que fan durant l'any, diguéssim, els tallers, i espero que us agradi a tots. Perquè no sàpigues per cert quin tipus d'usuaris acoll? Normalment, usuaris... Els procés sobretot tenen nens amb discapacitat psíquica. Tenim tots els graus de discapacitat. Nens, adults també? Sí. Tenim aquí el centre de Sant Just, el centre pilot de Sant Just, tenim nens, i després tenim diferents tallers i centres on hi ha adults. I quant de gent hi ha ara, actualment, a Esproceat? Entre tots pot ser uns 450 milers d'usuaris. 150 milers d'usuaris. Sí, perquè tenim centres no únicament aquí a Sant Just, en tenim també hospitalet, a Cornellà, i tots plegats són més o menys. I el festival aquest de setmana és només dels alumnes de Sant Just, o també de tots els centres? No, és tots els centres. Aquest any, diguéssim, hem procurat que qui ha pogut, diguéssim, dels diferents centres de Cornellà, d'hospitalet, dels habitatges que tenim, del centre pilot de Sant Just, del CO de Sant Just i del CAE, tots els que puguin faran una petita cosa. Per tant, fer-ho ben gros, també, tot plegat, vull donar-li aquesta entitat, segurament. Sí, exactament. Hem pogut, diguéssim, fer pinya, entre tots, i a veure si surt bé, entre tots. Segur que sí, on es farà el centre de qui pilot d'aquí Sant Just? No, es farà a algun altre lloc. No, es farà aquí l'Ajuntament de Sant Just, de Sant Just has ajudat, i ens deixarà la teneu que hi ha aquí a Sant Just. Es farà aquest dissabte a les 11. A les 11 de matí. I després de les actuacions dels diferents nois i usuaris, també hi haurà una repartició de prèmits, perquè hem organitzat un concurs de Nadales, i donem un prèmit als tres primers dibuixos, i una menció del jurat als tres altres dibuixos. O sigui, hi haurà lliurement dels premis d'aquests dibuixos que ja s'han entregat. Exactament. Per tant, m'imagino que deuen estar nerviosos. Vull dir que és una sala gran com la teneu. Jo crec que posen nerviosa qualsevol, si tampoc no hi hagués tant acostumats, perquè fins ara no s'havia fet aquest festival en un lloc així tan gran, m'imagino que ens nervis que poden ser positiusa també, però suposo que es deu respirar aquest ambient. Sí, perquè, bueno, normalment nosaltres hem vist els festivals que fan a final de curs, el mes de juny, però sempre ha sigut aquí el centre pilot, i, clar, ha sigut davant dels pares, i amb un recent una mica limitat, diguéssim, era el col·legi, ja ho coneixien. Aquí no, aquí és un teatre. I llavors, pues sí, nervis n'hi ha. Clar, i a més, amb gent que no els coneix, perquè suposo que el ferò mateix centre hi ha els seus familiars, els seus companys, joc familiars de companys, però que una mica poden ser cares conegudes. En canvi, en aquest cas, segurament, hi ha molta gent que no coneix. Exacte. I, Oran, són els pares dels diferents usuaris, però, clar, els pares de Sant Just no coneixen tots els alumnes d'hospitalet o de cornellar, i viceversa. Llavors, sí, hi ha una part del públic que no es coneix. I també suposo que hi ha Oran també amics que tothom no coneix, tampoc. Has preparat alguna manera diferent en el sentit que sigui una cosa més gran, o en principis fa com sempre de fer-ho tot plegat? A veure, hem tingut de coordinar moltes coses, diguéssim, perquè, clar, sent geométricament a poesos diferents ha sigut una mica feixut, diguéssim, arribar a coordinar una mica tot. I, de tota manera, suposo que, potser, a l'hora de portar-ho a terme, i que serà aquest dissabte en aquest acte al matí, m'imagino que s'hi dona bon resultat, tot plegat d'hora valgut la pena, també, no? Sí, jo crec que sí, perquè, bueno, de veure, moltes vegades, diguéssim, de veure els nens, els nens i els joves, quan actuen i veure la seva satisfacció i també veure la satisfacció dels pares i dels professionals, que també els ajuden molt, val la pena. I els ho passen bé, s'ho passen millor preparant-ho o el dia de l'escenari? Jo crec que les dues coses... Van lligades, no? Van lligades, exactament. Aquesta preparació, que suposo que també va preparant o va escalfant una mica també els nervis o l'emoció, també, de cara al dia en què culmina tot plegat, aquest projecte. Totalment, sí. No sé si per a persones amb discapacitat fer un acte d'aquesta mena o per a qualsevol persona ja és un pas important i ja tindríem aquests nervis que dèiem, si s'obrenen també d'una manera diferent, que potser estan tenent menys vergonya o menys prejudicis de cara a algun acte així? Sí, però també tenen els seus nervis. Volen fer-ho, i clar, estan els professionals darrere, que també tothom vol que sorti bé. Llavors, pues, augmenta tot això. Tenen també la pressió com com se vol l'artista que puja sobre un escenari. Està clar. Quan durarà l'espectacle, suposo que serà llarg. Sí, unes dues hores, dues hores i quarts, ben bé. I m'imagino que també és oberta a tothom qui vulgui venir-hi o hi haurà entrades. No, no, no em fet diguíssim, sobretot... Hi ha els pares, els amics, i si hi ha alguna persona més que vol venir a veure l'espectacle, també les portes estan obertes. Serà aquest dissabte la Teneu de Sant Just a partir de les 11 de la matí? Exactament. Festival de Nadal dels Usuaris desproceat, que esperem que vagi molt i molt bé. Avui n'hem parlat amb la Maria Campos, que em dic que és mema de l'Ajuntament Directiu, i coordinadora d'aquestes activitats. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres i a l'Ajuntament de Sant Just també. Bon dia. Adiós. Bon dia. Un minut i un quart de 12 del matí, aquest cap de setmana es farà el segon mercat de Nadal a Sant Just, una iniciativa que l'impulsen l'Unió de Votegues i Comercians del municipi i l'Ajuntament per segon en consecutiu. El mercat de Nadal es farà a la plaça Camuapa, i ara en parlem amb la presidenta de l'Unió de Votegues i Comercians. Julio Duran, molt bon dia, Julià. Hola, molt bon dia. En vam parlar el setembre ja, que era una d'aquestes iniciatives que es volia impulsar de cara al Nadal, per fer que els botigues tinguessin un espai diferent del que és habitual, per donar-se conèixer, i d'altra banda, anar a escalfar motors també per la campanya de Nadal. Exacte. Per gaudir d'un cap de setmana en companyia dels veïns, dels amics, dels botigues, els botigues amb els seus clients, els clients amb els seus botigues, doncs sí, amb els nens. Defectivament, és un cap de setmana especial i, a més, boníssim, que hem de fer que el temps serà fred, que és el que toca, però molt bo amb el sol, i esperem que hi hagi una gran, gran, gran aglomeració, aglomeració, o com es digui, de persones. Quantes parades hi haurà? O quantes botigues hi participaran? Doncs... una cincuantena, ben bé. No n'hi do. Entre botigues de Sant Just i de l'exterior, els que serien els artesans, que ja van venir l'any passat. I, llavors, com funcionarà aquest mercat? Serà tan dissabte com diu Menja, Mati i Tarda? Com serà tot plegat? Disabte el matí es començarà a muntar tot el mercat, i a partir de les 11 calcolem més o menys, no hi haurà una inauguració oficial. Pensem que són coses amb molt del poble, i, per tant, hem de treure sol, hem nitat. Aleshores, però més o menys. Pensant una miqueta el que és un cap de setmana, i que la gent s'ha sentit una miqueta més tard, doncs que a les 11, aproximadament, la gent començarà a venir, i poden gaudir, doncs, de prendre una bona xocolata amb xurros, des d'uns bons entrepans que també tindrem, un bon pa d'aquells d'anar pel carrer menjant procés, una coca estupendíssima, veure, doncs, aquelles parades que hi ha per on agafar idees, que, potser, no pensa en ful·lenit, o m'he enganit una nena o la nena que els puc regalar. Doncs mira, hi ha això, aquells arceis, aquella cosa, aquelles galetes. És que hi ha una mica, una mostra d'una mica de tot. És una passada. Julià, no sé si tens un telèfon molt a prop, perquè fa com una mica d'interferència. No sé si suposo que deu ser això. Que no tindrem problema, vinga, ja està. Doncs, doncs, és d'això. A l'hora de la tarda, doncs, tindrem també una sèrie de... durant els dos dies, tindrem el cagatio, que esperem que vinguin molts i molts nens, i puguin gaudir d'aquells regalets que els hi farà. Per tant, doncs, hi ha una mica... Perdó, que em deies? Sí, que realment és nascar els motors també directament per Nadal. Vull dir que també hi haurà l'aliment del tio. Exacte, exacte. I les ordres d'aquest any, com a primícia, i que ojalà no ho haguessin de fer, i ojalà mai més es tingui que fer, donada la situació tan dolenta de tantes famílies, i malauradament se'n justament tenim, una de les cosetes que demanarem el cagatio i li demanen als nens que ho facin, és que deixin alguna mica de menjar perquè aquelles persones que ho necessiten. De tal forma que poder aconseguirem aquell paquetet de rosa, aquella mica de llet, aquella oli, que no tots siguin regalets pels nens, i els nens siguin una mica conscients que hi ha algú a darrere d'ells que està passant dificultat. Hem d'anar educant que la situació, malauradament, torno a repetir, ojalà mai més es repeteixi. Com que no ho sabem, aquest any hem incorporat aquesta mica de desig que els nens també de quan en quan aniran demanant. Clar, aquest tio solidari, també, una bona iniciativa. Exacte, molt solidari. Li hem demanat que sigui tremendament solidari. A més a més, també tindrem... Digue'm, digue'm. No, això de que no ha dit que hi ha un tall de figuretes d'argila, per exemple. Exacte. Han acabat també tindrem unes estrelles que els nens han de colorejar, que els hi facilitarem els colors, perquè els hi posin els colors adient, amb els reis mags, i aquestes estrelles els podrem penjar per la gent que ha de fer el carrer, que ells ja tenen un altre carrer, i que es poden demanar la pròpia mercat. O bé, si el diuen és il·lusió, en el seu cas, penjar-lo al seu arbre, no hi ha cap problema. Que més enllà d'on? En realitat, és un cap de setmana a ple de sorpresetes. I alguna altra cosa que passa que no sé si seria a dia d'inconvertir, perquè no m'ha quedat molt clar si ho podrem fer. Però jo ho dic. que ens han demanat que pugui posar el seu espai per si hi ha persones que són sensibles a veure un gos, un gat, per qui tu que sigui, que necessita el carinyo d'una família. I amb aquests dies que aquesta família el venia allà, considera que sí que és capaç de donar-li aquest carinyo, hi haurà un espai. Jo crec que sí que vindran, perquè ens ho havien demanat i al final s'ha pogut acomodar, i crec que s'ha pogut acomodar un espai. Això sí que no és un tema que em depenia de mi, que ha sigut l'última hora, vam dir que sí que, efectivament, era una bona ocasió perquè hi haguessin famílies que tinguessin aquella miqueta del cor pierno, amb que ve aquestes dades, i diguéssim, doncs mira, perquè els animalets no estiguin a aquest puest, que estan molt ben cuidats, però no és el mateix que a casa, evidentment. Doncs ens l'endueu a casa i li donem tot el nostre carinyo. A part d'aquest espai, també tenim l'espai de l'escavret, que estàs, dels cochinitos, que aquests nens que cada any venen i els veuen, que sàpiguen que també ho tindrem, els animals de granja, també estaran allà, per els viola els nens. Per tant, hi haurà de tot, no?, en aquesta fila de Nadal, d'alguna manera. D'alguna manera ho hem fet amb tot, però tot sempre amb l'esprit de Nadalenc. Això és una de les coses que jo hi insisteixo molt, i puc dir que, passada, una altra vegada torna a dir el mateix, però sí, i demà tornaré a repetir-ho. A l'esprit de Nadalenc és el que prevaleixem aquest mercat, perquè realment és un mercat de Nadal. En siguen conscients, jo dic que les parades tenen que ser molt, molt Nadalenca. El que després venem serà Nadalenc, o no, és igual, perquè el Nadal et met quan sap alguna cosa que venguis. Però sí que és notí que entrem en un espai que es respira Nadal. Els arbres, hi ha un espai que vendrà arbres de Nadal i la flor de Nadal, la flor de Vasco, etcètera, etcètera. I és que hi ha, en realitat, hi ha una mostra pràcticament i casi, casi, casi bé de tot. És un èxit. Sí, sí. Suposo que no sé si l'esprit Nadalenc, encara que hi hagi aquests moments de crisi o més complicacions econòmiques, està a part d'un deixó i la gent intenta trobar un moment... No només per comprar, sinó per desconnectar, potser intentar recuperar una mica aquesta alegria. O creeu que és el revés. Jo, una de les coses que m'agradaria és que la gent se n'adonés contra d'això, no necessàriament el Nadal és igual a tínonimo de gasto. No, ojalà que sí, ojalà, perquè això vol dir que la situació que tenim seria un bon sueño de 5 anys i 4 anys i s'ha acabat. Però podem fer moltes coses sense necessitat de fer una gran inversió i sobretot, a l'expert Nadalenc, que un 520, un nabra de Nadal i el pintin 4 polletes verdes, però que no deixin de tenir l'esprit. Podem permetre que això es perdi a darrere hi ha criatures que necessiten viure el Nadal, perquè nosaltres els hi han d'incolcar aquest Nadal. El Nadal és companyia, és somriure d'una altra manera, és estar amb la família, és pensar que és una data molt especial... Jo podria que sóc molt Nadalenc, amagant moltíssim el Nadal i sóc molt, i sempre ho intento transmetre-ho a tothom. Però jo crec que sí, que no necessàriament la situació que estem passant en té que prohibir o treure d'això, de fer una salvaració maca, en aquesta necessitat de grans històries. Exacte, i això serà aquest cap de setmana que podrà fer una mica d'escalfar motors, a més a més divendres també s'encenen els llums de Nadal, per tant, d'alguna manera, s'enjust comença a preparar-se ja per les festes Nadalenques. A partir del divendres, és pistoletat de salida i som el Nadal. Exacte, i serà en aquest mercat de Nadal que es fa dissabte i diumenge, un mercat que impulsa la unió de botigues i comerciants, després que l'any passat es va fer una primera edició, que es tanyarà repeteix. Hi ha més parades, també? Més parades, sí. Sobretot, més parades de persones que van venir a veure com anàvem, en tot el poble, eh, Parlo? Sí, sí. I que s'han animat, s'han animat en vista del que els he dit dels seus convéfinos i del que van veure allà. Sí, sí, hi ha més parades. Doncs esperem que sigui també d'anar-ho tot un èxit, i això que ens deies, que farà bon temps, encara que faci fred, però tot plegat si fa sol convidament a sortir de casa. Per tant, no m'imagino que això també ajudarà. I tant, que sí, seguríssim que sí. I sobretot ajudarà això, que sàpiguen que poden passar tot el dia al mercat perquè poden gaudir de tot, de begudes, de menjades, de somriures, d'alegries, de Nadales, de tot... És que tindrem de tot... Som així, dels xulos, nosaltres. On hi diposem, en diposem, clar que sí. Moltes gràcies, Julià, doncs que vagi molt bé, molta sort. I fins aviat. Adéu, bon dia. Adéu, adéu. Demà és 1 de desembre, dia mundial contra la sida. S'enjusta que aquesta tarda es fan diferents activitats al casal de joves per parlar, sobretot de la prevenció de la sida, i avui el que fem és parlar una mica també aquí al Justa de la Fusta. Ara aquesta la parlem amb Juanse Hernández, que és activista i serà positiu. Forma part de l'ONG, Grupo de Trabajo Sobretretretament del BIA, i també un dels projectes que tenen dins d'aquesta entitat és la revista Lo Mas Positivo. Molt bon dia, Juanse. Hola, muy buenos días. La sida que, normalment, un dia com avui, és a dir, o un dia que em demà, aquests dies són dels moments en què més es parla aquest tema també en els mitjans de comunicació o potser a nivell institucional, però, d'alguna manera, és un d'aquests temes que sempre hi és i que, si bé sí que s'ha avançat una mica, en els últims anys encara falten moltes coses, no? Efectivament. S'ha avançat molt des del punt de vista científic. Hi ha, pues, muchos tratamientos. S'ha aconseguit frenar el avance de la enfermedad, s'ha aconseguit aumentar la esperanza de vida de les persones, però, sin embargo, todavía sigue existiendo un gran estigma de discriminación asociado a la enfermedad. Eso que significa, pues, que muchas personas con VIH no pueden disfrutar de derechos que el resto de la ciudadanía tiene y, en cambio, a nosotros se nos betan esos derechos. No podemos desarrollarlo en igualdad de condiciones. Desde pedir un crédito, desde poder acceder a ciertas plazas para puestos de trabajo, en fin, una serie de cosas, por ejemplo, discriminar a niños con VIH en una guardería, cosas que para el resto de la población son normales, a nosotros todavía constituyen un reto. En ese plano, pues, nos ha avanzado demasiado. O sigui, que és la part que més costa, la part social, que suposo que no funciona amb lleis o amb tractaments. Efectivamente, el sida clínico ha avanzado, pero un cambio social continúa. Continúa porque todavía la gente sigue teniendo una percepción errónea del enfermedad. Encara és un tabú, per tant, d'alguna manera. Bueno, eso habría que preguntarlo a la población española y todas las encuestas que se han hecho a la población, pues, siguen mostrando claramente que se sigue discriminando a las personas que ven con VIH. La plación española en estas encuestas, pues, dice que, a lo mejor, nos llevaría a un colegio a su hijo en el que hubiese un niño que tuviera VIH. Entonces, quiere decir, los datos hablan por sí solos. Entonces, y sobre todo, es una cuestión de miedo, porque realmente un niño, o sea, todos sabemos hoy día cómo se transmite el VIH. Difícilmente un niño en la guardería que tuviera VIH pudiera transmitir el VIH a otro niño que no lo tuviese. Es prácticamente imposible. Per tant, falta... Si se transmite el VIH, debe haber un contacto sanguíneo, pero es que, además, hoy día sabemos que todas las personas que viven con VIH, que tienen el VIH controlado gracias al tratamiento antirretroviral, que es lo que se llama estar indetectable, las probabilidades de transmitir el VIH a otra persona son prácticamente nulas. Es decir, en un contexto en el que ni siquiera es sexual, como es en el trabajo, en el colegio, pues, en actividades muy cotidianas, sería imposible que se pudiera transmitir el VIH. Es una cosa que es importante que la gente lo sepa para que vaya perdiendo el miedo y vaya perdiendo la percepción que se tiene a la enfermedad y a las personas con VIH en general. La falta per tant, segurament, més coneixement, no?, en tot aquest sentit, vull dir. Por supuesto, si abrir más la mente, sobre todo, cuando no te afecta, o no quieres verlo, o miras para el otro lado. Y, sin embargo, hay que ponerte la piel del otro. Sobre todo, porque un día te puede pasar a ti. Y la gente está exento de que le pueda pasar. Fins que no et passa, sembla que la cosa no agirem amb tu i durant molt de temps, jo crec que sí que potser d'alguna manera, pel que hem anat veient aquests dies, sí que almenys ha perdut l'estigma de que només agafen un tipus de persones, etcètera, però que encara costa, no?, a nivell més general, aquests exemples que ens comentaves són molt clars, no? Sí, a veure, a cualquier edad puede exponerse al VIH y no tiene que estar asociado a un grupo de población específico. Toda la población puede exponerse y puede infectarse. De hecho, las campañas que hacemos van dirigidas a toda la población, aunque se pone el acento en aquellos grupos que pudieran tener algún riesgo más elevado por sus prácticas o por sus situaciones. Por ejemplo, a los hombres que practican sexo con otros hombres, pues es un grupo en el que hay que incidir más en la prevención. O, por ejemplo, en trabajadores y trabajadoras sexuales, pero en general hay que las medidas de prevención deben ser iguales para toda la población y las campañas deben llegar a toda la población. Porque nadie puede pensar que por tener un tipo de vida no va a poder adquirir el VIH. En el cas de la gent jove, sembla que amb les escoles o es fan diferents campanyes, creieu que se'n parla prou i encara encara més educació en aquest sentit. Efectivament, se debería hablar mucho más. Se debería mucho más hablar no solo del VIH, sino de la sexualidad en general. Debería ser parte del currículo de la educación de los niños. Porque una educación en la salud tiene el sexo, es fundamental, porque luego te va a condicionar mucho tus hábitos y tus comportamientos en la edad adulta. Lo que pasa es que también es cierto, estamos viendo que los recortes están afectando mucho a todo lo que significa prevención y atención de las personas con VIH. Es decir, el Gobierno de España ha decidido recortar drásticamente y espectacularmente todas las ayudas que concedían para creasones el realizásemos programas de prevención, de la enfermedad, de detección del VIH y de servicios de atención y acompañamiento para las personas con VIH. ¿Cómo afecta esto? Afecta muchísimo. Porque se va a descuidar la prevención, se va a descuidar la atención sobre todo de las personas y de los grupos que viven en una situación de mayor vulnerabilidad y riesgo social. Y esto que conlleva, esto conlleva a medio largo plazo, que probablemente aumente el número de nuevas infecciones y que se marginalice y se desatienda a todos estos colectivos que son más vulnerables y a los que la administración normalmente no llega. Les harían pasan re, ¿no? Sería un paso atrás, estamos muy preocupados. De hecho, si comparamos aunque la situación no es exactamente igual, que en Grecia s'ha producido un aumento de los nuevos casos de infección por VIH, como consecuencia precisamente de esto, de que se han reducido las ayudas para la prevención del VIH. Déu-n'hi do. A més, en el cas d'aquí, sí que en tractaments comentàvem al principi que sí que s'havia avançat molt, els últims anys. Efectivamente, es decir, ahora tenemos tratamientos en España del acceso espáticamente a toda la población. Sobre esto sí que hay que puntualizar algo. Sabéis que desde el 1 de septiembre está en vigor un nuevo real decreto ley que ha cambiado el sistema sanitario que teníamos en este país. Eso significa que colectivos que tenían hasta hace un tiempo cobertura sanitaria pública ahora dejarán de tenerlos. ¿Y cuáles son estos colectivos? Pues, por ejemplo, los inmigrantes que están en situación administrativa y regular, muchos de los cuales paguecen enfermedades crónicas como el VIH, que ven o tratarse podían ser mortales. Todas estas personas dejan de tener automáticamente atención y tratamiento. ¿Qué pasa? Que en las comunidades autónomas algunas han decidido no aplicar este real decreto ley, otras lo van a aplicar y ahora mismo hay como un descontrol, no se sabe bien cómo está funcionando que va a pasar con estas personas a día de hoy. Sí que sabemos en Cataluña que la Generalitat ha transmitido o ha considerado que es una enfermedad que supone un problema para el estado público y, por lo tanto, va a dar atención y tratamiento. Es decir, que las personas no van a quedar desatendidas, los inmigrantes en situación administrativa y regular que tengan VIH. ¿Cuál es el problema? Que aquí en Cataluña para poder acceder a esa sanidad no van a tener una sanidad como la que tenemos el resto de las personas sino que les van a dar una tarjeta sanitaria especial. Eso ya marca una diferencia con el resto de la población. Por así decirlos como si fuera una sanidad de segunda. Y que para tener acceso a esa tarjeta necesitan acreditar tres meses de empadronamiento. Una vez pasados esos tres meses de empadronamiento ya pueden solicitar la tarjeta. ¿Qué problema tenemos? Que tenemos ya personas inmigrantes con VIH que no cumplen todavía ese criterio de los tres meses de empadronamiento y que han tenido que dejar de tomar sus tratamientos porque se les han acabado. En el hospital no les dan ni atención ni el tratamiento. Y eso es un grave problema. Es absurdo que para enfermedades crónicas la Generalitat haya considerado que no se le va a acelerar esa entrada al sistema sanitario. De unidor, realmente, tot plegat, no? Perquè sembla que és un pas a tot aquest camí. També de retallades no sembla que ha sigut aturar. Per tant, suposo que la preocupació hi és, també, en aquest sentit. La preocupació és molt gran. No sabemos qué va a pasar con la prevención en este país. Es decir, las ayudas quedaban, como explicaba antes, el Ministerio de Sanidad que las articula a través del Plan Nacional sobre el SIDA, que es este organismo que depende del Ministerio de Sanidad y que se encarga de la respuesta en las políticas públicas al VIH, pues las ayudas quedaban a las subvenciones. Y como digo, las ONGs somos los que realizamos el trabajo de prevención y atención social del VIH, pues han reducido de 3.800.000 euros a un millón de euros para toda España. Con un millón de euros no puedes hacer prácticamente nada. I pel que fa als tractaments que rebeu, tot el tema d'afectes secundaris, encara allà és molt present, no? A ver, como cualquier medicación, todos los fármacos antirretrovirales tienen efectos secundarios, pero también es cierto que la ciencia avanzado, la farmacología en el campo del VIH ha avanzado muchísimo y los fármacos de ahora son menos tóxicos que los de antes. Pero, claro, tienen sus efectos secundarios, pero son más llevaderos. Lo que sí que ha supuesto respecto al pasado un gran avance es que el tratamiento antirretroviral se ha simplificado muchísimo. Antes era muy complicado, pautas muy complejas de varias tomas al día y un gran número de comprimidos. Todo eso, a lo largo de estos años, se ha ido simplificando cada vez más cada vez más y ahora muchas personas solo pueden llegar a tomar incluso solo un comprimido al día, lo cual es un gran avance, porque en tratamientos crónicos se necesita tener una buena adherencia al tratamiento, una adherencia constante a lo largo del tiempo. Si lo haces más sencillo a la forma de tomarlo, te va a resultar más fácil a lo largo del tiempo. Y uno de los éxitos del tratamiento es eso, tener una buena adherencia, tomar cada día la medicación en el que ha sido pautada. Tu com seré positiu, què trobes a faltar en tota aquesta campanya de lluita contra la sida, on caldríem si dimés, sobretot? Sobretot en cuestión de derechos, equiparar los derechos de las personas con VIH al resto de la población y ahora mismo eso es un gran reto. Y sobre todo, ahora mismo lo que me preocupa es que las personas que viven con VIH en este país, independientemente de que tengan papeles o no, que todas puedan tener, en igualdad de condiciones, acceso a la atención y a los tratamientos. Está claro, de hecho, seguramente. Que això pugui ser així és una de les claus perquè tot pugui ser... O sigui, per viure millor amb la malaltia i perquè també tot plegat pugui ser acceptat per a la resta, vull dir que és una cosa que va bastant lligada. Es decir, respetar derechos fundamentales, derechos de los ciudadanos. Y hasta que no consigamos una equiparación al resto de las personas, pues no... Yo creo que muchas veces la gente habla de la cronificación de la infección por VIH, para mí la cronificación todavía no se puede hablar en el contexto del VIH, porque es una enfermedad que todavía sigue siendo mortal si no se trata. Y sigue contando todavía mucho estigma y discriminación. Hasta que no tengamos la garantía de que todas las personas que necesitan tratamiento lo vayan a tener. Y hasta que no se haya superado todas estas actitudes discriminatorias de la sociedad, no podremos decir que el VIH se ha cronificado. Mientras tanto, es una enfermedad excepcional. Y tenemos que seguir poniendo muchos recursos y mucho esfuerzo por nuestra parte para vencerla. Queda clar. Moltes gràcies, Juan Cernández. Forma part de l'energicrupo de Trabajo sobre tratamientos del VIH. Un dels projectes que tenen és la revista, lo más positivo y activista de seropositivo. Moltes gràcies per atendre'ns avui al Justa de la Fusta. Gràcies a vosotros y vosotros. Que vagi molt bé. Moltes certes. Adéu, bon dia. Demà és 1 de desembre, dia mundial contra la CIDA, i ja s'enjust es fan avui, sobretot, diferents actes del que és el de joves per explicar els joves diferents qüestions vinculades amb la prevenció de la CIDA. Hem parlat al llarg d'aquest matí, el que fem ara és parlar amb una persona que està afectada justament pel virus de la CIDA. Des de fa més de 20 anys la tenim a l'altre cantó del telèfon i prefereix que no diguem el seu nom. Molt bon dia. Hola, bon dia. Vas quedar afectada pel CIDA des de fa més de 20 anys. Per tant, fa força temps que convius en aquesta malaltia. Has notat que ha canviat molt la percepció o la manera de viure d'ara, en fa 20 anys, per exemple? Home, la manera de viure sí, perquè ara hi ha medicaments i s'ha convertit en algú crònic. Però, bueno, de cara a acceptar-ho, o sigui, aportar un avió normal i poder-ho diubertament, la veritat és que en el meu cas no. A l'hora de buscar feina, per exemple, és més difícil, o és simplement en l'hora de relacionar-te amb la gent, també? Home, sempre has d'anar mentida, realment. Per tant, d'alguna manera suposo que estic avançat, però segueix sent un tabú, encara, a la CIDA, actualment. Sí, perquè hi ha molta gent que no té prou informació. No tenen informació, no saben realment què és, i tenen por, i, bueno... Doncs és algo normal, que quan desconeixes algo tinguis por, però ja et dic que hi ha gent que té una concepció de com s'enganxa, per exemple, brutal, o sigui, que no hi ha informació, vamos. Caldria, per tant, insistir segurament més en aquesta part, en la part d'explicar no només per provenir, sinó perquè també s'esapi que la gent que pugui saber què és bé amb la CIDA. Exacte. Ja et dic que molta gent encara té la percepció que sí, d'estar relacionat amb la droga d'icció, i vamos, en la part més baixa de la societat, diguéssim. D'altra banda, t'ho comentes que hi ha més mal d'aquest dies que abans, per tant, els tractaments sí que han millorat? Sí, molt, molt, molt. Tu fas una vida normal, entre cometes? Vull dir, pots fer un ritme de vida del que és habitual? Sí, completament, sí. Per tant, sí que és veritat que suposo que el que costa més, segurament, és tot aquest tema social, doncs. Sí, bueno, a veure, jo personalment, perquè a mi la medicació m'ha anat molt bé, però jo tinc coneguts que tenen efectes secundaris brutals i han de conviure en ell. O sigui, jo convís cada dia que cada vegada que la matica em llego, doncs bumpnito, però ja és una cosa que ho tinc assumit. És el meu cost, però hi ha gent que té erupcions a la pell brutals, jo puc parlar de mi, però hi ha gent que sí que no pot ser una vida normal. Què és el que més et costa a tu, en aquest sentit? Potser, perquè, clar, això va associat a altres coses. Llavors, per exemple, jo el fetge et tinc un fotut i, bueno, ara començaré un ensatge clínic, i amb el que comporta aquestes medicacions tan fortes, efectes secundaris, etcètera. Jo treballo i, bueno, es da una mica de compasinar, tinc una filla de 14 anys i ella ho sap tot, està neta completament, però ha sigut dur, ha sigut molt dur. No, suposo que són moltes coses vinculades amb molts efectes, i ja sigui també els que ens comenten els efectes vinculats al tractament i també, suposo, totes les sensacions emocionals. Sí, clar, a veure, ja et dic, són tractaments molt forts i afecten física i psicològicament, perquè molts donen depressió i, bueno, és una mica anar-ho portant com pot. Què creus que caldria, o sigui, de cara als últims anys, perquè, normalment, quan arriba a l'1 de desembre, serveix per a què et torni a aparèixer segons quins temes, i, sobretot, per intentar analitzar i veure què cal fer més per avançar cap a aquesta matèria? Què creus que caldria fer més, sobretot? On caldria ensenyir? Sobretot, instruir a la gent. M'estàs dient a nivell de medicacions, o...? A nivell general, eh? A l'hora de pensar en la sida, què és el primer que et ve al cap, que dius això, que caldria insistir més cap aquí? Bueno, a veure, jo no estic notant les recallades. També és veritat que la medicació que aprenc jo són 1.000 euros cada mes. I a mi, doncs, jo no ho estic notant. Però... jo què sé, anant aquí no sé què dir-te, perquè jo, personalment, no tinc tot ben cobert de moment. Clar, doncs, en salut sí que es continuen avançant. Potser sí que és la part social, que des de les escoles està fent bastant. Potser caldria... tu ho veus, perquè tens una filla, que se'ls dona més informació que en el teu cas, en la teva època, per exemple, en aquest sentit? No, sobre aquest sentit no se'ls ha dit una etapa. I per prevenció, perquè jo a la meva filla li insisteixo que... Bueno, encara no he tingut relacions per l'estimdrà, que és essencial, però ja no per embarassos, sinó per totes les alfabetats que t'importen, perquè una embarassa es pot solucionar, però això altre, no. Llavors, jo crec que els nens no estan gens informats del que és així, de gens. Per tant, doncs caldria també millorar en aquest sentit. Doncs moltes gràcies per atendre'ns aquest matí. Farem cares d'anar a treballar, moltes gràcies, i que vagi molt bé, bon dia, i bona sort, adéu. Passant 11 minuts de les 11, comencem aquesta segona hora del Justa de la Fusta, parlant del ple municipal de novembre, que va tenir enlloc ahir al vespre. Un ple que va aprovar les dues emocions previstes a la sessió. Parlem d'aquest ple amb la primera tenent d'alcalde, Ginnapol, molt bon dia. Molt bon dia. Un ple que va ser menys intens que l'últim, que havia durat molt d'estona, però crec que va arribar fins a les 3 hores, en aquest cas va ser una horeta, no més o menys, i hi havia menys punts també a l'hora del dia, i sobretot el més destacat van ser dues emocions d'una banda. Hi havia una, que és la emoció per treure'n davant, per prevenir els desnonaments de la residència habitual, un document que va ser provat per l'equip de govern també pel partit popular, i que es va ser convergència i unió, es va bestenir en aquesta emoció, que demana entre altres coses que el govern de l'Estat suspengui, els processos de desnonaments, els quals es puguin acollir els col·lectius més vulnerables, fins que no es promogui una nova normativa hipotecària, un tema que està demà, en l'hora del dia de tothom, fins fa un temps, potser era un tema que passava més per a ell, que estava més entretençada uns 15 col·lectius, i ara s'anava que ja ocupa portades de diaris, per dir-ho d'alguna manera. I que, finalment, es va provar, com dèiem, amb l'abstenció per part de Convergència i Unió, sentim a Joan Obrador explicant el motiu d'aquesta abstenció. El Congrés dels Diputats encara no ha tramitat la proposta catalana i, previsiblement, encara trigarà a intercedir al mesos inicial de la tramitació. Si tinguessin plenes competències en la matèria des de Catalunya, ja faria temps que n'estaríem aplicant les solucions, perquè repeteixo que això es va proposar per part de totes les forces polítiques. Convergència i Unió va ser el primer grup parlamentari a debatre el problemàtic dels desnonaments al ple del Congrés de Diputats. El govern de la Generalitat, sense atarir-nos les competències, han negat diverses accions, com ara la signatura de convenis per a l'intermedeció en casos d'execució hipotecària. Per tant, la Polició de Convergència i Unió, creieu que és encertada? Convergència és l'única força que es va quedar sola sense donar suport a l'emoció, per tant, es van quedar sols. La resta de grups hi vam votar tots a favor i demostra que la resta de formacions que estem a l'Ajuntament defencem aquest dret de la ciutadania de no quedar-se enganxats en un pis que no poden pagar. És a dir, hi ha fons mesos, com a equip de govern, també ens dona emoció que defensava l'adació en pagament. Tota una iniciativa legislativa popular que s'està impulsant des de molts col·lectius diferents, aquí ja ens vam plantejar donar suport. A nivell local estem fent tot un seguit de paraigües per encapir aquesta gent que es pugui trobar en aquesta situació, des del pis d'emergència que tenim al milenari, els tres pisos socials que han sortit ara i que s'han presentat en tot el set sol·licituds per accedir. És a dir, el marc local nosaltres ja l'estem fent. El marc polític el vam fer fons mesos i ara hem fet un altre nou marc polític per actuar, que hem dit, escolta, tots nosaltres què fem? Ens dirigirem al jutge, li direm, escolta, la informació que tinguis de Sant Jus ens l'has de poder facilitar per poder actuar i preveure què passarà. Li volem demanar al jutge, no demanis a la policia local que vagi a un desnonament, quan hem vist un ordre de desnonament en un pis, que no sigui la policia local que hi vagi. Si hi ha una entitat financera que està provocant desnonaments al municipi i nosaltres, com a ajuntament, hi podem deixar de treballar perquè no implica cap penalització, ho farem, és a dir, ho fem en el marc que podem, a més a dir, l'obrador pot dir moltes coses que es volen fer al Parlament i que no pot fer el seu grup, però a nivell local en podem fer de moltes. T'he posat molts exemples, és de a nivell pràctic, quina cobertura els donem, i a nivell polític, quin posicionament ja posem d'entrada. És a dir, ple suport, aquestes eines són les que demanem i no els costava res mostrar-se a favor. És a dir, em sembla molt bé que ells expliquin que ells en el seu moment no van demanar. Vull demanar i què més heu fet per reclamar-ho? Què més heu reunit amb entitats financeres per fer una mena d'actuació? Has anat a Madrid, no només parlat amb el Rajoy, quan has de parlar dels temes de Sobirania Nacional, has anat a demanar aquest tema. Nosaltres, en l'àmbit que podem, que és aquest, el local, estem fent el que podem, i si podem, només anirem a més l'envinent. Però no em serveix, que em diguin, jo jo vaig fer fons mesos. I què més? Es van a la tard, per això, amb tota aquesta qüestió? A nivell general de tot l'Estat, jo crec que sí, perquè hi ha molta gent que amb la normativa, que ara vol aprovar el govern del Partit Popular, aquí d'afora, no? El que estem dient a l'emoció és que aquest decret que estan gestionant està molt, molt, molt senyit, uns col·lectius molt concrets, i n'hi ha d'altres que quedaran fora de la normativa. Per tant, el problema no el resolen, simplement és intentar arribar només a un segment molt concret de la població. Per tant, és un gest, però queda cur, i a nivell local, de moment tot i que a nivell de desnonaments, a nosaltres, ens afecta més els que estan vinculats amb lloguers, que no tan amb hipoteques, sí que és cert que hem de tenir el paraigua escrit, perquè sí, i t'arriba encara que sigui una família que pugui tenir dos nens, que no tenen on anar-hi, l'estructura les ha de ni crear, perquè aquesta gent no es pot quedar al carrer. De fet, ja és aquests pisos que hi hem comentat altres vegades, pisos justament destinats a aquest tipus de famílies. Doncs aquesta va ser una de les moccions que es va aprovar, d'altra banda, també es va aprovar l'emoció presentada, d'un partit relativ del dia contra la violència masclista, que es va celebrar a nivell general, diu menys ha passat, 25 de novembre, sí, i partit popular es van abstenir, també, en aquest punt, perquè consideraven que el document tenia matisos polítics, més enllà del social. Sentim, doncs, tant ara en el cas de càndiques de la Món de Convergència i Unió, i també el número 1 del partit popular d'Enric Sabadores. Voleu utilitzar les víctimes de la violència de gènere? És passar a la línia entre el que és moral i el que no ho és. La mantem que es vulgui fer veure que les polítiques sobre violència de gènere siguin només patrimoni dels partits d'esquerra, i que la resta ens siguem insensibles. Quan, en la realitat, fa molt temps que es va iniciar aquest camí des del Proviso Govern de la Generalitat amb la creació de l'Institut Català de la Dona, i el gran impuls que es dona a les actuals polítiques d'igualtat. Que, sistemàticament, a totes les moccions, sempre hi ha un atac directe a les dretes, o al govern, d'alguna manera, indirectament, i és amb el que no hi estem d'acord. Haurem de posicionar el nostre vot amb l'abstenció, però és que ens fa molta pena, perquè estem barrejant, segons el meu entendre, barrejant coses. Les retallades socials són el producte de decisions de polítics, d'altres idelles que no pas les nostres. S'estan barrejant coses, realment? A veure, preclaria la gent que ens escolta. Una emoció és un posicionament polític, un punt de l'ordre del dia del ple, és un posicionament tècnic, que té una filosofia política també darrere, que és amb apures, però la emoció és política, és un posicionament polític. Ja no ens val que la gent ens digui que no hi ha diferència entre els polítics de dretes i esquerres. Jo puc votar igualment un partit de dretes i un d'esquerres? No, no és veritat, perquè la gent d'esquerres té una filosofia, té uns principis, els valors, i els de dretes entenen els altres. Per tant, el que fa l'emoció és amb una visió d'esquerres, perquè la presenta en tres grups d'esquerres, defensar els drets de les dones, perquè la violència de gènere cap a les dones pot ser una violència dins l'entorn familiar, que és l'home que abusa de la dona, però és que hi ha una altra violència estructural de l'entorn, que també l'hem de tenir en compte, i és el que recull l'emoció en la seva exposició de motius. A mi em segueixo el toc utilitzar la Candi, perquè des de convergència en el marc del Consell de la Permanent de les Dones treballem totes, i la política, el qual representem de manera coordinada, i tota la política que es fa per defensar les dones que pateixen violència de gènere, està consensuada des de les accions, les compartim, i les tirem endavant a nivell local. Però hi ha posicionaments polítics que els hem d'evidenciar, i per això serveixen les motions. No em serveix que em diguin, és que té un pes polític molt fort, clar que el té, però és que també la té del desnonament, i el PP va votar i favor, vull dir que no té res a veure, i la violència de la dona no s'acaba només a la llar. Si a mi, per exemple, en una reforma laboral, no em permeten que tinguin permís de maternitat, jo m'estan limitant, per exemple, el meu dret a tenir fills, perquè no puc estructurar-ho amb la meva feina, d'alguna manera m'estan excloent, m'estan provoquant una certa violència cap als meus drets, i això és el que els volíem fer veure. No només és oferint pisos per quan la dona ha de marxar de casa, no és només tenir un servei d'accessorament jurídic, no és només tenir un servei d'accessorament psicològic, és que tota l'estructura de l'estat que t'estan parant, et doni cobertura en aquells entorns en què tothom mou, i això ara no s'està produint, és la que més està patint les conseqüències de la crisi. Per tant, això és el que els volíem fer veure, que ells van utilitzar aquest argument per mostrar-se en contra, és legítim. Tampoc no ho comparteixo, és lògic. Doncs, igualment, les emocions que ens van tirar endavant són les dues emocions principals, que els principals temes els que van portar també més debat en aquest ple municipal, d'Idi Jous, aquest ple de novembre, d'altra banda, un cop aprovats els punts de l'hora del dia, també, com sempre, hi va haver intervencions per part del públic, els treballadors públics de l'Ajuntament de Sant Jus, que van tornar a demanar a l'Ajuntament que no es fes còmplice d'alguna manera de les retallades que venien derivades d'altres administracions, d'agraïment al paper en algun sentit, però insistint en tot aquest tema. Ells insisteixen el problema és que hi ha una negociació oberta, i fins que aquesta negociació no es tanqui, doncs anar pressionant amb actes públics en el ple, o fent concentracions, però el que els volíem dir, com a equip de govern, és que la negociació és oberta, hi ha una emoció que empara el camí que nosaltres volem seguir. Ara ve hi ha una llei del govern de Madrid que t'oblica que la paga de Nadal no es pot pagar, per tant, nosaltres, com a equip de govern, hem dit que no la cobrarem aquesta paga de Nadal, perquè estem totalment solidaritzats amb ells. Hi ha un increment d'hores que s'ha d'aplicar, perquè el govern així ho exigeix amb una llei, i el que els hem dit és que en el moment que veiem que hi ha un resquici legal per poder encabir aquestes peticions que feu, doncs ho intentarem tirar endavant, però, com que ara no veiem cap iniciativa que tingui el suport jurídic pertinent per tirar-la endavant, i el que estem veient és que s'enfronten comunitats amb el govern de Madrid, que hi ha unes comunitats com País Vasco o Extremadura, que diuen que la pagaran, uns altres que diuen que si tu la pagues, i llavors et trauré a portacions de l'Estat, dius, on s'aclareixen el marc en el que ens movem, o no tenim marge. La intenció política hi és. El diàleg que està obert i la negociació està oberta, i el diàleg que la porten endavant, que ens donin temps per buscar aquest pareigues de cobertura, si això es pot fer o no, i intentar tirar endavant. Estem totalment en contra políticament, però la llei també és la llei. Tampoc no ens agradava incrementar a l'Ívia i a la ciutadania, i s'ha hagut de fer. Hi ha coses que tenim marge i altres que no, i si n'hi ha, s'intentarà trobar. Doncs van ser una de les intervencions del públic, d'altra banda també els veïns. A la Plana Poderosevell Solets va insistir amb les seves reclamacions, que és un tema que no s'acabarà tampoc en aquest ple municipal. De moment el que estem fent és petites actuacions de manteniment, i punts que eren molt complicats a nivell de salut aviari, i això s'està incidint, el que passa és que la patissió que ells fan, que tenen tota la raó del món, si m'ho escolten, tenen tota la raó del món. Les obres que s'han de fer per arreglar aquells carrers, com el que repon, com la plaça Montfalconi, de moment aquesta inversió que no la podem fer, per tant, què els hem proposat, ni qui és el que estem fent, ni qui ja s'estan fent aquesta setmana, petites actuacions, resoldre com a mínim, allò més greu, i a la que es pugui, doncs ja s'incidirà en l'obra més gran. Però, com veurem quan parlem del pressupost, el capítol d'inversions està molt reduït, i llavors costarà molt fer aquestes grans obres, però el compromís hi és. Exacte, parlarem ara de pressupost, que la setmana que ve comença a presentar-se a la ciutadania Sant Justenca. En principi, s'ha d'avisar que s'aprovin el ple municipal corresponent a la mes de desembre, que es fa el dia 20 en aquest cas, no és l'últim dijous de mes, sinó que es farà l'últim dijous abans de Nadal, i serà per tant d'aquí unes tres setmanes, aproximadament, i abans, però, es fan aquestes sessions de presentació, realment se'n feia un, a aquest cop s'ha decidit fer-ne quatre, en diferents punts del municipi. Sí, normalment se'n feia una, principalment, a Can Ginestar, i s'intentava allà explicar el pressupost, el que ens trobàvem és que és un tema molt important per tots, perquè ens afecta en el transcurso de tot l'any, i que l'assistència era baixa. Llavors hem pensat, doncs, si la ciutadania no ve, anem nosaltres, i aleshores vam decidir buscar quatre equipaments que ens intentin cobrir una mica la globalitat del municipi, des de Mas Lluís, el Milenari, la Bona Aigua, perquè, per exemple, la gent de la Plana pogués baixar a la Bona Aigua, nosaltres ens acostem, anem en aquells equipaments, i intentarem fer una explicació planera del que tenim pel pressupost de l'exercici de l'any vinent. El que ens agafi és que entenguessin on van els diners, i per què es destinen d'aquella manera i no d'una altra. A vegades et diuen, per què no fas, no sé, per què no es teneu la xarxa de busos, per exemple. Doncs entendre les limitacions econòmiques que tens per una cosa d'aquestes, o per què reduïu ara... No sé, per què en el Milenari tanqueu el restaurant al diumenge? Doncs perquè hi ha un déficit, perquè hem d'intentar reduir-la després, és a dir, que entenguin per què prenem les decisions, que no són un dia t'has llevat i després allò, sinó que seguint una tendència, o veient uns números, o veient com està el global de l'Ajuntament, aquella decisió és així per aquell motiu. Com a mínim que ho entenguin, si ho comparteixen o no, doncs això cadascú que decideixi, però com a mínim que tingui l'opció d'entendre la decisió. Es faran doncs en quatre sessions. La setmana que ve hi n'hi ha dues dilluns, un altre dimarts i un altre dilluns de la setmana següent, exacte en diferents barris, com dèiem, de qui s'enjust. Sí, i hores de vespre per intentar que la gent que treballi, o la gent que té altres ocupacions, hotels, nanos i tal, doncs si puguin acostar a última hora. Un pressupost que en parlarem també més enllà de la setmana que ve, però n'hem anat parlant també altres vegades ja amb l'alcalde de Sant Just, que va venir el nombre, la xifra, bastant similar a l'any passat. Sí, serà un pressupost de contenció com el que vam fer l'hem passat, i en alguns ajustos, en algunes coses, però la idea és mantenir la despesa, tot i que és una despesa que ve condicionada per l'increment de libes. Nosaltres podíem haver reduït molt més la despesa, però hi ha un increment diva que farà que aquella quantitat total de despesa sigui una mica més elevada. Què és important d'aquest pressupost? Que hi hagi la feina de l'Ajuntament, que es mantenen els serveis públics, que alguns tenen alguns ajustaments d'horari o d'algun activitat, però que estan tots garantits. És a dir, jo he enseguit de premises que sembla molt fàcil de mantenir, però que també suposa uns costos. Doncs escolta, el personal, garantit. Tot el tema que està de mare, també garantit. El tema de pagar proveïdors. Estem pagant els proveïdors en els terminis que corresponen. És a dir, jo en els mínims que garantim ara és, hi ha alguns ajustos en serveis. A més a més, a les qüestions serà tot molt més ajustat i amb una menor mesura, perquè n'hi ha tants ingressos. També, que treballem per intentar arribar allà on calgui. Sí, però, bueno, estem treballant amb això. En quin servei hi haurà canvis? Per exemple, en el milenari fem un ajustament, i el que és el restaurant que ara fins ara estaveu per tots els dies de la setmana, el diumenge tancarà el migdia. No hi haurà restaurant ni bar al migdia. La gent que està en aquell equipament, en els pisos, podrà demanar al dissabte que els hi preparem un menú per tenir el diumenge a casa seva. Això cap problema. Per exemple, el centre social del milenari el matí el tancarem. A la tarda sí que podran anar a jugar a cartes o a jugar al dominós. Aquest és un canvi, per exemple, que li afecta a la gent gran. O al maragall, que ara està obert a les tardes, als matins, no hi ha activitat. Són petits ajustaments que et permeten la després anar-la reduint, garantir que el servei es continua oferint i en aquelles franges on hi ha més gent i més demanda, petits ajustaments. És el que podem anar fent. I en matèria d'inversions, comentava que l'alcalde que ha de fer, segurament no n'hi hauria pràcticament per l'any que ve. Està molt reduïda a nivell d'import, encara si està treballant, per veure quines prioritats s'hi poden posar i quines la quantitat final, però sí que seran molt minces aquest any. S'ha comentat en les últimes setmanes que aquest 2013 serà pitjor que el 2012. Ara fa mesos semblava que el 2013 havia de ser l'any en què comences a haver alguna remuntada. Ara hi ha indicadors que diuen que continuarà sent un any molt dur. Algú diu que a finals del 2013 podria ser que sí, que hi hagués una mica de pujada i alguna resposta econòmica a la situació. Però sí que és veritat, jo mateixa, que per tu serveis socials, l'any que ve incrementem partides, perquè tenim por que ens arribi algun desunament que sigui dramàtic, tenim por que hi hagi més gent, per exemple, com en el milenari, que els costa molt començar a pagar integralment tots els lloguers. Hi ha més gent que no pot pagar consums d'aigua lluny dels seus pisos i venen de serveis socials. És veritat, no tens una sensació que hi hagi una millora. Però, com deia abans, o fem per a aigües, i entre tots busquem com d'una sortida a les demandes de la gent, com ara que hi ha molta gent solidària, que, per exemple, entre avui i demà recolliran elements, pel mandat dels elements. Hi ha gent que se'ns ofer per ajudar amb tasques de voluntariat. És cert que hi ha problemes, i hi ha gent que s'ofereix per ajudar. De la manera que sigui, tenim un voluntari que el banc dels elements ha aconseguit que repartim fruits i verdures fresques que no havien pogut fer mai. Gràcies a una persona que té iniciativa i que ha buscat una colla d'amics que l'ajuden, les 20 famílies que tenim al banc dels elements menjaran fresques i fins ara només menjaven llacums i macerrons. I és per a una persona que va venir i va preguntar què puc fer i vam dir, hi ha aquestes possibilitats. Us faré això i ho ha aconseguit. És clar que també és desperta aquest sentiment d'ajudar els altres i dels que tens més a prop, que potser això és el que ha canviat, que existia la solidaritat, però a vegades es miren més enllà i que en els últims anys potser es mira més directament cap a casa. És més conscient dels problemes que pot tenir el teu veí. I abans, potser, la teva vida et portava a pensar en altres preocupacions. Potser com diuen més consumistes, més d'incrementar allò que tenim, i ara és el que tenim. I si puc ajudar algú de la vora, millor. Està clar, d'altra banda, més enllà de tot plegat, és a dir, del ple municipal, del pressupost, que hem dit que si teniu interès la setmana que ve, dilluns hi ha l'activitat del milenari, també la bona aigua, dimarts a casa de joves, i el dia 10 a Mas Lluís, per tant, dones sessions obertes perquè pugui conèixer tots els detalls. I d'altra banda, canvien bastant de tema, aquest cap de setmana tenim ja marcat de Nadal a qui s'enjust, per tant, doncs anem a escalfar motors de cara Nadal. Exacte. A partir d'ara i fins que arribi Nadal, tenim activitats. Vull l'encesa de llums, no? Per tant, en Sant Josep, d'alguna manera, començarà a viure aquesta campanya Nadalenca. Home, és una manera de posar una mica de llum a la vida, també. Vull dir que venim de mesos allò, dus, de gestió, de tal, i que puguis veure que s'encenen les llums, que hi haurà molta activitat al carrer. Perquè aquest cap de setmana, a la plaça Camuapa, hi haurà activitat de tot tipus. Han incrementat el nombre de comerços locals que volen posar la seva parada. Per tant, hi haurà un 50. És a dir, hi ha una resposta del comerç local per dir... No, no, estem aquí. Volem que la gent ens busqui a nosaltres quan ha de comprar qualsevol obsec i de Nadal. Per tant, com a iniciativa, s'ha consolidat. A més, jo crec que a nivell de participació, si ja m'ho omplim, tota la plaça l'hem passat aquest any igual. Hi haurà moltes activitats paraleles, que sigui el tio, un camí solidari, un karaoke... Hi haurà molta iniciativa. Per tant, és passejar per allà en qualsevol moment, matí o tarda, i t'afeneix a veure què troben. I l'implicació de l'Eubic, de tot el comerç, inclòs dels artesans que et venen de fora. Fantàstic. I a part, tindrem també artesans a la plaça del Parador, tots aquests dies de Nadal, en artesania local. D'aquí uns dies. Per tant, hi haurà moviments. No cal que ningú marxilló. No serà un cop l'avorrit. Aquest mes de desembre, no. A més, aquestes setmanes sembla que el temps acompanyarà a nivell de sol... A més, es compren mitjons gruixuts. El aprofitin. Que també ajuda si fa sol, ja ajuda a sortir el carrer. Per tant, amb això, suposo que l'èxit queda garantit. D'altra banda, també, aquestes setmanes, ben col·lat amb el Nadal, els usuaris d'Esproceat fan el seu festival a qui s'enjust. A més, no només els usuaris dels centrepilots, sinó també de diferents centres que té Esproceat. Per tant, serà també un dia, en un matí ple de gent i molt intens de madissapte. Ja fa mesos que ens van dir que la festa anual que fan per Nadal la volien beneficiar a Sant Just, amb diverses diferents equipaments no podien fer. La Taneu és el que més lligava amb el volum de gent que ells portaran de tots els centres que tenen, per exemple, centres a l'Hospitalet, al de Sant Just. A dir, ve gent de tota la corona metropolitana. Esproceat és una entitat que és molt activa al municipi. De fet, venen aquelles ràdio vegades a gravar programes. I, per tant, demà m'agradarà veure molt, perquè hem fet com una mena de vídeo, els nanos dels nois i noies del centre d'Esproceat, de Sant Just, un vídeo de felicitació del Nadal que l'han fet ells, i es veu que els ha quedat molt xulo i que és molt divertit, i demà el presentaran al mar de la Taneu. Per tant, pot ser maco. Per penso que és un col·lectiu que està passant molt malament, perquè han hagut d'ajustar molt a nivell de professors, és a dir, de professionals que tenen allà. Estan rebent molt menys suport de la Generalitat per al tema de cobrir les places ocupacionals que tenen. El govern català els hi deu molts diners d'enterrariments, i estan aguantant, i tenen molta gent que li estan donant ocupació. És a dir, hi ha gent que a casa no podrien estar, que necessiten que els dinamits i que se'ls faci activitat, que tinguin un entorn en el qual se sentin acompanyats i que es vegin motivant a que tinguin no respostes en altres estímuls. Per tant, és molt bo que facin actes com el de demà i que se'ls pugui donar recolzament i suport. Està clar. Esperem que vagi tot molt bé. Doncs en cap de setmana intent, és això, hem dit que tenen aquesta mercat de Nadal, com aquest festival d'esproceat, d'alguna manera comença a viure també al seu Nadal Particular, i avui n'hem parlat tant d'això com d'actualitat municipal, després del ple municipal d'ahir novembre, amb la primera tenen d'alcalde de Ginepol. Moltes gràcies, que vagi molt bé. Bon dia. Bona tarda.