Tot seguit us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. I aquesta hora parlem d'economia. L'Ajuntament de Sant Josep tindrà per l'any que ve un pressupost pràcticament igual en xifres que el de l'any passat. En concret, serà de 21.150.000 euros, que és un 0,54% més que l'any passat. Les prioritats són l'atenció als col·lectius més vulnerables, l'educació, també mantenir l'Ajuntament més sanejat. La setmana passada recordem que s'ha començat a fer una roda de presentacions per diferents punts del municipi. La setmana que ve s'han d'aprovar el ple municipal. I aquesta hora en parlem amb la regidorisenda Natorrella, molt bon dia. Hola, bon dia. Es tracta d'un pressupost de contenció, segons s'han explicat aquests últims dies, però tot i això, la xifra no varia gaire en funció de l'any passat. No, de fet, aquesta xifra no varia gaire, però tampoc és la definitiva. Fixeu-vos que el que parlàvem la setmana passada en les posicions del municipi és que és una bona projecte. Per tant, encara no està tancat el document ni el número exacte, però anirà sobre aquest import, no? Aquests canvis poden aprendre d'intervencions, de suggeriments o de què depèn tot. Sí, bàsicament d'últim repàs dels tècnics, sobretot la valoració de la interventora, i veure que no hi hagi cap error documental en el propi pressupost. Concretem una mica com es detalla, perquè en principi són dues grans qüestions, no?, pressupost ordinari i la partida d'inversions. Sí, de fet, en el document també que entregàvem la setmana passada en el municipi, i aquesta tarda anirem a explicar-ho també amb el Masluí. Sempre us diferenciem i diferenciem en la població el que és el pressupost corrent, que són les despeses cadascú tindria casa seva, la llum, l'aigua al gas, el menjar, i el pressupost d'inversió, que seria, per tant, el que destinem a fer grans obres o operacions, com seria un coparta o un cotxe, o fer la hipoteca de casa. El diferenciem entre 17 i mig i 3 milions, aproximadament, la partida d'ordinari d'inversió, i, per tant, creix una mica més el de corrent, perquè diners que ens han de venir d'inversió triguen molt a en arribar, i, per tant, tenim molts problemes de financiació, sobretot problemes de transhoreria, perquè l'Ajuntament, per sort, malgrat estiguem sanejats, els diners de les dades administracions triguen moltíssim a en arribar, i llavors moltes despeses, que teníem com a inversió d'altres anys, aquest any les hem posat a corrent, per poder fer manteniments de carrer, per exemple, amb una mica més d'agilitat. Per tant, recordem també que els pressuposts són uns diners que proveren d'impostos preus públics i aportacions del govern sobremunicipal, i que es destinen a pagar les despeses corrents, per tant, de vegades sentim a parlar que són pressupostos amb una intenció de superàvit, de quin és, en aquest cas, el d'aquest 2013, aquí sent just? Sí, aquest 2013 tenim un petit superàvit amb ingressos, que serà aquesta part de la partida d'ingressos que són corrents i que, per tant, ens podran servir per finançar aquesta despesa, posant la corrent. La compra de les vends i serveis, amb quan l'augment del IVA també ens ha suposat un increment important de la partida de vends i serveis i de tots els contractes que tenim, i per tant, totes les operacions de manteniment i d'obres que hem de fer també tindran un import molt més elevat. Això farà que hi hagi aquest marge i que es pugui destinar cap a una altra cosa. Exacte. Suposo que per a tot això s'anirà veient també a mesura que vagi avançant tot l'any, que és complicat tenir una previsió amb més llarg termini. És molt complicat tot, tenint en compte que les previsions són bastant imprevisibles. Es pensa que l'augment del IVA del mes de setembre ja ens va desmuntar per suposat del 2012. Hem hagut de fer modificacions de crèdit que vol dir agafar diners d'altres partides perquè no ens arribava per pagar aquest complement del IVA que ens van augmentar. Per tant, esperem que aquest any 2013, des del govern central, vinguin amb tantes imprevisions com han sigut les d'aquest any. En principi, tot fa pensar que aquest 2013 o que el 2013 que hem de començar serà un any difícil i que només que el veure, ara la xifra que sembla que ha de retallar la Generalitat, aquests 4.000 milions d'euros, que suposo que d'alguna manera o altra també factoran a Sant Just. Evidentment, segur que ens afectaran. Ara no et sabria dir jo quina mesura, però segur que sí, perquè encara hem de fer el seu pressupost i dir-nos en què ens retallen el que nosaltres hem pogut preveure. Podem estar nosaltres treballant uns imports amb aportacions de la Generalitat que no siguin tampoc les correctes. Però bé, en qualsevol cas, el que sí que és veritat és que per sort tenim un ajuntament molt sanejat. Pensa que el nostre endautament està en 4,2 milions d'euros. Això vol dir que podríem endautar-nos fins a un 75% dels ingressos corrents. Podríem inclús. Hi ha ajuntaments que poden estar dins de la Generalitat fins a 13 milions dels nostres ingressos. Evidentment no ho necessitem, però tenim la sort que aquest poc endautament i per tant uns interessos molt baixos ens permet tenir el dia a dia molt més cobert. Pel que fa a les inversions, que en principi és una partida que queda més reduïda o això que comentàvem, que algunes s'han passat com a derivar cap a després de corrent, quines són? Hi ha establertes prioritats per l'any que ve o es veurà també en funció de com vagi tot plegat en aquest tipus de partida? La prioritat és que tenim una prioritat important, que és fer una inversió gran, que és una compra d'un B, una inversió d'un B que està amb expropiació i de fa molts anys hi haurà sortit la sentència. Aquesta és la prioritat més important, perquè és una obligació de l'Ajuntament, que hi ha una sentència. A més, la resta són inversions petites millores de carrers amb compromisos que ja tenim des de fa molt temps, i per molt que cada any fem el compromís de fer-ho, ja sabeu i molts veïns ho saben i ho estan patint, que per molt compromís que tinguis sempre costa i al final surten un imprevistós. Però bé, ho hem posat una altra vegada en el pressupost, inversions en carrers que saben els veïns, que volem fer i que volem tirar endavant i esperem que aquest enxic els pugui fer. No sé si s'està referint justament a les reivindicacions que fan els veïns de la plana, que sembla que hi ha alguns carrers que fa, o almenys, els mateixos veïns reivindiquen que fa temps que calen aquestes inversions. Sí, sí, cert, i de fet ja s'ha començat a fer una obra de reparació més immediata en aquests carrers. Ara hi ha aquest mes de desembre. D'altra banda, quan vas parlar dels objectius d'aquest pressupost, en principi, un dels més destacats és justament l'atenció prioritària als col·lectius més vulnerables. Com s'aplicarà aquesta atenció? Bé, el que sí que és veritat és que cada any, tant alcalde com nosaltres, des de l'equip de govern, expliquem sempre que quan comencem a fer el pressupost, el primer que parlem són de les necessitats de serveis socials i de les necessitats d'educació. Evidentment, hem tingut moltes retallades d'aquestes des de la Generalitat i des del Govern Central. Les teresistències les han eliminat o les han reduït moltíssim amb educació. La Generalitat ens ha plantat amb temes de l'escola Bressol. Per tant, evidentment, a l'hora de fer el pressupost, hem hagut de primer de tot plantejar com cobrir aquests serveis. De fet, aquests dos serveis són els que tenen un augment important. A partir de cobert el servei necessari d'aquest tipus, llavors passem a fer altres tipus de prioritats en el pressupost. I també pel que fa a tot plegat, l'any passat ja hi havíem comentat que es començarien a fer alguns canvis en els equipaments, justament per intentar adaptar tot plegat a la situació de crisi actual. De fet, el que més destacat va ser el canvi de la vacuneta, després dels petits justaments en altres equipaments. De cara a aquest 2013, en principi, no hi ha cap canvi similar al de la vacuneta, però no sé si hi ha més canvis per això. Bé, de fet, ja vam comentar que, conforme anàvem vencent els contractes amb els equipaments, anàvem revisant i anàvem reajustant l'any passat va ser el de la vacuneta, per tant, l'anomenat centre de la plaça de la Pau. Aquest any, el 2012, estem acabant també revisant amb el centre cívic, el Maragall i el Canginestar, i en el milenari també es faran ajustes pel 2013. No depèn tant del que tinguem amb pressupost, sinó dels contractes que vencen. No tinc present quin és el proper equipament que venç, però l'objectiu és, bàsicament, revisar els contractes que hi hagi i el vencer, revisar-los a la baixa, evidentment, i ajustar els serveis que es donen. Pel que fa el pressupost de les empreses municipals, tan promunse com proexe, arredueix. No els tinc ara aquí davant els pressupostos de Provença i Proexe, però el que sí que és cert és que hi ha dos projectes importants pel que fa Provença és el projecte de 54 habitatges públics, que han sortit ja les bases, i per tant, aquest mes de desembre, veurem si tira endavant. I per altra banda, Proexe té un projecte molt interessant d'estalvi energètic, que és plantejar una nova inversió en llumenat públic per aconseguir canviar aquests llums que són antics i que gasten moltíssim per aquests nous moderns leds, que fan molta més llum i gasten molt poc. Estan amb aquests dos tipus de projectes d'aquestes empreses públics. Sóc com a projectes, però tot i això en principi, la partida serà inferior, que els diners que s'hi destinaran o que s'hi invertiran serà menor que en aquest 2012. Bé, Proexe, per fer aquest projecte necessita financessió també, per tant, estem negociant amb bancs, veure si aconsegueix la financessió per fer partida endavant aquest projecte. Estem parlant amb la rejudrevisió endanatorrella d'aquest pressupost de Caral 2013, un pressupost que s'està presentant des de la setmana passada, avui també té lloc aquesta presentació a les Paimes Lluís i tot plegat es debat la setmana que ve en el ple municipal. Tot i això, en aquest sentit des de Convergència i Unió, expressaven d'alguna manera que estaven en desacord que es fessin aquestes presentacions abans de parlar-ne, que debatre-ho amb els partits de l'oposició. Bé, de fet, ja hem dit les explicacions públiques que hem fet, hem dit que és un avantprojecte i també he comentat que no està tancat ni és un número definitiu, per tant, en qualsevol cas també ens ha servit una mica a l'explicar-ho a la ciutadania, perquè hi ha comentaris i idees i a vegades donen també una llum de dia, potser també potser podria incorporar això. Vull dir que els de Convergència han vingut a les explicacions i saben perfectament el que hem explicat i ens serveix una mica tots per això, no està tancat el número i ni ells ni jo tenim encara el número definitiu. Aquest número definitiu, però, se l'haurà de donar de cara al dia 20, em sembla que és dijous de la setmana que ve, és a dir, el moment del ple municipal ja s'hauran incorporat aquests canvis o arran del que es decideixi en aquell moment, no, ja serà un treball previ, no? Evidentment, el dia 20 en el ple hi haurà aprovació provisional, per tant, tampoc és definitiu, sempre es fa la provisional i després es veu si a l'exposició pública hi ha elegacions o ja el que hi ha de faci falta, per tant, pel dia 20 anem al número que hem d'aprovar provisionalment i llavors llavors hi haurà les elegacions que calguin si es que n'hi ha de veïns o de partits polítics o el que sigui. I per tant, doncs quedarien, sin cas, incorporades aquestes elegacions després del desembre. Exacte, si n'hi haguessin, sí. També, des de Converrencia Unió, pel que fa tot el tema d'impostos que es va aprovar per això, el mes d'octubre també considera nou, reivindica que l'eument, que l'ívia augmenta de manera encoberta, arran d'una banda de l'eliminació, de la bonificació per tenir l'impost de vents i mobles, líbids, domiciliats i d'altra banda, amb la creació de la taxa de clavegaram, consideren doncs que tot plegat fa que... es dispari un 19%. De fet, la taxa de libi, la nostra quota d'increment ha sigut zero, perquè tenim el 10%, recordeu, el 10% que ens va imposar al govern central pel 2012 i pel 2013. Per tant, nosaltres hem decidit fer creixement zero de la vacuata de libi. Sí que és cert que hem creat la taxa de clavegaram, que és una taxa d'un import en funció del consum d'aigua que faci cada família. Per tant, qui consumeixi menys, tindrà un cos de 7 euros anuals i el que consumeixi més pot arribar a tenir un cos de 27 euros anual a la factura de l'aigua. Clar, això, evidentment, és una taxa nova, que l'hem explicat al dia de ple de les ordenances i que s'aprovarà definitivament si no hi ha cap elegació aquest mes de desembre. Per tant, servirà per finançar totes aquelles obres de manteniment i millora del clavegaram, que quan no hi ha diners no saps d'on treure'ls i no els destines. Qualsevol dia podria tenir algun problema en reventar un clavegaram i no tindria molts diners necessaris per reparar-lo, i és un servei bàsic del municipi. Per tant, seria independent, és a dir, que no estan d'acord amb aquestes declaracions? No és alivi, el que està augmentant. És una taxa d'apart, evidentment. Tota la nostra política ha sigut que les taxes creixen el 3,5% en general, en algunes gent ha hagut excepcions, algunes han baixat perquè són taxes que són en funció dels contractes que fem, però en definitiva la nostra filosofia ha sigut augmentar només l'IPC, que ja estem en un IPC del mes de setembre, en el que ja està al 3,5%. Ara veurem si de l'any a tanca esperem que no per sobre d'aquest 3,5%, perquè si no tampoc no tindríem cobert tots els serveis, les taxes correspondents amb els impostos bé, amb el 3,5% que hem plantejat. És difícil, per tant, suposo quadra números o fer aquestes previsions en aquest entorn econòmic actual? És molt difícil, bàsicament perquè surten masses imprevistos, no? I a part del propis imprevistos, tens la financiació, una cosa és tenir la financiació i una altra cosa és la transhoreria. Sabeu que moltes de les coses que posem en pressupost, o inclús que teníem posats el 2012, no s'han pogut fer per culpa de no tenir la transhoreria, és a dir, tu pots dir, cobraré tant de la generalitat, però fins que no arriben els diners, no puc tirar endavant allò que estava finançat amb aquests diners. Per tant, penseu que és molt difícil i ara cada vegada més has d'anar a improvisar una mica de dir, bueno, si tinc uns sobrans d'aquí els utilitzarem aquesta altra operació i de més, però penseu que és complicat fer el pressupost i que, per tant, es demana una mica de confiança per parlar de tots. S'han fet aquestes presentacions en diferents punts dels municipis, el primer cop que es feien presentacions en diferents espais, doncs per a d'alguna manera poder arribar a més gent, com estan anant aquests actes? La veritat és que hi ha hagut molts veïns que ens ho han agraït, perquè altres anys ho feien només una vegada el que han d'anar a estar, normalment, i teníem poca assistència a la veritat, i llavors aquest any ha sortit aquesta idea, hem fet ja 3 presentacions i avui tenim la del Mas Lluís, i la veritat és que els veïns de la zona on t'anaves està agraïent la proximitat, perquè a vegades va haver d'anar al centre de poble, quan tenim un municipi tan gran i tan dispers, hi ha molts veïns que els fa una certa mandra i s'entén. Per tant, hi ha veïns que ens han agraït i que ens han aportat idees i ha sigut interessant. Ara, en principi, tot plegat, s'acabarà de presentar avui amb Mas Lluís, després també la setmana que ve es podrà... després de parlar amb els partits de l'oposició, que es farà finalment aquest debat final al dia del ple municipal dius que ve. Exacte. Aquest dimecres hi ha les informatives que es fan, per tant, la informació prèvia amb els partits polítics, que fem cada ple, i per tant, en el ple de la setmana que ve es farà ja la provació provisional. N'han parlat d'alguna manera amb algun dels partits amb convergència? De fet, què és el que té més presència a l'oposició? Bé, segurament hi haurà temes que ho hauran anat sortint, perquè en cada una de les informatives surten coses que són de diferents àrees i afecten a tothom, evidentment saben de la nostra filosofia amb la tema de serveis socials i amb el tema d'educació, per tant, si va sortint i saben quines són les nostres prioritats. Això, en principi, comentava Llorens i la setmana passada que possiblement no hi hauria hagut favorable, cap a aquests pressupostos. Això no m'ho ha dit, també. No m'ho desconec. Doncs, en tot cas, ja en parlarem també a partir de la setmana que ve. Recordem que dijous dia 20 hi ha aquest ple municipal on es debatre aquest pressupost per aquesta provació provisional. I avui hem parlat del ràdio amb la reajudadament de Natorrella. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi bé, bon dia. Buen dia. Aquests dijous a les 6 de la tarda, l'equivament de la plaça de la Pau acollirà una conferència de l'aula d'extensió universitària en un gran del bas llobrecat. La invertirà Francesc Lasano Winterhalder, que és jo, l'equip professor de l'Universitat Ramon Llull, on parlarà del delicat equilibri de la vida. Ara el tenim a l'altre canto del telèfon. Molt bon dia. Un delicat equilibri que va lligat tot aquest tema amb tota una temàtica medi ambiental. Sí, efectivament, efectivament es tracta d'una conferència de temàtica medi ambiental, i que és un delicat. La expansió de la humanitat molt especialment en els últims 50 anys, però podríem dir que d'això ja em fa bé bé. 200 i molts més, ha tingut com a conseqüència trançar aquests delicats equilibris que hi ha entre els sistemes dius, dintre del que seria el nostre planeta, hem d'anar molt en compte amb qui ens tallem i qui ens desequilibrem, qui ens no desequilibrem, perquè d'alguna manera ens hi va, la nostra propia supervivència. És una mica posada a manifest aquest fenomen i la qüestió de que és important ser conscient del funcionament de la natura, és important ser conscient de fins a quin punt estem alterant i fins a quin punt podem alterar realment si volem tenir futur com a espècie en el planeta. Per tant, es pot dir que hem tocat sostre d'alguna manera. Fa temps que se'n parla de tot plegat, però que potser en els últims anys les coses han anat a pitjor. Realment, els últims anys jo diria que han estat ambigus en aquest sentit. Si bé per una banda hem anat a pitjor, perquè cada cop són més persones, cada cop apretem més sobre el nostre medi ambient, etc. Per una altra banda no és menys cert que també hi ha hagut molta més sensibilització, molta més reacció, molta més per part de determinats col·lectius, i en general per part de molt bona part de la població, hi ha hagut una reacció en front de tot això. Però realment el que sí és cert és que de moment el saldo és positiu en contra de les accions de la natura, o sigui positiu, en tant en quant les accions contra la natura en aquests moments són les que es posen més de manifest i les que realment estan alterant el nostre equilibri i per tant, tot el que s'ha fet, tota aquesta reacció que s'ha fet fins ara, ha estat molt bé, però de moment ha sigut insuficient. I a les alternatives que ens trobem, quina serien? Doncs els hi l'hauríem de fer. Una de les coses que analitzarem en aquesta conferència és que realment les causes d'aquesta degradació ambiental dels últims posem 200 anys, des de l'adveniment de la modernitat, han estat fonamentalment 3. És a dir que si bé un pot buscar en la contaminació de l'aire, la polució de l'aigua, la comunació de residus, etc. Les causes de per què estem on estem, en realitat tot això es redueix a 3 paràmetres. De fet tot això va ser establert per 3 científics nord-americans, ja l'any 1971, és a dir que des de les hores ha plogut molt, i que són 3 sectors que d'alguna forma redueixen tot l'impacte ambiental de la humanitat, i per tant són els 3 sectors fonamentals que hem d'atracar. Aquests 3 sectors serien per una banda la població, per una altra banda el consum, i per una tercera banda, diguéssim, la tecnologia. És a dir, per una banda, cada cop som més persones en la planeta, això significa més pressió sobre el medi ambient, això significa més emprenta ecològica, i entés que l'emprenta ecològica és el terreny, el territori o el pros de planeta que necessitem cadascú, per satisfir les nostres necessitats, emegen més terreny, més emprenta ecològica, menys disponibilitat per a la resta de les espècies. Bé, sembla que les polítiques que s'estan donant a terme a nivell del planeta, en general, estan conduint a una certa estabilització, però segons la agència de Nacions Unides per la demografia, per la població, això no es produirà abans del 2050. Anem per bon camí, però no es produirà fins al 2050. L'altre gran factor és el consum. No és el consum amb si mateix, sinó l'estil de consum, la manera de consumir, i sobretot el consum de vents tangibles, el consum que comporta l'ús cada vegada més intents de les matèries primeres, l'ús cada vegada més intents en aquest sentit de l'energia, l'acumulació cada vegada més abundant de residus, etcètera, que si ve, en el cas dels països occidentals, que s'han d'anar a una part de l'equació que anem baixant en els últims anys, no és així en molts dels països emergents. Aleshores no és tant el consum amb si, sinó l'estil de consum, el tipus de consum, el que hauríem de canviar. I el tercer gran factor, que és en aquests moments, la gran base per reaccionar, el que, d'una manera immediata, està de fet ja reaccionant i que ens permet una reacció més eficient per compensar, diguéssim, el mal causat durant aquestes dècades darreres, seria la tecnologia. És a dir, la tecnologia que utilitzem per l'extracció, la tecnologia que utilitzem per la producció, la tecnologia que utilitzem per el tractament dels residus, etcètera. Aquí sí que hi ha una gran base, a més, una base molt competitiva, una base en què les empreses realment en el nivell mundial que tenen molt interès, senzillament per reduir aquests impactes ambientals, jo no dic que algunes d'elles o moltes d'elles no ho facin per al turisme o no ho facin per convenciment, però sobretot ho fan perquè aquesta transformació de la tecnologia en una tecnologia més eficient significa per les empreses en general un estalvi, i aquest estalvi, automàticament, allibera costos i allibera costos, incrementa beneficis, que en el fons és el que persegueixen, diguéssim, totes les empreses. És a dir, que es fa més en aquesta línia que no per una altra consciència, no? Seria una mica, diguéssim, malpensàdic que tothom ho fa només per això. Però diguem-ne que, dintre del que és la filosofia empresarial, el fet que tinguem aquest aliat, el fet que tinguem que la tecnologia sigui una manera, també, de contribuir, diguéssim, el que seria el paradigma de l'empresa, tal com funciona actualment en el món, doncs és un aliat en front a les qüestions, diguéssim, oi més filàntropes, en aquest cas, més de protecció de la natura en general, que serien una qüestió, diguéssim, més difícil d'esbrinar si realment hi ha un compromís real o hi ha un compromís en el que es barreja, diguéssim, les dues qüestions. Però si més no, jo a vegades també algunes persones m'han dit, oh, bé, però això es fa per neteja d'imatge, això es fa perquè d'aquesta manera, s'optimitin els beneficis i, alhora, es té una imatge que realment no correspon el sentiment de l'empresa, etcètera. I jo a vegades dic, mira, realment, és que aquest tema, en aquests moments, eh, avui dia, començaments del segle XXI, em preocupa poc, i em preocupa poc perquè sempre posa el mateix exemple. Potser és un exemple que no és molt encertat, però ara que li acaben de donar el premi Nobel a la Unió Europea, sempre dic el mateix, penseu que la Unió Europea, quan va néixer, i ho dic així amb una paraula no gaire correcta, en català amb una mica de... diguéssim, de rintintint, sempre dic, mira, doncs, la Unió Europea, el començament, és a dir, que la Unió Europea no va néixer per una consciència de tots els europeus, de ser un únic continent, i fer uns Estats Units d'Europa, i tenir una bandera comuna i un ímne comú, que encara està molt lluny de la realitat, fins i tot ara, oi, si no que va néixer com un mercat, és a dir, com un interès de 6 països, els que van signar el tractat de Roma, per realment eliminar Arancels, perquè amb un continent tan petit, era absurd el tema dels Arancels, i començar a comerciar lliurement els uns amb els altres, i amb aquest interès va néixer l'embrió del que tots esperem que algun dia sigui la verdadera Europa social, la verdadera Europa dels pobles, la verdadera Europa una mica més en aquest sentit, la que somien tots, l'Europa més idealista, però va començar com un mercat, i va continuar com un mercat, i es van fortir com un mercat. Per tant, dic, mira, si en el llenguatge empresarial només s'entén aquesta part, la part dels beneficis, i l'altra ve una mica de retroc, com a imatge de l'empresa, a mi em està bé, vull dir, no indagaré si realment hi ha un sentiment profund en aquest sentit, que segurament ja arribarà. La qüestió és que es faci, no? Exacte, la qüestió és que es faci, i que al final el resultat serà el mateix, tant de bo, oi, evidentment, com a la Unió Europea, amb aquest simil que he posat, que tots posem doncs aquest somni que algun dia sigui realment dins d'això, que he comentat aquesta Europa Unida, aquesta Europa dels Estats Units, aquesta Europa dels pobles, aquesta Europa... No ho sé, realment com serà aquesta Europa del futur, però no tant se'ls econòmica, dissim, tant de bo hi hagi en el món empresarial, doncs directius, hi hagi en aquest sentit... empleats, en aquest sentit hi hagi, doncs tota la dinàmica de l'empresa estigui implicada en aquest procés. Estic segur que a nivell individual, tant a nivell de direcció com a nivell de treballadors, etcètera, hi ha molta gent compromesa. Vull dir, però, que arribi aquest compromís global i tal, doncs en molts casos ja hi haurà arribat, no dic que no, i en molts casos ja arribarà. Vull dir, de moment, lo altre convents més ràpidament, perquè transformem tecnològicament la nostra empresa, amb una empresa, amb aquesta paraula màgica, que és així, amb una empresa més eficient, amb respecte al medi ambient, mentre les polítiques de contenció de la població, les polítiques de canvi o de transformació, fins i tot la conscienciació de la pròpia gent, transformen el sistema de consum més quantitatiu, més material, amb un potser més intangible, en aquest sentit, les tecnologies de la informació i de la comunicació, tot el que seria avui en dia el món d'internet, i està contribuint a canviar un consum més tangible, més de tocar, més d'extreure, més de produir residus amb un més intangible, que sembla que també la gent... Ho interessa, no? Exacte. Aquest seria una mica el plantejament de les tres grans qüestions que influeixen en el fons del fons del medi ambient, i en aquest delicat equilibri de la vida, i les possibilitats que tenim de treballar, i amb cadascuna d'elles, perquè si està treballant, potser la del consum és la que va més enrere, treballant per fer, doncs, això que dic, un món millor, un món en què es mantingui aquest delicat equilibri de la vida, del qual en fi, al cap nosaltres, en formem part i no en podem presidir, avui no en sabem presidir. Està clar, doncs, demà se'n parlarà una mica més ampliament de tot plegat en aquesta xerrada a les 6 de la tarda, a l'equipament de la plaça de la Pau, amb Francesc Lothano, Vinterhalder, que avui hem pogut tenir-ne un petit testet aquí al Justa de la Fusta. Moltes gràcies. I que vagin molt bé, molta sort. Gràcies. I fins demà, per totes les persones que vulguin, marista. Exacte. Adéu, bon dia. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, tancant-te 8 punts. Ara, passant 11 minuts de les 11, parlem aquesta hora de la primera fila d'artesans i artistes de Sant Just, que s'instal·larà el part del parador a partir d'aquest divendres i fins al 5 de gener. Tots els cap de setmana llargs podreu passejar per aquesta fila, on hi haurà parades diverses, a més a més també un munt d'activitats. En parlem aquesta hora amb dues de les seves organitzadores, la Gloria Conesa i la Maria José Tamaio, molt bon dia a totes dues. Hola, bon dia. Una fila, que és el primer cop que es fa aquí Sant Just, en aquest format i que deu n'hi do, no? Perquè és un programa bastant ambiciós, vull dir que molts dies, i a més amb moltes activitats. Moltíssimes. La veritat, hem tingut bastant de sort, trobar gent que ha volgut col·laborar, com són artistes en general de Sant Just. I, bueno... Clar, perquè d'on va sortir una mica la idea de fer una fila d'aquesta mena? A veure, altres anys es havia fet el porto del mercat, però només hi havia dues o tres parades d'artesans de Sant Just. Però sembla que la caona els anava molt bé i tal, perquè no fèiem una cosa més en sèrio. Aleshores, amb la promoció econòmica de Sant Just, els va semblar bé i ells també es van oferir, ajudant-se a muntar una fila molt més ben muntada, amb moltes més parades, i on pugui participar tots els artesans i artistes que vulguin... de Sant Just, que vulguin, sempre que l'espai ho permeti, perquè ho farem al parador, al part del parador, allà on hi ha l'escenari, i el que cap allà són unes 15 botigues. Aleshores, de moment, estan totes plenes, i és més, tenim llista d'espera, que no sabem si a l'any que ve, tindrem que ampliar en un lloc una mica més gran. I quin tipus de parades hi trobarem? Qui vegi passejar per allà, quin tipus de parades pot trobar-se? Bé, hi ha una mica de tot. Hi ha des de Vijoteria i Joia Petita, per dir-ho d'alguna forma, hi ha articles per bebé, roba d'anador, roba per nens... Roba texana, feta bolsos i coses reciclats, il·lustració, hi ha gent que fa llibretes, altres que fan coses com... però tot és artesà, tot el que venen està fet per gent de Sant Just, o sigui, esperem que tinguin molt d'èxit. No volguis o no, suposo que no és anar a comprar en lloc qualsevol, sinó que té aquest valor afegit, vull dir que val la pena recordar-ho i tenir-ho en compte. Serà a partir d'aquest divendres, i després, durant aquests caps de setmana de Nadal, que hem dit fins al 5 de gener, i a més a més es combinarà amb diferents activitats, és a dir, hi haurà una mica de tot. Sí, hi haurà bastanta música de diferents estils, des dels extremeños, a grups de rock... La casa d'estrimadura, el que ens farà, possiblement serà cantar villancicos, després hi haurà tallers pels nens, possiblement ens vingui també els caps grossos de Sant Just, vindran també uns tallers de plàstica amb el drac, després, a part de totes aquestes activitats, que seran moltes i molt variades, sobretot pels nens i pels joves, i també per la gent gran, perquè hi haurà actuacions de molts tipus, el que es farà també serà gastronomia, o sigui, farem des de bicalent, que els serviran possiblement uns alemanys que ens ho han ofert, xocolatada, hi haurà crispetes pels nens, farem berenats, o sigui que... Això normalment sempre costuma atraure bastant la gent, els temes gastronòmics són de... Intentarem que cada tarda i cada matí, de tots els caps de setmana, hi hagi alguna cosa. Per tant, doncs també és una manera en què la gent, suposo que si surt a passejar, el paradó, a més a més, és un lloc més o menys cèntric, m'imagino que és un altre dels punts a favor d'aquesta fira, la ubicació. I, a més, el paradó sembla que també serà enactiu, i això potser també... Crec que hi haurà molt d'ambient. Esperem que hi hagi tant d'ambient com la fira passada del dia 2... 2 i 3. Sí, el primer cap de setmana que va ser, jo crec que va ser un autèntic èxit, no? Clar, d'alguna manera la gent, suposo que també potser s'acostuma a passejar més, i que a vegades passa que s'enjust, com que no estem tan abasats a tenir més activitats al carrer, potser no els fa tant, però justament potser és perquè no hi ha aquest tipus d'activitats. En canvi, si ara es fan la fira d'aquesta mena, suposo que també la gent pot agafar el costum de començar a ho fer. Sí, i després hi haurà també una parada de maquillatge per als nens, inclús pels grans. I bé, penso que no pararem, no? Segurament hi haurà en sortet just pels nanos, també, amb les compres que s'ha caigut fet, i després hem convidat també els pintors de ser en just, com feien abans que anaven al parador i feien les seves exposicions al dia o menys al matí. Segurament vindran aquest cap de setmana, el dia 7 o el dia 6. Estem acabant de concretar també depèn una mica de si el temps ens acompanya, que esperem que sí, que farà molt bon temps. Si em sembla que han dit que més o més no farà tan fred, o sigui que això també serà fred. Aleshores tindrem la companyia dels pintors de ser en just, també. Que pintaran allà, és a dir, situaran allà, i suposo que pintaran alguna cosa... Això depèn de cadun. No, però que també és un altre d'aquests punts que quan els veus ens acostuma a parar-s'hi més gent, no? Hi ha una parada on hi ha una persona que pinta amb directe. És a dir, tothom qui vulgui passa per allà, que pugui comprar alguna altra d'aquestes altres, no? Exacte, que hi haurà, sí. Si li posen el seu nom amb lletres... Àrabes. Per tant, realment, un mercat... o una fira molt diversa. Parades molt diverses, i justament també amb activitats, i a sigui musicals o de l'estil, que sigui també bastant diversa. Suposo que és una manera d'arribar com més públic millor, no? Intentem arribar a tothom. Per això t'hem dit que hi ha gent que toca rock, fins a la casa d'Estemadura, fins a la casa de la família en CICOS, o... Intentem que vinguin els de la batucada, que caigui una mica de tot. Tot el que estigui disposat a col·laborar, és fantàstic. Amb aquest punt se'n justenia, i recordem que, a més a més, els productes que es puguin trobar són tots... Tots fets a casa. Art és anir a pura. Serà a partir d'aquest divendres, no? Divendres suposo a partir de la tarda o el matí? El matí, ja sobra, però la inauguració oficial serà per la tarda. Contem amb l'ajuda... Fantàstic que vaja, ens estem posant tot molt bé, que és de l'Ajuntament, i que ens facilita, des dels que ens han posat allà, un quartet lluminós, que convertirem el part del paradó en una verdadera fira de Nadal. També serà una manera diferent de veure Nadal aquí s'enjust, perquè justament potser és un moment en què la gent acostuma a comprar més, segurament, si funciona suposo que serà més fàcil que es pugui repetir en alguna altra ocasió, encara que no sigui per Nadal. Si més no, crea un precedent, que es torni a algo habitual cada any. I que la gent potser s'acostumi a poder comprar a casa, que a vegades això es troba a faltar més. Sí, sí, bueno, és que la veritat... Bé, perdona, el que passa és que ja ho sabem, que aquí moltes vegades no trobes el que vols i has d'anar a comprar els regalets de fora, intentarem que la gent ho compri aquí, no? Doncs serà a partir d'aquest divendres, aquesta primera fila d'artesans i artistes de s'enjust. Avui n'hem parlat amb dues de les seves organitzadores, la Gloria Conesa i la Maria José Tamayo. No sé si voleu afegir encara algun a punt més. Sí, que hi haurà també un compte a comptes, i parlaran dels pastorets que es fan els enjust, i ens els presentaran, hi haurà una presentació, que... En fi, possiblement algun grup més de música que encara està pendent de confirmar-ho i endavant. Hi haurà moviment en aquesta fila d'artistes i artesans de s'enjust. Serà a partir d'aquest divendres fins a 5 de gener? Sí. I força publicitat. Repartirà en flyers per... Per a tothom ho sàpiga, no? Sí. I vosaltres també. Teniu feina. Doncs moltes gràcies a totes dues. Gloria Conesa i Maria José, que vagi molt bé. Adéu, molta sort. Adéu, adéu. Bon Nadal. Avui, a les 8 del vespre, es farà el 8è diàleg per la independència. Aquest cop, anys al casals, professor d'història moderna de la Universitat de Barcelona, parlarà de la catalanofòbia que és un dels conceptes que estan molt a l'hora de dir actuals. Però que m'imagino que venen de lluny. De molt lluny. El que intentarem explicar aquest vespre és justament com apareixen ja en el segle XV. Molts dels conceptes que avui estan molt arrelats sobre la idea que els espanyols tenen dels catalans tan en polític com en negatiu. O sigui, ja abans de 1714, a més a més. Moltes gràcies. I de quina conseqüència, a tot plegat, aquestes sentiments? En part que, efectivament, en el segle XV, hi ha un intent de construir un model de convivència peninsular allò que, en aquell moment, hi ha d'haver en Espanya, en el qual topen dos projectes filosòficament enfrontats. Un del castellà, que té una base castellano-cèntrica molt important i que, a més a més, es basa en la idea de la gemonia castellana sobre el conjunt de la península. I l'altra, el concepte català, que és un concepte molt més plural, molt més divers, que parteix de la idea de la diferència, la singularitat de les parts que formen el conjunt, i que, per tant, és totalment oponat a l'altre. I el fet d'aquest enfrontament, que és primer ideològic, però després és d'haber polític, i el fracàs del projecte català, en el 1714, és el que carrega d'arguments a una part i a l'altra, i avui estudiem els arguments de la part castellana per acusar els catalans determinades actituds, i d'altra banda, també, en alguns casos pocs, per apuntar els aspectes positius que el model català tenia. I quins són, per exemple, alguns dels arguments més destacats? Des del punt de vista negatiu, l'idea de que els catalans eren un poble eren. Dic que era el que es deia en aquell moment. O sigui, encara avui podem trobar una versió contemporània d'aquest mateix argument, de que eren un poble insolidari, de que eren un poble egoista, de que, a més a més, no entenien la relació que s'estabilia amb el poder, i, per tant, diguem-ho així, que els catalans mantenien una distància insolidària respecte als altres pobles peninsolats. Això és el que encara perviu, avui dia, justament. Absolutament. I des del punt de vista positiu, de les coses positives que es deien en aquell moment, era la idea que la societat catalana tenia uns nivells d'organització notable i un dinamisme econòmic i social que no es trobaven en altres llocs de la península. I això es diu ja des del segle XVI. Dues idees que encara venen de les hores i encara hi són, no? Exacte. Clar, el que hem d'entendre és que el nacionalisme espanyol és la cristalització de moltes idees, de molts moments diversos, i una part d'aquestes idees provenen ja del segle XV i del segle XVI, que després s'actualitzen, però que provenen de un període molt anterior. Clar, el segle XV barrarà l'Espanya és un moment en què comença a perdre tot el que tenia, no? No, al revés és quan comença a guanyar-lo. O sigui, llavors és un moment positiu per ells. Clar, aquest és el problema, que és el moment en el que es concreix Amèrica al 1492, s'ocupa Granada també al 1492, i llavors, diguem així, sobretot la conquesta de Granada, molt més que el tema Amèrica, el que fa és crear en els castellans una certa consciència de pobles collits. De nosaltres hem fet fora els musulmans de la península, i llavors una mica posteriori és quan es crea l'invent de la reconquesta, que hi havia una misió històrica, que era expulsar els musulmans, i aquesta misió històrica l'empeta nosaltres, els castellans, no els catalans, no els dragonesos, hem estat nosaltres, per tant, nosaltres tenim un dret especial respecte als altres pobles penínsulars. També eren, numèricament, la corona més gran, que ja tenia en aquells moments uns 6 milions, 6 milions i mig habitants, clar, Catalunya tenia encara no 400 mil habitants, per tant, diguem així, la desproporció era evident, i des del punt de vista econòmic, castella era un país en ple creixement, mentre Catalunya era un país que acaba de sortir d'una duríssima crisi d'una guerra civil, no? Per tant, aquesta desproporció en els elements fa que, si un model es vol per la construcció d'una convivència peninsular, guanyi el model castellà, perquè és el més fort, perquè sigui el més lògic. Comentava que hi havia pocs catalanòfils, però n'hi havia també. Sí, sí, i els trobem... Normalment, en instàncies molt elevades, a l'administració real, per exemple, una de les coses que hores d'ara podria sorprendre una mica, és que tots els reis de la Casa d'Ausse, és a dir, Felip II, Felip III, Felip IV, tots ells tenien a la seva biblioteca un nombre molt important d'obres catalanes i català, o sigui que tenien una certa consciència de la diferència del país. I també hi havia alguns pensadors humanistes que veien en Catalunya, i sobretot en Barcelona, com a ciutat, un model a seguir, des del punt de vista de l'organització urbanística, de l'organització de la ciutat, de la seva activitat econòmica, etcètera. Per tant, doncs, el que passa és que són unes veus, suposo que se'ls feia menys cas, potser o que eren menys que les altres, i per tant, doncs, perdien força. Sí, no és només un problema que fossin menys que les altres, el que passa és que eren menys fúdils que les altres. Dic, clar, si tu el que vols imposa la teva voluntat sobre una altra, el que has de dir és, la meva voluntat sobre la teva, perquè tu estàs equivocat, no perquè tu ets millor que jo. I per tant, les idees negatives van anar guanyant força a mesura que la monarquia per sobreviure necessitava aumentar els seus recursos. Una cosa que avui en dia ens pot fer una certa enveja, que és que els catalans al segle XVI no pagaven impostos. I clar, això alimenta molt la idea de la insolideritat i alimenta molt una altra idea que encara es presenta avui en dia, que és que els catalans són uns gasius i uns garrepes, perquè no volen deixar-ne un duro. Però que també és el que passaven d'alguna manera o altra, amb el tema del país basc i els furs que sí que s'han de respectar. Sí, però el que passa és que clar, el país basc era castella. Ja. I el país basc era castella. I el país basc era castella. I el país basc era castella. Catalunya no. Catalunya no formava part de la bona castella. Els bascos per als castellans eren i són, encara ara, una mica seus. Són una altra forma de castellans. En canvi, els catalans són inassimilables, en termes de convivència i discurs històric. El que passa és que l'existencia de la diferència catalana és guerra constantment el glat. Ells volien ser com França, per entendre'ns. I per culpa nostra no poden ser com França. I els porten 100 anys intentant explicar per què, malgrat totes les avantatges de fer com França, no aconseguim ser-ho. I aquestes dues posicions, la catalanofòbia i la catalanofília, que en un principi surteixen per uns motius concrets, que suposo que es dilueix, potser, la part racional i és més una qüestió molt més emocional. No, jo no diria tant que és que es dilueixi la part racional, sinó que els arguments es van adaptant als canvis de situacions. Què és el que passa ara, també? Exacte. Per exemple, al segle XVIII, els catalans ja paguen impostos. Després de que es denueix la planta. I no només paguen impostos, sinó que paguen molts més impostos que la resta dels habitants de la península, dels subdits dels reis d'Espanya. Dic que els catalans són garrepes perquè no paguen impostos, ja no es pot. Però, llavors, el que es fa és dir, són garrepes, perquè no gasten en coses sumtoàries ni en els petits plaers de la vida. Llavors, es crea la imatge del català treballador, que més o menys ja existia, però, a més, és del català allò com una persona egoista tancada, allò desconfiada, fins al punt de que en el segle XVIII hi ha un personatge que apareixen moltes obres de teatre popular castellanes, com un individu gairebé còmic, que és el viatge en català. L'individu que va per als pobles de Castella venen vetges i fils, que en prou feines per la castellà, i que, a més a més, és un senyor que es deixaria matar per una moneda. Un estereotip suposo exagerat, també? Sí, clar, però era un estereotip que funcionava, perquè aquest personatge es posava a l'obra de teatre perquè la gent ríguess era molt de veure'l, però tothom el reconeixia i tothom l'identificava. I, per tant, clar, és a dir, una de les funcions dels tòpics és allò ajudar a fer humor a base d'això. Està clar. I, clar, i aquest funcionava molt bé. Doncs molt interessant són aquests conceptes de catalanofòbic, catalanofíl i en l'època moderna, que es parlaran més ampliamente en aquest vespre. Avui a les 8 del vespre en aquest 8 té diàleg per la independència, en parlarà anys al cas dels professors d'història moderna de la Universitat de Barcelona, per sentir fent aquest trastet al Justa de la Fusta. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Passa un minut de dos quarts de 12 del migdia. Aquesta hora parlem del cicle del documental del mes, que va tornar a ser just el mes d'octubre, i que aquest dilluns torna amb un nou documental, en el que serà cinc càmeres trencades. Però ja estarà com sempre a la Taneu, dilluns a les 8 del vespre, i a més a més aquesta vegada comptarà amb la presència del director de la productora Paral·lel 40, que és la que gestiona tot el tema del documental del mes, i que s'encarrega de fer arribar a aquest documental i diferent sales de Catalunya. Serà doncs Joan González, qui presentarà aquest acte. I ara en parlem amb Martina Roger, coordinadora del cicle. Molt bon dia, Martina. Hola, bon dia. Una pel·lícula que tracta el conflicte de Palestina, no? Exacte, és el conflicte d'Israel i Palestina. Des d'un cas concret, d'un moviment de resistència pacífica, Palestina, que passa al poble de Vilín. Un poble molt petit, o en el 2005, que al febrer comencen a construir un mur de separació, perquè comença a... de límit d'aquest mur un assentament joeu, no? I llavors resulta que els hi prenen un més del 50% de les seves terres i passa pel mig d'aquest poble de Vilín. I és quan el poble es comença a mobilitzar, a manifestar-se en contra del mur i ho fa d'una manera pacífica i no violenta. Segurament també, el fet de presentar-nos un conflicte tan actual des d'aquestes perspectives, estem acostumats a passar al dicembre més conflicte generals, és a dir, de violència o altres situacions que siguin més genèriques, i en canvi, veure un cas concret, un cas particular, i sobretot que sigui una resistència pacífica, pot fer-nos obrir els ulls, també. Exacte. L'interessant de que documental és el punt de vista que se li dona, perquè estem acostumats, quan ho has dit, a veure aquest conflicte des de les notícies, com ens arriben, dels atacs, de totes les desgràcies, però són un puntual, són fets que arriben a través d'això dels noviciaris. En canvi, aquest documental té un discurs que no és només polític i que és en primera persona. El valor que té és que és un documental molt personal, en primera fila, perquè el càmera, que recull totes les imatges del documental, és un camparol palestí que adquireix la seva primera càmera i poc a poc comença a retratar aquest moviment de resistència pacífica. I el dia a dia, sobretot, és el dia a dia de la seva lluita en contra d'aquest assentament joeu i de construcció del mur. Qui és el director? Són dos directors. Ell és palestí, que és l'hem atornat, que és el que fa de càmera, i utilitzarà cinc càmeres diferents per enregistrar tot aquest documental, que se l'hi aniré en trencant a través dels atacs que arriben per part de l'exèrcit israelí, doncs s'hi van trencant un darrere a l'altre i aconsegueix adquirir una altra càmera per continuar la seva missió de testimonis i d'enregistrament de les imatges. I això és el que donen amb el títol. Exacte, per això es diuen cinc càmeres trencades perquè aquest documental està fet a partir de les imatges enregistrades per cinc càmeres diferents. De fet, cada càmera representa una etapa i un capítol està diferenciat dins del documental. I l'altre director és israelià i és el Guy Davidi que és qui l'ajuda a endreçar aquestes imatges a crear un discurs i entre tots dos, que és molt significatiu que siguin un palestí israelià, creen el film. Aquests moments, sense voler, són dos punts de vista que aparentment hauria de ser molt diferent. Possiblement el fet de treballar junts ens fa veure que tot plegat és més confús o més complex del que estem acostumats a pensar. Exactament, una mica la voluntat és no només dividir les opinions en palestins i israeliants en allò que és correcte i incorrecte, amb bons i dolents. Estem acostumats en aquesta visió dualista i aquest documental que pretén és això, mostrar més la complexitat de la realitat i una mica com en força es pot transformar la ira en optimisme. És dur. Ho dic perquè a vegades parlem de documentals que són més per tots els públics i a vegades quan ve un tema d'aquests hi ha gent que de primera es diu que prefereixo estalviar-m'ho i tot plegat, però pel tema que ens expliques, imagino que tot el tema és molt duensí però que potser a l'hora de veure-ho hi entres d'una manera més suau. Jo crec que aquesta visió de testimoni en primera persona és molt afecta. Vull dir, tu estàs allà veient les imatges... Ja és el que busca, suposo, una mica també. Exacte, impacte. És directe perquè està sent testimoni del que està passant. El que passa és que són moviments pacífics per tant hi ha un contrast entre l'actitud dels palestins que es manifesten cantant al final com són també el moviment de resistència pacífica i és un model per altres pobles i també és un símbol internacional de la no violència, reben i acullen altres manifestants internacionals i és com aquesta lluita més positiva, més pacífica contra els atacs violents de l'exèrcit que hi ha allà és on un com espectador també s'ha sent atacat com es pares, estàs allà dins i dius, ostres, tu. És sí que... és impacte, però jo crec que està molt bé de veure. Ha rebut alguns premis, a més a més. Sí, sí, sí, ha estat premiada amb molts festivals internacionals, a més dels principals com l'ITFA, que celebra Amsterdam i a més a més ara mateix ha estat pre-nominada als Òscars, en la seva categoria documental. Ah, doncs, pre-miada o nominada? Pre-miada, està preseleccionada ara pels Òscars. Sí, de cara a l'any que ve. De cara al 2013. No ho sabrem fins al deu de gener que surten els resultats, ja dels nominats definitius. Va, o sigui, entrat dins d'aquest moment d'aquesta criteri de preselecció. Exacte. Per tant, és una pel·lícula un documental molt recent del passat 2011. No sé si s'ha estrenat a molts països o, per exemple, si s'ha pogut veure també el lloc on està fet, vull dir, el territori d'Israel i Palestina. Sí, de fet, va estar al festival de Jerusalem i li van donar, va ser premiat com a millor llarg matratge documental a Israel mateix, que també sorprèn, no? És per això que també hi ha aquesta dualitat, que és un documental polític, però no només es va donar un discurs polític. Llavors també preten aquesta reconciliació d'alguna manera que inclou també dins d'aquest moviment pacífic de resistència. Hi ha molts realians que formen part d'ells, llavors si s'ha vist a Israel, si s'ha vist a Palestina i de fet, ja expliquen que les imatges que estan utilitzades per el festival documental, el mateix, el Mat Burnat, que és el del càmera, les projecta el seu poble per animar els manifestants. És una manera de que el poble prengui distància d'una part del conflicte perquè ho veu gravat en imatges i els anima, els ajuda a continuar amb la lluita. Per tant, d'alguna manera, trenca, també, segons quins tòpics, possiblement? Sí, realment sí, és una altra mirada de l'aplicació del conflicte, que jo crec que ens ajuda a tots a... és molt complexa, però ajuda a que una gàfina mirada de la realitat, doncs més oberta. Doncs és cinc càmeres trencades, un documental molt interessant que es pot veure aquest dilluns avançat a les vuit i és més tard. És a dos quarts de nou del vespre. Exacte, dos quarts de nou. A la sala del cinc quarts d'anar i de la teneu, els preus tres euros pels socis de l'entitat, per la resta és una entrada de cinc euros i, a més, en aquesta ocasió s'ho presentarà una presència que presentarà aquesta sessió al director de la productora paral·lel 40, Joan González. N'hem parlat avui amb una de les seves coordinadores, Martina Rogés. Moltes gràcies, Martina. A vosaltres. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé, bon dia.