xum xum xum xum xum xum xum xum xum xumint wysus es H Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Passant dos minuts d'un quart de 12 de matí, aquesta setmana s'estrenen els contrapastorets de Sant Just, els primers pastorets que es fan en molt de temps i més molt municipi, que es podran veure la Teneu en dues sessions, aquest Divendres i Diumenge. L'obra es titula Esteu, els escrit Pep Balmonell, i els dirigeix Roger Consola, qui tenim ara a l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia, Roger. Molt bon dia, Ràdio d'Esvern. Ja hem parlat en algunes ocasions a renda aquests pastorets en parell de vegades, però ara que realment queden tres dies per què s'estreni, hem volgut tornar a saber com estan en tot plegat i quines són les sensacions que teniu de cara a l'estrena. Doncs bé, bé, les sensacions a nivell de públic. Sembla que les entrades anticipades van molt bé. Vull dir que amb una mitjana d'unes 200 entrades venudes anticipadament per funció, em sembla que la Diumenge està més plena que la de Divendres, d'acord? Per tant, deu ser que el Diumenge n'hi ha en 200 i algú i el Divendres no arriben a 200. I això vol dir que se l'ha fet molt bona comunicació i no ho hem d'aprenar, això. Si no, que la gent que s'animi i que hem d'omplir la Teneu, que té un apurament de 400 persones. I crec que queden, per tant, 200 entrades per vendre per funció, que la gent s'animi. I a nivell de com anem per part d'actors, per part del muntatge, doncs estem amb els nervis de flotetell i personalment molt cansat per coses de producció i aquests tipus de coses, però molt il·lusionats tots i totes, perquè per estrenar aquests pastorets la gent crec que està molt contenta, cansada però contenta i, a més a més, va sortir bé. Perquè ara ja rodem l'obra, hi ha dies que surten més energia que d'altres i sortirà, crec que, molt bé, amb la ajuda del públic i amb molta sort, molta merda, també. Exacte. El tema dels extras, que vam parlar-ne fa una setmana que en calien, aneu aconseguits prou? I tant, i tant. La gent s'ha engrascat molt. Jo sempre vaig dir que els extras intentaríem, si arribàvem a la frontera dels 40 extras, faríem 20 i 20, com si diguéssim, o 22 i 22, o 25 i 25, la gent que vulgui repetir repeteix, però 20 divendres i 20 diferents diumenges. Doncs vam arribar a la frontera dels 40, per tant... Molt bé, home, és un nombre important, realment. Sí, sí, i per no omplir tot d'una promba amb 40 persones a la cenarietat, en el que quedaríem molt plent, no és un escenari molt gran, però igual, 40 extras, potser serien els serveis, els dolents, per darrere on fan les passions aquestes, que llavors sí que 40 hi caben i queden bé, però crec que amb 25, més tots els actors, que no són extras, que també estan participant en aquella escena concreta, doncs hi ha que hi ha un escenari molt plè i n'hi havia prou. Per tant, d'extres, això, molt bé, molt bé. A més a més, m'agrada molt un fet dels extras, que és que hi ha molta canalla que s'ha apuntat, que a vegades venen en pares, vull dir que d'extres n'hi han tant d'adults, com de nens i nens de dos anys, i el Pere, que té dos anys, i d'extres també hi ha gent de 60 anys, d'acord? Per tant, també agafem tot aquest ventall, que no només d'extres, això, aquest ventall ampli de dats, sinó que els actors i actrius també n'hi han... Sí. Des dels 60 fins als 8, em sembla, que és el que és bonic, crec, jo, d'uns pastorets, que cal dir una cosa. A veure, no és una companyia el que fa aquesta obra, no és Justeatra, no és el 2050, no és una companyia que existia i ha Sant Just, sinó que són gent de diferents... de diferents providences de Sant Just, de diferents associacions de Sant Just, de diferents àmbits de Sant Just, hi ha de valer, hi ha gent del cau, hi ha gent de la cali, hi ha gent de Justeatra, hi ha gent del que sigui, i doncs sigui que ens hem ajuntat des de fa uns quants mesos. Això jo crec que es nota una miqueta, que no hi ha un grup, d'acord? Però, a partir d'ara doncs que... Que pugui ser-hi, no? La intenció és tornar-los a fer l'any que ve? La intenció és quedar una tradició. Per tant, doncs, com tu molt vereies, s'han just durant molt de temps, si de cas, perquè això hi ha diferents opinions. Per això he decidit dir-ho així, perquè... Sí, diferent... Et diuen molts anys, perdó, no ha tingut uns pastorets, hi ha gent que em diu que als anys 80 es va fer un passebre vivent al sortir de la missa del gall, però un passebre vivent no són uns pastorets per altra banda, hi ha gent que em diu també que els que em fa 40 o 50 anys sí que n'hi va bé, el que hem de dir doncs que si de cas no es va crear la tradició, o no es va poder crear la tradició, o si l'ha arribat, perquè no s'han repetit durant aquests anys aquests pastorets que es va fer i no en tinc constància, però hi ha gent que em sembla que sí que es van fer. I el que s'intentaràs amb aquests pastorets del pep al banyell torno a dir contra pastorets, però no antipastorets, aleshores quan acabes de veure'ls. Digues, digues, però... Estan basats en els pastorets, no? És una adaptació molt diferent... És una adaptació molt diferent, només per començar a ja explicar una cosa, que és el primer que passa a l'obra. El primer que passa a l'obra és el nen Neix, o la nena, Neix, d'acord? Per tant, amb uns pastorets normals, sempre el naixement és el final, d'acord? Sí. Ara, quan acabes de veure'l a l'obra, jo crec que siga dius, sí que són uns pastorets, oi tant que són uns pastorets. La forma és diferent. Sant Josep, que mai té paper a uns pastorets normals, era el protagonista, i li traiem el sant, si de cas un tal Josep és el protagonista, el naixement és el principi, veurem que hi ha uns dimonis i uns àngels força humans, i força maldat humana i bondat humana, i passen-les en just, no passen passades lem, d'acord? Exacte. No explica el naixement d'una persona fa 2.000 anys, sinó que explica un naixement del 2012 o del 2013, l'any que ve. De fet, parlant amb tu mateix, jo, digues, digues. Si tots els pastorets són la lluita entre el bé i el mal, aquests contra-pastorets, que no anti-pastorets, també són la lluita entre el bé i el mal, una obra didàctica, divertidíssima, molt intel·ligent, i torno a dir guanyadora, l'any 2005, del 5.06, premi es gae a nivell estatal, estrena mundial, a s'enjust del text. Mai s'ha fet aquest text, que això és molt important, crec jo. Home, sí, és una al·lícia en més, que el mateix fa una setmana, també amb el president de la Teneu, Albert Mascia, que comentàveu que també era la possibilitat, s'han just la possibilitat de fer aquests pastorets, perquè no hi havia la tradició de fer cada any uns pastorets determinats, que potser hagués creat més reticències, en un lloc on sempre es facin els mateixos, però sí que hi ha d'alguna manera, en els últims anys, ha canviat la manera en alguns llocs, si més no, de fer pastorets, perquè, per exemple, a Vilanova i la Geltrú també han estat molts anys fent uns pastorets una mica diferents, una tradició però trencant o incorporant aquest element de parlar de coses del poble. Exactament. Això de parlar de coses del poble és una tradició de la pròpia tradició de pastorets. Normalment, les garrofes o els garrotins o aquestes rimes de la mitja part, que els dos pastorets protagonistes en molts llocs, doncs parlen de l'actualitat, parlen de l'any que acaba el poble en sí, el poble on toca. I això, aquí també ho farem, d'acord? És una tradició de la mitja part i és una tradició dins de la tradició. Per altra banda, els pastorets d'esplugues que tenen un gran èxit agafen, em sembla, i no em voldria equivocar i si algú d'esplugues que estigui escoltant i m'equivoco, demano disculpes. Però agafen, em sembla, els pastorets de folqui torres, d'acord? Però a vegades el dimonis doncs canten amb cançons pop d'ara. Això també és modernitzar-los. Vaig ajudar molt en aquesta modernització dels pastorets. El tema de la caia sèrie que vam fer fa uns quants anys que l'han passat a TV3, que buscàvem un pastoret per fer, no? És una tradició també això, d'innovar en la tradició. Perquè si... i això és una mica el discurs que a mi m'agrada molt, és un discurs que a mi m'agrada molt, que les tradicions no estan per sempre copiar-les. Si ara fessin uns pastorets com fa 60 anys o fa 80 anys, el públic no aguantaria. El públic vol allà divertir-se. I per això esplugues. Posa en música pop, a vegades surteix rec o a vegades el Capità d'Amèrica, i a Vila Franca o Vila Nova de les El Truques Dit, doncs també els modernitzen, i a Cervella també, i a Terell també, i a on siguin els modernitzen. Tot i això, els contrapastorets de Sant Just, els del Pep el Vanell, és el text que és nou. Sí, sí, no és una redactació del que coneixem. Exacte, no és agafar els pastorets antics i posar-los en musical, o resquir alguna escena, com per exemple a Cervella, que tenen que ser tan astè o un fill, per exemple, o Luciferet, i té una escena entre pare i fill de Diopta. Això no és una escena de fa 10 anys, per exemple. Però no és modernitzar un text antic, sinó un text nou. I això crec que té mèrit, i fins i tot això, aquesta forma nova de pastorets, aquesta forma estranya que hi haurà gent que dirà que són els pastorets estrans. Jo aquí posant una mica de polèmica, hi ha també Sant Just és un poble ciutat entre parènteses, estrany. Per tant, igual, els pastorets que es mereixen, llavors. No és negatiu o positiu, estrany, diferent. Doncs si Sant Just és un poble diferent, Sant Just és diferent, que diu el meu veí, són diferents. Amb el grup que s'ha originat, t'ha bar de mantenir els pastorets per l'any que ve, teniu intenció de fer més teatre també? Aquesta era una voluntat al principi de tot, de dir que farem altres coses, perquè ja fem els pastorets. I ara com que els decribeixo bastant de sàjus, això la gent va molt cansada. I el diumenge, el guantacabitó, ho tornaré a plantejar. Jo crec que estaria molt bé. Era voluntat a l'hora de fer aquests pastorets. Va sortir fa uns quants anys, ja tres anys, ben bé, o dos. Ens deia l'Albert Macià que va surgir el menjador de casa seva, amb tu. Sí. Quan em van parlar per primera vegada, el menjador de casa seva, crec que ens reuníem per Sant Just de Cireix, llavors, perquè feia amb la consulta de Sant Just, i llavors vam dir a fer-me això. A mi em va surgir la idea, em sembla que em va dir que la història, el Pep Alvanell, com que ens coneixem, em va demanar que em llegís aquesta obra seva, perquè havia guanyat un premi, però mai s'havia representat, i volia saber per què. Jo a partir d'aquí, vaig dir que mai estarà representat, però Sant Just la representarem. Ell serà, oi tant, i m'he d'estar il·lusiu. Perquè han passat set anys, després que guanyis el premi, i set anys són set anys. Un autor de teatre sempre diu que el text no ha sigut perill, tant al fons, fins que no s'estrena del d'un escenari. Pot haver d'anar a veure una publicació, pot tenir premi, però un text teatral a l'estrena és quan realment adquireix la seva funció principal. Però ell serà ells. Bé, perdona, que té interrompot, però estàvem explicant la intenció primera de fer un grup de teatre, no? Exactament. No fa un grup de teatre, perquè si compto, i espero que no me deixi cap, dos grups de teatre, en mater. Just teatre, primera, ja té una llarga experiència. Hi ha el 2050, que hem de tenir 12 anys, de grup. Però pandemònia és i més. Només a Sant Pere Apòstol, el barri de Sant Pere de Barcelona, el centre Sant Pere Apòstol, crec que té 5 grups de teatre. Segur que si aquests 5 grups de teatre hi ha 5 grups, si aquestes 5 grups de teatre l'any, i a vegades 7, i a vegades 8, i a vegades 9, perquè no només un grup fa un obra, sinó a vegades part d'un grup fa un obra, i l'altra part d'un grup fa l'altre obra, amb un any. Pagués un petit canón a la sala, i ara ho trasllado a Sant Just, la sala gran de la Teneu de Sant Just estaria mínimament ben equipada. I em sembla que estic valorant molt i sospesant molt les paraules. La sala de Sant Just, la sala gran de la Teneu, no està gens ben equipada. A nivell de focus, a nivell de cortines, a nivell de material molt antic, fa molts anys que no hi ha una modernització, un... A veure, s'ha reglat goteres, s'ha posat el que l'afecció, s'ha fet moltes obres de llavintre. Però a nivell de material tècnic, i de material molt antic. I ja estem tenint molts problemes ara per enfocar, coses que abans anaven, ara no anaven, tipus d'aquestes coses. Només que hi ha aquests grups, o sigui que la sala s'utilitzés més, i ja espereix el petit canón, poc a poc a poc es podria anar... es podria anar modernitzant també. Clar, seria una millora conjunta, no? Clar, seria una millora conjunta, no? Vaig dir que estaria bé fer més grup i fer molts pastorets, i quan hi havia les barbs, era molt fantàstic, perquè eren molt més utilitzades la sala. I llavors, el ser més utilitzada, també l'Ajuntament, que és qui ara ho lloga, o la Teneu, que és protopiatari, es veuen obligats a mantenir-la, perquè és manteniment, manteniment tècnic. Està clar. Està aquí, posa una mica de polèmica al tema. No, no, està bé. L'Ajuntament de la Teneu, que ho estigui sentint. N'heu parlat per això, o no? D'aquest tema, no ho crec. N'heu parlat, es veu, es veu. No ho crec, però de tota manera, com que a vegades se no reclamen les coses, és difícil que hi vinguin... Clar que n'hem parlat, vull dir, per dir-m'ho en la Teresa Roberta, que és la... Diguem-ne cap de sala o cap tècnic, o un concertge de la sala, ho sap perfectament. I crec que la regitoria de cultura ho sap perfectament. I la Teneu ho sap perfectament. Però el val molt, val diners. I ara és una època que la diners... Compte. Compte, exacte. Doncs bé, en tot cas, hem parlat avui d'aquesta situació, d'aquests contrapastorets que s'estrenen, recordeu aquest divendres, a les 8 del vespre, també diumenges, podrem veure les 6 de la tarda, i a Sant Manut seria la meitat de les entrades, no, Roger? Segons on s'ho han dit. Un dia i un altre. La meitat de les entrades. I això, amb entrada anticipada, s'enjurés un poble diferent, però és molt... Sí, tant, és una bona notícia, que ara es poden comprar entrades anticipades, que més o menys... No, ni mala gent encara, encara comprimers. I si no, doncs també el mateix dia, a les tequilles de la Teneu. Moltes gràcies, Roger Cóns, el director. Deixem-ho dir només una última cosa, quan fa el que publicitària de pastorets, totes la gent que digui, ai, pastorets, ja els he vist 30 vegades els pastorets de Sant Just són diferents. Si heu anat a veure uns pastorets normals i corrents tradicionals, aquests s'ho tenen res a veure tot i que són pastorets. Per tant, els podeu venir a veure, tranquil·lament. Doncs què t'ha dit? Moltes gràcies, Roger Cóns, i que vagi molt bé, molta sort. Moltes gràcies a vosaltres per tot, per tot. Gràcies. Adeu, bon dia. Bona nit. Passant 3 minuts d'un quart de 12 del matí, que està de parlem d'actualitat municipal, a Idijós hi va haver el ple municipal correspondent el mes de desembre, un dels més destacats de l'any, perquè s'aproven els pressupostos municipals. En aquest cas es van aprovar de forma inicial amb el vot de l'equip de govern i el vot contrari de tots els grups de l'oposició, per tant, un Converenci d'Unió Partit Popular i Via Democràtica, un pressupost que recordem que serà de 21.365.000 euros, que és una mica més del previst inicialment i en comparació amb el del 2012, ha augmentat un 1,6%. En parlem d'aquesta hora, amb l'alcalde de Sant Jus, Jure Perpinyà, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Un pressupost que és una mica més alt, però de tota manera, en principi, segueix la línia d'austeritat dels últims pressupostos. Sí, efectivament, no pot ser d'una altra manera, de fer les coses més que mai, amb aquesta prudència, amb aquest efecte que hem tingut en els darrers anys, jo crec que això ens ha anat molt bé i, per tant, malgrat la notícia com deies, jo crec que és positiva. Després de 4 anys de crisis o 5, on els pressupostos de l'Ajuntament han anat, diguem, d'enredera, una miqueta, no molt, però han anat baixant aquestes xifres, doncs, per primera vegada, després d'aquests 4 o 5 anys, l'Ajuntament de Sant Jus va aprovar-hi un pressupost que creix aquest 1,5% per sobre de l'actual. Per tant, això vol dir que, si no ens equivoquem, voldria dir que, poc a poc, podem anar buscant aquella estabilitat i anar recuperant aquesta activitat que és llògica i que volem mantenir per tirar endavant tots els serveis públics. De tota manera, com dèiem també, va rebre aquest vot contrari dels diferents partits de l'oposició, si li sembla, podem sentir, en breu moment, algunes de les seves intervencions. Ens està dient que s'incrementa amb un 5,95% els ingressos dels tributs que paguen els Sant Justencs. O sigui, tenim un pressupost un 6% més elevat d'ingressos dels Sant Justencs, això és de diferents entre el pressupost de l'any passat i el pressupost d'aquest any. De la mateixa manera, diem molt que ens falten molts recolzaments i que ens fallen moltes altres administracions, que això és cert. Ens sembla que tenim un 9,53% més que l'any passat. Un pressupost conforma dos parts, fonamentals, la d'ingressos i la de despeses, i en el bloc d'ingressos ja hem votat en contra, seria una incoherència. Sí que, el tema de la despesa, home, hauria estat bé que això ens haguessi utit fa un mes i ens haguessi utit. Veniu, que ens sentarem i mirarem a veure les propostes de retallar que podíeu dir i podíeu far-nos cas o no, avui al ple. No sé, trobo que no té massa sentit. De fet, tant en tot, en tots dos casos, sobretot es van referir també a tot el tema de les ordenances municipals, que ja s'havien aprovat de manera inicial el mes d'octubre. És per tant aquesta crítica cap a l'augment d'aquestes taxes i ordenances. Bé, en tot cas, dic que això no ho compartim, evidentment. Jo crec que aquí hi ha un pèl de descombrar cap a casa des del punt de vista de la seva oposició, però jo estic convençut que el pressupost que hem fet s'ajusta a les necessitats, que vam explicar i vam preguntar, precisament en directe, tant la Regió de Dicenda com els diferents portaveus de govern, a l'oposició, què és després d'explicar cas per cas on s'augment, a quin servei, sobretot de serveis socials, d'educació, s'augmenten per apeliar aquesta gent, aquestes famílies que tenen problemes, què farien vostès oposició i tampoc van ser capaços de dir, escolta, trauríem això o posaríem allò. És a dir, són discursos estàndards, si em permets dir-ho, que des de l'oposició és molt fàcil, dimens impostos, i més coses, això és molt complicat. Ara ho estem vivint de la Generalitat també, de les altres administracions. És evident que a base d'aquest discurs és de l'oposició, però quan preguntes, escolta, i això, doncs no s'assorda aquí. Per tant, jo estic convençut que la pressió fiscal, a més, és un tema de dades estadístiques i de coneixement, o tothom ho sap, és a dir, els impostos al municipi de Sant Just, doncs malgrat ningú ens agrada pagar impostos, o la gran majoria no volen pagar impostos, doncs són per sota la mitjana de totes totes, i sempre faig referència a la valoració d'adastral de l'Ivi. Aquest any el l'Ivi no puja, és a dir, el rebut que ha pagat dins de Sant Just serà el mateix que pagaran l'any vinent, i, per tant, hem de fer front amb aquests ingressos de tots plegats, de l'Ivi, de l'IAE, etcètera, que el pressupost que hem aprovat s'ajusti, prioritzen coses fonamentals com és, com deia, l'Estat del Benestar, perquè això sí que és fer política, són dues maneres d'afrontar pressupostos, ho he explicat moltes vegades, és a dir, aquelles partides que van directament als serveis socials, sentarem que avui dim això, doncs han tingut un augment molt important de recursos econòmics, i ha passat igual amb l'educació, que és fonamental educació per la cohesió social, és a dir, hi ha tres o quatre àmbits que aquest govern ja reiterarà de ment, doncs ho prioritza, ho posa i ho ejecuta. La qual cosa als partits conservadors, evidentment, conconvergència i principalment partit popular, ja es veu on estan governant quines polítiques estan fent, menys diners en aquests aspectes, més privatitzacions, que és l'ordre del dia, sota l'excusa de la crisi, el que estem veient és privatitzar molts àmbits, del qual és evident que es podia fer d'una altra manera. Per tant, espero i estic convençut que el pressupost podrà afrontar els reptes de l'any 20. També crec que em diuen que soc optimista, doncs seguirem aquesta línia d'optimisme, penso que al final d'any del 13 de l'any 20 veiem si l'economia comença a moure's lentament i podem sortir-ne poquet a poquet molt lentament d'aquesta situació. Jo us vull dir dos coses. Una, que el pressupost, després de 5 anys reitero, doncs serà una mica per sobre, per alguna cosa vol a dir, i recull la realitat del municipi. I darrerament veig molts moviments en el territori de Sant Just Positius, que en són, en fan, doncs, seu optimista per anar confirmant, doncs, aquesta teoria que tenim, doncs, calentament, al final d'any 20, doncs, això comença a moure's, no? Com ara, a quin moment? Bé, hi ha grups empresarials, per exemple, que estan parlant ja a nosaltres i comencen a iniciar, diguem, de totes les sèries tràmits per fer una gran 5% sobre el municipi, i això no passava fa uns mesos. I també dic altres coses, no?, és a dir, hi ha més empreses ara que fa uns mesos de Sant Just. Tot aquestes coses, que és veritat, que tampoc m'atreveixo a dir que són canvis, no?, que són potències que, si em preguntes, i això passava fa uns anys o fa un any, doncs, no. I, per tant, confio i decidjo que aquest moviment d'activitat, doncs, ens en beneficien tots plegats, perquè hi ha famílies que no tenen feina i hi ha molta gent sense feina. I tot això, doncs, fa que... sempre dic el mateix, Sant Just, té una gran potencialitat, té una activitat, doncs, amb una imaginació terrible, tant a la empresa com al comerç, i espero i decidjo que, a poc a poc, s'ha de portar a partir de tota aquesta situació i el pressupost amb aquests temes, i també ajudant, per exemple, fent plans d'acupació i ajudant també a tirar les empreses endavant des del punt de vista de la emprenedoria, que són els emprenedors, no?, d'iniciatives d'aquestes modestes, des del punt de vista de l'Ajuntament, que han de sumar aquesta canvi de tendència. Defectament, aquesta línia, en principi, és aquesta idea que ja n'havíem parlat alguna vegada de la comú amb hope, amb nécar, per intentar fer algun programa, que tirin endavant perquè gent pugui anar a treballar. És una iniciativa, a més a més, tenim aquests locals del Masjui per la gent que comença, que vulgui posar en marxa la seva empresa, doncs, amb uns preus molt econòmics de lloguer, i aquestes coses, doncs, una miqueta d'aquí, una miqueta d'allà, fan que es confirmi que hi ha iniciatives que tiren endavant, no? Aquest pressupost és un bon pressupost, si no ho haguéssim aprovat, no? I que el discurs de l'oposició, doncs, bé, sembla que és el discurs estàndard, típic que deu tocar quan no governes, el que passa és que, en aquests moments, jo mateix personalment li deia amb el portaveu de convergència, és el moment de compartir, doncs, gran, com convergència, doncs, ajudés en el municipi, ajudés al seu govern, ajudés a tirar endavant, doncs, en aquesta situació complicada, no?, i no està a l'altra banda, i em ve s'ha agradat, doncs, que a Llorenreia hem ves portat un llistat de propostes, no?, o coses molt concretes, escolta, mira, fem això, fem l'altre, no?, i després... A mi em sap greu, sí, em sap greu, jo li vaig dir que, escolta, si estigués a l'oposició, jo t'ajudaria, això li vaig dir, si estigués a l'oposició, t'ajudaria, perquè el que en aquests moments necessita el municipi de Sant Just, és tots alguna, no?, és evident que hi ha diferències entre les polítiques progressistes i conservadores, és evident, no?, però jo personalment li vaig dir que si estigués a l'oposició t'ajudaria, si estigués a l'alcalde, perquè en aquests moments el que necessita tothom és que el recolzament de tots plegats, no?, amb aquesta línia d'unis forços i tirant davant, no?, per tant, sí, em decepciona, i per l'altra banda, absolutament em desacorre amb el comentari del company del Partit Popular, com si li haguessin donat el pressupost en aquell moment, no?, hi ha comissions informatives, on te s'explica el pressupost, i per tant, tampoc, tampoc és així. És cert que ens hauria presentat les coses en molt de temps, però és cert que les incerteses que hi ha a tots nivells fan que acabis, diguem-ne, de confeccionar el pressupost en els més tard del que voldries. També, i el ple hi va haver algun estir, i ara on serà de referent la qüestió vinculada en la paga de Nadal i l'alimniació, també, d'aquesta retribució. No, el que vam demanar, diguem-ne, vam preguntar i vam demanar si el fet de que l'equip de Guard renunciés en solidaritat amb els funcionaris, en aquest cas, a la paga de Nadal, el que vam preguntar si també ho feien, diguem-ne, els partits de l'oposició, però encara no ho havien fet, i, per tant, al ple van confirmar que farien aquest gest, diguem-ne, simbòlic, perquè en el cas d'ells no són retribucions, són dietes, però, bé, en dic que sí, per tant, en sembla correcte. D'altra banda, també en el ple municipal d'ahir, es van aprovar un parell d'emocions, es van aprovar per unanimitat, referent al servei de teleassistència, i, d'altra banda, una emoció que també va generar també debat, fins i tot després, amb el torn de preus i preguntes per part del públic, que és aquesta emoció que es va presentar conjuntament a l'equip de govern municipal i també a Convertència Unió per defensar el model educatiu català i, per tant, d'entrevotjant la van projecte de la llei urbànica de Millor, de la qualitat educativa, de llei verd, que en parlàvem d'ell, justament amb Lluís Montfort, que es podia celebrar, que es pogués fer de manera conjunta, fer un front comú en aquests sentits. Jo crec que va anar bé que, finalment, Convergència, el Partit Socialista, iniciativa i Esquerra Republicana, vam consensuar en text per posicionar-se davant d'una van projecte, jo crec que fora de lloc, absolutament, és a dir, que hi ha altres connotacions aquí, és a dir, on tallar el problema a Catalunya amb la llengua? De veritat que algú m'ho expliqui, sincerament, que no em faci demagògia, que no em digui coses d'augmentar, són testar aquest problema. És a dir, és que hem viscut perfectament, això, no? Per tant, hi ha unes ganes de fer polèmica i el Partit Socialista iniciatiu, el govern, representar una emoció per defensar la coherència, el sentit comú, el que la gran majoria de la població veu, o sigui, és que no entren detalls, però tu hi gestes el preamble només d'aquest van projecte, et poses desnervis, és a dir, per tant, escolti, que no busquin... Però la tindrem, la tindrem l'hi heu, ja el tenim, muntat. Per tant, el que em sembla és que l'educació és fonamental, és fonamental, va directament a la cohesió social, va directament a la identitat d'un país, i les llengües s'han de salvar i s'han de treballar i s'han de cuidar i mimar i protegir, doncs, des de tres o quatre àmbits, i un fonamental són les escoles, i el català s'ha de, diguem-ne, protegir, fomentar, i aquestes coses, escolti. Jo veig a darrere intencions molt dirigides a altres àmbits, i això crea, doncs, passió per una banda, perquè és la teva llengua, és la teva identitat, i, per tant, estàs tocant a l'os del país, en aquest cas, i de la cohesió social. I, aleshores, sí, certament, fins i tot, a les intervencions del públic, va haver-hi persones fent aportacions molt interessants, i fent debat, i me alegro per una banda del consens, també, ull, perquè des del govern de la Generalitat, del govern de Convergència, no mirem només el que ve de Madrid, és a dir, defensem l'escola pública amb termes que no s'estan defensant en aquests moments, des de la Generalitat. Per ara, la consellera Rigau també... No sabem encara si repetirà. No ho sé, això ja no és cosa sobrepassa. Això el futur president té la capacitat de fer-ho, perquè ell sabrà si és la persona adequada o la consellera adequada. A Sant Just ens hem posicionat, evidentment, amb algú tan cont el Partit Popular i la Via Democràtica, però ens hem posicionat content, perquè hi hagi un text de màxim consens, però també recordar Convergència, que les polítiques educatives que s'estan fent des de la Generalitat, també remarcar-les, que facin una reflexió en què és, diguem-ne, aquesta defensa d'equitat i de molts aspectes que, insisteixo, han lligat el concepte públic, el de servei públic, però, a més a més, a l'equació social, i van lligats també de la defensa de l'escola pública, i això no ho veig tant. No ho amaguem els problemes... defensem més l'escola pública i no amaguem aquesta poca defensa parlant de Madrid. Exacte, d'altra banda, també volíem parlar, vam parlar fa 3 setmanes, i d'últim plen municipal, una emoció que es va aprovar per deixar d'operar amb entitats bancàries que promovien el desnonament, de fet, una emoció que inclúia altres punts vinculats amb aquesta qüestió, i una de les qüestions és aquesta, i llavors creiem que va la vera tornar-la a parlar per saber una mica què vol dir com s'aplicarà aquest deixar d'operar. Bé, nosaltres és un posiment polític. Absolutament això és un posiment polític d'estar en contra dels desnonaments, s'enjust pràcticament això no està passant, però és evident que ens hem de posicionar de cara a les entitats bancàries, que en algunes d'elles també van canviant d'opinió, i es mouen una mica que busquin la manera de que això no s'ajacuti. Per tant, és un posiment polític contundent, li escolteu, doncs mireu-s'ho i treballeu, perquè nosaltres estem disposats, diguem-ne, a no treballar amb les entitats bancàries, que ens agradaria o volem que ens diguin quines famílies es fan en aquesta situació, i sentar-se amb una taula i conjuntament aviam si conjuntament pot haver-hi alguna solució. Això és la primera cosa que l'emoció està dient. D'acord, que és una funció seva, però això és una funció també social. El municipi vol estar i vol conèixer-s'ho en profunditat. I si mirei, si vostè actua, de forma absolutament incoherent amb aquests principis, l'Ajuntament pot deixar de treballar amb entitats bancàries. El que passa és que es dona el cas precisament que treballem poc amb entitats bancàries, perquè l'Ajuntament està sanejat, no és costum demanar crèdits, no és costum de demanar productes silencers, però algunes coses fan, evidentment, i el que farem és que quan hi hagi una presentació d'algun tipus d'oferta de les entitats bancàries, els dirà això, la regidora dissent, i ja solta, doncs mira, aquest és el nostre posicionament, fer uns esforços perquè si no veiem, en aquesta comunicació, i que no hi ha un esforç, doncs segurament deixarem de treballar amb vosaltres i ho farem amb unes altres entitats. Acabem també aquest 2012, en parlàvem fa una estona, li volia preguntar justament per el seu optimisme, que comentava també, que no l'abandona de cara aquest 2013, tot i que recordo ara fa un any portades de diaris que deien que treballem en 2012 a negre, i ara sembla que el 2013 serà molt pitjor, suposo que al final es tractaran de no fer pronòstics, m'imagino, i anar-ho trampejant tot plegat. Jo crec que fem pronòstics per les ganes de sortir de tot això, perquè hi ha gent que està patint molt, i l'activitat econòmica també. És evident que el 2012 ha estat un any complicat, un any dolent, i que tots esperaven que aquest déficit es controlés, que hi hagués més activitat econòmica, però hi ha alguns aspectes, insisteixo, que potser estan encarrilats. Per exemple, les entitats bancàries han de funcionar. Ens agradi o no ens agradi aquests ajuts que han tingut per no fer les coses segurament tan correctes. Però és que han de funcionar. L'economia, sense entitats bancàries, no hi ha manera. No es pot impulsar. Jo crec que alguns elements que ja estan posats en munt de la taula, que hi ha un control del déficit important, potser massa exagerat, ens hauria de deixar una mica més el compliment d'aquest déficit amb més temps, de forma més relaxada, perquè només retallar i només controlar el déficit sense mesures d'activitat econòmica, això no porta lloc. Ja s'està veient, ja sabies. Jo estic convençut, insisteixo, que al final d'any 20 lentament l'economia espanyola, lentament molt d'idècimes, perquè aquests mecanismes estan de munt de la taula i teòricament han d'arrollar. Ara, això són paraules escoltades per les famílies que en aquests moments no tenen feina o les empreses que estan en una situació dramàtica, doncs passar un mes, dos, tres o 12, doncs és molt important, és molt important i és molt decisiu. I aleshores confiar primer que això, que jo crec que Europa ens hauria de deixar una mica més de temps per recuperar o per fer, per baixar aquest déficit, recordar que el déficit principal és privat. És que sembla que moltes vegades tinc la sensació que en parlem de déficit, estem parlant de déficit públic. I és privat, eh?, entre les grans empreses de l'IBIX 35, si mires en el diari les relacionem, aquestes 35 empreses, un gran percentatge del déficit privat estan en aquestes empreses de l'IBIX 35. I em diràs tu què t'hi cal veure, doncs la gent de Sant Just, principalment, o tu, jo, del costat, amb tot això, no? Per tant, ull, com parlem de déficits, perquè estan en sectors, diguem-ne, que no tens res a veure amb el sector públic i no tens res a veure amb la majoria de la població. Per tant, matisar-ho, això, eh? I acabem parlant ara, ja, doncs, de Nadal, som a les portes de Nadal, per tant, doncs, cal desitjar unes bones festes, a més a més, un any en què ja s'enjusia bastant moviment, Nadalenc. Bé, això és bo, això és bo perquè, fins i tot, hem fet fires, doncs, que no havíem fet, no?, com aquestes, ara ja tenim el Parador, l'ha tret també la Fira del Comerç que es va fer a la plaça Camopa, i hi ha les entitats que estan fent avui mateix, pastorets, doncs, que no era habitual, jo crec que l'Almón Associatiu i també l'Ajuntament s'ha llançat a fer una sèrie de noves activitats que tots plegats estan pensades, evidentment, perquè hi participem, per distreure'ns una mica, però també per reafent municipi, per reafent convivència, que això és fonamental, quan dic que una dels grans valors del municipi és la cohesió social, és que aquestes coses ajuden molt, no? Esperar i desitjar, doncs, que hi hagi bones festes per tots els senjors tanks, i que l'any 20 ens en sigui millor, i bon Nadal a tothom. Doncs bon Nadal i moltes gràcies, Jure Pervinyà, alcalde de senjors que vagi bé, bon dia. Bona nit. Gràcies. And the kingdom is for you. Ah-ha! Ah-ha! Estem escoltant just a la fusta. Passant tres minuts de dos quarts d'una de la migdia, ho hem anat comentant al llarg del programa i va haver-hi ple municipal del mes de desembre, un dels més destacats de l'any, que és quan s'aproven els pressupostos municipals, va tirant davant a l'aprovació d'aquests pressupostos, amb la vota a favor dels partits de l'equip de govern, i el vot en contra de Convergència i Unió, a partit popular i també via democràtica, fa aproximadament una renda en què hem parlat amb l'alcalde de Sant Just, i ara en parlem amb el portaveu de Siú, a l'Ajuntament de Sant Just, Lloren Ray, molt bon dia. Unes pressupostos que ja ho havíem comentat, de fet, en l'anterior entrevista, sinó m'equivoco que ja sincinoava que el vot seria contrari, justament, que és el que es va explicar, i també per les ordenances, que es van aprovar ja inicialment el mes d'octubre, que incrementaven, i per tant, era un increment amb el qual el definitiu no ja estava d'acord, Convergència i Unió. Exacte, com ja vaig manifestar el mes passat, un pressupost té dues parts, ingressos i les despeses. Aleshores, si hi ha partit d'un desacord amb el 50% del pressupost, que són els ingressos, fruit d'una pujada d'impostos, i d'un incumpliment d'un acord que havíem pres tots, els partits, de reduir aquell increment de livi imposat, que en el seu moment em diuen que era imposat en el moment que es pogués el meu enveríem, i no s'ha fet així a partir d'aquí, doncs ja, sense entrar en el detall concret de les partides, que hi podria haver d'entrar, i d'això ja tenim un 50% del pressupost, que ja estem en total desacord, que és els ingressos. I per què fa una mica de les partides? És a dir, la valoració que fa en un cop ja han sabut en quin senes les partides. I després, a nivell de les despeses que tenen ajuntament, que valoraven positivament moltes de les partides en què s'ha anat redistribuint les despeses a fer, entenem que és un moment on les inversions han de reduir al mínim, perquè la situació és la que és, hi ha unes prioritats, hi ha un increment en la despesa social fruit de la situació en què estem, i estem totalment d'acord amb aquesta política del govern municipal. S'han dotat fons d'habitatges també per gent que estigui en casos d'exclusió d'habitatge. També ja estem d'acord. Podríem estar d'acord, principalment, en això. Continuem dient que tenim un ajuntament amb una mala gestió dels recursos humans de l'ajuntament. Ens trobem en què s'han impulsat des del govern central, que estem d'acord i des d'acord. Però el cert és que s'han aprovat unes mesures de congelacions de sou, de no poder contractar tota aquella gent que s'està jubilant i d'increment de la jornada horària dels treballadors. independentment de què puguem estar-hi d'acord o no estar-hi d'acord, el cert és que quan un treballador passa de 35 hores a 37 hores i mitja, vol dir que cada 14 treballadors tens un treballador més en jornada total. Aleshores, això s'hauria de veure reflectit en una reducció de la despesa de personal, no perquè se'ls hi retallin els sou, que se'ls hi han congelat, però si fui de cada gent que jubila, no es reposa. I no es veu això, sinó que el pressupost de personal s'incrementa una misèria, vull dir que pràcticament es manté, però no es veu reduït, perquè s'han fet ampliacions de jornada d'alguns treballadors, o perquè hi ha noves contractacions que són sorters flugis, raros per un cantor o per l'altre. Aleshores creiem que realment hi ha una mala gestió dels recursos humans d'ajuntament i aquests diners es podrien destinar. Aquests diners d'aquestes jubilacions que hi ha hagut en l'ajuntament i de les que hi haurà en l'any 20, es podrien haver destinat a moltes partides socials, o a mi em va aquest increment dels taxes i dels impostos que paguen els ciutadans. Parlàvem, quan es fa una reaccionació amb l'alcalde, comentava que li seria greu, justament per part de la resta de la polícia, però especialment en el cas de Convergència Unió, que no es fes pinya en una situació d'aquesta mena, quan hi havia algunes raons que sí que hi hauria punts en comú. Sí, però continuo dient el mateix. Nosaltres l'hem passat d'embotar en contra de les ordenances fiscals, en canvi, després ens hem fet... Ens hem avançat per supos. Una cosa que no havíem fet històricament. Era un gest, no? Mai. Era un gest, però estem dolguts en el sentit de que hem presentat una emoció amb el tema de l'Ivi, reflectint que estàvem amb desacord amb aquest imperatiu per part del govern central d'incrementar l'Ivi amb un 10%. I la forma que ens havia fet, atropellant l'autonomia municipal i fent moltes coses que no hi estàvem d'acord, i proposant que, si amb el temps apareixien mitjans per poder-me invar aquest increment, s'actuaria correspondentment. I això no s'ha respectat. El cert és que en aquests moments hi ha hagut ajuntaments del mateix color polític que el d'aquí, que han reduït el seu vi per contraestar aquesta pujada desmesurada l'any passat i a l'equip de govern ho ha volut fer. I és un tema de voluntat política. Tenim més diners perquè ens han obligat a cobrar-los, però és que aquest any tenim més diners i els podríem haver reduït i no els hem pogut reduir. I això és voluntat, pròpia. Després també sempre es diu, i és cert que s'han retegat moltes de les partides que ens arriben de les prestacions de l'Estat. Però el cert és que no, per supos d'aquest any, tothom pot veure que hi ha un 15% més de transferències de l'Estat de l'esquia l'any passat. No hem vist, sí que si ens anem a una partida a l'altra a l'altra, ens han retallat aquests diners de la beca de l'escola de Bressol, aquests diners d'aquí i aquests diners d'allà. Però quan tu vas a un pressupost consolidat de tot, les transferències de l'Estat d'aquest any són superiors a les transferències de l'Estat de l'any passat. O sigui, tampoc és cert aquest fet que tenim que compensar un increment d'impostos perquè hi ha menys transferències de l'Estat. Això es veu plasvat en el pressupost i no es pot negar. Queda clar. També al ple d'ahir es va parlar del tema de la paga de Nadal, que va ser un punt que va portar una mica de controvèrcia. Sí, jo crec sincerament, el senyor Alcalde li agrada molt d'arrenyar a la gent i ell sempre no acaba d'entendre com els debats no estem d'acord amb ell, i després, quan li dius alguna cosa que no li agrada, doncs es molesta. Què és la mateixa actitud que té el seu partit a començar a l'altra municipi? Aquí és en Feliu, el partit socialista ha votat en contra de les ordinances perquè s'apujaven i ells deien que s'havien de congelar. O sigui, això passa a tot arreu. I a partir d'aquí hi havia un punt on era que feia referència a la congelació de la paga de Nadal i que s'havia de depositar, i l'Alcalde va dir que no sabia si els regidors de la posició havien fet el gest per igualar-se com havien fet els del govern. I, clar, em va molestar les formes en el moment en què es va dir, primera, principalment, perquè s'ha de saber que els regidors de la posició no tenim sou, i com que no tenim sou, no tenim paga de Nadal. O sigui, els regidors de la posició no en tenim de paga de Nadal. Els regidors de la posició cobrem unes dietes, unes dietes que ho vaig manifestar en el ple, perquè algú us pot pensar que és una bestia, és a dir, són 150 euros per anar amb un ple i 150 euros a la informativa. Això vol dir que bruts, després de retenció, hi ha 200 i algo d'euros al mes, en el cas de que tu vagis de tots els plans, però el mes d'agost, els regidors de la posició no cobren. I quan es dona el cas, com el succeït, de tindre la legislatura passada, un regidor que té un càncer i està 6 mesos sense anar a l'Ajuntament, amb 6 mesos no veu un euro. I va haver-hi una regidora que va tenir un problema greu, va estar hospitalitzada, va estar 5 mesos sense poder anar a l'Ajuntament, i en 5 mesos no va veure un euro. Aleshores, el que sí que et vol dir és que, jo, a nivell particular, i en consta que altres regidors de convergència, que han fet ha sigut equiparar-se i dir que, com que la paga de Nadal equivala un 7% aproximadament del sou anual d'un treballador, el que hem fet és de manifestar a l'Ajuntament doncs que el 7% de les dietes que hem fet en un any es faci una portació d'inarària càrites perquè nosaltres no podem tirar cap font. No som treballadors, no tenim sou, no tenim nòmina, no se'ns pot constituir cap fons. Però va ser lleig la forma de dir-ho i perquè donava, com entendre, que nosaltres demanem retallar i, en canvi, per nosaltres, no. Quan, sincerament, si algú es creu que és un gran negoci ser regidor de l'Ajuntament per 250 euros al mes, que hi vagis i que cobris, independentment de totes i totes les reunions o avui aquí la ràdio, totes aquelles coses indirectes que fas, que són inerents al teu càrrec i que, evidentment, no tenen cap compensació econòmica. Doncs queda clar, també. D'altra banda hi va haver un parell d'emocions, m'hauria destacat també l'emoció referent a l'avant projecte de la llei d'educació, la llei vert, que va poder presentar una emoció conjunta que va passar en just i també convergència i unió. Per tant, doncs suposo que el fet que, finalment, es poguéssim trobar punts en comú també és una bona notícia. Sí, hi va haver una emoció molt treballada, hi ha presentat diferents dels diferents blocs i vam arribar a acords per poder fer una emoció consensuada, perquè, evidentment, cada partit després tindria el seu petit carisma on remarcaria més d'algunes actuacions. Però, com que teníem clar que hi havia un ex acústic entre tots, que era la defensa del sistema d'inversió lingüística, doncs ens hem d'entrar en fer una emoció amb referència a això i amb l'esperança de no tindrà que fer un altre, quan s'aprovi definitivament. El que passa és que, malauradament, tot pinta que farà la política de partit popular és no fer cap cas el que puguem dir nosaltres i tirar pel ret. Doncs, en tot cas, estem parlant amb Juren Ray, a l'Ajuntament de Sant Just, per parlar d'aquest ple municipal, però afiliant també que és l'última entrevista que fem de l'any. No sé, de cara al 2013, com veu que pinta? He parlat en el calde que sempre té un punt més optimista, suposo que és el que hem d'intentar fer tots plegats, però el 2013... Serà millor que el 2012? Com a mínim, és una etapa que ja hem cremat i tenim que ser optimistes. Jo no faré volar coloms, no veig brotes verdes, però tampoc té per què ser bé pitjor. El cert és que tenim que aprofitar tots els que tenim la sort de poder tenir de feina, ser més solidaris, més comprensius en tots aquells que, malauradament, no entenen, i, entre tots, no cauran al desànim i aixecar el país. És que no queda un altre. El que no ens hem de ensorrar i dient-nos que tot està molt malament. Si tot està molt malament, anem a lluitar entre tots, perquè tot estigui millor. I, entre tots, en sortirem. Jo soc optimista. Millor, doncs. S'han dit aquestes paraules per animar una mica, aixecar una mica els ànims de cara a les portes de Nadal. Desitgem molt bones festes i ens tornem a trobar. Sí, m'agradaria aprofitar per desitjar tothom bones festes, bona sortida de l'any, millor entrada, i que l'any que ve sigui una mica millor per tots. Moltes gràcies, Llorenza, i porteu desigual a l'Ajuntament de Sant Just. Adéu, bon dia. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots. I, entre tots. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots. I, entre tots, en sortirem. Tots aquí us oferim la repetició del programa Petit Indi a més dimarts passat. I, entre tots, en sortirem. I, entre tots.