Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Un quart i mig d'una, del migdia, que ara parlem de la primera fila d'artistes i artesans que s'ha fet durant tot el Nadal al Parc del Parador. Era en una quinzena de parades i en parlem ara amb la Glòria Conesa i l'Ona Esriva. Molt bon dia a tots dos. Bon dia. La primera pregunta seria sobretot com ha anat, no? De fet, hem estat unes tres setmanes, no en sembla, hem de dir mi cas de diumenge, però... o quatre setmanes fins i tot. Doncs sí, gairebé quatre setmanes, perquè vam començar amb cap de setmana i vam acabar amb cap de setmana. Per tant, la valoració global és que ha estat tot un èxit, un èxit de germà nou, un èxit de participació. I que allà tornarem, tornarem a ser allà... Sí, que la idea és que es converteixin una mica en una tradició, no? És una primera fila que es va provar una mica de veure com anava. Era una primera experiència. Després d'aquesta experiència, encara no acaba la fila i ja tenim els estatuts i ja ens hem consolidat com a associació d'artistes i artesans de Sant Just. I o sigui que convidem tots els artistes que vulguin afegir-se aquesta associació que endavant cada moment encara no tenim ni quatre, o sigui que poden contactar amb nosaltres. La idea és que els artistes que hi heu aguantat també, doncs que heu decidit anar a treballar junts, no? El temps actual suposo que és la manera de funcionar, segurament. En el que ens estan difícil, sí, la veritat és que la crisi s'esnota, però es nota que hi ha tot arreu. Però bé, ja, amb això ja hi comptàvem. Esperem que l'any que ve encara la gent ens faci més... vingui més amb nosaltres i ens vingui a veure més i comprimers i tal, però bé, bé, bé, estem molt contents. Doncs realment va sorgir una proposta d'aquí al costat de la Ràdio de Promocions Econòmiques. Ens van dir, plantegeu-vos d'organitzar-vos i associar-vos, si voleu continuar fent aquesta fila, perquè això us pot ajudar molt, de cara a nosaltres, de cara també. I ho hem fet. Estem contents, perquè el col·lectiu humà de la gent de la fila és meravellós. Ens hem associat, hem començat a plantejar-nos com ho farem, per tant, de cara a l'any que ve, ho farem millor, potser inclús surgeixen altres activitats, això encara està tot una mica en l'aire, però realment, doncs, que anem cap endavant. És més fàcil, no?, quan es treballa amb grup, segurament? Sí, molt més. I, a més, es veu que anem en sèrie, i volem fer moltes coses que jo se les anirem explicant. I el primer que voldria dir és donar les gràcies a tots els que han col·laborat desinteresadament, que ens han vingut allà a fer totes les espectacles de tot tipus, inclús, o sigui, és que... Hi ha hagut tallers, hi ha hagut dansa, hi ha hagut concert... Hi ha hagut que ens ha penjat les pancartes, és que ens han ajudat molt, molt, molt de tot el poble. Xocolatades tots els caps de setmana, bicalets, bueno, em tinc d'una sèrie d'activitats acollidores que han fet que vagin a reunir-nos allà. Ens ho hem passat molt bé. Tot plegat també d'una vida, segurament, a una fila d'aquesta mena. I, per tant, ara aquest primer pas és aquesta associació, per tant, una molt bona notícia, des d'aquí ja us felicitem. Suposo que, de moment, pensant en l'any que ve, però, potser, abans d'aquesta possible fira, hi haurà altres propostes. N'han sortit ja, però encara les hem d'avançar. Veu molt pressa, eh? Bé, m'acabem a dissabte, avui és dilluns. Per tant, per madràs, que tot això no és tot una mica... Però sí que n'han sortit, s'ha parlat de fires de primavera, s'ha parlat de tallers, s'ha parlat de buscar les dates... On creiem que el poble es vor el carrer, amb activitats, donar un punt de suport allà... S'ha parlat també que hi ha una associació d'artesans que venen per internet, i que, a lo millor, contactarem amb ells. I, bé, farem tot el que pugui fer, amb l'ajuda que hem tingut, com a detail de la promoció econòmica, i també s'equim i tot funciona una mica millor. En principi, més o menys, la gran majoria dels artistes i artesans que han participat a la Fira, sou els que formeu aquests, o sigui, us associeu junts? De moment, nosaltres, sí. Ens hem associat tots els de la Fira, i jo per ells... És un número important, no? Un número important era en l'acte de fundació SOM, si no m'equivoco, 23 persones. I, inclús, hi havia un parell d'artesans que no tenien parada, però són gent de l'entorn, no la tenien en guany, però ja estaven al càrrec, i ara obrim la crida de tot tipus d'artesans, de tot tipus d'artistes del municipi, assumar-se en aquest col·lectiu, a proposar i a desenvolupar qualsevol activitat. I si algú vol fer-ho i ens està escoltant ara, per exemple, què pot fer? Hi ha algun correu electrònic o algun telèfon, o de quina manera pot trobar-vos? Bona pregunta. De moment, com que encara el telèfon, si voleu, el meu telèfon us el puc donar, si voleu, el dono. Sí, és un 967-4625. Si no, acaben demanant aquí. Perquè l'apuntarem, llavors, quan fem la notícia, des dels serveis informatius, és una manera que, si algú, per exemple, imagino que s'enjust també hi ha gent que es coneix més, però gent que potser acaba d'arribar o està fent algun tipus d'història semblant, doncs que pugui saber on pot adreçar-se. Molt bé. I no fa falta que siguin artesans, o sigui, el que ja es coneix com artesada, perquè hi ha gent que fa llibres, hi ha altres coses que no han tingut allà una paradesta, però és que és molt de menys. Lo important és que es faci alguna cosa amb el cor i amb el cap, com diuen que fan els artesans, amb el cor, el cap i les mans, com diuen que fan els artistes. De fet, que siguin 23, el número inicial vol dir que hi ha moviment, artesà, s'enjust, si més no, que potser tothom ho sabia, o és una cosa que més o menys es pot intuir, però que de vegades sembla que, si no hi ha una associació d'aquesta mena, doncs és més difícil de fer-ho visible. Mira, jo posaré un puntet sobre la taula perquè la sorti durant aquests dies. L'associació es diu Artesans i Artistes d'Esvern, que és aïat, que tenim aquí un artista, el Cedic, un artista gràfic, l'hauria dit molt interessant, ens ha fet un logotip, i ens ha comentat, aquesta va ser la vota, que amb el seu idioma ella és de... parlant ara, aïat, vol dir mans. El logotip són unes mans, i, com m'ha dit molt bé la glòria, amb el cor, amb el cap i les mans, la vota té la seva parada, el seu petit món, es tracta d'unir aquests petits mons, i fer alguna cosa. Molt bé. Una molt bona notícia, no anirem parlant, per tant, a mesura que aneu parlant també més propostes, el que sigui aquí a la ràdio, de moment s'ho felicitem per començar aquesta primera fira, i també per enjocar aquesta proposta. Tenim més coses per això. Només volia dir-us que moltes gràcies, sobretot també a vosaltres a Ràdio d'Esvern, que ens ha ajudat molt, i també a la gent aquí del poble. Gràcies a tots. A l'Ajuntament, a la promoció econòmica, moltes gràcies a tots els insistents, a molta gent que ha vingut a participar, a tots els artesans, i sobretot a la gent desintreçada que ha omplerat aquella escenari, hem disfrutat molt d'aquests dies. Doncs queda dit. Moltes gràcies. L'Oleria conesa, i no l'arriba de l'organització. Alguns dels artistes en representació de tots plegats d'aquesta primera fira d'artistes i artesans de Sant Just. I també a l'Ajuntament, i també a l'Estat i a l'Estat. Recordem el que hem dit. Gràcies per ser aquí. Fins ara. Gràcies. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. en alguns casos. En parlem aquesta hora amb la coordinadora dels cursos dels plàstiques, la Puri Martín. Molt bon dia, Puri. Hola, bon dia. Unes cursos que finalment arrenquen, quan en parlàvem a finals de mitjans de desembre, dèiem que tenia moltes ganes tant al professorat com als alumnes que havien apuntat els cursos. Per tant, m'imagino que avui és un dia especial, en aquest sentit. Doncs sí, avui és un dia especial, perquè ja comencem de nou. Dèiem també que en alguns d'aquests cursos han començat aquest matí, i els torns de matí a partir de les 10 ja s'hi han posat, però que hi ha places lliures, més del que seria habitual, en aquests cursos de canginestar. Sí, sí, sí. Encara que siguin força plees, de ceràmica i de pintura, també queda alguna plaça en algun horari. Per exemple. Dèiem que a pintura és retaula, és un dels castells lliures, retaula, històries de l'art. Sí, per exemple, estan molt fluixos, els de retaula, a lavastra, història de l'art, escultura al matí, també. I per exemple, perquè de vegades consentim pintura, ceràmica, dibuix, tots de vegades entarem més ràpidament, que és el que es pot fer en aquests cursos, encara que vegi molts matisos però algú que ho desconegui, què es fa a retaula, aquí, canginestar? A retaula hem recuperat la tècnica que es feia a l'edat mitjana, llavors treballem com es feia antigament, però fem art actual, no pintem sants. A lo millor sí, si toca pel tema, però no és el que fem. Per tant, a partir del que es feia en aquella època, per incorporar aquesta tècnica, a través d'allò, feia un altre tipus d'art. Sí, per exemple, treballem a sobre de la fusta, la preparem amb cola de conill, blanc d'Espanya, donem les capes que li pertoquen, llavors pintem al ou i sempre surt el metal, el or i la plata, i el lloc amb la tècnica i el material. El lloc és un teatre de el teniment posat. No també ha de treballar el material, es potser és menys habitual? El retaula és un ofici. Encara que sigui una tècnica que està l'oblid, és molt interessant. S'ha de saber molt per participar i algú que no ho hagi fet mai. Sempre partim de ser-ho, sempre l'exercici és com un mostrari Tot el que es pot fer. I per exemple a la Bastre, quins tipus de tècniques es treballa? Llavors agafen una peça de la Bastre i llavors van picant l'exercici que proposa la professora. Per tant també és un tipus de tècnica segurament menys habitual, no? Sí, també. Són tècniques molt específics i jo crec que són molt interessants. Hi ha molt pocs jocs on es poden ensenyar. Clar, és una oportunitat. De fet, experiència plàstica també és bastant innovador, no? Sí, també. És més lliure però experimenta en tot tipus de material. Suposo que deu deprendre del trimestre o si més no del curs, no? Sí, sempre treballem amb temàtica i llavors van experimentant. Jo crec que aquí a Can Llinestà estan fent uns oficis i unes tècniques molt específics, que són molt interessants i que s'ha d'aprofitar. I després hi ha aquest curs més teòric, no?, d'Històries de l'Art. Sí. Fem recorregut. Per tant, quants anys fens, no? Eh? Per tant, quants anys fens, també, aquest? Sí, sí, sí, també. I jo crec que també va molt acompanyat de... de el que fem. I segurament, doncs, també són nocions que encara que sembli que no, possiblement poden ajudar, no?, a qualsevol artista? Sí, sí, perquè sempre parteixen de ser-ho, suposo, que no té res a veure si tenen nocions d'Història de l'Art, o fa d'una manera que és fàcil d'entendre i... Està clar. Doncs per aquests cursos que hem comentat ara, aquestes disciplines, encara hi ha algunes places, suposo que si algú s'hi vol apuntar pot passar perquè enginestar, no?, i encara que, en principi, avui sigui el dia oficial de començar aquests cursos, podria trobar... podria apuntar-se, no?, si hi ha algun lloc lliure. Sí, i a més, sí, no importa. Això, encara que comencem, es poden apuntar. I després hem adaptat els exercicis aquests sis mesos, o sigui que no hi haurà problema. I ara tot vol ser una mica més condensat, no?, que altres vegades... Per això, i més senzill, està bé. Jo crec que sí, que no hi haurà problema, encara que s'incorporin a la meitat del mes. Els professors comentàvem també, ara fa més o menys un mes, quan vam parlar que havia estat un procés molt intens, segurament, i per tant, aquesta tornada, m'imagino que, a part d'esperar-la amb il·lusió, tot plegat, té com una il·lusió que podria tenir el setembre, tot està com més sobrecarregat, no?, vull dir, que és més intens, tot plegat. És més intens, més emotiu, i jo crec que amb moltes ganes, ja, de posar-nos, ja, a fer coses. Clar, clar, i amb alumnes ja ho parlats durant aquestes últimes setmanes? Sí, hem estat parlant, ens hem estat felicitant les festes, i tots tenen moltes ganes de començar. Per tant, també estan en aquesta mateixa línia que vosaltres, segurament, amb aquesta... Sí, ells també tenen ganes. Hi ha gent que està acostumada, ja ho tenen com una rutina, i ja tenen la necessitat, també, de crear i fer coses, de veure què els hi proposem. Jo crec que ja és una dinàmica que estan habituats. Tot plegat, segurament, a més a més es materialitzarà, com sempre, en una mostra final, cap a final de curs, no? Sí, sí, farem una mostra igual que cada any, serà més comprimida, perquè, clar, falten 3 mesos, però no es notarà, no es notarà. No, també, tal i com ha anat tot també, suposo, que el fet de poder començar ara el gener, però menys que els alumnes puguin mantenir el seu professorat anterior, també fa que tot plegat sigui més fàcil d'entrar-hi, vull dir que tampoc no s'han d'adaptar a noves qüestions, en principi. Tenim alumnes nous, però tenim un seguiment de molts anys. O sigui, també hi ha hagut noves incorporacions. Sí, sí, han hagut noves incorporacions, i espero que hagi cap problema, que s'adaptin al nostre ritme. Quantes baixes hi ha hagut? Baixes. Ha hagut, ha hagut. I, en un principi, estàvem, per exemple, a repau, l'alt matí, tenia llista d'espera, i ara és tan deu. Clar. A la tarda, doncs, de deu, m'ha baixat a sis, i l'altre també. Suposo que també és això, no? Que el fet de que no se sabia la incertesa dels primers mesos doncs també obliga que cadascú doncs s'hagi d'organitzar d'una manera o altra. Sí, i en què s'ha d'organitzar per una altra banda, llavors, en particular, el retaula és una tècnica, que ja per si és lenta, perquè la tècnica no et deixa anar més enllà, llavors, clar, el perverà tres mesos és molt important, en un curs. Doncs esperem que tot funcioni la merda bé, partir d'avui hem dit que comencen aquests cursos d'art plàstiques, i evidentment, doncs, fins al juny, en els realis habituals, i que encara hi ha alguns llocs en aquestes disciplines que hem comentat, com ara l'Història de l'Art, la retaula, l'experiència plàstica, escultura o alabastre. Si us interessa, podeu passar per Can Genestar, demanar informació i apuntar-vos-hi. Avui n'hem parlat amb la coordinadora dels cursos, Puri Martín. Moltes gràcies i molta sort. Igualment. Que vagi molt bé, bon dia. Adeu, bon dia. Dos minuts i un quart de 12 del matí, parlem aquesta hora de l'exposició que es pot veure des del 20 de desembre, fins al 3 de febrer, el celler de Can Genestar, és l'exposició que porta per títol Rifenyos, Rifenyes i Rifenyots, és a càrrec de Marc Villalonga, amb qui podem parlar aquesta hora. Bon dia, Marc. Bon dia. Vila llonga, no? Se n'ha acabat dit malament. Vila llonga. Teníem mal apuntat, doncs. Una exposició que es pot veure des del 20 de desembre, i una mostra bastant original, no? I potser el que estic acostumat a veure més exposicions aquí al celler, per exemple, més centrades en pintura, que en pintures sí que han estat més variades, però quan hi ha fotografia costumen a ser, potser més realistes, per dir-ho d'alguna manera, i en aquest cas segurament se sorprendrà, qui passi aquests dies pel cell de Can Genestar, gratament, vull dir que és una sorpresa que s'agraeix també. Doncs d'aquest tipus de quadres en què trobem realitat, hi ha també fotografia, hi ha també unes figures que ara comentarem, i també el paper de paret, en algunes de les teves obres, també. Doncs sorgés tot plegat, primer de tota aquesta exposició. Bé, va sortir de... van demanar la solicitud per fer l'exposició al celler, i un cop me l'ha abandonat, doncs vaig poder adaptar una mica el meu treball, per fer un petit homenatge a la gent de Sant Just. Tu ja feia temps que tenies algunes de les obres que podem tenir per aquí? Sí, tenia algunes, però eren així, més genèriques, no estaven centrades a Sant Just. En canvi, si anem ara sí que trobarem alguns elements, que són com el Walden, per exemple, o diferents carrers del municipi, que apareixen fotografiats, i després hi ha aquestes figures que m'imagino que són les que arrem en aquest nom, tot i que lliguen Sant Just Tengs, suposo, rifelles, rifelles i rifenyots. Unes figures que potser és difícil d'explicar en parlar amb ara fora d'antena, que són com uns unitets que serveixen, que estan caracteritzats de moltes maneres diferents. Com explicaries com són aquests ninots? Sí, són uns ninotets que fa temps es van posar de moda, juguets per adults, que eren com els toys, en deien, que eren com figuretes pintades, com uns Legos, però més elaborats, i a partir d'aquí em va fer gràcia fer una mica de conya, i jo que faig servir són els pots de Rolón, de desodorant, els tecles etiquetes i el fotografiu, i sobre la fotografia començo a treballar, amb caracteritzar-los, amb el Photoshop. I de fet, per exemple, hi ha, per exemple, referents als membres del dret de Sant Just, n'hi ha unes quantes, en aquest sentit, una d'aixida més gran, i després, quan apareixen tots aquests unitets petits. Sí, els dracs, els gigantes, per tant, d'alguna manera, alguns elements de la cultura popular d'aquí al poble. D'altra banda, també trobem, perquè hi ha com diferents parts, l'exposició, perquè tindríem aquesta part d'aquests ninots, i també hi ha una altra part en què ens trobem moltes imatges no de Sant Just, sinó d'un bosc, amb altres figures que són com... hi ha una part fotogràfica, que seria el bosc, i després aquestes figures fetes, per entendre'ns, amb paper de paret. Això és una sèrie que està inspirant als contes tradicionals, i tenim, doncs, no sé, un basat en l'Elysia, en el país de les Maravelles, en algun altre dels tres porquets, i és això, avui, són imatges basades en els contes, i després, a part, per complementar-los, hi ha unes figures fetes, unes siluetes, fetes amb paper pintat, que evoquen una mica també aquest món infantil, les imatges de les imatges, les imatges de les nenes, els personatges dels contes, tot una mica un món així de compte. Que et situa una mica, per permet fer volar una mica la imaginació, també. De fet, justament, una imatge que hi ha dels cars, jugues amb aquest recurs, també, amb el de retallar les figures, és al revés. Un recurs que l'he fet servir després, sí, també. Surten com si érem positiu i amb negatiu, amb les figures retallades que queda la silveta avui, i n'hi ha que és el contrari. També jugues molt, m'ho assembleixi més, amb la geometria, d'alguna manera. Potser perquè lliguen el paper de paret, però que hi ha moltes figures geomètriques, i tot aquest element de repetició. Potser no, eh? Potser està de bona manera d'entendre-ho. No, deu ser, sí, també. És el motiu de les parets, que és repetitiu. I la idea és una mica descontractualitzar-ho tot plegat, jugar amb diferents elements i, a partir d'aquí, crear algunes d'aquestes obres. No, la idea és això. Per regeu una mica la part objectiva de la fotografia, tal qual, i a sobre, treballar a casa tranquil·lament, amb l'ordinador, i n'afegint la història, no? Sempre has treballat lligant una cosa i l'altra, de fotografia i retoc digital, també, amb alguna altra cosa? Sí, quan treballo en fotografia vaig bastant d'això. No sé si havies exposat alguna vegada aquí Sant Just, ja, o en algun altre lloc? No, a Sant Just, no. He exposat a Barcelona, formo part d'una associació d'artistes, que tenim un local que es diu la Chinart, i allà sí, de tant en tant, vaig fent exposicions. Rots d'aquí Sant Just, no? Bueno, sí, concedo a Sant Just. D'alguna manera? Sí. Suposo que també exposar aquí té aquest punt. Segurament és diferent que en una galeria, el tipus de públic cap a l'àrea és diferent, però segurament això també pot ser un plus segons com. No, em va fer molta il·lusió, que em poguéssim fer aquesta exposició, i per això et dic que vaig fer bastantes obres, especialment per un motiu. Ha rebut alguns comentaris de gent de Sant Just, per exemple, la que l'hagi pogut veure, que ja portem un parell de setmanes? Hi ha alguns que s'han vist inclús reflectits, en alguna imatge de l'exposició. Això volia preguntar també, perquè en el cas, per exemple, dels membres del drac, fins i tot hi ha una altra de les imatges en què apareixen moltes figures, d'aquestes, estarien inspirades en gent real, perquè la gent s'hi pot reconèixer realment, o jo una mica de tot? Els del drac, sí, en el drac hi ha alguns, i després en algunes altres surten els meus fills, però vull dir... Per tant, són petites humanatges, no? Sí, petites caricatures. I, de fet, les Sant Just apareixen al Walden. Jo pensava que la foto, la imatge que veus quan entres, que és una imatge amb l'enquí negre que hi ha una nena, pensava que era Sant Just, també. Ah, és la Rambla, no? És la Rambla de Sant Just, la para d'autobús que hi ha allà. Per tant, aquesta ja ha format part de la col·lecció que tenies, però sí que tenia ja també aquest element Sant Just. Aquestes són unes pintures, un tamaix bastant gran, amb l'enquí negre, que això va ser una mica quan vaig venir a viure aquí. Em va sorprendre bastant, això que... Venint de Barcelona, aquí, quan es fa una mica de fos, costa veure gent pel carrer. I per això vaig fer aquestes imatges, són entrades del carrer... del carrer... del carrer major, de la Rambla, no? Sí, és tot molt negre, amb una llum a la porta, és una mica... Vaig acabar estant i no quan vaig venir. I en el cas del Walden, que també apareix en cel·lant més d'alguna fotografia, també és un element que inspira, en aquest sentit, que et dona a joc, suposo. Sí, el Walden em dona a molts jocs. La Ximaneuia, aquella que la veus des de diferents punts del poble, és molt sugestiu. I de la vegada també és com un element molt representatiu, suposo, de Sant Just. Doncs és aquesta mostra que es titula Rifenius, Rifenyes i Rifenyots. Rifenyots és pels ninots, en concret, del nom. Sí, una mica, no? Perquè de fet és el nom que fa referència dels Sant Just Tengs. És la mostra que es pot veure des del 20 de desembre, al celler de Can Genestà, i la podrem veure encara fins a principis de febrer, per tant, encara hi ha gairebé un mes per poder-la visitar aquí al celler. Avui n'hem parlat amb Marc Vilallonga, que és l'artista d'aquesta mostra. Gràcies, Marc, i que vagi molt bé. Bon dia. 4 minuts i 2 quarts de 12 del matí, aquest divendres, la SEAS continua amb el seu cicle de conferències sobre la història. El tema d'aquest mes serà els pagesos consolidats, primera dels metals, i es farà, com sempre, a les 8 del vespre, el local de la SEAS. Aquesta conferència era càtedràtic de prehistòria de la Universitat d'Ottono Màmica de Molís, que el tenim ara a l'altre cançó del telèfon. Molt bon dia. Vostè va passant durant aquests 3 primers mesos de l'any aquestes diferents conferències que s'han fet, i ara anem progressant, estem ja arribant a l'edat dels metals. Quines són les característiques d'aquesta època, aquesta primera edat dels metals? La primera que s'ha de dir és que és el moment final de la prehistòria. Per tant, és el moment en què els grups, les societats, adquireixen una major complexitat. Aquesta major complexitat té unes característiques socials, per tant, els grups han crescut en tamaix, tenen una major eficiència en el cultiu de la Terra, per això em dic una mica als pagesos consolidats, i sobretot s'han integrat en xarxes d'intercambis i de circulació d'informació, que cobreixen àrees molt més vastes. Per tant, és un moment molt interessant per veure el que podien dir-ne, el procés final de consolidació dels poblats agrícoles i la seva complexitat. Ja ha arribat el ferro o encara no? El ferro no. El primer metall que arriba és el coure, que és el metall incipient, tant de la malequita com d'aquests petits minerals que tenen molta calcopirita. Per tant, es fa una primera fosa i es fan petits objectes normalment, són com una mena de punixons o petites puntes de sergeta. Ràpidament, per això amb una evolució molt ràpida, es fa la primera barreja i es coure amb estany. Llavors aquí surt el bronze. El bronze, incipientment, té un ús bastant restringit, es fan algunes d'estrales, alguns resellets, puntes de sergeta, però no és encara un ús molt exteres en la societat. Normalment el trobem, el solen trobar sempre amb sepultors i així. Serà a finals del període, ja gairebé com comencem a parlar del primer mileni, en què l'ús del bronze es fa molt més extens, i llavors comencem a trobar els primers objectes de ferro, que seria l'últim metall que arriba, en aquesta evolució de l'aparició dels metalls. Això ja suposa, llavors, d'aquest canvi d'ider de tapa, segurament? Sí, llavors és el que nosaltres anomenem una mica, en el pla tècnic, una mica, és la primera edat del ferro, que en el fons està molt vinculada a un fenomen ja molt mediterrani, que és que la Catalunya entra de ple, amb el que seria el món de colònies, la colonització fenífica d'un costat i grega de l'altre. Llavors en un moment determinat va semblar que eren els grecs els que introduïen al ferro, i en un moment es va pensar que era millor tenir una procedència de tipus continental per a Europa, i últimament es pensa que també ja tenen molt a veure els fenicis, que d'aquests últims 10, 15 anys la colonització fenífica ha estat bastant molt ben estudiada. I aquest periodista històric, el que has comentat també, aquest divendres, justament vinculat amb aquesta primera edat dels metalls i en aquesta consolidació dels pagesos, quines són la importància d'aquest moment per entendre després de tot el que passa després? Sí, per entendre una mica el que passa després és la formació una mica del substracte ibéric dels pobles i els diversos, tothom conèixerà, és bastant conegut això de les tribus ibérics, els elsatans, els lesatans, etcètera. Doncs aquests 1.200, 1.300 anys abans són els que permeten entendre el substracte. Potser la gent se'n recordarà, que fa 15 o 20 anys es parlava d'això, d'un habitat molt dispers, molt de cove, molt dolment, i tot posat molt amb les alçades. Aquests últims 15 o 20 anys ja han hagut forces excavacions amb aquestes planes, una mica així, del Vallès, d'Ozona, del Penedès, i han permès canviar totalment una mica la visió que hi havia dels assentaments d'aquest moment. I per tant, ara sí que es pot parlar, diguem-ne, dels assentaments extesos en el pla, amb concentracions significatives de població, que, en el cas, per exemple, d'aquí al Vallès, hi ha Can Roqueta, que arriba a tenir una ocupació gairebé de 20 hectàrees de territori, i que, per tant, hi hem de canviar una mica. L'altra gran àrea de Catalunya que canvia és una mica el que podien dir les planes llei de tanes. És una regió que fins aquest moment de la prehistòria hi ha poc pes amb la prehistòria de Catalunya. I en canvi, ara, de cop i volta, segurament, per aquesta consolidació brícula que parlàvem, adquireix un rol gairebé cap davanter, i amb els primers poblats, allò, amb un cert urbanisme, construccions endurs, provenen d'aquesta zona i són relativament antics. Per tant, doncs, també, en el cas de Catalunya, tenim exemples molt clars de tota aquesta època, per tant... Sí, sí, sí, fantàstic. És fantàstic. És una etapa molt nova. És a dir, ja li dic, fa 20 anys o 25 anys enrere amb la síntesis del professor Miquel Terradell, o inclús del mal hoquem, aquests amics que van construir la segona meitat del segle XX, la prehistòria de Catalunya, en deien la època incerta, d'alguna manera. I això ha anat bé, perquè, ja li dic, aquests últims anys s'han pogut fer forces treballes de camp, i s'ha vist que no hi ha un buit, sinó que més aviat, el registre, els assentaments, les restes, els jaciments arqueològics, estaven molt amagats, i, per tant, quan s'han fet obres una mica profundes en territoris d'aquests aixís de planes interiors que s'han anat industrialitzant, en polígons i companyies, s'han anat trobant aquestes restes i veiem la seva importància. Per tant, també s'està treballant, doncs, en investigar, no? Cap aquí, suposo que... Sí, sí, d'un període que en aquests moments provoca un investigador molt d'activitat, molta discussió, moviment i... Està molt viu, no? Està molt viu. Sí, una mica aquest és el plantejament. I això és una mica el que els explicaré. En relació amb Sant Just, Sant Just forma part d'una mica el que podien dir, aquesta Catalunya, aquesta costa central catalana. I, per tant, aquí també és molt interessant, perquè tant el Barcelona és pròpiament dit, que s'estan trobant, d'aquests turits o de primeres edats del ferro, perdó, bronza, i sobretot bronza, llaciments nous i, per tant, també es poden dir que no queden excloses, les homes de la costa no queden excloses d'aquest moviment, diguem-ne, de confluïdació poblacional. Doncs, a tot plegat, se'n parlarà aquest divendres, com deien, aquesta conferència que es farà les 8 del vespre local de les Cs, sobre els pagesos consolidats, que hem pogut sentir un petit testet. Miquel Molís, moltes gràcies. Moltes gràcies. A veure si la gent de Sant Just s'encenima, i bé conèixer una cosa nova, que està molt d'actualitat, amb archeologia. Segur que sí, que vagi molt bé i bon dia. Gràcies. Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia, aquest diumenge se celebra la festa dels 3 toms a Sant Just. Serà com cada any, que arriba com cada any aquesta festa, que se celebrarà a la plaça de l'Església. Parlem d'aquesta hora amb dos dels seus urbanitzadors. Comença d'allà, que són el Robert Santacana i el Ramon Aguadé. Molt bon dia. És una d'aquestes festes que també fa molts anys que se celebra, que algunes cores van canviant, però és una tradició que l'essència es mantén, també. Sí, sí. Vull dir que no han canviat tantes coses, segurament. Jo rido. És una d'aquests 3 toms, que són aquestes 3 voltes que repeteixen. Parlem una mica de com anirà tot plegat d'horaris, perquè hem dit que serà aquest diumenge, sembla que farà fred, o sigui que ens haurem de brigar. I a quina hora comença tot plegat? Quina hora comença la festa? Sí, exacte. Algú que digui que m'agradaria anar-hi? La festa al 6 del matí començarà. El 6 del matí? Sí. Això es fa aquí que en gent està. Exacte. I després de dir... Desmorzar a missa, i després de missa, la benedicció. A les 12, no? Exactament. A les 11, la missa. Un cop s'acabi la missa, més o menys serà cap a les 12, suposo. I és la benedicció dels animals que es falla a la plaça de l'Església, no? Exacte. I després comencen els 3 toms, en sí. Les 3 voltes. Per on es fan aquestes 3 voltes? Les 3 voltes es fan aquí al voltant. Arriben la banderada, el capità de bandera, els cordonistes, i tots els altres ponis, i caballs i bestioles que venen, van a llegir el mossèn, aquí a la plaça de Camp Preciós, i llavors baixen, ja, a carrera, a vegades, els dolors de ball, tiren repeter, i puja un poc a carrera a la sala. I llavors, d'això, es donen 3 voltes. I llavors, com ja s'acaba, es torna a anar aquí canginestar, i llavors ja es fa la despedida, la banda toca la marxa, i després es dona a tothom, borregos, coca i vi. Això, que ens acaben les 3 voltes, suposo. Com s'acaben. I és una bona estona, no? Perquè siguin 3 toms. No, no, estan una bona estona, perquè també, com passem per la pastararia Trilla, allà ens fan parar, perquè els dona a tots els caballistes, i a tots els donen coca i vi, i no tenim pressa per dir-ho. És unes 3 voltes, que anem a poc a poc, i molt bé. A pas normal, a pas dels caballs. Exacte, tranquil·lament, no? Sant Antoni és el patre dels animals, en principi, pot venir tothom qui vulgui, van a ir el seu animal, o com funciona? Sí, sí, tothom. Tothom qui tingui un animal, pot venir. I acostum a haver-hi bastanta gent, és a dir, a banda de... si fa gent nova cada any, o en principi, gent que ha vingut sempre. D'un i dos, la gent que ve a la plaça venir, i d'un i dos, la gent que ve a comportar animals. Tant a caballs, com gats, com gos, com capariguitos... El que es tingui, no? Suposo que el més tradicional, suposo que és més el tema dels caballs, i tot la gats, però que ara, ha estat a l'actualitat, suposo. Sí, aquí estan els japanx, els ponis que hi ha per aquí dalt, com si ho quedés... El Pony Club. Tots aquests ponis que hi ha després, tots venen cap aquí. Per tant, sobretot, m'imagino que també hi ha ponis caballs, a part d'animals de companyia, és a dir... Sí, gossos, gossos em porten molts, els gossos, i el que ha dit el meu company, el Robert, doncs també periquitos, o gats, el que ho que tenen, els gossos Vilbú que ho porten amb un cisteri, molt ben muntadet, no, és una festa molt maca de gent, n'hi ha, no, no a tot bé, però per nosaltres que la fem, i l'hem tornat a rehabilitar, ho fem pel poble, m'entens? I llavors veurem que la gent del poble us hi participi. I que no es veu que s'apaga, que no és una festa que es vegi que s'esvegi apagant cada any, no? No, no, s'apaga de moment mentre ens preocupem nosaltres. I de cavalls, quants n'hi haurà, per exemple, més o menys? Home, hi ha els quatre fixos que són els del capital bandera, banderado i cordonista, i després hi ha un carro, que a la comissió també té un carro, que també ve, i després pot ser que una trantena, no? Depèn, depèn. Si comptem ponis, ponis en venen uns 30 ja. No, queda força bé. I a vegades venen algunes desplugues que tenen un carro molt maco. És una festa del poble que queda molt bé. A més a més, també hi ha diferents figures. Ara comentàvem ja la figura del cap de bandera, em sembla, ho he entès bé? Que tota bandera. Això, també hi ha la banderat, són totes figures concretes, l'any passat per exemple, recordo que vam parlar que la banderat era el tercer any consecutiu que ho feia una mateixa noia, però a més a més continua, però llavors els altres tres els hem agafat jovenets, que són el Robert, el Navinès, i el Joaquim Carbonell, que els fa molta il·lusió de fer-ho, i no tenen cap problema, posen que ho faci. I què han de fer, aquestes figures? Quin és el seu paper? Pujar a cavall i tirar carmelos i fer les tres voltes, les tres tomes. Començar-se del cavall. No és una figura bastant agraïda. Sí, sí, que són figures jovenetes, n'hi ha dos que tenen 80 anys, però ens fa molta il·lusió que ho facin perquè... perquè ja ho havien fet de més jovenets, i es van oferir, i doncs molt bé, està molt bé. Els carmelos es reparteixen durant tot el recorregut? Sí, tot, tot mentes en quedi, no els anem tirant. Hi ha música, també? Sí, hi ha una... dius tu? No. Una banda, que és la mateixa que ens ve pels tres tomes, que és una banda que... Ah, i perdó, que va vindre pels reis, és una banda molt animada, i repeteix cada any, cada any repeteix, perquè sí, va davant i fa uns concerts que no veigis, molt bé, sí. I després, tornem enrere, ara m'he explicat on serà la festa, perquè si hi ha punt, i la gent que vulgui venir, venen els seus animals, passejar per aquest recorregut dels tres tomes, i el Robert, que a partir de les 6, ja es queda per fer la brasa, és a dir, que hi ha aquest esmorzar de cavallers, és un altre dels punts. Però que no vinguin a les 6. No, no, per això, això ja és... Ell se referit a que nosaltres, ja les 6, ens anem al foc perquè hi hagi les brases, i estigui tot, tot a punt. Aquí no les és, l'esmorzar. Sobre entre 9 i 10 ja poden vindre, que ja està tot a punt, aquí, cangin està. Però la gent que hi ve, és la gent de la comissió, gent... Els que porten cavalls, i així que aquests els dies de frac, i després els que venen del poble, els hi cobren tres dies. Perquè és un esmorzar potent, no? Vull dir que principi hi ha una mica de carne a la brasa, no? En sembla? No, hi ha put i farra. No? Put i farra. Cancelada, eh, pa... I és això? Exactament. Pantomàquet, no? Exactament. Pantomàquet, si volen ball, eh... A torrat o com vulguin. I el vi. Tot això per anar a escalfar motors, no? Fins que... fins a les 11, no? Em sembla que és? Sí, llavors a les 11, com anem a missa, ja té el mossèn, portem borregos, que és el típic dels tres tombs, coca també, i llavors els... ens guarden dos... dos bancs, i llavors el que fan, el que han dit de capitada bandera, bandera cordonista, es van a la primera fila. I els coordinadors, o com li vulguis dir, estem a la segona fila. I estem allà a l'ofici, molt bé, i després al sortir, ells s'agafen els borregos que ha venit el mossèn, i quan surten de missa també donem borregos i l'estamp, un estamp tradicional. Per tant, doncs, un matí ben complet, eh, realment? A tope. Farà fred, dic, però suposo que això, que sols sí que em farà, no hi haurà... Mentre no plogui, el fred no. Per això, per això. Vull arribar-te a Nadà, eh, per aquestes feixes. Clar, clar, perquè... De fet, aquesta festa aquí s'enjust, quants anys fa que s'escelebra? Mira, jo tinc una fotografia a casa, que hi ha un meu pare, si el sigui, i posa l'any 1931. Déu-n'hi-do, eh, o sigui, ara fa exactament 80 anys, no? O sigui, que és d'aquestes festes que... Suposo que també hi ha maturades, que hi ha hagut algun època que s'ha fet sempre. O sigui, no, hi va haver maturada, hi va haver un època, hi ha cavalls aquí s'enjust, països, i anoniant. Clar, clar. Com se va a quadre d'això, es va acabar. I llavors, això no és ara per fer... res, d'extraordinari, però... va haver un any que el Ramon i jo... ens vam dir, per què no comencem a fer-hi un altre cop, però sense venir, només fer la festa a Sant Antoni, fer un ball a la Teneu. I llavors, ens vam començar a dir-ho, a fer un ball a la Teneu, i ens vam anar engrascant fins que vam fer els tres tos. Però llavors, tots dos sols ja no podien fer-ho. I llavors vam agafar tota una colla d'amics, i entre tots els amics, que són poder 10 o 12, o 14, entre tots aquests, ho vam anamuntar. I tots aquests anaven continuant. I és el resultat del que tindrem, aquest diumenge, no? Exacte. Serà, com dèiem, a partir de... a quarta a deu hem dit que comença l'esmorzant, sembla. Si volen, vins a ajudar-los. Això, els valents que volen també s'hi poden afegir. I després hi ha aquesta missa a les 11, i després a l'eucaristia es fa la vanedicció dels tres toms. I posteriorment, aquesta desfilada, avui n'hem parlat amb Robert Santacana, i en Ramon Aguader, dos dels organitzadors impulsors, també d'aquests tres toms aquí Sant Just. Moltes gràcies, i que vagi molt bé, diumenge. Molt bon dia. Adéu.