Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Un minut i un quart de 12 del matí, aquest dimecres al vespre, ja ha convocat en la concentració davant de l'Ajuntament de Sant Just per donar suport a la declaració de sobirania que també ha passat a aprovar el Parlament de Catalunya. Serà a dos quarts d'avui del vespre una concentració que convoca l'Assemblea Nacional Catalana i Sant Just per la independència, que es farà diferents municipis darrere del país. En parlem ara amb Roger Cónsol de la secció de Sant Just per la independència. Molt bon dia, Roger. Molt bon dia. Una convocatòria, com dèiem, es farà també a diferents municipis i que, en principi, suposo que el que vol expressar és aquest suport general. El que ho has dit molt bé. És senzillament, no és per reivindicativa, és suport a la declaració del Parlament, que segurament, si tot va bé, s'haurà fet i aprovat i discutit i debatut i aprovat, i ho deixo al mateix dimecres 23. Per donar suport, per aplaudir el Parlament i per altra banda, llegirem un manifest de l'ANC, de l'Assemblea Nacional Catalana, i per altra banda, amb aquest acte de suport i aquesta lectura de manifest, de l'Assemblea Nacional Catalana, sí que està pel sí a la independència. I, per tant, comencem la nostra llarga llarguíssima, o esperem que no tant campanya pel sí a la independència, perquè sí que tenim una posició clara i claríssima, no? Com estan els ànims? Com ho veieu des de l'Assemblea? Perquè, a veure, que és un rara fa uns mesos, sense anar més lluny, suposo que a part de tot l'any passat, sobretot després de la manifestació de l'11 de setembre, convocada justament per l'Assemblea, ara esperava com molt d'optimisme, hi havia també la il·lusió, segons com veia consens, fins i tot, es veien coses que no s'havia nerviat a veure mai, i ara sembla que tot està com ha pagat i... Jo crec que això ho sembla per les opinions d'alguns mitjans, i com que els catalans i els espanyols no tenen més ulleres de burro, o moltes molt sovint, que els diaris i els mitjans d'aquest país, i em refereixo a aquest estat espanyol, ens creiem, o el nostre subconscient, es creu el que publicen molts diaris, que ha sigut un pas enrere, que tot allò que volia, sobretot el partit, la majoria, aquella extraordinària que demanava el senyor Mas i tot plegat, doncs, clar, allò no s'ha produït bé. Des de la història de la nostra mínima imitza i pobra democràcia, mai hi havia hagut tant, com es diu, tan diputat per un estat propi, diguem-ho així, per assolir les institucions d'un estat propi, per la independència, o això són paraules, només. Però a banda dels mitjans i que fa l'efecte que, si més no, a nivell polític o a nivell parlamentari, possiblement, perquè és molt difícil arribar en consens, però que s'estan donant tantes voltes a matisos i tot plegat, que fa l'efecte que es cansa, o que es gota. La gent que hi entra, això ho parlava el Martí Anglada en el seu diàleg de novembre, si no recordo malament, novembre, sí, és l'esgrima de cada dia, i clar que es gota, perquè cada dia a totes les ràdios, diguem-ne, sobretot, nationals, hi ha batalladors d'esgrima, hi ha tertulians, que no paren, amb aquest color, amb aquest altre, amb aquell i amb aquest altre, i això també ha ajudat també per uns partits, doncs que no van tots a un, els catalans mai hem anat tots a un, els independentistes, o els nacionalistes, o els estat propistes, o els és igual, ara sí que s'ha dit la paraula, sobiranistes, sembla que no anem mai tots a una, perquè tothom vol ficar a la seva. Ara sentia, per exemple, venint amb el cotxe cap aquí, que l'escup també diuen un sí, però que no és ben bé el que ells voldrien, però que estan a favor. Sí, això és el que hem de dir, és el joc de la política, i vull deixar-ho ben clar, és el joc de la política. L'ANC, com que no és un partit polític ni ho voldrà mai ser, doncs està pel sí i prou, d'acord? I després els matisos, tots els matisos, i fins i tot la Constitució Catalana que construirem, doncs aquí ja es van allanar els partits polítics, el que és important és que hi hagi aquest comú denominador de la gran majoria possible, doncs i, finalment, jo dic que amb tots els sense embuts, el PSC no s'hi suma, doncs no passa res, em sembla a mi. Jo estic donant la meva opinió personal, no pas de l'ANC segurament, tot i que em sembla que l'ANC també opina per aquí, no cal rebaixar els comuns denominadors perquè tothom s'hi sumi. L'objectiu és clar, és estructures d'estat, Catalunya no ha estat d'Europa, a partir d'aquest que és el denominador comú, sumem-hi quanta gent més possible. Si aquí hem d'anar rebaixant per fer allò, es quedarà igualida i tot plegat i no caldrà. El Marc Tinglà l'heu deia també, després en el diàleg que jo ve a posterior del diàleg, en tants països, Eslovaquia, Eslovenia, Estònia, Latònia, són tan diferents els processos d'independència, els processos que per un ha estat propi, que alguns per voleu un consens, ara estan pitjor, alguns per no voleu un consens, que llavors era i fins i tot no volgut, perquè estan millor, tenen menys problemes, perquè les idees de cadascú estaven més clares i està tot declarat, com si diguéssim, no cal buscar un consens amb els unionistes, sincerament és això, perquè no aconseguiràs mai un consens amb els unionistes, llavors és igual, ja s'hi sumaran al carro després, segurament. I amb la declaració que hauria de sortir en principi aquesta setmana del Parlament i que també s'ha rebaixat d'alguna manera per englobar altres forces, ja està d'acord, en principi l'Assemblea. L'Assemblea donarà, que el rebeu ara quina és la resolució final, de moment el que s'ha dit des del senyor Carme Forcadell, la presidenta, doncs és això, que donaràs suport a la declaració del Parlament perquè més o menys es veu per on van els trets. Si és més o menys aquesta, d'acord, ja després vull recordar que venint del moviment de consultes, i després la resolució del Parlament, d'acord, que es voti, sí, estaríem d'acord. Suposo que si entra ara amb el matís de la legalitat espanyola, no crec que s'hi entri per altra banda, o caldra veure el redactat final i aquest tipus de cosa, de joc polític, que per no dir que és joc polític, pur joc polític, doncs caldra veure-ho, però ja et dic, si els dos principals partits impulsors, crec que no estan d'acord amb això, no ho tiraran davant. Crec que s'està més a dir, fem un consens de la gent que estigui a favor d'això. Ja es va treure això, aquí vaig al tema dels consultes, d'un principi d'initiativa o l'escúbia, el mateix PSC, doncs van dir que potser la declaració del primer esborrany, que després va dir Esquerra i Convergència, que només era un primer esborrany, estava ja molt encaminat cap al Sí, d'acord? Torno a dir, l'Assemblea Nacional Catalana ve del moviment de consultes, i el moviment de consultes no estava a favor del Sí, estava a favor de la participació. Què va passar, però? Que ningú va fer campanya pel no. Des del moviment de consultes ningú va fer campanya pel no. Potser la veiem perquè no era vinculant, m'imagino que ara serà diferent. Bueno, sí, però el que vull dir és, per mi això també és una opinió personal, la primera declaració, la primera és borrany, d'acord? Fet doncs per Convergència i per Esquerra. Què han parlat a la seva campanya? D'estat propi d'independència de fer un referèndum, però d'estat propi d'independència de fer el referèndum, d'acord? Per tant, per què no posar-ho al redactat i després que els altres partits... Bueno, d'acord, ja anirem retallant per aquí, perquè jo crec que el que és important és aquest concepte antiquíssim, però nou en el Parlament polític català, les paraules polítiques, que és el de sobirania. Pobla sobirà, potser ha de caminar, això ho deien els anys 70, però ara ho dirà el mateix Parlament. Serà un organism, no sé quina és la paraula, jurídic i sobirà. Si et sobirà pots decidir per tu mateix, i per tant, a partir d'aquí, suposo que hi ha les mil trampes i els mil megatalls del labyrinj juridic diccional, per dir si això és té valor, no té valor o què. Justament per tot el que va representar la manifestació del setembre, que ha passat per altres activitats o actituds que estan defensant des de l'Assemblea, el paper que pugui tenir ara, o la veu, o declaracions o concentracions com la d'aquest dimecres, o què digo l'Assemblea, segurament s'escoltarà més fins i tot que alguns partits polítics, per part de molta gent, vull dir més enllà de quines idees tingui, vull dir que és el que aconsegueix aglutinar possiblement més opinions. És impressionant, jo crec que sí, és impressionant el grau de, com tu has dit, d'escoltar, la gent ara s'escolta l'Assemblea el 10 de setembre o el final de d'agost, l'Assemblea, a vegades fins i tot no sabien ni qui era, en general igual, bé, sí, bé, això que s'han mogut, això que fan ara de la marxa per la independència, i després del gran èxit va ser com una presentació, una aposta de largo, i clar, va a aposta de largo, va a veure quina presentació, i per tant ara s'escolta, per tant jo crec que sí, vull dir que és important, suposo que ara n'han parlat, no he escoltat tant la ràdio ni els estidulars i aquestes coses, però ahir va sortir la nota de premsa, teòricament, de recometes oficial de l'Assemblea, la premsa de la Carme Forcadell, on deia això, suport a la declaració final del Parlament, i comencem amb una maltret de sortida a l'aposta pel Sí, suposo que això senzillament la Carme Forcadell ha estat convidada amb molts programes de ràdio, això serà titular també, el que diu l'Assemblea, és que bé de lluny això s'hauria de recordar i de fins i tot fer un treball en profunditat del que era, no el que és l'Assemblea Nacional Catalana, sinó el que era l'Assemblea de Catalunya als anys 70, quan encara hi havia el Franco Viu, i la capacitat de mobilització que tenia l'Assemblea de Catalunya, on tots els partits eren posats, i a partir de les eleccions famoses del 15 de juny del senyor Suárez, on va ser quan els diferents partits que també estaven dintre l'Assemblea i que havien votat uns recetuts de l'Assemblea de Catalunya, llibertat i estatut d'autonomia, ja sabem bé que no és això, però són aquells anys, d'acord? Bé, cadascú després va fer la puta i la remoneta, tots els partits, no només els de dits a Polònia, la puta i la remoneta, i cadascú se'n va anar per la seva banda, que l'Assemblea de Catalunya era un tema molt important, i que hi havia molts consensos que després, per interessos personals, se'n van anar. Això, 30 anys més tard, apareix amb l'esprit d'aquella mobilització. De fet, segurament, al principi deia que potser ara es comença aquest optimisme, que es veu d'una altra manera, però sí que és veritat que el que està passant, el que passarà aquesta setmana al Parlament, el que es debatrà, si ens ho haguessin dit fa dos anys, semblaria fins i tot increïble, o que ens ho plantejàvem més a llarter. Menys el senyor Carod Rovira, que ja ho deia des de fa temps. Exacte. Alguna cosa sí que està passant. Però el que sí que és veritat és que ja agafem 5 anys vista que l'independentisme s'excel·larà d'una manera brutal, que igual fa 5, 7 anys no ens pensàvem que seria tan, tan, tan ràpid, i que ara ja seria un tema que igual al 2014, segurament al 2014, tindrem una consulta. Quasi bé, ni ens ho creuria només el Carod Rovira. Llavors, jo torno a dir, agafant la teva pregunta al principi, nosaltres estem optimistes, i el que sí que és molt clar, és optimistes, però no de celebracions. La gent s'ho està passant molt malament amb la crisi econòmica financera, o el frau econòmic i financer, perquè això de crisi també es moria molt estrany. I sobretot no ens plora del cel a la independència. S'ha de treballar per l'estat propi, la forma que Catalunya vulgui, i que voti aquest tipus d'estat propi. Per tant, molt optimisme, però treballant. I per tant, a vegades el treball et fa que entis amb el laberint del treball, amb els maldecaps del treball, i s'ha de fer si somriure, com si diguéssim, però el denominador comú és, oi tant, estem en el fons fills d'una eufòria des de l'onze de setembre. Pasa que l'empaïda, aquesta eufòria, i ara continuem tirant camí, continuem traçant i obrint camí. En tot cas, hi ha convocada aquesta concentració per demà passat, perquè et dimecres davant de l'Ajuntament de Sant Just, per donar suport a la declaració de sobirania que s'ha d'aprovar al Parlament de Catalunya, a algú que dubti o que pensi que és una qüestió que potser no va tant amb ell, què li diríeu per animar-lo a acostar-se a l'Ajuntament? Segurament, si dubta pot ser per dues coses, o perquè dubti dels partits polítics, i l'Assemblea Nacional Catalana no és un partit polític, és una assemblea, és una associació, són just per la independència. Dos, segur, segur, que amb l'estat propi Catalunya viurà millor. Llavors, la pregunta és, vols viure millor? Doncs ajuda, directament. Doncs amb aquesta última pregunta, no sé si volies afegir alguna cosa més. Senzillament dic que no només estem citant gent de l'Assemblea Nacional Catalana, sinó de tots els partits que s'hagin adherit, finalment, a la declaració del Parlament, a també estar amb nosaltres. La promou, l'Assemblea Nacional Catalana, però convergència, esquerra, iniciativa, l'escup, que no n'hi ha qui s'enjust, doncs els altres partits, si tu el penses sempre, que sembla que és el que està més a prop, i fins i tot si es pot trencar files, per molt que hi hagi algun socialista que sigui d'acord, doncs que vinguis, estem encantats, d'acord? Doncs veurem com va tot plegat, serà aquest dimecres a l'escor d'avui del vespre, com dèiem, dava les portes de l'Ajuntament de Sant Justi, també, dels diferents municipis de Reo de Catalunya. Avui n'hem parlat amb Roger Cònsul de Sant Just per la independència, que és l'Assemblea Nacional Catalana. Moltes gràcies, Roger. Moltes gràcies a vosaltres, sempre. I fins aviat que vagi bé, bon dia. Bé, bon dia. 2 minuts i un quart de 12 del matí més d'un centenar de persones van concentrar el vespre a la plaça de l'Ajuntament de Sant Just per donar suport a la declaració de Sobirania, aprovada ahir al Parlament de Catalunya un acte que organitzava la Secció Local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència, es va llegir un manifest que instava la societat catalana a treballar per la independència, i ens assegurava que l'Estat d'Espanyola tantava i limitava els drets dels catalans. L'acte de suport de la declaració va acabar amb una batucada cridjada a favor de la independència, i es va encantar el cagador. Ara és tot el que fem és començar una ronda d'entrevistes amb els diferents representants polítics a Sant Just per saber quina és la valoració que es fa d'aquesta declaració de Sobirania que es va aprovar ahir al Parlament de Catalunya. Comencem amb Llorenç Rey, que es porteu de sigol a l'Ajuntament de Sant Just. Molt bon dia, Llorenç. Bon dia. Quina valoració feu, en general, així enprim de primeres, perquè tot plegat és justament encara l'endemà, encara falten moltes coses, però aquesta declaració de Sobirania ha aprovada ahir el Parlament de Catalunya. Bé, primer de tot, doncs felicitar-nos pel pas que significa començar una nova etapa en la Constitució del Dret a decidir del poble de Catalunya si vol per tanya o no vol per tanya a Espanya. Per tant, és un primer pas en què, de fet, una de les coses que crida l'atenció o que justament fa que tot tingui segurament més suport social o ciutadà és el fet que s'hagi aconseguit que sigui una declaració presentada conjuntament entre Converència i Unió, Esquerra i iniciativa, finalment, també. És a dir, forces que en principi algunes podrien estar llunyades amb segons quins punts. Evidentment. El que passa és que Catalunya pugui assolir la seva independència, no vol dir que sigui d'un monocolor, vol dir que dins dels catalans que volen ser catalans, doncs hi ha gent que té unes tendències per un partit, més conservador, menys conservador, més d'Esquerres, més radical encara. El que passa és que tots dins d'un exacumul entre tots, que és el voler ser catalans, independents o alguns, volen defensar un moment donat que volen per Tanya, a Espanya, però volen que sigui el poble de Catalunya, qui pugui decidir si vol o no vol per Tanya, a Espanya. Aleshores, el més important és fer la valoració que una ampla majoria del Parlament de Catalunya ha doblat el sí, el no, i que, inclús, dins de la imatge donada al PCC, s'ha demostrat que un percentatge important del seu representant no estava en d'acord a renunciar a que Catalunya tingués la veritat de decidir, independentment del que després pugui votar era el moment que es pugui fer aquesta consulta de sobirania en el poble de Catalunya. De fet, és un moment en què tot plegat sembla que estigui constant moviment, és un moment molt intens i fins i tot dins dels diferents partits, també dins de Convergència i Unió, hi ha hagut discrepàncies en tot plegat. Suposo que és una cosa tan nova, també, o el fet que és una cosa que fins ara s'havia plantejat però no de manera immediata, que serà l'atònica dels propers mesos, m'imagino. Sí, i el més important és que això no d'aturar tota la resta d'activitat, i jo ja no començo a estar una mica cansat de que sempre sigui com... sembla com si el tema de la independència o del dret a decidir sigui com un tema, una cortina de fum, evitar altres problemes importants del país. Altres problemes hi són i s'han de resoldre, el que passa és que hi ha una sèrie de gent que creiem que amb una independència de Catalunya seria molt més fàcil de resoldre gran part d'aquests problemes. I encara que hi hagi discrepàncies dins del mateix partit, suposo que tot plegat podrà continuar endavant. Aquesta és la meva esperança. Tots els partits ja en divergències, en siguin més niant, i si són petits, doncs més niant, i només s'ha de veure els bodèvils que tots els partits han fet d'aquí, en discusions internes dins d'alguns. Tret d'altres, que directament com el PP i Ciutadans, que aquests són clarament contraris al dret a decidir a Catalunya, i volen mentir de la status actual per tota la vida. I ja per acabar, simplement, les sensacions... que ens comentem ara, però les sensacions de futur immediat són optimistes, i aquesta esperança que ens comentava ara? Jo crec que soc optimista per naturales, crec que no podem... Si ha sigut que no, seguiria lluitant, perquè més endavant fos que sí. Ha sortit que sí, doncs, sobre un nou programa per nosaltres, i això ens farà seguir lluitant per aconseguir solucions d'abans el que s'havia possible en aquesta situació. Doncs moltes gràcies, Llorenz Reib, portaveu de Compargència Unió l'Ajuntament de Sant Just per fer aquesta valoració de la aprovació de la declaració de Sobirania ahir al Parlament. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Bon dia a tothom. Continuem, doncs, amb aquesta ronda d'entrevistes dels diferents representants polítics, dels portaveus, dels diferents partits de l'Ajuntament de Sant Just en relació a tot el que deiem des de primera hora. Aquesta declaració de Sobirania que es va provar al Parlament de Catalunya i que després també aquí al vespre Sant Just es va fer aquesta concentració organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana per donar-hi suport. Ara en parlem amb Sergi Szequí, que es portaveu de Junts per Sant Just a l'Ajuntament de Sant Just. Molt bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Primer, a tot, quina valoració feu d'aquesta aprovació de primeres, així? De manera sintètica, quina és la valoració que hem fet vosaltres? No, estem molt contents, estem il·lusionats. El que es va fer, el que va viure i el Parlament és un tòpic, però va ser un dia històric. El que passa és que és el començament d'un llarg camí, que ens som conscients, i que, a més a més, és conseqüència del que han de passar en els darrers anys, amb l'Estatut, amb el Constitucional, amb la manifestació de l'Òndia de Setembre. I ja ve de lluny, i encara ens queda un llarg camí per recórrer. I el paper que ha tingut Esquerra en tot plegat, és a dir, en tots els casos, pràcticament en tots els partits, a l'hora de pensar com es plantejava tot plegat, i fins i tot les rebaixes que s'hagin hagut de fer per incloure més o menys opcions com ho ha viscut. Bé, jo crec que Esquerra ha fet un pas enrere per fer això que tu comentaves, poder incloure quantes més sensibilitats millor. És a dir, com volves dir, la declaració és una declaració de sobiriania, no una declaració sobirianista. I, com ahir explicava Núria Olzunquera, el Parlament, que aquesta declaració no és una declaració d'independència, sinó que és una declaració que diu que és el poble de Catalunya que té l'última paraula, en tot cas. Per tant, Esquerra no apostava per fer una declaració d'independència sinó per fer una declaració del dret, a decidir. Jo crec que en aquest sentit és evident que un dels objectius fundacionals d'Esquerra és la independència del país, i que, per tant, en aquesta declaració el que hem fet és... Bé, doncs ja serà un pas següent, però comencem pel principi, que és declarar sobirà del poble de Catalunya. S'ha hagut de fer, doncs, algun pas enrere, cosa que segurament també ha aixecat algunes crítiques. Sí, segurament, però moltes vegades cal fer un pas enrere per després poder-ne fer tres endavant. Llavors, bé, si pot haver alguna crítica, jo entenc, per exemple, que l'escup, el posicionament de l'escup és comprensible, ho comparo amb l'escup, perquè és també l'altre partit de l'art parlamentari, que també s'ha declarat obertament independentista. I això és perfectament el seu posicionament. I tot és benvingut, diguem-ne. Jo crec que el text va néixer en aquest sentit, és a dir, és lícid que les dues paraules del Parlament i treballin en un text de base i que, a partir d'aquí, es vagin incorporant les millores que poden oferir la resta de grups parlamentaris. Ens esperen mesos intensos, per tant, no? Jo crec que sí. Jo crec que sí, que ens esperen mesos intensos, emocionants, i que ho veiem tot, i que viurem apassionadament, segur. I en aquest sentit, a part de intensitat i emoció, no sé si les sensacions per a un futur immediat, davant de tot plegat, també del rebuig frontal des de segons quins partits espanyols, les sensacions són optimistes o hi ha també una mica de prudència? Com ho viviu? Home, és més aviat prudència, perquè, home, tots sabem el posicionament de partits independentistes, com el Partit Popular o Ciutadans. I sabíem que són partits obertament anti-independentistes. El que ens ha sorprès molt és que també siguin partits obertament anti-dret a decidir. És a dir, que no et metin de cap d'això, és que el pausa de Catalunya té dret a decidir quina és el seu futur. Ja sigui per un model independent, ja sigui per un model federal, ja sigui per continuar com està tot fins ara, ja sigui per decidir què és el poble, qui ha de decidir això. I en aquest sentit jo crec que l'antesa serà complicada. Però no perquè sigui complicat, hem de deixar d'intentar-la. Està clar. És de fet el que s'ha de començar a fer ara i s'ha començat també amb aquests altres partits. N'hem volut parlar avui també. Sergi, portaveu-te junts per Sant Just a l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies per fer aquesta valoració que hi justa la fusta. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia. Estem parlant des de fa 10 minuts de la declaració de Sobirania que es va aprovar al Parlament. N'hem parlat fins ara amb el portaveu de Convergència Unió a l'Ajuntament de Sant Just, Llorenz Rey. També amb el portaveu de Junts per Sant Just a l'Ajuntament del municipi, que és Sergi Seguí. I ara el que fem és saludar Lluís Montfort, portaveu d'initiativa a l'Ajuntament de Sant Just. Molt bon dia, Lluís. Hola, molt bon dia. Primer de tot, la pregunta que ha fet més, quina valoració ha fet la aprovació d'aquesta declaració de Sobirania i el Parlament? Una valoració així general? Sí, però una banda, una valoració positiva. Finalment, el Parlament de Catalunya s'ha posicionat en aquest tema tan essencial. Per tant, molt contents. També estic content de la manera que nosaltres hem pogut gestionar aquest tema. I també amb un punt així descontent, perquè ens hauria agradat una majoria més amplia. De fet, justament el paper d'initiativa, aquestes forces converses que hi ha hagut per arribar a un consens amb Converrencia Unió o Esquerra, en principi, amb molts altres temes, possiblement estaran en posicions molt allunyades, però s'ha aconseguit. Per tant, és un dels fets que fa veure que és una cosa que va més enllà, d'unes idees concretes. Per tant, és una cosa que s'ha posicionat. Per tant, és una cosa que s'ha posicionat. Sí, jo crec que no es podria entendre aquesta situació sense analitzar el procés que hi ha hagut per arribar fins aquí. És un procés que va néixer amb l'emitació de l'Estatut, amb la sentència del Puginal Constitucional, amb la qual cosa veiem que el nostre encaix amb el fet espanyol cal realment que ens reflexioni. I que es torni a pensar, per tant, aquesta anàlisi sí que és compartida amb Esquerra Republicana i Convergència. De fet, és el punt de partida del que es parteix ara. Suposo que a partir d'ara, evidentment, hi cabran molts més matisos, però que començar d'alguna manera hi hagi una aprovació conjunta és un pas possiblement necessari per molta gent, si més no. Exactament, i més compartim el diagnòstic de que no és possible continuar en relació amb l'Estat espanyol, sinó amb la base del TQP, que per altra banda és un dret que fa anys que agufa el suc en el seu moment iniciativa de defensa. De fet, arran de tot plegat, és això que hem dit, hi ha moltes converses, hi ha discrepàncies dins dels partits. Ens esperen, suposo, mesos intensos, però davant de tot plegat, sou optimistes, o com veieu, al futur immediat. Home, hi ha molts interrogants oberts. Jo crec que al camí cap al referèndum, la consulta ha de ser ferm, directa, i a més és que hem anat al primer pas. Per tant, no tots volem que realment sigui preguntada la col·lació de Catalunya. Per tant, no ho dubteu, que hi haurà molts impediments, el que haurem d'anar sortant-los, i també demano a la gent que està al Parlament que davant de les negociacions, la veritat política per fer-ho. Segurament, saber posar o saber prioritzar segons quins interessos, sembla que ha passat a l'aprovació d'aquesta declaració, en el cas d'una iniciativa de conversència i esquerra. Sí, jo crec que després d'un moment en què no s'ha començat, com voldria dir una cosa que ens ha agradat, que és amb una declaració que no fos només de dos partits, sinó que si proponessin que és un bon moment, quants més millor, després s'ha rectificat, però hem sabut compartir un model. Entendràs que estem diametralment oposats de la política social, que està portant en tema de conversència. Està clar? Sí, que compartim que en aquest moment és necessari canviar una mica l'equilibri. Doncs és el punt de partida del que es comença ara, o de què es va aprovar ahir, veurem com evoluciona tot plegat, no en anirem parlant. Avui hem volut fer les primeres impresions des d'iniciativa amb el portaveu d'aquest partit a l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies, Lluís Montfort. Moltes gràcies. I que vagin molt bé. Fins aviat, bon dia. Moltes gràcies. I continuem amb aquesta ronda d'entrevistes en diferents representants dels partits polítics a municipi Arran, de la declaració de Sobirania que es va aprovar ahir al Parlament. Ara ho fem amb Jordi Salvia, militant de les Cups Plugues. Molt bon dia, Jordi. En primer lloc, la pregunta que comencem és quina valoració ha fet l'aplicació al Parlament de Catalunya en què recordem que l'escup va fer un vot a favor i dues abstencions. Nosaltres vam anomenar-ho un sí crític. La valoració és d'una banda positiva. Nosaltres, òbviament, estem completament d'acord en avançant el procés d'independència. D'altra banda, bueno, el procés, diguéssim, no ens va agradar i és a partir d'aquí on no va ser un sí total, sinó que va ser un sí amb matisos, perquè no ens estava agradant com havia anat el procés de fer la declaració conjunta. De fet, és un sí crític que és una cosa totalment nova. El Parlament de Catalunya, sin més no, va soptar possiblement i s'han sentit crítiques, suposo que dins de les mateixes Cups, a arrendre d'aquesta decisió i d'altra banda, s'ha contemplat amb atenció de veure que és un funcionament que s'ha d'avisar quan entrava al Parlament, que seria diferent del que estem acostumats. Sí, bueno, de fet, dins de la CUP, realment, hi va haver un gran debat. De fet, va ser tot un dissabte. Mati, tard de debat en un consell polític, on va costar molt acabar de prendre una decisió, perquè dins de la CUP, hi ha diferents punts de vista i amb diferents veus. I al final, valorant tots els punts de vista, el consell polític va arribar a la conclusió de la forma d'expressa, de la forma més aviant el que era el sentit. La militància de la CUP va ser donar un vot a favor, i en sí, estem d'acord amb el procés. Nosaltres no el volem tallar, d'altra banda, volem que sigui d'una altra manera. No podem obviar-lo, i hem de ser quarents amb el discurs, però pica té la CUP. No sé si en funció de... És a dir, si els vots de la CUP haguessin estat més determinants, o si en va ser més determinant. Jo crec que es pot fer una activitat. Té una feina d'empatia. ¿Tenien en compte les majories parlamentàries? Segurament no. Però jo també imagino que si els vots de la CUP haguessin estat determinants per aprovar la declaració, imagino que també s'hauria tingut en compte algunes propostes que nosaltres presentàvem. Perquè en realitat, tampoc no ens representaven cap problema. que ens hauríem de fer un procés a tothom. A totes les regions dels països catalans, simplement que es tingués en compte quin és el nostre marc nacional. Després, el tema de la Unió Europea, i que fos amaufamisme, es podria haver habitat per la directament de la Unió Europea, i no haver lligat la declaració a una determinada ideologia. I el tema de la mobilització popular creiem que és evident que, en aquest procés, no només hi pot estar l'aeropolítica, sinó que també hi ha d'estar la gent del carrer. M'imagino que ara treballareu justament per aportar... o per treballar en aquesta línia i poder fer aquestes aportacions. No sé per això com veieu el futur de cara a court termini. S'ho optimistes, us fa por tot plegat com ho viveu vivint. El futur del país, de sort. Arran d'aquesta declaració, el futur de cap on pot es pot anar. És a dir, en aquest sentit de sobirania, cap on es pot anar tot plegat? Bueno, a veure, de moment aquesta declaració, si no hi ha més gestos d'Hereda, quedarà una mica en paper mullant, ara s'ha de seguir un full de ruta, que esperem que no estigui només dissenyat pel govern i el soci de govern per dir-ho d'alguna manera que seria esquerra, i que també tinguem compte les altres formacions que estem obertament a favor amb el dret a decidir i la independència de Catalunya dels Països Catalans, i també que tinguem compte tots els agents socials que estan participant en aquest procés. Doncs moltes gràcies, Jordi Sàlvia, militant de les CUPes Plugues, per fer aquesta valoració aquí al Justa de la Fusta, d'aquesta declaració de sobirania que es va aprovar i al Parlament. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. I aquesta hora continuem parlant de la declaració de sobirania que es va aprovar i al Parlament de Catalunya. Hem estat parlant a la segona hora del programa, hem parlat de la valoració que hem fet en diferents partits polítics, hem parlat amb Converrencia i Unió, amb Junts per Sant Just, amb iniciativa i l'ESCUP, per tant, amb els seus representants polítics, aquí al municipi, l'Ajuntament de Sant Just, amb el portaveu del PSC a Sant Just. Joan Vasaganyes, molt bon dia. Hola, bon dia. I primer de tot el que fem és preguntar, doncs, quina és la valoració que es fa de la aprovació d'aquesta declaració de sobirania i el Parlament, tenent en compte també que en el cas dels socialistes, es va votar en contra, accepta cinc diputats que no van votar justament per expressar el seu rebutge amb la posició que acordava el partit. Bé, en primer lloc, evidentment, doncs, quan un grup parlamentari no vota de forma cuasionada, per un costat vol dir que hi ha diferents sensibilitats dins aquest grup, i parlar-la, doncs, que hi ha extensions que, evidentment, no es poden negar. Nosaltres, aquí a Sant Just, no veiem amb els ulls d'aquesta declaració, perquè entenem que la democràcia estava per sobre de qualsevol normativa, sempre i quan respecti els dels humans, i crec que, en aquest cas, és incoestionable que així és. El que passa és que també entenem que hi havia persones dins del partit que volien que aquesta declaració es pogués traduir. En forma que tingués validesa jurídica. I aquesta declaració és una declaració política, però no té validesa jurídica. I aquí rau el fet que ha provocat aquest vot diferenciat que hi ha hagut dins del grup parlamentari. De fet, en pràcticament tots els partits hauran de tot plegat, hi ha hagut discrepàncies, i ha hagut des del que també s'ha sentit en el cas de Converència i Unió, també els Estira i Arrons, que hi va haver entre els diferents partits hauran d'intentar arribar a un consens, també amb el partit dels socialistes, o fins i tot parlàvem abans amb l'escup que també ens deien. El crític que van fer hi havia posicions dins del mateix partit que tampoc no acabaven de veure-ho. M'imagino que són paraules majors, que es parla amb majúscules i són temes que no són poca cosa, i és normal que hi hagi tot aquest conjunt de discrepàncies. El que passa és que en el cas del PSC és el que s'ha traduït en una discrepància més evident en el cas d'ahir al Parlament de Catalunya. Aquí s'enjust, per exemple, ahir l'alcalde Jure Perpinyà també va expressar la seva opinió a través del Facebook, que va en la línia en què ens comentaves ara, i fins i tot a la concentració que va haver a la plaça, hi havia representació socialista. Suposo que el que passarà ara, m'imagino que és que s'intentaran acostar a posicions dins del mateix partit, o com ho veieu? Ho desconec, seria bo que així fos. Jo crec que una mica la diferència de criteri és que alguns van interpretar que el que es va votar ahir al Parlament era una declaració política sense vinculació jurídica, i que, per tant, com a concepte, s'havia de votar a favor dels drets de cidi, o, com a mínim, no es podia votar en contra. Aquí, un grup de parlamentaris no va voler votar en contra, i altres parlamentaris, que són certament la majoria, van entendre que aquesta declaració no era només un fet polític, sinó que també era un fet que havia d'anar acompanyat de passos a nivell jurídic. I, com que no els vam veure clars, van votar en contra. Jo vull pensar que el meu partit està a favor dels drets de cidi, perquè, al contrari, seria... jo crec que seria preocupant. Clar, però d'alguna manera, el que es tradueix del no d'ahir, que no és ni una abstenció justament contrari, no? O com vols dir? No se'n tenen. És a dir, que vol pensar que està a favor del dret de cidi, però amb el vot, directament, a un no, encara que sigui per aquesta qüestió jurídica, el que fa doncs és distanciar-ho d'aquest sí o d'aquest sí, però... Però jo avui ja estava escoltant el portaveu del govern, i estava dient que aquesta votació, en el moment que és fàcil, no tindrà vinculació jurídica, que farà com una consulta com es va fer amb el Sant Just Decideix. Jo, sincerament... No sé si hem d'estar fent permanentment consultes que no tenen una vinculació jurídica. Jo vull votar per decidir si vull seguir formant part o no d'Espanya, però anar votant per mostrar un malestar, o per una conformitat, però que llavors no l'han demà, no estudieu gens res. No sé si no es votarem una mica al poble de Catalunya, i no fem votacions que no es sedueixen després... que no tenen una repercussió real, no? No, està clar. Tornant ja per acabar el que comentàvem al principi, que en principi des de l'Ajuntament de Sant Just o de la secció socialista, la posició estava més aviat, però potser d'aquest sector crític, no sé si s'ha nadarit en aquest comunicat que es va expressar ahir, o hi ha alguna manera d'intenció de fer-ho saber, o simplement es deixarà de banda. El comunicat que... De les cinc diputats del PSC. Després d'aquest comunicat diferents, representant socialistes, molts fien referència de la zona de lleida, van expressar al seu suport aquests cinc diputats, exacte. Sí, jo no m'he tingut l'oportunitat de llegir amb el manifesta, i vam tenir una reunió, una executiva, encara no era amb coneixedors d'aquest gesti d'aquest comunicat. I, evidentment, se la reconeixen, i de l'inter va ser uns desvals, hi havia una certa commoció. No és normal, insisteixo, que en un grup parlamentari hi hagi diferents vots. I el que ens hem proposat és, evidentment, es van sentir diferents opinions i diferents estats ànims, i el que ens hem proposat és referar una mica al cap a 24 a 48 hores, i és un futur molt immediat, suposo, que alguna decisió, per exemple. Però ara permetem que tampoc no t'avanci l'aconteixement. Ens n'anirem parlant. Moltes gràcies per fer aquesta valoració de manera més o menys immediata de la declaració de Sobirana i el Parlament. Porta veu de P.C.S. en just, jo em vas a Ganyes. Gràcies i molt bon dia. Moltes gràcies. Ara passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia i continuem amb aquesta ronda d'entrevistes per fer-nos portaveus polítics, o representants polítics, dels diferents partits aquí i a Sant Just, aquí al municipi. Ara ho fem parlant amb el número dos del Partit Popular a l'Ajuntament de Sant Just, que és Òscar Hill. Molt bon dia. Un moment que tenim, ara sí, aquest micròfon, ara sí que tenim. Però primer de tot el que hem anat fent aquest matí és preguntar una valoració sintètica de la aprovació d'aquesta declaració de Sobirania i el Parlament per part del Partit Popular. La nostra valoració és molt coneguda i pública. En qualsevol cas, no la compartim, la declaració, perquè ho hem votat en contra, clarament en contra, no com altres, que han fet coses estranyes. I és que no entrenem a valorar-la, perquè és una posició molt evident la del Partit Popular, en aquest sentit. Tot i això, el moment d'ahir es va votar, i com ja s'havia dit des del principi, pràcticament va votar en contra d'aquesta declaració de Sobirania, que va ser el moment de votar, van fer un altre gest, com per acabar de senificar aquest noi, aquest rebut, que va ser aquest, aquest abam donat al Parlament, en el moment en què un cop s'havia votat. Aquesta posada en escena és justament per fer-ho més evident. Suposo. Clar, jo no sé exactament què va ser la raó. Bé, però al final no és substancial, només és una posició externa. Sí, suposo que va ser per reformar el vot. Si em pregunta si jo ho hagués fet així, dic que no, però no té més importància. És un actitud. De tota manera, està clar la policia del Partit Popular, i això hi havia dubtes, sobretot era què passaríem al Partit dels Socialistes, i, finalment, hi van haver aquests vots negatius, aquests altres diputats que no van votar. Tot plegat, de tota manera, deixa aquesta majoria per aprovar aquesta declaració, i ara, de cara a pensar en un futur, hi ha diferents posicions. Això és qui es n'anava, no? Vull dir, hi ha una posició més o menys clara de conversència d'unió esquerra i iniciativa, i les CUP, fins i tot, amb els matíros que calgui, després hi ha aquesta posició també rotunda de Partit Popular i Ciutadans, una posició no mica encara ambigua, potser, o menys amb segons quina part del sector del Partit, del Partit dels Socialistes, però tot i això fa pensar que seran mesos intensos a l'hora de plantejar-se tot plegat, o com ho veieu? Com creieu que és especular, eh? Sí, sí, a mi m'agrada molt, especular. M'agrada molt. La política, no? Sí, la política, m'agrada molt. Què creieu que ens espera als propers mesos? Pensa, ara, per començar, vaig una mica al passat, jo crec que d'aquestes declaracions ja es va provar alguna, eh? Vull dir que aquesta no és la... Amb menys embargadura, no? Bueno, la que li vulguem d'una, tots, perquè la declaració que es va provar, si no recordo malalt, el 98, ja declaraves un estat soberà i el dret d'autodeterminació. Vull dir, m'he sentllat l'explicació. Que passa aquí es vol anar cap a la consulta, que a mi és el kit de la qüestió per què passa per aquí. A mi és la declaració, perquè sabem que volem anar cap a la consulta, però si no, tampoc ha portat res més que no s'hauria dit ja en altres declaracions. Vull dir que això ja és com una mica repetit. És per desdramatitzar-la una mica, perquè sembla que sigui això que demà s'acabarà. I cap a on anirem? És complicat de dir. A mi em penso que no anirem enlloc. Seríeu que s'arribarà a fer, per això, una consulta? No, jo crec que no s'arribarà bé. S'habitarà per... El procés no tirarà endavant. Ja tenim un antecedent. Per sembla que tothom s'ha oblidat del plenivarretx. És que és molt resent, a més. I aquesta tensió que es genera... Dona la sensació que els polítics i la premsa i determinat àmbit petit de la població estan molt més tensionada i transmitim una tensió que realment la població no té. Això com una reflexió primera. I ja que parlem des de Sant Lluís, ahir es van reunir 150 persones, que no arriba a ser 1% de la població de Sant Lluís, per defensar si és realment un moment històric com s'està transmetent, que té un respaldo a aquest moment històric, visible, petit, 150 persones, en el moment històric de la declaració, de la soberania de Catalunya. Jo crec que aquesta lectura el també nosaltres i la resta de grups l'hem de fer. A veure si és un tema autoalimentant aquí un tema, i respectar la consulta, i no et deixo parlar, respectar el que serà la consulta, jo sincerament crec que no es farà, perquè no entra al marc jurídic espanyol, i de vegades pensem, des d'aquí de Catalunya, que hi ha com una relació bilateral entre l'estat espanyol i l'estat català, o la representació de l'estat de Catalunya, però és que no és cert. Doncs aquesta és l'opinió del número 2 del Partit Popular a Sant Justa, moltes gràcies per venir aquí al Justa de la Fusta i explicar-nos-ho. Gràcies a tu.Que vagi molt bé, bon dia. La veritat de Sant Just, l'hora de viure. 2 minuts i 2 quarts d'una de migdia, d'aquí una estona parlarem de teatre, com que diria, us equestoren la mica d'oenyes. Avui anem una mica més tard, perquè, com dèiem, estem fent aquesta ronda d'entrevistes dels diferents representants polítics de Sant Just. En relació a la declaració de Sobirania, ara ho fem amb Charles Ablett, portàvem de Sant Just. A mi de tot, la pregunta doncs, quina valoració fan del que va passar ahir al Parlament de Catalunya de la aprovació d'aquesta declaració de Sobirania amb el vot en contra en aquest cas de Ciutadans, també. Home, jo crec que una mica era una cosa esperada. De totes les maneres, crec que això no passa de ser més que una altra brindissa al sol, una altra pas cap a ninguna part. És un pas no endavant, sinó un pas enrere, que ara, per exemple, haurem de resoldre els problemes de l'economia que tenim a Catalunya, amb els gairebé 900.000 aturades que tenim a Catalunya. Passos com el d'aquí no ens ajuden gens a millorar la nostra efectivitat i la nostra capacitat de generar empleo pel nostre gent. De cara a un futur més o menys immediat, creieu que passarà, creieu que es farà una consulta, que tot quedarà de moment en paraules, com ho veieu? Jo crec que això no crec que passarà res. Jo crec que és molt soroll, però la veritat és que no crec que gaire cosa pot sortir de aquest camí sense que faci d'una forma legal. I per això m'alegro que els partits socialistes ha vingut a respectar el fet que el Parlament de Catalunya no és sobirà. El Parlament de Catalunya només és una part de l'enganatge del govern de l'estat d'Espanya. I jo no sóc espanyolista, no sóc ni espanyol, sóc britànic, però el tema és que, com per exemple, algunes de les declaracions que faci a l'Ajuntament en favor dels 3 de les dones de la Índia, o el cos de que destil és una declaració molt bonica, però en aquest cas és una mica perillós, perquè dona peu a grandir l'escletxa que s'està formant, que algun s'està intentant formar entre els diferents comunitats que viuen aquí a Catalunya. I això em sembla molt perillós i no crec que va bé. Jo crec que una cosa que potser que no sé comentar fins ara és que allà, precisament, va ser l'aniversari de quan Pau Claris va nominar rei de Catalunya, Luís Trecer, de Bourgou, com a part final de la guerra dels Senadors. I jo crec que allà l'Artur Mas s'he regit en una nova mena de Pau Claris, i això no crec que és bon pel poble de Catalunya. Doncs és l'opinió de Ciutadans respecte a aquesta declaració de Sobirania. Hem sentit, doncs, el Xalzablet, portaveu de Ciutadans aquí al municipi. Moltes gràcies per atendre'ns aquí. Crec que és una nova cortina de fum per tapar no els kitsxos de corrupció, sinó les papats de corrupció que tenim aquí a alguns partits polítics. Doncs moltes gràcies, Xalz, per atendre'ns aquí just a la fusta. Que vagi molt bé, gràcies i bon dia. Gràcies, adéu. Ara passen 11 minuts de les 11 i parlem de música, perquè aquest divendres al vespre torna el cicle de jazz a la Teneu de Sant Just, com el divendres últim de mes del mes de desembre. Aquest cop serà en Mariem Baraona-Quintet, a les 10 de la nit, a la sala del cinquantenari de la Teneu, i les entrades es poden aconseguir per 10 euros pels socis i 12 pels quina us són. Un concert que forma part, com dèiem, del cicle de jazz que la Teneu va estrenar a finals de desembre, i ara en parlem amb Demi Gómez, un dels organitzadors d'aquest cicle. Molt bon dia. Una bona iniciativa que, a més a més, va començar, com dèiem, el desembre, i un concert que van a veure-ho bé, no? Sí, la veritat és que sí, estem força contents amb l'èxit del primer concert. Va assistir força gent, i tothom va quedar molt content, els músics van disfrutar molt, i els separadament es van ser importants i sentits. Cosa que sempre s'agrada ells. De fet, aquest ara és el segon concert d'aquest cicle, explica'm una mica qui són, aquest quartet o aquest quintet, vull dir, que vindrà aquest divendres a tocar qui s'enjust. Aquest quintet que està format per la Marian Barona Quintet, qui és la cantant, que és la líder del Quintet, l'acompanya a la trompeta del Rocky Albero, al piano Gerdarnietto, al contrabaix del Peralueve, i a la bateria al Pinyo Martí. La Marian Barona ha sigut sempre, des de fa uns quants anys, una acompanya inseparable de la Vea d'Ixcelen, una de les bandes emblemàtiques del nostre país. I la seva trajectòria dintre de Catalunya és força important, a la bestia del taller de músics, i actuada a diferents festivals i a diferents sales de Barcelona, principalment. Per tant, suposo que un nou important, que tindrem a Sant Jústia aquest divendres, que cap als que desconeixen tot el tema no la coneixeran, però qualsevol que sàpiga una mica o que tingui una mica d'idea d'aquest tipus de música, pot saber que és una bona figura per veure aquest divendres. Exacte, a més, Marian és... d'esplugues, és... Ah, mira. I que diguéssim que és una persona reconeguda dintre del bai jubregat, sobretot. A més, és una gran artista i que anima moltíssim el públic i s'entrega totalment a les seves actuacions. Clar, perquè de fet, aquest concert, suposo que... m'imagino que és un concert en el sentit, doncs que hi ha una banda que toca, però el C. Jazz, suposo que, d'alguna manera, també el públic acaba implicat, no?, tot plegat, d'alguna manera o altra. Doncs sí, amb el jazz, normalment... comença amb una melodia i després es van fer improvisacions solos de cada instrument, o dels instruments solistes, i llavors, habitualment, després de cada solo, la gent sol aplaudir, amb el qual, d'alguna manera, intervet, també, el públic. Clar, i suposo que en funció de la resposta, també, d'alguna manera o altra, és el que acaba de portar o de guiar el camí que pren els músics aquella nit, no?, m'imagino, que mai és el mateix concert. Exacte, a més, el públic forma... és una plaga important de la motivació dels mateixos músics, com s'entregui el públic, doncs els músics també s'entreguen. Està clar. Qui s'ha enjust d'anar d'aquest cicle de jazz? Hi ha moviment, per això, en general, del circuit del jazz, per qui elabora? Doncs sí. El que es va jobregat, hi ha diferents sales on es fan actuacions de jazz, moltes vinculades a... els ajuntaments, o ateneus, o d'aquest estil, i, a banda, hi ha, de veritat, que hi ha molts grups d'aficionats de jazz, no?, i, inclús, músics professionals que estan establerts al vagi obregat. Per tant, doncs vol dir que tenim bona collita, per aquí a l'abora. Exacte, el concert, per exemple, l'anterior del Toni Solà IV, del 28 de desembre, el bateria en s'enjusta, que és l'estiu apí. Per tant, doncs tot està... tot està una mica relacionat pel que veig. Exacte. Aquest cicle que s'ha estrenat, com deies, a finals de desembre, aquest divendres hi ha un altre concert, aquest que estem explicant ara, aquest de Mariam Verona Quinted, i n'hi ha un parell més de programats. Doncs sí. El 22 de febrer tenim els de Diego Brothers, que són dos jazzmans enrerevants a Fincaça, Barcelona. No són catalans, són vascos, però fa molts anys que estan aquí, i, per tant, se senten totalment catalans. En veig el seu company a l'Ajosebet Respai, el Piano, però l'ho he fet al contrabaix, i al Casper Sanchals, a la bateria. Després, el 5 d'abril, tindrem un trio important, que és el Marco Mezquí de Trio, que és un pianista que, en aquests moments, està agafant molta força, i de fet, el 2011, se li van donar el premi del millor músic de jazz de Catalunya, i, amb ell, l'acompanya, el Marco Loicari contrabaix, i el Carlos Falanga a la bateria. Per tant, doncs bons noms, també els que tindrem aviat per a qui s'enjust. Exacte, jo crec que m'ha aconseguit un cartell així variat, i m'ha aconseguit un. Doncs surt la idea de fer un cicle de jazz aquí en municipi. Com va anar tot plegat? Fa uns anys, aquí, a Sanchús, hi havia hagut una certa activitat de jazz, que en Ginestar s'havien fet concerts, separador, etcètera, i una mica això s'ha deixat de fer, no? A nosaltres, com que, a més, tenim una revista on l'any de jazz i saxos, que és Saxons Magasín, i una mica prestat amb tan vinculats del jazz, em pensava que podia ser una bona idea de fer-ho aquí. A través de la Teneu, amb els senyors de la Junta de la Teneu, una mica casualment va sortir aquesta idea, i a tothom li va agradar i, bueno, aquí estem. Suposo que ara hem dit que portem un concert, aquest i ben de desneure un altre, i aquests dos més de programes, i m'imagino que, si tot plegat funciona, la idea és que se'n puguin programar més, que no sigui un cicle puntual, sinó que pugui continuar. Exacte, volem que això tingui una continuïtat, i, de fet, hem avançat en aquests quatre concerts, una mica per veure què passa, i després vull donar-li més força. Esperem que vagi tot molt bé, recordem-nos que aquest divendres, del divendres 28, van a prou bé, i aquest divendres el concert serà a les 10 de la nit, a la sera del 50 de la Teneu, i, més o menys, quina dura de té un concert d'aquests mesos? Normalment, solen durar una hora i mitja. El que passa és que, com diem abans, depèn de la resposta del públic, i així es posarà la llarga, molt més com l'altre dia, que pràcticament van ser dues hores de concert. Déu-n'hi-do, per tant. Si els músics se senten agurs, i el públic també normalment s'allarga, i llavors et miren el tema dels visos, que poden ser un o dos, o els que ells vulguin. O sigui, que està clar que serà poc programada, vull dir que hi haurà una part programada, però que tot plegat pot acabar agafant un to o un altre en funció, també, de com tingui ganes de passar-s'ho al públic. Exacte. Serà aquest divendres a les 10 de la nit, a la sera del 50 de la Teneu, l'entrada a la costa de 10 euros per als socios i socies, i 12 per als que no són aquest concert, que forma part del cicle de jazz que ha programat també a la Teneu, i avui n'hem parlat amb un dels seus unitadors en Demi Gómez. Moltes gràcies per explicar-nos aquells justes de la fusta, i que vagin molt bé, molta sort. Fins demà a poc hospital.