Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. I aquesta hora saludem Joan Vasaganyes, portaveu del PSC per parlar d'actualitat de Sant Just i a un nivell també més general. Bon dia. I primer de tot, ja que la setmana passada hem de tenir plena municipal, ens agradaria començar a parlar amb un dels temes que es va tractar tant el plen municipal, com també ja n'havíem parlat tant amb l'alcalde, com també amb el portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sant Just, però bé, en tot cas com que el vot dels diputats socialistes arran de la declaració de soberania al Parlament va ser contrari, el fet que aquí Sant Just el PSC votés a favor d'aquesta declaració és significatiu, per tant doncs val la pena parlar-ne d'alguna manera. Un vot doncs que es va decidir fer diferent del que havia marcat el partit? Sí, ja sé que a vegades costa d'entendre, però el partit socialista és un partit plural, i de fet aquesta pluralitat ja va quedar palesa durant el plaer del Parlament en què 5 diputats no van seguir a la disciplina del vot del partit. I nosaltres, doncs, el vot que hem fet en el plaer del mes de gener anava en coherència amb el vot que vam fer el mes d'octubre, en què ja vam discutir i votar en el plaer de l'Ajuntament sobre el plaer de decidir, en aquella ocasió vam votar a favor i en el plaer de la setmana passada també pels mateixos arguments. Heu rebut mostres de suport o d'agraïment, o al contrari, heu rebut alguna crítica negativa per part de gent del poble o de companys de partit, alguna cosa? Jo, personalment, ni l'una ni l'altre. Parlo com a Joan Bassaganyes, no sé si l'alcalde, que és molt més conegut que jo, ha rebut mostres d'afecte o de rebutx i també desconeixi en Ramon López, que és el nostre primer secretari, li ha passat el mateix. Avui ens veurem perquè tenim assemblea i ja els hi preguntaré. D'alguna manera suposo que no deixo de ser una emoció, però segons com, suposo que el caràcter simbòlic que pot tenir, no només en just, sinó com en altres municipis on el PSC també ha donat aquest vot de suport, suposo que d'alguna manera doncs és un tema que es pot tractar o que pot aparèixer o poden rebre justament els dirigents del partit en aquest sentit. M'imagino que encara que sigui per fer veure aquestes discrepàncies o aquesta pluralitat. Sí, és que en aquest tema, jo què observo amb converses amb altres companys del partit, és que hi ha molta pluralitat, sense anar més juny, la setmana passada es va votar aquesta mateixa emoció en tres ajuntaments diferents del vaig obregat, Castell de Fels, tot el nostre grup va votar en contra de la emoció, nosaltres vam votar tots en bloc a favor i a Molins de Rei, que tenen 5 regidors, 3 van votar a favor i dos es van abstenir, una mostra de la diversitat d'opinions que hi ha al nostre partit. A mi m'agradaria llançar una llança a favor d'aquesta pluralitat, a vegades les discrepàncies en l'interior dels partits, des de fora es perceben com una debilitat del partit i jo crec que hem de començar a acceptar que els partits són plurals, que hi conviuen diferents sensibilitats i que és bo que aquestes diferents sensibilitats s'expresin lliurement. A vegades, dins de la teva professió del periodisme, per un costat us queixeu molt que els partits són monolítics, que no són democràtics, i al mateix temps, quan floren aquesta pluralitat, aquesta diversitat, llavors també és crítica. Per tant, hem de començar a admetre que en el context actual cada cop hi haurà més llibertat dins els partits i també més pluralitat, perquè jo crec que els partits, tal com han estat concebuts fins ara, estan en procés de desaparició. Anem cap a un sistema de partits més semblant al nord-americam, en partits més oberts de la societat, i per tant més plurals. Crec que només els partits que sobrin a la societat, doncs, sobreviuran. I estem veient exemples a França, però també a Itàlia, i estic convençut que properament els viurem al nostre país. De fet, justament aquesta idea de la pluralitat, en el cas de la CUP, que és un partit nou que ha entrat, doncs també diem que ells per saber, o per decidir què feien o no, en el cas de la declaració de Sobirania, que també van estar tot un dia debatent entre ells, que era el més adient, el que passa quan passen els partits més grans, sense voler, potser perquè ho hem anat veient durant tants anys, s'espera una resposta conjunta, aparentment, si més no de cara cap en fora, sense aquests matisos, suposo que és el que... Sí, l'altre dia estàvem una calçotada parlant amb els companys de la facultat, i vam parlar de política, perquè aquests dies es parla molt de política, i... i va sortir el tema de la votació de la CUP, i hi havia gent que ho criticava, i ja vaig pensar-me. Estem... una mica el que et deia abans. Estem dient que els partits estan tancats en si mateixos, estan hiats cada cop més a la societat, i quan hi ha un partit que fa un esforç per realment reflectir el que pensa la seva militància o els seus simpatitzants, ho critiquem. I em sembla que en aquest tema hem de començar a obrir les nostres ment's i acostumar-nos a aquestes mostres de diversitat, no? Potser per tant que no existeixi tampoc la disciplina de vot, llavors, no? En aquest cas? Jo ja fa temps que em sembla que hauríem d'anar cap aquí, però aquesta és una opinió molt personal. De fet, suposo que amb mesura que vagi avançant, o que vagi avançant aquests anys complicats també, no només a nivell polític, sinó a nivell social, i per tant, doncs que són uns anys de molts canvis en molts sentits, potser també canvia tot aquest sistema, i un dels temes que també està sobre la taula i que s'ha parlat més últimament és el de les listes obertes. No sé si és el que volies dir quan parlaves d'aquests països. Està tot molt lligat. Per una vegada estic bastant d'acord amb el que comentava ahir, l'espera en seguir-ne, els sistemes de partits han de canviar. Avui en dia són partits molt tancats, que no m'agradaria generalitzar perquè en alguns casos és molt més demàtic aquest sistema, però funciona bastant el clientelisme. Progresa la gent que no es mulla gaire, que no contadiu mai els dirigents, i això fa que no sempre arribin a dalt els que estan més preparats. I allò deia l'espera en seguir-ho i ho comparteixo plenament. Jo crec que si es dona el sistema electoral aconseguirem que els partits siguin més oberts, que la gent s'interessi més en la política, que la societat fiscalitzi més els polítics, i d'aquesta forma també s'avitaran en molts més casos de corrupció. Avui en dia tenim una ciutadania molt allunyada de la política i aquest és un terreny abonat que els oportunistes entren a formar part de la classe política i s'en aprofiten. Justament suposo que va lligat amb aquest acúmodament, que durant tants anys ha funcionat aquest sistema sense potser intentar replantejar-lo o avaluar-lo, i ha sigut des de dintre o fora la mateixa societat, i ara el que està passant és que potser no ens n'adonàvem, que hi havia tots aquests casos que ara cada dia, des de fa uns mesos, estan esclatant. Però com a ciutadania hem estat també poc exigents, perquè ara que tothom està demanant mesures per evitar la corrupció, n'hi ha una que es pot fer, que depèn de nosaltres mateixos i que no cal cap llei, i és no votar a partits polítics tecats per la corrupció. I en molts llocs han guanyat partits polítics que han tingut una gestió molt opaca i han guanyat. Els ha votat lliurement la gent. Per tant, jo crec que tots som corresponsables d'aquesta situació que hi ha actualment, que realment és bastant vergonyosa. I des de dins, des de la classe política, quan apareixen tants casos, d'aquests casos de corrupció, com ho viu? Vull dir, sentiu... No, és que jo no em sento formapada. No, però d'alguna manera, formes part d'un ajuntament. Per tant, d'alguna manera o altre... Sí, jo soc un ajuntament petit, nosaltres, jo com a mínim personalment, veig tot aquest món de les altres esferes pràcticament tan lluny com tu, vull dir. No em sento... Per tant, aquesta distància que, per exemple, entre la gent del carrer i quan apareixen aquests casos s'aixample cada cop més, suposo que es comparteix. Sí, efectivament, sí, sí. És el meu punt de vista, també, sí, sí. I estem parlant, recordem que estem parlant amb Joan Vasaganyes, porteu del PSC, hem començat parlant de la classe de sobirania, ara estem parlant de corrupció. També li volia preguntar, per el cas del partit dels socialistes, aquí s'han just, per exemple, el PSC, recordem que govern a Ministri i a Esquerra, des de fa temps, tot i que, de fet, des d'aquest mandat, però ja havia existit aquesta aliança, ara és una aliança potser poca habitual, però aquesta setmana, per exemple, l'ex-divutat socialista Toni Comín reivindicava, des de la venguàrdia, aquest camí, a l'hora de plantejar-se el futur del partit dels socialistes, creu que és un camí que es pot traslladar a nivell més general, o que ara és una aliança d'Esquerra, és a dir, un futur tripartit, o que és una cosa que ara és impossible de pensar-hi? Bé, ara mateix és impossible, perquè Esquerra ha optat a nivell nacional per donar suport a Convergència Unió, una opció que jo considero molt legítima, i que, a més a més, pel que diuen les enquestes, els hi estan amb prou bé, no? Per tant, jo entenc els plantejaments del Toni Comín, però entenc també que en aquests moments Esquerra Republicana difícilment es prestaran d'aquest joc. Jo crec que sí que, per compte amb l'iniciativa, tenim molts denominadors comuns, i jo no sé de quina forma, però jo crec que sí que s'haurien de plantejar estratègies conjuntes amb l'iniciativa, efectivament. Doncs avui hem parlat de diferents temes de l'actualitat amb el portaveu del PSC, Joan Vassa Ganyes, moltes gràcies. Abusades. Que vagi molt bé. Bon dia. 5 minuts i arribem a dos quarts de 12 del matí. Aquesta hora parlem de l'associació general d'Eloi Alfaro, que prepara per aquest dissabte el dia de l'Orient Equatoria i el dia de l'Amistat. Hi haurà xerrades, música i audiovisuals durant tot el dia, el passat gestrup número 2. En parlem aquesta hora amb la presidenta de l'associació general d'Eloi Alfaro. Molt bon dia, Lusifàries. Muy buen día. Distinguidísimos radio escuchas de Radio Sánchez Ber. Gracias por la llamada. Aquí estamos, como siempre, colaborando con toda la comarca. Com serà l'acte d'aquest dissabte? Què es farà? De principi, estem amb les exposicions que són de los pesebres, grauriano i ecuatoriano. Això no terminarà fins de dues setmanes. S'estan invitats tot el públic, perquè és acte per a tots. I agraeixem també la cordialitat que han tingut de visitar-nos, perquè la realment ha estat molt valiosa la visita dels vecinos, de escoles, de col·legis, de grups, de diferents associacions. No només de la comarca, sinó de Barcelona. Com és l'exposició? Són els pesebres graurianos. No se lo puedo explicar, hasta que no lo amires, para que te hagas la idea. Talvez Andrea, que estuvo por allí. Barcelona está exhibiéndose desde el tibidabo, entre comillas, que Jesús nació bajo el tibidabo y termina en el puerto. Luego tienes en la mitad todo lo que es la obra de Gaudí, como la familia. Per això són pesebres gaudinians. Sí, es muy precioso la verdad. Y el otro es de mi país, representando las cuatro regiones. Costa, bañada por el océano pacífico. A las 300 millas que tenemos galápagos, con todas sus tortuguitas. Valles Pai. Y la única fauna que existe en el mundo, como es la de Galápagos, representada con figuras propias traídas desde el país. Nuestros pirineos para ustedes, los Andes, donde se ven los volcanes y todo eso. La verdad es que es un trabajo muy minucioso y agradecemos que nos hayan pedido no levantarlo todavía. O sea que la lausura no será hasta después del día de las elecciones de Ecuador, que son el 17, y tenemos mucha gente que viene de terraza, de sabadell, a cumplir con ese voto, con ese derecho que nos da la Constitución a los ecuatorios residentes en España, y van a subir. I l'acte que es farà aquest dissabte, també, que és a dents. Este sábado acabamos de tener un duelo en Ecuador, en la madrugada, no sé lo que diga el Consulado, pero la charrada sí que es la charla en honor al descubrimiento del Río Amazonas, que es el día 12 de octubre de febrero, el Río Amazonas, uno de los más largos del mundo, que fue descubierto por Francisco Rellana, un español. Trataremos que la juventud se empape, se entere de esa historia que no hace bien a todos, y para los catalanes que nos visitan, pues que vayan sabiendo que como la historia de Ecuador no se da en todos los niveles de estudios, pero nosotros como asociación socio-cultural, como el Departamento Cultural de la Embajada, lo llevamos a cabo y la Secretaría del Migrante. És la primera vegada que es taxa aquí Sant Just? No, lo venimos haciendo hace cinco años. En otras ocasiones lo hemos derivado a la Cenàmica, que está en Vilamari 130, hemos hecho otros actos de la asociación allí, porque son entidades gubernamentales que no tenemos un costo, entonces siempre vamos valdiendonos de eso. I acostumen a venir molta gent els altres anys? Sí, siempre. La verdad que sí, gracias a Dios, la asociación el hoy al faro mantiene un estatus muy alto dentro de la cultura y dentro del Departamento de Entidades, igual aquí en Sant Just. I ara acabar, li vull preguntar també qui és el hoy al faro, perquè ens sembla que és algú important, no? Un hombre demasiado importante que está caracterizado como el Condor de América, fue un libertador de ideas, a tal punto que te voy a hacer una breve biografía, si te parece. El hoy al faro delgado nace en Ecuador, de padre español exilado y su madre ecuatoriana. Él tenía muchas ideas y contactó con gente de por acá, sobre todo con catalanes, y por eso se construye el primer ferrocarril entre Quito y Guayaquil, una obra magna que no la ha podido hacer ningún otro presidente. Y ahora en este periodo del que tenemos como presidente está retomando la obra del ferrocarril, lo que lleva a siglo en 1895, ya nosotros empezamos con la obra esta del ferrocarril, pulsada por catalanes amigos del padre del hoy al faro. Per tant, també una barreja de todas las culturas. Es una de las grandes personalidades, la verdad que fue muy visionero dentro de su presidencia. Primero, pues él fue nombrado dentro de una asamblea constituyente, porque había habido similitudes de guerras que no se entendían entre Perú y Ecuador y los gobernantes, y se hizo una asamblea constituyente, lo nombran a él, pero después es elegido por votos. Una de los legados que le dejó a la mujer ecuatoriana, o tal vez por eso la asociación general ecuatoriana llamada como es el hoy al faro aquí en San Just, la mayoría de sus socias mujeres, porque a nosotras en su periodo de la presidencia nos dio un decreto que podíamos ir a la escuela, al colegio, a la universidad, que éramos... Vas a un pasandaban, per tant. Y otorgó porque en la Constitución, y que fue aprobada por, incluido los conservadores, que era la oposición en ese tiempo, también aprobaron en el parlamento, que se llama aquí, para entendernos, y fue aprobado el derecho del voto a la mujer, que para eso es imposible que fuéramos a votar. Molt important. Doncs tot plegat d'alguna manera, és el que es podrà viure aquest dissabte. Aquesta activitat que organitza l'Associació General de l'Eloi Al Faro serà el passat gestruc número dos, el que tenen aquí en San Just, i començarà a les 12 del migdia, durant tot el dia. Avui hem volgut parlar amb la Luciferia, la presidenta de l'Associació General de l'Eloi Al Faro. Quiero aprovechar este espacio distinguida, colega Carmen, porque el día viernes ocho, el consulado invita para todos los oyentes latinoamericanos y que vayan también nuestros propios amigos de Cataluña a conocer todos los proyectos que se están haciendo en Ecuador porque tenemos el retorno voluntario. Como usted conoce ya, estamos pasando momentos difíciles y estamos retornando muchísimas familias para Ecuador. Entonces, el viernes ocho, en el Teatro Apolo habrán talleres, todos para que se informen. Sabemos que hay también familias de aquí de San Just propias que ya se han ido al Tena, al Orient Equatoriano a trabajar. Nuestro país espera con los brazos abiertos, tanto a Catalanes como a los ecuatorianos que van a volverse con el plan retorno. Exacte. Doncs moltes gràcies, Luciferias, que vagi molt bé i bon dia. I sempre estamos a la entera disposición. Perfecte, bon dia. Tres minuts i un quart de 12 del matí, demà divendres les seves continuaran les conferències del Cicle del Paleolític a la Romanització. Aquesta setmana serà el torn de l'arquíòloga Maite Miró, que parlarà dels primers cronitzadors grics i fenícis. Es farà demà les 8 del vespre al local de la Cea, a la Teneu. I ara tenim la Maite Miró, l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia. Bon dia. Fins ara havíem anat parlant. Hem començat parlant d'aquests altres... les anteriors conferències de totes les èpoques, dels primers pagèsos, primers nomes, etcètera. I ara ja parlem de grics i fenícis. Aquest any ja és un pas molt més endavant. Són per tant els primers pobles que es van expandir? Bé, els grics i fenícis aquí en la península, més que una expansió, són colonitzacions puntuals en clau comercial. En el cas dels crics, que sí que és fons de la colonia d'Empúries, però també amb un interès molt comercial. I què és el que més els caracteritza, l'arribada d'aquests dos pobles aquí a la península? El que caracteritza és que ens porta en tota una sèrie de materials i de cultura que influeix decisivament la formació després del que seria el poblament dels pobles ièrics. Aquí hi havia una població amb un sostrat indígena, que venia dels Can Furnas i el Primer Ferro, i aquests contactes amb les poblacions que venien de l'altre cantó del Mediterrani, ja en un primer moment els fenícis, el segle VII i VI, i després hi ha més profeció amb els grics, doncs els que aporta han posat una sèrie de coneixements tecnològics, com les plantacions de la vinya, tipus de fabricació de ceràmica, que l'escriptura que faran, que l'aran en el sostrat de la gent i faran evolucionar la cultura dels pobladors dels Can Furnas fins a poder-se produir la cultura ièrica. És la base, tot plegat, segurament? Sí. O sigui que va servir de base en aquell moment? Sí, sí. I sobretot per tant, el més important seria la part econòmica i comercial, o la clau seria més la cultura? Bé, hi ha les dues parts, és a dir, sí que els primers contactes, evidentment, són comercials, o sigui, de fet, els grics i els fenícis venen aquí, doncs, no amb una voluntat, com s'ha de pensar, a nivell de colonització, no amb una voluntat de balleritzadora, sinó que es venen a buscar materials primeres, o sigui, arriben aquí, és perquè necessiten, sobretot, metalls, que per fabricar el moment en què es comencen el bronç, es necessita estany, són materials que en les zones d'origen, en les mediterranis, doncs, no se'n troben, són materials que es troben més en tot allò que és mediterrani, tant als piquineus com a la zona atlàntica, per arribar fins a l'Atlàntic, s'ha de començar per arribar a les costes del mediterrani, que és el que venen aquí, és a buscar metalles, a buscar materials primeres, per iniciar els contactes, en aquest intercanvi de contactes, tot i que comença a ser comercial, no deixen de, clar, com que porten novetats tecnològiques, coses que aquí no hi ha, aquesta transmissió, la gent se la fan pròpia, però la voluntat de, des quan arriben aquí, no és exportar cultura, sinó que és bàsicament... Concarir, no? No, però no venen a concarir, sí, de fet, venen a comprar, i a vendre, venen a comprar coses que necessiten, i al passada venen productes que s'fabriquen. De fer negocis, no, doncs? Sí, sí. Per tant, quan vam anar aquí, llavors, la relació entre la gent que hi havia i ells, no va bé. En principi, les relacions són... Són comercials. Són comercials, són bones, és a dir, no hi ha una relació entre conflictes, és a dir, bàsicament perquè tampoc no... Tothom d'època dels fenicis, són... Arriben, compren i marxen, és a dir, hi ha algun punt, de la zona del Baixibre, que potser ara es va coneixent, d'enclàus, on hi ha molt material fenici, però sempre hi ha el dubte de si són... són gent que s'instal·len allà, com amb una delegació comercial, o és el lloc on van més sovint a comprar, però la gent que està portant a aquest centre són els mateixos indígenes. En el cas dels grecs, sí que després, quan s'instal·la la colonia de Empúries, que a partir de la colonia de Massàlia, sí que ja es funda una ciutat però també en el mateix sentit de la ciutat, Empúries vol dir mercat en grec. És a dir, es va anar a fundar ja un mercat que ens es fa una ciutat, i les relacions... Si no es coneixen, com que ja havien anat fent pràctiques comercials amb les 3 gent, tampoc no ho veuen on anomenar-se la instal·lació de la ciutat allà, però en el cas d'instal·len la ciutat, és a dir, és a dir, és a dir, són i la ciutat fa en 알ades per anar a vendre els seus productes, però en cap moment els grecs tenen l'intensió de de conquerir el territori, és a dir, fan els çospates amb els pobles que ja existeixen, però no tinen una voluntat de conquerir, en el qual les relacions són coreals. Sí, una mica sí. Els grecs, a banda de comerciar, en algun punt es queden. Clar, per això es coneix més, segurament, el paper dels grecs. Sembla que almenys els que no dominem tot plegat, la qüestió dels grecs la tenim molt més present, que no pas el paper dels fenicis. Sí, a banda de que es queden dura molt més temps, que els contactes dels fenicis duren molt poc temps, perquè comencen amb una edat relativament avançada. Per exemple, a Andalusia comencen molt a avançar. Des del segle VIII hi ha les primeres experiències, i sí que hi ha fundacions, els fenicis, la gent de Tir, funden una ciutat, que és a dir, l'actual Cadis, i hi ha sí que s'estableixen. És on aquests mateixos estan els fenicis de Cadis, com els fenicis de Les, de Tir, que ara ho estarien ara a la zona del Líban. A les seix, a la zona de Catalunya, si la ruta és comercial, es van anar una mica més tard. El primer busca en els metalls de la zona del sud de la península, però després volen obrir rutes cap a l'Atlàntic, i aleshores és quan comencen a tenir contactes a això. Finals del segle VII, principi del segle VI, són els pobles de la costa catalana i de la zona del sud de França, la zona de la Narbona, però en poden fer navegacions penatacions cap a l'interior per no buscar posar els metalls de l'estany de totes les conques mineres atlàntiques. I a Catalunya on és que deixen més empremta? A Catalunya hi ha sobretot dues zones, la zona on es coneix més i on hi ha molta més implantació, és la zona del Baixebre, on hi ha evidentment la ruta, l'inici d'edatació a través del llibre cap a l'interior, i després l'altra gran zona, on s'han documentat moltes importacions i freqüentacions, és la zona de l'Empordà, on després són de l'Empúria, que poden començar a establir aquests mateixos contactes com amb la ruta del sud de França. Això que l'establiment, les contactes a la zona de l'Empordà no es poden deixar posant relació amb tota aquesta ruta del sud de França que ha buscat els materials satatlàntics. Un punt estratègic, no també segurament? Sí, sí. Són totalment estratègies comercials, molt definides. Es poden ser entre mig, pràcticament, si queda tant en tant, pots trobar-te alguns materials, fanícies en altres zones, però això potser ja... pot correspondre tant, potser no tant a l'arribada directa de comerciants fanícies en aquestes persones, a la distribució. És a dir, quan ells van a uns punts, quan ells venen a comprar, però també porten de seves mercaderies, doncs que els mateixos indígenes posant de l'Empordà, aquestes mercaderies no només les consumeixen a la seva zona, sinó que també les van redistribuït, les van venent per a l'altra, per a la resta del territori. Jo vols que és més escadosa, ja no és tant un contacte tan directe com en aquestes zones, que realment els que arriben són els vaixells fanícies que arriben a la costa, amb els seus cascagaments d'amfores, de vidres, de matins, per vendre. Matins produts, no? Sí, fibres, joies, per vendre, per vendre-ho aquí. I la cultura dels crics, els fanícies, creus que encara ens marca una mica la civilització actual, que van influir tant, doncs que fins i tot en coses que fem actualment al segle XXI, venim marcats d'allò? La cultura de fanícia va quedar potser una mica més... En un segon terme, no? En un segon terme, bueno, ens hem de posar els fanícies, vam venir als punys, però és com que després el món romava, va destruir totalment el món puny, i va intentar l'eniquilació total, doncs no ens han arribat, no ha marcat la cultura occidental, en canvi, clar, la cultura griga, perquè ja no estan en el... a partir d'any dels contactes dels grecs d'entre la nostra pròpia societat, sinó que hi ha després, des de la cultura clàssica, de Grècia, com que també ja va passar avui, la mateixa Roma ja se la va absorbir, doncs clar, això sí que ha sigut tota la cultura clàssica griga, doncs forma una part essencial de la nostra cultura, en el que fins i tot en moltíssimes... en la llengua, en moltíssimes paraules, la mateixa biblioteca, en Grècia són una queixa de llibres, són paraules que venen del grec, ho tenim molt arrelat, molt del nostre elèxic normal, no s'entendria sense els grecs. Està clar. Doncs doblegat se'n parlarà amb demà en aquesta conferència, que es farà les 8 del vespre al local de la CES, aquí s'enjust, avui n'hem volgut parlar amb l'arqueòloga, Maite Miro, que és qui em partirà, aquesta xerrada, moltes gràcies, Maite. Moltes gràcies. I que vagi molt bé. Molt bé. Adéu, bon dia. ... Dos minuts i un quart de 12 del matí, aquesta hora saludem el president del Partit Popular s'enjust, Òscar Hill, per parlar d'actualitat del municipi, a nivell també més general, molt bon dia. Hola, bon dia. Primer de tot, ja que la setmana passada vam tenir ple municipal, es van tractar diferents qüestions, i una de les que també va portar més cua, doncs perquè s'havia aprovat feia una setmana, i n'havíem parlat justament, doncs també l'endemà que s'aproves el Parlament va ser la declaració de Sobirania, que aquí s'enjust, a diferència del que va ser el Parlament, es va aprovar, o es va tirar endavant, aquesta moció de suport amb el vot a favor, no només de compresència i unió, i junts per s'enjust, i també iniciativa, sinó també amb el dels partits socialistes. En canvi, partits popular i via democràtica van votar en contra. No sé si el va sorprendre, el fet que el PSC d'aquí s'enjust votés a favor. No, no, perquè el PSC de s'enjust, té certes peculiaritats, que el fan diferencial, és més PSC i menys PSOE, no? I llavors no va ser sorprenent. En qualsevol cas, l'emoció sí que ens va comentar des d'arquip de govern, des de l'alcaldia, per intentar trobar alguna possibilitat de punt de connexió, i ho vam intentar, però no va ser possible, però bueno, ja la coneixíem i també sabíem la posició que prendia el PSC. Suposo que encara que s'hagis trobat algun punt de suport, m'imagino que si finalment la partida popular hagués donat suport, hagués acabat... ha estat sorprenent, per a nivell general, vull dir, que... Segurament avui no estaria jo aquí com a president de la partida popular de s'enjust, que ha sigut tota una... Està tenint la sensació que ha sigut tota una sorpresa. I s'està tenint els programes d'altres ràdios. Vull dir que m'imagino que no, que entenc la voluntat, i que ens sembla justament la mar de bé, però m'imagino que, per part del seu partit, també la posició és clara en aquestes qüestions. Sí, sí, és molt evident, i molt definida, i... i és més complicada que la simplificació que se li vol fer de la posició, el que és democràtic i el que no és democràtic, és una cosa més complicada. No és tan infantil. L'última vegada que vam parlar, justament per tot aquest tema, comentava que no ho veia, que tot plegat s'acabés fent cap consulta, ni res d'això. Encara que tingui aquest punt de vista, en el cas que s'acabés proposant una consulta des del partit popular, per això, en principis, es faria campanya pel nou, o en principi es deixaria de mar, que no s'intervindria en aquest procés, o és una cosa encara que està massa en un procés embrionari per parlar-ne? Home, és un procés embrionari, però posem la idea a la taula si es fes la consulta, seria una consulta, entenc que estaria dintre de la legalitat, i si està dintre de la legalitat del partit popular, entenc jo que tindria, perdona, la posició, que s'evident qual seria, i també defensar-la. En el cas del partit popular aquí, Sant Just, des del maig del 2011, ara farà dos anys, estarem per tant a la meitat del mandat, sense donar-nos-en, potser, va entrar un nou regidor del partit popular, era en T2, Sant Just. No sé si és fàcil, o si és difícil, el paper, en aquest cas, del PP, o fer-ho posició en un ajuntament com el de aquí, Sant Just, per exemple. Hi havia un món local, aquí el municipi, com és la tasca des de l'oposició? A nivell formal és fàcil, perquè el taranà, el tracte i les relacions humanes, fora del que és la posició política, són molt agradables, això és... i espero que els demés puguin dir el mateix de nosaltres. Aquesta és la part personal, perquè hi ha dos passants. Clar, com a qualsevol feina. Exactament. I la part política, doncs, sincerament, també és senzilla, perquè la posició del partit popular és tan clara en aspectes fonamentals, ideològics, econòmics, que no deixa dubtes, que és el que més inseridiu hombre i en era. I després són les decisions de govern de dia a dia, d'anar a fer, coses que no tenen una posició ideològica, sinó que s'han de fer, que són una gran part de les actuacions d'un municipi, doncs aquestes tampoc deixen dubte. És... Penso que potser tindria que dir no és molt complicat, i tenim que fer una... Però la veritat és que és molt agradable, almenys per mi és molt agradable, estar de rellot, i ho disfruto molt, i no és si ens complica. I crec que caldria millorar, potser, a l'hora de fer política municipal, potser no tant en el funcionament dels presos o la relació, sinó coses que calgui intentar millorar. Nosaltres, a Sant Just, tenim una circumstància, i és que som un municipi ric. Això, a mi m'agrada dir les coses com són, i destinem per cada ciutat el pressupost 1.400 euros, quasi 1.400 euros. Per evitar, per demanar-me una família de 4 persones, són a prop de 5.000 euros. Llavors, aquesta posició de govern és relativament còmode, perquè facis... el que facis és com una família. Quan hi entren molts calés a una casa, encara que no siguis molt bon administrador, és fàcil que les coses vagin rullant. I a Sant Just li passa una mica això, perquè si fem la comparació amb municipis que són llindes amb nosaltres, parlem de municipis que assignen per evitar recursos de 800, 700... Aquests recursos que es tradueixen en serveis, m'imagino. Final, tot s'ha de pagar, i són serveis que s'han de pagar. Llavors, governar la casa de Sant Just és fàcil. És fàcil perquè hi ha recursos per governar-la. Nosaltres hem ampliat el pressupost municipal. Sí, sí, en una època en què mira com està tot. No fa falta que parlem de pressupostos d'altres entitats o d'altres governs. Llavors, és una senyal que les coses van sortir perquè hi ha molts recursos, perquè vagin sortint, però que en moltes coses no són eficients, i no es cuida la despesa. Aquesta crítica sí que la fem, i la fem per actiu i per passiva. I en el cas, per tant, d'aquest any de pressupostos aprovats per aquest any 2013, consideren que caldria que no ho hagués augmentat, haurien d'haver estat inferiors. Jo crec que sí. Justament per augmentar impostos. De vegades, que sí, de sortida per una qüestió estètica. O sigui, en relació al context actual. I, com a segon, ha sigut una crítica molt immediata. El govern del meu partit, del PP, a Madrid, del govern central, ordena una pujada de Libi del 10%. I aquí es va posar el crit al cel, com que és bueno. I... I ara ens trobem que s'aplica una tasa al rebut de l'aigua, que no és més que una dissimulació d'una pujada de Libi, que representaria una pujada d'un 3%, ara parlo de memòria, 3 i escaig, que això ja estava incluït al rebut de Libi, però per no pujar a Libi, el posem com una taxa paral·lela al rebut de l'aigua. Quan fa uns dies d'elles, que no, que aquesta pujada del 10% era una injustícia, ara podies començar a justar aquesta injustícia. El govern passa a defensar que és una taxa diferent, i que en principi s'hauria d'aplicar. El govern, clar, defensa el que li interessa, però això és molt evident. En el rebut de Libi s'està posant les taxes de la red de l'aigua. Es van integrar fa anys, i ja està van integrades. I ara aquesta taxa que ja es va integrar al rebut de Libi, no desapareix del rebut de Libi, perquè Libi no ha baixat l'import d'aquesta taxa, i torna a néixer al rebut del... Vol dir que s'estaria cobrant per duplicat? No, perquè l'altra ja ha quedat com una pujada de Libi. Ja no està desglossat en aquest sentit. Però en lloc de pujar directament el rebut de Libi, retoman aquesta taxa de l'aigua. Això pot mirar-lo quan li arribi el procés d'un rebut. I veurà que Libi no li ha baixat i que surt una taxa nova del clavegram o de les aigües. Per tant, el que critica en aquest cas és el fet que es faci d'aquesta manera dissimulada. No em semblaria bé que la gent pagués més pel que té més serveis. Perquè ja el van pujar un 10% per ordre d'algú. És una pujada important. Potser el que es tenia que haver fet és reduir la despesa. No incrementar-lo per su pos. No només incrementar-lo, sinó reduir-lo. Hi ha partides que no són fonamentals per el funcionament d'un municipi. Com per exemple? Hi ha moltes subvencions. Jo entenc que això no em farà guanyar vots. Però el que no vull tampoc és... que la política digui el que volen sentir els votants. Per mi és un hobby. Subvencions amb entitats. Per exemple, personal. No s'està justant amb personal. Jo sé que és dur. Hi ha molta gent que dirà que tothom és necessari segur. Hi ha un exemple que l'altre dia la meva família és d'un poble de terror. Canvio de teva, però és un exemple molt clar. Ara estem en el tema de les surgències que les està tancant a les nits, urgències, en municipis que tenen 300 habitants. I deia un senyor que em va quedar una mica agravat el tema. Perquè deia, no, miri, és que ara si em dono un infar en 20 minuts em moriré. Però hi ha molta població que ja no tenia aquestes urgències al costat. Ja les tenia més de 20 minuts. El nou poble, l'Esteia de Torol, és el que ens trobarem. Perquè l'ideal seria que a cada entitat urbana poséssim un metge. I que aquí s'han just de 10.000 habitants i hagués 17 punts d'atenció de la manera. Si això seria l'ideal, clar, a 3 minuts. Però no es pot pagar. Al final les realitats econòmiques són les que no donen. I estrapolant aquesta comparació que està fora del municipi, perquè de vegades es veu millor el que no és. En aquest estil, les beques per exemple per estudiants, justament en llocs com l'Aregó, es donen amb molta més facilitat que aquí a Catalunya. Això està clar. Que cada administració ha d'estructurar la seva posició. Però potser aquí fem coses que no es tindrien que fer o subvencions que es podien haver ajustat. Aquesta és la reflexió i que és que segur que es pot fer. Recordeu, 1.350 euros per habitant i en municipis que jo no trobo que estiguin als carrers plens de missèria, noia i policia que estan destinant 800 euros per habitant. I alguna cosa sí que es podria reduir, que no és substancial. Per tant, ajustar una mica més en aquestes altres partides. Exacte. D'altra banda, més enllà de tot plegat l'actualitat política dels últims temps i marcada per casos de corrupció que esquitxen molts partits. De fet, tots els partits grans. Més recent i del que més està parlant és el cas com el del cas Bárcenes. No sé si més enllà des d'aquí tampoc no podem entrar en grans qüestions, però no caldria fer una mica més d'autocrítica. Sí, segur. Segur. No és indiscutible, sí. Vull dir que m'imagino que tot tothom és evident que s'ha de respectar la presumció d'unocència, que tot plegat és difícil i que tothom acaba perjudicat d'alguna manera o altra. És molt fàcil criticar quan passa el partit del costat que no quan passa el nostre, però de vegades, quan llegeixes segons quins diaris la sensació és aquesta. De dir, potser pensem una mica tots plegats en el que passa. Ja. Mira, ara... Ara faré un comentari peculiar. Això dels diaris quan tu li estàs donant 6 milions d'euros i és un exemple. Segur que passa... Jo conec aquest. Segur que passen altres entitats públiques. Quan una entitat pública dona calés a un medi de comunicació, hi ha un problema. Un problema democràtic. Perquè aquest medi és víctima. Aquí tenim una frase i que és certa. Qui paga, mana. Si la Generalitat li dona 6 milions d'euros a un medi de comunicació, la voluntat de que el medi de comunicació està comprat. De fet, depèn una mica, suposo que no... Hi ha unes línies editorials concretes, però que després tampoc no... Escolta'm, 6 milions d'euros a un medi de comunicació. És la quantitat que li permet continuar la seva dinàmica i està comprant la voluntat. I podem dir que no, que seran molt honestos, que no, que és que... Com dubto de l'home, ja surto d'aquesta partida, com dubto de la voluntat de l'home, doncs crec que aquestes intervencions en medis de comunicació des de les entitats públiques generen això. Que jo, els meus, són els que m'estan pagant, no els critico. O es critico una miqueta, només. I els de l'altre... Adéu-ho. De vegades també ha passat que aquestes informacions en diaris més o menys pròxims a l'altre partit, no? Vull dir que justament no només sigui... Ho dius pel mundo? O és l'altra ala del partit volar, llavors ja estaria mantant un conflicte d'interès. Saps què passa? Del mundo, crec que tenim una percepció, nosaltres, la gent que no és, diguem, del PP, té la percepció que el mundo... No sé si es pot parlar de... Sí, no? Que és de dretes. Segurament conceptualment sí que potser que és de dretes, però... Jo sempre he pensat que és un diari que no es casa amb ningú. I això m'ho ha confirmat. És a dir, és més indemàndent que potser la razón, o que la BC... Jo trobo que és un diari molt independent. Molt independent. I sé que la gent d'esquerres, com és un diari ideològicament posicionat a la dreta, no ho considera així, però... Les... El president del govern, Mariano Rajoy, li han vingut sempre del mundo. I això és una realitat. Llavors, alguna lectura es podia fer. Clar. En tot cas, aquesta distància que es crea, que tot això també crea entre la gent del carrer i el món de la classe política, què es pot fer? Des del món local es pot fer alguna cosa. Segons com, doncs, també, en el fons, també hi ha qui pensa que aquí li acaba condicionant més coses, també, doncs, l'Ajuntament del seu poble. Es pot fer alguna cosa per intentar... ara dir que aquesta distància, des d'un món tan petit com és un ajuntament, i des d'en aquest cas, en el seu cas, doncs l'oposició. No crec que depengui de les institucions i un ajuntament, és una institució. Crec que és un problema dels partits. No crec que hi hagi una percepció a la gent. Si tu li preguntes a la gent del carrer, entenc que diria que la política està podrida, però si li preguntes pel seu municipi, poquíssima gent diria que té la percepció que el seu municipi, la seva gestió municipal, estigui podrida. Llavors, no crec que sigui un problema de les institucions, tant com dels que estructuren les institucions políticament, que són els partits polítics. És un problema que tenim als partits polítics i que els partits polítics tindrem que solucionar. També, possiblement, en aquesta mateixa línia, potser des d'un regidor d'un municipi, com pot ser ser injust, pot plantejar-se molt diferent la manera d'entendre la política, que evidentment totes aquestes altes esferes, segurament és una breigia que hi existeix, fins i tot dins del mateix partit. Sí, sí, sí. De qualsevol partit passa que hi ha gent que està poc involucrada, des del que només és militant i dona un cop de mà quan arriben eleccions, el que ja dona un pas més endavant, com seria jo, o el que ja fa de la seva vida, la política. Clar, són diferents planos i cada un té la seva responsabilitat i cada un tindrà que assumi la seva responsabilitat. L'altre dia, justament, en aquest sentit, parlant amb el portaveu dels cellistes aquí, Sánchez, jo em vas a Ganyes, deia que era partidari de canviar el sistema democràtic i intentar obrir-lo més a la ciutadania. No sé si també és la seva opinió o crec que encara falta per aquest camí. El sistema democràtic és de la ciutadania. Un sistema diferent al tema de partits, potser llistes obertes o alguna altra proposta. No sé si què és tan concret. Està bé. El Joan és lliçenciat en ciències polítiques, jo no li diré. No li porto a la contraire en un tema formal, quan és una persona. Aquest tema en concret té molta més preparació que jo. Però com a ciutadà, que et parlaria, penso, i això estaria molt bé. A mi m'agrada molt el sistema del saxons i dels Estats Units. Però fa falta una cultura social per arribar-hi. No crec que fos una solució que demà posem llistes obertes. Jo estic segur i no et dirà del meu partit, que és un partit en aquest municipi que no és majoritari. Del partit socialista, si a qualsevol ciutadà li preguntem avui, quina va de Déu a la llista? No ho sap. És massa. Et diria que algun militant és un partit socialista i si li preguntem quina va de Déu no ho sap. I passarà igual amb el partit popular. Igual, igual, absolutament igual. Poso el partit socialista perquè tindria que ser el més conegut que ser el que va guanyar. De mi segur, això, ja. Potser hi ha gent que va a votar el partit popular i no sap qui soc, jo, que anava de dos. També potser sí, sí. El que passa de la meva vegada, en segons. D'acord. Demà hi ha aquestes obertes. No crec que fa falta un treball previ. Que es poden fer moltes coses en aquesta societat. Però això ja parlem de política a lo gran. Doncs en la meva opinió moltíssimes i té moltes carencies. Però també venim d'on venir, que no fa tant anys. En una societat, la lectura del temps no és com la vida d'una persona. Perquè jo ara tinc 42 anys i jo vaig néixer el 70. I hi havia una dictadura en aquest país. Que per mi ha sigut una època, una vida. Però per una societat i un país no és res. Les coses s'han d'anar fers. I hi ha moltes coses. Crec jo, a fer prèvies a aquest últim pas que seria obrir llistes. Perquè la societat tindria qui implica. Terminar la separació de poders, del judicial. Terminar la separació de l'executiu i el legislatiu. Hi ha tantes coses... Acabar la transició, d'alguna manera. Però què porta el seu temps? Si la seva dinàmica és que tampoc podem pretendre que les coses es facin en això, sóc molt del rehoi. Les coses no es poden fer. Les revolucions normalment no tornen bon resultat. Les coses s'han de fer feina, poca a poc i vam fer. És el que portem fent durant tot aquest temps que hi ha hagut temps. Encara que sigui poc, hi ha hagut temps, fins i tot, per crear mal vissis possiblement. Per això aquesta crisi serà una oportunitat. O a mi m'agradava veure-ho així. Serà una oportunitat per la societat. I sé que és due, perquè el que està passant ara a Magres no li expliquis d'oportunitats. Però com a globalitat, serà una oportunitat per la societat. I tota aquesta crisi, jo soc optimista, tota aquesta crisi política és una oportunitat per la política. I en un cas com el del Partit Popular, s'acabarà d'imitir algú, potser del govern general, govern central. No ho sé, jo tinc la meva opinió. Tampoc tenim ningú informació. Jo estic esperant també veure a nivell de posicionament personal, com acabar el tema de les... L'altre dia es va presentar davant del jutge, el senyor Vártenes, diu unes coses, un altre... un altre... diputat, que va ser diputat aquí de Catalunya, diu unes altres, que tot això es clarifiqui, que aquesta documentació veu a publicar el diari al país, sigui certa, no sigui certa, que és documenti, i amb la informació, però amb una decisió. Jo... Ara no m'atreviria a dir si s'han fet coses malament. I parlo perquè a mi, és bé. A mi... jo crec que en això sóc un és que el... del partit del costat hi he fet una cosa malament, la meva opció és criticar-lo i posar-lo en manifest. I si algun del meu partit ha fet alguna cosa malament, primer, aquest és a qui més l'he tingut i jo responsabilitats, els que jo vaig lluitar i els que a mi em tenien convençut. Jo tinc un dom plengany. Si s'han fet coses malament per persones del partit popular, jo puc demanar dues responsabilitats. La primera com a ciutadà, que és molt gran, però una altra com a membre del partit popular. I des de la meva posició la demanaré. Ho tinc claríssim. Doncs moltes gràcies, Òscar Hill, president del PP, a Sant Just, que avui hem parlat de diferents qüestions, política municipal també, gràcies i que vagi molt bé, fins aviat. Gràcies a tu. Adeu, bon dia. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant 28 puntuts.