Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Passen dos minuts d'un quart de 12 del matí que estarà parlant d'actualitat de Sant Just i ho fem amb el porteu de Ciu, l'Ajuntament Lloreng Reym, el bon dia. Ara fa gairebé 15 dies de l'últim ple municipal, el ple municipal del mes de gener, que es van tractar diferents qüestions, però una de les més destacades, segurament per el que havia passat una setmana abans, també el Parlament de Catalunya va ser l'aprovació de la moció de suport a la declaració de Soviran i aprovada del Parlament, una moció que es va presentar conjuntament per part de Ciu i Junts per Sant Just, i a la qual també s'hi van afegir més d'initiativa, també el partit dels socialistes que va ser segurament el més significatiu per la diferència de vot amb el conjunt del partit a nivell del Parlament. No sé si els va sorprendre, també, aquest vot a favor del PSC. Bé, nosaltres vam presentar una emoció per davant que es recolzés majoritàriament, i bé, el nostre esprit era que les recolzessin, perquè alguna vegada ens havíem manifestat particularment algun dels regidors socialistes que ja estaven d'acord, i que potser creien que s'havia equivocat al seu grup per el Parlament. Una cosa és el que et puguin dir a nivell particular, i l'altra cosa és que el que després ha sortit reflectit a l'hora de les votacions, i crec que en aquest cas van ser conseqüents amb el que era la seva opinió, i van d'alguna manera trencar la disciplina de vot, aquesta autoimposada del partit, la qual cosa doncs em sembla molt bé, i em sembla que és una cosa que tampoc no tindríem que fer cap gran, o sigui, és lo normal, o sigui, jo crec que el normal tindria que ser que han determinats temes, doncs ja sigui de caire concret d'un municipi, doncs de caire que tinguin l'ambulalitat o les creences religioses de cadascú, o les creences, doncs, les vessants més o menys nacionalistes d'un cadascú, doncs que hi hagués una llibertat per poder expressar, jo crec que la ciutadania, una mica el que busca en moltes de les reformes que s'està parlant d'introduir per fer més propera la política al ciutadà, és doncs que justament això, que cada polític pugui ser conseqüent amb allò que ha explicat prèviament que són les seves creences o les seves opinions, perquè és que si no, aquest tracte monolític com a grup polític és una cosa que fora d'aquí és habitual, perquè hi ha temes acostumats a veure parlaments amb gran tradició democràtica o com pugui ser l'anglès o com puguin ser els americans, doncs que hi ha ensenadors demòcrates que voten en contra d'una llei que aproven uns republicans i a l'inrevés, doncs, o Anglaterra, doncs que veus que la gent parla per la seva regió o per la seva àrea o per el seu districte i és conseqüent amb allò que ell en campanya electoral diuen els seus electors que farà, i no una opció monolítica de partit que decideix per tothom el que s'ha de votar o deixar de votar. Que segurament també és el que fa que potser algú s'acomodi i sota les sigles del partit simplement estigui allà sense representar cap altra cosa. És que si no hi ha un moment que dius quin sentit té tants diputats, voldria haver-hi un diputat de cada partit que voti el que sigui i s'ha acabat la discussió, perquè clar, si tots els diputats d'un mateix partit tothom té que decidir a votar el mateix, doncs no cal que hi hagi tanta gent, doncs es poden reunir tots els portaveus dels partits, fan les votacions i no fa falta ocupar tantes cadires, ens podem estar bé amb els diners, que no és aquest l'esprit, jo crec que l'esprit és que hi hagi, evidentment, unes línies de grup, i que evidentment a un partit pugui decidir que aquella persona que s'allunya excessivament de la línia del partit, doncs no enclaro les properes eleccions, però que s'allunyi de la línia del partit, que tinguin que estar totalment conforma amb el 100% del que voti aquell partit, doncs tampoc estic d'acord. Segurament és el que allunyen també una mica més la gent, aquestes coses. I sobretot, sobretot, sobretot, sobretot, el compromís que cada un dels polítics tingui amb aquells... la gent que l'han votat perquè el representi, perquè si aquell polític ha manifestat, com és el cas de Sant Just, amb molts caros regidors socialistes que manifesten el seu reconeixement, el dret a decidir, doncs no volen votar en contra d'una emoció que recolzi el dret a decidir, perquè és estar en contra dels principis que tu has defensat cúnicament que t'hi estàs d'acord. M'imagino el que va passar al Parlament amb aquests diputats que van decidir no... No catar aquesta rica. Si hi havia uns diputats que estaven en una manifestació defensant el dret, la duraderminació, creuen que ser conseqüents els mateixos no poden després dir que no hi estaven d'acord, perquè és que és públic, manifest, notori i està vist per les plantegues de televisió, vull dir que no... I la declaració de sobirani en sí, com creu que després de que ara ja fa tres setmanes, en sent la que es va provar i tot plegat, per tant, hi ha hagut una mica més de marge, perquè en vam parlar just l'endemà, també, en què es va provar el Parlament. Ara, amb aquest temps que ha passat, també, per tant, doncs, les reaccions que han anat sorgint, com ho veu tot plegat? Creu que anirem a un port? Aviam, jo crec, no sé quan, no sé quina serà la pregunta, com serà el que està clar, és que hem començat un camí i aquest camí, doncs, en algun moment, té que arribar a un port i té que arribar un moment en què el poble català t'hi pogués decidir cap a on vol anar, vull dir, i crec que és un dret que és independent que pugui haver-hi un tribunal que digui que és constitucional, que és inconstitucional, que és un dret que, internacionalment, està reconegut de tots els pobles a poder definir i que nosaltres hi tenim que poder arribar. Com hi arribarem? Quines serà les conseqüències d'aquesta votació? Quins serà els travis posteriors? Doncs no sóc ni futurible, ni estic a un nivell polític per saber realment l'abast d'això. És que sí que crec que he fet el primer de tot que és iniciar el camí cap a aquest lloc, que segurament hi haurà moltes desil·lusions, hi haurà molta gent que es pensava que aquest camí arribaria més lluny, més a prop o al revés, o que arribaràs més lluny del que et pensaves, perquè quan surts de casa mai saps quan tornaràs, però de moment hem sortit de casa i hem fet un primer pas que és iniciar aquest dret del poble català decidir quina és el seu futur. A part, doncs veurem de mica en mica com va voler se n'han tot plegat, també n'anirem parlant. Tornem d'anar-ho a l'emoció al ple de fa 15 dies, una altra de les emocions, a més d'aquesta que hem comentat de la classe hispirania que m'havia presentat Converència Unió, feia referència a l'IBI, una emoció que, finalment, però no es va aprovar. Sí, realment no és a l'IBI, sinó a l'IBI i a l'IAE. D'alguna manera, aquest govern, el sigui a dir que és cert, és que està acostumant que cada divendres el Consell de Ministres aprova qualsevol modificació de qualsevol cosa, i llavors avui ens apliquen un increment d'un 10% de l'IBI perquè sí, i d'abans treuen el no sé què perquè sí, i dintre d'una d'aquestes mesures econòmiques que va treure, n'hi havia una que deia, ja que havien pujat tant l'IBI i alguns impostos, en el cas que determinades entitats o empreses fossin declarades d'interès públic pel municipi, podrien gaudir d'uns beneficis fiscals de fins al 95% de l'impost. I això es tenia que regular dins d'un reglament municipal primera, que que reglament digui quines són aquestes entitats que es poden acollir, o si sempre seria l'Ajuntament qui declararia quines entitats o societats o empreses o particulars si podien acollir i després quina seria la reducció a la que es podrien acollir. Aleshores això no obligava a res, més que establir el reglament i establir quina era la quantitat, el que passa és que sí que hi havia uns terminis per poder-se acollir a aquesta reglamentació que et permetia després de poder fer aquestes especificacions. El cert és que era una cosa una mica rock ambolesca, complicada i enverinada, en si mateixa, com tantes dues resolucions, a les que ens tenen acostumats als últims moments, però sí que creiem que seria interessant que algú es pogués acollir en això acordant qui seria aquest algú, doncs era important de veure si acollir. L'Ajuntament, el govern van creure que no era oportun per altres complexitats i van decidir votar-hi en contra, tampoc no... Sempre queden altres maneres, potser a vegades menys farragoses, de poder ajudar en aquells casos que es cregui que hi ha un interès públic recolzar en aquesta gent. Perquè és per a alguna terraça en concret o és més en un futur hipotètic? El tema per què s'havia plantejat, vull dir? No, perquè d'això que jo acollies i de cara a aquest any fiscal podien acollir aquestes entitats, que tant podien ser entitats declarades d'interès públic com empreses declarades perquè també parlava d'interès públic i de foment de l'empleo. A partir d'aquí podria ser acollir-te que establissis, mitjançant una normativa local, una cosa que ja havíem suggerit nosaltres de les ordenances fiscals i que per exemple té reflectit l'Ajuntament d'Hospitalet i és que les empreses que creien determinats llocs de treball, si es mantenien aquests llocs en un període determinat, tenen una verificació d'òlia. Això mateix, que no ho teníem nosaltres reflectits a les nostres ordenances, sí que et permetien, amb aquest reglament, poder-ho establir. Era senzillament acollir-te a algú si pogués acollir. Després ja establiries quin era els mecanismes per establir qui, per arribar-hi. Doncs és un altre dels temes que es va tractar en aquest problema municipal de fa uns 15 dies, des de les hores sembla que més enllà de s'enjust, a nivell de política més general, cada dia d'aquestes últimes setmanes van apareixent tots aquests casos de corrupció que esquitxen a tots els grans partits. Des de la política local, que és un altre lligue, com si diguéssim, moltes vegades, com es veu tota aquesta situació, com es planteja. Perquè també d'alguna manera o altra també distància la gent dels polítics, potser fins i tot dels que no estan en primera línia. Mira, la veritat és que fa una mica de fàstic i de cansant-s'hi. Jo t'haig de dir sincerament que aquests dies he estat fora de viatge perquè he estat a vacances, a mi m'agraden les vacances a l'hivern o els faig a l'estiu i l'estres lladro a l'hivern. I a les hores no estava al país i el cert és que estaves fora i a la premsa de fora, que és la que jo estava veient, doncs tenies notícies constants de tot allò que anava apareixent i anava sortint. I la imatge que tenen del nostre país fora d'aquí, en comença a ser... No sé si és la que ens mereixem, perquè potser crec que és la que ens mereixem, arriba un moment ja que hi ha sol tantes coses que potser sí, però clar, és una mica trist. I a nivell de política local, el ciutadà ha estat encremat que posa tots els polítics dins del mateix sac i això fa que realment homes podrides n'hi ha molt poques i no s'acaba de valorar que hi ha més gent que està a la política per donar un servei a la ciutadania que no pas per enriquir-se i que posis a tothom el mateix sac quan estàs a la política local, que probablement sigui la que tens més contacte amb el ciutadà i la que més et crema d'alguna manera fa que potser de 15 anys hi haurà ningú que vulgui estar a la política o tan sols hi seran aquells que realment hi vagin per enriquir-se, perquè qui va de bona fe i en ganes de poder ajudar, és un moment que és allò d'encima de corrodor paleado, que diuen, dedicar-hi les oles que hi dediques, els esforços que hi dediques, pensant en els demés d'una forma, molts casos pràcticament altruista, perquè pot rebre molts dels regidors que hi ha als ajuntaments alguns, el govern cobra poc, perquè els de les oposicions a la majoria de llocs cobren realment una misèria, no et paguen, les hores deuen sortir a euro o a dos euros, la gent veu tots aquests muntants i es pensa que tothom que està en política viu d'això i s'enriqués d'això, però és que arribarà un moment que ningú si voldrà dedicar i també serà una cosa perversa per la ciutadania, perquè tan sols hi estarà aquell que vagi a treure un sobresol d'alguna manera estranya. Doncs sí, suposo que també quan apareixen els van apareixent uns altres i m'imagino que també és la manera que té d'intentar posar les coses al seu lloc, però com més que us van apareixent que en principi es vol que se sàpiguen, vull dir perquè també d'una bona notícia. Jo crec que es vol que se sàpiguen i no crec que sí. Potser que el rellevors que hi hagués de ser potser més autocrítica o que algú altre potser s'apartés o d'imitis segons com, que és el que també sorprèn des de fora. Sí, però que passa és que de la mateixa manera, que jo no soc jurista i no acabo de tindre un coneixement, el que passa és que el que sí que és cert és que en aquest país és molt fàcil escampar merda, perquè és molt fàcil i en vies diferents casos, és molt fàcil denunciar, no hi ha responsabilitats per qui denuncia perquè sí, i sí que és cert que quan... vull dir, jo entenc que la gent té que renunciar, però té que renunciar quan algun jutge veu indicis que aquella persona hagi fet alguna cosa malament, i hi ha d'alguna manera una sentència que digui que aquella persona ha fet allò malament, perquè molts cops diuen imputat, però molts cops la persona imputada és aquella que també vol ser imputada, que a vegades la gent ens perdeu una mica amb els terminis jurídics. Aleshores, si a tu t'acusen que tu has fet alguna cosa, a tu et criden com a testimoni, i com a testimoni no tens cap garantia processal del cas. En un moment en què tu t'imputen, passes a tindre les garanties processals per poder-te defensar de allò que t'han imputat. Aleshores, hi ha molta gent que prefereix ser imputada, perquè a partir d'aquell moment només és el teu advocat, el teu procurador, i tens informació del que hi ha, i tens assessorament per poder-te defensar. A partir del moment en què es demostri que tu sí que has fet algo, aleshores, evidentment, has de dimitir insofacto, o quan ja estiguis en una fase d'instrucció on hi haguin moltes proves que realment reflecteixin que et condenaran, però clar, el fet de que algú digui que l'altre ha fet no sé què, sense aportar proves, sense res, i que per això ja tinguis que plagar de la política, doncs no ho sé fins a quin punt, perquè llavors, ja dic, amb el fàcil que es denuncia en aquest país, doncs... i jo no soc partidari ni d'amnisties, ni crec que ha de sortir tot, i tothom té que ser responsable de tot allò que s'hagi fet. El que passa és que, com que a vegades hi tenim poc a fer, amb que tot això s'acabi resolent, potser jo em donaria per satisfet si tot això serveix per canviar els mecanismes, de forma, doncs, d'aquell, la política fos més proper al ciutadà, si tot això serveix, doncs, per tindre mesures de proximitat, mesures d'independència política, mesures d'independència del poder judicial, mesures de llistes obertes, de proximitat, per fer que tothom, els ciutadans, entenguem que la política és cosa de tots, i no cosa d'un... No és un segle reduït, no és una secta que són els polítics, sinó que tothom hi tindria que participar, d'alguna manera, temporalment i transitoriament, sense ser una cosa de per vida i una cosa vitalícia. Per Enri Quilce, segurament, exactament. Per Enri Quilce o per servei, però tampoc és bo que hi hagi un senyor del club de futbol durant 50 anys, i encara que no sigui per Enri Quilce, és necessari que apareguin mesures de higiene política i de renovació política, i que el ciutadà estigui més a prop de poder votar aquell qui vol votar, i no aquelles sigles d'un partit, sinó aquella persona que després tingui que, d'alguna manera, passar contes amb aquell ciutadà que l'ha votat, en base al seu programa o a les seves ideologies manifestades. Si tot això s'ha dit, perquè tinguessin tots aquests canvis, doncs si, a més a més, després, quan ens van a la presó per totes les malifetes, millor. Però prefereixo que no n'hi hagi ningú a la presó, si hi haguessin aquests canvis al sistema democràtic, que no pas que acabin en tres camps de turc, de qualsevol partit a la presó, i seguim tapant-nos tots les vergones, i seguint amb el sistema que tenim actualment, que desfala la democràcia. Doncs moltes gràcies, Llorenz, i porteu de sigo a l'Ajuntament de Sant Just. A vosaltres per convidar-me. I fins aviat. Bon dia, total. Que vagi bé, molt bon dia. Gràcies, Llorenz. Estem escoltant just a la fusta. Tres minuts i d'esquadra, 12 del matí, el Congrés dels Diputats, a més, a través de la ILP, sobre l'edació en pagament, de la qual va participar molt activament per recollir aquestes signatures, l'Associació de Veïns de Sant Just, i al voltant d'uns 300 en justències en justències, una ILP que es va presentar al Congrés, avalada per més d'1.400.000 signatures. Aquesta hora en parlem amb el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Ruy. Bon dia, Jaume. Hola, bon dia, tothom. Una bona notícia, doncs, no? Sí, una bona notícia. Una bona notícia a mitges, però ja és un... És un primer pas, no?, almenys? És un primer pas. D'un moment, la cosa, ja sabeu, que més o menys a la junta de la tia, el Partit de Valpoder, el PP, va dir que no signaria, i a la cinc de la tarda, van tenir que canviar el vot per què? Per una pressió ciutadana, a fora del carrer, per una pressió que havia dins el Congrés de Ciutadans que van protestar, que van veure forçats a canviar, per aprovar, o per intentar aprovar alguna cosa d'aquesta llei. Clar, de fet, justament, que aquest canvi de vot, com si diguéssim, suposo que també d'alguna manera és una victòria ciutadana, en aquest sentit. Bueno, jo diria si jo faig una crida, o faig una tal, jo estic convençut que això és un canvi, mica en mica, això és un edifici que està a punt de caure, i ara ha de canviar com sigui. I els polítics s'han de posar tots, tots a totes les piles, i això és un clamor ciutadà, que mira, canviant, mica en mica. El país no es pot aguantar d'aquesta manera, d'aquesta forma d'estats polítics, de forma de tot això. Està tan liat, tan liat, que jo crec que és un primer canvi que ens hem de posar, tots s'ha de veure com acabarà tot això. És un primer pas, perquè ara, evidentment, el que s'ha acceptat és que es pugui debatre el Congrés. M'imagino que, a l'hora de pensar en els canvis, un cop es pugui tractar el Congrés, ja es deus una mica menys optimista. Jo crec segur que algú sortirà, algú amb beneficis de la ciutadania, algú sortirà, i a la vista sobretot d'aquests intents i suïcidis que han hagut i que n'hi ha ni, que suposo que malauradament existiran encara. Jo serà un canvi que tenen que fer-ho. Després hi ha una cosa que ens tutta molt, i jo estava en comentant, que ha sigut un canvi, una per la pressió popular, i un altre suposo per no passar la vergonya d'aprovar l'emoció dels torus, i no aprovar l'enginyativa. Jo he sigut un escàndol tan monumental, de cara a l'exterior, que ha sigut un escàndol molt sonat. Jo crec que això també, crec, que estic convençut. Ara hem fluït. Han fet un canvi influït molt, això. No, podria ser, perquè de fet, justament, el fet que en menys de 12 hores, en poques hores tot plegat canviés, m'imagino que alguna cosa hi ha d'haver, en aquest sentit. M'imagino tu que arribarà a aprovar els torus i no arribarà a aprovar les altres. Jo crec que això és un motiu de motidia, perquè ho he sigut. Jo, el que vull agrair molt, perquè aquest milió, 400.000 signatures, hi ha 300.000 signatures, 300, que són de Sant Jordi. Això és molt agraït, perquè nosaltres hem col·laborat, la nostra població ha col·laborat, els ciutadans que han pogut, i els que han pogut, d'acord, ho hem signat atirant davant aquesta iniciativa. Sí, sí, aquest gran et de sorra, que recordo quan vam començar a parlar, que es començaven a recollir aquestes signatures, que veu comentar que, de seguida, l'agència va engrescar, que de vegades... I això no és un dia al mercat. És un fets més i és una recollida més signatures. Però, bueno, pel poble que som, i la quantitat de ciutadans, que és un èxit per nosaltres, i per totes les ciutadans, i per les 1.400.000 signatures que estaven. Està clar. Està bé. El número 8, del número 8 que agafava el número 8, era el referendant nostre de les sessions de veïns de Catalunya. El referendant ha dit que teníem un referendant de les sessions de veïns de Catalunya, el senyor Giró, que també és un èxit per a tots nosaltres. De fet, havien contribuït molt activament moltes entitats, però les entitats veïnals justament han tornat a reivindicar la seva feina, amb el menys en aquest cas. I el que heu de fer és fer un referendum sobre les polítiques que es posen a les piles. Que escoltin molt el població, això és l'acabat, això del desputisme, és l'acabat, aquesta gent que ha tingut a nosaltres, i això ho hem de canviar totalment. Això no seria d'incidir i fer el poder per al poble, però el poble té cada dia més força i vols apegir-ho amb braços diners. Doncs... Exacte, i enhorabona, Jaume Rui, president de la Sociedat de Veïns. Avui hem volgut parlar de l'admís i d'otrami de la ILAP sobre la relació amb pagament al Congrés dels Diputats. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres i a tot el poble. Que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Bona tarda. Bon dia. Adeu. Ara escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just, durant de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1. Un minut i un quart de 12, ara parlem de carnestoltes, perquè més de 500 persones participaran a aquest dissabte del concurs de carnestoltes de Sant Just, una xifra que supera l'any passat, que es presenta unes 450 persones. Els participants desfilaran davant del jurat advertit de la 6 de la tarda al parc Maragall. Parlem amb el regidor de Cultura, Sergi Saguí. Molt bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Un bon número. 500 persones participant en aquesta rua de Sant Just? Sí, és una molt bona xifra, més de 500 persones. A més, any a any, hem anat augmentant aquesta xifra. Per tant, sí, molt content. Una rua que aquest any hem comentat que es canvia el punt de sortida, en lloc de fer-ho davant del mercat que, logísticament, era una mica més complicat, s'ha decidit començar des del parc Maragall. Sí, exacte. I és per la raons que t'ho has dit, no és una altra. És una costadora logística i de seny, de sentit comú. Tenia una lògica que la rua i tota la festa de Carles Tolta es començés davant del mercat, perquè fa 8 anys va ser l'ovic i el mercat, i des de la rejuaderia de comerç, que es va impulsar aquesta festa. Però en el moment en què s'ha anat fent més popular, en el moment que hem anat guanyant participants, que s'ha anat guanyant en presència, i que la rua s'ha anat fent més gran, que hi ha anat participant les escoles amb gairebé un centenar de persones, doncs això ja era una mica complicat fer-ho anar allà davant del mercat, perquè acabava convertit en un cul de sac. Llavors hem intentat buscar un lloc per poder fer aquestes puntuacions a primera hora, i que la rua evidentment passés per davant del mercat, pel centre del poble, que és el carrer Bonavista, el carrer Raval de la Creu, i que puguem tenir una rua una mica més esponjada, no tan agobiant. Que és tot plegat, doncs suposo que sigui més fàcil de moure's, en general. Exacte. Sí, sí, aquesta és la idea, que sigui... que sigui agradable per tothom, perquè també creiem que la plaça Maragall és un espai prou ampli, com perquè aquells nens i nenes que formin part d'una... d'una comparsa escolar, doncs el moment que no els hi toca i puntuar, doncs puguin esvergir-se. Allà, a la cantonada del carrer Raval de la Creu amb carrer Bonavista, doncs això no es podia fer. D'alguna banda també sembla que una de les novetats és que aquest any acompanyarà la rua al grup de Bercusí o bandandarà. Sí, exacte. Sí, sí, ens va semblar que per animar una mica la rua, a més a més de la música i el tradicional, i del que puguin fer les diferents compars, les diferents grups, home, doncs valia la pena que diferents associacions del poble hi participessin, no? I bandandarà va tenir bé participar a la rua, fer una batucada a l'inici i poder participar en tot el seguici, no? En general, estic content de com funciona la resposta del poble per Carles Toltes, el que fa a l'organització, la participació de la gent, també la gent que s'anima a veure-ho tot plegat, com ho valoreu? Sí, estem molt contents, sobretot per la participació de la gent que s'anima a jugar, a disfressar-se, a formar part del seguici, gent que, o el que també el que valorem molt és que es creïn grups, es creïn comparses de gent que tingui les mateixes inquietuds i puguin fer una cosa comuna, tot això, tot això que ens agrae, el que ens mou a l'hora d'organitzar aquesta festa, la prova estan que s'ha anat augmentant de participació en aquests darrers anys i també nosaltres m'han volgut afectar també en un canvi en les categories que hi havia fins ara, que fins ara en teníem 6, les hem reduït al 4 per fer-ho tot molt més fàcil, molt més senzill, i intentar buscar precisament aquesta complicitat entre la gent del poble. I aquesta categoria nova, que és la de millor compars escolar, perquè m'imagino que les ampes participen cada any, centrar-ho directament en la competició, en concurs d'entre elles. Aquesta era una de les idees, la idea era que cada any segur, i són les escoles, creu una categoria única, exclusivament per a elles, per dir, competir-hi entre elles i fomentar una mica aquesta competència sana. I després també per animar la gent a que fessin comparses amb nens i amb adults, perquè abans teníem millor comparsa i també teníem millor comparsa infantil, ara les hem ajuntat en una sola categoria, també per fomentar allò dels pares, els fills, fer coses amb la família. I és aquest esperit el que ens agrada, que és una mica també el que estan vivint en les últimes festes més populars, amb la festa major, la festa de tardor i amb carnes soltes, que és que la gent del poble s'impliqui. I nosaltres el que intentem fer és posar les eines o posar les bases perquè això pugui passar. Clar, perquè és una part que fa millor comparsa, si el millor comparsa escolar són ampes, en el cas de millor comparsa són entitats o és també grups d'amics que han decidit fer? Poden ser grups d'amics que decideixin ser més de 10 persones. A partir de 10 persones és quan són comparsa. No cal que siguin entitats, però poden ser 10 persones del poble que s'ajuntin, que siguin molt amics, i que es disfressin tots al mateix tema. Evidentment, les entitats ho tenen més senzill, perquè tenen tota una estructura muntada i perquè n'hi ha algunes que ja la tenen marcada. Els clàssics són el col·lectiu de la plaça de la Pau, que ja fa uns quants anys que guanyen, però un guany, per exemple, els geganters també s'han apuntat i també faran comparsa. Anem millorant aquest sentit també, d'obrir-nos i de crear aquestes sinèrgies entre la gent del poble, les entitats i també. No sé si saps algun motiu de les disfresses que s'han apuntat o si això és millor que ho reservem. Em tinc alguns, em puc dir algun. Tenia aquí apuntats per si m'ho preguntaves, però jo crec que potser és millor deixar la sorpresa. Jo suposo que els polítics ens tocarà rebre en alguna d'elles i ja em sembla bé. Em sembla sa i em sembla maco i em sembla lícid i és el que s'ha de fer en un moment com aquest. Segurament en Carnaval, que en segons quines èpoques ha tingut aquest esperit més crític o més de sàtira, amb aquests últims anys sembla que també estan en una mica l'alça d'aquest tipus de disfresses. Hem sentit de l'humor possiblement del que està passant. Sí, també és veritat que, com a lloc que diu, a vegades la realitat supera la ficció, perquè malauradament últimament els estem posant bastant a la plata, tot plegat. També ens hauríem de fer mirar una mica. Però jo continuo dient que és bo que hi hagi aquest esperit crític, és bo que hi hagi aquesta joguès, que diguem-ne, i hauríem d'intentar que a la realitat, que no passi més, però que a l'hora de la ficció, ser capaços de assumir-ho. Tenint en compte que hi ha bona resposta, que a més o menys hi ha gent que cada cop s'apunta més a la rua, que aquest any són més de 50 persones les que s'hi apunten, tot aquest tema del calendari, és a dir, de fer-ho una setmana més tard, tenint en compte que, principi, és un calendari tradicional, i avui ja era dimecres de cendra, no s'ha plantejat fer-ho al dissabte de Carnaval normal? Sí, sí, sí, sí, això ens ho plantegem cada any, però per decidir la data, diguem-ne, estem pendents sempre del calendari escolar. I el cap de setmana de Carles Poldes, que va ser el cap de setmana passat, recordo que aquí s'han just els centres educatius, el divendres anterior i el dilluns següent, per tant, quatre dies de festa. I això el que feia és que segurament ens imposibilités la participació d'algunes de les comparses escolars. I nosaltres el que volem és que pugui participar tothom. Llavors, parlat en un consell escolar, amb els centres i demés, van decidir que estàs dues data a tallar-ho a l'acció per part dels centres escolars, i no vam tenir una altra remei, doncs, que canviarà una setmana més tard la celebració del Carles Poldes. De tota manera, ja vull dir, és una cosa que fa molt temps que es fa així, s'enjust, però no sé si igual ha coincidit d'aquest any, però no en sembla que no sempre, cada any, s'agafen dos festes per Carles Poldes. L'any passat també va passar exactament el mateix que en guany. Hi havia aquestes festes? Exacte, va passar exactament el mateix. Per la festa de Carles Poldes es va agafar de festiu, el divendres anterior, i el dia 1 següent, i vam haver de retardar una setmana la celebració de la roba. Que segons com sorprèn, perquè també, de fet, hi participen les ampes de les escoles, no? Vull dir que, justament, m'imagino que els dies de lliure l'acció, com que van lligats a festes locals, que s'enjust tampoc no n'hi han tantes o alguns ponts, coincideixen, però vull que sembla que potser valdria la pena intentar fer l'esforç de centrar-ho, no?, en Carles Poldes? Sí, sí, sí, i això ho intentarem tornar a fer l'any vinent, i veurem a veure com ens en sortim. Seria el més lògic fer-ho el cap de setmana que toca. Però tampoc sembla l'única població que ho fa així, perquè he estat mirant, i hi ha pobles que ho fan també aquest cap de setmana. L'únic que podem fer és anar tots a l'infern, perquè celebrem Carles Poldes durant l'aquaresma, però he tret d'això, no crec que passi res més. Que s'enjust de vegades ja li passa amb altres coses, com és el cas, per exemple, de Sant Jordi o altres festes, que sempre es fan una mica a deshora del que és tradicional, perquè tothom pugui anar tot arreu, sí que quan una cosa funciona, doncs sembla que potser es podria recuperar aquest sentit tradicional. Seria l'idea del Carme, ho intentarem de nou per l'invinent, a veure si ens en sortim. Bé, doncs en tot cas sigui com sigui que et dissabte el carnal a les viures s'enjust, perquè a més a més també aquest divendres hi ha les activitats a les escoles, dissabte la nit, i el carnal estolfes, vull dir que sigui com sigui el carnal a les viures s'enjust, i aquest dissabte, a partir de les 6, comença tot plegat aquest concurs de disfereces i aquesta arruar a la ciutat de la Tarda del Parmaragall. Avui n'hem parlat amb el regidor de Cultura. Sergi, seguim. Moltes gràcies, Sergi. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Adéu, bon dia. Dos minuts i un quart de 12 del matí. Aquesta hora, com cada 15 dies, aproximadament, saludem a l'alcalde de Sant Just. Juré Verpinyà, molt bon dia, què tal? Bon dia, què tal? Molt bé. Per parlar de diferents qüestions vinculades amb l'actualitat s'enjustenca, d'una banda, hem sabut fa poques setmanes, o un segle que va ser la setmana passada, que es contractaran persones durades de llarga durada per part d'entitats, sense n'hi ha de lucre, com són les procés i solidances. És una contractació que inclou una vintena de persones i que 16 serien de Sant Just. Per tant, una notícia d'aquestes de potenciar d'alguna manera o altra, o intentar reactivar tota aquesta situació de tur. Ben, el que hem fet, diguem-ne, és acollir-se a una línia que l'administració ha posat damunt de la taula, de subvenció, de posar recursos econòmics, perquè es pugui paliar una mica aquestes mancances terribles que hi ha en un sector de la població que no té feina, que en aquest cas fa bastants mesos, diguem-ne, que no té feina. Per tant, és un col·lectiu molt concret, molt feble, i benvingut sigui això amb l'esforç, diguem-ne, tant de l'Ajuntament com de la Generalitat, perquè pràcticament són recursos a mitat i mitats, doncs 60 i 40, no?, 60 de la Generalitat, i la resta ho posa a l'Ajuntament de Sant Just, no? I bé, són aquelles coses que estem obligats a fer, i que espero i decidjo, que malgrat les administracions que haurien d'ajudar-nos més no poden, perquè tenen pocs recursos, doncs anirem seguint complementant o impulsant aquest tipus de plans d'ocupació, perquè, si esteu, doncs pots ajudar a un número determinat, com tu dius, en aquest cas, a 16 persones de Sant Just d'Esquerra. Com es farà, la Tria? Bé, s'està fent una selecció, diguem-ne, amb la col·laboració de promoció econòmica, i, per tant, del SOG, i han de reunir les condicions, que són aquestes, de llarga aturada, que fa molt de temps que no estiguin treballant, i, a les hores, amb uns perfils determinats, crec que, en les properes hores, això estarà seleccionat, si no està allà, pràcticament, perquè em vaig veure diferents reunions l'altre dia a l'Ajuntament. Doncs és una de les novetats que hem conegut en les últimes setmanes, una bona notícia. D'altra banda, també, quan vam parlar l'últim cop que fa 15 dies, l'hem demanat al ple municipal, ja vam parlar també de tota la situació dels habitatges de promo, que s'havia de fer el sorteig, ara fa 10 dies, aproximadament, i que es va decidir ajornar, perquè hi va haver un problema, finalment, amb el finançament. Bé, molt preocupat, perquè, realment, l'Ajuntament hi promunsa vol fer coses, vol fer habitatge, no? Vol també ajudar que l'economia modestament es mogui, perquè aquells que podem fer coses, doncs, per convenciment, perquè a política habitatge encara hi ha gent, o hi ha gent que la necessita. Per tant, el sector privat és molt difícil que hi hagi habitatges de protecció oficial amb aquests preus, no? Doncs, preocupat, perquè, realment, teníem ja dit i venaït, aquest finançament, amb unes entitats bancàries, que té una situació complicada, i permeten no dir el nom, doncs, però bé, sortia avui també a la premsa, no? Ens comuniquen que una ordre que ve de fora, en aquest cas d'Europa, no els hi permet fer aquest tipus de finançament en el sector públic, i concretament en el sector mobiliari, perquè tenen les condicions d'aquest poc crèdit que poden donar, doncs, ha d'estar el 80% a l'espí més, el 20% amb sector mobiliari, diguem-ne, també lligat al sector públic, no? I allò que estava acordat, doncs, deixa de ser vàlid, i, per tant, el que decidim, és això, era dimecres a la tarda, el dilluns era sortets, i, per tant, vam decidir, doncs, ajornar-ho i incrementar, insistentment, les negociacions amb altres entitats bancàries, perquè aviència és possible, i la majoria d'aquestes acressions ha de ser un error. La majoria d'aquestes acressions tenia aquest recurs a crèdit. No té res a veure, evidentment, perquè crec que estem amb una situació favorable des del punt de vista de sanejament, perquè tant l'Ajuntament compra un munçasson sòlids, però és un tema, evidentment, que ens hem trobat com qualsevol empresa avui dia, quan se vol comerç o a l'autònom, que va renovar una polissa o va demanar un crèdit, Doncs jo crec que per primera vegada s'ha trobat el que s'està trobant una gran part de la població del sector empresarial i econòmic d'aquest país, o els bancs, d'alguna manera, comencen a dir si a tots aquells que volem fer coses, perquè insisteixo, doncs fer un bloc d'habitatges vol dir també d'una feina, doncs a diferents rams de la construcció, els del vidre, els fuster, el ram de paleta, la estructura, i evidentment per complir aquella voluntat de continuar fent habitatges a Sàngius. Per tant, doncs malament, malament perquè insisteixo a aquells que volem fer coses, si no ens deixen fer coses, doncs aquest país no tira endavant. Seguirem treballant aquests dies, amb altres sentits bancàries, i decidixo que les properes hores o les properes dies tinguem solucionat aquest tema. En cas d'aquesta promoció, el que caldria ara és que alguna altra entitat bancària és aquest finançament, no? Promoça no té un capital al calaix per fer operacions, el que fa és com qualsevol persona que tingui un sentit comú. Escolta, vaig al banc, demano aquests diners, que són els que necessito per fer la operació, la construcció durant 18 mesos, que és el que es prevé a l'obra, i per tant, a les hores començo a cobrar aquests habitatges que he vengut, retorn el crèdit, i ja està, és una cosa tan senzilla com això. Insisteixo, ens està passant com qualsevol empresa que té un projecte en un de la taula d'ensit de finançament, i per tant, no el troba, i això és preocupant, ja portem uns quants anys així, perquè l'economia es mogui, els bancs han de moure, i si els bancs no donen crèdit, doncs no tirarem endavant, no? És veritat que estem una mica millor que fa uns mesos, en tot plegat, és veritat que sembla que el sector comença a moure's i que comencen a obrir portes, doncs ens hem trobat, insisteixo, amb una negativa inesperada, perquè una vegada més, allò que tens ben lligat, doncs resulta que ha de lligat res, no? I encara que sigui un acord en una altra entitat bancària, en principi no haurien de canviar les condicions? No, no, no, nosaltres demanem un finançament per la construcció d'aquests habitatges, i per tant, després s'obruga el crèdit d'aquells veïns que comprin l'habitatge amb aquesta entitat, per tant, no té res a veure, absolutament. I ni per l'Ajuntament, ni el cos per l'Ajuntament, tampoc. No, de moment, no coneixem que ens demanin una altra cosa, que en qualsevol operació ens demanen, no? Bé, insisteixo, la part positiva que tothom ho sap, aquest municipi ho sap, doncs l'Ajuntament està molt sarejat, no té deute, i esperem que això sigui una val, també, per promunse una empresa que va tancant superàvit, diguem-ne, els contes l'any passat, no? Bé, potser ho entendria en aquells casos, que dius, home, no està molt fort aquesta empresa, o aquest Ajuntament, o el que sigui, no? Però no és el cas, i per tant són ordres que venen de Brussel·les amb una entitat que està pràcticament intervinguda, no? Les persones que havien de participar en aquests sortells, com ho han rebot? Bé, és el que sí ha comunicat, jo penso que, de més a més, la majoria, quan a part se parla personalment, tenen un escrit en entès, perquè quan han vist, diguem-ne, la situació d'aquestes entitats és normal, qui anava a pensar fa 10 anys que quan vam comprar això, perquè això era un sol que es va comprar amb els propietaris del Mas Juer, l'Ajuntament va comprar-ho, ho va comprar amb una entitat molt sòlida, i, finalment, ara resulta que és una entitat intervinguda. Bé, és així, aquest sol està hipotecat amb aquesta entitat, i, per tant, s'ha de buscar un finançament que solventi aquest fet, d'aquesta hipoteca sobre el sol, i, a més, el finançament d'aquesta construcció. Jo crec que, en les properes hores, tindrem la solució d'això. Doncs anirem parlant també, anirem explicant tot el que és el que passa a respecte a aquest habitatge de promúncia amb Mas Lluís. Parlem, però, ara, d'altres qüestions injustenques, i parlem de la Teneu, aquestes obres de la façana de la Teneu, encara que siguin unes obres menors, però que, d'alguna manera, quan passa una cosa així, també val la pena poder-ne parlar. No és que siguin menors, és veritat. Que no són molt destacades, compart amb el que voldria passar. De fet, és rebossar una paret que és propietat de la Teneu, que l'Ajuntament ha ajudat amb això, perquè, a través d'una empresa que ens ha demanat posar diferents publicitats en el municipi, s'hauria demanat... Vau fer-hi això, de fet. Vau fer-ho. Nosaltres podem estar disposats a fer coses pel municipi, i, per tant, això podria ser un alternatiu benvingut. Vam acceptar que sí, és la Teneu, qui revés això. I, per tant, el que vull dir és que, quan s'enterroquin aquests edificis que tenim al carrer de la Creu, aquesta façana que ara es veu, és veure moltíssim. Per tant, està molt bé que podem trobar directe o indirectament el fet de que s'arregli aquesta paret, perquè serà molt vistosa, molt més d'ara. Recordar que s'ignagura les escoles el 26 d'abril és una obra que, personalment, el govern té molta il·lusió, perquè en parlem de fa molt de temps. És l'antiga escola Montserrat, doncs rehabilitada, i que diferents serveis, principalment educatius, musicals, i d'altres, diguem, entitats que estaran allà, faran que jo tinc una vida molt potent. I conseqüència d'aquest trasllat, doncs és iògic, que amb un calendari amb prudència, i en si l'estiu podien fer-ho, és difícil, però, bueno, mirarem si hi hagi que no hi hau dir en el seu moment, però en el cap està la il·lusió de poder enderrocar aquests edificis per l'estiu. I quedaria, doncs, evidentment, un dels reptes que teníem del carrer Creu és obrir definitivament amb una gran carrera molt més ampla, molt més obert, i que tindrà accés a tota aquesta zona. El que farem d'entrada és un projecte molt suau, molt tranquil, de fer accessible la pista Montserrat. Per tant, enderroquarem aquests edificis, però farem amb un projecte, diguem, amb un cos molt modès, la possibilitat de que s'accedeixi lliurement en aquesta pista i es converteix en un espai de joc lliure, com podria ser els estudis vells. Perdó, els jocs jovenívols. Per tant, es tractaria de, en primera instància, fer això. L'enderroc dels edificis, el que nosaltres encara li diem molta gent, doncs, correl, anticorreus, i després fer accessible aquesta pista, doncs perquè els nanos, i no tant nanos, que hi hagi un projecte de molta més embargadura en un futur, que ara no és el cas. Serà un canvi atractiu, encara que sigui un primer pas. Visualment, molt, molt, visualment, perquè molt. És molt a prop de la zona més cèntrica del poble, perquè hi ha molt moviment, encara que sigui com sigui, però m'imagino que sigui tot plegat o facilita, doncs també ajudarà que hi hagi aquest moviment, perquè estàs una concreta. Pensa que traslladem els tallers de música, per tant, hi haurà molta més gent al centre, també va bé. És l'escola d'adults, Sant Josolidari, per tant, és evident que hi haurà molta gent en aquest entorn fent coses, i a més, coses molt atractives, perquè la formació i l'educació, principalment, ha estat un dels pilars d'aquest govern municipal durant molts anys, i tenim cura, posem recursos, i aleshores, això, moltes vegades, quan estàs invertint en aquests àmbits, després pots dir en tranquil·litat que el municipi té una convivència, i això, com és que ha passat? Doncs bé, perquè hi ha gent que vol que sigui així, però hi ha gent que també pensa que aquest àmbit s'ha de cuidar, no? D'Altra banda, també s'està gravant un homenatge en Toni Malaret, primer alcaldademocràtic de Sant Just. Quants serà i com serà? Això és una cosa que ja vaig plantejar al govern, i també als companys de la oposició. Crec que en Tonet Malaret es mereix un homenatge institucional, un reconeixement. Va ser el primer alcaldademocràtic l'any 79, anys molt complicats, ell va ser alcaldat pràcticament 3 anys, però jo crec que l'Ajuntament i el poble de Sant Just li deu un reconeixement. Per tant, farem una declaració institucional, si tot va bé, espero que sigui el ple d'abril, doncs coincidirà amb Sant Jordi, i estem absolutament tots d'acord de fer aquest reconeixement, i hem parlat també amb la família de comprometents, diguem-ne, a batejar algun espai de Sant Just, s'ha parlat, s'ha parlat, i en aquests moments ho veiem factible, el que passa és que, precisament, aquesta plaça tardaria molt, però veurem si ho posem en aquesta declaració, ens agrairia que la plaça, precisament, d'aquesta de la Teneu, d'aquesta de les escoles, en el seu futur... O sigui, que enlloc on hi ha la pista, com si diguéssim, no? Quan hi hagués el parc, doncs, si és batejat en nom del Malaret. Bé, insisteixo, anys complicats, ara també ho són molt, aquests anys són molt complicats, però jo crec que ho creiem que l'any 79 agafar, l'Ajuntament, i tirar endavant que sorties del no-re, o amb una situació pràcticament de re i començar a tirar, es mereix, i després també, perquè el que ha significat també, el món cultural i d'identitat nacional en Tornet Malaret, ens va deixar fa uns anys, va ser també regidor de l'Ajuntament, tot plegat fa que això sigui una cosa molt coherent, a més, personalment, em fa molta il·lusió, no deixa ser un succeso meu, no? I això cal reconèixer-ho, institucionalment, i ho farem així. Doncs també una bona notícia per Sant Just. D'altra banda, mirem una mica ja més enllà, avui està previst que el govern espanyol plantegi la nova llei que planteja que hi hagi, en nivell de reforma local, que hi hagi menys regidors, menys competències, i sou limitats als alcaldes. Com ho veu, tot plegat? Bé, molt complicat i molt preocupat, perquè la proximitat de l'administració de l'Ajuntament fa que per moltes coses i per molts motius, no només per sensibilitat i per coneixement del que passa en el territori, perquè per moltes coses jo crec que no pot venir un real decret de Madrid, que ens digui que aquells municipis de menys de 20.000 habitants tindrem una limitació important de competències, i a conseqüència d'això les limiti també la democràcia. Molt preocupat, perquè ha estat el municipalisme que ha avançat o ha fet tirar aquest país endavant, moltes vegades. I aleshores, bé, és un real decret que ha entrat i ha sortit del Consell de Ministres, no sé quantes vegades, perquè des del mes de juny tinguaven projectes que han entrat i han sortit, el divendres passat o l'altre, no recordo, va tornar a sortir. Ministre Montoro el portava a l'ordre del dia, i després, per una sèrie d'aductes en l'àmbit d'educació, principalment i de sanitat, el va tornar a treure. I a més a més, aquestes coses que tu dius, podríem estar d'acord amb alguna sèrie d'espectes. Segurament l'administració ens ha de primar, segurament l'administració ha de ser molt més racional, optimitzar recursos, però parlar de competències, perquè tinguis menys de 20.000 habitants... Mireu, la identitat d'un poble no va en funció de la població. Aquest país ha tingut o té municipis amb una llarga història d'identitat i que ha lluitat molt aquell municipi, perquè Catalunya sigui el que és, i són pobles de 1.000 habitants, 5.000 habitants, 7.000 habitants. I, per tant, no els hi pots dir ara que pràcticament no tindran ni representació democràtica, ni tindran competències, o tindran les mínimes. De quines competències s'havia parlat? Bé, les bàsiques, és a dir, les bàsiques. És veritat que molts ajuntaments al llarg d'aquests anys de la democràcia hem fet més del que la IA ens deia, però hem fet perquè ningú ho feia i perquè realment teníem ganes de modernitzar i ho faria la població, els teus ciutadans, uns serveis públics de qualitat, si no ho hagués fet l'Ajuntament, els ajuntaments pràcticament aquest país no hagués avançat des d'aquest punt de vista. Si només has de fer gestió de clavegarà, il·luminació, inateja d'escombraries, gestió de regidors, i quatre coses més, potser fer política aquí no sé si té sentit, potser gerències ho podem fer molt bé, no? Però... i després crec que això de reduir regidors insisteixo. En el cas d'un 30% de regidors podríem estar d'acord amb alguns casos, però també això pot anar en contra d'aquells partits més modestos, per exemple, podrien anar en contra dels partits més modestos, que no tenen tanta representació com els partits grans, i això ho poden rebre, no? No ho sé, tot plegat em preocupa, em preocupa. Si realment aquests decrets o aquestes normes de Madrid s'apiguessin tots que el canvi és substancial i que realment serà una panacè amb moltes coses, doncs home, però el que he llegit i el que tinc damunt de la taula doncs em preocupa, què em preocupa avui? Doncs la política d'habitatge, em preocupa l'educació, per exemple, coses que dius a aquest govern municipal de Sant Jus, ha destinat centenars i centenars de recursos i hores, perquè això sigui possible. Clar, que hi hagi administracions que no coneixen el territori de Sant Jus, que estan molt més junts, que gestionen els teus serveis públics, home, no em sona bé. Clar, perquè llavors d'aquí dependria generalitat? No, en principi diputació, en primer lloc diputació a Barcelona, no estic descalificant la diputació a Barcelona. Estic dient que la proximitat de com gestionen l'escola a Bressol ho coneixen, en aquest cas, les persones professionals que estan davant d'aquesta escola a Bressol i el seu govern municipal, que l'ha creat, que coneix les necessitats del seu municipi, que el financia pràcticament perquè la Generalitat m'ho fa i ho financiem nosaltres conjuntament amb l'esforç o el pagament, amb política d'habitatge. Escolti, vostè no faci re en política d'habitatge, que no li toca. Home, doncs hem fet mil habitatges a Sant Jus. Quantes famílies, a partir d'ara segons aquest decret, doncs estarien a Sant Jus amb aquesta política d'habitatge? Zero, absolutament zero. Per tant, què vol dir això? Que el municipi seria d'una altra manera, no? Absolutament. Quan vam fer, per exemple, una operació d'habitatge al Camp Roig, prioritzant la juventut, l'accés als joves a menys de 35 anys, doncs estàvem fent dues coses, dos una, evidentment no és el mateix pagar una hipoteca pública, diguem-ne, una hipoteca amb un cos d'una habitatge pública privat. Per tant, estem d'entrada, la diferència econòmica és substancial, però segona, fins a tu, després del temps que ho sabíem, estimulàvem la natalitat. És a dir, han escut molts nanos en aquests llocs, no? Clar, tot això, que és una voluntat de dir com vols el teu poble, doncs són coses que s'acaben, amb aquest real decret. I això s'inventa altres històries, i això em preocupa molt. He parlat d'educació, he parlat d'habitatge, però et podria fer un llistat de temes que, si això és així, aquells pobles de menys de 20.000 habitants, quedem en una situació complicada, seguirem lluitant i analitzarem. I aquelles coses que necessitem, doncs ja busquem la manera d'impulsar-les perquè pot ser que ningú ho faci. Per tant, això em preocupa molt, perquè el futur del municipi, aquest model que tenim de Sant Just, pot estar tocat al decret o, com a mínim, en qüestió. I això, personalment, a mi m'agrada saber sempre on vas, aquesta vida. I quan no saps on vas, doncs estic i estem inquiet. Segurament el govern de proximitat és un dels que potser fins i tot se salva de tot el que està passant, dels últims que van apareixent cada dia, que fa que la política estigui o es planteji, es vegi com en hores baixes. La sensació, per part de la ciutadania, és com que no se sap fins a quin punt ja pendres tot el que va sortint i tot el que no va sortint. Suposo que també per la classe política és difícil, no? Que no s'estigui justament en aquesta primera línia, o en aquestes esferes que és on estan sortint tots aquests casos. Molt trist, molt trist per aquesta situació, diguem-ne, de persones que es dediquen a la política, normalment lligats a l'alta política en alguns casos, no? Perquè surten ejemplars d'ajuntaments, petits. Jo crec que això o la democràcia l'entén. Mira, hi ha una cosa, vull dir al revés. La part positiva és que, finalment, el sistema democràtic això ho treu. Finalment, la democràcia rosta, escolta, tot això ho treu. Per tant, ara bona, i tota aquesta gent que ha fet tot això, que em mena de... o sigui, contundència absoluta, contundència absoluta, perquè hi ha moltíssima gent milers i milers de regidors, regidores, alcaldes, de municipis eren modestos, que ho fan per vocació, perquè els hi agrada, perquè veuen que el seu municipi es transforma, i és injust que tothom es posin al mateix sac. Què representa això? El 3 o el 4%, el 1, no ho sé, de tota la classe política, però el mal que ha fet això a la democràcia i a la credibilitat del sistema polític es tremenda. Aleshores ve una llança a favor de tota aquesta gent que està treballant. Doncs ja no parlo de municipis de mil habitants. L'alcalde, pràcticament, va allà perquè compagina la seva vida, o agrícola, o el que sigui. O empresarial o familiar, però ja s'ha entenat, si s'ha entenat de polítics, que ho fan per vocació i volen veure el seu municipi que es transforma, i que després marxen, i que no es queden a la política, i això és evident que ho fem coses ràpides, o aquest sistema està tocat per molts anys. I el fet que passin tots els partits, no cal fer una mica més d'autocrítica, potser? En cada cas concret. Cada escuró ha de fer aquesta autocrítica a les seves direccions. És evident que ha d'haver-hi una contundència, i també ser generosos i mirar cap a casa. No pots mirar coses de fora, només a l'altra banda. Aquí sembla ser, perquè les notícies estan a tot arreu, pràcticament, a tot arreu. Bé, inquiet, per això. I a favor de tota la gent que fa política, absolutament per vocació, que està uns anys, i després torna al seu lloc, o forma part d'un altre àmbit de la seva vida, o del seu món laboral. Doncs suposo que també anirem parlant en les properes setmanes, perquè sembla que van sortir en cores, o que, si més no, no es tanquen les coses que van sortir. Abans d'acabar, també volia recordar que aquestes setmanes, carnes d'oltes, i que s'han just... Una mica més tard, en parlàvem l'altre dia amb el Regió de Cultura, d'aquest sal d'una setmana, però se celebra de mai, amb participació important, perquè hi ha hagut més de 500 persones apuntades, finalment. Bé, molt content, molt content per això, perquè fa 8 anys ens vam sentar a la taula una sèrie de persones, hi havia un regidor, tenim un regidor molt animat, a l'equip de govern, que va plantejar recuperar el Carnes d'oltes, conjuntant amb les escoles, amb les entitats, amb la Unió de Boticers, i després de 8 anys veus que aquella participació que va ser modesta al començament, doncs ara, amb més de 500 persones s'han apuntat, això vol dir que hi ha ganes de fer coses, hi ha ganes, en aquest cas, de celebrar aquesta festa, i de passar-s'ho bé. Per tant, demà hi haurà els carrers de Sant Just des del Parc Maragall, fins a la plaça Can Moapa, sortint a les 6 de la tarda, més o menys, i no sé qui no s'arribarà, perquè això és molt lent, doncs tindrem tota aquesta rua de persones de Sant Just, molts crios, molts nanos, pares, mares, avis, i tothom allà donant recolzament i participant d'aquestes activitats, que penso que van molt bé en aquests moments de situació complicada, perquè te se'n van del cap els problemes o les inquietuds, o una part de les inquietuds i els problemes, i tu passes bé amb els teus veïns, amics i família. Exacte. No el diré la pena, potser fer-ho la setmana anteriores, la setmana de Carnaval Normal. A vegades Sant Just som una mica especials. Tenim en compte que hi ha tanta gent que hi participa, realment, és a dir, que hi ha aquest esperit. Hem parlat amb les diferents entitats, ens semblava que desmarcar-se una miqueta i fer-ho aquest dissabte, que ja és habitual, retreçar-ho una mica, també ho fem a vegades amb Sant Jordi. Sant Jordi. Són una mica singulars, i aleshores diuen, escolta, sortim una mica de la normalitat, i quan ja pràcticament tothom ha tancat Carnaval nosaltres... Montarra la sardina i tot. Molt bé, molt bé. Moltes gràcies, Juré Perpinyal, alcalde de Sant Just, per parlar d'actualitat Sant Just, que, com cada 15 dies, gràcies i bon dia. Molt bé, adeu-siau, bon dia.