Tot seguit us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Ara passant uns a minuts de les 12, de les 11, la Taneu ha programat dos concerts per aquesta setmana i d'una banda per la mare del que es farà aquest divendres, que forma part del cicle Jazz en Viu, aquest cop amb Diego Broder serà la sala del 50è de la Taneu, a les 10 de la nit, l'entrada costa 10 euros pels sociars de l'entitat i 12 per la resta. En parlem ara amb un dels aglomeradors d'aquest cicle en Demi Gómez, molt bon dia. Hola, molt bon dia. És el tercer concert d'aquest cicle de Jazz, en vam parlar, ara fa un mes que està més i més anant força bé, més o menys, d'assistència de públic i tot plegat. Potser l'avió és que estem força contents, l'assistència és força interessant, la gent està molt contenta i troben molt a dir-hi aquests concerts que estem portant de Jazz. Aquest divendres ens trobem amb Diego Broder, qui són? Els de Diego Broder són una formació de cinc músics, a la qual liderada pels germans de Diego, com diu el nom. Els germans de Diego són el Joan i el Víctor, que són originaris de Bilbao, però fa bastants anys que estan afincats a Catalunya i tenen una llarga trajectòria com a músics de Jazz, dins d'aquí, sobretot, de Barcelona. La formació que es composa és amb el Joan de Diego, la trompeta, el Víctor de Diego, el Saxo Tenor, i l'Elisabeth Raspai, el piano, també una pianista força interessant, el Pedro Lóez contrabaix, i el Casper Sánchez a la bateria. Els de Diego Broder es van... aquesta formació es va muntar l'any 93, o sigui que tenen un llarg bagatge. Déu-n'hi-do, sí, sí. Han gravat diversos discos i ells han tocat amb músics tan importants, com a Phil Butch, Jess Davies, Jeff Ballard, Nicolas Payton, etcètera, no? Sona una així, em sembla, pel que he trobat per internet. Sona molt bé, no? De primeres almenys, almenys, aquest tema fa bariganes d'anar a aquest concert, em sembla, sentim tu. Doncs la veritat és que sí, ells tocaran composicions seves, originals d'ells, d'aquesta formació, i també temes de Lee Morgan, One Shorter, Horace Silver o Joey Henderson. Per tant, tenen una mica de tot, no? És a dir, composicions pròpies i aquestes versions que potser algú més amant de la música, doncs ja reconeix directament. Exacte. Adaptat per això, per això també, gent que no entenc tant d'aquesta música, m'imagino, sempre aquest tipus de música no és només algú que li interessa una mica l'estil, suposo que hi entrarà de seguida en el concert d'aquesta mena. Sí, de fet, és el que intentem, programar músics de formacions de jazz que porten un jazz molt assequible per tothom, no coses molt especialitzades i molt radicals dintre dels diferents estils del jazz. A més, porten gairebé 20 anys, de fet, des del 93 tocan, per tant, suposo que el bagatge és evident en 20 anys, si han passat per moltes sales de Barcelona i Catalunya, hi ha un rotatge també important, m'imagino que s'enjust l'actuació serà fàcil en aquest sentit. Sí, a més, tenen ganes de tocar amb aquesta formació, perquè individualment cada músic de tota la formació tenen les seves formacions pròpies, individuals, i a banda toquen amb altres grups. De fet, ja es veu, quan treballes amb gent de músics d'aquest tall, a l'escenari, quan fas la prova de so, etcètera, llavors ja veus les taules que tenen amb la manera de treballar i de funcionar. Que són molt professionals, m'imagino. Potser és un estil que, en segons quin circuit, sí que és veritat que, com a cella que no passi mai de moda, vull dir, sempre hi ha una mica de moviment, això sí que hi ha sales, unes programes jazz de manera habitual, però sí que pel gran públic potser no la coneixen, i llavors es troba possiblement amb bandes molt professionals. Sí, exacte. També hi ha bandes que ja et diuen que han tocat tant amb músics estrangers de molta relavància, com deien abans com el Jess Davies o el Phil Butts, per exemple, recordo una actuació amb l'Orquesta de Jazz de Barcelona, amb el Phil Butts, en el qual el Víctor de Diego feia una lluita de saxos amb el Phil Butts, increïble. Déu-n'hi-do, per tant. Jo suposo que aquest concert d'aquests divendres és d'aquests en què si t'interessa una mica va la pena no perdre-se'l, un concert que forma per aquest cicle jazz en viu i que hem dit que hi ha hagut un parell de concerts, ara en queden, en principi, encara aquest i un altre, oi? Sí, ara queda el 5 d'abril, que en principi la idea era programar-lo, els últims divendres de cada mes, però ha donat que al final de març tenim la setmana Santa pel mig, ben considerar-ho, porto, passar-ho al 5 d'abril, i el primer divendres del mes d'abril vindrà el marco mezquí de trio, també un concert molt interessant. I llavors, un cop s'acabi aquest cicle, suposo que encara no se sap, ja s'haurà de parlar d'ara si es torna a programar, ni que sigui de cara al curs que ve, o alguna cosa d'aquestes dies. Sí, algú ho farem, algú ho farem, i donat que ve ens anem acostant a l'estiu, tot això s'animarà força. Clar, clar, de fet, suposo que depeniu una mica de la resposta i si més o menys ha estat bona, perquè veu que també la gent que havia vingut estaven contents que es pogués fer això qui s'enjust, no? Sí, tenim uns quants repetidors de nous que han provat aquests concerts, i bueno, tothom està molt content i accepta molt bé la iniciativa aquesta, de tenir jazz d'aquí a prop, i no vèncer a desplaçar fins a Barcelona o a altres indrets. Exacte, aquest divendres, com dèiem, sentirem de Diego Broders a la sala 5, en Taneu. Com sona la sala? És un bon lloc per fer concerts? Doncs la veritat és que acústicament sona molt bé, i a més és una sala que és d'alguna manera també acollidora, i bueno, sembla que és un bon lloc per a aquest tipus de concerts, inclús com a massura d'espai, d'acabuda de gent, doncs està bé, perquè tampoc ni és excessiva gran, ni és petit. I que d'alguna botiga lliure tampoc queda tan desengelat, segurament. Vull dir que es fa acollir-ho. Exacte, la gent es reparteix, quan ho veus des de l'escenari és amb el que sigui ple. L'entrada costarà 10 euros pels socis i socis de la Taneu, i 12 per a la resta, suposo que ja es poden aconseguir també entrades anticipades, i si no el mateix divendres a Taquilla, doncs hi ha l'oportunitat d'anar a veure els Diego Broders, que, com dèiem, són els que sentim de fons, i que forma part d'aquest cicle de jazz que va estrenar la Taneu a finals del mes de desembre passat. I, fins a dos, és en Demi Gómez. Avui hem volgut parlar de com serà aquest concert de divendres. I gràcies, Demi, tornem al Més Caber, amb meges. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bon dia. 3 minuts i un quart de 12 del matí, parlem ara d'educació, perquè l'escola Caniko fa la primera jornada de portes obertes per al centre. Aquesta tarda és la primera visita que els centres públics de Sant Justo organitzen pensant en el període de preinscripció pel proper curs. I aquesta hora parlem amb el director de l'escola Caniko. Hola, molt bon dia, Loi. Hola, molt bon dia. Com serà aquesta visita? Com funcionen? Bé, nosaltres en tenim establertes dues, una que la fem avui, a les 4 de la tarda, i l'altra que la farem al dimecres, dia 20, a les 9 del dematí, aquesta segona té l'aventatge que les escoles estan funcionant, per tant, els pares i mares, després quan fan la visita per les instal·lacions, també els donem la possibilitat de que tinguin accés a les classes. La visita, aquesta jornada té uns aspectes, una primera part que seria la projecció d'una pel·lícula d'uns 15 minuts, després hi ha unes intervencions dels membres de l'equip directiu, posant l'accent amb aquells aspectes que considerem més importants. Si els hi preparis, si els repartis també uns dossiers informatius, i l'última part és la visita als pares i mares que ho desitgin a les instal·lacions de l'escola. Suposo que és això que comentes, que justament quan estan funcionant, és molt més agraït, suposo, d'ensenyar. Sí, jo penso que és més interessant per als pares, especialment majoritàriament són els pares que els tenen encara les guarderies, per tant, per veure les classes en què estaran els seus fills i el propi curs. Clar, ens comentes també que en aquest vídeo que s'explica, es plantegen també alguns dels aspectes que considereu més importants. Quins aspectes són? Sí, anem passant imatges sobre diferents aspectes, celebracions escolars, festes o veus processos de parentatge a les classes, no amb els més petits, activitats que es fan de lectura, de electroescriptura, no us digui que els pares tinguin una visió transversal del que és l'escola. Perquè quines són algunes de les característiques de l'escola que ningú d'aquí s'ha enjust? Evidentment, nosaltres l'objectiu que tenim és intentar que tots els nostres alumnes finalitgin la primària sense les competències bàsiques a solides i, per tant, intenten que no hi hagi fracàs escolar, que diu que no sempre és fàcil de aconseguir. Després penso que també posem molt l'accent a l'escola amb la necessitat de la implicació dels pares i mares en la educació dels fills, com a un factor clau per aconseguir l'excit escolar. I després, evidentment, posem l'accent amb aquells aspectes que l'escola treballa d'una manera molt especial, com són totes les noves tecnologies o l'ensenyament de l'anglès, com en lloc estranger. Quan venen els pares i mares en aquestes visites, quins són els dubtes més freqüents o les preguntes que es planteja, normalment? No acostumen a haver-hi massa intervencions. De vegades, sobre qüestions formals, sobre tot el procés de matriculació, però no hi ha accessiues preguntes. Algunes vegades, sobre els resultats, un cop que n'al·ligen l'escolaritat a l'escola, però per altra part, nosaltres també els facilitem. Quins són aquests resultats que l'escola té amb les proves de competències bàsiques de Xizer? D'altra banda, recordem que l'escola Canigó és l'única que almenys en tots els cursos té dues línies a qui s'han just. Per tant, de cara P3, el nombre de la plaça suposo que són una cinquantena, no? Si mantenent el criteri del curs passat, d'interès en haurem d'ofer-te 54. Si poden ampliar les ràtios eren de 50, 25 per grup, el curs passat ja van ser 27, però aquest criteri també el mantindrà en aquesta any, de i3 i primer. Això suposo que s'ha sap més on davant, no? Vull dir que ja és de cara a final d'aquest curs, com se diguéssim. Perdona que no t'entén. La dada concreta, aquesta xifra, el nombre de les ràtios i tot plegat. Això és el que ens comunicarà el departament, encara no ho ha fet, però, per exemple, l'ofer-te que haurem de fer a i3, que sigui de 54 places. I en la resta de línies, hi ha alguna vacant? Tenim ara l'escola molt plena, i inicialment tenim una vacana a quart, i dues vacances, i la resta de cursors estan allà sobre ràtio. I pel que fa p3, no sé si hi ha molts germans, si hi ha alguna previsió de cara a aquest any, que en realment són els qui tenen preferència. Sí, la xifra exacta, no la sabem. L'Orient de Comunicar no és una dada que tenim en exactitud, però la costa ser un percentatge d'un 30 o un 40% en les places ofertades que estan ocupades per a l'onglès en germans al centre. En tot cas, tot plegat es pot conèixer més amplament avui a la tarda, o, com dèiem, en la segona jornada, que serà aquest dimecres a les 9 del matí, avui és a les 4, aquesta jornada de portes obertes, aquí a l'escola Canigó, que es conèixer de primera mà tot el que s'explica es fa des del centre. Avui n'hem parlat amb el director de l'escola, a l'OiSala, moltes gràcies. A vosaltres, eh? I que vagi bé, molt bon dia. Gràcies, adeu. Passant 3 minuts d'un quart de 12 del matí, per inscripció pels nens i nenes a 3 anys tindrà lloc de l'11 al 22 de març, el Departament d'Enseñament ja ha publicat el calendari complet per la major part dels sigles, i les llistes en veurem es publicaran l'11 d'abril, després tindrà lloc també el període de reclamacions, i l'oferta definitiva de les places es publicarà el mes de maig. Davant de tot plegat, les escoles de Sant Just ja han començat les jornades de portes obertes a l'escola Montseny, farà aquestes jornades demà, dijous a la tarda, i divendres al matí, en parlem amb la directora del centre, Caramiro, molt bon dia. Hola, bon dia. Com són aquestes visites, aquestes jornades? Es fa una visita per les instal·lacions, també una part de xerrada, que s'explica ben bé. Doncs mira, nosaltres oim les portes a les famílies, una mica per donar conèixer la nostra escola, no? I aleshores, el primer que ensenyarem són les instal·lacions, farem una visita. En guany ho hem avançat una miqueta a la de la tarda, perquè la fèiem sempre a les 5, i ja no veiem l'escola en funcionament, i aleshores per aquest motiu la fem a les 4, de manera que puguin veure els nens a les aules. El dia que l'estació és el de matí, ja es pot veure, però el de la tarda no. Doncs això que et deia veure l'escola, les instal·lacions, parlar dels projectes educatius, i també oferir informació sobre el procés de principi, i després la posterior matriculació. I l'escola Montseny, quines són algunes de les característiques del centre? Doncs com a escola, som una escola familiar, d'una pitona, d'una dínia, en què, com a valor principal, tenim la relació que tenim entre tots nosaltres. Vull dir, fem moltes activitats de treballos cooperatius, de patits amb grans, i després, doncs, no estan bé, és que som a escola verda. Això vol dir que promocineu el medi ambient, des de les aules? Totalment, totalment. Vull dir, fem des de la meteorologia, el nostre galliner, l'or, la raconida d'oli, vull dir, tot un computador, tot una sèrie d'activitats. Fa molts anys que ho feu? Sí, des del 2003. Des del 2003 que som a escola verda. Vull dir que sí. I en tot cas, això s'explicarà també en aquestes dues visites, tant la de la tarda com la del matí, suposo que els pares agraeixen això que ens comentaves, que poder veure com funciona, o com està això, com circulen els nens, els mestres, a l'hora de classe. Si coincideixen la visita. Sí, sobretot perquè aquesta visita, la veritat és que venen molts pares, que han d'entrar els nens de P3. Vull dir, també tenim famílies que venen per primària, però diríem que el gruix gran és de P3. I clar, els fa gràcia veure la classe de P3, amb els nens de 20, com estan treballant. I clar, valoràvem que el fet de fer la reunió a les 5, ja no la veien els pares que venien a la tarda, perquè en motiu l'hem avançada, l'hem avançada una mica. El que farem, com una cosa nova en guany, és que tindrem una mesta d'infantil a la reunió, amb l'equip directiu, perquè també ajudi una mica a resoldre tots els dubtes dels pares, el procés lector-escriptor, que potser els pares és el que els engoixa més, com aprendrean a llegir a escriure, i una mica que ens faci un acompanyament. I aleshores farem la visita, després passarem a explicar una mica què som, com som i què fem. I també venen els pares de lampa, per parlar una mica del menjador, del menjador, que tenim cuina pròpia, i de les activitats d'aquestes escoles que s'ofereixen en el centre. Per tant, hi hagi també cada responsable de cadascuna de les coses que s'expliquen, no? Sí, sí, vull dir, doncs pares puguin treure-les una idea, una miqueta de com a centre com som. Paral·lelament, a sota nos hi donem un dossier, no donem una revista del centre, doncs diferents coses, un exemple de menu, informació de l'escola, perquè se la midin amb calma, una miqueta que estiguin informats de com a centre com som. Clar, sobretot, sí. I que també intentarem explicar una miqueta dels criteris a l'hora de fer la prenscripció, perquè els pares venen molt perduts, i la veritat és que els verem dels punts per entrar als centres, encara no han sortit del tot, saps? Sí. Quants punts dona, tenir un germà al centre, quants punts el fet de viure, perquè ens trobem que nosaltres, aquí al Montseny, tenim Torra Blanca, que és en Joan d'Espid, que ens trobem a la prop, i ens trobem amb famílies que venen de Torra Blanca, dient que volien entrar al centre, llavors, clar, el tema de la puntuació i tot això doncs és complicat, perquè primer som els de Sant Lluís, no? Clar. Però bueno, explicarem una miqueta això. En principi, ens basarem amb els veremts del curs passat, pel tema de punts, que dona el fet de viure, perquè tots aquests punts, d'aquest procés de puntuació, llavors es publicaran els veremts tal com tu has comentat, amb la posterior matriculació que serà del 10 al 14 de juny. Exacte. Justament volia preguntar-te ara per això, per l'actitud, la que venen els pares que han de portar per primer cop un fill a l'escola, que suposo que també estan carregats de dubtes, i que no deuen saber, que és un pas bastant important, i és necessari, suposo, aquestes jornades de portes obertes que feu les escoles. Tranquilitzar, potser, o... Exacte, que tranquil·litzem molt. Tranquilitzar-los, per això deia que si veuen els vents de P3 també veuran com estan acollits, que estan bé. Clar, vull dir, jo penso que tot ajuda. I una mica els dubtes que tinguin, doncs escoltar-los, intentar ajudar-los, acompanyar-los, penso que és molt interessant venir. Clar, normalment qui ens dubtes us planteja, per exemple? Doncs el tema del menjador, sobretot, el tema de si tenim cuina o no, el tema dels menys si dormiran, perquè venen de braçol i allà dormien, doncs els expliquem que aquí també dormen, els migdies, vull dir. Clar, a tota una sèrie d'hàbits que els nens porten de l'escola braçol, doncs a veure quina continuïtat tindran aquí a l'escola de primària, no? Però bé, bé. Sí. És una escola que té una sola línia. No sé si, per tant, més enllà de P3 que el nombre de places, com deies, encara no se sap exactament si es manté el de l'any passat són 27, no? Mira, jo acabo de parar amb mi inspectora mateix. Mira. Però què hi ha, per tant, perquè sou de la sèrie d'hàbits? Sí, que és una línia que és una llengua de la sèrie de la sèrie. Sí sí. El comentari del moment és que s'han d'offerir 25 places en aquests moments. No sé si el tema és que tenim menys nens nascuts al 2010, i en 25 places quadrarem, però de moment s'oferterà amb 25 places, i no els 27. Això és fresquet de fa dos minuts. Però a veure, la veritat, nens que no ho ascenjos i s'ha de matricular en un centre, Si no anirem ampliant, evidentment, el capnament del poble es quedarà sense centra. Això és totalíssim, si fa falta ampliar, ampliarem. Aquest any en tenim 27 p3 en aquests moments al centre. Deu-n'hi-do. Es van fer ampliar. No sé com està, com està el naixement del 2010. Això sí que no he consultat a l'Ajuntament, però en principi ens ha dit que en d'ofer-te 25 classes. I pel que fa a les altres classes, hi ha alguna vacan o està tot molt ple? Perquè havíem dit que és una sola línia, per tant, normalment és una mica més just. Nosaltres, si contéssim a 25, vull dir si tenim oferta d'una plaça primer, una plaça tercer i una plaça per sisè del curs 20 nens. En aquest moment. Vull dir que tindríem 3 places de primària. Primer, tercer, sisè, una de cada. En principi, això és el que tindríem. Però bueno, no sé, d'aquí a final de curs poden passar coses, nens que es puguin donar de baixa, noves adquisicions, perquè hi ha això de la matrícula oberta, vull dir, la matrícula viva, que en diem, famílies que venen a viure ara durant el curs, i clar, els has vingut al centre, vull dir que, clar, és parlar per parlar, però en aquests moments tindríem això. Les 25 classes de P3, a P4 i P5, en principi, no ens en quedaria cap, i 3 a primària, repartides això que et deia. Primer, tercer, sisè. Això és el que tenim a dia d'avui. Els veurem, concret, se sap quan se sabran? Els veurem, concret, de places. Exacte, de si la rati, finalment, és aquesta, la definitiva, o... No sé dir fins que no acabem el curs i tanquem... És més endavant, per això, no vull dir que tot plegat doncs acaba de definir-se que més endavant. Correcte, en aquests moments això és el que hi ha. Doncs, en tot cas, demà dijous a les 4 de la tarda, i vivendres a les 4 de deu del matí, aquestes hormades de portes obertes a l'escola Montseny, per conèixer ben bé com funciona el centre. Avui n'hem parlat amb la seva directora, la Carme Miró. Moltes gràcies, Carme. A vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Adéu. I ara parlem d'una taula rodona que organitza la nostra dona per avui, a dos quarts de nou del vespre, sobre dones, vida i pregària. Amb testimonis de dones, de les confessions, jueva, musulmana i cristiana, i de les dones que participen en aquesta trobada, que és l'Anna Munso, Sant Justenca i Cristiana Protestant. Molt bon dia, Anna. Molt bon dia. Una, o sigui, el protestantisme que no és del més habitual aquí a Catalunya, no? Doncs no. Són poquets els protestants, encara que a la vegada n'hi ha més. Però sí, són poquets. Sí. Sí. La gent que ve prové del catalucisme. Els que dius que s'efegeixen? Ah, ja. Hi ha gent que... bueno, que ve, doncs perquè potser sí que abans era més de la religió catòlica, però sense ser molt... molt confessional. I també hi ha gent, suposo, que d'altres... altres fons, no? Sí. Tampoc t'ho puc dir molt bé. No ho sé. No, clar, vull dir que és una... És més gent que busca respostes i dins de la nostra comunitat i dels nostres valors s'hi troba gust. Està clar. En tot cas, el que es farà avui és parlar de dones vida i pregària. Per tant, quin paper té la dona? O quin paper se li dona la dona des del protestantisme? Doncs bé, la dona està considerada igual que un home. O sigui, amb tots els drets i... amb tot el que implica, no? Al viure a la fe, a tots nivells i si estàs en una comunitat a la que s'hi esteixes regularment, doncs tens les mateixes... És considera que la dona té les mateixes capacitats i valors per portar endavant tasques del que siguin igual que un home. O sigui, que amb tota igualtat. Qualsevol tasca, és a dir, que a l'hora de... no hi ha una jerarquia masculina? No en particular. No en particular, sí que és cert que potser en el passat eren més els homes, els que estaven al davant de les eslècies i, bueno, no els altres tenen pastors que són una mica el que seria el mocent dins de l'església catòlica i és més comú veure homes que dones, dins d'aquests càrrecs més de responsabilitat. Això amb els últims anys s'ha superat i es considera que que no té per què ser així i la dona cada vegada té més possibilitat d'accedir també en aquesta... d'estar davant, no?, com a pastor o pastora. O sigui, que hi ha la possibilitat que es faci. Potser no n'hi ha tants perquè és una cosa potser més nova, però en tot cas es pot fer i n'hi ha, no? Sí, i n'hi ha, sí. Dins de la majoria d'esglésies protestantes es considera la dona amb les capacitats i les possibilitats de ser el mateix que l'home a tots nivells. El que passa que a poc a poc va venint. Sí, sí. Suposo que és una cosa que va evolucionant, no?, m'imagino, que també el fet que s'hagi... que hi hagi més gent doncs interessada ara en practicar aquest tipus de religió també fa doncs que estigui com en transformació, d'alguna manera, no? Sí, sí. A més a més, considerem que la Bíblia poden haver-hi alguns passats que parlen amb quan aquesta qüestió, però que tampoc són clars i que hem de viure la fe i la vida cristiana en els que estem, no?, i amb la nostra cultura i amb la nostra manera de fer i de ser en el nostre entorn. Creus que potser amb el que ha passat potser amb els últims 20 anys, per exemple, o aquest fet doncs que cada cop hi hagi gent o durant molt de temps si més no hi ve gent menys interessada en les religions potser ara torna a guanyar el sentit per l'esperitulitat, és justament per aquesta distància potser entre església i la que sigui, en aquest cas, i societat? Sí, suposo que... que hi ha molts factors, no?, que influessen, però... jo crec que potser el nostre país i... a Catalunya i també a Espanya ha viscut una religió que no ha suplert les necessitats de les persones, no?, llavors la gent s'ha anat apartant i potser últimament... doncs... jo crec que hi ha comunitats que ens hem estat esforçant per fer un servei també més social, d'ajuda, d'estar a prop de la gent i després de parlar dels valors cristians i de la fe, no?, això permet que hi hagi gent que torni a buscar, no?, i també la crisi, que tenim ara tan forta, també crec que fa plantejar a la gent moltes coses, el fet de que el tenir la vida material resulta tampoc és... és el millor i necessitats vàries que pot tenir les persones i que ajuden a que busquin altre tipus de respostes des del cristianisme protestant, la pregària la practiqueu sovint i de manera de manera col·lectiva també és a dir, aneu de manera habitual a l'Església, al centre concret. Sí, nosaltres, quan ens trobem en comunitat tenim sempre en temps de pregària oberta on la gent pot participar obertament i després també considerem que la pregària és un parlar directament amb Déu on la persona, com que la persona és una persona de qualsevol moment perquè pensem que la vida cristiana no és una religió sinó que és una relació. És una relació amb Déu que igual que la tenim amb un amic doncs amb Déu la podem tenir, tenim accés directe, no? No cal anar a terceres persones sinó que ens podem apropar a Déu en qualsevol moment i en qualsevol lloc. I creiem que ell ens escolta també, en qualsevol lloc, en qualsevol moment. I aquí s'enjust? Teniu algun espai? No. No, no hi ha cap ni petit grup protestant. Sí que hi ha un centre d'acollida de nens que li diem la residència infantil Emmanuel, que està al carrer... Ai, ara potser et diré el carrer malament. És igual, està aquí a la part d'ensoble i això està portat per comunitats protestants aquí de Catalunya. O sigui, els protestants a Catalunya ajudem en aquest centre d'acollida de nens que està a Sant Jordi. D'acord. Però no hi ha cap grup. Doncs aquest vespre, a dos quarts de nou veiem testimonis de dones de les confessions Jueva, Mosulmana i Cristiana. Ara anem parlant amb l'Anna Montsoqui de Sant Just i Cristiana. Moltes gràcies, Anna. I que vagi bé, bon dia. ... Em ponen un cordonada per a la família de Madri Jous Conferència Can Genestà amb Pere Cullell, cuo a tot el llibre del 23F a Catalunya al cop d'estat Bastapunt de Triunfal principal. Es parlarà des fets del 23 de febrer de 1981 a la Conferència Cognit de l'Arxí municipal per parlar també de la relació de Sant Just amb aquell dia històric. Serà la seta de la tarda a les golpes de Can Genestà 22 anys d'aquest cop d'estat del 23F, i en aquest llibre el que feu juntament amb Andreu Ferraz és recopilar noves dades sobre aquest tema. Ens falten conèixer més coses sobre el 23F? Jo crec que ja no. Això és el que hi ha. Només faltaria una declaració explícita dels protagonistes, però jo vaig ser el que vaig fer, el que s'ha de fer. Però amb el temps i amb una certa paciència s'han recopilat totes les informacions i ara ja pràcticament podem assegurar que és el que va passar exactament aquella nit. Basta punt de triomfar el principat és el subtítol d'aquest llibre. D'alguna manera és una frase més o menys polèmica, o sigui, que vol cridar l'atenció dels lectors. Sí, cridar l'atenció però és absolutament cert, perquè el cop d'estat és més violent, perquè va haver-hi diverses cops d'estat, però el cop d'estat és més violent, el dels generals, comptava fer el mateix que va fer el primer dia de river en el seu moment, que és l'efecte domino, i que eren sortint els tanks de cadascuna de les capitanies generals i per evitar el confuntament tothom s'hi apuntava. Va sortir València, va sortir Madrid, i a Catalunya, aquí és en Boirín Rajament, que deia Nomància, que va estar amb els tanks municionats i a punt de sortir, i es va frenar per alguns militares i alguns soldats. Tots els experts afirmen que si els de la persona haguessin sortit també, i haguessin baixat pel diagonal, la resta de capitanies haguessin seguit. Per tant, sí que va ser decisió del paper de Catalunya i el de clàssic en aquest quartel. Per tant, suposo que també tot plegat amb el temps, amb la perspectiva històrica que donen aquests 30 anys, permet explicar les coses amb una mica més de distància i posar una mica d'ordre, perquè d'alguna manera el que hem de sentir durant molt de temps és que sí que hi havia hagut resistència des d'aquí. Sí, sí, va, era resistència, era resistència bastant local. Cada poble sap la seva, cada ajuntament sap què va fer, cada cos històric, perquè ningú tenia experiència amb ombres d'estat, com és natural. És una cosa que s'ha de fer, però s'ha d'actuar molt bona a fer. Per exemple, un error que l'hem fet tothom, els concistories, que és reunir tots els plens dels ajuntaments. Això tècnicament és un error, perquè si hi ha un culpista, unicada a fer és anar a l'ajuntament i agafar els dos que estan tots reunits. Vosaltres jo continuo a fer el mateix. Jo sí que hi hauria cada lloc, els més radicals, els més altres, que es van intentar apuntar buscant guardies civil a la policia nacional, a veure si s'hi podien apuntar, que a més s'hi posaven, com a junts obreres i sucs socialment, que van muntar sistemes de vigilància per evitar-ho. Va haver-hi moltes iniciatives privades aquell dia. Va agafar per sorpresa? Sempre és una sorpresa un cop d'estat, però ja feia mesos que es parlava del que se'n diu la remor de sabres. Era un èpoc molt convulsa, et dematava molt, hi havia molta crisi econòmica, els dos franquistes no havien marxat, s'acabava de provar la lli del divorci, s'acabaven de provar les autonomies, llavors alguns més reticents no veien amb bons ulls, que i correnyes i senyeres ho negessin en normalitat, llavors hi havia una certa temptació de frenar el procés democràtic. Llavors no hi havia la certesa de que passaria, però sí que hi havia moltes insinuacions i molta por. De fet, justament heu parlat amb més de 500 testimonis directes. La por és la característica que algú n'hi ha tothom, o com ho es va viure en general? La por és que la gent parla tant de gent. Depèn, depèn. La majoria de la gent, la majoria de les ciutadans, la por perquè hi havia la memòria de la guerra civil. Escolta, després de tot el que ha acostat, acabava el franquisme i ja que comencem a arrancar, una altra guerra no, perquè el solsata de la guerra el tenim totes les famílies d'una forma oatja. Llavors hi havia la gent reticent el canvi. Hi havia aquests que no sabien res, i hi havia una gran incertesa, perquè no sabies de fet quin és el real, i el paper del rei tampoc va ser tan clar. Fins a quin punt sí o fins a quin punt no. És a dir, si el rei hagués estat decidit clarament a Palsí, no haguessin pogut dir gaire res, però va estar dotant molt de temps. Llavors, més que la por, incertesa durant moltes hores. Per tant, el paper del rei, aquest sí que no està clar què va passar? Home, sí que està clar si es parla amb matisos. És a dir, el que no podem és buscar una història de bons idolents, ell l'ha ordenat al cos o ell va anar a casa al cos. Diguessin que per la seva manera de ser, ell va deixar fer, i no va tirant rera. Llavors es van promoure amb aquest deixar fer, amb aquest no tallar les ales als més radicals, sinó promoure, no deu posar-se, que d'altres es penseixin que sí que tenien el seu recolzament. Llavors, a l'ombra d'aquests silencis o d'aquests consentiments, es van gestar dos moviments. Un de molt radical, que és el de Tegera i el de Milans, que era un estat clàssic, diguéssim, en tants al carrer, i un altre cop d'estat mig civil, que era el que portaria el general Armada, que havia sigut preceptor del rei, que tenia l'intensió de fer el que se'n va a l'operació de gol, que era una mena de reforma de la Constitució controlada. El paper del rei en tots dos, i era, però no del tot. I amb aquest incertesa ens hem d'entendre, si algú espera dins sí o no, no ho trobarem. Aquest cop es va deixar fer i no es va fer anar. I el paper de Jordi Pujol, si que és un d'aquests que... L'acaba a ser clau, no? En tot aquest 23F? Sí, ho va ser perquè, en aquell moment en què va entrar a Tegero, la única autoritat notòria que podia parlar era Pujol, perquè senadors i diputats estaven tots tancats, govern estava tancat, no hi havia cap portaveu públic, que digués res, i a través de les emissores de la Generalitat d'Espanya, de l'emissora d'aquí de Blautordera, Jordi Pujol es va adreçar no només a Espanya, sinó a fer ràdio exterior, a tot el món, dient que ell havia plazat amb el rei i que tot estava tranquil. Aquest senyal, per aquells que dubtaven i que treien l'efecte domino, va frenar, perquè era la manera de dir, no està tan clar. Moltes capitanies estaven a punt de sortir amb alguns dubtes, el fet que Pujol parlés en nom del rei els va frenar. Per tant, sí que va ser un paper decisiu. Per això, per aquesta incertesa que ens comentes, per aquestes posicions d'algunes figures clau, o perquè no estava tot arreuitzat? Vull en discutir si l'adrinfa o no l'adrinfa, perquè el cop d'estat dur, el violent sí que va fracassar. Per exemple, un dels capitanis generals que havia de sortir, que era el de Sevilla, el Mery Gorgon, estava alcoholitzat, de nervis a veure més del compte, i no va poder anar a l'ordre de sortir. Això és ridícul. El deputat general de les Canàries era el més radical de tots, però tan radical, tan ultra, que era on anava ell o no s'apuntava el cop, i va frenar per un excés d'ambició. El cop d'estat dur va frenar per aquest tipus de fets. El deputat general de Catalunya es moria de ganes de sortir, però no estava de tot segur. Aquest és el cop que va fracassar per petits errors, perquè l'afecte dominó no els hi va funcionar. A partir del 23è sort la Lohapa, sorten lleis que van retallant el procés autonòmic, s'aigua a l'aix tot el procés, ja el que ha fet per a tots, i que el cop entre cometes involucionista... Jo no estic tan segur que és fracassat. Una cosa o altra van aconseguir, segurament? Homes van aconseguir deixar de fer lectures obertes de la Constitució, començar a fer lectures restrictives de la Constitució, i a partir de fer lleis, eliminar els estatuts. Tant radical com aquesta. Salvant totes les distàncies, que en els últims anys també hi ha aquestes convulsions i aquestes tensions entre Catalunya i Espanya, de vegades apareix aquesta idea que algú diu... No anem amb compte que si no, encara tornaran els tanks. Creus que podria repetir-se una cosa així? Mai es pot dir ni que sí ni que no, perquè no saps mai. Però els que hi entenen d'això, et diuen, primer, el franquisme no ha desaparegut, però és molt residual el que queda a l'exèrcit espanyol. Els que més han obert la boca són militars retirats, i gent que no té comandament. Els nostres professionals, a la seva majoria, estan a l'estranger fent els estímuls d'operació. Ara mateix Espanya només té 20.000 soldats de veritat operatius. Per ocupar Catalunya 20.000 soldats no és res. Ni tècnicament, ni ideològicament, que les formades es poden permetre el luxe d'ocupar Catalunya. Per tant, escolta, és un tant més panta molt, i si surt un tant tots ens hi hauríem de mirar. Però és més una amenaça de gent nostàlgica del passat que una amenaça real. Justament el que comentàvem abans de la incertesa o aquesta por, de 32 anys ha canviat moltíssim. La ràpidesa amb què circula la informació, potser també ho marcaria molt, tot plegat. A l'època era mòbils, a l'època de ràdio. A l'època ja ens movíem. Estia a l'universitari i ens trobàvem pel telèfon de casa, normalment al particular, però teníem mòbils. I ens hem tirat a la ràdio, era què passava, i no passava res. Només hi havia una televisió espanyola, esperant a veure què donaven i què deien. Va sortir una gigabilonda i va sortir finalment el rei. La mobilització és un altre, la mobilització és un altre. És molt justot, poc consolidat avui en dia a Espanya, per tant de l'Unió Europea està relacionada tot el món. L'esquena internacional és un altre, no es pot equiparar. Aquest dijous es parlarà d'aquest 23F a Catalunya, i serà el co-autor d'aquest llibre, sobre el cop d'estat que va estar a punt de triomfar al principi. Serà la set de la tarda, les golfes de Can Genestar, i avui n'hem parlat amb Pere Collell, moltes gràcies. Moltes gràcies, Toni, ja. Ara es vol que es tradiu d'esper. Si et donis, es tradiu d'esper. La ràpid s'enjust. Durant de 8.1. Ràpid d'esper. Durant de 8.1. Ràpid d'esper. Durant de 8.1. Ara passen 11 minuts de les 12 i parlem de transport públic, perquè l'autobús 157 torna a arribar fins a Coll Blanc. T'hem acceptat la reclamació d'altre ajuntament, les injusties plogues arrandes a les queixes dels usuaris, amb els canvis que es van fer amb la nova planificació d'autobusos, que implicaven que des de l'octubre, aquest autobús, el 157, s'acabava la paraula de tramvia a Ernest Lluc. Ara en parlem amb la Regió de la Transport i en Apol, molt bon dia. Una bona notícia, doncs? Sí, perquè respon a les peticions que havien fet diferents ajuntaments, i bàsicament a les demandes que els usuaris des del primer dia van fer arribar als diferents consistories. Per tant, és una bona notícia. No satisfa, potser, la plenitud de les peticions que es feien, però, com a mínim, et dona la garantia que l'autobús arribarà fins a la parada de metro oberta de Coll Blanc, i aleshores ja podràs enllaçar amb la xarxa que tu vulguis. La gent que anava, per exemple, en el mercat de Coll Blanc, va ser encover. A parar, ara que ens confirmen que tota la transformació de la línia, de metro, d'Ernest Lluc, encara està més parada del que es preveia, era obligatori per part de TMB replantejar-se, que allò era enviable. Per tant, la resposta ens sembla molt positiva. Què us han dit de TMB? Si la resposta ha estat que ho accepten, per tant, serà només una parada? A nivell tècnic no ens han concretat com m'adaptaran que aquests dos autobús, el 157 i el 57, s'ha d'anar a la carretera per tal de fer aquest final de línia. Per tant, estem a l'espera de la transformació de la proposta tècnica, però sí que ens han confirmat que en el mes de maig, en concret en el mes de maig, és quan es farà aquesta adaptació de la línia i aquest allargament. Per tant, és una notícia positiva i que esperem que, com a mínim, satisfaci algunes de les demandes. N'hi ha d'altres pendents, però anirem treballant. És una satisfacció temporal fins que... I també és això, el sentit que no tot està tancat, però també una reclamació que fa algú que de vegades dius no val la pena que xarxa, suposo que el que moltageix és dels usuaris ha fet que l'Ajuntament també hi diguis la seva i t'hi hem aviat en escoltes aquestes peticions, coses que sempre s'agraeix. I ara que ens ajuda que com que tota la xarxa d'autobusos de Barcelona s'està tirant endavant de manera temporal per fases, el fet que no sigui un projecte que ells hi han tancat, sinó que està viu, el poden anar refent amb base el que van veient de comportament dels usuaris, mancances, per tant, com que hi ha en diverses fases i ells poden articular en aquesta mobilitat amb base a aquesta predicació, doncs ja ens va bé. Si fos una cosa més tancada, podria seguir sentint de no. I és així i ja està decidit que serà així. Per tant, aquesta disponibilitat al diàleg i a millorar, jo crec que per part de l'usuar i l'anima, a seguir fent propostes i a no deixar de reclamar, saber com està el transport públic i com més edifici el finançar-lo, però el que estigui vigent, que respondi al màxim a les necessitats de la gent. Entenen que és un procés obert segons com? Sí, jo crec que sí. Suposo que, en tot cas, tot això quedarà condicionat potser algun dia, o esperem que algun dia passi, però hi hagi algun dia més o menys proper, la parada d'Ernest Lluc acaba sent parada de metro, com ha de ser, m'imagino que potser ja tornaria a recuperar aquest itinerari que suposo que estava fet pensant justament amb aquest enllaç que encara no és possible. Exacte, era un punt neuràlgic que de moment no el tindrem. Ernest Lluc ens connectaria molt millor amb la xarxa de metro. Per exemple, quan hi ha partits del Barça, allò connectarà amb el Camp Nou. Això és molt de trànsit quan hi hagi partits, que és una cosa que dificulta molt la mobilitat, inclús en dies laborables i de cap de setmana. Per tant, quan això existeixi tindrem allà tot un punt neuràlgic com a sants o com a altres punts importants de la xarxa de transport públic, però bé, esperarem. Doncs això de moment el que sabem és que serà el mes de maig. Encara queden per tant dos mesos en què serà una mica més feixuc o continuarà sent feixuc, com fins fa quatre mesos, però d'alguna manera hi ha la idea que a partir del maig tot plegat tornarà a arribar a Coll Blanqui per tant millorar. Això pel que fa als autobusos. De tota manera també hi ha una novetat que hem sabut fa poques setmanes vinculada justament amb els usuaris dels autobusos, perquè el temps d'espera no només es farà arribar a través d'un panel indicatiu quan s'arribi, sinó que la gent que faci servir els telèfons intel·ligents pot tenir una aplicació on s'avisarà d'aquest temps d'espera. Exacte. Ara el que tenia era que si estaves amb una parada que tenia, perquè no totes entenen, que tenia un panel informatiu digital, tu podies veure que trigava a l'autobús que tu t'interessava per arribar a la parada i reconeixem que a vegades hi ha dificultats i no sempre ho indiquen bé. A vegades aquest traspàs d'informació a la xarxa de manera digital hi ha dificultats i això. Demanem disculpes si algun usuari a vegades no li arriba la informació del seu autobús o el que sigui. Aquesta aplicació que es pot descarregar en qualsevol mòbil o fins i tot pots mirar les webistes a casa, has d'introduir, que jo crec que a vegades no hi caja hàndicap, però a vegades pots saber el temps que trigaran a arribar a aquell autobús que tu, pel destí que t'has planificat, vulguis pujar. El problema és aquest, que tu has de tenir una mena de previsió prèvia de dir que la meva parada sempre és el parador, si no estàs allà en situ... No pots saber el número concret. Clar, és el còdip. Has d'entrar a la web de l'Ajuntament. Tu pots mirar els còdis de parada de qualsevol parada que té o el just metru o el just aproclar. És el pas previ de tenir coneixement d'aquell número numèric que tu ja el poses i accedeixes a l'informació. Però si no estàs a la parada i vols mirar-ho des de casa per saber què et falta una mica d'informació prèvia, implica més planificació. És bona l'eina, jo crec que l'aniran perfeccionant, a mesura que els usuaris se l'havien descarregant, que l'estan parlant, em sembla, de 3.000 descarregues que s'estan acabant posant marxa. Per tant, Déu n'hi do, el nombre de gent que se l'ha baixat per mirar si li és pràctica o no. Si ens ha fet alguna petició de millora, anirem recollint, i aleshores els traslladarem, escolteu. Funciona bé, és una eina positiva, però si podeu millorar aquests aspectes, millor que millor. Amb quin aspecte demana la millora? Aquesta millora era per conèixer millor el temps exacte que triga l'autobús a passar. Que és el que t'interessa, si estàs en pena on i pots planificar que falten 5 minuts, corraràs més o menys o t'esperaràs o decidiràs que és un altre autobús el que t'interessa per temps d'espera. És una eina que posa en disposició dels usuaris a TMB o a TM, en aquest cas. L'autorita metropolitana. I suposo que de tota manera, si algú vol dir alguna cosa, també es pot atreçar a vosaltres, a l'Ajuntament. I m'estaven en compte que és una aplicació mòbil per qualsevol dispositiu. Per tant, res més obert que aquests codis, no? Que faciliten que aquell eina estigui viva i la puguis adaptar al que sigui necessari. Està clar, van dels autobús i del transport públic, una altra dada que volíem comentar, és el servei de compartir cotxe, que és un servei que fa anys que està en marxa, fa anys que se'n parla, però que, d'alguna manera, suposo que la crisi fa que canviï alguns hàbits, o sigui més no, que tots ens plantegem segons quines coses, i també en el cas de compartir cotxe, han augmentat, les dades d'usuaris de l'últim any, si més no. Sí, des que es va posar en marxa, que és més o menys cap al desembre del 2011, que és quan hi ha les dades, que havia anat creixent, però de manera paulatina i poc a poc. Quan es mira la curva sencera, veus que sempre ha anat creixent-ho. Però l'últim any van incrementar-ne en tot el 40 d'usuaris, per tant, tenim una xarxa que gairebé arriba en els 80 d'usuaris de compartir cotxe, i hi ha gent que, bàsicament, busca allò que no li dona la xarxa de transport públic. Molta mobilitat és cap a fora de Barcelona, que és un dient sempre que hi ha mancances, que s'hi han d'anar altres punts com granullers, que et permet cobrir mancances que el transport públic per horari o per pròpies connexions és difícil. Per tant, el que sí que evidencia la crisi és que la gent s'ho ha pensat més a l'hora d'utilitzar el cotxe en solitari i busca compartir vehicle per diferents trajectes, que, segons les estadístiques, no són sempre trajectes habituals i de feina, sinó que, a vegades, són ocasionals o per motius més vinculats amb un altre tipus de necessitat. No és sempre el motiu feina o el motiu periòdic, perquè això cotxe cada dia per anar a treballar. En principi, la estadística tindica que ho fan de manera esporàdica i per motius que poden ser totalment diversos, només la feina és el motiu principal. I com funciona el servei? Si algú l'interessa on s'ha d'adreçar? A la pàgina de l'Ajuntament tu pots buscar, a través del cercador, al servei de mobilitat, allà tens l'accés directe a compartir cotxe, pots mirar les dues modalitats. Pots compartir cotxe o compartir pàrquings. Són dues modalitats que hi ha amb aquesta filosofia. Tu hi has un mail, mires a veure les teves necessitats, i t'hi puc posar en aquesta xarxa que és de col·laboració, de buscació d'energis per anar a diferents llocs. Posen en contacte, suposo, amb algú que hagi de fer un record que em sembla. Doncs també una bona eina. En tot cas, hem dit que més han augmentat en 40 usuaris, i ara n'hi ha en total de... En total exactes, aniran 73 de compartir cotxe. Per tant, ha augmentat molt, no? Sí, és que només 40. I compartir per quin és més modest a la xifra, a les persones que d'una manera o altra estan compartint un espai per des del cotxe. En funció del barri que tenen, pots compartir d'espesa i pots compartir allò, un espai d'ús. Per tant, jo crec que és una bona eina. També és veritat que, en general, la randa de la crisi, una de les filosofies, els comportaments que està incrementant, també és el tema de compartir, el tema de que no tot és posar-hi un producte o un servei, sinó donar-li aquesta facilitat que amb un altre comparteixes la necessitat. Compartir el temps, compartir el vehicle, compartir el pàrquing, el que sigui. És filosofia, és que altres països d'Europa estan més avisats i nosaltres encara ens costa la mateixa filosofia de la fida de l'intercanvi o els bancs del temps, que jo crec que a la llarga això veurem que va anar augment, perquè és el que ara mateix haurem d'aprimar més. No tant la para econòmica i de consum, sinó que jo tinc això, amb qui ho puc compartir, amb qui puc tenir necessitat d'estar disposat a... que ens ajudi mutuament. Interessant també aquests serveis de compartir, en aquest cas el cotxe o la plaça de pàrquing, i fem una punt més de transport, perquè sembla que s'està treballant perquè hi hagi isolanes de limitació de velocitat aquí al municipi. Com serà això? Travellem és un projecte complex, perquè tot el tema de mobilitat amb vehicle privat s'ha d'estipular molt bé. Bé, hem estat treballant amb una empresa de la Diputació que ens assessorava per tal de regular, veure com podíem fer la implantació des on es trenca el municipi, i en principi el que estem treballant, és un projecte de treball, per mirar a veure com l'apliquem, és estipular diferents zones de Sant Just, unes set o vuit zones, on s'indicarien que és una porta d'entrada, un espai zona 30, com sigui la zona del barri sud, el barri nord, la part de les planes, alguna zona de les bases... Espais on tu veuràs una indicació i sigui vertical o al terra, que et diu, atenció, tu entres en una zona 30, per tant has d'anar una mica més lent, has de vigilar més, pot haver més vianant que camines, en principi com altres llocs que hem fet, perquè el cotxe també s'ha de moure en facilitat per anar a quin sigui el seu destí, però que en alguna zona determinada siguis conscient que vas a un espai més pensat per un peató, una circulació més tranquil·la, que no tant per anar més ràpid. I ara a altres zones del municipi on tranquil·lament es n'hi ha la velocitat que estigui establerta, com la mateixa carretera, la vida d'industria, defèn el carrer major... Hi ha punts on això no afectarà, però amb d'altres quentes més em zona més de pacificació de trànsit que més de residencial, diguem-ne, que tinguis en compte aquesta limitació. Intentarem fer de manera pausada, dialogada, vull dir que treballarem pel poc o poc, no tenen cap pressa per implantar-ho, sinó que sigui un més acceptat possible i que ningú... O sigui que no hi ha anat a fixar per quan es faci, no? Estem treballant, per tant és tenir-ho tot bé, molt ben apamat, també a nivell econòmic implica una despesa per la senyalització, pintar el terra, mirar quin és l'espai més idoni per què es visualitzi més, perquè la gent ho tingui més clar i no li generi confusió, i al llarg de l'any hi treballarem. Es parlarà amb els veïns també de les zones on es vol fer? Sí, de quina zona s'avisarà, mirarà aquesta zona, serà d'aquesta manera, si teniu qualsevol proposta, consideració, però en principi, si a nivell d'àpia pública, mobilitat, normalment es treballa amb entitats de veïns i la zona del veïnatge, perquè sigui el més còmode i adaptable possible. Doncs no hi anirem parlant també, avui hem volut parlar d'aquesta informació vinculada amb el trànsit, d'aquestes altres dades relacionades amb el transport públic i, sobretot, d'aquesta notícia, que és que el 157 finalment tornarà a arribar a Coll blanc d'aquí un parell de mesos, però bé, en tot cas, una bona notícia pels usuaris del transport públic d'aquí s'enjust. Anem parlat amb la regidora de transport, Gina Pol, gràcies, Gina. Moltes gràcies i molta prudència avui, al cap de setmana, si la manassa de mal temps i neu arriba al municipi, seria notícia perquè no passa habitualment, però hem de tenir en compte que si anem amb transport privat els estipos de transport que vigilem, sobretot. S'han d'extremar les preocupacions. Sí, senyor. Gràcies, Gina, que vagi bé. Buen dia.