Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Un minut i un quart de 12 del matí que ara parlem de la tenet de Sant Just que aquest dissabte va celebrar la seva assemblea anual i per això tenim avui el Just a la Fusta, el seu president, Albert Macià, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com va anar aquesta assemblea? Bé, bastant. Una assemblea plàssida que van sortir tots els temes, a part dels temes, diguem, burocràtics, que es porten sempre a assemblea, com són les professions, les memòries, els estats de comptes, doncs vam presentar una mica el nostre pla de futur. I en què es basa aquest pla? Quins temes hi van aparèixer? Seguir avançant amb el que ens interessa nosaltres, que és intentar fer un canvi que no es pot fer d'un dia per l'altre. Lògicament, però, en aquest cas, vam aprovar unes quatre joves per tenir la porta oberta perquè puguin entrar joves, perquè, com va dir un soci, amb això no és suficient perquè hi ha gent jove, però sí que abans la porta estava tancada, ara està oberta, i, bueno, això esperem que ho faciliti. Les quatre són significativament més baixes que les quatre que hi havia fins ara. I de quina... en com estan? O sigui, què costa, ara, fer-se un soci de la Teneu en general o per gent jove, és aquesta quota? La quota, en general, la vam baixar. Vam baixar poc perquè estàvem 95 euros a l'any, aproximadament. L'hem baixat a 90, amb un intent de seguir-la baixant els propers anys per arribar a una quota aproximadament. O sigui, ara ja veurem com pugui això en evolucionant d'uns 60 euros a l'any, que em sembla que seria més secretària. I per joves fins a 20 anys vam aprovar una quota de 20 euros i dels 31 a 30 anys una quota de 30 euros a l'any, que aquestes ja són efectives des d'avui mateix. De fet, des de dissabte, el moment en què es va anar a aprovar. Molt més assequible, no de plegat, per tant. Molt més assequible, i és això que dic, que jo heu obert una porta perquè els joves puguin entrar. Altra cosa és que ara ve una altra fase, que haurem de fer coses perquè també els joves se'ls sentin identificats i puguin fer a què traspassar la porta. En el cas d'aquest socis, dels socis que ja hi siguin, per això també se'ls fa efectiu aquesta rebaixa? Sí, els socis ja n'hi ha pocs, per alguns socis que tenim d'aquesta edat per descomptat que se'ls veiem efectius i no podien alegar greus comparatius. Exacte. I, en tot cas, suposo que d'alguna manera o altra, és el que comentava, que tot plegat es fa de mica en mica, i ja n'hem anat parlant també des de fa un any, que és com va començar tot plegat, sí que s'han anat fent diferents propostes, d'alguna manera o altra, per no només potser per públic joves, sinó per diversificar una mica el públic. És el cas del cicle de jazz que s'ha estrenat, s'ha recuperat el cicle A, que això ja va estrenar-se el curs passat de l'espai A, i també s'ha recuperat el documental del mes, suposo que són petites coses que de mica en mica poden anar fent un gruix més gran. Sí, aquesta és la nostra idea, és que la de Neu ha de tenir una activitat més o menys estable de coses i per qui anem. I, clar, quan parlem de joves tampoc no estem parlant de fer un casal de joves i fer la competència al casal de joves, estem pensant de fer un lloc obert que la gent pugui trobar-se a gust amb aquestes activitats o amb aquelles que li sembli que puguin ordenar ells mateixos. Clar, perquè què implica ser soci de la Te Neu? Per exemple, algú que s'ho hagi plantejat però que no sàpiga què vol dir ser soci, què pot fer-hi? En primer lloc hem detectat que hi ha un desconeixement, no diré absolut, però sí molt fort que és la Te Neu. La Te Neu, molta gent es pensa que és com un centre cívic més, d'aquesta propietat de l'Ajuntament. La Te Neu és una entitat privada i allà els socis paguen una quota i fan unes activitats. Hi ha socis que em fan més, que pertanyen a diverses seccions, socis que em pertanyen a una, socis que potser fins i tot no em pertanyen a cap, però que els sembla que amb la seva quota col·laboren que a la cultura s'estengui per Sant Just. Exacte. Fa un any també quan vam parlar de tot plegat, tot el que es preveia pel 2012 i ara pel 2013, també comentava que la crisi la podien entendre com un repte també. Suposo que ara que continuem més o menys en la mateixa línia i que segons quines qüestions presopostàries sembla que tampoc hagin de canviar gaire, m'imagino que es tracta de continuar treballant en aquesta línia. Evidentment. I ja vaig i llavors i em refirmo ara que nosaltres, lògicament, tenim unes petites subvencions per part de l'Ajuntament però que formen un percentatge relativament petit en comparació amb altres entitats, amb el qual estem en una situació, diria que millor per afrontar aquest període de crisi. Com ha variat el pressupost d'aquest any? Es va provar també aquest dissabte? Sí, el pressupost, bàsicament, és el mateix, ha tingut una petita baixada perquè l'any passat ens feien càrrec, havíem pressupostat pel 2012 a la totalitat del manteniment de la sala gran, i bueno, a real del que l'Ajuntament va reduir el 50% de l'ús de la sala gran també van reduir el que nosaltres facturàvem a l'Ajuntament per donar aquests serveis i per què des de l'estiu ja no els donem nosaltres. Hem comentat també que s'han començat algunes iniciatives aquest curs, el documental del mes o el cicle de jazz. Com es valora la resposta del públic? La resposta del públic és molt diferent d'un dia a l'altre. El jazz hem tingut dies molt bons, l'últim dia era per segons quin activitat l'haguéssim donat com a satisfets però no ens va semblar que era molt frigis i més tenint en compte la qualitat, la qualitat del concert que s'està oferint. Tothom va sortir realment maravillat. Feia molt fred, li vendres a les 10. Feia molt fred, és una de les possibles raons que nosaltres ens vam voler donar perquè si no no ens explicàvem que no hagués tingut la resposta que mereixia. El documental del mes depèn de la pel·lícula, també té més assistència o menys, possiblement el públic objectiu del documental del mes tampoc no és tant, perquè hi ha molta gent que el cinema documental no s'hi sent a treta i això que s'han passat documentals de molta qualitat. Hi ha propostes noves de cara als Europeus Mesos en aquesta línia? Alguna cosa més concreta? Bé, no sé si havíem parlat d'aquí, que fem també a vegades sortides culturals, perquè la propera és anar al museu Egipci d'una exposició sobre el Tutankamon que es fa a Guia Barcelona, que es porten objectes que no han sortit dels museus on estan, fins i tot. I llavors es farà una sortida d'aquestes que en diem sortides culturals, que hem començat a fer també, que agafem un guia i ens fa veure l'exposició de forma conjunta, aquesta zona. I seguim oberts a més iniciatives, ara, de sortir encara, eh? Es fan un cop al mes aquestes sortides culturals o...? No, aquestes sortides culturals podem anar fent ara i potser amb el que en portem... Ara vam fer la segona, la tercera, farem una de moment cada dos o tres mesos, però sí que estan sortint coses interessants per anar a veure. Està clar. Ara ha fet un any també que es va renovar la Junta Directiva, i per tant doncs que Albert Macies, el que et va endavant de l'entitat, com valora aquest primer any? Bé, jo crec que el primer any hem anat fent les bases, hem anat posant bases per seguir treballant, i d'alguna manera la Junta s'ha acabat de renovar, precisament aquest dissabte, perquè va emplegar dues persones de la Junta, un era el Francesc Gallart, el Tresoré, i l'altre, el Vicent Rodríguez, tal com vaig dir, els hi vaig agrair molt la feina feta. Pensem que el càrrec de Tresoré segurament és dels més desagraïts que hi ha en una entitat, i més quan, tal com es va agafar fa 8 anys, que la situació econòmica estava una mica fluixa. Per tant, la feina que va fer el Francesc va ser molt bona, i el Vicent de tots els anys de dedicació també li hem d'agrair. I ara l'hem reestructurat a la Junta, amb la intenció de seguir aquest procés que ja vam començar de canvis. I qui ha entrat ara? De fet, el que en diem el Consell Executiu ha hagut dos canvis de Junta, que van haver de passar per l'Assemblea, però que han sigut canvis de funcions, perquè el Manel Ripoll, que era el secretari, ha passat a fer de Tresoré, l'Anna Vilanova, que era vicesecretari, ha passat a fer de vicepresidenta, i ha entrat com a secretari en ja una capreciós. Hi ha part que també ha entrat una altra vicepresidenta, que és la Romi Porredón. La presidenta de la SEAS. Precisament, ha entrat perquè tenim, a vegades, petits problemes de representació de la SEAS amb organismes oficials i, d'aquesta manera, portaran directament la presidenta. Doncs, són alguns dels canvis també per aquesta Junta. Hem comentat que el principal canvi, suposo, per aquest 2013, és justament aquest baixament de les cuotes, aquesta baixada de les cuotes pel Joves. Joves, no sé si hi ha algun altre repte concret de cara a aquest any, algun altre objectiu. Bé, ara hi ha dit abans que baixar les cuotes el que hem fet és obrir la porta. Ara també segueix el repte de buscar de fer coses que vagin atreient gent. El repte el seguim tenint al davant. El que hem fet ha sigut un petit pas, només. I ara caldrà esperar a veure quina és la resposta. Ara caldrà veure quina és la resposta en funció de les coses que donem a la Teneu. Per exemple, també el dia de l'assemblea vam començar a donar carnets amb l'intentió de poder identificar els nostres socis amb totes aquelles activitats en les quals tenen certs avantatges, perquè alguna vegada hem detectat alguna pequeña picaresca, jo sóc soc i sóc soc. Però ara ho tindran més difícil. Quants socis hi ha actualment a la Teneu? En aquest moment estem de l'1-2-370. Estem, ens hem mantingut. Després de molts anys he de tenir una baixada, i l'any passat hi ha aquest pràcticament ens hem mantingut, i voldríem, a partir d'aquí, començar a remuntar. I no sé si el tema de la celebrant continua també sobre la taula de cara més a mig termini o llarg termini. El tema de la celebrant és un tema que la Teneu ara en aquests moments no pot fer-se en càrrec. Senzillament necessitaríem que ens toquis la loteria, i això ja no depèn de nosaltres. I segueix amb mans... Per tant, segueix llogada l'Ajuntament, l'any que ve, vens el contracte, en principi hi ha voluntat per les dues parts, perquè segueixi utilitzant-se, perquè, clar, si nosaltres no la posem al servei de Sant Just, estaria tancada, i, a més a més, sense fer servei més val que faci un servei a la població. Està clar. Doncs hem parlat avui amb l'Ernestia President de la Teneu, Arran d'aquesta assemblea que es va celebrar aquest dissabte. Moltes gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. Un minut i un quart de 12 del matí, la Secció Local d'Esquerra Republicana organitza perquè et diu menjar la seva calçotada per la independència. Els tiquets per assistir-hi es poden aconseguir ja de manera anticipada. Costa tot plegat 15 euros, i la calçotada es farà diumenge al cas de la jove. Ara en parlem amb un dels organitzadors de l'acte, Ferran Tós. Molt bon dia. Una calçotada que és un acte tradicional de cada any aquí s'enjust. A més, també amb un convidat especial. Sí, doncs aquest any hem convidat l'Oriol Amorós, que és diputat del Parlament d'aquesta reunió per a l'Esquerra, i com tu deies, cada any intentem no es convidar d'alguna persona a les vinculades al partit i a seguir militant o simpatitzant. Aquest any hem convidat l'Oriol Amorós. D'alguna manera, també és la manera de reunir-se amb tots els membres d'aquí s'enjust d'Esquerra, suposo, i el fet que hi hagi algú que tingui un càrrec d'aquesta mena també costa un altre tipus d'afacció del partit, a la secció més local. Com a clar, no t'entén la calçotada com una part més festiva, que és l'acte en sí de la calçotada, després una part més política, que és la xerrada que després fa el convidat. I jo ens oferim per fer les dues coses. És una espai de gaudir, mirar un altre espai després de dinar, en què el convidat ens fa una partita xerrada. I en principis t'ha previst que parli d'alguna qüestió en concret? No, no, no. No hi ha cap conèixer. Suposo que parlarà de la situació actual del país, i de l'Esquerra, i tot això. D'altra banda, tothom qui tingui interès en participar en aquesta calçotada pot comprar els tiquets de manera anticipada, no? No sé si és l'única manera de participar-hi. Aquest any hem fet que qui vulgui venir, ha de trucar a un telèfon, el 648-605-60, i dir que vol reservar els tiquets, i a aquest any ho fem així. Perquè l'event de tiquets és més problemàtic, i llavors només tothom el telèfon, ja el reserva els tiquets, i ja està. I el preu són 15 euros, com ha dit tu. I tot plegat, suposo que inclou calçots, també una mica de carn, una mica el que seria... Sí, el que ja he vingut ja ho sap, i el primer és fer-me els calçots, i després fem una mica de carn a la brasa, que és una calçotada popular, la gent se la cove. Veiem els paquets amb la carn, la gent s'ho cove, i després fa una mica de postres, café, i cava, i tot això. Quanta gent acostuma a participar-hi? O almenys la gent que participa tant als últims anys? Normalment som un centenar de persones. De un i do? Sí. A veure, és feina. Com que calçots és feina. Sí, sí, per això dic que de un i do, és feina de calçots. I heu notat que ha augmentat o ha disminuït en els últims anys la presència de gent en aquesta calçotada? Un any ha sigut 90, un any ha sigut 110, però més o menys vol del 100, són les 100 persones, normalment, de la sentència de la gent. Clar, millor quan l'any que hi ha campanya electoral en les eleccions municipals, que hi ha més moviment dins de la secció local i dins del poble, que hi ha una mica més assistència, però a aquest moment som unes 70 persones apuntades. Jo crec que arribarem a l'exacte i al diumenge arribarem a ser de bon elcent. Totes les gent de Sant Just també ve gent de la comarca? La majoria de gent, el 90% de gent de Sant Just. Des de gent que ja es coneix, d'alguna manera o altra. Ja s'apunten la calendària i la nata de la calçotada, i ja ve cada any, ja s'ho passa bé, i ja n'ha de anar per més d'údic, i així s'ho fem tots, fem els calçots, i passem a un diumenge agradable. Es fa al casal de joves, no? Sí, ho fem al casal de joves. Ja fa anys que ho fem allà, perquè els cuem els calçots a fora, i a dins fem el dinar, fem a dins, que en casa que faci fet, pots tancar la porta, està a dins, també. Cosa que segurament potser passarà, aquest diumenge. No sé què diu l'opa del Temps de Ràdio d'Esber, però no sé què diu, però diuen que podrà dir-los i divènres, doncs prenen que diumenge no plaurà. Això és molt agradable. En tot cas, el que es fa aquest any, com deia més, és que per comprar els tiquets, s'ha de fer aquesta reserva telefònica, o enviar en aquest correu electrònic, que ens deies l'adreça Sant Justes Bern, a roba esquerra, PUNO, ERG. Aquest nou sistema suposa per facilitar, també, a l'organització, no?, a l'hora de vendre aquests tiquets. La previsió de la gent que vindrà, i també ja no obliga amb la gent a anar a passar-se a comprar el tiquet, perquè normalment la gent si es compromet a paraula, ja ve, ja està. I serà tot plegat aquest diumenge. A partir de quina hora serà Ferran? A partir de les 11 o comencem a cobrar calçons com cada any, però la gent comença a venir. A partir de les 11 van venir la gent. Es va afegint i va fer una cerveseta, i ens xerraran i ens finem per petar la xerrada. Suposo que en principi s'adreça a gent que hi ha forma part d'esquerra republicana d'aquí Sant Just, però imagino que si algú tingués interès en conèixers, també pot sonar bona oportunitat. No, està oberta, està oberta, tothom. Vull venir i pagui els 15 euros. Està obert, doncs, per s'ho publicitem, perquè com més serem, millor. És un acte públic, com es digués. No és una qüestió interna. Qui vingui i pagui el tiquet i això pot venir. Doncs serà aquest diumenge al migdia, al casal de joves. Com dèiem, aquests tiquets es poden aconseguir trucant al 6, 7, 8, 40, 6, 0, 5, 6, 0, ho fent en aquest correu electrònic. A Sant Just esvernes, que rep un RG. Avui n'hem parlat amb Ferran II, un dels unitats d'aquesta calçotada. I que vagi molt bé. Adéu, bon dia. Parlem, ara, de l'escola Montserrat, que, com dèiem, Ferran, les seves jornades de portes obertes avui dimícres a la tarda i demà dijous a dos quartes del matí per explicar el projecte educatiu del centre de cara a la preinscripció escolar pel curs 2013-2014. Em parlem amb la directora de l'escola Montserrat, Pilar Junquer. Molt bon dia, Pilar. Hola, molt bon dia. Són una jornada que es fan avui a la tarda i demà al matí per explicar també, doncs, com funciona tot plegat per veure el funcionament de l'escola enhorà i electiu, m'imagino. Sí. Avui la comencem a les 4 de la tarda. Començarem primer per una visita a les aules que és infantil, perquè les famílies puguin veure en un situ, doncs, els nens, dins l'aula, les activitats que s'estan fent. Després seguirà amb una xerrada informativa del nostre projecte educatiu. I quan s'arribi aquesta xerrada tornarem a fer una visita a la resta d'espais de l'edifici, de l'escola, dels gimnàs, de les diferents aules, perquè els pares i les famílies puguin fer-se una miqueta la idea de tots els espais que tenim. Què s'ha explicat del projecte educatiu de l'escola Montserrat? Doncs mira, s'explica tot el funcionament i els objectius de l'educació infantil, el nostre centre i de primària, els resultats de competències i després també els nostres projectes i singularitats que ens caracteritzen. Com per exemple? Doncs mira, pot ser el nostre projecte lingüístic, que són l'única escola del poble que incorpora la segona llengua al cicle superior de primària, la segona llengua extranjera al francès, comencem a fer cinquè, cinquè i sisè, comencen només a més de l'anglès que ja porten fent des de P5, doncs incorporen també la segona llengua extranjera al francès. I això és un fet que també està molt valorat des de l'institut, almenys sempre amb els professors que hem parlat de l'institut, doncs de l'àrea de francès al Valoran, perquè quan aquests alumnes passen a fer doncs la ESO ja tenen uns coneixements bàsics de francès. També tot el tema d'experimentar els elaboratori, tots els alumnes des d'infantir fins a 6è de primària treballen molt tot, perquè és la vivència elaboratori dins l'àrea de medi natural a part de les sessions que es fan dins l'aula pròpia també tenen una hora setmanal o una sessió setmanal al laboratori en el qual ens poden fer experiments i realment veur-ho i viure-ho molt més d'una manera molt més vivenciada i més propera. Tot plegat és el que s'explica? Sí, sí, continua, continua. No, també tenim la piscina incorporada dins l'horari l'actiu, l'activitat de piscina, nosaltres la fem dins l'horari l'actiu des de P3 fins a 4. I després també el projecte interdisciplinari, que es fa durant 15 dies l'any que el fem tota l'escola, que d'any és un tema un centre d'interès concret, aquest any en temps de castell serà el treball de tota l'època medieval i tota l'informació i tot el que comporta. De fet és un projecte en el que hi participa també tota la comunitat educativa, tots hi participem i sempre ha donat un resultat molt positiu, que és molt enriquidor per totes les parts. Som a forces, suposo que els pares i mares puguin introduir-se també en qüestions vinculades amb l'aprenentatge dels nens, sempre és una qüestió nova també i per tant ajuda, m'imagino el motivar. I tant, i tant, i tant. Tot plegat s'explicarà sobretot a les famílies que han de portar els nens i nenes a P3. Per tant, els nens són els dubtes que es plantejan de vegades en aquestes visites, les famílies. Moltes vegades els dubtes són de puntuació, de verem, de les places que hi haurà... De fet, justament l'escola Montserrat en alguns cursos té dues línies, en d'altres entenc només una, per tant és un dels temes que apareix cada any. En principi, per P3, teniu previst si serà una línia o dues? Serà una línia. Sí, és un dels perdes de places que hi ha a 25. Darrere de la setmana, ens hem comunicat des d'inspecció. Els grups de P3 aquí s'han justos, seran de 25, i en principi, si després, en funció de la demanda, realment, càrnek de s'han justos pot quedar sense places, llavors s'haurà d'ampliar... Si s'ha d'ampliar algun grup, això ja es veurà en funció de la necessitat. Però d'entrada, tot el centre. Això és l'últim que ens han dit de fer inspecció, eh? I mateix vaig parlar amb l'inspector i em va comentar això. És a dir, que es perdés d'això. Preveu que aquest any la demografia ha deixat una mica, hi ha hagut una rebel·liada, i llavors no es preveu que faci falta obrir una segona línia. Mm-hm. De fet, dues línies, si no m'equivoco, seria P5 ara o primer? Tenim dues línies de P5, tenim dues línies de P4 i tenim dues línies de 6e. Ah, per tant, doncs són P4 i P5, els dos últims... Els dos últims que són més o menys recents. Exacte. L'envinent serà, doncs, tindrem dues P5 i dues primers. No sé si també teniu alguna plaça lliure a altres cursos, altres, és a dir, més enllà de P3. Alguna pot quedar lliure en aquests que són doblats, precisament. O sigui, pel curs vinent, pel P5, poden haver-hi... 5 places, perquè tenen dos grups, un està a 24 i l'altre està a 21, per tant, poden haver-hi algunes places. Pel P5 i pel primer, que són els dos grups doblats, per tant, els dos grups. Però els altres no, els altres estan... estan al màxim. És com passa la gran majoria de centres. En el cas dels germans, el centre, que és una de les qüestions que dona més punts, n'hi ha molts per P3 a l'escola Montserrat, aquest any. Aquest any no veuràs. En calculat, no hi deu haver-hi uns 5 o 6, potser. Però, que em consti, no puc assegurar-ho. Però no en tenim pens, potser, com l'han passat. Doncs per tant, hi ha una mica més d'espai, en aquest sentit. A tu, plegat, se'n parlarà aquesta tarda, avui, a les 4, i demà, a les 2, 4 del matí, aquestes visites que es fan des de l'escola Montserrat, aquestes jornades de portes obertes, per explicar les famílies com funciona l'escola Montserrat, quin és el projecte educatiu i també una visita per les instal·lacions del centre. Que ara fa 4 anys que ja esteu situats en aquest edifici, ja no podem dir nou edifici. No, ara ja el tenim apamat. N'esteu contents? Sí, sí, sí. S'han anat fent adequacions, s'han anat adaptant, i ara, realment, ja estem bé. Falta alguna cosa, encara? Faltar. Sí, tu trobeu a faltar alguna cosa? Si no sou mantents, si no, que éssim de doble línies i... No, de moment estem bé. Potser faltaria, doncs, ser al pis d'equival, al pis on hi ha la zona de primària, un altre bloc de lavabos, perquè això jo ho vaig demanar-ho, l'Ajuntament em va dir que quan es pugui, realment el pressupost ho permet, i ens els farien, no? Perquè farien falta alguns lavabos més, però baixen. I, de moment, estem bé. Funció, doncs, moltes gràcies. Pilar Junqueras, directora de l'escola Montserrat, que vagi molt bé, bon dia, fins aviat. Moltes gràcies, a vosaltres. Adéu, bon dia. I aquesta ara parlem de l'Associació de Veïns, que convoca aquest divendres, la seva assemblea general, a dos quarts de set a la tarda, el centre civil, Joan Maragall. Per parlar una mica, què es tractarà en aquesta assemblea? Tenim el telèfon al president de l'Associació de Veïns, Joan Arruy. Molt bon dia. Hola, bon dia a tothom, bon dia. Què es tractarà, sobretot, en aquesta assemblea de divendres? Doncs mira, la continuïtat, l'Associació de Veïns va afundar el poble a la ciutat del 1976. Aquesta assemblea serà la continuïtat de la ajuda als socis que tenim i la ciutadania, en general, envers els problemes municipals, envers els problemes de tot tipus, i esperem una continuïtat. Què esperem? Guanyar socis. L'any passat van guanyar nous socis, no perdem res en socis. Per què? Perquè nosaltres hem vist últimament, darrerement, hem vist uns problemes ciutadans molt grans que estem enviant pel nostre sistema jurídic. O sigui, la gent acudeix cada vegada més perquè cada dia té més problemes, i l'Associació de Veïns s'estrat per solventar aquests problemes. Això t'ha anat de preguntar, que justament potser els últims anys que havia quedat com més distanciada, la gent no s'apropava a l'entitat veïnal, semblava que no hi havia tota aquesta relació entre molta gent del poble i potser les socis de veïns, i en els últims anys, aquests anys de la crisi, d'alguna manera o altra, fan que potser més gent que mai s'hi havia agostat ara hi recorri. Sí, estem notant darrerement, o sigui, ja portem ja sí, em sembla que portem aquest any, hi ha tres socis nous, vol dir que això és un èxit, la gent ve amb molts problemes. No es podeu imaginar la candidat de problemes, sobretot, que sí, que sí, el rebut establement, que sí, l'imposa aquest, que sí, el rebut de no sé què, o sigui, tot això, els nostres abogats t'heren feina, perquè està feina d'ajudar la gent. O sigui, el 2012 van haver-hi nous socis nous, i aquest 2013 ja n'hi ha tres. El no perda i ja s'ho n'ha exitat avui en dia. Quants socis té actualment, les socis de veïns? Ara 393. Déu n'hi do. 393 socis. Com valoreu la xifra? Creia que hauria de ser més alta. Home, ja saps que, si fos més alta, més força tindries, no? Sí. O sigui, ara hem fet una cosa molt curiosa, una de les últimes reclavacions va ser l'autobús, el 157, ja ho sabeu, no? Sí. Nosaltres, el 157 va fer uns recursos que en sembla que l'ha fet també... Bueno, en sembla, segur que l'ha fet l'Ajuntament desplugue, l'Ajuntament desenjuix, nosaltres vam fer un recurs. El recursament de 300, de 400 persones, doncs, bueno, és un cas important, no? I, a més, van poguent, nosaltres, i me'n recordo, que vam anar a parlar amb l'empresa transports mostrosals de Barcelona. O sigui, el poguer poder arribar i parlar amb els tèinis, doncs va ser, jo crec, una puntilla molt bona. I, de fet, justament... Clar, perdona, tot això és... Doncs, en realitat, tindrà molta gent a darrere, clar. Exacte. De fet, justament, exemples com el del 157 també donen força a la gent. Clar, clar, sí, sí. Home, tenim molts temes pendents, no? Doncs, doncs, mica en mica, ens n'hi hagan solvantant. Alguns tenim raó, alguns no tenen raó. A mi el que em preocupa i a dir que és la... per el que estem veient, la situació, la gent en què es troba, la situació de problemes amb el que és, amb els raus, i a vosaltres això... Estem veient, però molt, molt, acelerat, és una cosa acelerada. Com si la gent estigués més desemparada, no? Més desemparada i es mira més les coses. O sigui, mira més el lup a qualsevol rebut, qualsevol cosa. Tots són consultes, això està bé, això està malament, això em cobren això, a l'Ivi això, no sé, sí, sí, sí. Això, molt, molt, molt. Quins temes teniu pendents, que deies ara? Bueno, tenim pendents, doncs, d'aquest any, tenim pendents, l'autobús, el justram, volem que pari la porta al milenari, és un problema que tenim encara a l'Ajuntament i a la companyia, hem de lograr-ho, la gent volent que surti al milenari i agafi l'autobús sense tenir que anar corrent ni 100 mts ni 200 mts. Això és un problema. També tenim problemes, l'autobús el 77, que para el Brogi, que és l'autobús que a l'aeroport, voldrien que arribés a ser adius a aquest autobús. També és un altre problema. Després teniu el problema i al més gros de tot, amb la situació de veïns de Mas Lluís, s'ha aclarat el tema Mas Lluís, el tema de l'accesa, el tema de l'autobús, tot i això és un altre problema. Teniu un problema molt gran també amb els veïns d'una zona de pau que sal, perquè tenen els sorolls d'unes discoteques o d'unes complexes deportius que hi han davant d'ells, també estem batallant amb això. Sí, hi ha temes pendents que intentarem arreglar-los com sigui. I el repte més important per aquest 2013, que us proposeu o algun dels temes que cal anar cap aquí, són aquestes qüestions que ens heu comentat o hi ha alguna altra cosa? Aquest any ens hem d'anar a compte que la gent està no gaire informada dels temes municipals ni de tot tipus de temes. Aquest any volem fer un esforç gran perquè la gent ja havia corregut, tingui informació de tots els decrets i de tots els temes que va fet en la ciutadania. Això és un dels problemes que la meta que tenim aquest any és que la gent estigui al cas de tot el que va sortir, de decrets, ordenances, reclaments, tot això. I la gent no estigui sense saber-hi, perquè va desparlar-se, no, home, però això hauria sortit, això. Ah, doncs no ho sabia, doncs el no ho sabia, hem de mirar de, com a mínim, el nostre socios que ho sabia. D'altra banda, teniu relació per diferents qüestions, de manera més o menys constant amb l'Ajuntament, com és aquesta relació? De moment, no tenim cap problema. I què li reclamaríeu a l'Ajuntament? On creieu que cal que ens fixi més o que treballi més? Nosaltres ens agredia que fos una gestió més acurada, i nosaltres creiem, jo, com m'agrada molt la gestió, jo crec que l'Ajuntament ha de fer una gestió amb la curada, perquè els diners s'estirin tot el màxim possible i arribin als tos postos i a tot l'emeginat. I es preocupa que l'Ajuntament, clar, l'Ajuntament, efectivament, tindrà menys ingressos per la ciutadania ni pel cibis, sinó per la Generalitat, per l'Estat, tot això, creiem que tindrà menys ingressos. Doncs és qüestió donar-li idea, donar-li el coco que es diu, vulgarment, per allargar aquests diners i fer una mica de estirar, una mica de xiclet d'aquests diners. Això és el que voldríem intentar, o sigui que... Això ho sabe l'Ajuntament, que per nosaltres la gestió és molt important. Treballareu, d'alguna manera o altra, també amb l'entitat de Mas Lluís, durant aquest temps? Bé, són una gent molt tempenta i ja hem fet alguna gestió conjuntes, amb Molso d'Esquadra, amb Policia de d'aquí municipal, en fi. Sí, treballarem el que vulgui. En Senegal també s'han apuntat a la recollida de TAPs, des d'allà? Sí, també, també, també. La recollida de TAPs és un èxit, eh? I cada dia que passa és un èxit perquè ja tenim tas per no seguir. Sí, sí, és un èxit. També una bona notícia. El pressupost per aquest 2013 de l'entitat veïnal també varia, o més o menys es mantindrà? Hem mantingut, sí. Teniu en compte que nosaltres tenim un 73% de la gent amb això de 65 anys de l'associació, 73% de la gent és major. Què vol dir això? Que nosaltres tenim dues tarifes a l'associació de 20. 7 euros per la gent gran i 11 euros per la gent jove, diguéssim. 7 euros al mes o a l'any? A l'any, a l'any. Només amb això, sí, sí. Amb una quota bastant accessible, no? Amb això, què vol dir? Clar, a mi de que es va fent la gent gran, les quotas a l'ingressos van rebaixant, perquè apliquem la quota de 7 euros. Això és el que hem de lograr, que entre gent jove. Això és un altre problema que tenim. Si no en sembla que tot els entitats, que no hi ha gent joves que vulgui tirar endavant això, això es trobarem en problemes. Crec que a la llarga es trobarem en problemes. En el cas de Mas Lluís, per això és el revés, no? No, el Mas Lluís és el revés. Té la sort que és un barri jove, tot això. Però aquí dins de la població suposo que tot els entitats, el que he parlat, tenen el mateix problema, no? Que la gent no s'angresca amb els problemes ciutadans i amb la sentitat. Però, bueno, això és un problema que... I això que oferim, a més de les coses que tenim, ja saps que oferim serveis subyuris gratuits, unes pòlises de seguretat molt baixes, pòlises per gestió de comunitats llis, baixes també, o sigui que la gent, si s'informés, diria una sorpresa amb els preus que tenim. Moltes vegades, justament, potser és per aquest desconeixement, no? Per la sensació que la sèrie de veïns ha existit sempre i ja són una gent, doncs algú potser no s'atreveix a fer aquest pas o a costar, sí. Bueno, és qüestió de passar per allà. I gràcies a vosaltres tenim aquesta informació que donem a tot el volació, fem el voletiu, ho expliquem. Però, bueno, ja va venir, no? O sigui, ja va venir gent que es vol... Escolta, la gestió de comunitari, de gestió de... Això de pòlises, tal. Sí, ja va venir. Però no és lo suficient que voldríem nosaltres. I la gent, avui dia que ja estem en plan crisis, en plan la butxaca escurada, jo crec que la gent s'ha de curar més i mirar coses bones. Com miren tothom, no? Busquem la roba més barata, la roba més tal, la compra... Això és la mateixa, una pòlissa de segurances o una gestió de comunitat de propietaris, doncs s'ha de buscar el preu lògic i tal. Perquè els nocessis que han arribat aquest any 2013 o 2012, quin perfil tenen? Són variats? Sí, són variats, sí, són variats. Són variats i hi ha problemes. Si la gent també s'apunta perquè té problemes, lògicament, no? Si la gent ve, quan s'apunta veu un problema i ho entén, es fa sòcil perquè li arreglem el problema, no? I efectivament, últimament, hem arreglat bastants problemes d'aquest tipus de... La gent, darrerament, són els rebuts de les comunitats de propietaris, els rebuts de la gent que té llogatès, tot aquests problemes, clar, la gent aplica un híbil, l'altre aplica no sé què, l'altre... Això, de veritat, no es podeu imaginar com la gent o intenta, si cola, cola, o intenta... L'acte. I també hi ha molts més dubtes. Sí, hi ha molts dubtes, amb això. Doncs aquest divendres i aquesta assemblea general, convocada per la Sociució de Veïns, serà dos quarts de la tarda, en Maragall, avui n'hem parlat amb el seu president, Jaume Ruy. Moltes gràcies, Jaume. I que vagi bé, molt bon dia. Vinga, adéu, adéu. Aquest diumenge, a les 12 de la migdia, a l'agrupació s'han justa preparat una ballada de sardanes especials. Serà amb la banda coble col·legi Santa Maria de Blanes, que és una coble infantil, és la manera de tancar el curs d'ensenyament de sardanes, i la ballada es farà el part del paradom. Parlem amb la presidenta de l'agrupació. Serà amb Just, tres acords, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com ha anat, primer, de tot aquest curs? Ara no tinc el número? 27 curset de sardanes. Bé, ha anat una mica millor que l'ha empassat, però costa. Primer, perquè Sant Just és un poble comès, i que molta gent el cap de setmana se'n va, i, a més, ja una temporada molt bona de neu. I suposo que això també costa, no? Clar. I com Sant Just, com tots sabem, és bastant un poble bastant dormitori. I, bueno, hi ha hagut una mica més de gent que l'ha empassat, però, bueno, estem contents. Quanta gent s'hi ha apuntat i quanta gent hi ha participat? 17 persones. I de dades diverses, més dades... Sí, dades vivien 3 nens. I la resta eren adults. També, una bona època, no? Mai estar per vendre sardanes, suposo. Sí, però ens agradaria més que vinguessin més nens, no? Clar, clar. Però, esclar, suposo que això costa, els nens tenen moltes activitats, i els pares també tenen les seves, i suposo que tot costa una mica, no? Suposo que, per d'alguna manera o altra, motivar o incentivar la gent a apuntar-s'hi, l'acte d'aquest diumenge ajudaria, no? Sí, llavors, no ho sé, els membres de la Junta ens feia molta il·lusió fer que vingués una copla infantil, perquè la gent també vegi que... No sé, la gent té la tradició, que a les coples són gent grans que toquen, encara que hi ha jovent, aixillada, de 25, 35, doncs gent que ha estudiat al conservatori o a escoles de música, i també toquen a les coples. Però, en aquest cas, són nens, o sigui, d'entre 9 i 18 anys, però són nens que tenen una bona formació musical, perquè ara havien d'anar als nens i ha pogut anar amb uns estudis molt forts de música, no?, que a la vostra època era impensable, no? Llavors, en coincidint amb la clóenta del Courser, ens ho vam fer vindre bé, vam buscar una copla infantil, havien el pla supòsitos, i venen des de Blan, és la veritat que ens fa molta il·lusió, no? De fet, no sé si tens constància si altres llocs de Catalunya hi ha més nens i nenes que s'animen a practicar, o és una cosa bastant general? Depèn de la zona de la comarca. Hi ha comarques que hi ha més tradició sardanista, sobretot a la banda de Girona, no? Penso que hi ha una mica més de tradició sardanista que aquí, no? Aquí estan just, bueno, a costat molt engegar, hi ha una població que balla, per exemple, al mes passat hi havia moltíssima gent al parador ballant sardanes, cosa que t'omple de joia, no?, que veig que hi ha molta gent que balla, no?, però, clar, la mitjana de la gent és d'una edat. Clar, clar. Això és evident. Per això, quan venen nens, els cuidem amb molt de carinyo, perquè seran els que a la propera generació, si més no era a partir dels 16 en endavant, és una etapa adolescent i potser no vindran tant, però després jo tinc l'esperança que més endavant tornarà a venir, perquè és com anar amb bicicleta, que si hi ha nens a pres, ja em saps, no? I si ja tens l'edat, ja és molt, segurament. I penso que sí. Que de quan us reuniu l'Europa sardanista? Jo faig les mínimes reunions, principalment, perquè tinc una mare gran, jo soc la presidenta, i, normalment, les reunions es faig a casa meva. I com hi ha una mail fantàstic, i això és una cosa que ja obtenim de molts anys, si n'és una, sempre l'any del 25 ens han reunit molt, no? Però potser només faig una reunió l'any, eh? A més, que com que quasi cada mes hi ha una ballada, si hi ha algun timar que és molt pujent o molt d'això, doncs llavors ho parlem, no?, a la ballada mateix, no? I si no hi ha una mail fantàstica, et comuniques i un telèfon, hem d'aprofitar les tecnologies, igual que faig igual, vaig posar una mica de moda, doncs no, si hi ha retallades, els sobres, els impresos, la gent que té mail s'envia per email. No ho deixes on està el vi, eh? No, no, i tant, s'ha de fer de quasi. I la reunió s'ha de posar a casa meva, perquè és més pràctic, ja que tinc una mare gran i, bueno, no em voler estar... Per tant, sobretot quan ho reuniu és per ballar, no?, bàsicament? No, quan ens reunim és per tractar de temes. No, però quan es trobeu, justament, és per fer aquestes ballades, vull dir. Sí, sí, perquè el meu s'ha de fer la programació, ha sortit algun problema, que s'han de modificar els estatuts, ara s'han hagut de posar la nova llei i tal, doncs això s'ha de reunir, s'ha de fer assemblea nova, perquè els nens no es creen i, a vegades, tinguis que fer unes reunions extras, no?, però, si no, com les coses ja van funcionant, posem una trucada, una e-mail, tothom contesta, ve a mi, ve a telèfon, i ho solucionem més ràpid. Jo he de fer reunions mensuals, jo sóc una mica anti-reuniones, no?, les mínimes imprescindibles, i, més quan la gent les demobilitza i tothom t'imigre la nostra feina, i que és una activitat altruista, i penso que... que el que sí que feu un cop al mes és reunir-vos per ballar, no?, fer aquestes ballades. Per ballar, sí, si alguna cosa, com es fan unes 10 ballades a l'any, en aquell dia, si algun tema apunyent-ho molt d'allò, doncs 5 minuts parlem i ho decidim, i si hi hagués un tema que ens hem d'estar més estona, llavors la monto a casa meva, ja està. Quants nens hi ha ara mateix, a la colla, d'aquí s'enjust? A l'arrupació? Sí. Però què et refereixes a l'acostet? Que vinguin, o més o menys, no és un número exacte, per ballar aquestes ballades que feu més o menys un cop al mes? Estàvem vindre uns 6 o 8 nens. Que són poquets, no? Sí, són poquets. Jo he intentat aquesta vegada, ja que venia una copla infantil, la vida que em feia il·lusió, vaig estar trucant als col·legis. He parlat amb alguns professors de música. Una mica, per veure quin que he fet, ja vaig trucar a l'escola de música de l'amiguit del poble, a l'Orfeón Rimorera, que t'envia a l'escola de música. I això costa, perquè cadascú, cada entitat, té la seva dinàmica. I llavors, una cosa que sí que m'agradaria, ja sí, aprofito que tinc la ràdio, que les entitats fessin més tacit associatiu, que ens uníssim més, unes amb les altres. No perquè tu portis els gegants, no perquè tu tinguis una escola de música, sinó que intenta, entre tots, fer més pinya. Et trobes a faltar comunicació, no? Entenc que trobes a faltar comunicació, potser, entre totes. No, comunicació, la gent t'aten perfectament, evidentment. La gent és molt amable. Però me refereixo que cada entitat té el seu propi rol i l'objectiu de la seva entitat. I llavors, què costa? Costa que es facin coses conjuntes amb una altra entitat. Jo penso que això es tendria més que a promocionar. Per exemple, no sé si hi ha una ballada dels gegants, potser dir, mira, veniu els de la agrupació a fer això, o altres entitats, que hi hagués una interrelació entre nosaltres, no? Això sí que ho trobo una mica a faltar, que ho fem poc. Totes les entitats. Clar, que aniria bé, que de vegades potser sí que conya un aniversari, no sé si d'una entitat concreta potser sí que es convida més a altres colles, però que fos d'una manera més fluida. M'imagino que seria el que voleu. A mi és un aniversari molt gran. Tu diuen i tu vas, a ballar, evidentment. Però que es tendria a fer més sovint, no? Però bé, amb mica en mica, si n'hi tenen a la, a la millor la gent ho entenc, no sé. Si m'hi ha explicat bé el que volia dir... Sí, insala que sí. En tot cas, aquest diumenge i aquesta ballada de sardanes especial, amb la banda coble de Collegi Santa Maria de Blanes, una coble infantil, cosa que també té un punt detractiu. No suposo ni que sigui per curiositat per veure com funciona tot plegat. Jo penso que si hi ha gent que vol venir, no fa falta saber que ballar. Escolta, també, la música també és maco, no? I veure uns nens que tenen uns estudis musicals, que van al conservatori i que saben tocar, no? I que no només és pel que la guitarra, el piano, el violí, els instruments més clàssics, no? Que els instruments de la copa també hi ha nens que també els toquen. A més, vindran 22 nens, i t'haig de saber que una copla venen 11 músics o 12, i aquest copa vindran 22. O sigui que serà guapo, no? Serà, doncs, aquest diumenge a les 12 de la migdia, al par del parador. Avui n'hem parlat amb la presidenta de l'agrupació sardanista Sant Jus, la Teresa Cots. Moltes gràcies, Teresa. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi tot molt bé. Adéu. I ara parlem de l'estudi tutugúric, que ha preparat dos tallers aquest cap de setmana, un de massatge i un altre de dansa. El de massatge és Massatge Ayurvedic Shampi, una tècnica que treballa amb el moviment de l'energia del cos, per mantenir salut i equilibri, i d'altra banda, també hi haurà el tallet de dansa catà, que aquest serà diumenge. Tots dos aniran a càrrec d'anacassador, aquí ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, no? Buenos días. Primer de tot hauríem d'explicar una mica ben bé què és, perquè de primeres el nom sorprèn, no? La Massatge Ayurvedic Shampi, per exemple. El Massatge Ayurvedic Shampi, la Ayurveda és la medicina de Índia, doncs és un campó molt ampli, com es podria imaginar, però el que té la Ayurveda és que és una ciència molt senzilla. Se basa en cosas molt senzilles, muy fáciles de entender. Entonces, también trata la salud integral. Si tú conoces un poquito la Ayurveda, solamente las bases, puedes mantener tu salud a través de buenas prácticas, de una buena alimentación. Este curso trata de acercarnos un poquito a la Ayurveda para conocernos un poquito mejor nuestras cosas físicas y también emocionales. Y el Massatge Shampi es un Massaje que se hace en el escraneal y facial. Entonces, lo bueno que tienes que actúa muy bien sobre el sistema nervioso y, claro, eso influye en todo el organismo. I les bases que comentaves del Ayurvedic, quines bases són de tot aquest sistema? El sistema Ayurvedic se basa en tres constituciones básicas, que se podrían decir como tres arquetipos. Entonces, estudiando, sabiendo cuáles nuestra constitución, que son vata, pita y capa, sabiendo cuáles nuestra constitución podemos adecuar nuestra vida a nuestra constitución, no ir en contra de nuestra constitución. Por ejemplo, si tu constitución es de fuego, según el Ayurveda, tú sabes cuál tiene que ser tu alimentación, qué alimentos te vienen bien, qué alimentos no te vienen bien porque te agravan. Entonces, es muy sencillo el Ayurveda y te sirve para irte tú todo el rato revisando a ti mismo. I de què depèn aquesta constitució de cadascú? Esta constitución se supone que se nos da al nacer. Es una constitución que viene de la genética. Entonces, hay gente que tiene una constitución más aire, que sería la gente más delgada, una constitución más fuego, que sería la gente intermedia, y luego una constitución que sería capa, que sería tierra y agua, que sería la gente un poquito más densa. Entonces, cada constitución tiene una tendencia a la enfermedad. Por ejemplo, la gente fuego tiene tendencia a problemas gástricos, a problemas de úlceras, la gente tierra, problemas de sobrepeso, y cosas así. Entonces, tú conociendo tu constitución, simplemente sabes lo que tienes que hacer y lo que no tienes que hacer. Lo que te viene bien y lo que te viene fatal. Entonces, esta constitución te levant tus padres. Es tu genética. No depèn de nosaltres, sinó que ja n'assem així. Lo que sí que depende de ti es tu alimentación. Entonces, por ejemplo, tu alimentación o tus costumbres, pueden fomentar más una de estas dochas, una de estas constitucciones. D'acord. I llavors, el massatge, que és la tècnica que s'ha explicat també aquest cap de setmana, ajuda a tot plegar? Tu simplement parteix de tot aquest sistema? Es una cosa integral. O sea, este massaje, parte de este sistema y también ayuda a este sistema, en el sentido. El ayurveda en lo que trata es que tu constitución física está en armonía con el entorno, ¿no? Entonces, este massaje, lo que ayuda, es que tú también trabajas dentro de esas constitucciones para hacer este massaje, estudias la constitución de la persona a la que le vas a hacer el massaje. Entonces, a través de eso, trabajas unos puntos o trabajas otros, o haces el massaje de una manera o de otra. Este massaje, lo bueno que tiene, porque el massaje ayurvédico es una cosa muy completa, es un massaje que para estudiar un massaje ayurvédico completo, pues necesitaríamos muchísimos meses, ¿no? Y lo bueno de este massaje, Champi, es que en un par de fines de semana se te puede explicar la técnica, porque es una técnica sencilla, de tal manera que tú lo puedas practicar y ya sientas los beneficios de lo que es una terapia ayurvédica. Porque, claro, la cabeza tiene un montón de puntos reflejos que afectan en todo el sistema, en todo el cuerpo. I, de fet, això és el que es començar a explicar aquest dissabte, d'una altra talla de 9 a 2, 5 hores, en què es donaran, d'alguna manera, les bases, per poder saber fer aquest massatge. Sí. Això és el dissabte i, d'altra banda, diumenge, imparteixes una altra talla, aquest és de dansa catac, que també és una dansa de la Índia, no? Sí. Bueno, este fin de semana lo que vamos a intentar es que la Índia venga un poquito aquí, ¿no? Sí. Si no podemos nosotros ir a Índia en este momento, pues Índia se nos echan encima un poquito, ¿no? La dansa catac es una dansa clásica del norte de Índia. Y, bueno, es una dansa... con un sistema muy... muy impincado, por supuesto. Tú para desarrollar la dansa catac necesitarías muchísimos años. Sería comparable al flamenco, ¿no? En la dificultad de la técnica y la dificultad de los patrones rítmicos, ¿no? D'unidor, doncs. Sí, de hecho, hay quien dice que la dansa flamenca viene del catac. Ah, sí? De hecho, ellos vinieron de la Índia y fueron trayendo esta herencia, ¿no? Mira. Y entonces se cree que la dansa flamenca tiene sus orígenes en la dansa catac. Es una dansa en que se trabaja, por igual, la delicadeza y la feminidad y la fuerza, ¿no? Y el temperamento. Entonces, se trabaja con patrones rítmicos que se desarrollan con los pies, que son bastante complicados, pero bueno, para los cursos así de iniciación, lo que hago es empezar con un ritmo bastante sencillo, que es un ritmo de 16, que se llama Tintal. Sí. Y que entra dentro de patrones de 4, ¿no? Entonces, como nosotros el ritmo de 4 es el que tenemos más introducido, la rumba, todo eso, pues para nosotros nos resulta bastante sencillo ese ritmo. Entonces, es con lo que suelo empezar. Molt bé. I això serà diumenge de dos quarts de 10 o dos quarts de dues, el de 17 serà de 9 a 2, el de 17 costa 50 euros i el de diumenge 40. I si algú li interessa apuntar-se, pot fer-ho a través del trucant al telèfon directament de l'escola Tutuguri, que es un telèfon de 3, 4, 7, 3, 8, 3, 0, 9, 20. N'hem parlat amb l'Anna Casado, que és quin partit d'aquest tallers. No sé si tu has estat a la Índia, Anna. No, jo no he estado nunca a la Índia. He tenido la suerte que también Índia ha venido a mí. Yo soy una persona que, bueno, estoy interesada en muchísimas cosas. También estudio medicina china, también estudio música aquí. Entonces, bueno, estoy siempre liada en invierno estudiando, ¿no? Y en verano, que es cuando podría ir, hay monzón. Es como que llevo muchos años así con ganas de ir, pero al final nunca puedo ir, y al final siempre aparecen estas informaciones que son las que lo que realmente me interesa mucho de la cultura índia, ¿no? Vienen a mí, entonces llevo ya un montón de años estudiando este Ayurveda, estudiando Catac, y bueno, tengo ganas ya de, en cuanto pueda, un invierno que esté tranquilita, poder ir para allá unos meses, ¿no? Para seguir estudiando allí. Doncs aquest 17, aquest començ es faran aquests tallers. Moltes gràcies, Anna, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies.