Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Un minut i un quart de 12 del matí parlem d'aquesta hora d'actualitat senjors tenca. Dijous passat hi va haver ple municipal. Un dels temes més destacats va ser la aprovació d'una emoció en defensa de l'autonomia local i les competències de la Generalitat en matèria municipal. Va ser dijous passat i avui en parlem amb el portaveu de Siua, l'Ajuntament de Senjors, que és Llorenz Reym. Vostè va fer el vot a favor d'aquesta emoció, però no es va entrar en aquest debat que va tenir lloc. Per part del partit popular amb representants del govern, una emoció que reclamava les forces polítiques catalanes amb representació al Congrés i al Senat que defensin l'autonomia i les competències en règim local. No es va fer gran esment, va ser transaccionar entre tots els grups, avortant a la moment de fer el redactat els nostres sugeriments. Vostè va fer el vot a favor d'aquesta emoció, però no es va entrar en aquest debat que va tenir lloc. Vostè va dir que el cert és que és un tot d'alerta envers allò que sembla ser que succeirà, però que encara no ha arribat a port. En aquest cas sí que cal fer emocions prèvies per avisar que el que pot succeir no és del nostre grat ni de la majoria de municipis. L'esperit pot ser bo, el que passa és que sense trepitjar els drets de molta gent s'hauran de fer moltes esmenes. No viuen els substantially temes de la majoria de drets de la carta a les Catalunya. sense tindre en compte moltíssimes altres raons que només la densitat demogràfica d'un municipi. Segurament l'esperit d'una voluntat reformista del món de l'administració local, n'hem parlat altres vegades, és més o menys necessari, però en aquest cas el menys l'avantprojecte que s'ha presentat fins ara, el que es vol aprovar, en el cas de Sant Just justament, perquè té menys de 20.000 habitants, el deixarien bastant poc marge de maniobra en la gran majoria de competències. Exacte. I és que hauria de ser una gran part de la població per arreglar. Si no trinca a fer tot aquell serveix que estem prestant i que s'ha demostrat que són molt més eficients des d'una gestió municipal, que des de la gestió supra-municipal, doncs seria donar un gran pas enrere. Evidentment que això es belluga perquè en molts llocs es fan determinades tasques municipals que s'haurien de recomanar i supra-municipals fetes, doncs serien molt més eficaces, però s'ha d'afegir molta lletra i moltes excepcions a la norma general. Els preocupa, de moment, aquest projecte? Home, sí que pot preocupar, pot preocupar perquè pot canviar dinàmiques i pot canviar moltes coses. O sigui, nosaltres hem tingut un poble amb un creixement sostenible durant molts anys, que s'ha intentat que ens tenien un creixement vegetatiu. Nosaltres només amb el majoria aprovat si és desenvolupat ja arribaríem als 20.000 habitants, el que passa és que mai ha estat una premura ni una pressa en aconseguir aquests 20.000 habitants. Ara, en un moment en què et posen la llindar dels 20.000, entre ser o no ser, doncs, hi haurà molts municipis que s'esforçaran per poder arribar a aquests 20.000. I llavors, com es fa això? I quant es fa, doncs, pot portar problemes que tan lluny del plantejament que sempre ha sigut compartit per tots els grups? I per què fa a la reducció del nombre de regidors? Això és allò de menys, o sigui, en aquest aspecte no... O sigui, hi ha moltes coses que tenien que... que hi haguin menys regidors, doncs no ho veiem, clarament jo, particularment, no ho veig com cap problema, que s'estipulin els souers dels regidors i tal. És un costidor d'entrar en tots els determinats verems i traurien moltes complicacions municipals. Si tu t'ho sapiguessis, un municipi amb tants, amb diferents aspectes, ja sigui pel nombre de població, sigui per un percentatge de pressupost municipals, sigui tal qual que s'estableixi quin és el sou dels polítics. És a dir, el que fa és que més que establir els souers dels polítics s'haurà d'establir les concorrències de molts souers i moltes dietes de molts polítics, perquè al final moltes vegades s'acaba convertint que hi ha gent que treu més d'extraordinaris dels 20 llocs d'estar representat que del seu municipi mateix, i d'altres, el revés, que arriba al poble alcalde, que el seu antecessor resulta que cobrava molt poquet, perquè com que ja cobrava de la diputació, de l'àrea metropolitana, d'aquí o d'allà, doncs cobrava molt poquet d'ajuntament, o inclús havia renunciat al seu sou. I el poble alcalde, que més ratera, que resulta que l'únic sou que té és el del calde, s'ha de conformar a encobrar aquella misèria que no arriba enlloc. Són coses que sí que ja et dictè molts determinats aspectes, la llei aquesta, doncs que sí que s'hauríem de reformar per la gent política de tot arreu, i per treure problemes, vull dir, per saber que tots estem jugant amb les mateixes cartes. El que va és que s'hagi de fer això, que es faci per decretazo, i posaran el sac a tothom a la mateixa, no és la mateixa, qui ha gestionat bé, que qui no ha gestionat bé, quan es va provar la llei de l'esport dels equips de futbol, diguem, tots aquells que tinguin beneficis poden anar pels seus cantors, els que tinguin pèrdues s'hauran de regir en aquestes normes. Doncs no podem posar en el mateix sac qui ha fet dels deures, que qui ha despilferrat, i qui ho ha fet tot malament. Esclar, que l'esperem a veure si finalment també s'escolta aquesta veu del món municipal, que com deien també per part del caldes del mateix partit popular, també s'han posicionat en contra del menys d'aquest abans projecte inicial. Aquesta emoció va ser la més destacada d'un ple que teníem menys punts que altres vegades, o coses més administratives, a banda d'aquesta emoció que, com deien, va generar també aquest debat, i pel que fa també l'actualitat municipal, un altre dels temes que estem pendents, d'alguna manera o altra, és referent a aquesta promoció de Mas Lluís, que fa veure un mes que s'havia d'haver fet aquest sorteig per adjudicar els pisos de la promoció de 54 pisos que encara s'han de construir, que finalment es va, de moment, suspendre aquesta adjudicació a l'espera, finalment, de saber què passa amb aquests pisos que finalment no es poden construir de manera immediata, perquè Bànquia, qui és en qui es tenia el crèdit, no ho pot fer per ordre de Brussel·les, de la Comissió Europea. I li volia preguntar, també, des de si, si... quin és el coneixement que tenen de tot plegat? El coneixement que tenim és el que s'ha fet públic, o sigui, el cert és que en aquests moments l'Ajuntament té que ets solar que el té una hipoteca de Bànquia, i, a través de Bànquia, s'intentava demanar el crèdit per poder fer aquesta promoció de pisos, i hi havia uns condicionants previs per part de Bànquia, que volien saber els compradors, les característiques, si t'indrien reculsament bancari per poder-ho fer, abans de tot això, això es va fer, i en últim moment doncs Bànquia va dir que no donava el crèdit argumentant-nos que per desconeixi realment és aquest, o és un altre aspecte, doncs, a qualsevol cas, Bànquia tenia que deixar els diners, no els deixa, i l'Ajuntament, jo crec que molt correctament el que fa és aturar-ho, i dir quan tinguem el finançament es farà, i si no hi ha finançament no es pot fer el que no podem fer, és estar sortitjant pisos, i després, al cap dels anys, trigar a un eternum a poder entrar a aquests pisos, i més quan, d'alguna manera, avui en dia la prioritat del municipi i de la població ja no és l'habitatge, malauradament, perquè hi ha altres problemes que han transcendit davant com pugui ser l'ocupació, la feina, i ja no és en aquest moment la gran prioritat de la necessitat de la gent del nostre poble. I seríeu suicidi fer-ho això en finançament de l'Ajuntament si no hi ha un recolzament econòmic extern? Sí, finalment, en les properes setmanes s'assabsi alguna altra entitat bancària, que en principi estaven en reunions amb l'Ajuntament, acaba aconseguint aquest préstec, i tot plegat pot tirar endavant, de moment, com dèiem, aquesta operació està estaturada, està en baix, i més no, i és un altre dels temes que ens ocupa aquí al municipi. Altres qüestions parlàvem, justament, d'aquesta reforma local. D'alguna manera, fa la sensació que això sumat també a les notícies que van aparèixer cada dia, que parlen de política, però també, segons com hem parlat alguna vegada, que són fins i tot d'altres esferes, alguns casos de corrupció, alguns casos de coses que passen i que sembla que augmentin l'escletxa entre ciutadania i política, però cada altra banda, justament, el món local també li fan molt mal, no? És que, realment, el món local, en aquests moments, s'està veient, jo crec que, dramàticament, perjudicat, en el sentit que hi ha una minoria de pomes podrides, que fan molt sololl, i que, a més a més, en molts casos, aquestes pomes estan molt anunyades del ciutadà, i, aleshores, tots aquells que som molts, que estem treballant a la política, doncs, com més com un servei o com un sentiment de servei a la col·lectivitat, com a un... Aviam, com un reconeixement al que t'ha donat el teu poble i el que tu vols donar pel teu poble, i es fa molt difícil, quan tothom n'engloben el mateix sac i tens que anar pel carrer aguantant determinades actituds de gent que se't fan molt difícil, i, aleshores, arribarà un moment que és que ningú voldrà estar a la política, i deixem-nos de romances, pot ser molt bucòlic, però allò de dir que els polítics no ens falten per res, doncs és com dir que en una empresa no fa falta ningú en gerent que la gestionin, doncs, s'aniran totes norris, i s'aniran norris els ajuntaments, perquè, al final, només participaran política una a dos, o aquell que tingui una gran cura si estigui disposat a aguantar el xaparrón de tot el que li diguin sense ser fonamentat, o aquell que realment vulguin anar per plerse les butxaques i diguin, mira, que diguin el que vulguin, però jo dic que realment que no hi haurà polítics que si vulguin dedicar a la política, ja no dedicar com una dedicació exclusiva, que és una cosa que jo sempre he questionat, i més amb la política municipal, i més amb petits municipis relativament com el nostre, que sempre he pensat que tenia que ser un complement, una altra activitat, i no una exclusivitat, però sí que hi hagui aquesta gent, perquè és que, al final, només hi haurà, o qui no tingui una altra forma de vida, de mitjà, i es prengui la política com això, o el que vingui a enriquir-se. De fet, s'enjust en principi tampoc és un dels municipis en què sembla que estigui més problemes de Catalunya, però hi ha aquest malestar, no també, de cara als polítics? Sí, a veure, dic, els que estem tot el dia del carrer, doncs, tenim que aguantar, determinar les actituds de gent que... Jo respecto tothom, però demano que tothom també et respectin a mi, i dic a mi com als demés polítics, i que ens encloguin tots en el mateix sac, doncs, jo de repetic, les pomes podríeu ser una minoria-minoria, que fa molt sològic, que fa molt mal a la política, evidentment, i a dudar a ciutadania, i que quan tothom té molts problemes, doncs, aquests problemes són dels polítics, són dels gestors, però clar, qui els ha de solucionar aquests problemes? Els polítics, doncs, han de haver-hi mesures per lluitar contra la corrupció, els casos han de fer molt més ràpids, molt més àgils, però tampoc criminalitzar tothom per culpa d'una minoria. I des de Sant Just, en el cas concret d'aquí del nostre municipi, treballar des de l'oposició, com és el cas de Convergència i Unió, en hem parlat també altres vegades, com es viu? Ja hem treballat des d'un petit municipi des de l'oposició, sempre és molt difícil, pensem que qui està en el govern disposa de tots els mitjans tècnics i tots els recursos, i qui està a l'oposició, doncs, no disposa de ningú mitjant tècnic, ni de ningú assessor, ni de ningú, aleshores et costa d'entrar a entendre allò que et donen, aconseguir les coses a vegades durant la informació que et volen donar, però tu no tens que demanar, però per demanar-la tens que tenir els coneixements per poder-la demanar, i molts cops és realment difícil de poder accedir a totes aquestes dades i tindre la capacitat d'anàlisi, perquè dic que el polític no és un tècnic, aleshores el polític que està al govern disposa del tècnic que li explica i que li diu el que ell vol fer i el tècnic ho adequa a el que aquell polític de alguna manera vol fer, en canvi el que està a l'oposició no disposa de ningú tècnic que li expliqui tot allò, i jo si alguna vegada algú vol li deixaré que es miri un pressupost municipal o les contes anuals de l'Ajuntament i dic que les intentin d'interpretar, no vull dir realment per qui és docta en la matèria, és una cosa difícil, doncs per qui no ho és encara molt més de poder treure l'entrellat d'aquestes coses i fer una funció de fiscalització o d'anàlisi, molts cops, doncs t'has de bellugar més per inputs del que et sembla ser que per aquí pot anar o per allà pot anar, i intentar-los brinar, ja dic, sense acusar d'opacitat el govern ni els tècnics municipals, el problema està clar, és que això no t'ho he dit perquè no m'ho has preguntat, i és que això no t'ho he preguntat perquè a mi no s'ha amecut de pensar en això perquè no tinc els coneixements realment tècnics per poder-los brinar. Doncs bé, tot cas avui hem parlat de qüestions vinculades amb Sant Just, del funcionament de tot plegat i d'aquesta relació complicada actualment si més no entre política i ciutadania, cosa que hauria d'anar lligada, però que per diferents qüestions, doncs, està en hores baixes d'alguna manera o altra. Hem parlat d'actualitat amb Llorenzre i porteu desigual a l'Ajuntament de Sant Just, gràcies i que vagi bé. Bon dia a tothom. Bon dia. Un minut i un quart de 12 del matí. Un minut i un quart de 12 del matí que diumenge els gossos seran els protagonistes a Sant Just, un any més la Reial Societat Canina de Catalunya, organitza una exposició canina puntuable pel títol de mil llogos de Catalunya 2013, una prova més del circuit català. En parlem aquesta hora amb Ferderic Planes, que és president de la Reial Societat Canina de Catalunya. Molt bon dia, Ferderic. Ja és una habitual, aquesta prova d'aquí al municipi? Com funciona tot plegat, perquè recordem que és només per algun tipus de gossos concret, oi? No, és un tipus de gossos. A part d'això, hi ha proves de comportament, de bons cintes d'aquí, de gossos que saben fer una sèrie de coses, concretament és una prova de 10 exercicis i hi han de fer 14 exercicis. És una prova voluntària per tots els gossos que vulguin fer sense peregrí, però els de peregrí que fan el campionat de Catalunya venen obligats a passar també la prova dels casos. A més a més també hi ha un apartat d'entenents amb gossos, que aquí també poden anar amb gossos en gràcia o sense gràcia. I aquí el que es fa és veure el nen camí que porta el seu gos. O sigui, forma part de l'activitat, o és un concurs també? Sí, és una part del matí que tindrem a Sant Just el dia 10, el dia 20 del matí, i que allà costat el Walden, el casal dels joves, i allà, per terres aquells, posen allà el fan la prova. Llavors, algú que l'interessa, segur que pensi que té un gos que no ha vingut mai, però que li agradaria participar-hi, com ho ha de fer per fer-ho? Doncs anar allà al de matí, a partir de dos quals de 10, de dos quals de 10 fins a les 12, són les inscripcions, i a partir d'allà es participa. El que vulgui només anar a mirar, doncs jo li recomano que vagi a partir de les 12, que és quan hi ha la màxima activitat. I també tots aquells que tenen productàries de gossos de raça que no tinguin perigri, si van allà, els informament té el que tenen que fer per poder-lo tenir. En el mateix lloc. Concretament els ha de mirar un jutge, el jutge ha de dir que sí, que el gos de raça i el perillat té el que diu el perigri inicial. Té un cost a apuntar-s'hi per participar? 15 euros per gossos. I llavors... En tot cas, no sé els últims anys, perquè és l'onzena vegada que es fa aquí al municipi, si hi ha molta gent que participa amb els gossos, gent que ve a puntar-s'hi. Ens donem, com a mínim, 50 gossos, sí que sabem. També, això seria normal i possible, també fer, que les qüestions apenen de moltes coses, però si el fet és més o menys bo, sembla que sí, ens auguren que tenen bon temps, però vull dir que hi ha més i menys. També és cert que la crisi també t'ha afectat tots. O sigui, el fet de pagar 15 euros, hi ha segons quipos que es retreuen, perquè no tinguin, si us estava dur o poguéssir, i els faran estalviar. És a dir, hem estat també la crisi de la nostra sector. Tant des d'aquí com de comprar gos, els pares que compren gos, el nen, pel que ha fet les notes, potser el millor perfeixen que no sigui una cosa que ens digui que t'espera, perquè poc o molt potser has d'anar a menjar, has de dur veterinari, una mica la crisi ens ha tocat a tots, de transversalment afectat a tothom. I nosaltres ens hem escapat. No, no, d'una manera o altra, sempre afecta. No sé si hi ha alguna raça que normalment sigui la que guanya més, o que és la que és més atractiva, o si depèn... No, sincerament no hi ha un favoritisme clar, ara que sí és cert que és normalment que us ho guanyi el gos més maco, i què vol dir, que un gos sigui maco? Vol dir que és un gos que s'assembla molt al seu estandard de la raça tio, i a l'estandard què és? El sandal és una descripció detallada i ordenada, del com ha de ser un gos que la fa el país del tres originari del gos. Llavors, el que el gos que més s'ajusta, el seu estandard d'aquell és el principi que tindria que guanyar. Una part subjectiva del jutge, que ja el jutge té una interpretació de l'estandard, que no necessàriament ha de coincidir a totes les exposicions igual, amb el qual no es pot assegurar que guanyarà. Ah, hi ha una sèrie de gosos que són més bons cates, i això és inevitable. Llavors, hi ha un jurat? El jurat qui el forma? El jurat és un sol persona, que és un jutge, aquest cas serà un jutge internacional, és el senyor Pineda, i que farà l'exposició, i és ell, sol, qui decideix, qui és el gos millor, els russos competeixen raça a raça, i edat per edat. És a dir, no es fa competir el pastel de l'any contra el joc de la terra, per dir-hi a algú. Sí, que al final, per dir qui ha guanyat a les posicions de Sant Just, hi ha un sol. Això a nosaltres el diríem, el best in show, el bis, que el bis és l'abraviació de best, en anglès, mejor, in show, o sigui, el millor de l'exposició. Allà sí que competeixen una raça amb les altres, i aquí és totalment un jutge, el jutge, que decideix que aquest moment creu que està millor el personal, que el lloc que té, o el revés, que el seu ou està millor que els dos. Això ja és la part final, no, en principi? No hi influeixen. Clar, clar, i llavors, després d'aquesta prova, quantes n'hi ha per acabar tot aquest circuit? Total, són 11. Nosaltres ara ja hem fet després, a partir d'aquí, us virem quedarà encara fet. I són a diferents municipis, i llavors n'hi ha una definitiva? Sí, sí, la pròpia és que seran lliures de vanelles, després ve, sí, de terraça, després ve Santa Prefecta de la Muda, de la Llagosta, sí, ara me'n deixaríeu alguns, però bé, qui vulgui que es conegui la pàgina de la Ràdio Social Canir de Catalunya, que és caninacat.org, i allà moda el calendari. A més, es va posant en camí, que no tots estan confirmats en tal. Però són 11 premis, 11 exposicions que apuntuen. I, normalment, hi ha gent de Sant Just, o hi ha gent d'altres pobles, també? Bé, hi ha gent de tot Catalunya, perquè és un... És general, no? Pel campionat de Catalunya, però també hi ha gent de Sant Just, i afortunadament, perquè si no... Quan vam portar l'exposició aquí, hi va ser perquè els meus orígens són justents, jo tinc tota la família de Sant Just, mare, germana, prosins... I jo hi estic 200 anys, vol dir que d'alguna manera em sento Sant Just, totalment d'acord i de sentiment, i vaig dir, va, anem a portar l'exposició aquí. I és veritat que aquella època ho vam també portar per fomentar-ho una mica, i després ho hem continuat. Doncs sí que hi ha gent de Sant Just, però encara que Sant Just hi hagi molt de gust, no sé per què els Sant Just tenen... es veu una mica de mites posicions. Una cosa és que hi ha algú que s'han quedat el dia, i l'altre és portar-ho fora. Però, bueno, jo els convido a que... Clar, clar. A que vinguin i que siguin. Sí que té constància que hi ha molts gossos aquí, Sant Just, doncs? Home, sí, aquí tots els porres, sí. A l'exposició, doncs, depèn del dia. Però, sincerament, normalment, el gust de la torre, la gent, i sobretot el que fa a la torre, acostuma a ser un gust relativament maleducat, en el qual, llavors, hi ha molta mandra a treure-ho, perquè no hi ha algú que vulgui dir. Clar. Allà, i fa una part, juntament, amb la gesta, que és de la curació del servei, no? Però, a alguns exposicions, acostuma a ser un gust que va més hores seguint, que és amb el seu amo, que, d'alguna manera, es comporta millor, es comporta millor en les qüestions dels altres, els espants de la remor, potser, de la megafonia, o dels altres gossos, o el que sigui. I, llavors, es fan una mica de banda. No vull dir que els gossos siguin perillosos, només vull dir que els gossos no ho venen educats de cara amb el sorolls i amb la gent, etcètera. Clar, clar. Que no guanya el millor gos, només és de més bonic, no? A més, a més, ho ensenya, perquè sí, és un gos amb l'acú entre games, perquè, tipo, o tremolant, que cosa, encara que sigui, no ho guanyarà, perquè, d'alguna manera, no es veu, no sé si veig bé. És com si, no sé, una model passant, unes col·leccions de models. Però, si està bé, és perquè li fes barbolles, jo què sé, anar una mica més a l'esportable, o el que fos, doncs no llui ni el vestit. Clar. No n'hi ha prou, concer-los i jo també comparecer-lo. I abans del gos, que se sap exposar millor, té més possibilitat de guanyar que un gos que, que diríem-ne, que és reiut i que, d'alguna manera, està més descolocat. Està clar. Doncs tot plegat serà aquest diumenge, el cas de les joves, aquesta exposició canina apuntuable, que urbanitza cada any la reial s'osit a Canina de Catalunya, que també serà apuntual, el títol de millor gos de Catalunya, 2013, una prova més d'aquest circuit català, i qui tingui interès pot apuntar-s'hi el mateix diumenge i que s'acorda bé. Esperem que, si més o més també coincidin amb tot plegat, també hi haurà des de Help-Wow s'organitza la campanya de dubts i de gossos perduts o abandonats, per tant, doncs serà un matí molt dedicat als gossos. Bon matí de gossos. Que vagi molt bé. Avui n'hem parlat amb Frederic Planes, president de la reial s'osit a Canina de Catalunya. Adéu, bon dia. Adéu a tothom. Gràcies, bon dia. Ràdio d'esper, 98.1. Ràdio d'esper, 98.1. En punt d'un quart de 12 del matí, que estarà parlant de la conferència que organitza les seves perquè et divendres sobre el món i la impartira, l'arquíola, el professor de la Universitat de Barcelona, David Garcia, i es farà les 8 del vespre local de l'entitat. Te la teneu aquesta hora, saludem justament David Garcia. Molt bon dia. Hola, bon dia. Què tal? El món Iver, que d'alguna manera o altre hem anat repassandre en tot aquest temps les diferents etapes de la història. I aquesta, d'alguna manera, i ens queda una mica més a prop. Sí, ens queda més a prop en el temps, tot i que jo soc una mica de les persones que defenso, que ens queda molt lluny des del punt de vista del coneixement que en tenim, tots a Catalunya, d'una etapa i d'un període i d'un patrimoni que, per altra banda, és extraordinari. Però segurament no ens hem sabut explicar prou bé, encara, a la gent per què el conegui prou bé. De fet, segurament, ha marcat moltes de les nostres... o de la nostra manera de fer, no ho sé, però de les coses que potser utilitzem de manera habitual, no? Fins i tot. Sents dubte. Tingueu en compte... Hem de tenir en compte que en alguns de les eines, dels objectes que, com aquell qui diu, fins fa quatre dies, i encara en alguns casos, encara avui dia, doncs fem servir, com per exemple, no ho sé, ara s'ha macut les mateixes eines del camp, tot el que són aixades, pics, tot aquest instrumental bàsic del camp que hem fet servir a Catalunya durant segles i segles i segles, fins a la mecanització, doncs són un invent dels hiverns. I són eines que totes elles les trobem, les recuperem en el registre arqueològic dels poblats hivernics i ens assorten, per primera vegada, en aquest període. I així podríem resseguir altres coses. Realment, com tu ve dius, tenim un llagat, un llagat que ens ve d'aquest període i que està bé que el coneguem, estaria bé que el coneguessin millor també. De quina etapa... O sigui, quant de temps seria la tota aquesta etapa dels hiverns? Doncs estem parlant d'un període realment llarg en el temps, o sigui, estem parlant d'un... aniria pròximament entre el segle VI i abans de crisi, el segle II i I abans de crisi, per tant, més de 500 anys, més de 5 segles, com tu molt bé has dit abans, immediatament abans de l'arribada del món romà, de l'imperialisme romà, però un període molt llarg, en el qual passen moltes coses, heu de tenir en compte que, si a més a més, pensem que l'esperança de vida d'aquesta gent, de les societats ibèriques, doncs l'esperança de vida estava al voltant de 35, 40 anys, aproximadament, doncs 500, 600 anys són moltes generacions, molt més que no pas ara. Per tant, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Esperar penínsules de bivèrica, per tot plegat, no? Això sí que ho hem mantingut. Això ho hem mantingut. Com hem mantingut molts topònims, tenint en compte que en moltes denominacions de comarques nostres, per exemple, com la Sagarra, o el Barcadà, o la Sardanya, o tantes altres, en realitat, són denominacions bivèriques, i el mateix podrien dir dels noms d'algunes de les nostres ciutats i pobles, la mateixa Barcelona, la mateixa Tarragona, Girona, són noms bivèrics, en realitat. Què és el més important que van aportar els hiberts de la nostra cultura? Doncs mira, el van aportar tot... Hi havia una manera d'entendre segur el territori, de distribuir-se al llarg del territori, i tenint en compte que jo penso que és difícil que algú de nosaltres visqui un visqui i no tingui un poblat i bèric al costat. Perquè jo mateix, no he vist Carpe, sóc fi de Santa Coloma de Gramenet, jo tinc el poblat i bèric del Puig, de Santa Coloma de Gramenet, vosaltres a la Sant Just teniu la penya al Moro. Exacte. I així podríem seguir, és que és el moment, el moment en què occlusió en la cultura bèrica, el moment en què el territori és poblat en extensió, és el moment, també, en el que per primera vegada es creen unes societats políticament més complexes, més jerarquitzades, i això, en realitat, d'alguna forma ho hem agradat, ho hem agradat en el sentit que la nostra societat també, encara, evidentment, és una societat democràtica, però no ha deixat, també, de ser una societat jerarquitzada, i això ens neix, per primera vegada, el que avui en dia és Catalunya, neix durant el període bèric. Com ho he dit abans, també hi ha altres elements patrimonials, com les mateixes eines del CAM, altres objectes que generen el món del tèxtil, o amb la ceràmica, fins i tot, la sàmica Tor, que neixen en aquell període, i que nosaltres, d'alguna forma, ens som aegos. De fet, són aquests períodes en què, segurament, tot plegat acaba sent una barreja de llegats de diferents cultures, que està clar que tot el tema de la cultura ièrica a qui ens ha influït. Per què es coneix tan poc per això? Doncs jo crec que és una conjunció de diversos aspectes. És a dir, per exemple, el nivell de l'educació primària i secundària, que és un moment bàsic per a la convenció de tots, dels nois i de noies i joves, doncs s'hi dedica molt, molt poca atenció al nostre patrimoni ièric, que és extraordinari per a altra banda. També és veritat, i això, jo penso que els que ens hi dediquem no hem d'amagar al cap sota l'ala, i és que els especialistes en el tema, jo soc hibarista, jo m'hi dedico, però n'hi ha molts altres. La veritat és que en moltes vegades hem fallat, faig l'autocrítica, hem fallat a l'hora d'explicar tot el coneixement que tenim, que és molt de manera que es pugui intentar, fer una divulgació en clau històrica, però atractiva, divertida, interessant, i que faci que la gent s'hi sent i atreta per aquest patrimoni. També per altra banda encara s'hi juntarien altres coses. Jo permeteu que digui que en l'àmbit polític tampoc ha hagut massa interès per recuperar el patrimoni que tenim arreu ièric, i estigui a nivell local. Tot i que a nivell local és potser on s'ha fet més esforç, a nivell d'altres... Això vols parlar en aquest cas de troballes arqueològiques o... Clar, a troballes arqueològiques. Tenim en compte que, com he dit abans, hi ha un grau de responsabilitat de la societat, i també hi ha un grau de responsabilitat de l'àmbit polític, que d'alguna forma els nostres representants també s'han de fer càrrecs. Tot sigui dit, amb excepcions. Ara estic generalitzant, i algú se'm queixarà dient que el meu poble o jo, com a... que el meu poble o jo, que el meu poble o jo, que el meu poble o jo, que el meu poble o jo, que el meu poble o jo, que el meu poble o jo, com a alcalde, he fet tot el que he pogut, i és veritat. Però quan veiem en termes generals, doncs hi ha una part molt important del patrimoni bèric de casa nostra que s'ha deixat, malauradament. Clar, quan s'ajuntes totes aquestes coses, i també tenen en compte després la força de la cultura romana, tot l'impacte que suposa, doncs el món bèric queda una miqueta com allà al fons, a madreta, a mitja amagat, i... No, encara no ha arribat a tenir la difusió que es mereix. Encara s'estan fent troballes en l'actualitat, o se'n poden fer? Continuament. Continuament. Tenim en compte que hi ha les diverses universitats catalanes, la Universitat de Barcelona, que és la meva, o l'autònom de Barcelona, o la Universitat de Girona, la Ruire i Virgil, i totes aquestes universitats mantenen equips, diversos equips de recerca especialitzats en la cultura ièrica, es cabem continuament, al llarg de l'any, fem producció científica continuament, i això no para, i no parem de tenir troballes, i el mateix es pot dir d'alguns museus, que també estan treballant continuament. Per tant, no és un problema... Tot i que, evidentment, la crisi ens afecta, com a tots, i, per tant, ara fem menys recerca perquè tenim menys recursos, però no és un problema tant de que no s'hi treballi, actualment, com que les dades que obtenim i tot el que produïm a nivell científic, encara no som capaços d'aquí arribar a la població. I això és, diguéssim, una barriera, que d'una manera o una altra hem de vencer, que hem de superar, i jo crec que... bueno, elements com la xerrada que jo intentaré fer demà han d'anar en aquesta direcció, en aquest sentit d'ajudar la difusió i la divulgació. Clar, perquè és una cultura que és molt important, perquè si no se'n parla és molt fàcil, no tenir la gent en compte, vull dir, oblidar-la d'alguna manera o altra. Oblidar-la, no tenir-la en compte... Infícil, tot tenir idees distorsionades o és normal, vull dir, quan la informació no... com a ciutadà no t'arriba, o t'arriba mitges, o t'arriba de boca d'algú que potser ha sentit campanes, però no sap ben bé de què va, evidentment, tu com a ciutadà o ciutadana, la informació que tens és molt parcial i és distorsionada, i llavors, aquí sí que tenim una part de responsabilitat clara als que ens hi dediquem, en això de dir, ahir, anem a explicar les coses bé, anem a explicar-les d'una altra manera. Està clar, doncs, pot ser una bona oportunitat. Demà, les 8 del vespre, demà, divendres, podrem sentir... David Garcia, que és l'equibre fesor de l'Universitat de Barcelona, que hem sentit ara, parlant del Mónibar. Moltes gràcies, David, i que vagi molt bé. Moltes gràcies, i ens veiem demà, en tot cas. Adéu, bon dia, Vanessa. I aquesta, ara, parlem de la celebració del Dia Internacional de la Dona. És avui, 8 de març, i aquí s'enjust se celebra amb un conjunt d'actes que es fan avui, divendres, però també d'altres que es faran demà, i saps on les activitats es concentraran, sobretot a la Teneu, en el seu cas, i també una mostra de dança, i també un recital acompanyat d'un tas de vins, ho hem anat comentant avui i aquests dies, però també volem parlar d'un projecte promocut per Sant Jordi Solidari, perquè demà, justament, s'exposarà una mostra de fotos i es presentarà el projecte de la Casa de la Mujer promocut per aquesta entitat solidària Sant Justent. En parlem aquesta hora amb la vicepresidenta de l'entitat, Maria José Molina. Molt bon dia, Maria José. És avui el dia de la dona, hem dit que demà hi ha un munt d'activitats aquí a Sant Just aquí al municipi, i una de les més interessants és justament la proposta que feu des de Sant Just Solidari que presentareu aquesta Casa de la Mujer a Camuapa. Què és aquest projecte? Aquest projecte s'engloba dintre dels projectes de germanament i de cooperació que portem a Camuapa, en Nicaragua. Des de fa més de 20 anys hi ha una germanament amb dos municipis, Camuapa i Sant Just, i Sant Just Solidari el que fa és gestionar des dels donatius dels socis i també del recull que fa de les aportacions de Sant Just al municipi, a l'Ajuntament. El que fem és subvencionar el seu projecte i la Casa de la Mujer concretament és un projecte que Sant Just estima molt perquè des dels anys 70 les dones d'alguna manera s'han anat organitzant anant lluitant per aconseguir tenir una casa per aconseguir tenir una feina i s'han associat. A Camuapa, això, no? Sí, sí, la mateixa Camuapa i aquesta trajectòria, de més de 30 anys el dia de... el dissabte, dia 9 a partir de la 5 de la tarda estarà en una dels actes que fem és presentar aquest projecte que molta gent de Sant Just ja coneix però una vegada més pensem que és un projecte vinculat a les dones unes dones que tenen una força i una valentia brutal i que penso que són exemple per a nosaltres també. De fet, el dia de la dona seràs per reivindicar les situacions de discriminació que ara existeixen i aquí s'han fet moltes coses, s'ha avançat moltíssim però potser en altres països la cosa no ho va tant de pressa. No sé si és el cas també de Nicaragua o com està la situació allà. A veure, és que estem parlant de realitats totalment diferents estem parlant de nivells de pobreza importants molt greus d'una soledat de la dona davant de la responsabilitat de la família les dones han d'assumir la criança i el creixement dels seus fills amb els recursos que tenen són realitats totalment diferents però tenen una altra cosa molt important sí que tenen una pobreza però ara té una fortalesa tenen un coratge tenen una capacitat de treballar conjunt de crear cooperatives de crear d'ajuda motua que és exemplar crec que són dones per tots els compagnis perquè un dels problemesves i una bijaita de Ai ovar Yooijane ho faré un saber que a nosaltres moltes vegades desitjaríem tenir. Quanta gent de camòapa hi acostumen a, o ¿ósbike personnes tumbades? Ahir Thanajobes grades, vlastes dades variety que tens aquest Eating No sé si és possible que hi hagi unes dones que tenen els fills, la majoria que tenen aquesta responsabilitat de portar la família endavant. La edat en allà, les dones són molt joves, quan són mares, podríem dir des de dones de 20 anys, fins a dones de 40. I la quantitat no ho sé, ara en aquests moments no t'ho podria dir, la que són mujeres és dels moments més àlgids que té, perquè la nova junta, una nova junta de professionals, de dones que tenen a més estudis, la Junta Directiva promociona moltes detallers de formació, perquè puguin les dones crear els seus propis productes i vendres, com en mesura de subsistència i de sostenibilitat de la família. Formació, atenció en problemes de violència de gènere, problemes jurídics, separacions, etcètera. O sigui, en un ampli camp d'intervenció. O sigui, és un espai adreçat perquè puguin trobar-se les dones i explicar si tenen algun problema, també puguin trobar-hi una solució, entenc. Explica i atendre, i se'ls dona recursos, se'ls assessora, i et diguis un col·lectiu d'ajuda mutuà. És molt, molt interessant. Quant temps fa que funciona la casa de la mujer? Doncs mira, des dels... Ah, sí, sí, m'has agafat aquí. Però més o menys és recent? No, no, no. És des del principi del projecte, no? Porta 20 anys, sí, sí, sí. Porta... És dels projectes més estables i amb els seus alts i baixos, però dels primers, juntament amb el centre de desenvolupament infantil, aquest és un dels més estables, diguéssim-hi, i més ferms que en aquests moments s'està tenint en allà, no? Un projecte que s'explicarà aquest dissabte i que, a més, també es podrà veure a través d'imatges, de fotografies. Sí, de tota manera, el que té més força és una explicació, més que les imatges, perquè, malauradament, que explico, no?, perquè, malauradament, les imatges no sempre són prou resultones, diguéssim, no són prou ben aconseguides del que, en realitat, perquè, clar, ho fan gent d'allà, ho fan els cooperants, no sé, momentàniament, quan hi vas, de treballar, però, vull dir, l'explicació pot ser que té més força. Sí. Està clar. Ens ho presentarà la Núria Jiménez, que és una de les persones que ha seguit i segueix, però pel projecte, juntament amb altres de Camuapa, i crec que, mal molt a pena, pogués escoltar la vida d'aquest projecte. Està clar, doncs ara aquest dissabte, a partir de la 5 de la tarda, a la Teneu, i avui n'hem volgut parlar amb la vicepresidenta de Sant Josu Lidari, que és Maria José de Molina. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, i animo que tots els Sant Justencs hi passin, perquè va la pena. I després hi ha la representació de Renata Ramos, de les dances de l'escola, dels seus alumnes, i penso que, entre una cosa i l'altra, pot ser molt interessant. Potser una bona jornada i tant. Moltes gràcies, que vagi molt bé, i bon dia. Adéu. Dos minuts i un quart de 12 del matí. Avui se celebra el Dia Internacional de la Dona. És 8 de març, i cada 8 de març, a tot el món, s'aprofita per reivindicar els drets de les dones, i sobretot la igualtat entre sexes. S'han just des de la regidria de polítiques de gènere i entitats i equivament s'assumen a aquesta celebració, amb moltes activitats. Per això, a aquesta hora, s'adonem a la regidora de polítiques de gènere de l'Ajuntament, i un bon dia. Molt bon dia. És una data que fa temps que se celebra, s'ha avançat molt, però encara avui és important celebrar aquest Dia de la Dona. I per què, sobretot? Perquè hi ha gent que és un tema que d'aquests que apareix, perquè hi ha d'haver el Dia de la Dona, etcètera. I és un dels dies en què s'ha reivindicat més coses, però que potser centrar-ho tot en un dia, generar aquesta controvèrcia. A veure, clar, és un dia que s'ha de mantenir, perquè hi ha molt reptes que hem d'aconseguir a solir, i a part que et permet fer tot un seguit de feines, dia a dia, que s'ha de seguir avançant en la igualtat, en què no hi hagi discriminacions, en què tothom tingui els mateixos drets, o a dones. I tu pots treballar dia a dia en avançant això, que és el que fan moltes dones en el seu dia a dia constant, i trobar una jornada que tu permetis reivindicar i posar-hi l'accent sempre va bé. Igual que hi ha els dies de la infància, en què els drets dels infants s'han de posar en valor. Dates d'aquesta mena, com la d'avui, no s'han de perdre. S'han de mantenir, inclús, quan la lluita hi estigui totalment assolida, perquè sempre hi haurà moments en què es puguin anar a marxar enrere, com està passant el moment actual. Per tant, és una data a mantenir, a reforçar, i a no treballar només avui, sinó durant tot l'any. En quins àmbits encara hi ha discriminació i s'ha de treballar més? S'ha de treballar molt. Per exemple, amb rols mentals. Jo crec que amb criteris que tenim establers de forma innata a la nostra ment, i que s'han de treballar molt a fons. Per exemple, des de ben petits, des de les joguines, anem de tendir a buscar un tipus de joguina per un infant i un altre per un altre, perquè tingui un sexe o un altre. Des dels rols que somim quan estem estudiant, no sé, a vegades, noies que li donen com més capacitat de poder a un noi, perquè és el noi i s'haurà de decidir, o ell em sabrà orientar. A tu hi ha unes coses innates que hem d'anar combatent i que, a vegades, de pares a fills, es passen, entre les mateixes dones es perpetuen alguns models. Una família que pugui tenir un fill i una filla, i pel que sigui, sempre se li acaba dinant la noia, que és la que ha d'ajudar a casa. I el nen no, perquè això no ho sap fer bé. S'ha de aconseguir la igualtat en qualsevol entorn. El de casa de tasques normals, el de l'estudi, s'ha d'intentar avocar les dones cap a les ciències que són més humanes, més socials, que és el que ha passat tota la vida. I, en canvi, les tècniques sembla que no siguin tan de dona. No, hem de poder tenir arquitectes o enginyeres, o no ha de haver-te abus en alguns entorns, perquè totes les facultats de medicina estan plenes de dones. Hem d'aconseguir que hi hagi molta més barreja, molta més igualtat en arribar a uns llocs nosaltres, o càrrecs de direcció, a vegades vas a tertulles o jornades de formes, nosaltres com als regidors, per exemple, i qui t'està oferint tota la sessió informativa, com ens ha passat la setmana passada amb una jornada, tots els ponents eren homes, tots. En canvi, la dona que estava preparant el poder per impar el següent, que estava vigilant que l'assistència fos correcta, això vam de superar, perquè tots els que estan a la tribu naturador són homes i les segones línies de preparació de l'organització de la vent són dones. En aquest cas, en el cas dels estudis, potser sí que de vegades també depèn. Doncs encara que hi ha molts casos, on és evident, en enginyeries, que la gran 80% són nois i només un 20 són dones, però que també molts clubs sí que és, jo crec que el menjar actualment, més vinculat a interessos, perquè en realment tampoc no hi ha tant la pressió. És a dir, una noia no crec que la freni, el fet que sigui una carrera tradicionalment més masculina, o al revés, no en el cas de la medicina, però sí que en el cas, potser, dels directius, no sé si creus que és una qüestió generacional, i que d'aquí 20 anys serà diferent per a tot el que ha anat canviant durant els últims 20 o 30 anys, o són càrrecs molt difícils de substituir, de relladar en aquest cas. Jo crec que l'evolució anirà, però també és difícil quan tens dificultats com a dona per progressar. Per exemple, quan apareix una maternitat, i el home, que s'està formant, arriba un càrrec directiu, el pot mantenir, va creixent, és a dir, el seu camí per anar porosparant i tenir un lloc alabat en qualsevol càrrec important d'una empresa, sembla que el camí és fàcil, no? Hi ha una progressió fàcil, sense obstacles importants, de salut o el que sigui. En canvi, la dona es va trobar en competits inconvenients. Apareix la maternitat. Què fa? Primo el meu temps que puc un entorn laboral o que puc un entorn familiar. L'entorn que es crea de negocis, de reunions, t'impedeixen a combinar les dues coses. És a dir, ha de fer un entorn molt més fàcil, perquè la dona que té una càrrega familiar, la que sigui, pot tenir fills o no, pot tenir una mare o un pare a cuidar. Això, aquesta cura personal s'està abocant encara en el món de la dona, que té més obstacles per consolidar-se com una gran directiva d'una empresa important. I això algunes directives de dalt t'ho expliquen. Jo he hagut de renunciar en moltes coses per arribar aquí. I la dona que diu que jo no vull renunciar, avui tenia accés a les dues coses, sense tenir-me cap analitzar la vida familiar o l'altra, això encara no està garantit. Més en segons quins càrrecs d'aquesta exigència. Suposo, a nivell llorari, a nivell de flexibilitat, que justament és el que és complicat de conciliar. Que potser el teletablall i el món digital et permetrà tota aquesta consolidació de la igualtat. Però a dia d'avui no passa, jo veus dones que puguin estar en un entorn directiu important i diuen no. Ara m'he de retirar un temps, perquè necessito dedicar a un aspecte personal qualsevol. I aquesta retirada no acostuma a passar en el món dels homes. Per exemple, hi havia un taller de pares i mares per tal que reforcin les seves actituds envers els adolescents. El 95% de les assistents eren dones. És a dir, la cura dels seus fills encara continua a dir d'avui que ara, principalment, de la dona hi havia dos o dos homes. Això no està canviant. Bueno, però que hi havia... Et demostra que hi havia les reunions en elles, que estaven preocupades per el seu diàleg amb els adolescents, que potser el marit estava treballant, però ells també treballen, que ens trobàvem al surat. També, però alguns ja som grans, parlem d'adolescents. Podien estar tranquil·lament sols a casa en 16 anys. Hem de demanar obstacles, ja està, i si desapareixen, el camí està obert. Tu com a dona hi atriaràs, si vols arribar a dalt o no. Que puguis tenir l'opció, no? De fet, en els últims 30 anys segurament s'ha avançat en molts àmbits, en moltes coses. I de cara a un futur, també, pensant a 10 o 20 anys vista, sou optimistes com ho veus tot plegat. Creus que s'avançarà? O que tot plegat, també, el moment de crisi que estem vivint, o dificultarà una mica, o simplement... Això és un escoll més i no té res a veure. No, jo sóc optimista, perquè penso que els homes estan contribuint molt amb aquesta igualtat. El que deies tu és veritat, hauria molts homes que estan també a la cura de la família. Els pasos es van fent, passa que n'hi ha que són més lents, n'hi ha que costen més, i treballes amb qüestions que et venen molt donades de reels familiars. Són canvis de mentalitat, de manera de ser que van a llarg termini poc a poc. No està obert, i les que van lluitar fa 60 anys fan unes tergolloses, perquè estem millor ara, però sí que és veritat que apuntualment hi ha obstacles importants, com reformes laborals que penalitzen la maternitat, com tot el tema de la conciliació que no l'acabem de trobar mai, l'equilibrient del temps laboral i el temps de l'oci, l'equilibrient de treballar i tenir cura de la família, tot això no està ben regulat, perquè els empresaris són homes, principalment, perquè és un entorn que costarà i que trigarem, perquè el tema de ceraris encara no està ben estipulat. No pot ser que les professions més de l'àrea social tinguin sols més baixos que una professió tècnica, perquè cobra més un ingeni que una pediatra, per exemple, quan la seva tasca social és molt més important. Però això suposo que com que no és públic, també és complicat de menjar els caros que no siguin públics, és complicat de poder-ho regular. Hi ha coses que sí, que es ajuda a regular-les, però d'altres la propia societat t'hi ha d'anar important. Per tant, si el camí que estem portant ja va cap aquí, ajudem-lo més, que tothom que tingui la consciència en el seu entorn més immediat l'apliqui. Està clar, de fet, en els últimes dades que hi ha d'atur, el vaig llobregat, no són molt diferents en homes i dones, sí que la taxa d'atur, per això, ha augmentat més en dones, i en els últims quatre anys, des del 2008, ara, en el cas de les dones, és del 18, en el cas dels homes, és del 15, és l'assordor de la diferència. Suposo que també el problema és, sobretot, trobar feina després, no tant pot ser aquesta taxa, si és una cosa de dos o tres mesos que podria ser durant un temps, com m'imagino, doncs, un cop ja són gent que té família, que és més complicat de gestionar tot això que deia mare. Clar, aquí s'enjust, per exemple, a nivell d'atur, està més o menys igualat entre home i dona, sí que hi ha una petita punta de dona, i la reincorporació de la dona, a vegades és més complicada, i les dones, depèn quina de tinguin, tampoc no tenen la mateixa formació que tenen els homes. També el món de la dona s'ha mogut molt amb l'economia sumorgida, tot i que ara s'ha intentat regularitzar la part dels respectes de la llar, però no està encara ben treballat. Per tant, queda molt a fer, i s'han de posar més eines a l'abast de la dona, perquè reincorpori, perquè no se li trenqui el període de formació entre que fa una cura i torna al món laboral. Falta feina, i molta. De fet, ara en veig com la política, per exemple, sí que es nota molt que en els últims anys hi ha moltes més dones visibles, vull dir, que ja hi eren d'alguna manera o altra, però en càrrecs, doncs, de més volada, és a dir, de més visibilitat, segons com... ja parlant de ministeris, o també, doncs, en el cas de Catalunya, o mira, qui s'enjust també és un altre dels exemples. Creus que encara falten més dones? Jo crec que encara falten més dones en els càrrecs importants morgànics dels partits. Jo crec que a vegades hi ha molta base de partits, que és femenina, però depèn en quin estàndard de càrrecs, encara falta que es valori més, depèn en quina visió més femenina, depèn en quina manera de relacionar-se diferent que la que tenen els homes. Els partits, en la manera de comportar-se a vegades, són molt masculins. I, inclús, els punts de trobada, són punts de trobada molt masculins, vull dir, que encara falta molt la fesvetat, que hi ha moltes més dones en el món polític, però que tampoc no era tan fàcil. El mateix que passa a la feina, si el teu moment d'oci, que reunir-se a la nit, per treballar i fer feina política en aquest cas, també t'està deixant de fer altres coses vinculades a la llar. I això també és nota. Vull dir, si fem aquí reunions, i quan acaba la reunió, qui se'n va fer una cervesa, o qui va prendre alguna cosa, principalment, són els homes. La dona el que fa és no me'n veia a casa, a veure si acabo de veure ta penquim familiar o acabo d'enllestir-te el tema. És constant, és constant. Doncs, per tot plegat, a Sant Josef fan moltes activitats, a més, aquest any i aquesta doble jornada, d'una banda avui, que es fan les activitats a casa de joves a la tarda, i també el sopar de les dones, i demà un món d'activitats també la teneu. Déu-n'hi-do, aquest any. Fa l'efecte almenys que són activitats diverses, per públics diferents, i més potser que les últimes vegades. Jo crec que es tocaran molts públics diferents, i això està molt bé, perquè hi ha hagut molta més transversalitat a allò que demanem que diferents àrees pensin sobre aquest tema. Per exemple, que avui a la tarda hi ha un entorn molt jovenil en el cas del cas de joves, en què gent jove posarà en valor aquesta igualtat de dones, després el sopar atendeix més a una mitjana d'edat més elevada, per tant, és un altre entorn, al qual també pots incidir en aquesta igualtat. I demà, per exemple, també que ha canviat totalment el tipus de públic que hi vindrà. Un és el mateix gent que potser li busca, a més, el coneixement aquell del poble, aquelles dones que han contribuït, a millorar diferents aspectes del poble, i si mires, per exemple, les dones que tenim, que estan donant nom als carrers, moltes han tingut un reconeixement per tasques totalment vinculades en el món de la dona, la informaria, l'ensenyament... Vull dir, encara continuem amb un entorn de professions i de sectors feminitzats. I a la tarda és un món vinculat més a la dansa, el van estar personal com pot ser el yoga, que aquí entrarà molta gent també anònima, en la qual es trobarà que no només busca una igualtat a dones, sinó que busca una igualtat on, al principi de la solidaritat, també es posa en valor amb el tema de la casa de la mujer, i països on ser dones, que ara tenen molts hàndiques, molt més que els que tenim nosaltres en país occidental, com l'europeu, no? Jo crec que pot estar bé per això, perquè són diferents punts d'entrada, i si barregem molts elements, des de la part institucional de l'Ajuntament que s'aimplica, entitats com el centre d'estudis o el senyor solidari, o més privats com una escola de dansa, vull dir que hi ha molta interactivitat, jo crec que pot anar bé. El sopar que es fa avui de les dones s'organitza l'Ajuntament, el Consell de la Dona. Just dona, justament. I és només per dones o hi pot en algun home, també. Això no t'ho preguntàvem l'altre dia, i suposo que és l'atern de bat, o que l'aterna pregunta, si més no. En principi, unes setanta dones han confirmat per venir, és tot de dones, i quan es parla amb el Consell de les Dones, sobre la possibilitat d'introduir l'home en aquest tipus de sopar, no està ben vist encara, encara ens costa introduir l'home en aquesta lluita. Jo crec que és bàsic, perquè sense l'home, no avançarem, perquè tots dos somem per fer-nos-hi estar millor. Perquè d'alguna manera, sinó també l'apart. Tu avançes sola, com a dona, et dificultarà molt si no tens un pàrner, que és masculí, que també ha de canviar molts roles de comportament. Però elles consideren que és un entorn com de trobar i de convivència femenina en el que és el seu moment de desbarjo. Per un tipus de dona, potser que a vegades no està tan acostumada a sortir sola a sopar o anar a ballar juntes. Potser nosaltres, amb una determinada edat, tenim com més a solit i ells era més difícil trobar aquests països com uns de convivència. Jo crec que a la llarga, alguna mena d'aigüit o algun tipus d'interacció com fan els joves a la tarda, al cas del de joves, no hi ha diferenciació. Exacte. O els actes de la mà, en principis, per tant, el taller de dansa o el taller de meditació com l'exhibit de la dansa. La única activitat femenina que només van dones, seria el sopar, a la resta es barregen els dos tipus de sexes. Serà interessant, també, tot aquest conjunt d'activitats. En el cas del sopar d'avui, a més, ens celega els tiquets. Vull dir que no es poden fer reserves, però la resta d'activitats, en el cas del de joves, a aquesta tarda, com de males duts, aquesta xerrada sobre qui eren, aquestes dones s'enjusten, que es donen nom als carrers de Mas Lluís, com les activitats que es faran a la Teneu són obertes a tothom, i per tant, tothom qui tingui interès pot anar a qualsevol d'aquestes activitats per commemorar aquest dia internacional de la dona. Avui n'hem parlat amb Ginapol, regidora de polítiques de gènere de l'Ajuntament d'Escanjús, gràcies, Ginapol. A tu, moltes gràcies. I que vagi molt bé, bon dia. Ara escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, una ràdio d'Escanjús. Durant de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1.