Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Passant uns a minuts de les 11, ara parlem dels diàlegs per la independència. Aquest dijous, la secció local de l'Assemblea Nacional de Catalunya, ha preparat un altre diàleg per la independència. I Antoni Castell serà qui conduirà aquest acte que es farà demà a les 8 del vespre. A la tenea de Sant Just Castells és polític d'economia i va ser conseller d'economia i finances de la Generalitat fins al 2010. Es parlarà d'economia i país i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Molt bé, per sentir-nos algunes de les qüestions que es tractaran demà en aquest acte, centrat en aquesta viabilitat econòmicament parlant de la independència de Catalunya. És viable una Catalunya independent? El títol de l'acte m'és ben bé aquest. Jo amb els amics de la Semona Nacional de Catalunya he col·laborat amb altres ocasions i estic molt content de poder-ho fer demà a Sant Just. Però el títol és per Catalunya i diners. Em sembla que fem números. Sí, economia i país fem números. Exacte. Va un pas més senyà. Jo no m'he pronunciat a favor de la independència. Veig molta simpatia i entenc perfectament tots aquells que és el que ho fan. Però crec que estem un pas abans. Cada gran objectiu de país encara no és la independència sinó fer el referèndum. Sí que en altres ocasions per això havia dit... Volen pronunciar de veritat. De manera que sí que faré alguna reflexió sobre això que vostè em demana, però també saberà altres coses per entendre'ns. Jo no vaig de massa injusta defensar que la independència és viable econòmicament i que per un que és així hi ha un pronunció clarament per això, que he dit clar. D'acord. Un cop que he declarit, si que en alguna altra ocasió havia comentat que la independència de Catalunya podria ser viable econòmicament. Miri, jo crec que el que no podem fer és simplificar-lo aquest debat. Jo cremo que s'està simplificant molt. Jo afirmo que és clar que és possible una Catalunya independent des del punt de vista econòmic. Una Catalunya independent políticament és viable econòmicament. Jo dic sí que ho és. Escolta'm, si eren altres països molt més petits i menys potents que nosaltres, com no seria Catalunya? Seria viable una Catalunya independent econòmicament? No. Perquè avui dia el que necessitem tots és estar vinculats econòmicament. L'autorquia econòmica sí que no és possible. Tancar-nos amb nosaltres mateixos no seria possible. I el que dic és que la dificultat de la Catalunya independent no és econòmica, bàsicament és política, i em sembla que és evident, està endavant un gran problema polític, en el cas d'un gran conflicte polític. Ara dic això. Jo crec que el que no podem fer per intrés pròpia és frivolitzar i banalitzar el debat. Jo veig molta preocupació com aquest debat s'està donant termes amb un grau de lamentabilitat que no es correspon, des de Madrid ja ho veu vostè, tots són amenaces, tots són anuncis de catàstrofes, una Catalunya independent seria impossible per roms comercials, perquè el mercat espanyol, perquè no sé què, fiscalment no ens en sortiríem, si tot, disbarats. Però des d'aquí també t'endim a presentar les coses com si tot fóssim fòssidi oles i no exigents, veritat, això. Una Catalunya independent hi ha unes grans dificultats econòmiques, seria molt dur, molt difícil, i sobretot, i jo crec que el que no ens podem ni plantejar és una Catalunya independent fora de l'Unió Europea i de la zona euro, perquè això seria simplement inviable, això sí que ho seria. De manera que és un debat que jo demano que el puguem fer amb tot el rigor, amb tota la transparència, donant tota la informació, primera, perquè els ciutadans tenen dret a rebre-la, que no se'ls dirigui des d'un costat tot és blanc i és alt, tot és negre, i perquè puguin prendre la decisió amb tots els elements de judici sobre la taula, i que es puguin plantejar les diferents alternatives, però sabem que si ho tem per aquesta, que és la de la independència, que això vingui demà passat, demà és el referèndum, demà és la batalla pel referèndum, doncs que aleshores es pogués presentar, sabem que escoltin, doncs que sí, que hi haurà unes avantatges, que hi haurà unes coses que ens poden anar millor, que tindrem uns instruments que ara no tenim, que aleshores s'ha dificultat si haurem de fer front a una situació complexa, jo crec que és la manera que s'han de fer les coses quan estan agols, que pensen per ells mateixos, i que tenen tot el dret del món, que se'ls expliquin les coses com són. I llavors què és la més important que s'ha de tenir com a l'hora d'intentar reconstruir-se, potser ni ja no tant endavant que per la independència, sinó tot aquest model de país? Jo crec que ara l'important és el referèndum, és el punt de vista polític, i és molt important en política tenir clares les prioritats, els objectius immediats, però quan posem el davant, l'objectiu de demà passat abans del demà ens equivoquem, perquè ens podem trobar amb la sorpresa que no aconseguim el de demà i per tant no arribarem mai a el de demà passat. Per tant és partidari de fer-lo com més aviat millor? Això per suposat, partidari d'haver-lo fet, això no depèn de mi, perquè soc partidari i de vegades anar molt de pressa no et garanteix la victòria, sinó la barrota. Soc partidari i sobretot de fer les coses ben fetes, carregar-nos de raó, de força, d'arguments i ser capaços de fer un referèndum als resultats dels quals siguin vinculants i acceptats. El model de país que vostè parla és molt important, és molt important, estem passant una crisi molt seriosa, una crisi en la qual bona part dels desequilibris i de manera que hi ha aspectes que repèren del que es pugui fer a Europa, nosaltres aquí hem detectat influït màxim possible, però no d'estar a les nostres mans. Txemple, quan es parla del déficit, jo crec que es vol anar massa de pressa amb la reducció del déficit i això té efectes negatius amb les polítiques amb el creixement econòmic, les polítiques a tanta austeritat. Escolti, la decisió la té a Brussel·les i quan a Brussel·les et diuen que no pots fer-ho, no pots fer-ho, però en canvi hi ha altres qüestions que depenen més de nosaltres i que són recuperar la competitivitat i reduir els desequilibris molt grans que s'han anat formant durant aquest temps. Alguns ja s'estan reduint, altres costa més. I aquí Catalunya, que té molts problemes, ja ho veiem, una taça de turc com el que tenim, també és veritat que tenim un model d'economia més, com li diria, més semblant a l'alemana. Estem molt lluny, de vegades, que hi ha el confuïsme de dir que són com va d'Emburt, no, ja ens agradaria. Però sí que és veritat que tenim un model que és aquell que vull fer falta per sortir de la crisi, que és un model industrial i amb una gran capacitat de exportació. Un dels puntals, però també de tot el sistema econòmic i finance català, era tota la tradició del sistema de les caixes, és un model que, finalment, ara ha canviat del tot. Tot això també condicionarà, per tant, i ja encara que no sigui per la dona hipotètica, per tant, ens sigui quin sigui el model. Home, esclar, que influïeix el canvi del sistema financer. Aquí he hagut així. Per què és veritat el que vostè diu? La col·lugna vertebral del sistema financer de Catalunya ha estat el model de caixes, banks hem tingut pocs, i desgraciadament, quan els hem tingut, hi ha hagut sempre algun episodi de crisi molt forta i que ha portat sempre amb l'ajuda inestimable a designir el poder polític medial, a perdre entitats molt importants. Això va passar a la bank de Barcelona, a la bank de Catalunya, a la bank espanyol colonial, i a la bank catalana dels anys 80. En aquests moments, això s'ha transformat. És veritat que el model que teníem aquí de moltes caixes i moltes molt petites ha canviat, en canvi, i això és dolent, perquè eren entitats molt arrelades a casa nostra, que feien una feina molt important, però en canvi també és veritat que, ara que la crisi és de fer la ciutat financer, sembla que està encarrilada, anem en compte perquè encara no s'ha acabat del tot, fins que no s'acabi la recessió no podrem dir que el perill ha passat, però és veritat que és que el sabor és més agredols, perquè de les quatre grans entitats financers que quedaran a Espanya, o 4 i mitja, dos són catalanes, això no havia passat mai, la caixa i la bank de Sabadell, que han sortit reforçats aquest procés. Altres els hem perdut pel camí, però aquestes han sortit molt reforçades, i això també ens ha de valorar aquest aspecte. Mai Catalunya havia tingut un pest tan decisiu en les primeres entitats financers espanyoles, que recordo quan l'obitual eren aquells 7 grans espanyols, bancs, i cap era català, no? I ara de les quatre primeres, doncs 4 i mitja, podríem posar també el popular, doncs dos i mitja, un catalans, o dos, perdó, o mitja. Vostè, que va ser conseller d'economia durant el moment en què va esclatar la crisi, pràcticament, almenys si més o no, el 2008, 2009 o 2010, que és aquest moment de tant desencadament de segons quins fets o acceleració de tot aquest procés, des de dintre, com es vivia tot plegat? No es podia preveure de cap manera, es veia, però no es veia que seria tan gros? Jo crec que ningú va preveure la dimensió del que succeiria, no? De totes maneres, la crisi, jo crec que hi ha, hem de distingir dues etapes molt diferents. Una és la que ve des del moment en què es manifesta en tota la seva cruesa, que és la crisi de l'Imam Rodas, setembre del 2008. Allà comença, explícitament. Un any abans hi havia començat, vam estar un any al acabar de l'agost del 2007, al setembre del 2008, que les coses no acabaven de... ja es veia que estaven canviant de la fase del cicle, de la fase del cicle, però la crisi no havia esclatat. Llavors, esclata. I aquí, jo crec que hi ha dos períodes molt clars. Un primer és el moment de l'esclat, i la primera reacció, això es viu, esclar, amb una gran preocupació, perquè les veien sobretot l'augment de la turta, la recessió, amb pitjors nostres expectatives econòmiques, tot i que hem de ser conscients que l'any 2008 encara es va créixer, en el moment del que s'havia previst, encara es va créixer. Ara, l'any 2009, hi ha una recessió important, que no s'havia previst, que seria tan important, i en aquell moment, la política, que serà tot el món, és intentar evitar que l'ençorrament de l'economia, per l'activitat privada, a partir d'una recessió molt forta, i, per tant, el sector públic ha de compensar, i és el moment de recordar-hi de la política d'estímuls fiscals, tot el reu. Nosaltres, evidentment, no la podíem fer, perquè no tenim els instruments, però, tant bé, vam ser conscients que el que no podíem fer des del sector públic ni ningú recomanava, era retallar i acabar amb pitjor de la situació. Això va portar un déficit al 2009, un déficit al 2010 i un déficit al 2011, que s'ha d'anar mantenint. I després hi ha un altre moment, que és quan el 2010, maig del 2010, exactament, estancen els mercats financers, que és una altra història, que és la crisi de liquiditat, i totes aquelles emissions que més o menys anaven tenies van col·locant el finançament del déficit, que, finalment, el financies amb endeutament, lògicament, que, bé o malament, desnava cobrint bé, més dificultats que abans fos una cobrint de sobte, estan que tot, ja us entreu una crisi de tres hores, i són dos moments diferents. I encara estem amb les dues, estem amb la crisi de la recessió, que torna a repareixer, l'any passat, ja, l'any 2012, vam estar al 10 i al 11 aguantant una mica, però al 12 l'entornaries bé, i la de tres hores ja segueix més segura que mai, no els mercats totalment tancats, per això la generalitat per finançar el seu dèficit i atendre els venciments del deute ha de recórrer el fons de liquiditat autonòmic, i són dues coses diferents, eh? Com va la religió del conseller d'economia, Andreu Mascolell? Sempre resulta molt difícil de demanar això amb un ex conseller, perquè hi ha una empatia natural, hi ha la comprensió dels problemes, i jo crec que ell té uns marges de manera molt limitat, abans li deia el dèficit i van dir-ho, no, és que ell ha de dir que en lloc de fer el 07 farà el 2. Escolti, però si això no ho diu ell, és que això li diu el guara espanyol, que li diu Brussel·les, o guara espanyol després fa una cosa que no li diu Brussel·les, que és dir, el que hem de fer, la part forta la fas tu de retirar ni el faig menys, i amb això comparteixo el 100% els plantejaments del conseller, de fet, ja els vaig exposar a la meva època, i a l'estat d'aquestes discussions ja les vam tenir, i té tota la raó del dèficit, tot el que ha de tenir a Espanya, aquí hi ha dos temes, a Espanya ha de tenir tot aquest dèficit que diuen, o hauríem d'anar més a poc a poc, i crec que hauríem d'anar més a poc a poc. I segon, del dèficit total que ha de tenir a Espanya, les comunitats han de tenir la part que diuen, o hauria de tenir més les comunitats i menys l'estat, i també crec que aquí les comunitats no haurien de tenir més, perquè tenen una part de l'espesa superiora que se'ls atribueix a dèficit. De manera que jo crec que, com li diria, per mi és molt difícil no posar-me la seva pell i entendre que fa el que pot dins d'uns marges molt limitats, i això no vol dir que hi hagi aspectes que diries, això ho hauria fet d'una manera diferent, però entengui. Ja m'hauria agradat que el judici que aquí, sinó que el govern, quan va arribar, respecte al govern anterior, hagués tractat de tenir aquest grau de ponderació, i no fer el que van fer, i que hagués convertit tot el que s'havia trobat en material d'Anderroc, que em sembla una política molt dolenta, des del punt de vista com li diria el prestigi de l'institució. No el conseller mai, el seu haig de dir i ell no ho ha fet mai, per altra situació ho han fet com ho està sap. I ja per acabar, si m'ho volia demanar també, tornant cap al dret de decidir, el paper que ha estat tenint el PSC en tot plegat, com ho veu? Home, jo no estic a la direcció, no em pronuncio, no entro en batalles polítiques de partit, però jo no m'ho he fet. De manera que no m'ho he donat tampoc titulars, que he criticat, deixo de criticar. Sempre he dit que creia que el PSC s'havia de pronunciar inequivocament a favor de la soberació del referèndum. De fet, en la campanya ja el programa ho va incloure. En algun moment, va semblar que això no era, no sé, en prou convicció. Era el resultat del resultat de la votació al Parlament amb els 5 diputats que van trencar la disciplina de vot per estar a la majoria que defensava això. Però a mi m'ha satisfet molt que després a Madrid el PSC hagi posat les coses al seu lloc i hagi demostrat que, quan cal, vota diferent del PSOE per defensar allò que s'ha de defensar en l'interès del país. I em sembla que això permet repantejar les coses, recomançar-les a Catalunya amb una resolució en què capiguen tots aquells que estan a favor de la solució del referèndum. I em sembla que això és enormement positiu. Perquè obre les vies, obre la porta a una etapa amb la majoria de Catalunya, serà molt gran de favor d'això. Doncs, de tot plegat, d'economia i país, sobretot i de números, es parlarà demà a Dijous, a les 8 del vi, esperarà la Teneu de Sant Just, aquest diàleg per la independència, amb Antoni Castells, moltes gràcies. Moltes gràcies a vostès. Que vagi molt bé, bon dia. Molt bé, gràcies, adéu. Ara passen 12 minuts de les 12 del migdia, i aquesta hora parlem amb Lluís Montfort, regidor d'educació de l'Ajuntament de Sant Just i quart d'Inèndia Alcalde. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I comencem parlant d'educació, perquè estem en aquest període d'inscripcions, dilluns, de fet, el procés de preinscripció, encara escolar, els centres de Sant Just, a més a més, ja hem fet les seves jornades de portes obertes, i han anat apareixent, doncs, algunes de les dades. Per exemple, el que fa els varems, a l'hora de poder accedir a un centre o a un altre, es mantenen, en principi, els dels últims anys, no? Sí, m'intenta. Hi ha una continuïtat respecte a l'any passat. I pel que fa a les línies, hi ha algun canvi? En principi, saps quantes línies s'ho faran per escola? Sí, sí, tant. L'oferta és prèvia a la preinscripció. Sabeu que aquí sempre a Sant Just, treballem perquè tothom que demani escola pública a Sant Just, tingui escola pública a Sant Just, per tant, aquest és un criteri que és insalvable, i que simplement en tenim. Sí, que vam veure que demogràficament havíem baixat una mica, i allò que vam fer, aquella estratègia que vam fer l'any passat, que va ser oferir una segona línia de Montserrat, per si un cas hi havia algun tema de matriculació, aquest any hem vist que no eren necessària d'oferir-la ara, en un moment de preinscripció. Pel nombre de l'humnes que hi hauria, o per la previsió, si més no. Exacte, si ens veiem desbordats per alguns tipus de matriculació massiva, que ara no tenim controlada, existeixen els mecanismes compensatoris per poder complir l'objectiu que tothom que demani escola pública a Sant Just, tingui una plaça pública. I, de fet, també, en la situació contrària, avor, si el que passa a l'institut, és justament que entra molta gent, a primer d'això. I, realment, si ha hagut de curiositat, l'apartament d'ensenyament, hi ha una seguida gràfica de demografia. I, realment, doncs, per exemple, aquest tany estan fent sisè, els que van haver de doplar aquell curs en Montserrat, fa molts i molts anys, per tant, són els que l'any que ha d'entrar en l'institut. Per tant, hem tingut unes corbes demogràfiques. Que se n'has nascut el 2001, aquest tany. Exactament. Que també tenim ara, els que estan fent primer de primària, o que faran primer de primària, que serà un grup que haurem de tenir controlats, però quan arribin a l'institut, tenen preparades les línies. Està molt controlat, està molt parametrizat. Sí que no podem controlar aquests moviments que poden haver entre concertar privada cap a pública, canvis de residència, coses que van apareixent durant l'any, però s'enjust es manté aquesta oferta pública, perquè també hi ha la gent la demana. I la ràdio, en principi, també es manté en 25, en principi. És que, de fet, el decret no l'ha canviat mai. Aquesta era la confusió. Tots van confondre el decret amb la instrucció. El decret diu que el nombre de places són 25. La instrucció que va donar al departament l'any passat, que, si us en acordeu, va ser posterior al procés de prescripció, que vaig anar a anar a molta confusió, deia, en aquests moments de dificultat, diguéssim que habilitem a tota aquella gent que està gestionant les prescripcions, les places en els centres, per poder forçar una mica de la ràdio, i va de manera habitual, còmode, fins a 27. Nosaltres vam estar sempre en contra d'això, perquè, realment, quan parles amb els professionals de les escoles, aquestes dues persones de més es noten moltíssim, més en grups en els quals hi ha necessitats educatives especials. Per nosaltres, ara, la ràdio que sortim és a 25, i haurem d'estar observant com es distribueixen aquestes ràtios, si es mantenen, si no es mantenen, i en quins condicions es mantenen. No és el mateix pujar una miqueta a la ràdio amb un grup que no hi ha ningú que regareixi una tensió especial, que amb un grup que realment regareixi una tensió especial. Estem vigilant, perquè això vagi bé, i les escoles també ens ajudaran. Hem parlat altres vegades, justament... L'any passat va ser bastant intens, tota aquesta relació entre generalitat i el món municipal. No sé si, a hores d'ara, també hi ha aquesta vegada, disposeu-te a veure una informació com està tota aquesta relació. Per què fa, potser, el cas de l'escola Bressol? Sí, el cas de l'escola Bressol... És més endavant, també, la descripció. No és ara, justament. El cas de l'escola Bressol era, com ara no tenim cap instrucció, diferent de la que teníem fa un temps. De fet, nosaltres continuarem amb la mateixa línia. Sí que hi havien hagut rumors, més enllà de la disminució de protecció de la generalitat, que això n'hem parlat moltes vegades, hi havien rumors d'un menys encara més de ràdio, hi havien rumors de disminució en les titulacions de les persones que estaven al capdavant. El que passa és que no farem res que el tèria de model que tenim ara. És un model que no ens hem inventat ara fa dos anys. És un model que fa moltíssims anys que estàs en justi, i que a mi que estan construint. Per tant, nosaltres no tenim previst, en cap cas, fer un canvi en l'escola Bressol, ni un menys. La disminució, el contrari. El contrari, mantenim el model. A la partida, perquè aquest any ja s'havia... Sí que es va dir l'any passat. En aquest cas no ballava el número, sinó que ja s'havia advertit que seria bastant reduïda la que faria la generalitat respecte a l'escola Bressol. Sí, ara, al proper ple, veureu que un dels punts a l'altre dia és l'acceptació de la subvenció de la Generalitat pel curs que ja hem passat, el 2012 a 13. I en aquest 2012 a 13... No, que estem ara, doncs. Perdonat, 11 a 12, perdó. A més, són 1.300 euros per plaça, teníem 100 plaça reconeguda, són 130.000 euros. D'aquí un any estarem parlant que acceptarem la subvenció de la Generalitat, en aquest cas sí que desgraciadament serà de 87.500 euros. D'altra banda, també vinculat d'alguna manera o altra amb l'educació, però una bona notícia, que és aquest trasllat al nou equipament de les escoles, que és bastant inminent, tot plegat, quan serà efectiu? Sí, nosaltres hem volgut fer-ho d'una manera tranquil·la, donant prioritat als usuaris per sobre de les inauguracions. El que farem ara és iniciar un procés tranquil, còmode, amb què vagin agafant els espais, es vagin detectant aquelles coses que s'han d'ajustar, aquelles coses que pot funcionar en diari que el modifica. Perquè ara, en principi, està tot a punt, perquè pugui ser habitat, com es diu. Sí, pugui ser habitat. No, està tot a punt. Però sí que falten elements bàsics, com, per exemple, penjar la pissarra. O penjar un projecte, o posar uns prestatges en un armari encastat, que hi ha a les aules. Són petites coses que han d'estar a punt per quan la gent hi vagi. Per tant, hi ha un procés tranquil, també hi ha un procés en què s'han de familiaritzar amb coses tan prosaiques com la climatització de l'afici, una edifici que té... és modern, per tant, té una sèrie de coses que s'han de tenir controlades, les wifi, internet, connexions telefòniques... N'estou tomant a encarregar la seva connexió telefònica, ha d'estar a punt, etcètera. Per tant, començarem tranquil·lament, que la gent s'hi vagi acostant, que vagi treballant, i de cara... I de cara al proper... Tornant de setmana santa, ens agrairia que tot això comenciés a funcionar amb normalitat. Per després, tranquil·lament, a finals d'abril, obrir a tothom el equipament, perquè el pugui veure, i pugui gaudir-ne amb un acte d'inauració, que farem com una festa aprofitant, també, entre els primers literaris... A Sant Jordi, no? I cada una de les entitats que hi ha allà, doncs estarà donant una mostra del que estan fent. Però en principis, després de setmana santa, que seria d'abril, principis d'abril, sí que hi ha aquestes entitats, o l'escola català, i ja estan allà instal·lades. Sí. I ja donen l'estàs allà i tot plegat. Però també és feta que, si no reiem a temps, ho retardarem molts dies. No tranquil·litat màxima, però estem treballant perquè es planifiqui d'aquesta manera. N'estan contents els que hi han de ser? Home, jo crec que ells han vist que amb tal com ha quedat l'edifici, i això es fa difícil d'explicar, perquè ja molta gent encara no l'ha vist. Realment és un prestigi cap a la feina que estan fent des de fa molts anys. Qui hagi pensat en l'escola d'adults, i veig els equipaments que hi ha ara per l'escola d'adults, qui sàpiga els cursos de català, i sàpiguen com m'estan ara, a Sanjo Solidari, als tallers de música, doncs això fa il·lusió, prestigia i dona vidilla. I, a més a més, estic molt a l'espectativa d'aquelles relacions que poden sorgir entre ells, com poden treballar i crear sinèrgies entre tots aquests actors, que estaran enallà, que trobo que serà una de les coses maques d'aquest equipament. El segon més utilitzat de Sanjo és després de la bona aigua. Doncs anirem seguint també tot plegat. En principi d'aquí un mes sembla que tot plegat ja estarà en marxa. D'altra banda, com que el tenim també aquí, avui a Lluís Montfort, també com a banda de regidor d'educació, que és els temes que hem parlat ara, com a condició de quart, també volem parlar d'altres qüestions d'actualitats en Justenca, com ara el tema que més preocupa ara per ara és la qüestió dels qui haurien d'anar a viure, dels habitatges del carrer Vila Taparra, aquesta promoció que en principi els sortets que s'havia de fer per adjudicar aquests pisos es va llornar a l'espera del que pugui passar amb el finançament per construir aquests pisos, després que el banque no pogués oferir aquest finançament. Com està tota aquesta qüestió? Bé, doncs ara com ara no hi ha gaire més novetat en relació amb el que l'Oscar Lluís està explicant aquí fa uns dies. Estem en periods d'enacostació per obtenir aquest crèdit. Sí que és veritat que a l'Ajuntament, quan vam veure que aquella opció que estava allà clara i pactada per la qual cosa també vam convagar aquell sortet, va caure unilateralment per part de la direcció del banc, no de l'oficina que ens hagi d'adonar el crèdit, sinó de la direcció del banc obligada per les dits europees. Clar, tots teníem dues opcions, de deixar-m'ho córrer i estar, o anem treballant per poder obtenir aquest finançament. Estem en aquesta fase, la cosa està madurant, està avançant i som moderadament optimistes. Com ara no es pot dir res perquè no ho sabem. No se sap quina data, no hi ha un límit per saber... Estem a l'espera de que ens ho comuniquin. Tenim bones sensacions, hem trobat gent que entès el que els estàvem dient, que hi havia algú a l'altra banda per explicar el projecte, que no és cap bestiesa. Algú no en té bancària. I tant de bo a la setmana que hagués pogut dir alguna cosa. I els adjudicataris, o els possibles adjudicataris, n'heu parlat alguna vegada més o com estan? De fet, no hi ha adjudicataris perquè no es va arribar a fer el sortet. La gent que s'ha apuntat aquest sortet, cosa que també ha de donar aquest marge. De màxima transparència, hem posat en contacte amb vells de manera directa, de manera indirecta, i han entès que les coses no es podien fer de cap altra manera. Per tant, sí que és veritat que la seva condició de apuntats, com a possibles adjudicataris, i és la conservarem, i quan tinguem les garanties, tirarem endavant. No es pot fer d'altra manera. D'altra banda, l'hora del dia de l'actualitat municipal, el que tenim sobre la taula i que està sonant en les últimes setmanes d'una manera o altra, és tot aquest avantprojecte que vol fer el govern espanyol, vinculat amb les competències dels ajuntaments, que afecta especialment els municipis de menys de 20.000 habitants, que, per tant, és el cas de Sant Just. Esteu preocupats des de l'ajuntament? Estem estupefactes més que preocupats, perquè és que no sabem què és el que hem de pensar. Hi ha un informe de la Ministèria d'Isenda, que és un document... Per tant, de Ministres i Públices, que és un document que ha d'informar un esborrany d'un avantprojecte, que sembla que està treballat amb alguna afegació espanyola de municipis i provincies, i això va apareixent a la premsa, amb informacions molt i molt preocupants en relació a això, i nosaltres estem allà quasi com a l'espera de que això exactament què vol dir. Fixa't que el dia 6 de març, el dia ja us ha passat, em sembla que era, dius que has passat, va haver-hi una reunió a Madrid, de l'afegació espanyola de municipis i provincies, per intentar respondre al que està intentat des de l'avantprojecte, des de l'esborrany de l'avantprojecte de llei. Penseu que una de la gent que més valigerància ha presentat els alcaldables, alcaldes, regidors del Partit Popular. A més a més, és una cosa que tothom està demanant. A més enllà de partits. La Neia s'estan intentant fer un esforç de consens, es va demanar unes polítiques de mínims, estan ara negociant i aviam què és el que passa, però el que m'agradaria també explicar a la gent és les conseqüències. Tot això si ara em fos així. Per una banda, sembla que els regidors, regidores, alcaldes, alcaldes, estiguin la culpa de la crisi. Quan és precisament les administracions, que han tingut un exercici de rigor pressupostari superior de totes les administracions de l'estat espanyol. Estan penalitzant una gent que en general, amb algunes excepcions que tothom li venen al cap, hem fet bé la seva feina. Després, una altra cosa que ens deixa totalment parat, és que hi ha algú que opina que fer a escoles d'resol, o fer polítiques d'ocupació, o fer polítiques de joventut, o fer polítiques de benestar social, o fer polítiques de saber-hi de les persones des de la proximitat, és una cosa que els ajuntaments no hi tenen res a dir. Per tant. O que és deficitària. Està clar que és deficitària. Per això, però que llavors, en principi, tot el que sigui deficitari, d'una normativa encara que tingui una funció i que és obvi, que potser uns serveis socials han de ser deficitaris en aquest sentit, hagin de desaparèixer. Exactament. És una cosa que no s'enteni, i això ens està molt greu. Per altra banda, sembla ser que els municipis de 20.000 habitants sí que estan perdent totes les competències. A no ser una clàusula d'aquestes d'escap, que t'estan dient que tu puguis permetre. Com tu pots permetre si no et passen la transferència i els diners. Per tant, és una cosa que no s'entén. Per altra banda, també és veritat que aquestes competències que s'enjust perdrà en un futur, competències que tothom té en el cap, s'enllanen la diputació. Que estaran gestionades per uns diputats i diputades que no hauran estat escollits per a l'acció directa. Perquè tothom sap que la diputació de Barcelona, per exemple, els diputats no s'escollin directament, són escollits entre els regidors i regidors que escollin de manera secundària. A qui aniràs a plantejar el teu projecte? O a qui aniràs a demanar-li responsabilitats? Amb una entitat que està en un segon ordre? És una cosa que no hi ha manera. Amb qui retrem comptes? Però en el fons, en el fons, no sabem res. No sabem res. I què és un error? Perquè en aquest país... Està clar que la democràcia va entrar en un procés constituent, però la cultura democràtica, la cultura de política de proximitat, ve de la mala municipalisme. De presentar projectes, de lluitar parells, de interlocutar amb les administracions. L'administració n'ha pres molt de la interlocució. Això es perdrà. Es perdrà i no sabem per què. Ens ho temem, per què, però no sabem per què. I en l'Ajuntament de Sant Just no ha arribat cap comunicació oficial del qual ens puguem dir ni com a mínim. Ei, aneu preparant el terreny. Perquè l'inmitarem, això i això. Això anireu perdent. Que som en rumors. Jo, que és una cosa, això és com comprar el diari. I és que el diari no saben res. No saben què dir. Imagineu-vos com és treballar des d'un ajuntament amb el qual s'ha d'iniciar en projectes que no saps si tindran continuïtat, que t'estantes legitimant com a regidor, perquè és possible que diguin que tu s'obres directament. Sí, perquè es vol traduir el nom de regidor. I la veritat, tenen tot oro del món. Però gestionar clavegar amb l'any humanat, el cementiri municipal i el mercat, doncs em sembla que potser no caldria ni dos regidors. No en canvi, es perd els projectes del poble, pel poble i la cultura democràtica. Esperem que la força que pugui tenir tot aquestes queixes, o aquestes vinculades amb el Partit Popular, no és una qüestió més enllà de colors polítics que puguin fer canviar, sin més no, tota aquesta idea general sense aquests matisos, que em funcionen de com s'ha gestionat una cosa o altra, i és evident que un municipi de 17.000 habitants és diferent que un de 3.000 o un de 5.000, que hauria d'haver, suposo, un marge de maniobres diferents. Sí, sí, i tant, i tant, i tant. Doncs veurem com acaba tot plegat. Avui n'hem parlat amb Lluís Montfort, major d'Educació i Quartil·lent d'Alcalde de l'Ajuntament de Sant Jos. Moltes gràcies, i que vagi molt bé, bon dia. Bon dia. Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu òkber de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. A més, us convida el diumenge 17 de març, entre les 11 del matí i les dues de la tarda, a una activitat gratuïta per a tota la família, per descobrir com és l'aigua de la xeta que utilitzem a casa. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu òkber de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Aquesta hora parlem d'una activitat que té lloc de mà a divendres. És una xerrada de debat sobre la banca ètica, que es farà dos quarts d'avui del vespre al cas de la jove. Es la impartirà Isabel Sánchez, directora territorial de la zona ES de Triguetós-Banc, i la xerrada girarà al voltant de la necessitat de la presa de consciència, de la societat i també sobre els fonaments per implantar una nova economia. Aquesta hora parlem amb la seva directora, Isabel Sánchez, que la tenim al reglant del telèfon. Hola, bon dia. Fa uns anys de fet ningú coneixia el concepte de la banca ètica, o molt poca gent, i en canvi ara està en boca de tothom. Però encara hi ha qui no sap ben bé què vol dir. Què és la banca ètica? Què implica? Implica que dita de la banca ètica i les finances ètiques, és que en el món de l'economia hem de prendre consciència que les nostres decisions financeres i econòmiques afecten a persones. I, per tant, la nostra missió no és un benefici, sinó que es veu per ajudar que les activitats que tenen un valor afegit, que ajuden a les persones, que ajuden al medi ambient, és de ser un polúpin i tirant endavant. I la missió és aquesta, portar la força dels diners a que persones d'identitats que treballen ajudant altres persones, o que treballen millorant el medi ambient puguin tenir el finançament, i, per tant, també fem que la gent pugui fer un ús responsable dels diners, que sàpigui amb els seus diners a quines activitats o a què s'està contribuint i que se s'embolupi a la societat, i cada com més gent s'està donant compte, era una cosa que activa molts anys d'esconèixia. I quan la gent ho sap, volen que els seus diners treballin en línia amb els seus valors. De fet, per exemple, en el cas de trio dos bancs, que són d'aquests bancs que trobem a Catalunya i a Espanya, que formen part de la banca ètica, que ha crescut només en el 2012, un 70% el nombre de clients i un 60% com a trio dos bancs. Aquest interès suposo que ve derivat també de la crisi general, la crisi financera i tota aquesta presa de consciència que comentàvem al principi. Realment, nosaltres vam obrir l'oficina de Barcelona al 2006, quan hi havia crisi i quan es feien hipoteques, el 120% d'aquestes coses. I de seguida, hi havia gent que coneixia, era més coneguda al nord d'Europa, que els van estar presentant en diversos països d'Europa, i les persones preguntaven què volia això, què és exactament què feu. I llavors, quan li explicaves que feies, que expliquessin quina sentitat és finança, transparència, que la gent sap que s'està en pena, a l'ús dels seus diners, tothom no estava molt d'interès. Certament, hi havia persones que es decidien al moment i persones que volien mirar, gent que estudia les nostres balançes, i que des d'una va comptar que tenien més solvència, tenien sempre l'herabel doble de la que es exigia, i ho descobrien. I des de seguida va haver... La gent es decidia i començava a fer-ho, i hem tingut sempre creixements espectaculars. També és un perfil de persones que potser no haurien volgut sentir una altra manera de fer les coses, i que ara sí que diuen... Deixen que m'ho expliquin, i després prenen la decisió, que la llibertat ha de ser present, però certament des de l'inici el que se'n ve sempre ha sigut el doble de l'any passat. Vinga, hi ha una altra i molt espectacular. De fet, per exemple, encara hi ha qui desconfia, no?, que té potser de pena dels estals, i si ens col·locaven un banc diferent del que ho ha portat tota la vida, o que tingui aquest dubte, en què es basa tot plegat? Jo li diria que hi ha dues coses que són molt importants. Una és que nosaltres no deixem els diners a ningú que no faci alguna cosa. Vull dir que nosaltres invertim en economia real. Algú que està fent alguna cosa, per tant, no és gens especulativa, i per tant, els seus diners, si no estan en especulació, evidentment, el risc baixa moltíssim. I després, també, doncs, com que tu veus en què s'està invertint, també pots veure una mica què està fent, no?, i que, a part dels números, i que els nostres balanços estan habitats i penjats de sempre, i fins i tot una política, per exemple, la política de governança, la política mediaambiental, vull dir que hem d'explicar meravell 100% de tot el que és possible, doncs, que la gent ho sàpiga. Jo crec que sí, també veuen, doncs, que els diners se li està deixant, doncs, no amb una cosa que no se sàpiga, perquè, si tu veus, doncs, fins i tot en el... Hi ha un mapa, no?, on pots veure on està aquella sentitat, bueno, fa què, i després també, evidentment, doncs, la nostra solvència, totes les números, no?, però veus que s'està fent alguna cosa, no?, i jo crec que això li dona tranquil·litat, no?, i la gent, al principi, al millor, feia un petit compte, i després, quan estava coneixent, doncs, ja vols obrir més coses, després ja passava l'operativa o hi va anar una tasita de llet, no?, però molts cops, el que sí que la crisi s'ha posat davant, a sobre de la taula, és que no perquè una... a vegades pensàvem, no?, que la meva mare, que té hagut d'entrar en una cantonada, hi ha hagut sempre una entitat, això és seguretat, però ningú es mirava els balanços, ni sabia ben bé què s'estava fent. Jo crec que la transparència és molt important, i a vosaltres la gent pot veure, no?, i realment és que s'està fent, i això és el que se li dona de seguretat. I a nivell logístic, perquè, per exemple, abans en entre dos bancs, a la vegada, es queixés d'on puc treure els diners, si poso els meus diners allà i rebole el nom i allà. Nosaltres no tenim... ni tindrem, és una mosina cada cantonada. Però sí que és cert que a la nostra tarjeta de dèbit, tu pots treure qualsevol persona pot treure els seus diners en els queixés de les xarxes de servirrets, sense cap cos, i normalment hi ha molts, i, per tant, com que no és un cos... Són pràcticament tots, em sembla. Són pràcticament tots, no?, jo també estem amb xarxes, perquè a vegades en poblacions petites, ni a un, normalment, és de servirret, i, per tant, tu pots treure els diners a qualsevol hora del dia i en qualsevol moment. D'altra banda, no sé si, per exemple, a Europa hi ha més cultura d'aquest tipus de banca ètica, o si també està funcionant en paral·lel, també, aquest creixement. Aquí hem estat... Aquí en el nostre país hem estat 40 anys sancats, i, per tant, certes coses, jo no crec que sigui... Justament potser és cultural, no?, però jo crec que aquí hi ha moltes persones, que no tenien ni millors ni millors persones, no?, sinó que tenien..., han arribat coses, i s'han fet coses molt abans, i, per tant, els països baixos, a Alemanya, són llocs on tenen més consciència d'aquestes coses, que volen buscar banca valors, banca sostenible, dirà que és miri pel medi ambient. Però jo crec que aquí de mica en mica, moltíssimes persones, no?, jo quan ve molta gent a l'oficina, i, a vegades, tenim molts cops cues, estic contenta per triodos, però jo sempre dic que estic contenta per les meves filles. Algú que ha de decidir treballar en banca ètica, en altres aspectes de la seva vida, segur, que també vol fer tèquets canvis, no?, i jo crec que, de tots nous altres, fem tèquets canvis en el consum, on està el bien, en cosetes, no?, que no necessiten un gran esforç, es poden canviar les coses, no?, i a vosaltres, a Europa, en cert aspectes, han tingut la informació abans, i realment hi havia més consciència, però jo crec que he d'unir d'aquí l'empenta que s'està aconseguint. Doncs sí, la xifra es parla també per 6 hores. Demà se'n parlarà qui s'enjust, en aquesta xarra de debat que es farà a dos quarts d'avui del vespre, el Casal de Joves, organitzada aquesta tertúlia per Justícia i Pau, i l'empartirà Isabel Sánchez, directora territorial de la zona ESA Triodos Bank, amb qui avui hem pogut parlar el Justa de la Fusta. Moltes gràcies, Isabel. Moltes gràcies, espero que molta gent s'animi, i estic a la seva disposició per fer moltes preguntes, i aclarir una mica més què són els bancs, les finances ètiques, la banca ètica, i perquè la gent ho pugui conèixer. Perfecte, doncs que vagi molt bé i bon dia. Gràcies, bon dia. Ara parlem d'un taller que es fa aquest vespre, les 8, el Casal de Joves, per tractar la sexualitat amb els fills, adreçat a famílies de primària. Em parlem aquesta hora amb Jordi Blanc, que és metgesiquiatra i pare de l'escola Canigó. Molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia. Una activitat que forma part d'aquesta setmana de la salut, que el que es fa són diferents actes vinculats amb activitats relacionades amb la salut. Sí, es fan xerrades a les col·les, els tres col·les de Sant Just. De fet, són xerrades que normalment ja es fan, ja s'estaven fent regularment des de fa temps, i el que hem intentat és que s'agruplin més o menys els mateixos dies, i llavors això us escriviu com una setmana, alguns dies, que es parli de salut en els col·les. La concentraron, no? Això mateix, amb aquests dies. Estem aprofitant d'organitzar una xerrada pels pares, amb el Canigó també hem tingut una xerrada pels mestres, també és l'última que ha passat amb la salut, i des de l'Ajuntament i també des de l'ambulatori, hi ha una mica d'implicació, una certa implicació perquè es facin aquestes xerrades a l'ambulatori, sobretot el que fa és aportar-nos als ponents, que són persones d'enfermeria, metges de l'ambulatori de Sant Just, i també van a les col·les i van fent aquestes xerrades. Fins ara era més una activitat de les escoles, dels centres, i ara aquesta vegada s'ha obert una mica més. Correcte, abans sabia fer aquesta setmana de salut en l'escola Canigó, que ara hi ha la novena edició, i aquest any hem intentat que el material dies també fessin les xerrades als altres dos col·les, on se la tingui un cent. Que és el que dona, per tant, una entitat com més conjunta, també. Sí, ho fan tots els nens, segurament, doncs també és el que fa que també s'hi pugui implicar, potser a entitats com l'Ajuntament, o més a l'engross. Sí, potser també era que ara, a futur, potser també intentarem que facin activitats a nivell de foble, que facin activitats al carrer o així, perquè també es parlia de salut. Bé, que sigui uns dies de l'any que es parli una mica més de prevenció de la salut, no? Més s'ha enfocat, potser, ara, amb temes escolars, o sigui, de salut en els nens, però que potser també es pot parlar de salut en general, li he explicat també a l'institut i altres centres d'offens, no? O el col·lectiu de Gingran, que a vegades també tenen xerrades concretes, potser dresades amb ells, potser concentrar-les totes. De fet, és això, o sigui, és coses que ja s'estan fent, però el que hem fet és, bueno, posar-nos d'acord, de fer-ho de mateixa setmana i els mateixos dies, no? No és que hi haguem inventesos de nou, però simplement és, bueno, agrupar-ho tot i donar-li una mica més de força i de... bueno, que transcendeixi una mica més. Clar, perquè l'acte d'aquest vespre, per exemple, que és a les 8 del vespre, que és el de joves, s'adreça a famílies de primària, també pot anar-hi gent que tingui fills més grans? Sí, sí, estic obert a tothom. Sí que intentem que la xerrada aquesta para sigui per... pels pares de menens de la te primària. Fins a 12 o 13 anys, que és un altre tip, manera d'enfocar, m'imagino, doncs, la sexualitat. Sí, sí, és una mica com comparar la sexualitat amb els nens. I, bueno, hi ha també una mica... sinó només d'explicar una mica la sexualitat, sinó com, quan fruita aquest tema amb una conversa, com s'aborda i que, a vegades, això pot incomodar un mica els pares, i això pot ser un nen molt petit o pot ser un nen que és una mica més gran, perquè això pot afectar a diverses edats. I, sempre, aquesta dificultat pot haver-hi, sempre, a la seva edat. I, per tant, intentar evitar els tabús i aquestes coses que després es poden complicar, no? Sí, correcte. No sé si tu que ets metge psiquiàtrica i que també ets pare, en aquest cas d'aquí, senyors, si creus que es parla poc de salut a l'escola o que és un tema que ja està bé que no es tracti de manera tan directa. Sí, no. De fet, aquestes xerrades i cordilles sempre s'està bien fet, no? Perquè són coses que sortia d'alcohol i tal. Però és veritat que, segons quins temes, no estan que es fan xerrades, però segons quins temes potser a vegades passen una mica desapercebuts, no? I, bueno, ja en... no sé, jo, com que em dedico una mica de sol mental, tot allà en temes que tenen que haver de fer de sol mental, que pensem que potser són coses més adults, i, en canvi, es pot fer una feina d'apacció i d'avorratge més en els nens que potser no s'està fent, no? Clar, clar. Sí, sí, és amb el rei. Com que de vegades passa que, fins que no ens passa en cas de venir a prop, no ens hi fixem, i, per exemple, també el cap de Marató, que és una de TV3, que cada any es dedica a parlar d'aquests temes i llavors descobrim una mica més, potser, a petit d'escala, doncs també passa, segons... A vegades hi ha nens que, al mateix col·le, que tenen algun problema d'aquest tipus i no ho coneixem perquè s'intenta posar a amagar, no s'ha entrat la massa, i, doncs, a vegades costa més així. Què passa quan se vol lloc? No només s'ha d'enviure, sinó que se vol el poble, i quan se vol el ciutat, i quan se vol el bar. Encara és un tema delicat, d'alguna manera. En segons 15 anys. En tot cas, la setmana de salut, d'alguna manera, també pot trencar tot això, i per això hi ha aquest conjunt d'activitats, aquesta, que es fa aquest vespre, es fa el cas de les joves, per tant, doncs, s'adreça, com dèiem, a famílies de primària per tractar la sexualitat amb els fills, i l'impartirà Noelia Caballero. Avui anem parlant amb Jordi Blanc, que és mitja psiquiatra i part de l'escola Canigo, per tant, doncs, que també és membre de la vocal, de la part de salut, d'alguna manera, d'aquesta... O sigui, que formes part de l'organització d'aquests actes, de la setmana de salut. I també unes de les coses que m'han deixat comentades, que ens interessa també implementar, és la prevenció. La salut, o sigui, no només també ha d'anar a tractar els carros de nens que tinguin problemes de salut, sinó també que, per exemple, a xarrar amb les postures, doncs, a intentar, on s'apelguin una mica, quins són les postures que poden provocar diverses problemes, la gent edantal, per evitar que tinguin patologia de caries, o sigui, també són xerrades pedagassades de la prevenció, no només de la patologia directament, sinó també de conductes que poden evitar que, en el futur, aquests nens puguin tenir un problema mèdic. Per tant, doncs... Aleshores, no es fa massa, dins les campanyes que estan, doncs de prevenció, costa de tuvar xerrades molt dirigides a uns temes concrets, no? I penso que l'escola és un dels que es necessitaria fer-ho. Doncs una bona embroposta aquesta setmana de la salut. Com dèiem, doncs, avui a les 8 també, amb aquest taller concret, i aquestes altres activitats que s'estan fent aquesta setmana. Gràcies, Jordi. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies, bon dia. Adéu. Parlem ara de documentals. El documental del mes, que ens acosta cada mes la productora paral·lel 40, la tenen de Sant Justa arriba a aquest dilluns. Com sempre, dos quarts de 9 del vespre es projectarà aquest documental del mes. En aquest cas, el d'aquest mes es titula Cuccio, i ara en parlem amb Martina Regés, una de les responsables de la productora paral·lel 40. Molt bon dia, Martina. Hola, molt bon dia. Un títol curiós de primeres, no? Què vol dir? Cuccio. Cuccio és un terme popular amb què es denomina el col·lectiu lèctric, gai bissexual i transsexual, uganda. Per tant, ja entenem una mica de paravela als trets, d'aquest documental. Exactament, defineix la temàtica, perquè el que ens porta aquest documental és el darrer testimoni de l'activista ugandès David Cato per la reivindicació dels drets dels homosexuals i la lluita d'aquest col·lectiu que està oprimint en un país on el 95% de la població és homòfoba, i és un retrat d'aquesta lluita pels seus drets. Per tant, segurament és un d'aquests temes que en general desconèixem bastant, almenys aquí, no? No és un d'aquests temes, en el cas d'uganda, no se'ns parla de manera gens habituals, mitjans de comunicació. Doncs exacte, per desgràcia, la situació global, també mundial, dels drets d'aquest col·lectiu és un tema de força desconegut, perquè moltes vegades un sap quins són els drets d'aquest col·lectiu dins del seu propi país, però no quina és la situació actual mundial. I a més, a més, és un d'aquests temes que justament, si es parla d'uganda, possiblement no es parlarà dels drets dels homosexuals, sinó d'altres qüestions. Per tant, interessant també que puguem tenir un documental que ens hi apropi. I tant, sí, sí, de tota la cultura i la societat d'uganda en aquest mateix moment, és un documental que porta un testimoni, un col·lectiu, però també una visió de la societat d'uganda en aquest moment. És dur, aquest documental? Sí que ho és, no? Diré, sí que és un punt de dur per la temàtica que tracta, perquè és una situació una mica bèstia, i, a més a més, que es parla d'un projecte de llei que ha presentat el Parlament, que s'està debatant ara mateix, que es presenta el 2009 i encara està endavant, que és una llei contra l'homosexualitat, i que proposa una legislació molt dura de cara, fins i tot, pena de mort i que de la part etua per homosexuals. En aquest cas, la duresa és la pròpia realitat, no? No podem donar l'esquena. Suposo que per tant aquest documental no sé si s'ha vist al seu propi país. Doncs sembla que sí que s'ha vist, sí que han passat el que passa, que és el que comentàvem, no? És un país on el 95% de la població és homòfoba. Vull dir que la majoria de la població i la majoria del Parlament està a favor d'aquesta llei en contra de l'homosexualitat i estan en contra del col·lectiu LGBT a l'Àfrica, no? Parlem de qui l'ha dirigit, aquest documental. Doncs les dues directors són d'Estats Units, i amb dues treballen en el sector periodístic i de comunicació. Per tant, és un documental que hi ha, quan els veus es nota, que té una visió més guerrilleres, podria dir alguna banda, perquè era un tema que hi havia tractat dins l'àmbit periodístic i que vam voler donar-li una millor visibilitat fent un documental, un llermatratge. Segurament són aquests temes que de vegades apareixen, que pots fer-me un petit reportatge, però que veus que si estires una mica al fil, pots aconseguir fer-me una peça i que d'aquesta manera també consciència més el gran públic. Exactament. Són necessaris aquests documentals també, com a finestra, com a portar un tema d'interès d'actualitat i una problemàtica que està bé que tothom s'ha de saber. A més a més, hem col·laborat amb aquesta estrena amb Nistia Internacional, que n'està molt al cas i porta molt de prop tota aquesta llei, i que està lluitant ells també des d'aquí perquè s'impedeixi i que no l'aprovin. D'altra banda, més a més, és un documental que ha rebut bastant reconeixements. Em sembla i ha mirat una mica la vostra vagina, i he vist que tenia bastants premis o, si més no, alguna mansió en diferents festivals l'any 2012. Sí, tant... Va estar a Berlinale el 2012 i va rebre diversos premis. A més a més, ha estat premiat a Toronto, el Festival Hot Dogs, que és un dels importants dels festivals, després a Sydney, també el Festival Antena, i, a més a més, ha rebut el premi amb Nistia Internacional pels drets humans al Festival de Cinema de Borbant de Sud-Àfrica. És a dir, que, a més a més, d'acertàmens, estan diferents, vull dir, que també la qual cosa, la dades, possiblement. Sí, exactament, perquè no només ha estat premiat en festivals propis de films de col·lectiu gay-lesbic, sinó que també ha estat premiat reconeixements de nivell cinematogràfic i també d'altres drets humans, per exemple. És a dir, que més enllà de la història que explica, està ben fet, no?, a nivell més tècnic, potser, o més vinculat ja amb la forma de les coses. Doncs sí, la veritat és que sí, que està molt cuidat, està molt ben explicat, i la manera en què presentes personatges que participen al documental, jo crec que fa que empatitzis més i que un se sentim reconegut, i la veritat és que arriba molt bé. Doncs és aquest cuxo, aquest terme que es farà per denominar al col·lectiu lesbic gay bissexual i transsexual ahoganda, i que és el que dona títol, el documental del mes d'aquest mes de març, que arriba aquest dilluns a la Teneu de Sant Just, a 2,49 del vespre, com sempre, una entrada que costa 3 euros per socis i 5 pels no socis, i que ens acosta cada mes la productora paral·lele 40. Anem parlant avui amb la Martina de Roger, una de les responsables d'aquesta productora. Gràcies, Martina.Moltes gràcies a vosaltres. I fins al mes que ve.Molt bé. Adéu, que vagi bé. Bon dia. A l'escola. Aquest diumenge a la Casa Regional d'Extremadura d'aquí Sant Just prepara un cocido extremèño que es farà a partir de dos quarts de tres a la seu de l'entitat, que estàvem parlant amb el president de la Casa Regional d'Extremadura, Manuel Zapata, molt bon dia.Hola, bon dia. Aquest cocido que hi ha és una tradició, que es fa més o menys cada any per aquestes dates. Sí, sí, cada any, o més o menys, en aquest mes, i sí, en aquesta setmana, més o menys. Es fa amb aquestes dates per algun motiu en especial? És habitual que s'acostumi a fer també a l'Extremadura cap a aquesta època un apet d'aquest tipus popular, o simplement s'ha triat aquest dia a qui Sant Just? No, s'ha triat aquest dia a qui en Sant Just. En Extremadura s'ha de fer qualsevol dia de la setmana i en qualsevol mes. I sempre que no s'hi haverà, no, claro. Una comida un poco fuerte. De fet, el cocido extravenyó, què porta? Quins ingredients porta? Bueno, pues, lo garbanzo, normal. Patatas, costilla, espinazo... Del cerdo, casi lo porta todo, menos las pezuñas, como se suele decir. S'aprofita tot, no, realment, i també en el cas del cocido. Sí, es morcilla, chorizo, tocino, carne de... de todo, de todos. ¿Y tot barrejat? Normalmente se hace todo junto, pero nosotros, porque eso es una comida muy fuerte. Entonces, suele tener mucho... demasiado fuerte, ¿no?, para cierto estomago. Entonces, nosotros lo que hacemos es que la morcilla y eso la cocemos aparte, para que les quite todo lo que es el... la pringue que les decimos por Extremadura fuerte, se lo quite. Entonces, la hacemos aparte y los garbanzos quedan un poco más suave. Y más fácil de descomer y después de hacerla, dije, teo. Clar, clar, perquè et diu menja, més o menys, per quantes persones es prepararà aquest cocido? De momento, esperemos que no se apunte nadie más, porque más se ha cerrado el plazo, pero esperamos dos o tres personas que se apunten. Pero en estos momentos hay 270. De unidó, no? No es poca cosa. No, no es poca cosa. Verdad que, bueno, nosotros lo último año es cada año, más o menos, está haciendo la misma gente. Y porque realmente no se caben ya más. Es que tenemos que cerrar... Clar, clar, perquè per cuinar-ho, com es fa? Bueno, pues tenemos una soya muy grande y con mutano. Clar, clar, vull dir que es falla mateix, es fa al local de la Casa Regenal, no? Sí, sí, sí, es la puerta del casal de Jova. Ah, és el casal de Joves. Sí, sí, es el casal de Jovas. Porque es que el local no es nuestro, es pequeño. Clar, clar, és el que pensava, com hi cabria. Sí, sí. Entonces, ahí es la puerta del casal de Jovas, reservamos un trozo con vallas para que nadie pueda quemarse ni tocar allí ni nada. Y bueno, muy pendiente, que cuesta muy despacito y muy pendiente de ello. Clar, clar. I llavors suposo que també la gràcia és justament al fet de sumar-se tanta i tanta gent, aquestes 270 persones, que no sé si totes són de Sant Just, també hi ha gent de la comarca, com va tot plegat? Vienen de la comarca, de hospitalers, de San Felido, desplugas... O sea, vienen gente de todos los pueblos. De tot arreu. Sí, sí, sí. Tienen mucha gente y mucha gente que no son extremeñas. Vienen este día del cocido pues porque a lo mejor han estado una vez y vuelven a repetir. Vuelven a repetir. El cocido, que és un plat que és típicament extremell, no sé si per això comentava abans que en principis podíem menjar cada dia. També ara, però només una cosa d'abans, ja està relegat més a un plat de festa o a un plat d'algun dia especial, extrema durada. No, no. És un plat a més de trabajadores y de gente más bien... de que en aquellos tiempos no tenían mucho dinero para hacer comida fuerte. Es un plato muy normalito, es un plato muy barato, es un plato que para los trabajadores del campo pues se hacía mucho. Clar que. No hay ninguna fiesta para hacer esa comida. En aquest cas es fa aquí un motiu de festa per fer aquesta trobada comuna, però en principi és un plat que podríem menjar un dia lluny, un dimarts, un dimegres tranquil·lament. ¿Cuál quiero día de la semana, sí, sí. Doncs tot plegat serà aquest diumenge a partir dels 4 o 3 del migdia. Com deies, no queda en places per inscriure-s'hi, perquè ja sóc 270. Per tant, bona sort. Hem tot plegat perquè hi haurà feina, no? Sí, mucha, mucha. Nosotros ya empezamos a montar el sábado por la tarde, empezaremos a montar las mesas, porque más el domingo cada uno ya, cuando llega, sabe dónde se tiene que sentar, con el nombre puesto delante. O sea, lo preparamos bastante bien. Està molt ben organitzat, doncs, no? Sí, sí, porque... Poner 270 personas, en 10 minutos, sentarlas, es un complicado forma de hacerlo, pues, que en la puerta ya cada uno se ve en la mesa que va, las mesas están numeradas, cada uno tiene su letrero con el nombre puesto delante. O sea, lo intentamos de agilizar lo máximo posible, porque es poco tiempo. Doncs hem fet aquest diumenge a partir dels 4 o 3 del migdia, si algú passa per davant del cas de les joves, i a veure que hi ha aquestes que ja ve 300 persones extremament jo, avui n'hem parlat amb el president de la Casa, Reginaldo de l'Extrematura, Manel Zapata, que és qui organitza aquest acte. Moltes gràcies, Manuel. Tens un dubte molt important,