Ràdio d'Esvern, Sintonitzes, Ràdio d'Esvern, la Ràdio de Sant Junts, 28.1 Tots d'aquí us oferim integrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Ja que estarà parlant de Sant Junts Solidari, que aquest dilluns el vespre va celebrar la seva assemblea general ordinària. I per això ara saludem el president de l'entitat, Lluís Casals, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Una assemblea que es fa de manera anual per tractar postins vinculades amb pressupost, memòria de projectes, de l'any passat d'aquest 2013. Com en aquesta assemblea? Molt bé, més l'assemblea anual, en què estan criant tots els socis i socis d'entitat per revisar la tasca que estem fent i veure la nostra perspectiva de futur. També hi ha una mica d'algun lloc de llenguany. És l'última vegada que la fem en la vegoneta o l'altre, perquè esperem que la pròpia ja la puguem fer el nou local de les escoles, que inaugurem el mes d'abril. Segurament sí, perquè si es inaugura l'abril, m'imagino que el mar és d'any que ve, encara podreu ser-hi. Sí, sí, evidentment. Ja hem anat, ja, al nou local? Estem fent el trasllat. No ho veus l'espai? Sí, és magnífic. Ens obren moltes possibilitats, perquè cada vegada tenim més voluntariats de persones que ja estaven vinculades a l'entitat i s'està produint un fenomen poquet a poquet, got a gota, molt interessant i il·lusionant, a més de persones vinculades a l'entitat que porten temps treballant i acaben de ser vida laboral i comencen la seva jubilació i augmenten d'una forma exponencial el temps que dediquen a l'entitat. Llavors disposant de més càrrega de treball a través de voluntaris i voluntàries que tenen els fills grans i que ara han acabat la seva vida laboral i agafen més responsabilitat a l'entitat. Però això fa que ara hi hagi temps més espai, perquè puguin haver-hi dues persones treballant al mateix temps, o simulatitzar una reunió i una persona que estigui treballant i que no s'interferessin al nostre local, a part de moltes altres coses ens donarà aquestes possibilitats. Quants és això, ara, a Sant Josulidari? Doncs actualment, a Sant Josulidari, espero que veniu aquí a la memòria, perquè em t'ho diria que són 215, 215 en aquest moment, 215. S'ha produït un... era d'esperar que amb la crisi hi ha gent que retalla després des per tot arreu, però per exemple en l'últim any hi ha hagut 11 baixes i 12 altes. Ah, per tant, doncs es manté, no? De fet, encara s'enganya un, fins i tot. I en els temes que es van tractar d'aquest dilluns, quins són els temes més importants que van sortir? Els temes més importants que van sortir són els propis de l'ordre del dia. Vam estar fent una valoració general d'en quin moment estem, quines perspectives de futur tenim, que sent molt breu direm que constatem, i ja ho vam dir, ho demanem a l'assemblea de l'any passat, que ens hem de reinventar en part i reestructurar-nos a partir de com ha canviat la situació, i en les possibilitats de aconseguir finançament públic de la Generalitat o d'altres han caigut en picat. I això fa que estem en tot un procés de canviar d'orientació a nivell de la recerca de finançadors. D'altres maneres hem de dir i hem d'agrair que l'Ajuntament de Sant Jus és mantenir els seus pressupostos a la seva voluntat de continuar treballant en cooperació i estar mantenint la subvenció, i també tampoc ens ha baixat molt poc la portació dels socis. Però de totes maneres no ens podem adormir i ens estem... hem estat treballant durant d'aquest any i continuarem treballant a la recerca de noves aliances, i actualment tenim un projecte que començarà nou, que m'ho ha apadint al mar del hospital que en el seu dia es va construir, amb un acord amb un partner d'aquí, que és l'Institut Català de Ratina, que desembarcarà en un hospital de Moapa amb un equip de metges, cirugents i amb equipaments, que faran que una cosa que en aquella zona serà històrica, és a dir, tothom que tenia problemes de visió, tenia que anar amb en aigua, no n'hi havia ni a Boaco, ni a la central del departament, i en aquest moment començ per primera vegada hi haurà assistència oftalmològica a través d'aquest acord que no arribem a l'Institut Català de Ratina. A la vegada estem en recte final, ens hem presentat amb una convocatòria de la Diputació de Barcelona, que ja ens vam presentar l'any passat, i vam quedar a dècimes, si ens hem tornat a presentar, també amb un acord amb la Fundació Empresa i Clima de la Cámara de Comerç de Barcelona, amb un projecte que també participa a l'Ajuntament de Sant Just, de tractament de residus dins la població de Moapa, i comença un nou projecte amb un nou grup de treball, molt il·lusionant un treball en dones, amb noies, amb una escola de calcuta a la Índia, i això també ho fem amb un acord, amb una altra entitat que ja fa anys que funciona, que es diu PANI, que és una entitat que prové de pares i mares d'ananos adoptants a la Índia, que inicialment donava assessorament a la gent que dotava en aquest país, però posteriorment van començar a fer cooperació fa més de 15 anys, i ara hem ajuntat esforços amb Sant Just. És a dir, estem creant tot una xarxa d'aliances i de recerca de sinèrgies amb altres entitats per continuar treballant amb uns costos molt inferiors. És la manera, suposo, que està de vincular el finançament, el temps de replantejar els línies de finançament i la cohesió que dèiem l'any passat i que torneu a dir ara, suposo que passa per aquí. Estem en aquesta línia, i encara hi ha més coses de cara al futur, probablement volem millorar d'una forma important la nostra imatge, que encara que sí, en paraules una mica que sonen a empresa privada, però el nostre màrqueting, la nostra imatge... Dins i fora de Sant Just, en la recerca de finançament. Per exemple, aquest grup que s'ha creat amb el treball a Calcuta, la idea clara és... Ara fem un projecte molt petit, estem en una contrapart que ja treballava abans en Pani, un projecte molt petit amb una escola de noies que tenen a part d'altres noies, per això amb mil i piconeuies a l'escola, quasi dos mil, i treballen amb noies que proveren dels eslancs de Calcuta, noies orfes, que proveren d'orfanats que no han sigut mai adoptades, o que familiers amb risc o filles de prostitutes, etc. I que, com ja són grans, es fa tot un procés d'inserció laboral amb elles perquè puguem tirar endavant. I la idea d'aquest grup és estructurar aquest projecte per sortir a presentar-lo en diverses empreses, en les quals la gent del grup té contactes en la línia de captar, per supostos, la responsabilitat corporativa. La inversió de Sant Josuïa és mínima, estem parlant de 1.500 euros. És a dir, que esteu realmente pensant la manera d'intentar-te reconduir tot plegat, perquè suposo que el pressupost per aquest any canvia respecte a l'any passat, per exemple. O ja era un gran pressupost. De fet, el pressupost d'aquest... ara t'ho diria exactament, però a nivell de... fent una comparativa del 2012 o del 2013, tenim un... a nivell... no, pràcticament no varia, pràcticament no varia, i a nivell de després es puja exponencialment, però això m'explico. Perquè ja vam explicar altres vegades que en Camuapa, amb el territori principal en el qual estem treballant, que vaig repetint això, però penso que ho hem d'anar dient, perquè sempre hi ha gent nova que ens escolta. Portem 25 anys treballant amb educació, amb educació, amb gènere, amb salut, però el context del país, ni creus, el país més pobre d'Amèrica després d'IT, el país no aguanta més serveis, és a dir, la zona de Camuapa no aguanta més serveis. Llavors, el pas que ens queda fet després d'haver treballat tots aquests anys, millorant el context a nivell de salut, d'educació, de gènere, i altres coses, és fer un pas endavant a nivell de desenvolupament socioeconòmic. I tenim un gran projecte, un gran projecte de millora de la capacitat productiva de l'empresa Petita i Mitjana, dels Camperols i de les Cooperatives, que és un projecte que l'hem tingut que reduir d'una forma dràstica, d'aguda que el teníem aprovat per l'agència catalana de cooperació, i quan ja el teníem aprovat ja estàvem esperant que se'ns adjudiqués la Generalitat batallar els pressupostos de l'agència catalana de comparació i va deixar la convocatòria zero, i l'hem tingut que reduir a partir de recursos propis. Però hi ha uns anys que hi ha hagut d'estar al vi d'acumular aquest any ja una després de quasi 80.000 euros en aquest projecte. Però hi ha hagut petites baixades, però pràcticament ens mantenim estables, però això no vol dir que ens adormim, estem fent tot aquest treball perquè sabem que els temps que venen seran difícils. Està clar, i suposo que és la manera de reinventar-se, perquè no desaparegui l'entitat i tots els projectes. I tornant cap a la nova ubicació també comentàveu que la idea era que hi hagués una botiga, també, en aquest nou espai. Va, inicialment no s'havia una botiga en el sentit estricte de la paraula, perquè això té els seus temes de permisos i fiscals, etc. El que passa és que, com a ONG, tindrem una mostra dels productes que s'alaboren en els territoris en els quals treballem, i era una petita mostra d'artesania camuapa, i una mostra molt més important dels teixits i dels objectes que preparen les dones de tuixerec de gàmbia, i les persones que vinguin al local les podran adquirir, o a la millor, fins i tot fem alguna campanya, per poder col·laborar amb aquests productes que s'alaboren en els territoris on treballem, i el local ens permet mantenir aquesta mostra visual i no descartem el fet que en el futur hi pugui haver botiga. Això, com tothom pot imaginar, té el seu procés de estructurar-ho bé, permisos, etc. i s'ha de fer una estructura de voluntariat. El que no farà senyor solidari és contractar amb una persona perquè estigui despatxant una botiga. Clar, clar. I també cal instal·lar-se en aquest espai, no suposo que... És correcte, té la seva feina, la instal·lació i el moure't, sí. Que serà, com dèiem, a partir de l'abril, també en aquest edifici, les escoles, que s'hi inaugurarà, doncs, això. En Jordi, ara hi ha les entitats d'on estan fent aquest trasllat cap a aquest nou espai. Avui hem parlat de senyor solidari després d'aquest assemblea anual amb el Lluís Casals, que és el president. No sé si continua sempre president, no? Vull dir que no hi ha hagut cap canvi perquè fa l'Ajuntament en aquest assemblea. L'Ajuntament hem escollit, es fa per períodes de dos anys, s'ha escollit una nova ajuntament, que ha sigut simplement el canvi d'una persona, i s'ha incorporat una Marta Miravet, que és una de les persones que formen part del grup de Calcuta, i ho ha deixat la Glòria, que l'estem molt agraïts pel treball que ha fet durant aquest temps, i continuarem... El que passa és que l'assemblea no nombra càrrecs, sinó que escollis persones i després l'equip directiu, escollis els càrrecs, però tot fa pensar que continuaré, si els companys de la confiança continuaré, durant dos anys seré un president de l'entitat. Ja anirem a parlar. Moltes gràcies, Lluís. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Bon dia. Ara escoltes pràvio d'Esber, si tu anis pràvio d'Esber, parant de Sant Just durant el nit per tu. Dos minuts i un quart de 12 del matí. S'ha costat la setmana Santa. Aquest diumenge és diumenge d'Arnams, i la setmana que ve és el que és pròpiament la setmana Santa, i per això avui hem convidat el mossèn Joaquim Rius, de la paraquina de Sant Just i Pastor. Bon dia. Bon dia i bon dia a tothom. En altres ocasions hem comentat que la setmana Santa, més que el Nadal, potser és un dels moments més importants pels catòlics. Més, perquè la setmana Santa és la culminació del que va començar Nadal, el naixement de Jesucrís, i per tant és la culminació de tota l'obra que ell va portar a terme. Per tant, fent el gest principal d'una persona que és donar la vida per una causa, i en aquest cas era la causa del reina de Déu, i per tant el fet de la salvació de la humanitat, i sobretot la resurrecció, perquè si el missatge de Jesucrist es queda amb la creu, ens quedem sense res, no val la pena, en canvi, el fet de la resurrecció és el fonament de tota la... i per tant la pàscua. Que això és el que és, se celebra la nit del dissabte, no? Mit del dissabte i diumenge. Això mateix. Aquest no, sinó el següent. Aquest és el dissabte i diumenge de Rams, i després l'altra és el dia pròpiament de la gran festa de l'església universal, que és catòlica en aquest sentit, doncs de la resurrecció de Jesucrist. Perquè jo crec que si hi ha algun missatge que Déu ens ha de donar és el de la vida, no el de la mort, de la mort ja ho sabem, que aquí en món tots acabem igual, i que per tant no ens portava cap missatge moltes vegades ho dic en els meus comentaris a l'església de que si ens havia de portar un missatge de que ens havíem de morir i ens havíem de morir la creu, no, si tots ja ho sabem, que morirem, i que morirem en cadascú, en la seva creu. Per tant, això no era cap missatge salvador. En canvi, el fet de dir, aquesta mort és d'alguna manera demostrar que no té la victòria quan el pare el ressuscites per dir que la mort no és la definitiva situació del ser humà, sinó que la persona està, permeteu-me codigui així, condemnar de viure, i a viure sempre, perquè Déu és per sempre i participem de la seva vida. Per això celebrem la Pasqua de Resurrecció sobre tot. I la idea que no és que no s'acaba la vida amb la mort, doncs... No, no, menys aquesta és la fe cristiana i el missatge de Jesucrist, que el que ha canviat a la fi és clàssic. Amb tot, jo diria que aquella culminació és la culminació dels anèls d'aquest món. No podem separar-ho, dir-ho. El fet humà, el fet humà a l'existència humana, és en aquest món tocant de peus a terra, fent fron als problemes, a les limitacions, als condicionants, a tètre, però que Jesucrist en ell ens dona d'alguna manera el sentit de dir que el ser humà pot trobar un sentit nou a la seva vida, que és que visqui amb tot intensitat el d'aquest món i el d'aquest món, sabent que si anè la justícia, veritat, amor, fidelitat, transcendència, vida, vida, viscuda, doncs, Jesucrist diu, no, és que no és aquest món, però aquest món és on t'expressem allò que, d'alguna manera, esperem en plenitud. I, per tant, en Jesucrist, trobem la definició més clara del ser humà, que és aquell que viu, que anela, que espera, que lluita, perquè creu en quelcom que transcendeix aquest món i, per tant, el fa feliç per sempre. I el diumenge de Rams, el que te celebra, el que és que, a moment, és l'entrada de Jesucrista Jerusal·lem amb els de Xebles, no? Ah, això mateix. La seva entrada, Jerusal·lem, que els evangelis ho posen d'una manera, doncs, triomfant l'estil. Esclar, nosaltres fem aquestes manifestacions, jo no sé si Jerusal·lem, això passava exactament igual, sembla que era més senzillet, vull dir que no. I abans passava això, que hi havia molts leaders, en aquests sentits religiosos, i, per tant, cadascú feia el seu aconteixement, no? Per tant, el situen al context cultural i religiós d'aquella època, que devien ser una colla de gent que envoltaven a Jesús. I, llavors, celebra la seva entrada de Jerusal·lem d'una manera, diem-nosaltres, solemne, com a si pujar dalt d'un ruc i entrarà. Alguns quants que criden visc a Jesús, no sé si és massa solemne, però vaja, va la pena celebrar-ho. Nosaltres ho tenem com una previa anuncia de la Pascua, precisament. Jesús entra triomfal, però, com ell volia demostrar, que seria senzill, que res de triomf. Si no ha muntat amb un nom, un cavall ben maco, si no dalt d'un ruc, i amb uns quants homes i dones que li anaven dient visc a aquest és el rei, aquest és el... diríem l'esperat, però que, en el fons, el que estava anunciant era que ell entrava aquell dia allà perquè anava a culminar la seva obra màxima, que era donar la vida per a tothom. I el que va passar era que la qualitat de la vida es van fer a l'altre dia, i després s'amagaven els filmons que representen. Cada escuna d'aquests és una simbologia que això... Jo aquella gent suposo que devien agafar les branques i era una manera d'expressar a través de la vegetació, el triomf amb aquest sentit d'aquella persona, i que nosaltres, en la simbologia que després, amb els anys, d'en l'iconografia dels sants, posar amb una palma a la mà, no la palma, aquella plena de llacets i cosetes, que és molt femení, aquella palma, si no el sentit de la palma sola. Directament, no? Directament sí. Llavors també el llauré, que és el símbol de la victòria, les corones de llauré que es posaven a les curses romanes, doncs, en els estadis aquelles, doncs, acabava culminant amb una corona de llauré, i després també l'oliver al signe de la pau, que és el gran decidiu de Jesucrís, que quan neix glòria Déu i paga als homes, i quan ressuscita, pau a vosaltres, aquest símbol de la pau. Per tant, són aquests emblemes que, d'alguna manera, volen identificar el fet de la persona cristiana, que ha d'estar disposada a ser portadora de la pau, però llui tant, en aquest sentit, no de la guerra, sinó de treballar la pau, i amb un distintiu, que és el de jugar-se tot fins a la mort, per amor a la humanitat. Les gent la segueix la setmana Santa, és a dir, igual que per Nadal comencem, doncs que també hi ha més gent que potser no va missa cada setmana, però sí que per Nadal, doncs, acostumen a anar-hi més. No sé si amb la setmana Santa passa el mateix. No, no passa el mateix, i és lògic. Vull dir, ens deixem portar molt pels sistemes mediàtics, i llavors els medis, doncs, al voltant de Nadal, els carrers s'adornen, ets a dir... Ens en som molt conscients, no? No, perquè és clar, la festa de Nadal, de fet, és una festa que no era estritament cristiana, sinó que és el naixement del sol, i, per tant, comença el solstici d'hivern, i, per tant, comença a néixer el dia, i llavors hi ha totes les connotacions tradicionals i històriques de segles i segles, i que llavors les hi posa el naixement de Jesucrist. En el cas de la Pasqua, no té cap solstici, sinó que senzillament és una celebració. Aquest any que us deja, per això, amb la primavera una mica... La primavera, en canvi, l'estiu Sant Joan. Llavors ja torno a haver-hi focs artificials, eh? Tornem a tenir. Per tant, doncs, d'alguna manera, no s'assegueix tant, no? La gent que, evidentment, hi va de manera habitual, és un moment important, però que gent que no acostumen a l'església no és que hi torni per setmana santa. Depèn del que sí, l'esglés cal una cosa que hauríem d'anar sapigant-se a operar, però, esclar, és difícil, això, de fer-ho fer. Que és que la gent celebra també molta, molta, molta gent, molta gent celebra la corezma, ahir, per de la setmana santa, però que es queda amb el divendres sant, es queda amb la mort, amb les grans processons de la mort de Crist. I aquí es queda. Però, esclar, això no és un missatge, no és un missatge només el de la mort. Si ja ho sabem, i plorar davant d'una creu i afligir-se pels sofriments de Jesucrist i tot això, no dic que sigui dolent, és bo, però, esclar, a mi no m'aporta res. El que m'aportes, la pàscua. En canvi, la pàscua no, llavors, tenim la mona. I llavors la gent va de cara a la mona. Clar, ja és una altra història. Sí, ja és una altra cosa, etcètera. En canvi, en canvi és el gran missatge salvador, el de Jesucris resocitat. Aquí s'enjust com funcionarà el tema d'horaris? Diu menys de ram, suposo que és l'horari normal de la missa. Sí, el dos hores de missa, el que nosaltres vam introduir, el menys servidor, quan vaig baixar aquí a Sant Just, en van enviar el bisbegat fer de cap allà, aquí a Sant Just, vaig introduir el costum de fer la benedicció de rams abans de cada celebració eucarística. Per tant, abans de la missa del dissabte, que ja és pròpiament el dimenge, abans de la missa de les 11 del matí també, doncs fa benedicció a la placeta de l'Eslèsia, fem la benedicció i després entrem a l'Eslèsia, i després fem aquesta altra benedicció més ampli, en la qual hi participa molta gent que no ve a la celebració de l'eucarístia, sinó merament a la benedicció del rams, i, per tant, a les 12 a 30, a les quarts d'una, doncs celebrem la benedicció de rams a la plaça Baixa, a la plaça Berdaguer, i després els que es volen quedar a la missa d'una entren a dins de l'Eslèsia. Dijous també hi ha... Dijous hi ha celebració en l'escena del senyor, recordant aquella última escena de Jesús, i, per tant, ho farem a les 8 del vespre, la celebració en aquest sentit de record de la institució de l'eucarístia, el dijous Sant. Després el divendre Sant, també el matí comencem, tant el divendres com el dissabte, amb la pregària de lectures i l'audes, el de matí a les nous, els qui vulguin venir-hi, doncs hi poden participar una estona de pregària, que són dies festius, i doncs mira, una estona de recolliment, d'escoltar la paraula de Déu i pregar a través dels Psalms, que això es veu, també, i, llavors, a les 5 de la tarda, del divendres fem la celebració en la passió del senyor, en la memòria de Jesucrís mort a la creu, que aquell dia no se celebra Eucaristia, sinó que escombrega amb les formes que es van reservar el dissabte, ahir, per del dijous Sant, i llavors es distribueixen la meu Cristia, i que pròpiament la celebració del divendres és la presentació de la creu de Jesucrist amb la lectura de la passió seva, que llavors es centra la nostra atenció al peu de la creu de Jesucrist, això el divendres. I el dissabte, doncs, a les 8 del vespre, ho faig una mica d'hora perquè així es pugui venir més gent, perquè si es fes, a les hores que a vegades ens demanen que són a les tantes de la nit, que és quan arribes a ser. La tradició, a vegades, fer-ho cap a les 10 o les 11? Sí, però resulta que, llavors, molta gent no hi pot venir, i, llavors, em sembla que és més aviant. I l'adaptar-ho, sí, sí. I pot venir-hi molta més gent, i llavors també molta més gent celebra i té un sentit més solemne, llavors quan la compartim entre tots, a les 8 del vespre, hi ha una bella de Pasqua. I l'horari de missatges. Sí, sí, la bella Pasqual, que em sembla que és la millor celebració que podem fer en memòria, no només de la resurrecció passada de Jesucrist, sinó com un Jesucrist vivent que està avui actual, vivent i animant i encorajant a la gent que creu en Jesucrist, de viure la vida amb dignitat com a cristians. Estem parlant amb mossèn Joaquim Rius, arran de la setmana Santa. Com deiem, doncs, aquest diumenge... d'adar rams i per tant, doncs, la setmana que ve. És la Pasqua. I abans de setmana Santa també voldríem aprofitar, per parlar del canvi que hi ha hagut, doncs, la jerarquia de l'Església, el Baticà, d'una banda, doncs, aquesta renúncia de Benet XVI, que és un fet insòlit, no?, o almenys que no s'havia vist en molts i molts anys, què li sembla? Bé, mira, ha sigut una acta de valentia per part seva, no? Acta de valentia per part seva, que suposo, si recordeu tots la mort de Joan Pau II, va ser una mort, doncs, que responia molt a la seva mentalitat, un home que havia estat, com a polonès, ultratjat, oprimit, esclafat, aquell poble en la Guerra Mundial, doncs, tot allò, ell ho va viure tant en la pròpia pell, que ell va creure que també havia de morir i esclafat, anorreat, per dir-ho així, perquè els últims temps de la seva estada entre nosaltres feia pena de veure el no, però ell deia que, mentre tingués el cap clar, doncs, que encara que físicament estigués esclafat, pensàvem tots aquells del poble polonès que van ser esclafats, com els nazis, quan a la Guerra, que allò ell el portava a sacrificar-se fins al final. Era una manera de pensar d'ell. En canvi, venet 16, com a bon alemany, doncs aquell intel·lectual i clavadíssim, doncs, en el fons, veient les coses clares, i que el compliment de la seva missió no podia dur la terme perquè s'estaves votant físicament ja per l'edat i també per tota la seva situació personal, doncs que va preferir renunciar. I amb aquest sentit crec que va fer bé, que va fer bé i vol dir que és un home molt no en funció del càrrec, sinó en funció del servei d'aquest càrrec, que ell veia que no el podia fer, i com que no el podia fer, va preferir més deixar-ho cor. I això és bo, una decisió, una persona que vol dir que no vol guardar el càrrec per ells, sinó que vol fer bon servei a l'església. D'altra banda, ara fa una setmana que es va escollir el nou papa, aquest papa francès, de primeres, fa molt poc, i no sé si hi ha hagut prou temps per fer-se una nova opinió, però de primeres què li sembla, li agrada? Em sembla que a mi m'agraden els signes, a vegades, els signes ni que siguin de moment, de moment, molt senzill, però va a dir que ell ha volgut demostrar amb aquests signes que potser té una manera de pensar i vol dur a terme una manera de fer. Però entenguem que l'església no és el papa, l'església és la base, som la gent, som els que estem a les trinxeres per dir-ho així de cada dia, aquests som els que, de veritat, entre tots formem l'església. O tots ens amarem d'aquest esperit, que és el mateix del concili vaticà segon que va plantejar, i el mateix que Jesucrís va pretendre amb el seu evangeli, llavors sí que anirem bé. Però no perquè el papa sigui o el papa deixi de fer o deixi de no fer, el que ens salva és la manera de com ens presentem tots els que som de l'església, amb una manera que s'identifica amb la pobresa i amb la senzillesa. Que això és l'únic que pot donar validesa el missatge evangel·lic viscut pels cristians. I crec que el papa és un d'aquests que ho està fent, amb signes molt senzills, però només en aquests pocs dies ha demostrat que el que vol és, amb senzillesa, transmetre un missatge que és per tothom, i que tothom, i cap, encara que a vegades sembli, que només va per uns quants, si no que és per tots, i segons com et presentes, potser sí que a vegades és que només va per aquests i els altres no, i que crec que si hi ha, automàticament, alguns queden marginats pels signes que es fan, vol dir que es va bé si de veritat són de senzillesa, i en canvi no es va bé si els signes són de riquesa i poder. Suposo que de tota manera els reptes que pugui tenir per davant dins del Baticà, en aquest cas, doncs, ja que és evident, que l'església, com deia, són moltes coses i la fan totes les parròquies, però el cas del Baticà i tot el poder que té i tot el que hi ha allà dins, suposo que hi ha molta feina per fer en aquest sentit. I no crec que ell ho pugui fer tot, però jo penso sempre que s'ha de començar, d'alguna manera s'ha de començar, i que ell ha començat, i que hi ha hagut molta gent que se li han aixecat les orelles, i se les li han aixecat amb el sentit d'alerta que aquí van maludades, en el bon sentit de la paraula. I enhorabona, ara estic convençut que ell no ho podrà fer ara de moment, però que crec que es comença perquè una església que després de tants anys estan mantenint un rol determinat al fet de que ara el trenqui, això costarà dies, no es faran quatre dies, i més a més tenint en compte, que esclar, estem treballant també en l'esperit de la gent, en la manera de pensar de la gent, en la manera de fer de la gent, que no és el canvi de coses, només. Això dic que els signes avui dia només són de coses, és de vestuari, és de signes que ell fa, que es posa això, es posa allò, no s'ha posat allò altre, i aquests són signes. Però si això vol dir canvi de mentalitat de la gent, em sembla que llavors hi haurà més feina a fer. Doncs ja anirem parlant en tot cas. Avui hem volgut parlar amb mossèn Joaquín Rius, d'aquell nou papa, i sobretot de la setmana Santa. Moltes gràcies, i que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres, i bones diades. Igualment, bon dia. Fem una altra alternança entre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. A nivell localment, fer una alternança entre... que es parlessin dels temes a nivell general, i després també afocalitzar-los a Sant Just. Aleshores, bueno, ens van anar sortint diferents temàtiques, i també diferents persones que podíem convidar. Aleshores, la idea va ser fer uns diàlegs, en què la idea és que hi hagi dues persones al voltant del mateix tema, però que puguin tenir opinions contrastades, si és possible. I aleshores, clar, del contrast de les dues punts de vista, s'estableix un debat, i aleshores això és molt enriquidor a nivell d'idees, i de temes que poden sortir. I la idea és fer-ho obert a tota la ciutadania de Sant Just, perquè al final d'aquest diàleg, es puguin fer un torn obert de preis i preguntes en què la gent també pugui participar i dir la seva. Aleshores, van pensar que la idea de poder treure quanta més gent millor, perquè ens interessa que això que participi quanta més gent millor, era fer-ho també convidant a persones rellevants, o que siguin referents d'opinió de Sant Just. I, per exemple, en aquest primer diàleg que fem, parlem de la compra al poble, del que és el comerç de Sant Just, vinculat amb la vida de poble de Sant Just, i hem convidat en Just Fossalva i en Enric Puigelsina, que els hi vam proposar, els hi va semblar molt bona idea, i podem comptar amb ells. A partir de la seva experiència, imagino que tindran informació de primera mà per parlar de coses que, en principi, els altres seria des d'un altre punt de vista, un punt de vista més de consumidor o més general, i, en canvi, si els dos convidats hi ha directament, sabem molt bé de què parlen, suposo que tot plegat fa que el diàleg vagi una mica en aquesta línia, de presentar diferents situacions. I teniu programats també altres diàlegs? Sí, la idea és anar fent diferents, un cada més, i anar fent diferents temes cada mes. Aleshores, això ara anem lligant amb els convidats que se'ns van ocorrent per cada tema, i, en principi, la previsió és que el guies, encara que fos algú més o menys interessant però desconegut, a qui Sant Just potser cridaria menys l'atenció, que el fet de si és algú, aquí la gent el té bastant vist, o qui va comprar sovint, en el cas del comerç, o en altres casos. A més a Sant Just, hi ha gent molt rellevant a nivell públic, d'opinió pública que la coneix, que és molt coneguda, i després també tenim una vida de poble molt interessant. Hi ha comerços, associacions, entitats... Hi ha un món de vida que... Es pot aprofitar, una bona iniciativa. No sé si no teniu concret, però no sé si alguns temes que han anat sorgint, que els plantejau parlar. Volem parlar del model polític i el model social, general i a Sant Just, volem parlar del d'esport, en general, i a Sant Just, volem parlar de la cultura, que ho veigin com un acte polític. Sí, intentar aconseguir que l'agència costi. Sí, home, la política no ha de fer por. La política està al servei de la gent, per servir la gent. Aleshores, de fet, la nostra idea és obrir-nos i que la gent digui la seva, això és el que volem, escoltar la gent. I també en aquestes opinions pot ser diferents. És el principi de presentar no només una persona, sinó que hi ha directament dos convidats que puguin mantenir. En lloc de ser una conferència, que és molt tancat, és un diàleg, així la gent també pot participar. I el que volem és moltes opinions. Una manera és per saber com es veuen tots aquests temes que els interessa tractar des de Sant Just. Sí, més enllà del que tens i d'aquestes figures que es conviden. A veure, el que percebem és que la gent, quan li preguntes de temes concrets, tenen una opinió. La majoria de la gent té una opinió de les coses. Aleshores, el que volem és que ens la diguin. I això és el que espirem a que passi. Doncs són aquests diàlegs a Sant Just Tens, aquest cicle de conferències que arrenca aquest dijous, en un altre, en principi, el mes d'abril. Ja l'anunciarem. En tot cas, aquest dijous fa aquesta estrena. Recordeu, amb Just Fossalva i Enric Puig, per parlar del comerç i del comerç de Sant Just. I serà aquest dijous, l'esbuig del vespre, on serà? Serà... A veure, perdona, eh? El nostre local. A l'ocal de conferències. I es tractarà, com diem, el comerç, que, a més a més, les últimes setmanes són aquests temes de tothom. Sí, amb la llei de llibertats horàries i tot això. Exacte. Aquest és un tema que ja sabem que hi ha diferents opinions. Em parlarà aquest dijous, l'esbuig del vespre, com diem, a la sexi local de Convergència Democràtica, a la seu de la sexi local. Gràcies, laia Flutats, el secretari i a la Grupa Civil de Convergències en Just, que vagi molt bé, bon dia. Gràcies a vosaltres. Adeu. Ara escoltes ràdio d'esper, si t'units ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just durant de 8.1. Ràdio d'esper, durant de 8.1. Ràdio d'esper, durant de 8.1. Dos minuts i un quart de 12 de matí, aquest dijous, aquest dijous Sant Just celebrarà el dia mundial de la poesia, en un acte que es farà a la Teneu, organitzat per la Regidria de Cultura, on hi participen, però també moltes entitats, com l'escola d'escriptura de la Teneu, els centres estudis Sant Just Tengs, la biblioteca Jomar Grit, la Calo, el Consorci, per la normalització lingüística. En parlem aquesta hora, amb el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Just, seré seguir, molt bon dia. Un acte que és el segon any que es fa a qui Sant Just, i que d'alguna manera s'asumeix a tot arreu, a molts llocs. Aquí a la nostra municipi, l'any passat es va aprovar de fer una celebració, i suposo que, com que va anar bé, s'ha decidit repetir. Sí, exacte. L'any passat ho van fer per primera vegada, vam fer una aprovatura, diguem-ne, vam fer un acte senzill, senzill en el sentit de que... Bé, hi havia molta gent que hi participava, però senzill en el sentit de que només recitava, aquest només entre cometes, i aquest any el que es va proposar va surgir de la mateixa gent que preparava l'acte, de fer-lo una mica més complet. Fem una mica també de... de teatralització, diguem-ne, de tenir un acte lligat amb una mica de guió, i per tant tindrem una cosa un pèl més completa. Exacte, hi haurà alguna cosa més. L'any passat, a més de recitar, hi havia una mica de música, la Mariona Pino ens va tocar la flauta per anar a separar amb blocks, diguem-ne, de la lectura, per fer-ho tot una mica més a més, però aquest any hi haurà alguna cosa més, diguem-ne, jo convido Toma que vingui... Veig que no ens vols avançar res. No, a més a més, pensa fins i tot que hi ha hagut dos dies assaig dilluns i avui, malauradament no vaig poder existir de lluns, i segurament tampoc podríeu anar-hi d'avui, i no avançar res, és que tampoc he vist exactament com quedarà, ho tinc sobre el paper, diguem-ne, però sí que és veritat que jo crec que és garantia d'èxit, perquè al darrere d'aquesta teatralització hi ha Roger Cónsul i l'Ernou Cónsul que ja estan avisats a fer coses d'aquest estil, per tant, jo crec que serà un èxit, en tant que també hi ha entremís l'experiència que porta al centre d'estudis en Justencs, que ha organitzat moltes lectures públiques, també una de les idees que hi participa sempre era aquesta, i també per tenir un punt de cultura local, perquè en guany el que vam fer va ser... celebrarem el dia 1 del de la posia, i, a més a més, fem un petit homenatge a aquells autors, que aquest 2013 celebraran algun aniversari sordor. Que n'hi ha uns quants, a més a més? Sí, n'hi ha uns quants. I més poetes. Aquest any hi ha molts poetes. Tinc aquí la llista. Salvador Espriu, 100 anys del naixement. Joan Arraspall, veïna de Sant Feliu del Llobregat, i que encara és viva, 100 anys del naixement. Exacte. Joan Teixidó, 100 anys del naixement. Maria Vilengómez, 100 anys del naixement. Bartomel Rosall Oporcel, també 100 anys del naixement. A més a més, la persona que ha escrit el poema del qual se celebra el dia mundial de la posia és la poeta Zoraida Burgos, que fa 80 anys del naixement. I, a més a més, aquest any també celebrem 20 anys de la mort d'en Vicent Andrés Estallés i 10 anys de la mort d'en Miquel Martipol. Esclar, teníem això, no? És un any molt poètic. Sí, bastant. També tenim un parell de novelistes, però sí que és veritat que aquest any la posia té un gran pes. I, a més a més, perquè Salvador Espriu, en tanca anys Salvador Espriu, diguem-ne, i monopolitza una mica tot plegat. Però... Tot això venia perquè el pes del centre d'estudis, el que ens fa veure també, i també del servei local de català, el que ens fa veure és que aquí també tenim autors, també tenim poetes, i per tant, també els hem de donar un servei. Per tant, combinarem les dues coses. De fet, una de les iniciatives que ens sembla més interessant, o que ens acrediten és l'atenció, justament, el fet que també els guanyadors de l'any passat del premi de poesia, de fet, en català per no professionals d'aquí s'enjust, doncs també seran en aquest acte i també llegiran els seus poemes, doncs cosa que també els posen valor. El fet de més enllà de guanyar, i que es publiquin després en un racull concret, doncs que es puguin sentir les seves veus, i que puguin tenir aquest moment. És que aquest és l'objectiu, és a dir, posar en valor allò que es fa en la proximitat. Llavors, el concurs és una gran eina, que es puguin publicar els relats que guanyen, també és un gran objectiu, però és que la poesia s'ha de sentir, també. Llavors, també havíem de donar sortida, d'alguna manera, aquests textos, no només en la publicació, sinó que la gent pogués escoltar-los, i els seus autors també el cel dia mundial, el que també ens permet, és precisament jugar amb aquesta globalitat, i poder exportar la nostra literatura, la literatura catalana la fet aquí a casa, poder-la ensenyar al món, a través de les traduccions que es fan en aquest follator, que repartirà demà, a tots els assistents, i el que ens permet precisament és posar en valor la nostra literatura, i treure'ns complexos, i acceptar que és una literatura de primeríssim nivell, i de primera divisió. I esclar, tenim l'avantatge que els cursos de català, d'aquí de Sant Just, doncs hi tenim gent que ve darrere. I esclar, això també hem de jugar, també hem de poder ser prou generosos, com per poder sentir poesia en diferents idiomes. I tenim l'avantatge que podem fer-ho de primera mà, amb gent que ve d'Ukraine, que ve de la Xina, i que ens faran aquestes lectures. Sí, la gent que llegirà aquests poemes, que es llegiran diferents llengües, és per gent que viu aquí Sant Just, toca es mou per aquí Sant Just. Són alumnes dels cursos del servei local de català, que aprofitarem, que tenen un coneixement... Tant tenint un coneixement de català, però tenen un coneixement de la seva llengua materna, que ho fa excepcional, tot això. I en quines llengües són, doncs? Algunes de les llengües? Algunes de les llengües, sí, sí. O el sentirem ara, a Benchines, a Ukraïnes, a Noruec, segurament, a Castellà. Bé, jo diria que eren entre 6 i 8, eh? M'escoltem al principi, sinó que hi hagi també tot aquest component escènic, i que serà aquest dijous, les 8 del vespre, i, a més, com deiem també al principi, que una de les coses també interessant, és que suma diferents entitats. Es va tallar res, però diguem-ne que posarem cara a les veus, com aquell que diu, eh? Si algú no sap quina cara fa amb Maria Villangómez, intentarem que la gent pugui associar aquelles paraules que resunaran a la sala del cinquantenari, doncs amb una cara, no? I serà Joan Arrespall? Sí, vam parlar d'intentar-ho, però la veritat és que... també som conscients que té la de la que té, té 100 anys la Joan Arrespall. Llavors també volem moure-la quan menys millor. I bé, el nostre petit homenatge serà aquest. Ara, ens hauria agradat que hi fos, al mafidimment que sí, no entenc que veiem... La cosa és que sap que es fa, no? Sí, exacte, i mira, ens assumarem... d'una manera molt humil, ens assumarem aquesta celebració que està fent Sanfaliú, però ja et dic que som conscients de que, a vegades, aquestes coses, una cosa és el desit, i l'altra cosa és el que et deixa la realitat, no? I la Joan Arrespall, doncs... És molt... diguem-ho així, que és molt dinàmica i té moltes ganes de fer coses, però amb què dirà rodes, i sordeja una mica i hi ha coses que li costen. I llavors intentem no guiar-la gaire. Doncs serà aquest dijous a les 8 del vespre, a la sala 50 de la Taneu, que és tacte del dia de la poesia, que es farà per segon any aquí Sant Justi, que està organitzat per diferents entitats, i on hi haurà una mica de tot, no només recital de poesia, sinó que serà un acte ben complet. Avui n'hem parlat amb el regidor de Cultura Sergi Sergi. I que vagi molt bé, bon dia. To make people take second best Well, I won't take anything less It's glad to be here, yeah Perfect, young hearts are foolish They make such mistakes They are much too eager To give their love away Well, I have been foolish too many times Now I'm determined, I'm gonna get it right You will be here You will be here Give him true lips like roses in clover Then tell him that his lonesome nights are over I'm so alone Don't have nobody to call my own Please turn on your magic beam Mr. Sandman, bring me a dream Mr. Sandman, bring me a dream Make him the cutest that I've ever seen Give him the word that I'm not a rover Then tell him that his lonesome nights are over Sandman, I'm so alone Don't have nobody to call my own Please turn on your magic beam Mr. Sandman, bring me a dream Mr. Sandman, bring me a dream Mr. Sandman, bring me a dream Mr. Sandman, bring us a dream Mr. Sandman, bring us a dream Gràcies. Gràcies. Tots aquests us oferim la repetició del programa Petit Indi, a més, dimarts passat. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.