Tots d'aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Passant 6 minuts d'un quart d'una del migdia, ara parlarem d'actualitats en Justent, que a dijous passat hi va haver ple municipal a l'Ajuntament de Sant Jordi, que es correspon en el mes de març, i ara en parlem amb el porteu de ciutat a l'Ajuntament, que és Llorenz Rei, molt bon dia. Bon dia, Dan. Un ple que va ser força curt, comparat amb les últimes vegades, un ple d'aquests de pocs punts a l'hora del dia, i també poques intervencions, per tant, va ser bastant àgil, i a més a més la curiositat que va caure en dijous sant. No sé com veu el fet que es mantingués, i que no es canvies de dia. Encara era un dia electiu, en principi. Sí. Què passa? Aquest just de l'asset del vespre, la vigilaria d'un festiu, a vegades potser és complicat, i van faltar, de fet, 3 regidors. Sí, a part d'ara que el fet que poguessin faltar 3 regidors, el cert era que, doncs clar, el públic, que d'alguna manera és el ple municipal, serveix per aprovar aquelles coses pel funcionament de l'Ajuntament, que és important, però a la vegada també és un mitjà de participació ciutadana, que si es deixen en el públic, jo em poden fer les seves preguntes, o poden observar quina és la dinàmica de l'Ajuntament. Evidentment, el públic podríem dir que eren 3 persones, a part dels camps d'àrea i de la persona de la ràdio que venia. És a dir, no hi havia gran afluència de públic. Si això hi afegim, que podríem dir que hi havia, com a ordre del dia, hi havia un punt que era una aprovació d'acceptar una subvenció de la Generalitat per l'escola de Bressol, podríem dir que es pogués pogut avançar el ple probablement, i haguéssim tingut més dinàmica de participació ciutadana que fer un mundijoussant. Però bé, si hagués hagut algun tema important i que hagués necessitat d'una majoria, llavors també hagués trasbalsat les vacances, potser, d'algú que aquell dia ja era fora. Però bé, potser, per una altra vegada, teníem en compte que és probable que, justament, el seu últim dijous, sempre sent dijous, podàvem que torni a caure en dijoussant. Si tornés a succeir això, doncs potser seria bo d'avançar alguna setmana. I miri a millor. De fet, en el moment de torns, de preis i preguntes, justament Llorent Riba va exposar una queixa vinculada però amb el funcionament administratiu de l'Ajuntament en aquest dia, d'aquest dijous, de la setmana passada. Sí, m'escollir que això ha de ser una reflexió de cara al que pugui succeir en anys ben idès, i és el fet que, justament, per arribar aquesta setmana a Santa, doncs la dinàmica de l'Ajuntament baixa, hi ha menys personal en l'Ajuntament, perquè hi ha vacances de setmana a Santa, torns i coses d'aquestes, però s'ha d'entendre que, si ves pot aturar o relantitzar la dinàmica pròpia de l'Ajuntament, sí que no es pot minimitzar, sinó que potser, hauria d'incrementar la de l'atenció ciutadana, perquè hi ha molts ciutadans que, quan arriben aquestes dades, aprofiten, doncs que tenen festa o que tenen els nens a casa o qualsevol cosa d'aquestes, per justament aprofitar per fer aquells tràmits administratius a l'Ajuntament, que no poden fer habitualment, doncs perquè justament estan treballant. Aleshores, si són dies l'actiu, són dies que tindria a quedar-hi una atenció ciutadana, ja dic, no esguinsada, sinó més aviat, reforçada per poder atendre els ciutadans que... Que seran més que un altre digós. Que són més que quan segur l'altre digós, probablement normal. És de cara a anys més d'idees, doncs sí que seria bo, doncs, de prendre nota i ratificar-ho. A l'altra banda, és això que diem, bàsicament, pocs punts, un d'ells, però passava, doncs, també per aprovar el tancament positiu del pressupost del 2012. Sí, però aquest punt no és un punt que ni tan sols es vota, és donar conèixer amb la qual cosa es podia fer, ara aquest ple, com es podia fer, en qualsevol altre moment. Sí que s'ha de presentar amb data per poder després tindre accés a les subvencions i tal, però de cara a manifestar-lo en el públic, doncs es podien haver fet el tràmit administratiu i presentar-ho, que s'ha d'agrair que ens va presentar un PowerPoint molt maco i molt bonic, però clar, és que això ha sigut molt més efectiu si pogués gaudir els assistents al públic, que ara aquests cas eren molt reduïts. Sí, bé, més a més, pressupost, doncs, justament, és a nivell ciutadà que afecta, sobretot, un pressupost que es va tancar, recordem que és el 2012, i que no té a veure per tant amb el que es va presentar el desembre, que fa referència al 2013. I d'altra banda, també es va plantejar una emoció que presentava iniciativa vinculada, doncs, amb tota una campanya que passa pel reciclatge, la relació amb ecoembes, com la veu en aquesta campanya. Bé, ja vam manifestar-ho. Veiem, el tema principalment és que era una emoció bastant llarga, en el que es feia ressò de determinades problemàtiques que compartim, envers la nova forma que tindrà ecoembes de pagar els ajuntaments pel reciclatge i fer modificacions. Envers això, el que passa és que era una proposta excessivament o excessivament molt extensa, on hi havia molts punts que ja s'està treballant actualment en aquests punts des de diferents àmbits, i una mica era allò de dir que l'Ajuntament de Sant Just vagi part davant de moltes altres administracions, en un cas que afecta, a més a més, a tota Catalunya, doncs creiem que era més oportun sense estar a disconformes el que s'estava allà solicitant, però sí esperar els esdeveniments de com anaven, i una altra cosa és que al final hi hagui qualsevol tipus d'acord, ja definitiu, i a partir d'aquí, doncs, que l'associació de municipis, la fundació de municipis, facin determinades eleccions, i nosaltres en ja et derim, però tampoc calien anar per davant de totes aquestes altres entitats sobre municipals que tenen molt més coneixement del tema, que no pas podem tindre en l'àmbit municipal, tot i que se'n pugui tindre des de l'àmbit municipal, avarca moltes problemàtiques del conjunt del país. Està clar, doncs en parlarem amb els primers dies, també d'aquesta emoció amb l'altre Consolid d'Initiativa, que són els que la van presentar, són els temes aquests que es van debatre en aquest ple, que hem dit que ja va ser molt breu, que va durar pràcticament un quart d'hora, aquest ple de dijous passat corresponent al mes de març. En altra banda, avui també hem conegut les dades de tur a nivell general, les de municipi encara surten una mica més tard, sí que el mes passat vam saber que Sant Just estava també, igual que la resta del país, en rècords importants, i no sé si, per exemple, en aquest sentit, la iniciativa que es va engegar o que es va posar en marxa, si a més no ha més passat, com per exemple aquest programa, el que es diu Pofi, i que serveix per finançar la meitat del sou, del sou d'un treballador aturat Sant Just Teng, per part d'empreses Sant Just Teng, com es veuen iniciatives d'aquesta mena. En caldrien més? Sí, aviam, aquesta iniciativa és positiva, avui realment, doncs ajuda a aquelles empreses de Sant Just, que ho dic, contractar gent natural de Sant Just, es veguin beneficiades d'uns incentius que els fan que potser contractin més del que voldrien i aconsegueixen llocs de treball per Sant Just. Tot i així, crec que, jo venia d'altres vegades, el que s'hauria de promocionar encara molt més és el fet de facilitar a tota aquella gent que volgués muntar noves empreses, ampliacions, o vull dir, que li fos molt més fàcil dels tràmits municipals per poder fer una autoempresa que en aquests moments s'ha de lluitar per dos cantons. Una cosa és el foment dels llors de treball per part de les empreses ja existents, però d'altre important és crear noves empreses, crear nou comerç, crear noves activitats, i això és el que moltes vegades hem dit, que per l'Ajuntament els hi pot semblar fàcil, però per la persona de fora que vol muntar el seu petit despatxet, el seu petit negociat, el seu petit comerç, doncs a vegades se li fa una muntanya, tots els tràmits administratius que té que arribar a realitzar i caldria un centre centralitzat on es pogués tramitar absolutament tots els papers que s'han necessària per poder muntar un establiment a Sant Just, i després una sèrie d'incentius per l'inici d'aquesta activitat, de manera que no es trobés solo ante el peligro, i veient que hi ha cops que pensaven l'initiativa davant de tot aquest monstruc. Potser l'administració li sembla que és poc, en el jove o no tan jove, que es vol muntar el seu negoci, i li sembla que se li fa una muntanya molt gran, i el que s'hauria de saber facilitar amb una finestra única, tots els tràmits necessaris, i després donar coneixement en aquests de gent, de tots els, crec que sí, minços, per tots aquells ajuts i aquells reculsaments que podria trobar des de professionals de Sant Just, a les propies insentius que podrà la mateixa administració local. Ja ha fet fa temps que, des de la conversió, n'hi ha aquí Sant Just reclama, reivindica aquesta existència d'una finestreta única, no sé si n'han parlat més vegades amb l'Ajuntament, amb el govern actual. Sí, sempre se'ns diu que està en camí, està en camí però no acaba d'arribar, i ja dic, és un tema que aparentment sembla molt senzill, que després internament té les seves complexitats, com tot, però realment és que es fa molt feixuc que una persona tingui que tramitar el permís d'obres per un cantor, el permís d'activitats per un altre, el buscar-se, no sé què, les altres d'un... Inclus, coses ja sobremonigimals, però, o sigui, sobretot, vindria des de l'alta del 036 per donar-se d'alta com a empresa, fins a tots els trambis necessaris per poder començar una activitat, que, com dic, per la gent neòfita, en aquest cas. No ho hagi fet mai, no? No ho hagi fet mai, que ho desconegui totalment, i que per circumstàncies, dos d'acabar-te els seus estudis i es vol posar a treballar, no té força, no té capacitat de trobar feina, o no li existeix la possibilitat de trobar feina, i decideix muntar-se per si mateix, tindria que ser molt més fàcil i molt més àgil del que és que fa que això no es pugui tirar endavant. Hi haurien dos basants importants. Una, aquesta, que seria la facilitat, aquesta entrada en el món empresarial d'aquesta gent, i l'altra, que també seria molt important, seria crear una xarxa de genercies entre totes les diferents persones que poguessin estar interessats en aquests projectes nous, perquè, a vegades, aglutinant-se d'alguna manera, es podrien fer projectes que indigualment costen de dues termes i, col·lectivament, ajuntant dos, tres, quatre persones que es poguessin complementar seria molt més fàcil de donar sortida a aquesta gent. Amb emprenedors, com se diguéssim, amb gent que ja fa temps que té un negoci consolidat? És que jo he dit abans que són dos basants diferents. Una cosa és facilitar aquells que ja hi són. Que hagin de començar? Que els que hi hagi són, que no tinguin que tancar, i, sobretot, d'altra banda, tots aquells que, si volen incorporar, que s'hi puguin incorporar. En aquests moments, l'Ajuntament té els mitjans, té locals pràcticament desocupats, purits, des de Provença, que se'ls hi tenen que donar alguna sortida i costa de trobar-li sortida en el mercat immobiliari, perquè n'hi ha molta oferta i poca demanda. Aleshores, mitjançant els locals, els ajuts, que sigui fàcil acompanyar a tota aquella gent que es vulgui muntar de nou en diferents àmbits. Com tu ho hagués dit abans, les dades d'atur tornen a ser alarmants, com sempre, senjús estem una mica per sota, però, percentualment, va creixent en paral·lel. El que passa és que també és cert que tenim un aturat a senjús, que tipològicament és diferent de la majoria de l'aturat que hi ha al nostre entorn, i a l'instrument de nosos senjús tenim molt aturat amb una formació superior a la mitjana dels aturats de resta d'abrovícies. Això vol dir que fomentaríem bastant la creació de noves empreses, dels llocs de treball d'un àmbit que no és el purament de baixa qualificació, sinó justament, doncs és qualificat, però que se'ls hi fa molt, colla'm un, muntar una empresa. Doncs s'ha de fer el reculsament que tota aquella gent en preparació, moltes regades de tipus serveis, doncs ajudals i a muntar aquella empresa, perquè puguin sortir endavant i realitzar-se com a professionals que són. A mi, a mi també, són també sovint amants d'experiència, o gent que acaba d'acabar els estudis, perquè també, doncs, justament, que són aturats, possiblement, hi ha aquest perfil senjús, justament. Sí, és un perfil qualificat en tots els aspectes. Des de joves qualificats a formació, gent gran en molta formació empresarial que ja està rejubilats, o que s'han trobat, per desgràcia, amb unes prejubilacions d'aquestes gent en formació, molts anys d'empresa, que, quan sobrepasse la barra dels 50 anys, els és molt difícil de poder accedir. Probablement aquesta gent, molts d'ells, si se'ls localitzessis els truquers, estarien encantats de donar un assessorament a tots aquells nous emprenedors que puguin llançar una empresa. És aprofitar, doncs, tenim gent jove qualificada, gent gran qualificada en la bona empresarial, o no té feina, ho està prejubilat, i els encantaria de donar un cop de mà. Juntar això amb més espais disponibles per part de l'Ajuntament es podria crear una bona borsa d'empreses del futur. Per tant, ja feien el perfecte, també, des de l'Ajuntament, en aquest sentit. I tant, jo crec que molt en aquesta àrea. Doncs és un altre dels temes que passa per la actualitat senjustenca. Avui hem parlat amb Lloren Ray, si guaran del ple de dijous passat, però també hem volgut parlar d'altres qüestions vinculades amb el municipi. Moltes gràcies, Lloren, i tornem. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos. Bona nit. Un minut i un quart de 12 del matí. Aquest cap de setmana ha de tornar a Sant Just, una de les tradicions més arrelades al poble, que són les cantades de Caramelles. Dissabte diumenge, el cor L'Opom de Flors anirà pels carrers del municipi cantant Caramelles amb diferents parades per diferents punts de Sant Just. En Jordi Ullé, la direcció, em ve guanyar acompanyant a l'acordió i també amb la gent que, si vulgui, faci aquesta hora en parlem amb el president del cor L'Opom de Flors, Robert Santacana, molt bon dia. I també amb en Jordi Ferras, col·laborador d'aquí del Just a la Fusta, i també cantar era del cor L'Opom de Flors. Bon dia. Hola, bon dia. Una tradició que fa molts anys, s'en Just que es fa, almenys des del cor L'Opom de Flors, quant temps fa que es canta? A principi, des de la fundació del Pom de Flors, que havia triat frases en 30 anys, que s'està fundat, que s'està fent el de les Caramelles. A part del Pom de Flors, jo me'n recordo que quan anàvem a les escoles Núria, els nens ja sortíem a cantar Caramelles pel poble, i després també fèiem l'excursió. O sigui que la transició de Caramelles és molt arrelat. Jo crec que ara, a la pena, que s'està estant molt a nivell de Catalunya, perquè vaig a fer el mateix diumenge de Pascua, i per a l'excursió modernes, que hi ha hagut seplaçat, i es fa el diumenge següent, que és les pesquetes. Aquí s'en Just ja tenim això, també. Aquí ja tenim acostumat, perquè... Aquí ja som així, perquè si no per Pascua, aquí no queda ningú. I en tot cas, serà dissabte i diumenge, no? Sí, dissabte i diumenge. Està al dematí i diumenge al dematí. Un recorregut que començarà a ensenyar a prop del mercat, i que després té... No sé quantes parades es deuen fer al diumenge. En principi són 7 cantades, el dissabte i la cantada és el diumenge. Tinguo que fer un petit canvi, perquè tenim una cantada al dissabte, la verge dels dolors, i l'antigua que ha canviat pel diumenge, perquè normalment les cantades es fan en llocs on la gent ens ho ha demanat de sempre, i hem intentat, dins de Sant Just, expandir-nos una mica el que és la part més nova de Sant Just, i com que no he tingut massa èxit, al final, amb el que vaig sempre, amb els llocs on podem tindre més concurrencia, que hi hagi més gent i que puguem, almenys, fer una mica de caliu entre tota la població. Llavors, els llocs que nosaltres anem, o sigui, el dissabte comencem, el carrer Bonavista, davant de la pastilla de Cel·les, que aquests són sempre ens han sigut col·laboradors de sempre, dins del municipal, que anem a cantar com podem, dins del mercat, i hi ha gent que ens escolta, dins del mercat mateix, no fa el mercat, sinó dins del mercat. Dins del mercat mateix, no sé com es posem. És una mica difícil, però uns venen peix, els altres venen carn i nosaltres cantant. O sigui, allà és una barreja. Una barreja, exacte. Després sortem en el Superalena, que també aquests des de sempre ens han sigut col·laboradors amb el cor, i sempre anem a cantar allà. La plaça Can Prisciós, el dissabte, la plaça Can Prisciós també fem una cantada, i llavors ja ens anem a dos llocs, que en principi són llocs que és més una cosa entrenyable, perquè són dos ex-cantalles de tota la vida, dos ex-presidents del cor, que en aquests moments estan malalts. I aportem uns dos anys que els anem a fer una cantada a casa seva. Per tant, és un punt molt emotiu, no? Sí, és un punt molt emotiu, no? Un punt nostre, que són dos ex-presidents i estan malaltons, doncs anem cap allà. I el dissabte acabem amb una cantada, Miquel Reberté, davant de la perruqueriana, davant de les fotocòpies, que ja que no molestem, perquè si tallem el carrer també ens peguen, llavors intentem tallar els mínims carrers possibles per poder cantar. Clar, hem de comptar que som entre cantalles i acordeonistes, ens en anem sobres, uns 38 persones que... molt ben considerades. Perquè el cor de la bomba de Flotser és un cordó, m'has de dir que... De tota la vida ha sigut menys una... uns èpoques que va fallar, llavors es van comprometre una mica en valoració enringorera, perquè llavors el mestre que teníem avall, que era el mestre Coll, va començar a impulsar i recuperar les caramelles d'aquelles èpoques molt difícils que hi havia, però es van tornar a recuperar i els cantaven els homes del cor del feu. Al final hem quedat sempre que els cals de clave, que és la filosofia que tenim nosaltres, és dels cals de clave. Doncs sembla que deia que entaven les dones d'oci. Sí, sí, les caramelles aquelles dels anys 50, els 6 que entaven, va ser una època d'època una mica difícil, que el cor era difícil de hierar, però portem ja molts anys així, i la filosofia al cor sempre ha sigut la que teníem en Josep Ansel clave, que eren els homes treballadors. Veus masculines. Ara que ara treballadors ja som... La mitjana d'edat és alta, no? El cor, la bonda de plors? Sí, de 70. Està fent una campanya per si algú s'anima i algú que ens senti té ganes de vindre a cantar. Només ens aixem els divendres, una hora i mitja. Jo crec que si algú té ganes de vindre a cantar i cantar cançons de clave, això que ara ens estem fent unes cançons una miqueta més així, però el nostre sempre ha sigut cantar cançons de clave, que pràcticament hi ha molt poca gent que les canti, molt difícils, i amb veus d'homes és el que costa. I en el cas de les cramelles, suposo que qui passi dissabte diumenge per algun d'aquests punts són cançons conegudes, algunes, no? Suposo que alguna gent pot afegir-se d'alguna manera o altra, ni que sigui per d'escoltar-nos... De cantar, escoltar-nos. Però vull dir que ho reconeixeran fàcilment, potser. Hi ha cançons que sí, i a cançons que no, perquè normalment ara s'estrenarem una cançó que és de Pasqua, que és d'un compositor de sardanes de Figueres. Aquesta l'estrenarem. També tenim una altra cançó que acabem d'estrenar l'any passat. Aquest any, si tot deu bé, m'ha estat ensenyant el New York del fraction altre. Ah, sí? Ah, molt bé, doncs. També t'endrem cantar-la. Per tant, hi ha varietat. Hi ha una mica de varietat per fer una mica, perquè així la gent també ens coneixi. També volem, al principi, encantar la fascinació, també que l'han passat també la vam estrenar i la vam encantar. Després hi ha alguna manera, les típiques del meu avi també, perquè són cançons més conegudes, que la gent que et pugui escoltar, les pugui cantar. Sí, una manera. Per tant, varietat també, és a dir... T'he intentat fer varietat, és a dir que anar a cantar caramelles amb les cançons de clave és molt difícil. Clar, clar. Perquè no són cançons per cantar caramelles. És més greu per un concert. Quan anem a un concert, és per un concert. Per tant, per cantar pel carrer, suposo que és una altra història, no? Clar, jo crec... Hi ha, en fait, 7 cançons. Som gent gran, 50 d'aquestes, i és una mica pesat. Ara, ara, ara, ara, en un concert, per exemple, és amb un poc sotancat, que les cantes 3 o 4 d'aquestes, o 5, i llavors s'acaba aquí. És una altra història. De fet, de un idó, no, aleshores, que us passeu cantant, 17 i diumenge, perquè si són 7 parades i... Doncs mira, quants cançons són per parada? 3 cançons, depèn. Comencem a 2, 4, 12. I acabem a 2, 4, 2. 3 hores, ben bé, doncs... I després, caminant, saps? Clar, clar, per això m'imagino que diumenge a la tarda convé el repòs, no de alguna manera. El diumenge, per això, fem el dinar de germà, no, i llavors ens ajuntem tots a la Teneu, que és l'última cantada, que ja sí que està convidat tothom, que vulgui entrar perquè la Teneu estarà bé. Llavors, allà farem la última cantada, i llavors nosaltres ens quedem a dinar tots junts. I abans parlàvem amb a Carles, que potser dissabte podria ploure, si plou, què passa? En parelles, en parelles. Es fa igualment això? Home, si plories molt, no, però... Allò, pujant, en parelles ho tenim igualment. D'aquests dies, d'acord. Ja hem cantat en parelles. Home, suposo que l'abril, una cosa o altra... És menys agraït, és menys agraït. Però no és maco. En tot cas, exacte. I poder-ho... I que la gent es pugui escoltar i estigui content amb les tradicions. I un projecte, també, el que he d'acompanyar a Ferras, que ens falta gent. I si poguéssim vindre gent jove, amb els braços oberts, els agafaríem. És difícil, també, perquè d'algun cop que hem parlat amb diferents cors, de qui són just, o altres cors, el que sempre ens diuen els cors és que falten nois de la qual que sigui. Per tant, suposo que en aquest cas, que més a més només són homes, encara té aquest punt de dificultat a l'hora de captar... Els homes tenen molta dificultat, perquè si difícils amb el feu, hi ha, per exemple, tres vegades més dones com es. Sí, sí. En la que hi hagi més tendència per parlar de les dones, a l'hora de cantar. A l'hora de cantar, a l'hora de més. Els homes som una mica molt collins. O surt una colla de molta gent que, de vegades, suposo que és el que dona... És difícil, perquè aquests concepts que hem fet nosaltres, aquests dies que hem anat, per exemple, Sant Joan d'Espièl, els corals que havien, totes eren mixtes. Hi ha homes sols, no n'hi ha gaire. Hi ha poques, no? Hi ha molt poques. Hi ha més de dones, potser que no... Si s'ajunten, sí. O sigui, hem de pensar que l'any passat vam anar a cantar al Palau de la Música la primera trobada de corals d'homes de Catalunya. I abans es van convidar a nosaltres com a corals d'homes, perquè les altres corals que hi havia eren d'homes, però eren de 3 o 4 corals que es van ajuntar i vam fer una coral. Clar. Llavors, corals sola, sola, n'hi ha poques. Hi ha poques, no? Els homes són molt reduïts. I quan es diuen... Sí, sí. Homes, que sorprenent, quants sou ara el cor de la pom de flors? El que t'hi he dit abans, som uns 36. Tindrem el mestre, som uns 35. Home, està bé, de número, vull dir, que... Està bé, puntant el mestre i les cantaires, les cantaires, ja hem de ser uns 33, recordis. Més a més, estem parlant d'aquestes caramilles que es canten aquest cap de setmana. Robert Santacana, que és president des d'aquest any, ara fa més o menys un any. Ja ho havia sigut, eh? O sigui, torna el càrrec, per tant. No és una càrrec enganxat, no és una càrrec. Per què ningú vol ser-ho, saps? Clar, clar. I és una cosa que... De què s'ha d'encarregar el president del cor, la pom de flors, per exemple? Tu fan els altres, tu fan els càrrecs, tu fan els altres... Dona la cara. Exactament. Les entrevistes... Això l'hem enganxat, perquè tenia... Si no, no hagués vingut. Esclar, és una mica de portadeu, no també, suposo. A mi jo, jo a mi em he fet el secretari, ja porto 8 anys sense secretari, ho vaig fer amb el 125 aniversari, també, ja he continuat i m'ho enganxa tot, a mi, jo no tinc gana. Suposo que també ho porteu molt per la maia, són molts anys davant de tot plegat. 60 anys, farà que canta el cor. Per tant, jo era que pot ser un bon president, vull dir, ben dignat. És la meitat del cor, la meitat de vida del cor. De fet, si el cor té 125, 130, una mica menys. Encara no arriba la meitat. No, no, no. És que ja és una mica de treballet. Estàvem de conservar. El 130 aniversari és l'any que ve? No, encara no. Ara vam fer el 125, el 2009, o sigui... Encara queda, encara queda. Bueno, jo ja he estat el 125 i m'ha fet... Com m'ha fet el 2009? Doncs sí, encara ve. Jo ja he estat el 100 anys. El 100 anys ja cantava. I el 125 també. Déu-n'hi-do, per tant, són unes quantes festes... Ara el 150 hem fet arribar-hi. Sí, queda una mica lluny, a veure si som tots plegats, en tot cas... No, però jo espero que sí que arribarem, home. Com l'acord, la pom de flors, segur que continuem fent també. Doncs aquestes caramilles que podrem veure aquest dissabte i aquest diumenge, a partir de dos quarts d'onze i fins a dos quarts de dues, per diferents punts del centre del poble, per tant, hi haurà l'oportunitat de veure-us. Recordar-te que el diumenge, com a mínim, a les 12 estrem aquí a la plaça Berdeguer, per si algú vol estar aquí, a part de la teneu que és on la gent pot fer el vermut o així, però a les 12 estrem aquí a l'Ajuntament, a demà de la plaça Berdeguer, quan surti la gent de missa, i aquí es farà tota la cantada. Un moment on s'acumula bastanta gent, segurament. Hi ha més gent dissabte, diumenge que dissabte, o depèn de l'any, això? El dissabte també surt més gent a comprar, potser també hi ha moviment, no? És que ja estem a Sant Just, i Sant Just ja ho sabem com més. És especial. És molt especial. Sembla el dissabte la gent el anar a comprar molta més. I al voltament sembla que hi ha més gent al dissabte que al diumenge. Sí, tot el que és a la plaça, allà al mercat, allà es acumula gent i hi ha molta gent. Hi ha més vida que arriba una vista. Per això és el dissabte, és l'únic lloc més important que anem a cantar. Al diumenge, l'únic lloc que tenim més, anem a la plaça Maragall, que va sempre el primer que anàvem a cantar, ja portem uns 5 anys que l'hem canviat, i és el segon, el penúltim lloc que anem a cantar, perquè ara hi ha molta més gent a la plaça Maragall. Per tant, doncs... El dissabte, el diumenge també anem al centre milenari, la llar del nostre senyor Jordes. Si el anem a despertar. Allà ens hem aclarit... O que anem a la 2.4.11 i els despertem. A la sala, però em sembla molt clau, a davant de la pastelleria, trilla. Que també, segurament, hi ha qui potser va a comprar el pa, o un pastís pel diumenge, que també està pensat suposo que funciona. Allà hi anem de sempre. Llavors també anem al verge dels Dolors, plaça Maragall i l'Ajuntament, verge dels Dolors, la plaça Maragall i la tenem. Que és on feu el dinar de germà, no? Per tant, doncs s'acaba allà mateix. S'acaba allà. Doncs, ara aquest cap de setmana, la veritat per veure les caramelles que cantarà el corlobom de Flosa. Avui n'hem parlat amb el president Robert Santa Cana i amb el secretari, que abans l'hem presentat només com a cantaire. I ara hem sabut ens que també secretari Jordi Ferraz. Moltes gràcies a tots dos i que vagi molt bé. Moltes gràcies a tots dos. Adéu, bon dia. Bona tarda. Benvinguts. Passa 12 minuts de les 11. Aquesta ara parlem d'actualitat Sant Justenca. L'alcalde de Sant Just, Jordi Perpinyà, molt bon dia. Bon dia, com estem? Ara feia dies que no parlavem. La setmana passada hi va haver ple municipal. Que va ser dijous per tant l'endemà era festa. I avui de una manera també recollirem una mica la informació que es va tractar tot i que va ser menys que en altres sessions planàries. Per tant, doncs tenim altres qüestions. Comencem, però, pel ple, que, de fet, que hi ha dijous Sant. Va ser cur? Va ser molt cur. En va ser molt cur Tot рекes. Va quedar en dijous Sant. I s'haéd parlat també o s'ha comentat de la decisió en què es decideix mantenir en aquest dijous. No sé si s'ha rebut alguna crítica i si tothom ja estava d'acord. També vam faltar alguns regidors en alguns membres d'alguna oposició. Jo no em vaig plantejar per què retirar el ple. És a dir, el Sant Just és un dia laborable i, per tant, el nostre reglament diu que ha de ser aquest dijous i, per tant, si és laborable, els regidors i regidores han de treballar. Per tant, no sé qui pot arribar a pensar que no es faci el ple. El meu cap no ho va pensar mai, no? Una cosa és que el fessis divendre, s'han o dissabte, o d'un dijous que es treballa senjús, perquè no els regidors també han de treballar a la set de la tarda. Llavors, el fet que passaves que justament a l'Ajuntament el servei és més mínim amb un altre dia. No, però això és un altre debat. És a dir, una cosa és que es faci el ple on es faci el ple, i l'altra és que hi havia serveis mínims per un acord, diguem, amb el comitè de personal, precisament per la llei que han vingut, doncs, onades també per l'Estat, etcètera, i hi havia serveis mínims. Aquí sí que ha de reconèixer que segurament eren massa mínims aquests serveis, perquè l'oficina d'atenció va tenir, en un moment determinat, una punta d'8, 9, 10 persones esperant. Bé, tampoc és que sigui molt, però segurament sempre aprens d'aquests aconteixements, i aleshores és molt possible que, si tot res ha passat, aquests serveis mínims serien mínim més una mica més. Però això és una altra cosa, això és una altra cosa. Doncs això és el que fa a la data concreta d'aquest ple del mes de març, últim dijous del mes de març, i d'altra banda, que no hi van haver tant de temes, un d'ells servia per exemple, però de fet tampoc no generava debat que era l'aprovació de com es va tancar el pressupost del 2012, i d'altra banda també l'acceptació de l'aportació de la Generalitat vinculada amb el tema de les escoles Bressol, que també ja se sabia, si no m'equivoco, la quantitat que s'havia d'arrebre en aquest sentit. Jo crec que són el primer punt que ha extractat el pressupost, el tancament del pressupost de l'exercici anterior, que és una bona notícia, i confirmar una mica aquest taranà i aquesta manera entèn de les finances municipals que té el Govern Municipal, és si es va tancar en positiu a l'entorn de 120.000 euros, és una xifra que ve, vol dir que tens aquests diners per destinar-los en el pressupost del 2013, i tots aquests números que siguin superiors a zero, jo crec que és una bona notícia, perquè costa tot molt en aquests moments, li costa una família, li costa una empresa, i li costa l'Ajuntament de Sant Just, que està patint, com totes les cases i totes les empreses, una situació econòmica complicada, però que enfermesa, i perquè existeix un municipi que resisteix d'alguna manera amb dificultats, però resisteix, fa que l'Ajuntament pugui tancar amb aquest superàvit. Dic que el mateix passa amb l'empresa municipal promunse, que ha tancat també amb un superàvit important, més de 1 milió d'euros per següent consecutiu, i també proeixa amb una quantitat molt petita, si no recordo malament, de 20.000 euros. Per tant, és un tancament que estem satisfets i que hem de continuar treballant amb aquesta línia. Respecte a l'escola Bressol, home, queixar-se, perquè les aportacions de la Generalitat han baixat espectacularment, reconeix que la situació de la Generalitat és complicada, evidentment, no té sentit que digués una altra cosa, però també és cert que aquells que tenen les competències han d'anar sumint les seves competències, i en aquest cas l'Ajuntament de Sant Just està fent front a una despesa molt important de l'escola Bressol, que ara la Generalitat ha disminuït de forma espectacular la seva aportació, i això fa que tinguis dos camins, un, o ho poses en el pressupost municipal i tu carregues a la despesa o bé li carregues a les famílies que van a l'escola. Nosaltres vam optar com pocs municipis de Catalunya, perquè això ha passat a tot arreu, perquè si és el mateix pressupost municipal que ho aguantés, i que no demanar-li pràcticament res més, si no recordo un punt per sobre de l'IPC, aquesta baixa espectacular aportació, si t'havia sentit que incorporar aquesta baixa al rebut dels pares i les mares de l'escola Bressol, jo crec que això era inviable, és espectacular, a l'augment. El que hem fet, doncs, és aguantar-lo en el pressupost. I el fet que s'accepti ara, suposo que també és perquè arriba més tard l'aportació. Bé, perquè s'acompanyi i es confunciona, es fa un company amb la Generalitat, tot és molt lent a l'administració en moltes ocasions, i, finalment, aquesta aportació arriba, s'ha de acceptar pel ple i tot es complica. D'altra banda, també, és a presentar una mússil, a presentar el grup d'initiativa vinculada amb el medi ambient, la prevenció de residus, i també amb la relació amb BQM, aquesta empresa que anem sentit del Barla, doncs, a randa la campanya, l'última campanya d'en Bas. Està molt bé estar amb aquesta campanya. En parlarem també la setmana que ve amb el regidor del medi ambient, Pedro Ríols, però una emoció que va entrar, que es va aprovar... Es va aprovar, amb àmplia majoria, dir que aviamen estaven preocupats d'aquesta disminució d'aportació que pot haver-hi cap a l'administració, i s'exigia que es negocii bé i que aquest contracte continuïs les mateixes condicions, i que, per tant, no torni a haver-hi una altra sorpresa per l'administració local. Penso que si el company Ríols l'entrevisteu d'aquí uns dies, doncs, escolta'm, que això ho coneix en molt de detall, i és un defensor d'aquests temes, ho pot explicar-ho amb més amplitud. Pararem, doncs, dilluns, amb ell. D'altra banda, també, parlant d'actualitat senyostén, que d'hi març vam parlar amb el portaveu de Convergència, Onio Llorens-Rey, i, a l'hora de parlar, doncs, de la situació, també, del municipi, vam parlar del programa Pofi, que vam parlar també de fer una cosa d'un mes, que és quan es va començar a jugar aquí al municipi, aquest programa, doncs, en què l'Ajuntament financia la maïtat del sou dels treballadors natur contractats per empreses del municipi durant el primer mig any, i Arlanda Duplagat va tornar a reclamar la finestreta única a l'hora de poder crear empreses del municipi, i, doncs, d'alguna manera, deia que n'havia parlat d'altres vegades ja amb el govern senyostén, però que se li deia que això s'estava preparant, però que no acabava d'arribar mai. Bé, hem fet bastants passos. Jo estic d'acord amb la filosofia que té el portaveu de Convergència. A més, faltaria d'anar agilitzant i facilitant, i que quan realment una empresa d'aquí tingui un referent i correm tots plegats, perquè, doncs, sempre hauries de fer-ho així, però ara més que mai, perquè, doncs, encara hi ha menys persones que es llencen a muntar una empresa o un comerç. En aquests moments tenim dos referents clars, un que és una persona de promoció econòmica que fa l'acompanyament i, després, l'ingeniem municipal. O sigui, ho hem centralitzat a dues persones. Jo crec que això de parlar de finestra etadúnica visc com un lloc que la gent ve allà només. Doncs bé, físicament pot ser espectacular, però hem de veure si hem avançat amb això. Hi ha dos referents i hem agilitzat bastant, no? Però sí, insisteixo, que són temes que s'han d'amillorar, que segurament hem de buscar encara referents molt més puntuals, perquè, insisteixo, això comparteix un vell. I, a veure, no estaria d'acord que no s'ha fet res. Jo crec que s'ha fet bastant en els últims temps. Hi ha, en aquests moments, dues persones i la prova està que la majoria d'empreses que han vingut darrerament, que, per cert, a l'any passat s'han creat 52 empreses noves, és una bona notícia, respecte al 2011. N'han tancat també per això? Exacte. I han tancat 28, que això és la mala notícia. Però el valor absolut és positiu. De qual cosa han tancat més que el 2011, però s'han generat més empreses que el 2011. I, també, que, darrerament, personalment, i també els companys del govern, hem rebut diferents grups empresariales que, en alguns d'ells, han tramitat coses a l'Ajuntament amb la intenció de fer inversions importants al municipi. Jo diria que aquestes intencions i algunes hi ha concretes, jo dic passades per registre, doncs jo crec que són coses positives, perquè fa uns mesos no m'atrevia a dir que això pogués passar. Per tant, quan hi ha grups que la suma de tot això, doncs estem parlant de xifres molt, molt importants de milions d'euros, penses que, segurament, aquesta gent sap que aquestes inversions poden ser viable i que puguin ejecutar-se amb unes certes garanties perquè ningú els juga els seus diners sense pensar que hi ha una certes garanties. Per tant, jo diria que són notícies positives que m'agradaria pensar que són tendències. Els brotes verdes no ho sé, però que siguin tendències. Si això no passava fa 6 o 8 o 10 mesos, suposo que jo puc parlar de Sant Just. No vull parlar d'on altres coses perquè no les conec, ens sembla que no hi ha prudència, però a Sant Just en aquests moments, aquesta notícia de més empreses que el 2011 i les accions de grups... Volem fer això, espero i decidjo que canviin tendències perquè potser n'hi ha prou de tot això. Hi ha molta gent platint. Per instal·lar-se de cara a aquest any? Sí, o per aprovar planejaments, que modifiquin substancialment això i per tant generar una riquesa, llocs de treball i la suma de moltes coses, algunes per implantar-se i altres per reconvertir aquests espais de facilitat d'ussos i que no només es centri en un ús determinat. Això no passava fa un any. I en el cas de les empreses que han tancat, hi ha alguna característica general? Bé, principalment són activitats comercials. Això és veritat que el comerç és potent a Sant Just, però pateix, és evident que pateix. El consum ha baixat de forma molt significativa. Jo estic en contra en aquests moments de seguint aquesta obsessió del control del déficit. Aquest control del despès o baixar el despès està portant en una situació dramàtica. No creixerà l'economia amb aquest camí. Hi ha ni a prou. Potser ja hem fet aquest esforç. No es pot fer més. Demanar des d'aquests micròfonos que estan molt lluny des d'Europa o fins a Madrid, que això definitivament s'acabi. Ara em volies preguntar segurament per uns habitatges de promuncer i ho lligaré després. El que ha passat és que no es pot fer més. No és el que ha passat. No és el que ha passat. No és el que ha passat. No és el que ha passat. En tot cas, abans d'anar a casa amb la promuncia, i lligat encara amb el tema laboral, és un tema que ja hem parlat altres vegades, però com que comença el període de formació dels 11 aturats de la llarga, podran treballar a la solidaritat, i això és el que ha passat. El que ha passat és que ens ha ajudat molt. Aquí tres allà, dos allà. Però, efectivament, està passant una cosa una altra vegada més, que des de l'administració que abans ens ajudava molt, el govern del país, això s'ha acabat espectacularment. Aquesta és una iniciativa puntual, i nosaltres conjuntament hem d'anar seguint fent iniciatives, ens ajudin o no ens ajudin. La forma significativa de l'atur de Sant Josep, en aquests moments, continuïn sent també, continuïn sent també el més baix de la comarca. Avui admirava el llistat precisament aquest matí, i veia que Sant Vicens del Sorts estava al 21%, Sant Boi al 20%, i Sant Josep gairebé al 10%. Però hem de continuar fent aquests esforços. Abans has posat un exemple molt significatiu, el que era el Pòfic, que és un nom molt divertit, però en el fons vol dir, va ser una reflexió molt interessant, de com entendre allò que no et deixen fer. Nosaltres volíem fer plans d'acupació, teníem els diners per fer plans d'acupació, però no ens deixaven fer plans d'acupació, el decret, diguem-ne, aquest famós del Rajoy de Madrid que diu, escolti, l'administració no contracti més que vostè, doncs fa déficit, no? I l'Ajuntament de Sant Just vol fer plans d'acupació, tenia els diners per fer-lo, i no els deixaven fer. Escolta, mira, està molt bé tot això que em manin, no? I quan també no tens capa de pensar, i aleshores li vam dir al sector empresarial, d'alguna manera, escolta'm, què et sembla fer això, no? Nosaltres et subvencionem el 50% del sou, com tu has dit, no de les cuotes de seguretat social, quan algunes vegades s'ha fet, del sou amb un límit de 600 euros i, com deies, també 6 mesos, hi ha hagut unes empreses que s'han acollit, eren empreses que estaven dubtoses de fer-ho, jo crec que hem encertat, els costava prendre la decisió i aquest ajut mensual per contractar aquesta persona i a més a més veig tenir l'oportunitat de conèixer-los, aquestes persones que els han contractat a les empreses i estic convençut que hem encertat de qual cosa, i això genera una idea i una voluntat de que tingui continuïtat. El veurem l'evoluació final d'aquests 6 mesos, tot just ha començat ara, però si això acaba com ha començat, és molt possible que hi tornem, malgrat, ens hi prohibeixin fer, però ens ocupem, ja els farem amb el sector privat, que no es preocupi ningú, que intentarem seguir fent aquests llocs, que és evident que no soluciona la vida d'una família, però és evident que ajuda durant 6 mesos a una família. Doncs una bona notícia, i d'altra banda, ara sí que parlem d'aquesta promoció que parlàvem amb aquests habitatges de Mas Lluís, del que ha revivit a ta part, recordem doncs que és una promoció que s'havia de sortejar, vull dir que no estan adjudicats a aquests habitatges, el mes de gener, sinó que equivoco, i que es va cancel·lar tot plegat, doncs, perquè l'acord que es tenia amb... No, era el final de febrer, final de febrer, sinó recordament el primer, si, final de febrer, sí. Doncs l'acord que es tenia amb l'entitat bancària, que era bànquia, doncs, per raons que venien directament des de Brussel·les, es va haver de trencar aquest acord entre... Bé, això, personalment, estic molt indignat, i tothom que ara m'escolti, no? Perquè, clar, l'ajuntament està sanejat, tant que amb positiu, però amb un sa tant que amb positiu, i són, diguem-ne, organitzacions sòlides, no? Tens ganes de fer més habitatge públic. Hi ha una necessitat. Tens els compradors que s'apunten. 54 habitatges apunten més de 70 persones. I vols ajudar també a fer habitatge, evidentment, però vols ajudar també que es mogui modestament l'economia. Perquè això és moure l'economia, és a dir, construir aquest bloc d'habitatges, doncs, home, facilites l'habitatge a molta gent, a aquestes famílies, però, a més a més, aquí hi ha una feina a fer. I ara hi ha un constructor, hi ha la gent que fa els vidres, l'espusta, etcètera, etcètera. I això no podem fer-ho. No podem fer-ho, resulta en aquests moments, perquè no hi ha cap anteat bancària, que pels seus problemes inters, absolutament així, pels seus inconvenients, per la seva situació, doncs, les comissions de riscos i les ordres que li arriben de Brussel·les, etcètera, etcètera, doncs li marquen unes pautes de minimitzar el recurs acrèdit al sector públic. Bé, què vol dir això? Que estem en una situació complicada per tirar endavant aquesta promoció. Jo et diria que si m'ho diguessis la setmana que ve, et diria que estem més a prop de deixar-ho córrer que de continuar. Perquè només hi havia un banc en aquests moments que ha fet un esforç considerable, que fins i tot semblava que signava en promunse el crèdit aquest, evidentment també amb l'Ajuntament al costat, i això s'ha referat en les últimes hores. Per tant, indignat, perquè què més cal fer o que tenir de cara, que tinguis la voluntat de fer habitatge, que més a més hi hagi persones que s'han apuntat, que promunsa tanquim positiu, que l'Ajuntament tanquim positiu, és a dir, què més falta que aquest país o que el sector bancari digui, escolti, vingui, hi ha una persona, o en aquest cas un ajuntament, que té una iniciativa i vol fer això, i no l'acompanyen, no? Si l'economia no ve acompanyada per un sector bancari fort i que s'arriesga, en sentit comú no aixecarem l'economia, de cap de les maneres. Perquè abans si l'economia ara vegi un sector bancari, diguem-ne que l'acompanyi, i en aquests moments, malgrat he de dir que és veritat que si mires una any enrere el sector bancari pot estar millor, encara no dona el crèdit necessari per aquestes iniciatives o d'altres, perquè que si cada setmana o cada quinze dies visito empreses de Sant Just i molts comentaris és això també. Jo amb les mateixes condicions és que em costa que em renobin la pòlissa, o em costa que em donguin això. Per tant, suposo que tampoc canviaré el món des d'aquí amb el sector bancari, però em costa entendre que en aquests moments promunso l'Ajuntament de Sant Just no disposi d'aquest crèdit d'una operació a l'entorn de 5 milions d'euros, absolutament assumible, i que tinguem dificultats per oferir aquests habitatges de lloguer i per ajudar modestament el moviment de l'economia local. No fa gaire bona pinta de què depèn de la decisió final. Bé, depèn de que suposo de mi mateix l'equip de govern que no podem esperar més. És a dir, si en una setmana aquesta entitat no confirma definitivament el sí i signem un document, jo crec que li hem d'explicar aquestes persones que s'han apuntat, que no ho vam fer al sorteig, al sorteig expressament, perquè jo intuïa que podia haver-hi una dificultat important i encertat d'alguna manera, però encara confio en aquesta setmana si alguns veïns que han d'aquests que han fet la solució dir-li que seguirien treballant intensament i mateix en parlàvem. Jo mateix en parlava d'això, però està fred. Doncs acabarem de parlar també la setmana que ve o quan es prengui alguna decisió en camió altra. D'altra banda, aquesta setmana també hem començat més d'abril, hem començat tercer trimestre i per tant també, com s'havia anunciat, ha començat l'activitat normal habitual a l'edifici de les escoles. Per tant, que s'inagorarà oficialment a 26 d'abril, però hi ha l'activitat que hi haurà normalment. Ja està en marxa, no sé si ha tingut ocasió de passar i si sap com s'està vivint tot plegat. Bé, ens fa molta il·lusió aquest equipament, ens fa molta il·lusió perquè aquests dies que ha començat té molta vida. Hem generat una il·lusió, de fet, insisteixo, perquè els col·lectius educatius, musicals i les entitats que van allà, s'ho estan fent seu, a vegades hi ha aquest plus de ganes d'ocupar aquest edifici, aquest equipament. I amb consta que existeix, n'he parlat amb ells, he tingut locació també d'entregar les claus d'aquesta manera simbòlica. I jo crec que per Sant Jordi tota la població veurà una obra que ha quedat molt bé, realment magnífica, i que ho aprofitaran, evidentment, el servei local de català, l'escola permanent d'adults, i també els teves musiques en Justo Lià, entre altres, però que està obert, perquè té diferents espais diguem de públics, oberts a tota la població i les entitats per fer coses allà. Jo crec que és un centre educatiu d'aquesta filosofia, de donar formació més enllà de les formacions obligatòries, i escolta, hi ha gent de la societat que vol fer coses voluntàriament, altres que volen treure alguns títols, és veritat, i tot això fa que tinguem un centre potent educatiu amb aquest acompanyament d'entendre la formació al llarg de tota la vida. Això en parlàvem ja fa molts anys, amb l'antiga regidora Costi Rubio, de què teníem que posar allà, l'escola Montserrat, i efectivament al final d'uns quants anys veus fer-se realitat quan pensaves, quan dibuixaves o quan fes un programa funcional d'un centre. Penseu que els que tenim responsats de govern ens costa molt veure des que comença una idea fins que la veus feta passen molts anys. Per tant, estem veient el final, o ja l'hem vist aquests dies i la població ho podrà veure per Sant Jordi, el final de molts anys de pensar, de què hi farem, com ho farem, qui pot anar i qui se'n pot beneficiar. També es manté de fet aquest claustro originari que, en principi... El claustro és magnífic. Es podrà fer servir per a l'emlegi d'activitats públiques de petit format, com per exemple? Bé, es pot fer xerrades, es pot fer activitats, van fer també literàries en un moment determinat, musicals, obres de teatre petit format, concerts també, és un lloc magnífic que hi ha un sector de la població que té el cap, però jo crec que quan el vegi per Sant Jordi la gran majoria restaurada més a més fa molt de goig. D'altra banda, aquesta inauguració que serà en el marc de Sant Jordi, un Sant Jordi que, com sempre, serà molt intens, amb moltes activitats, per exemple, una de les més destacades és aquesta que hem comentat, l'acte lliurament de les escoles, que també, d'inaure de les escoles, que coincidirà amb el lliurament dels premis de català, que també fan 25 anys, també no en senti literari la de la festa d'aniversari, el deseniversari. De la biblioteca. De la biblioteca, que serà amb una festa. I el canvi de nom, també important, doncs donar les sales de Can Ginestar per fer un homenatge a Isidore Consul. Si a mi, personalment, em fa molta il·lusió. El canvi de nom, si em permets, és batejar en honor i batejar, diguem-ne, en reconeixement d'una persona que editor, escritor, defensor de la llengua catalana i un amic com era l'Isidorn. Se'n fa difícil parlar d'ell, perquè compartíem coses a la muntanya, també no excursionista. I personalment, doncs, vam fer aquest oferiment a la família, va ser un moment emotiu, segurament com ara, i estic convençut que la població això ho recolza, ho entenc, i tindrem, diguem-ne, l'homenatge multitudinari a les golfes de Can Ginestar, que no es dirà ja golfes de Can Ginestar si no es dirà a sala Isidore Consul. Doncs un gran homenatge de Sant Just, que també es farà a la Mart d'aquest Sant Jordi, que aconseguirà també la presentació del llibre de Carme Riera, que vindrà a qui Sant Just a fer aquest homenatge. I ja aniré parlant, perquè encara estem ja a principis d'abril, però encara té una mica per Sant Jordi, per tant, doncs tindrem temps de parlar en detall, també de totes aquestes activitats programades. I només per acabar, en l'últim apunt, recordar-nos que s'està preparant aquest 13 turnets de Joan Petit, que també per Sant Jordi es farà aquesta presentació, però que està doblegat en marxa, no? Això és una moguda impressionant, eh? Totalment. Una moguda impressionant, jo crec que Sant Just està volcant a favor d'aquesta malaltia, de la mala ida, que és el càncer, especialment quan parles de càncer, doncs de nens petits, encara més. I això tots plegats fa que ens solidaritzem i que participem en aquestes activitats. Hi ha moltes empreses que estan col·laborant, moltes entitats que s'estan agocant, ajudar-nos i amb aquests actes programats que comencen també aquest abril, però hi ha un altre acte important que es concentrarà al mes de maig, amb la participació pràcticament del món del hockey, o que està impulsant el hockey i que en el complex de la bona ego viurem també una jornada esportiva interessant, no? Però que és la suma de totes aquestes activitats i jo deixem destacar la sensibilitat que hi ha. És a dir, he quedat... No he quedat parat perquè m'ho pensava que passaria, perquè se'n reaccionem correctament, no? Però que davant d'això ha hagut molta gent que diu, escolta, estem aquí. Estem aquí i reculsarem, evidentment, aquesta iniciativa de... van recaudar fons, principalment, i de lluitar contra el càncer de nens petits. Doncs també anirem parlant, moltes gràcies al cap de Sant Júior Pinyam, que vagi molt bé, bon dia. Molt bé, vosaltres.