Justa, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'Igòria. Està menjant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. La única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa rebuensiva com el que va passar a Islàndia. Ha posat l'últimisme on n'hi ha. El jutge no està al costat d'ells perquè ha de trobar una solució. Sí, i sí, que estigui davant. Si pels són els interessos de Sant Just. Sempre ha estat a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè ja veu, si es fa bé. Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Tot seguit us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrere la setmana a ràdio d'Esvern. I aquesta ara parlem d'activitats de Sant Jordi que comencen ja aquesta setmana. Per exemple, aquest dijous s'estrena l'exposició bestiari al celler de Can Genestà. I en parlem aquesta hora amb el Rafa Guillén, del drac de Sant Just. Molt bon dia, Rafa. Hola, bon dia. Una mostra que organizeu des del drac, directament? Des del drac i amb la col·laboració de la Federació Bastiari del Vajoragat. Per tant, entenem que si és una exposició de Bastiari, el que hi haurà és una representació d'alguna manera o altra de diferents bèsties de la comarca. Efectivament. De fet, són una relació de 30 bèsties que tenim a la comarca, sí. Déu-n'hi-do, per tant, 30 bèsties en una comarca que, a més o menys, és gairebé una barmonícipi. Sí, pràcticament tots els municipis del Vajoragat tenen representació de Bastiari, sí. Serà una exposició fotogràfica? De fet, són unes plafons fotogràfics en què, a part de la col·laboració de la bèstia, també es mostran les característiques tècniques com el pes, el material en què està fet aquesta bèstia, la indeconstrucció, els punts de foc, etcètera. Per tant, per fer una mica de repàs, d'inventari o algú que no els conegui, podria saber què és el que tenim, qui prop de casa, d'alguna manera o altra. Sí, efectivament, sí. El drac de Sant Just segurament és una de les més noves d'aquest conjunt de bèsties. Sí, a la part ara és la més nova que forma part de la federació, sí. El drac, de fet, va sorgir ara, no sé si m'equivocaria, però ara aquest any serà el 6 de cor refoc, i suposo que, a més o menys, ja ho tenies 6 o 7 anys, però no el drac de Sant Just? Sí, és el 6 de cor refoc, i l'entitat té 7 anys, però, de fet, el drac el va embatèjar a l'any 2008. Per tant, doncs, també, molt recent o plegat, però, amb prou trajectòria, hi ha alguns cor refocs i tot plegat. Com valoreu, doncs, aquesta experiència? Bé, molt positiva, molt positiva. Hem participat en moltíssims cor refocs d'arreu de Catalunya, i, bueno, especialment, els nostres voltants, els del Baix Llobregat, perquè, com són els faïns, és sempre més fàcil de poder-ho organitzar i així, i molt bé, molt bé, tot i que no. En aquesta exposició que podrem veure a partir d'aquest dijous, es podran veure totes les bèsties del Baix Llobregat i aquestes característiques, no sé si... ni alguna creus que podrà cridar més l'atenció o si cadascut té les seves peculiaritats. Bé, la veritat és que aquest món del Baix Llobregat és molt molt divers. No són tots iguals, ni molt menys. Hi ha bèsties metàl·lics o de la ferro, com a la fruta de Cormellà, que pesa dos mil quilos, i el nostre, que és un dragrifènio, que és un dragratià ben petit, que es porta per una persona i és de cibra vidre, n'hi ha altres de roba, com el de Sanfaliuri. Hi ha de moltes menes, de mans i formes, i és una mica el que fa per col·liar el món del Baix Llobregat. No són només drags, no? Per tant, el que podrem veure? No, no, no. El Consell de Bastiari agrupa tot el que són figures geomòrgiques, de, quantsevolment, o sigui, hi ha, de tot, hi ha drags, hi ha cucs, hi ha garces i seis, de tota mena de bèsties, sí, sí. Realment, la tradició que hi ha també no només a la comarca, sinó que a Catalunya, en tot el món del foc, és intensa, en lloc d'acabar-se aquestes i que tingui relleu generacional. Sí, la veritat és que sembla que sí, tant a la nostra comarca com a la resta, on, de fet, va néixer perquè la nostra comarca es va incorporar una mica més tard en el món del Baix Llobregat, però sí que arreu s'està impulsant. S'està impulsant i hi ha moltes iniciatives que estan començant ara, sí. I, coincidint, comptem amb aquesta exposició amb Sant Jordi i amb l'aniversari, tot plegat, perquè és el primer cop que es va fer aquest dissabte, es fa el 6é correfoc pels carrers de Sant Jos. Com serà aquest correfoc? Serà el 6é correfoc, com ho has dit, amb la facilitat que ara tenim, de l'he fet cinc prèviament, i també mantindrem el mateix recorregut que l'hem passat, ens va agradar força. Vam sentir totes les colles força còmodos. Quin recorregut era? El recorregut passa pel... comença a la plaça Barbaguer. Aviam si és exactament el nom dels carrers, que no me'l sé demanar, ara. Però, diguéssim, comença a la plaça Barbaguer, baixar fins a la Rambla, i arribar fins al casal de Joves. O en fem lances espinades, i ja s'acaba. A la plaça Barbaguer, el començament, fem una performance de foc, que l'hem passat, també es va començar a fer, però que aquest any s'ha potenciat força, ajudats pel grup de pastorets i el grup de dansa Tutuguri, i jo penso que pot ser un espectacle que aquest any pot estar força bé al començament. Quantes colles participaran al correfoc? Nosaltres hem convidat a 3, més la nostra 4, si són 4 drags. Bueno, de fet, no són drags, per fer una assa. És a la Sa Innocència de Vilassà. Però nosaltres som 3 colles que hem convidat més la nostra, i per altra banda, el grup de dimoni sapallums han convidat també a 2 o 3 colles més de diables. Clar. Déu-n'hi-do. Per tant, pot ser un correfoc bastant lluit. I, a més a més, llavors, això serà aquest dissabte, com deia, a partir de, suposo, quan es faci fosc, no m'imagino que serà a partir de... A les 9. A les 9 del despre, començarà a passar per darrere. I suposo, no sé si ara ja, que és la 6a vegada, la gent de Sant Just s'anima més a venir, si heu notat alguna evolució pel que fa a la gent que hi era públic. Bé, la veritat és que el primer s'anys la gent s'ho mirava més de lluny, i m'agradaria fer que la gent va participar, tot el poble va coneixent el que és més el correfoc, els comerços es protegeixen, ens ajuden, bueno, la gent comença a participar, la gent ja ho espera, i bé, jo crec que sí que amb aquests 5 anys hem millorat molt. Has de contens, per tant. Sí, molt contens, molt contens. La veritat és que quan vam començar tot eren dubtes, perquè, clar, un poble en què no hi havia cap tradició del món del foc, i la veritat és que la cuida ha sigut molt bona, i jo penso que podem fer grans coses. Doncs segur que sí, de moment, aquest dijous, recordem que s'inagura aquesta exposició al celler de Can Genestar, i d'altra banda, aquest dissabte, a partir de les 9 de la nit, hi haurà aquest correfoc pels carrers de Sant Just. No sé si abans també hi ha tabalada, i si algú l'interessa pot acostar-se ja més d'hora. Sí, de fet, un estonet abans, que per a dos quarts de nou, des del mercat farem una tabalada amb el grup de tabalers de les colles, que participen al correfoc, mirar des del mercat fins a la plaça Verde. I la idea de aquesta tabalada és que la gent que estigui per allà ha portat la gent cap a la plaça Verde, per dir-ho. Perfecte. Moltes gràcies, Rafa Guillén, del dret de Sant Just, per explicar-nos com seran els actes d'aquests dies vinculats amb el món del foc al municipi. Gràcies, i que vagi molt bé, molta sort. Molt bé, moltes gràcies. Adeu, bon dia. Adeu, bon dia. Dos minuts i un quart de 12 del matí, que ara parlem del torneig on patim dents amb càncer, ho hem anunciat a primera hora. Aquest torneig que es farà 25 de maig, la setmana que ve, però dilluns també hi ha una festa de presentació, que parlem del president de l'UK Club Sant Just, Francisco Vizcaíno i també el regidor d'esports, Víctor Murillo. Molt bon dia a tots dos, què tal? Molt bon dia. Un torneig que, com hem dit, ja fa temps que anem en el parlant, però que, en tot cas, ara sí que ja estem a un mes i una mica més, a un mes vista, i sobretot dilluns que hi havia aquesta festa, també, de presentació per celebrar aquest torneig. Parlem de tot d'aquesta festa, no? Com és que s'ha decidit celebrar Sant Just des d'un torneig que ja fa temps que està celebrant en diferents municipis, que d'any es fa en un lloc diferent, i ara, aquest any, aquest 2013, es fa aquí Sant Just. Doncs bé, molt peculiarment i, si m'hi permets, un minutet t'ho explicaré. Doncs ja es fa 13 anys que es fa aquesta festa. 13 anys, des del primer any, que van participar a nosaltres al camp del Barça, que es va fer allavors, s'ha realitzat en diverses localitzacions, diverses pobles. L'última vegada, a la Seu d'Urgell, que també va anar, van quedar aquesta participació, van quedar maravillats de l'organització tan exquisita que hi havia, tot perfectament organitzat i, a més, molt maco tot, van portar els nostres endrescoles i confluïguessin dos temes. Una, que a nosaltres sempre ens agrada participar i fer coses, ens agrada ser solidaris i tenim una escola de nens, que això, des de fa 10 anys potser no la teníem com ara, que ara tenim quasi 30 o 40 nens. Llavors, què vol dir? Doncs què vam pensar perquè no ens proposem. Ens vam proposar, de fet, per el 2014, no per el 2013, i llavors li vam dir al Joan Torné, que és el president de la Fundació Joan Petit Nens i Cances, i li van dir, Joan, volem fer al poble la festa. Què tenim que fer, no? I ens va dir, bueno, a mi primer m'agradaria parlar amb les autoritats del poble, amb l'alcalde, el regidor, regidor d'esports, vull dir, i altres regidories, perquè no és una cosa només d'esports. Vam fer aquesta acció, van parlar amb el Víctor Murillo, el Víctor Murillo, seguida va veure que això seria molt bo per tots, el hockey del poble. Ens vam decidir que sí que podíem participar, però el 2014 va dir, escolta, perquè no ho fèiem el 2013, que ens fèiem nosaltres, la millor opció, doncs fèiem-ho, i ahir ens vam posar a treballar. Endavant, no? Recordem que és una festa de tornets, que el que fa, doncs, és implicar la ciutadania, també tot el teixit associatiu amb la gent social i tothom, doncs, d'alguna manera, perquè durant uns dies es pugui parlar en tots els nivells de la lluita contra el càncer, sobretot en aquesta vessant infantil, per això també té tot aquest nom, amics joans petits, nens amb càncer. I des de l'Ajuntament, i que tenim també el regidor del Víctor Murillo, suposo que es va rebre amb aquesta il·lusió que ens deia ara, el Francisco. Sí, sí, el primer moment, home, d'una mica de partitge, una mica quan deia conversa amb el Francisco i el Joan, que en lloc d'això implica a tot el municipi, bueno, a poter pronto, t'agafo una mica d'això, però, bueno, dos minuts després, dius que ho està bé, tu, és una cosa maca, i si no ho fem, si no treballem per això, per què treballem? Si quan tenen un projecte d'aquest tipus, no t'impliques, en què t'implicaràs? Clar, jo sé que he vingut una feina de radera, dins de la vida pública hi ha una paraula, no sé, a vegades dius, paraulota, transversal, la vida privada del que jo vinc, això es diu, implica la sària, s'implica... Doncs en aquest moment, aquesta paraula transversalitat, o sigui, prens cos. A través del que és l'Ajuntament i els entitats del municipi, de dalt a baix, fan forat i agafen tothom, no? I la veritat, ja hi heu deia amb la roda de premsa, jo estic encantat de com la gent de l'Ajuntament s'ha implicat, com les entitats de suport ja s'han implicat, com les escoles que estan implicant, com les entitats culturals, i quan s'ho vol en pressa que parli, i en empreses que estan fent el que s'han fet, i posen el diferent del projecte, no? I en aquest cas, jo crec que és una de les coses que... i comentava, i jo crec que el món de l'esport, i potser en molts àmbits d'estan just, durant un temps tindrem un avanç i un després del jo empatit. Tens aquest record de, ostres, mira, va passar això, i provocarà canvis d'algunes conductes. Suposo que, a més, que és una causa, la que segurament tothom està disposat a col·laborar, com ens deies, implica que aquesta participació de tanta gent sigui més fàcil o que sigui fluït, tot plegat, que no hi hagi una sensació d'esforç, o sigui, és un esforç, però no un esforç que faci mandra, segurament. Hi ha un grup de persones que estan treballant molt. Potser que després, quan posem tots en mala obra, diuen que són molts, és a tot molt repartit. Però ara, en aquest moment, hi ha un grup de persones dintre del món del hockey, de l'ajunt del hockey, de la qual hi ha els seus component, i dins de l'any 25, hi ha un grup de persones que treballen moltíssim. Estic segur que el dia H, el dia D, que és el 25 de maig, tot seria molt bé, però tindrem un grup de persones treballant, voluntaris, tots volcats, però fins a arribar aquell dia, la feina de les comunes, és comunal. Totalment d'acord. Ara parlarem del que es farà en concret el 25 de maig, però també hi ha tots aquests actes previs, de fet, ahir, també, va fer una roda de premsa per presentar, d'alguna manera, què és el que es farà durant aquest més llarg. També la setmana que ve dilluns hi ha aquesta festa de presentació, que serà també bastant especial, perquè hi haurà la presència del padri d'aquest torneig. Cada any hi havia un padri en cadascuna de les edicions. En aquest cas és un padri molt especial, també, perquè és Erika Viral. Déu-n'hi-do, doncs, no? Sí, sí, sí, estic molt content. Com l'hi veu proposar? Ell, com va respondre aquesta petició? Doncs la festa torneig, si ho han petit, nens en càncer, sempre té una característica que té un padri, un padri que, normalment, és una persona, evidentment, vinculada al poble. Amb el nostre cas, a més, es reunigen tres circumstàncies, que l'Erika Viral és un esportista, és un veí del poble, i, a més, a més, ha superat, quasi vull dir superat, perquè ara ja ha començat a jugar, o sigui, vol dir que ha estat un Etsy, ha superat la terrible enfermedat que és el càncer. Per tant, nosaltres pensàvem que era la persona ideal per poder ser padri. I vam contactar amb ell, i el que puc dir, és que de seguida va dir que sí, i de seguida va voler col·laborar amb nosaltres. Estava tan il·lusionant, d'alguna manera, suposo, per poder participar. Sí, li agrada molt col·laborar amb aquesta causa. Amb ell, a tota la seva família, vull dir, que estan tots implicats. Doncs és una sort, també. I serà, com dèiem, dilluns que ven aquesta festa de presentació, què es faran aquesta festa, que serà dilluns 22 d'abril? Bueno, aquí, diguem que donem el tret de sortida, el que és el oficial del Joan Petit, encara que estem fent coses, ja han començat molts contactes, però una mica és el dia que comencem. El Joan Petit té un dia de sortida, que serà el 22. Allí faré una mica fer veure el que serà el Joan Petit. Estan implicades en les entitats esportives. Farem palés el voluntari que tenim. Participant tots, contrem a part del Lluís Canut, que és el presentador d'Odillara. Efectivament. Que, de fet, igual que Aric Abidal, va dir que sí, encantat de la vida, de fer una mica de fil conductor i de trasmetre tot això. I, bàsicament, farem això. Allí farem també algun tipus... Bueno, tipus no. Estatuarem material cansadit per fer sortejos, per una mica de recaptar diners. Al final del tot, també contrem amb un espai, un temps per a la simulatura de gafes i natures, que els nens, el que vulguin passar a ballar i estar xerrat. Jo sé que serà un dia més ben lúdic, serà un dia de festa, de dir el que passarà, de anunciar que vindrà el dia 25. Bàsicament és això. I fer participar a totes les entitats del municipi en aquest acte. En aquest acte d'aquest dilluns, no? Si tota la gent que serà implicada ja tindrà, en algun moment, sortirà que el seu espai, o es dirà que està allà. Mira, per exemple, la mateixa Centra d'Estudis en Justembre... Escolta, també vull participar. Els llegans, els dracs... Jo crec que, en aquest cas, la gent està ben involuntariament. Sense que l'hagis d'anar a buscar. Sí, home, tothom hem fet la crida, no? Però, quan tot arranca, primer dia, tot costa una mica, ens sona, que és això, no? Però jo crec que la major part del municipi sap que és el Joan Petito, està arribant a conèixer el projecte, i estan venint voluntàriament. Jo vull fer alguna coseta, en què puc ajudar, no? I això és el que farem el dia 22, no? Posar de manifest aquesta participació que trobo, i anunciant tots els actes que vindran fins al 25, o no? Després. I des de l'UKEI, directament, com ho estan vivint els nens? Des del moment en què se'ls diu que es farà aquest tornant i que es farà qui s'an just, perquè, a més, tothom pot estar implicat, però els nens de l'escola d'UKEI encara més, com ho estan portant? Bé, tot em vol participar, evidentment. Llavors, intentarem donar sortida i participació a tothom. De fet, necessitem un bon grapat de voluntaris. Perquè, en l'organització que ja està portant, els tècnics de l'Ajuntament, el Rodolfo en concret i l'Aberta i la Montseriverola, que són els que s'estan dirigint més directament, sembla que ja hem contat que necessitarem més de 100 voluntaris per portar a terme tot això. Perquè hem de contar que aquest dia vindrà molta gent. Vindran 24 equips de 24 llocs diferents, inclús de fora de Catalunya, també. Cada equip vindrà amb 10 jugadors, els seus pares, l'entrenador... O sigui, ens untarem aquí mil persones, potser. Això comportarà una logística important. Segur que ho explicarà molt millor, perquè ho està pensant. Però la gent no està vivint amb moltes ganes i molta il·lusió. Aquest dilluns vindran, a més de l'Eli Davidal, vindrà també tot l'equip complet del hockey del fútbol per Barcelona. Tot l'equip complet. Vindran algun representant de l'Espanyol, perquè també participen aportant a una samarreta signada. Doncs el Lluís Canús és el que dirigirà tot el contingent. Partiria per a totes les entitats esportives del poble, que això és una cosa molt important i que no me volia oblidar de dir. És a dir, perquè una vegada més és tot l'esport de Sant Lluís. El que una vegada més fa una activitat de solidaritat. Dic una vegada més perquè vull recordar que el desembre passat vam recollir mitja tona d'aliments, per al banc d'aliments, totes les entitats esportives del complex esportiu. Doncs una vegada es participaran totes les entitats esportives, sortiran totes els esports representats del poble, presentarem els equips participant, juntament amb les patinatges artístiques que ens ajudaran. Per tant, vull dir, totes les nostres de l'escola també sortiran acompanyant a les patinadores. El dia 25 tendrem que tenen a participar com un equip més. Vull dir que aquí ja feia per tots. I el que es farà durant tot el 17, suposo que és aquest tornatge entre aquests equips que ens comentaves, que és una vintena d'equips. 24 equips. Això es farà, evidentment, a la bona aigua. A la bona aigua, sí. Vull dir una cosa important, abans de dir que volies dir una cosa, Vítor, però... El tornatge, en realitat, és una excusa. I ara explico... Farem un tornatge de hockey el dia 25, evidentment, però el tornatge que té en realitat és una excusa. O sigui, l'objectiu principal, i amb això és el que jo crec que tot el poble s'ha ficat ràpidament, és poder aportar recursos a la fundació per investigar... En concret, ja tenim un programa per investigar, per poder reduir, o sigui, augmentar el número d'èxis en la curació del càncer infantil. Això és el principal objectiu, no, Vítor? El projecte, concretament, és complicat a dir, perquè quan comences a mirar paraules d'aquestes tècniques... Exacte. Comentament és el Rhabdomiosarcoma, és l'optimització de detecció de cèl·lules tumorals a la situació de sang i al molt de l'os. És un projecte que està aportat pel professor José Sánchez de Toledo, del Vall d'Hebron, té un cos important, i l'objectiu, creiem el cap, és intentar sortir al cos sencer d'aquest projecte, intentarem. És una qüestió important. Està xifrada o... Està al voltant dels 18.000 euros, són diners. No volien agafar compromís, però intentarem, per les mitjans, cobrir el projecte sencer. Si arribem bé i si no, aviam, haurem fet tot el possible. Ditament, davant una altra pregunta, el dia 22. El dia 22, sí, fem coses, però per arribar fins aquí, han de dir que actualment estan implicades 50 empreses del municipi que ja han dit d'alguna manera o d'altra. Jo vull participar, que estan ajudant amb forma econòmica o amb espècies. El FORM, pot dir un nom, el Xevata, ha fet un briotx del Joan Petit, que la meitat del seu import va destinat al Joan Petit, que la persona pagui a la botiga per aquesta bosseta amb el briotx, la meitat va directament al Joan Petit, i una altra empresa que és el de Pudler, que fa un pudler del postre del Joan Petit, del dibuix, que hem de dir també que està sedit pel Carles Busquets, que només parlar amb ell, a la seva família, de seguida, van posar el seu dibuix sense demanar res a cap. Dic que fins ara, tot el que estem fent i tot el que tenim previst, ha tingut i té un cor zero. L'objectiu per què diem abans, per poder portar tots els diners al projecte, han d'intentar que tot el que fem no costinien dur a ningú, a l'Ajuntament ni al club. Això vol dir que tot aquestes peles que et pots tenir, la pots posar en aquesta caixa, en aquest compte que té el Joan Petit, per cobrir aquest projecte. Per tant, si algú vol col·laborar pot ser voluntari, que diem abans, cadascun la seva entitat també, d'una manera de fer-ho, escoles, hènbits, etcètera, i si algú pensa que vol col·laborar econòmicament, suposo que també hi ha una manera concreta de fer-ho. Jo els invitaria a tots a que consultéssim la web de l'Ajuntament, el Sanjus.cat, i a la part dreta d'aquesta web hi ha un quadradet, que ja està allà, Joan Petit, que cliquessin amb aquest quadradet, i llavors allà entraran amb una pàgina dedicada exclusivament per la tercera festa torneix-ho amb petits nens en càncer. I a tota la informació, de tota la programació, el projecte que participarem, i sobretot important, el número de contes de Catalunya Caixa, el qual jo espero que el Sanjus Tengs, que segur que són molt solidaris, segur que omplirem suficient per poder participar en aquest important i científic projecte de contra el càncer. A més a més també hi ha una implicació dels part dels comerços, de Sanjus, que també ens els hem deixat parlar de tot d'entitats i tot plegat. No, pensava per al final. Jo tinc l'adolitat. Per un costat sóc riador d'esports, per altra porto el comerç del municipi. I pensant com vincular, com fer una mica... Dic, clar, aquest any t'hi hem pensat fer una fira comercial, el Joan, el Magy, estàvem buscant data. Què passa, quan tens el cap, aquesta versió, aquesta versió, que et diu que amb el dia 25 passaran coses al municipi i tindran mil persones o mil picopersones d'afora. És el moment ideal de muntar això del comerç, farem la fira del comerç, o, vol dir, és el carrer. I, a més a més, la festa de la Cervesa. El cap de setmana serà com fer. Ah, sí? Molt bé. Ahir van tenir una conversa i poden fallar coses l'última hora. Tindrem la festa de la Cervesa. És una proposta d'un... d'un restaurant del municipi que té aquesta possibilitat. I la festa t'ha durat tot el cap de setmana. La festa de la Cervesa començarà el divendres, acabarà el divendres de la nit, i el carrer començarà el dissabte al matí. Això és el cap de setmana del 25? També el mateix concentrat. El mateix cap de setmana, què passa? Igual no ho hem dit i jo crec que no ho hem dit. Els pares vindran amb els nens de 3 a 6 anys. I el que faran és que els deixaran en dipòsit, per dir alguna manera, als... Una gran responsabilitat. Escolta, vindran 240 nanos, que el club de hockey i l'Ajuntament i els voluntaris els agafaran i els pares marxen. Marxen, bueno, marxen. Faran coses. Bueno, persones com a municipi també hem de pensar, com diu el Francisco, que aquest cap de setmana estén exportant la nostra imatge de municipi a l'exterior. I, bé, fem coses, que la gent vingui al municipi, estem preparant recorreguts per al municipi de les coses més interessants, que estan preparant un recorregut per explicar-li què és el municipi, els jocs d'interès, muntarem aquesta festa del comerç, aquests budides del carrer, la feina de serveis paga als pares i els companyants puguin anar allà a veure les coses. I de pas al comerç, com participa? Bueno, cada uns dels budguers estarà allà, part de la recaptació d'aquell cap de setmana, també hi ha i de destinat el projecte Joan Petit. Per tant, un cap de setmana, realment, complet i una primavera molt intensa amb tot d'activitats que, com deiem ara, es pot consultar a través del web del Sant Jos.cat, aquesta part del Joan Petit, on hi és tot concentrat i tot, doncs, també molt detallat. Recordem també que aquest dilluns, com deiem, a dos quarts de set, sinó a dos quarts de set del vespre, hi ha aquesta presentació d'aquesta festa de tornets, serà dos quarts de set a la bona aigua, i que després és tot concentrat de cara al 25 de maig o al cap de setmana del 25 de maig, amb la implicació de tot el poble, pràcticament. Avui n'hem volgut parlar amb el regidor d'esports i de comerç, Víctor Murillo, i també amb el president de l'Oca i Club Sant Jos, Francesc Covid Caïno. Abans de que se m'oblidi, el dia 25 farem la festa grossa. Però al cap de setmana següent, també hem preparat una cosa que pot ser una mica grossa. El primer de juny. Farem la primera cursa popular a Sant Jos. Ja tenim una web. Ara un link a la web d'Ajuntament, però si entrem a Sant Jos5k.com. És una web que hem muntat per la gent que pugui fer les inscripcions. També pensem que podrà venir molt deia al municipi. Parlem d'entre 600 i mil corredors poden venir. Hi ha un recorregut de 5 km pel municipi. I també és un projecte que està vinculat a través del Joan Petit. En aquest cas, part de la recaptació que es farà en aquesta cursa, no va directament al Joan Petit, però sí va al càncer infantil de Soñán de Déu. Que, a la qual, té molt a veure amb el projecte del Joan Petit. És també molt interessant que es pugui quedar tot plegat. Molt bé. Moltes gràcies a tots dos, i anirem parlant de tot plegat. Que vagi molt bé i molta sort. M'agradaria que tinguéssim una altra informació. Ara passen 11 minuts de les 11. Aquest divendres, demà, a 2.49 del vespre, conferència a la sala piquet de la Teneu, organitzada per la Secció de Cultura, que tractarà dels 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu. Voleu la impartirà Andreu Valls, que és en Junior Industrial, actualment dedicat a la divulgació de la ciència i la analogia. Avui el tenim aquí al Justo de la Fusta. Molt bon dia. Per parlar d'aquests 100 anys, aquest centenari d'aquestes primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu, a més, hi ha el subtítol d'aquesta xerrada, que diu l'empresa d'uns visionaris avançats al seu temps. Per què, tot això? Bé, sempre ha d'haver-hi algú que tivi del carro, i quan es tracta d'aquesta increïble obra, un conjunt d'obres, que van fer-se allunyar a nord, aquest pallars de Sobirà, els pallars del Pirineu, absolutament allunyat de Barcelona i de Madrid, això va suposar anar contra tothom, contra els que creien que beneficiaria molt, probablement beneficiaria a Barcelona, però no portaria cap benefici immediat a les terres, en què se sentaria aquesta riquesa. I llavors, per tant, tenien tot això en contra, però igualment van decidir fer-ho. Van decidir fer-ho, i van tenir realment una... es van avançar, no sabien, això va començar, aquestes centrals van començar a l'11, i es van acabar als 16, als 20, ells evidentment no sabien que el cap de 4 o 5 anys es plotaria la primera guerra mundial, i que, per tant, la indústria catalana es quedaria sense carbó, o amb un carbó molt car. Just en aquest moment, estaven a punt ja les primeres línies, les 3 centrals, i les primeres línies que vestien de l'actacitat l'àrea de Barcelona i el Vallès, a uns preus absolutament 3 o 4 o 5 vegades més barats que el carbó en aquell moment. Per tant, això va suposar... No podem saber què era passat, ens quedem en sortits segurament, però realment va haver-hi l'actacitat del Pirineu, just en el moment en què era impossible tenir-la d'un altre. Gràcies a aquestes centrals del Pirineu es podien avestir les indústries d'aquí, de Barcelona i tot plegat. El preu era molt car, el carbó local era existent, el carbó estudiant no era gaire vol, el carbó anglès, per tant, les indústries d'aquí havien d'avestir-se, de carbó anglès, i, per tant, era car més car que l'anglès mateix, la competència era forta, però les centrals de Pirineu energia a un cost molt, molt bé de preu. I qui eren, els que van decidir fer això allà, el Pirineu? Era gent que vivia allà, gent que va anar allà per algun motiu? Emili Riu era un personatge... El primer personatge és Emili Riu, un personatge de sort, una persona humil, de sort que ve a Barcelona, després se'n va a Madrid, i estima la seva terra, i mal de perquè, amb tots els seus mitjans, s'ha votat per aconseguir que les poders públics i econòmics mirin aquella terra. Ell veu perquè s'ho coneix, ho ha atrapillat de petit, i després, professionalment, també ha estat amb indústries elèctrics, s'es coneix el territori, i veu la riquesa que seria aprofitar aquells sòls d'aigua. Emili Riu és el més important, probablement, el més desconegut, fins fa molts anys que sort no tenia una plaça dedicada al seu fill predilecte. Carles Montañés va ser un barceloní que va portar el Pearson, i que va ser un impuls molt més gran. El Riu va ser el que va obrir, el que va obrir Tegasa, per entendre'ns, el que va obrir Camí, i clarament, en Pearson va portar gran d'àrea de capital, de volum, ell venia d'Amèrica i tot era 10 vegades més gran, per entendre'ns. El finançament és l'altre tema que anava a preguntar ara, no? Com es va poder finançar tot plegat? Fatal, és a dir, un finançament que no va poder ser català, va ser primer basc, més basc primer que català, i sobretot va ser anglès i americà. Com és que basc? Basc, perquè els bascos corrien al Pirineu, buscant minerals, i la primera central catalana, que no era el Pirineu llei de ta, va ser Ribes, Ribes de Frazer, i el capital va ser basc de les caixes d'estalvi basques. Curiós. Bé, aquí, o bé s'estava escamat, o bé es considerava que eren molt visionaris. Volien fer unes instal·lacions que superaven en potència 3 o 4 vegades les que ja estaven instal·lades a Barcelona. I deien, escolti, la nostra indústria mai absorbirà aquesta potència. Aquest és escamat segurament per al fracàs de la inversió que van fer immensa amb els ferrocarrils per trobar carbó, boba, Sant Joan de les Abadeses, escamats pel que hi ha hagudes de bancs, probablement la manera de ser individualista, etcètera. Per a sèries circumstàncies, el capital va ser basc, i el gran capital va ser americà i francès, a Mil i Riu, va ser capital francès i suís, i el Pirson, capital canadenc, anglès i americà. I l'americà es va quedar després, aquí a Catalunya? El Pirson es va morir molt jove a l'Occitània, un baixell de passagers, que el 1915 venia... Llavors el cap de res, no? El cap de res el van advertir, no entri, anava d'estats units a Anglaterra, no entri a la zona que de conflictes, per el que sigui, doncs, era un transatlàntic d'estil titànic, va morir ell, la seva dona, i 1.500 persones més. Probablement va ser el motiu principal, perquè d'estats units entrés en la Primera Guerra Mundial. Bé, ell teledirigia, va venir aquí, havia fet moltes empreses semblants a Sud-Amèrica, i des de les oficines de Toronto, teledirigien les obres. Penseu que havien dels capitalistes, havien de fer... ell havia de tenir una capacitat immensa per convèncer els capitalistes que probablement mai trepitjarien Catalunya, de que els seus calerons, els seus dinerons, no se'n dirien amb preferents o amb fum. I per tant, doncs, venia sovint, s'enviaven moltes fotografies de com avançaven les obres, i realment va ser la febre d'or en aquest llunyà, llunyà i mal comunicat, pallars. Ara diríem que era un emprenedor, segurament. Era un emprenedor perquè diu, jo tinc una idea, tinc una energia, aquesta idea, jo crec que serà el futur. Per tant, has de tenir aquesta primera il·lusió, has de tenir una energia per buscar diners, buscar capital, buscar tecnologia, i realment parlem d'aquests emprenedors que els he sortit bé. Clar, clar. Després d'una guerra civil, a més a més, van ciclevar bé problemes, per què no va ser exactament capa a aquestes centrals hidroelèctriques del Pirineu? Clar, aviam, estem parlant del 20, en plena guerra, gaula guerra, doncs hi ha una potència instal·lada que probablement es van sobredimensionar, és a dir, amb algun aspecte, els reticències, amb algun aspecte del capital català, tenia raó, un aspecte, un petit aspecte. Per què no va ser fins a l'any 39, 40, fins després de la guerra, no es va aprofitar tota la potència que estava instal·lada. A partir de la guerra civil, la cosa va canviar, es va anar cap al Noguera Pallè, es va fundar el Enner, és a dir, les centrals van continuar, és a dir, es van... Aquí estem parlant de la Noguera Ribagorça, de la Vall d'Aran, aquestes primeres, de Serós, a Lleida, però després no veia Ribagorça i la resta del país fins als anys 50 es feien preses a Catalunya. I ser aconcient, a banda del principis i després, més cap d'uns anys, ser aconcient de la importància de tot plegat, o no estar-hi fins a aquesta perspectiva d'ara, de mirar enrere, i potser fer-hi... Doncs relativament, és a dir, Barcelona tenim la vinguda Pilsson, al costat de la... És veritat. I al costat de la Cueva de Pedralves, hi ha un petit monument dedicat al Pilsson que ha estat anys i panys tancat amb un magatzem. Hi ha la floresta Pilsson, aquí, els trens de la Generalitat, a sort hi ha la ramla... Perdó, el Seu Dur, la poble de Segur... És a dir, hi ha alguna cosa... Però no hi ha... Jo crec que el que estem fent és posar un gar de sorra, que per sort se n'han posat vàreos aprofitant a partir de l'11, i és clar, la celebració pot durar fins 4 o 5 anys més, perquè les primeres centrales van durar 4 o 5 anys. Però no sigui si estéssim a Amèrica, o estéssim, inclús, en la Terra, el cinema era reproduït abastament aquesta aventura increïble d'una gent... Ens hem d'imaginar aquells pobles, el petitet, de cop i volta, els hi venen 3.000 persones de cop, i són les imatges que tenim d'imatges dividides per decent, i amb tot el canvi d'escala, evidentment, però és aquesta avalanxa increïble, que després va desaparèixer i va quedar poca gent, diguem-ne. Sí, per això que també segurament val la pena, poder-hi recordar amb alguna manera o altra. Jo crec que és necessari, és necessari que recordem que va ser molt important, va ser molt important l'acció d'aquests pocs iniciadors, però sobretot de la gent, també, és a dir, a la canadenca tenia... alguns moments tenia 20.000 obrers, aquí, Catalunya, vinguts de la reu d'Espanya, del mateix Catalunya interior, de Ragó, de València, de Múrcia, que després molts d'ells van continuar amb les obres de l'exposició del 29, és a dir, i que encara que del Pallars se'n van anar després, però ja mai més va ser el mateix. Les primeres escoles, els primers hospitals, l'Alp Pallars, la Vall Fosca, la van portar a aquestes empreses, pel bus propi, però que després el canvi de vida ja va ser radical. Si no s'haguéssim fet, almenys el Pirineu, què hauria passat? O s'hagués hagut de fer més tard o més d'hora, tot plegat? S'hagués hagut de fer més tard o més d'hora, això és evident. És a dir, la gràcia per dir-ho, ha tirat passat tot, és fàcil explicar-ho, però és que... La gràcia és que, just quan aquí va començar l'esquesatat per la guerra, just ja hi havia les línies directes. Aquestes empreses ja estan les primeres. És a dir, les primeres centrals ja portaven electricitat, perquè una cosa és fer el central, després fer 160 o 170 quilòmetres de cables de tensió per portar-la a Sabadell, Terrassa, Nesba, Barcelona. Doncs tot plegat, se'n parlarà demà en aquesta xerrada que es farà a dos quarts de nou del vespre sobre aquests 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu i aquesta conferència l'hi impartirà Andreu Valls, que avui l'hem pogut tenir aquí al Justa de la Fusta. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vostès. I que vagi molt bé, bon dia. Bon dia. Un minut i un quart d'una del migdia. Aquesta ara parlem del 12è diàleg per l'endemendència, organitzat per Sant Just per l'endemendència, que es fa avui a les 6 de la tarda al Centres Cívics Salvador Prius. Els convidats són Lluís Monet i Manel Cardenya de l'Associació Sobirania i Justícia i parlaran sobre el futur de les pensions. Aquesta ara podem parlar amb un d'ells amb el Manel Cardenya. Molt bon dia. Bon dia. Els futurs de les pensions, que sempre és una d'aquests temes que es treu quan es qüestiona o es planteja una hipotètica catalonia independent. Què passaria amb les pensions? Hem de tenir por amb d'aquestes pentats? Home, els estudis que estem fent i que s'han fet venen a dir que les pensions pel sistema actual que existeix, el sistema de repartiment, no patirà en un moment de la independència perquè el qui paga, que és el qui paga la cotització, és l'empresa a través del pacte de Toledo, que es va fer l'any 1901 que obligaven a tothom, a tothom de les empreses i a tots els treballadors a pagar aquestes cotitzacions per la Seguretat Social. El que paga és el que cobra les pensions, les cotitzacions i és el que ha de pagar les pensions. De manera que, mentre vagin continuant pagant, les cotitzacions s'aniran cobrant les pensions de manera que no hi ha... no sé per què patir pel tema del cobrament de les pensions. El que convé és que es continuin pagant, m'entenc? Clar, de fet, la idea és aquesta, no en principi, i continuament hi ha treballadors, tant si és Catalunya com si és Espanya, se suposa que tal com està pensat hauria de funcionar. Naturalment, naturalment, perquè el sistema ho comporta. El sistema de repartiment no és el sistema de capitalització, que el sistema de capitalització vol dir que haurà anat cregant, a dillà de la seva vida, proposar un capital, que aquest capital li hagi retornat en el moment de la jubilació. En el nostre cas, no existeix això. En el nostre cas, les cotitzacions que es paguen cada mes, les empreses i els treballadors s'esgoten en el propi mes pagant les pensions, els que estan dels pensionistes que estan en aquest moment de la jubilació. Ja està previs com si diguéssim. Hi pot haver un sobrant, que és el que crea el Fons de Reserva, de la Seguretat Social, en aquest sobrant hi havia molts milions, i això no encara, molts milions d'euros, 66.000 milions d'euros a l'any 2011, 66.000 milions d'euros són molts ides que estan invertits al fons de l'estat, i que quan les cotitzacions no arriben per pagar les pensions en aquell moment, es fa ús d'aquest fons, i s'han fet ús, últimament, força, 10.000.000, força, que fons de 60.000.000, ja està a l'ordre, dels 58.000 o 59.000.000, perquè s'han esgotat, s'han utilitzat molts diners d'aquest fons per pagar les pensions que no cobrien, no? Clar, és això. Sembla senzill, no?, de primeres, vull dir que... Que mana? Vull dir que sembla senzill, quan se sent explicada així, vull dir que és un d'aquests temes que dic que sempre apareix. És que hi ha gent que té per funció posar la por al cos de la gent, i aquesta, és clar, sempre amb les mesures polítiques d'anar contra l'independència de Catalunya, com que de pensionistes n'hi ha un fotimer, perquè la pensionista de Catalunya hi ha més d'un milió de persones que cobrin pensions de jubilació deixant la torta a l'Anda, i, a més a més, de pensions hi ha més d'un milió, perquè es cobrin pensions de viudetat i pensions ofendades, naturalment aquesta política de posar la por amb el pensionista, dient, no cobràs la pensió si Catalunya és independent, és una política que té molt mala geia, francament, vull dir, perquè no està fonamentada amb res concret. I, al moment, és una mentida, és una mentida organitzada i pensada per fer fer caça al principi que els jubilants, quan vagin a votar, votin en contra del principi independentista, senyament és això. Estem parlant amb Manel Cardenya, que aquesta terra impartirà aquesta conferència i, juntament amb Lluís Bonet, vostè és professor mercantil i s'ha jurat de comptes, també membre fundador de Sogrenia i Justícia, i fa temps que estan fent aquestes xerrades per diferents municipis de Catalunya. No sé si, justament, que fa temps, i és un tema que, com dèiem, està molt l'ordre del dia, quina és la resposta que troba en el públic que va aquestes conferències, en el sentit dels jubilats en sí. La gent, t'ho creu, té por com ho viu? En general, queden més tranquils. La veritat és més d'escoltar-los, queden més tranquils perquè sempre hi ha hagut aquesta, diguem-ne, ta mensa, no? Començarem les pensions, no les cobrarem. Escolta, nosaltres el que intentem és dir la veritat, la veritat que la nostra veritat, no? Evidentment, les pensions es continuaran cobrant si no hi ha un cataclisme, diguem-ne, econòmic a la nostra societat, si 500 milions de cotitzants, en aquest moment, baixessin 10 o 11 milions de cotitzants, aleshores, podria haver-hi problemes, però, per això, fins i tot, si hi haguessin aquests problemes, per això hi ha el pressupost de l'Estat, m'entenc, una de les coses que no es pot fer és prescindir dels pensionistes i de les seves pensions. Tinguin compte que, en aquest moment, hi haurà la situació econòmica que ens trobem a la situació de paràlisi amb moltes empreses i molta gent a l'altor. Moltes famílies viuen gràcies a la pensió que cobren els amics o que cobren els pares. I això seria, realment, un cataclisme de l'alçada d'un campanà, si algú deixés de pagar aquestes pensions, m'entenc. En tot cas, en el cas que es tirés endavant la independència de Catalunya i d'una manera de moment hipotètica, des de Madrid es podria fer alguna cosa per evitar tot el tema de les pensions on no tindrien preu força, en aquest sentit. Força legal. No, de força legal no tindrien cap, perquè el dret a cobrar la pensió la té el ciutadà espanyol que ha pagat la seva pensió durant tota la seva vida. I, aleshores, aquest dret, s'ha estixit que hi ha dos drets. Un és el dret del pensionista que ja ha deixat de treballar i l'altre és el dret del treballador que continua treballant. I ha estat pagant durant tota la seva vida laboral. I, quan arriba el moment de la jubilació, algú li ha de reconèixer aquest dret, m'entenc. Per tant, això és d'una importància tan capital que no es pot deixar a la bavala i fer-ho de manera desvolutada. Això ja de veritat que hi ha uns acords molt estrictes que obliguen a tothom a respectar aquest dret. Des de Sovina i Justícia, fa temps que estan promovent la independència a Catalunya a través de diferents actes i conferències. I fa temps, doncs ja dèiem que ja fa uns quants anys, com si diguéssim, que funcionen. A l'any 2008 hi ha un manifest que és molt bonic, que es recomana la gent que la llegeixi, que és a la web de la Sovina i Justícia, i el trobarà. I té un idò, el camí que s'ha recorregut des d'aquell moment fins ara. Exacte. A la palestra ens van dir que l'independentisme s'havia posat corrobada. O sigui que nosaltres vam durar un tom, el xavi d'anís. T'havíem durat, no sé, com una mena de pàtina de... Un altre entitat, segurament. Un entitat que no tenia fins a aquell moment. Fèiem l'efecte que era més seriós, com si diguéssim, no? Hi ha alguna cosa que ens ha donat un cert prestigi. Exacte. I a més, després ja van tot el tema de l'assemblè, però sí que vas anar a aquestes primeres pedres. És una molt sèrie, és importantíssima de l'assemblè. Exacte. Realment nosaltres som una associació amb pocs socis, però que fem molta feina. La veritat és que hem fet... Hem fet i fem molta feina. Vull dir, una feina de molta embargadura. Vull dir, la veritat és que n'estem molt satisfets. La veritat és aquesta. I des de les hores fins ara, la veritat és més conscient, hi ha més sentiment d'independentisme, la gent està més... I tant, i tant, i tant, ha fet un vot. Això és impressionant. Vull dir, només cal veure la manifestació de l'1 de setembre de l'any passat. Va ser esclatant. Va ser una cosa realment impressionant. Vull dir, és evolucionant només recordar-ho. I et posa els peus de galina. Els peus de galina, sí, sí. Vull dir, és molt... Ha sigut un pas endavant. Que cal aprofitar. I que... i que no... i que no vinvi. Aquest és el problema. Això és el que potser... Aquesta sensació, potser, desgotament, al final, que pot acabar sobrepassant, almenys, al nivell de la política, de la classe política, si i més no, i que és el que potser ara tronto allò una mica més. No entenc, perdoni. Que potser aquesta sensació, doncs, que desgotament, també, doncs, per aquesta sensació que arriba des de fora, d'intentar apagar tot aquest sentiment, que potser és el que passa sobretot pel que fa als polítics, no? Que estan tractant amb tota aquesta qüestió, plantejant, doncs, una possible consulta, tota aquesta sensació, doncs, que potser sembla que alguna gent, doncs, vagi desinflant aquest sentiment. Bueno, intentin desinflar-ho, però que penso que... No hi arribarà temps, eh? La força del moviment és tan forta, és tan impressionant, que no té turidó. Això no té turidó. Vull dir, el poble, el nostre poble, ha estat cap a la seva, diguem-ne, plena subironia. I això, realment, és un factor, diguem-ne, que és històric. S'han vivit uns moments històrics. Catalunya vivim uns moments històrics. Tinguin compte, ja deixant de parlar de les pensions, eh? Sí, ja no hem anat més cap allà. Però tinguin compte que s'ha aprovat tot en aquest país, per veure si era possible encaixar amb Espanya. Tot s'ha aprovat. I ara, amb l'actitud independent, la gent s'ha fet del cap les moires que l'envoltaven. I veu clar que el camí i aquest camí, com que és clar i és net i es transparent, doncs no té turidó. Jo crec que realment estem en un camí de no tornar-hi. És un camí de no tornar-hi. És un camí de no tornar-hi. És un camí de no tornar-hi. És un camí de no tornar-hi. És un camí de no tornar-hi. I realment estem en un camí de no tornar-hi. El Catalunya serà independent, evidentment. Contra més aviat millor, però que s'hagin de fer, tots els passos que s'hagin de fer, per carregar-nos a rou una vegada més, no? Ja veuràs si ho aconseguim. Veig que, per tant, és optimista. Sí, home, sí. I, per tant, estaria d'acord, suposo, amb una declaració unilateral d'independència. Sí, ho estic d'acord. Jo no tinc la l'actitud a prendre, perquè hem de tenir en compte que hi ha els altres. I els altres no som forts. No només en Espanya, sinó al món. A veure les coses molt clares, hem de carregar d'error per aconseguir que la gent digui... Bé, esclar, aquesta gent no tenia merra bé que fa això. I que ens donin l'error i que ens ajudin, perquè passarem moments, diguem-ne, dos i... i que la ajuda a tothom, vaja, no? No, no et fem il·lusions. L'independència d'un país no s'aconsegueix... amb flors i violes, eh? S'aconsegueix, diguem-ne, un sacrifici. Està clar. I això és el nostre poble o el ser-ho. Doncs aquest vespre, aquesta tarda més aviat, a les 6 de la tarda, es parla, en aquest cas, del futur de les pensions, amb Lluís Bonet i Manel Cardenya, de l'Associació Sobirania i Justícia. Avui hem pogut parlar, doncs, aquí, just a la fusta de Manel Cardenya. Moltes gràcies, i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies, Lluís. Gràcies, Lluís. Gràcies, Lluís. Gràcies, Lluís. This is the end of the indices. Oh, beautiful, far-spacious skies, now the skies are threatening. They're beating plowshares and desserts for this tidal man, the elected king. Armchair warriors often fail, we've been poisoned by these failed tales, the lawyers clean up all details, since daddy had to lie. All the time, no place where we can go, and wash away this land. You sit and watch the clouds roll by, the tall bass waves in the wind, just lay your head back down on the ground, and let your hair spill all around me, all full of your best defense. This is the end. This is the end of the indices. Gràcies, Lluís. Gràcies, Lluís. Gràcies, Lluís. Gràcies, Lluís. Ara escoltes ràdio d'espern, cinto-nitses ràdio d'espern, la ràdio de Sant Just durant la vuit puntu. Gràcies, Lluís. Gràcies, Lluís. I woke up one morning and saw the handbite on the wall Time was passing about so fast, I wasn't moving at all Tell us, can't bump it up and say to myself To live in this world, you've got to believe in yourself