Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Un quart i mig de 12 d'aquesta hora parlem d'educació, de l'escola Bressol Municipal Marex i per això soletem la seva directora de l'Iarris, que és molt bon dia. La setmana passada vam tenir lloc les jornades de portes obertes, d'aquí a 15 dies, a partir del 6 de maig es pot fer la prenscripció, la matriculació es fa més endavant, es fa el mes de juny, a mitjans de juny, però en tot cas, com que hi ha hagut aquesta jornada de portes recents i tot plegat, hi ha qui més quina anys ha de començar a pensar en aquesta prenscripció. Avui t'hem volgut convidar per parlar una mica de tot plegat d'una banda, saber quina és l'oferta per aquest curs que ve, per el curs 2013-2014, per les diferents edats, perquè és 0 a 3 anys. L'oferta per el curs vinent és de puits infants nascuts al 2013, que són els nens i les nenes que van al grup tants més petits, són els lactants, de 31 nens i nenes nascuts al 2012 i 21 infants nascuts al 2011. En un total s'oferten 60 places. També és el que s'ofereix cada any. Sí, més o menys és el que s'oferta cada any. Potser si hi ha alguna baixa ara fent l'acurs d'alguna criatura que no confirmi la plaça per l'any menint, que aquesta oferta augmenti amb un o dos infants. I expliquem ara una mica quina és el projecte educatiu de l'escola Bessel Municipal Marics, que també fa uns quants anys que està en marxa. L'escola, de fet, és un centre integral per a infants de 0 a 3 anys i per a les seves famílies. De fet, aquest centre no acull només l'escola Bessel, sinó que també funciona en un espai familiar, un espai nadó, que són serveis on els infants de 0 a 3 anys venen amb les seves famílies acompanyats d'un adult. I després hi ha l'escola. L'escola té un projecte educatiu on l'objectiu o la finalitat és el desenvolupament integral de l'infant en totes les seves àrees. I això ho fem amb quatre eixos de treball, podríem dir. Un és el joc, a través del joc, pensem que el joc afavoreix el creixement de l'infant i es poden cobrir les seves necessitats. L'altre és el vincle que s'estableix entre l'infant i l'adult de referència, la resta d'adults de l'escola i amb els altres infants del grup. L'altre és tota la vida quotidiana, em diria, més a dir, fer sempre les coses de la mateixa manera. El dinar, berenar, esmorzar, canvi de volquest, totes aquestes estones més de vida quotidiana. I en quart lloc seria la relació amb les famílies. Això és una escola totalment oberta a les famílies o les famílies poden entrar a sortir. El concepte és casa de tothom, d'adults i d'infants i de professionals, famílies, tots vivim en aquesta gran casa. Tu te'n pots tenir aquest paper. El paper de les famílies també és molt important. No és només un lloc on deixar els nens, com si diguéssim. És molt, molt important. Per nosaltres, en el projecte, les famílies tenen un lloc prioritari a l'escola, i de fet no tindria sentit si no fos així, perquè són infants molt petits. Sí, de fet, ells van totalment enganxats, encara, a la seva família. I les famílies que ja tenen els nens a l'escola Bressol, ho viuen així? Els agrada aquesta manera de fer com és aquesta relació? Ho viuen així. Aquesta relació té una part de relació més formal, com si diguéssim, entrevistes, reunions, informes, tota aquesta part de relació més formal, però hi ha un dia a dia on ells ho viuen així, entren, si ja estan en una estona al vestibule parlant, quan comparteixen amb les educadores, entre elles, amb mi mateixa, és a dir, en espones de poder compartir les entrades i sortides. A banda des de l'escola, com que és un eix prioritari de treball, es fan projectes relacionats amb les famílies, on se les convida a poder venir a berenar amb els infants. Una tarda, o bé a fer tertúlies, o les famílies poden parlar d'aquells temes que els puguin interessar. Es van fer les jornades de portes obertes la setmana passada, de banda una jornada casada de joves i una altra directament al centre, com van anar? Doncs vam fer un al matí i una a la tarda per poder donar la possibilitat a les famílies que es poguéssim organitzar i poguéssim venir. La primera que vam fer va ser la tarda i va venir molta gent, vam tenir molt ple, i vam donar 64 carpetes de prescripció, per tant és un nombre molt elevat. La del matí ja sol passar, hi havia menys famílies, vam donar 14 carpetes, tot i així, vull dir que el nombre de carpetes que es van repartir va ser important. I després hi ha famílies que no poden venir a les jornades de portes obertes, venen després a l'escola a buscar la documentació i ja veiem si poden veure o visitar una mica el centre. Va anar a Força B, hi havia bastanta gent. I per tant segurament després hi ha aquest procés, com comença el procés de prescripció, hi ha aquest procés en què funciona per sorteig tot plegat. Hi ha uns criteris, hi ha unes puntuacions, però normalment la gent que s'apunta a l'escola del municipal marx no tothom hi pot entrar. Aquí hi ha aquesta oferta limitada. L'oferta és la que és i normalment la demanda és més elevada, i en funció de la puntuació que obteca de criatura, és veritat que hi ha un gran gruix d'infants que a l'avaramació tenen dos punts, que són els dos punts que s'obtenen per viure aquí a Sant Just, i per tant hi ha més demanda que oferta i hem d'acabar fent un sorteig per poder desempatar. Creu que ha canviat també, ara dèiem aquest paper important de les famílies, amb els últims anys, sobretot amb els últims, no dos o tres anys, sinó més enllà, però aquesta idea de l'educació, zero i tres anys, a donar-li més importància, no només com un lloc més de passada, sinó que tingui tot aquest sentit? Jo penso que sí, que ha canviat, ha fet una de les motius pels quals també l'escola fa aquest paper, més d'obrir-se les famílies i que les famílies puguin entrar i veure què es fa, i també els expliquem molt què fem des de l'escola, quin és el projecte d'escola, i tot i que hi poden haver algunes famílies encara que arribin amb el concepte d'aquí, és on es quedarà el meu fill o la meva filla mentre jo marxo a treballar, i els cuiden i els guarden amb aquell concepte antic de guardaria. Jo crec que a poc a poc això canvia, que els nens estan a l'escola i també ha canviat en els últims temps, també per l'obertura. Crec que hem pogut anar explicant què fem a l'escola i la importància de l'educació en aquestes edats. Segurament també és aquest canvi de nom, el fet de dir-li llarg d'infants, que durant tants anys li havíem dit guardaria, és només el llenguatge, però és una d'aquestes intencions. I suposo que també les famílies agraeixen que es pugui viure d'aquesta manera, perquè m'imagino que en el fons l'educació de 0 a 3 anys és molt més important del que ens podem pensar. L'educació de 0 a 3 anys és molt important, segurament la més important, perquè és quan es produeixen els canvis més importants als infants, i per tant és molt important donar-los la possibilitat i l'oportunitat als nens i les nenes tenen aquest dret que els hi puguem oferir un espai totalment educatiu, on ells puguin anar això, desenvolupant, provant, descobrint, creixent, al final, i puguin ser el més feliços possible en aquest procés que ells estan fent. Jo sabeu d'aquí 15 dies, el dia 6 de maig, sobre aquell procés de preinscripcions, les matriculars ens resfrenen el mes de juny, a l'escola Brassal Municipal Marrex, avui n'hem volgut parlar amb la seva directora d'Eliardis, que és molt gràcies d'Eliardis. Gràcies. I que vagi molt bé, bon dia. Bon dia, Mércia, bon dia. Un minut i un quart de 12, ahir va ser Sant Jordi, ho vam viure intensament des de Sant Justi, des de tu Catalunya, avui també els diaris recullen, doncs com van a tota aquesta jornada, quins van ser també els llibres més venuts, es parla de llibres, de roses i de tot plegat, i per això avui tenim a l'altre canto del telèfon el Diego Marcos de la Lliberia Resenya, de Sant Just, molt bon dia Diego, què tal? Hola, bon dia Carme. Com va anar aquest Sant Jordi? Bé, va estar força animat per com està tot. Sí, perquè més a més, és en d'aquests en què es patia una mica, segurament. Sí, bueno, hi havia la incertesa de què és el que passaria, però el que s'aspira últimament no és a batre el record, sinó a igualar els resultats de l'any anterior. I és el que ha passat? I és més o menys el que ha passat. Igualat, possiblement s'hagin superat una mica. Molt bé. En tot cas, a més a més suposo que en d'aquests dies, més enllà dels números també, el fet que hi hagi gent, potser tothom passeja o gent que mira i no acaba de comprar, però en aquest sentit hi va haver gent aquí Sant Just també. Sí, sí, sí, la tarda va ser allà de gent a la llibreria. El mateix que passa cada any, que hi ha clients que tornen a l'endemà, que em vaig venir allà a la tarda, però no et podia entrar, i vaig decidir que ho deixava per avui. Respectem els descontes, les condicions i demés, i fem Sant Jordi un dia després. Jo normalment ja hi ha molts clients que els dediquen o adelantin, o endarrereguin les compres de llibres per Sant Jordi, però que el dia de Sant Jordi, si ho volen, fem una certa tranquil·litat aquí, com que a la llibreria no tenim possibilitats per ara de tenir parada a l'exterior, perquè les voreres són molt estrelles, i tot a l'interior s'acumula bastanta gent. Clar, clar. Suposo que també el fet que diumenge es fes aquí, que en Gina està potser ajuda una mica a descongestionar, però vulguis o no el dia a dia. Sí, però el dia de Sant Jordi és el dia de Sant Jordi. Exacte. Molta gent que el reserva aquell dia, el anar a fer les compres, no? Està clar. Quins és la llibrera que es va vendre més a Resenya? Mira, en complert amb la norma. El més venut era el Victus, que ja havíem comentat, que la novel·la més reunida, més rodona, més sencera, malgrat estigués publicada fa més de 6 mesos, perquè va sortir el setembre, i sí, sí, ha tornat al ressalt. Per tant, també una bona notícia, el fet que el més venut també sigui un llibre que és bo, que de vegades no coincideix tant, no? No, no, perquè l'any passat, em sembla que va ser, en teníem el jo confesso, també un molt bon llibre. És veritat. Però clar, el jo confesso, no era accessible al gran públic, llavors sí que es va vendre, però el més venut de l'any passat, va ser, no sé si ho recordes, l'avi que va fugir per la finestra. Ah, sí, és veritat, sí, sí. Per cert, per cert, jo fent reflexions, és això que és de l'editorial La Campana, en un editorial petiteta d'aquí de Barcelona, que la va fundar el Josep Maria Espinàs, l'any passat va aconseguir el llibre més venut en català, i aquest any ha repetit, perquè el Victus també és de La Campana, és d'aquesta editorial petita, diguem, i també tant en català com en castellà, ha estat el llibre més venut. Després, la continuació, podem dir, la Sílvia Soler amb l'estiu que comença en català, i el Mario Serra en plans de futur. I en castellà ha continuat el Lidl de Fonsso Falcones, la reina d'escalfa, i s'ha venut també bastant, tant en català com en castellà, l'Albert Espinosa amb els brúixoles que busquen sonriures perduts. I en el cas de No Ficció, heu venut també? Sí, sí, sí. Aquí ha resat el Jaume Berberà, s'ha acabat el bròquil, Pilar Raola també ha tingut la seva parcela d'èxit, el que fa és, bueno, el de Pilar Raola, sembla que és la primera novel·la, el carrer de l'embut, i què més en català de No Ficció, a veure què recordis, sí, ha estat molt demanat, el que passa és que tenien molt poquets llibres, el botifarra de Pagès, que és un d'aquests humorístics, ha estat bastant demanat el de l'endes cispània, el tema independentista ha estat el que més ha demanat de No Ficció. Avui també llegíem els diaris, i he sentit també el Matí a la ràdio, que sortia com un nou debat, que es plantejava que alguns autos que estaven qualificats com a mediàtics, com era el cas de Pilar Raola, que ara dèiem, o fins i tot Espinosa, i, en principi, doncs, que tampoc se'ls hauria de posar en la clasificació de mediàtics, perquè, per exemple, el de la Raola és una novel·la, o el de l'Espinosa, que, en principi, també, haurien d'estar en l'altre rànquing. No sé si què em penses tu de tot plegat, Diego. Bueno, a veure, una cosa és l'autor. L'autor sí que són mediàtics, perquè els estem veient cada dia en diferents mitjans de comunicació, estan pràcticament a tot arreu. El que passa és que, bueno, ara l'Espinosa no es pot calificar d'autor mediàtic, diguem, perquè ell tot el que ha fet ha estat novel·la. Tot el que ell ha publicat als quatre llibres, em sembla que recordarà què són, començant pel món groc, i acaben per aquest d'aquest any, han estat novel·les. El que passa és que té els seus ingredients, està fent el seu públic, no agrada a tothom, és evident, això passa amb tots els autors, que no agrada a tothom, però sí té el seu públic. I, en quant a Pilar Raola, doncs serà una etiqueta que li costarà, li treuràs de sobre perquè... És que està a tot arreu. Està a tot arreu, no? És el que diuen, s'apunta en bombardeo. Exacte. Ara últimament la vaig veure també, que formava part de tot el grup aquest que ha fet més per... El consell de la transició. Sí, també està allà, i la trobem a tot arreu. Sí, sí, suposo que són d'aquests temes que també, com que m'imagino que és difícil fer aquestes llistes i aquestes lesificacions, que ara ha aparegut de cop i volta aquests dubtes, que potser no ens estava fent del tot bé, com si diguéssim. Bueno, el que sí podem subrayar una mica, és que el que són autors mediàtics, mediàtics, com podia ser una fuente, aquests han desaparegut totalment. Clar, van començar a aparèixer aquesta etiqueta, justament d'això, quan feien llibre d'un programa. Exacte, es va crear amb aquests autors. Perquè sí, la barbarada també seria mediàtic, i en principi ha fet no ficció, saps? Sí, sí, sí. Però tots aquests, diguem que són més mediàtics, però de la broma, aquests han desaparegut de sena. Igual que pràcticament ha passat un advertit, no sé quin llibre hi ha de Polònia, que cada any també... Apareix, no? Sí, sí, a més a més, aquest any, venia acompanyat d'una samarreta, una samarreta de Polònia, i ningú parla, diguem, que no sortirà de les estadístiques i sortirà cap al final. Clar, potser el fet... Això jo, en certa manera, ho veig positiu, perquè vol dir que quan la gent s'ha de rescar la butxaca per comprar un llibre, miren de comprar un llibre allà amb un cert contingut. No és un llibre banal d'uns monòlegs que ha fet un senyor en un programa de televisió, i que després, suposo que ha passat les gravacions a uns correctors, que han millorat l'estil i demés, que ja han fet el llibre. Llavors el positiu és això, que la gent tira cap a el que alguns ja nomenen més literatura. També pot ser justament això, que potser amb la crisi es comprin menys llibres per Sant Jordi, potser abans podies fer una mica més de... i ara potser em compre només un cadascú, i llavors es mira una mica més. Sí, sí, sí, això sí que està anotat, Carme, això que dius. Vam dir que hi havia gent que igual dos, tres, quatre llibres, i ara no, ara és... És complir amb la tradició. La tradició és una rosa i un llibre, doncs a mi em sembla bé que sigui una rosa i un llibre, perquè jo ideològicament, ni per la meva manera de ser, estic en contra d'aquest consumisme desaforat que hem portat durant tant de temps. Clar, igual... La planeta no pot suportar, siguin el món del llibre, o siguin amb els cotxes. La planeta no pot, amb el ritme que li estava imprimint. Això es tractaria per tant de comprar algun altre dia, un dia que no sigui Sant Jordi, no també algun altre llibre, en tot cas. Això també. No oblidar-nos-en també. Doncs moltes gràcies Diego Marcos de la Lliberia Resenya de Sant Just per fer-nos aquesta crònica del post Sant Jordi, aquí al municipi, i et sentirem dimarts que ve, amb més llibres que no s'acaben. Ens veiem dimarts que veiem. Que vagi molt bé, gràcies, bon dia. Adéu. Hola Carme, què tal? Hem parlat altres vegades també de diferents tipus d'alimentació, però en tot cas, en aquest cas concret per la gent gran, quina hauria de ser la base? Hauria de ser diferent que per un públic més jove o més adult? Bueno, hi ha una sèrie d'aliments, que són comuns de tothom, que hi ha una sèrie d'aliments que són comuns de tothom, que són comuns de tothom, que són comuns de tothom, que són comuns de tothom, que són comuns de tothom, que són una sèrie d'aliments que són comuns de tothom, tinguis l'edat que tinguis, perquè el cos necessita menjar, aproximadament, uns 50 nutrients cada dia, i aquests 50 nutrients estan dividits en 6 grups d'aliments, que són les hortalices, la fruita, el pa, els ols, una sèrie d'aliments que s'han de prendre tinguis l'edat que tinguis, perquè el cos sense aquests aliments es ficaria malalt. Això és com un per tothom. Bé, la manera de gestionar aquests aliments va dir en funció de l'edat, i quan és més gran, per l'amasticació, i aquestes coses han de ser pagades aliments més tos, o si una persona té colesterol, veix una mica els ous, si una persona té acituri, s'ha de matisar l'alimentació, però bàsicament Carmen hem de menjar tots molt similar. Per tant, simplement adaptar-ho una mica també a cada persona en aquest cas. El perfil, diguem-ne, és que en els anys un se deteriora més d'un lloc que d'un altre, per exemple, la gent que té artritis o té artrossis, que és molt freqüent a partir dels 40 i pico d'anys, de dir, quina aliment m'hi pot anar bé si a mi em fan mal les mans, si tinc artritis. L'aliment estrella és el peix blau, perquè porta una grasa, que es diu omega-3, que sense aquesta grasa el cos no pot fabricar antiinflamatoris naturals. Per tant, més que mai s'ha de menjar peix blau en aquest edat. Hi ha petites coses d'aquest tipus que fan que cada persona ho pugui adaptar a les seves necessitats. Per tant, exacte. Sí, sí, vull dir que és un exemple d'aquests interessants i molt gràfic, perquè justament... Una persona que tingui càncer, per exemple, diu, escolti, jo tinc un càncer de pròstata, no? Què podria menjar alguna cosa que fos especial pel càncer de pròstata? I tant, que sí. Bé, científicament, perquè clar, ja no estem per tonteries, què s'ha de demostrar que va bé per la prevenció del càncer de pròstata? Doncs hi ha una substància, que és el licopè, que està dins del tomàquet. Llavors, totes les persones que puguin patir un càncer de pròstata, que tinguin antecedents o per qualsevol cosa, han de fer una alimentació amb més tomàquet. Ara, com s'ha de prendre aquest tomàquet? Sobretot en molt oli. Per què? Perquè l'oli és una grasa que fa que s'absorbessin millor aquesta substància i dona pensions molt senzillets, Carmen, però que siguin valuosos i que l'ajudin està molt més a l'est. Clar, de fet, segurament és tan en compte, doncs, un cop que ha d'escosfar el seu diagnòstic, a partir d'aquí, quins aliments poden lligar millor, no? Sí, i segur que les preguntes de les persones seran unes serveix sempre per tothom. Per exemple, escolti, jo tinc sucre. Hi ha algo que no em va bé i, per exemple, si el pa l'acompanyes de pernil, el sucre del pa entre més a poc a poc a dins de l'organisme. Per tant, sempre t'anirà més bé si ets diabètic, un pa acompanyat en tall que un pa sol. Clar, això va bé, la gent que es vol aprimar, la gent que es vol aprimar a vegades no saben que el sucre dels aliments s'hi entren a poc a poc, en greixet menys que s'hi entren de cop. Per tant, si un dia vols unes madalenes, millor que les acompanyes en un procés de formatge que sol és, no? Petites coses que encara que siguin molt d'una determinada patologia, jo crec que aniran bé a tothom. A més, el principi que era important potser en segons quines edats, el tema dels aliments tos. Suposo que més cremes, més cremes, jo sóc una gran amant d'una cosa que tu, Carme, que ets jove, no pots tenir un record, és que ets les popes de pa molt poquets. Esclar, és que no és de la tua època, però quan una persona pateix de l'estómac, una de les coses que més s'entén són les antigues popes de pa, que ets un pa sec o un pa torrat i que és una mica d'aigua calenta o una mica de brou, un ratx d'oli, una llet, i això és molt digestiu i va molt bé per l'estómac. Una miqueteta parlar de tots aquests aliments que tenen un paper clau a la salut i aprendre a gestionar, igual que la gent gestiona la seva economia, veu malament com estan els temps, intentar gestionar la salut a través de l'alimentació. Fa un parell de setmanes vam parlar amb una persona que amb l'Antonio Rufes, que viu també el milenari, que havia fet cent anys i a l'hora de preguntar-li el secret per arribar-hi, deia que ella sempre havia fet molta bondat i que havia menjat una mica de tot, però sempre amb grans quantitats, el que passa que el que sí que de tant en tant es permetia era la xocolata. Suposo que aquests extras també es poden permetre algun o altre. Mira, la xocolata, clarament i jo soc dietista, cada dia de la humana vida jo crec que mai he deixat depèn d'un trafic xocolat i cada dia. És un aliment que té unes propietats beneficioses sempre i quan sàpiguis la mesura que és beneficiosa. Hi ha una mesura que és bona i una que no és. Hi ha una mesura que és bona del xocolat i perquè porta cacao, que és una substància anti-obsidant i, a més, anti-depressiva perquè porta una substància que és diobromina, que té que l'ànim, és de 10 a 20 grams. Per tant, un o dos trocets al dia. No se'n pot menjar més, perquè hi ha bons efectes beneficiosos que ja desapareixen, però, i tant que sí, endavant amb el xocolat, i tant. I els làctics s'han de vigilar més quants és més gran? Sí. Quan, a mesura que ens anem fent grans, hi ha un sucre a dins de la llet, que es diu l'actosa. Aquest sucre, quan te fas gran, se metabolitza a dins del bodei i l'ànim que fa tot el procés metabòlic, a mesura que anem complint anys, sol disminuir. I ens multa gent que la llet li senta bé dels 18 anys, els 50, els 60, els 70, els hi fa gasos i mal de panxa. Perquè aquest ànim, lo disminuïm la seva producció. I l'únic que hem de fer, si és poca cosa, no passa res, pots prendre llet, i si realment te fa diar res o mal de panxa, has de passar o a llogur, que no en té tant, o a llets alternatives. Formatges, per exemple? Bueno, el formatge seria... no és un derivat de la llet, però perquè sigui igual que la llet és el llogur. I el formatge també és la manera d'introduir calcia a l'organisme, però la perfecta és el llogur. I alguna cosa de la que puguem presidir o s'hauria d'intentar menjar menys quan s'és una mica més gran, també? Bueno, la carn vermella, com que quan se descomposa dins l'organisme, se metabolize, dona molt nitròigent i és difícil d'eliminar. I llavors hi ha una quantitat que s'ha de mesurar molt quan te vas fent gran, o quan tens un càncer, o quan tens una malaltia cardiovascular, que és un màxim de 400 grans per setmana. De moment s'ha de seguir prenent olis, s'ha de seguir prenent llets, i s'ha d'imilar a l'alimentació de tota la vida. L'única cosa que mesura que ens fem grans, a vegades el cos disminueix la massa muscular i no cal prendre tanta proteïna. Per això la carn vermella s'ha de baixar una mica quan te fas gran. I les quantitats pot ser que aconseguim grans, a mesura que la gent es vagi fent més gran, doncs algú potser tingui menys grana i per tant vulgui menjar menys. Sí, perquè a part indica el cos fins als 30 anys el que creixem. Del 50, el 60, el cost de tendència on creixer-se molt. Del 60, el 70, el cost de tendència m'entendre. I a partir dels 80, el cost de tendència a mi em va, a fer-te més petit. I ens clar, no necessites menys nutrients. Sí, sí, i tant, que tens raó. Tot i que suposo que també deu deprendre molt de cada cas i també hi ha gent que l'hi agrada molt menjar, i que... Bueno, quan te fas gran te peteixen més los hidrats de carbón i los sucres. Per això hi ha gent que no li havia agradat el dolç, quan se fa gran, agraïs molt un pastelet. O t'agraden menjar menjar menjar menjar menjar menjar menjar. O t'agraden menjar menjar menjar menjar menjar. O t'agraden menjar menjar menjar menjar. O t'agraden menjar menjar menjar menjar. Quan ets jove, un bon bistec, i a més a més que et fas gran, apeteixen menys els aliments que porten proteïnes, i apeteixen més els que porten hidrats. Sí, sí, que passa. I tant, que si va canviant els gusts. La gent que no li havia agradat mai el dolç, de repente comencen a apeteixer a comprar madalenes o cosetes d'aquest tipus. És normal. Continua sent important l'esmorzar també amb la gent gran? Molt, perquè les neurones, durant la nit, treballen, nosaltres molts pensem que quan dormim, tot sature. I durant la nit les neurones continuen treballant. Però el que passa és que treballen en aliments de reserva. Sobretot sucres de reserva. Clar, si el matí no fem un bon esmorzar, no tenim gasolina per tirar. I el cos tire com pot. I l'està fent un esforç brutal per tirar endavant en la nostra vida. I amb aquest món s'ha de ser agraït i donar un bon esmorzar, perquè totes les neurones han estat treballant de nit. S'ha de ser important un pantomaten, una mica d'embotit, el teu cafè enllet, el teu làctic i una fruita, que és l'esmorzar estrella de tothom. Això sí que és per totes les edats, doncs, per tant. Doncs a tu plegat se'n parlarà aquest divendres, com deia amb el dos quarts de sis de la tarda, demà una xerrada que organitza l'associació de gent gran de Sant Just sobre l'alimentació adequada per la gent grana. Avui n'hem fet un testet amb la dietista i nutricionista Pilar Sant Pau, molt gràcies Pilar. A tocar-me'n per invitar-me. Gràcies, adéu. Ara escoltes ràdio d'esperm, sintonitzes ràdio d'esperm, la ràdio de Sant Just durant de 8 puntuts. 3 minuts i un quart de 12, i una setmana de l'actualitat municipal. A Iuba Tenilló, que el ple correspon en el mes d'abril, que entre altres coses ha de servir per fer un homenatge també al Primer Alcalde Democràtic de Sant Just amb Toni Malavet. Ara parlem de tu plegat amb la Calde de Sant Just, Josep Arpinyà, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Es va fer aquest reconeixement, que com deiem el vulletista, traduirà també en una plaça, allà on ja ara ha tocat la difícil de les escoles. Bé, efectivament, parlant amb la família ens sembla que hi havia diferents propostes en munt de la taula, també el centre d'estudis en Justeng, ja fa temps que havia fet propostes, també per part de l'Ajuntament, hi havia propostes en munt de la taula, i finalment ens semblava pel Taranà, per la personalitat que tenia Malaret, doncs que un espai públic que era una persona molt oberta, amb un nivell... Estava parlant amb la gent, ens semblava que era el més idoni. Ell va ser alcalde, com deies, del 79, al moment complicat, de la dictadura i de la transició, en un moment que realment l'Ajuntament, no vull dir que no existís, però que no tenia pràcticament recursos ni estructura i tirar endavant aquells anys que va ser ell del calde segurament va ser molt difícil. A part d'això, evidentment, el seu primer després dels anys foscos de la dictadura, ens semblava a tots plegats que tenia que tenir un reconeixement institucional, com ben fet, recordant tota la seva aportació a la vida cultural, històrica i política, no només de Sant Lluc, sinó també del país, perquè va ser creu de Sant Jordi, entre altres coses. Ell era front nacional i bé, finalment, vam prendre aquest acord per unanimitat i, en un moment de que tirem endavant aquesta plaça, doncs tindrà el seu nom. El ple també es van tractar altres temes més generals, aquest va ser de fet el punt final del ple d'ahir, i per exemple, una de les qüestions és que s'ha rebut, finalment, l'aportació de la Generalitat per les set places que s'han creat a l'escola Bressol en una aportació que arriba, però amb cert retard. Mira, la Generalitat, en aquests moments, ens deu 3 milions d'euros a l'Ajuntament de Sant Jordi, però Muntsa és una xifra molt considerable, molt important. Per tant, aquesta aportació de l'escola Bressol és modesta, és petita, però hi ha coses que realment costa entendre-les, perquè reconeix que l'escola Bressol de Sant Jordi té 107 places, que ja fa molt de temps que l'esté, que l'esté, i que malgrat hi ha hagut moltes negociacions i molts documents, etc. Doncs arriba benvingut, aquesta notícia, però arriba, com tu deies, doncs molt tard. La inquietud és que aquest país, en aquests moments, sembla que això de no pagar s'ha oficialitzat, primer per part de l'Estat, a la Generalitat, em pregunto si també a l'Ajuntament comença així on arribarem tots plegats. Ja ho estem veient amb aquestes xifres també de 6 milions de turats. Per tant, doncs sí, és una bona notícia, però d'eufòria cap, perquè en aquests moments si insisteixo, la Generalitat li deu a l'Ajuntament de Sant Just 3 milions d'euros, que són una quantitat, que si això ho trasllades segurament amb una empresa privada, per supòs de 22 que tenim, doncs si et deuen 3 més altres deutes, perquè la xifra doncs és molt més elevada en aquests moments, doncs fa que tinguis greus dificultats de tesoreria, i tot i així, que la Generalitat que té el municipi i que els veïns fan front, i els empreses fan front, doncs els seus compromísos dient fiscals fa que estiguem aguantant, però això també és bastant insostenible com continuï d'aquesta manera les administracions que estan per sobre de nosaltres. En matèria de què aquests 3 milions? Bé, en matèria de subvencions, de pla d'obres i serveis, de promunse, doncs evidentment, de subvencions d'habitatge, d'energies alternatives, etc. Tot això fa... I arribaran? Bé, això seria greu. Seria molt greu, perquè són acords signats, alguns doncs amb personalitats importants a la Generalitat, i... no, no, espero que arribin, però segurament, quan vagin arribant, farem aquest comentari que feies, i era hora que arribés la subvenció de l'escola Bressolna. De fet, el regió d'educació hi va dir que tot plegat també havia costat 11.000 euros a l'Ajuntament, i aquests llocs d'habilibrós sí que no es recuperen. Aquests sí que es perden. Aquests es perden per negligència, absolutament per no córrer, perquè una cosa és que no et tinguis, l'altre és que a vegades hi ha una certa inèrcia de passivitat, i això és injustificable. Més coses que es van tractar ahir es va aprovar la pujar de taxes de l'escola Bressol, les escoles esportives. En el primer cas, s'apujarà l'equivalent a l'augment de l'IPC l'any passat, i a l'augment de l'any passat també s'apujarà l'equivalent a l'IPC, i a l'escola esportiva s'apujarà més, s'apujarà un 9%. Sí, la primera al mateix comentari, seguint una mica el comentari que feia abans, és a dir, nosaltres ja hem decidit políticament, a l'equip de Goert, que amb l'Ajuntament ens ha abaixat de forma espectacular l'aportació a l'escola Bressol, per nen, de forma molt significativa, anem parlant moltes vegades, que l'Ajuntament el que no farà és traslladar aquesta manca de subvenció de la Generalitat amb els rebuts de les famílies. L'any passat vam estar empujant molt poc, un mig punt, un punt personal a l'IPC, i aquest any el debat ja ni va existir, és a dir, l'incorporem dintre del que és el pressupost municipal, aquest dèficit superior, per tant, ho estem pagant, tota la gent de Sant Just, una altra cop, una altra acció de no assumir les responsabilitats i competències que ha quedat. I, per d'altra banda, efectivament, les escoles esportives pugen bastant personal a l'IPC, en aquests moments parlem de tot l'any, de 100 a 110, perquè és un cos que està molt lluny, o està molt lluny de cobrir-se, és a dir, el cos està molt elevat, en aquests moments només el que porten les famílies, arriba al 45% del cost total del servei. Per tant, aquí sí que nosaltres estem dient, o fem aquesta línia, escoltar aquells que utilitzen els serveis molt deficitaris, o que tenen una gran aportació, si podem pujar una mica. Sempre dic el mateix, aquelles famílies que tenen dificultats, i que des de serveis socials, o des de les regidors es creu convenient que aquesta família, aquest nen, el que sigui, necessita d'aquesta activitat i no pot, perquè en aquell moment la família està en una situació complicada, existeixen les beques, i estem fent aportacions, i això és el que ha passat. També vam pujar, perquè estem molt lluny de cobrir un percentatge que seria l'ològic, potser el 70% o el 75%. Va destinat a una població molt concreta, és veritat que s'estimula des de l'Ajuntament que hi hagi el món de l'esport, però estem parlant d'aquest augment de 100% a 110% tot l'any. Les coses portives són el que dura, però no és un rebut d'una setmana, d'un mes. Suposo que el fet que fins ara no hagi estat així, és que no es pot entendre o s'haurà d'explicar bé el que ha comentat ara. En tot cas, insisteix-ho. Alguna família que realment és aviat, no cal codigui. Quan el pressupost de serveis socials s'ha duplicat, inclús més s'ha duplicat en els darrers anys amb aquesta crisi. No insistir que aquells que per als motius que han de fer això i no poden, per això estan les portes obertes de serveis socials. Estem parlant del ple municipal de Sant Josep Pinyà. També es van tractar 3 motions, per exemple, una que va presentar el grup de Convergència Unió que demanava la suspensió de les liquidacions de plosvalues derivades de les decisions en pagament, una emoció que es va aprovar per unanimitat i que implica, entre altres coses, que els afectats per exacucions hipotecàries a qui s'han just, que ha quedat dit i no tenir recursos, no hagin de fer front per tant al deute. Bé, està clar, si una família perd l'habitatge i efectivament perquè no té recursos és una mica injust que, a més, a més legit és la plosvalua que és l'impost per al qual, diguem-ne, hi ha aquesta transmissió i hi ha aquesta venta. Dic que les notícies no està afectant pràcticament a ningú a Sant Josep Pinyà i quan dic això, a vegades, quan dic amb aquesta contundència, surto i diuen, jo sí, però estic parlant de casos molt, molt, molt mínims. Per això és una bona notícia. Però és un posicionem polític i m'alegro que hi hagi, evidentment, que es ve presentar aquesta emoció, una animitat, i que realment farem tots els esforços si arriben aquests casos, perquè he de dir una altra cosa, ho vaig dir en el ple. Doncs a mi també, per toca i el govern, per toca, fer complir la llei. I el que no també farem són il·legalitats. Això és un posicionem polític, però els informes, diguem-ne, intervenció són negatius, perquè incompleix, diguem-ne, en aquests moments, normativa, legislació, i quan tinguem aquest cas a la taula veurem de quina manera això es pot fer i a voluntat de fer-ho. Però també tucant de peus a terra i ho vaig dir-ho. Està molt bé fer posicionaments, a tothom està molt satisfets, però la realitat és una altra. Per tant, la realitat positiva sembla ser que hi ha molt poca gent i la realitat és que el que no farem també és il·legalitats, i veurem de quina manera, si es trobes una subvenció, si es trobes d'una altra manera, troben aquestes solucions puntuals. És a dir, s'haurà de pagar d'alguna manera o altra si tu et manifestes d'aquesta manera i tens un impediment legal de que no es mou aquest article famós, 105 de la llei, a les hores has de buscar solucions, però bé, els ajuntaments estem acostumats, acostumats a trencar-se el cap per trobar solucions pels col·lectius i pels veïns. Hi ha pocs casos? Hi ha alguna xifra per això? No, no, no. Et diria que en fa l'efecte que n'hi ha un o dos o cap. Estem parlant d'això. Doncs va ser una de les motions que es van tractar i també em va presentar un altre Junts per Sant Just, que demanava un país lliure de retallades, una emoció que va portar força de debat, entre altres coses, aquest document denunciava que a l'estat espanyol incompleix l'objectiu de déficit en Catalunya i proposava una distribució interna més justa. Finalment, a favor de la emoció hi van votar PSC, si ho necessiteu bé i Junts per Sant Just, tot i que també via democràtica va votar en contra, però va mostrar sintonia d'aquesta emoció. I el partit popular també donar el play, d'ahir va respondre d'alguna manera dels aspectes d'aquesta emoció. També de nou és una emoció i també és un posicionament polític, com dèiem, però en tot cas suposo que és un d'aquests temes que no sortirà de l'hora del dia, de moment. Bé, jo crec que és el debat d'una part o gairebé del país en aquests moments. És a dir, estem immersos en una situació que jo recordo que fa dos anys en parlàvem. Això de control d'èficit i d'escanyar i de retallar doncs està molt bé, doncs fins a un punt. I això ja està sobrepassat, absolutament. Per tant, aviam si d'alguna vegada es flexibilitza el dèficit des d'Europa cap a Espanya i d'Espanya en les comunitats. L'altre són el que et deia el començament, és a dir, si a la administració en aquests moments entès o avís que no paguen, doncs no passa res, no? I doncs Catalunya ens deuen molts diners de l'estat espanyol. És veritat que no hi ha diners, però potser s'ha de privatitzar d'una altra manera, potser s'ha de distribuir els recursos d'una altra manera. El país té una de les comunitats de part del territori espanyol amb una activitat molt important econòmica. Sabís, històricament, que si funciona Catalunya, doncs Espanya també funciona i aleshores el que es va demanar primer és que es complicin aquests compromisos, una deuta molt important de l'estat espanyol i, per tant, doncs també que hi hagi una redistribució de recursos d'una altra manera, no? A partir d'aquí, jo penso que hi ha un debat nacional obert i està a bord del dia, per tant, no insistir, no? Però jo em queixava de la Generalitat i sabien que si la Generalitat no li paga l'estat, doncs així anirem, no? Doncs un no paga l'altre i, finalment, l'Ajuntament de Sant Just, per exemple, els ajuntaments, doncs tenim obligacions i ens deuen una quantitat molt important, no? Fa que tinguis 5 convenients o problemes de tesoreria greus. És un tema, doncs, que ja hem dit que no s'acaba i que l'hem anat parlant en diferents aspectes al llarg dels últims mesos. Acabem parlant d'un altre tema del ple per tancar allà de tot el que es va tractar ahir, que és aquesta última emoció que demanava la reforma urgent de la renda mínima d'inserció. Amb la mateixa línia, és a dir, és cert que hi ha menys recursos, que la situació econòmica és la que és, però hi ha gent que està patint i, si no, posem damunt de la taula una prioritat definitiva a aquestes famílies que pràcticament no tenen res o el que tenen no es pot viure amb això. I això és el primer de tot i sempre poso el mateix exemple. Hi ha diferents maneres de fer un pressupost municipal o un pressupost a la Generalitat, o un pressupost de l'Estat. I aleshores, no sé per què estem fent política, determinades persones, si no es veu o partits en aquests moments o governs en aquests moments, si no es veu que això és la prioritat absoluta, el que no pot ser és que la teva gent d'un municipi o de Catalunya d'Espanya pateixi com està patint i aquestes coses no estiguin el primer, absolutament el primer. I després, evidentment, que hi hagi coses que tampoc les entendré mai, que aviam si d'alguna manera aquest capital que està fora, el sistema democràtic, algú posa ordre, perquè això s'ha desmadrat d'una manera molt important els darrers temps i continua venent exemples d'entendre, i estem parlant que hi hagi un recurs mínim per a unes persones i en canvi hi ha un cert descontrol del capital que fa, doncs, no dic el que vol o pràcticament el que vol. En aquest sentit, també, decidida tornarem a Sant Just, però avui s'espera que el govern espanyol anuncia un pla de reformes per aconseguir guanyar un marge extra de déficit. Com ho veu? Quina espera, tot plegat? Bé, no sé, avui estava, evidentment, com tots vosaltres veiem la notícia on hi ha llars d'aturats, són xifres que tothom tenim aturats a l'entorn o la família hi són, etcètera. Jo crec que molta preocupació, no sé quines mesures no sé quines són, però si continuen sent aquelles d'escanyar, escanyar, escanyar, anem malament, anem malament. Tinc la sensació que, o veig que, darrerament, sembla que això està canviant i que es donen compte, doncs que així no podem anar, però... Clar, t'havia posat un cas, que m'ho preguntaràs després, és a dir, la operació de promunse d'habitatge, que aquests dies no paro d'explicar-ho, perquè vols fer-ho, doncs tens clients, perquè hi ha clients o ciudadans, veïns, que volen accedir a aquest habitatge i no et donen crèdit, no? I promunse de tancat en positiu, l'Ajuntament doncs està força sanejat i, perdona, no et donen crèdit. Escolta, perquè hi ha una norma que diu que només el 2% d'aquest recurs de crèdit en el sector públic. És el 6%, perquè és aquell que vol fer-ho. Ja massa traves. Doncs ja massa traves, no? Aleshores així anem aturant les coses d'aquells que, de moment, podem fer coses i aguantem i aquesta obsessió per baixar i retallar i baixar, no? En tot cas, dir una altra cosa que hi surti en el pla, és a dir, aquí també hi ha una voluntat clara de model de societat, de model de serveis públics, de model de com entendre les coses, no? I aquest model neoliberal el que està fent doncs és traslladar drets que tenen molts veïns i molts ciutadans d'aquest país amb uns sectors gestionats per altres. Per tant, això és evident que també els conservadors estan aprofitant aquesta crisi per donar-li la volta amb coses que no podien anteriorment o que les circumstàncies no permitien. Això no ens enganyem, de formes de fer política aniant. I això també ho estem vivint, no? També ser, insisteixo, que hi ha menys recursos, però també ser que això està passant. De tota manera, en el cas d'aquest de la Turca que hi coneixíem aquestes dades de l'enquesta de violació activa, l'aument és evident que hi ha carís i per el 2008, el 2013 és bestial i ha hagut governs del PSOE, del PP, etc. Com es pot creure? Absolutament, és a dir, no estic imputant només les coses en un àmbit concret i començat dient que aquesta obsessió d'Europa i com parlo d'Europa, evidentment ja serem d'aquí parlant, qui mana a Europa, aquesta obsessió que hi hagi un control, una retallada espectacular del déficit, bé, i en dues maneres de tirant davant l'economia, les polítiques neoliberals o les polítiques socialdemòcrates, la socialdemògdra ajuda també a l'Estat en daltar-se moltes vegades amb un déficit controlat, bé, ni una banda ni l'altra, és veritat, però el punt d'equilibri existeix. Primer de tot aviam si aquesta reducció oficialitza aquesta reducció del déficit cap a Espanya i després cap a les comunitats autònomes, però si això no passa i els bancs no estan senejats que està molt bé, doncs és molt criticable aquest ajut que s'ha fet des de l'Estat, que hi hagi liquidez, però bé, també haurien de ser responsables d'una altra cosa, doncs perquè ni tu ni jo, ni tots els que s'estan escoltant, hem estat al front d'una entitat bancària, i per tant també hauria d'haver responsabilitats contundents sobre un sector que en determinats moments, determinades coses, no ha actuat correctament. I això no ho veig, de cap de les maneres. Per tant, és veritat que sí, perquè l'economia funcioni, ha d'haver-hi entitats financeres sòlides i potents, que a veure si definitivament aquelles empreses, sobretot petites, que són les que tiren el país endavant, accedeixen a aquest recurs acredit, i aquells com nosaltres, que volem fer coses, que també passin. No té sentit que l'empresa municipal promunse a l'any 2011 tanqui amb un positiu molt important a l'entorn de 3 milions d'euros, l'any passat gairebé 800.000 euros, li deguin 3 milions d'euros, i resulta que el banc diu que no hi ha recurs acredit. Per què no em deixen? I miri, bostèsies espavilaran. Això no pot ser de cap de les maneres. De fet, tornant ara a Sant Just, és un tema que fa setmanes que també parlem, com està tot aquest tema, aquesta promoció? He aturat, ja ho vaig dir fa 15 dies, amb ganes de resoldre-ho. És veritat que continuen a haver reunions intenses a tots els nivells, perquè et feigis una idea. És a dir, aquests darreres dies, parlar amb el director general de l'Hipoteques d'Espanya, d'Espanya, no d'àrea metropolitana o de Catalunya d'Espanya. Una persona que està al costat, que és a l'anglès entendent, perquè és l'únic que pot estar en aquests moments mínimament interessat, una persona que està sentat al costat del votin, perquè ens entenguem. He parlat amb ell moltes vegades. Per què l'anglès entendent, en principi? Perquè és l'únic anti-finància, que té un cert marge i una capacitat important, també ho hem fet amb la Caixa. Després, en el seu moment, l'entitat que teníem, doncs, un acord es retirés, també per unes normes que li van imposar des d'Europa, i es va retirar d'aquesta operació. He dit aquests noms perquè són els que s'han posat de munt de la taula i utilitzo aquest càrrec, perquè ens entenguem que els esforços són a màxim nivell i que no pararem, però no hi ha una resposta avui, no hi ha una preocupació inquietant, perquè també les famílies que s'han apuntat en aquest sorteig van canviant les seves condicions, poden estar pensant en altres possibilitats, i és una situació inquietant, perquè hem de resoldre molt aviat, i que segurament no resoldrem ja, perquè tenim les ganes l'esperança que hi hagi una solució positiva, perquè, si no, ja l'havessis tingut que prendre. De moment no es deixes talment. Encara s'està l'espera. Ara treballarem més intensament, encara. I ara parlem en clau cultural, perquè portem dies aquí s'han just també celebrant el Sant Jordi aquesta setmana, de fet, hi ha hagut un acte important, que és el bateig de la fins ara sala a les gulfes, de Can Genestar amb el nom Disider Console, una sala que estava molt plena, un acte que va ser emotiu i original, com va anar tot negat. Bé, el Disider Console ha fet molt per aquest municipi, també pel país, per la literatura catalana, que estimava llibre, director de pro-editor, crític literari, membre de la SEAS, i un bon amic. I aleshores, no perquè siguis amic meu, sinó perquè estic convençut que molta gent de Sant Jordi era un amic. I ens va semblar, conjuntant també amb la família que podia ser idoni, posar el seu nom. Ens va deixar fa poc, fa dos anys, tres ja, si no recordo malament, quatre fins a tu, va passar el 2009, és veritat. Doncs va passar el temps i no et dones compte. I ens va deixar molt jove, en 61 anys, una mica injust, un càncer difícil de superar, i ens va lluitar molt, finalment, ens va deixar. Ens va semblar tots plegats, que seria idoni per la seva trajectòria cultural, històrica i el que es dedicava, que a la Casa de Cultura de Can Genestar, recordar que la Biblioteca també es diu Joan Margarit, que a més a més eren amics. Doncs la sala, aquesta sala magnífica que tenim, que li diem les golfes, perquè eren les golfes antigament de la Casa, perquè no tenien una sala magnífica que tenim, on fem percentacions de llibre, actes, casavents, etcètera, portés el seu nom. I vull agrair la feina que es va fer per part de la família, especialment pels fills, amb les explicacions. I, a més, és un record que ens va emocionar tots plegats, perquè aquest diàleg entre els fills i amb una pantalla gegant, que contestava el pare, va ser una cosa molt emotiva i difícil d'estallar sense emocionar-te. Més agraint també els fills o la família, el fet que es posés el nom a la sala i no a un carrer, perquè et lligava amb tota aquesta figura. Dísir-ho del consul, que va ser aquest dimecres una setmana que havíem marcat per activitats de Sant Jordi, perquè t'ha fet també aquesta tarda, sinagura, en mig duplegat, el nou edifici de les escoles, on jo ara també l'acte d'entregada de premis, en principis t'ha d'haver vist que plauria. De moment no fa l'efecte, tot i que això de la pluja ja s'ha sap, i hi ha un ple bé per si de cas, perquè tot i això, suposo que la pluja t'eslloguria una mica duplegat, veurem si se salva al final. Bé, jo crec que... Tu no el sé, no? Perquè hi ha molta il·lusió amb aquesta inauguració, dir que ja s'ha posat a marxar al centre, o que es posés a marxar en tots els serveis, i que després d'unes setmanes inauguraríem. Això ho van decidir per voluntat pròpia, i escolta'm, primer que hi vagin, que ho toquin, estiguin allà ben consolidats, i la inauguració ja la farem, el que important és que hi ha funció en el centre. Bé, jo diria que és... O sigui que hi ha l'obra del mandat o no, però hem destinat molts diners, en aquesta obra, molts diners, tots plegats, i aleshores el fet que el centre de formació de persones adultes, el servei local de català, Sant Just Solidari, i aquests espais polivalents, fa que sigui un centre referent de formació al llarg de la vida. Els tallers de música, tot això fa molts anys vam pensar quan es va haver-hi el trasllat d'aquesta escola a Montserrat, que hi havia l'antiga escola a Montserrat a base de Sant Pere, que quedava un centre amb unes possibilitats, i vam dir que això hauria de continuar des d'un punt de vista molt educatiu i de formació. I ens vam començar a treballar amb aquesta línia. Penso que serà un equipament molt potent, no només del barri centre, sinó de tot Sant Just, on, en aquests moments, estan convivint més de 600, 700 persones, xifres molt elevades, i està al carrer creu, a la teneu al costat, i, per tant, el que farem, és inaugurar això. Després han d'arrocar els altres edificis i començar a fer una part d'aquesta plaça que estàvem començant a parlar abans. I també, demà, hi ha un tracte que és aquesta celebració dels 10 anys de la biblioteca Joan Marerit. També sembla que de mà sí que de la pluja no ens escaparem. I, en tot cas, és hipotètic, però, si plou, els actes a l'exterior no es faran, el que sí que es farà igualment és el recital de Joan Marerit i un grup de jazz. Sí, efectivament. Aeffectiu que el recital sol Unity o el parliamentari suposarà això, reunir la Psychiat rats a les rodes de poly fogopy amb la Full empowered これは? El recital es va portar alength al broth, però no l' Günter computing anava fer als ivory, el carrer era per la mobilització de la miserosa, perquè és entscherogena. A Sí veterà 카, Joan, demà ens tornarà a oferir aquesta lectura en un acte, com deies, de 10 anys de la Biblioteca, de la Biblioteca que ja estava Can Ginestar, però de la nova Biblioteca. De la nova Biblioteca, on és un dels equipaments més importants de Sant Giós i Transversals. En aquests moments gairebé el 45% de la població està inscrit a la Biblioteca, extremament d'aquesta xifra. En 10 anys han passat 500.000 persones, 50.000 per any. És evident que són usos, no són persones noves, diferents, però usos, és un equipament que estem molt satisfets, que està molt ben dirigit, amb uns professionals a la Biblioteca Sensacionals, que els hi vull donar les gràcies per la feina que estem fent, i que estem molt orgullosos de la nostra Biblioteca i demà celebrarem aquests 10 anys. I per acabar, també, aquesta setmana, recordant-nos que dilluns es va fer el tret de sort i oficial al tornet, Joan Petit, nens amb càncer, va fer el relleu també amb l'alcalde de la Seu d'Orgell, que és el municipi on es va fer l'any passat aquest esdeveniment, i un acte que també amb 200 persones, més tota la gent que formava part dels actes de les seccions esportives o als convidats. Per tant, queda inaugurat, d'alguna manera. Sí, sí. Quan el mes de gener va venir la fundació Joan Petit, nens amb càncer, a través també de la regió d'esport, en Víctor Morillo, em recordo que... Escolta, com ho veus? No ho dubto, som-hi, no? Som-hi, perquè hem d'estar amb això, no? I passi el que passi, perquè encara que hi ha molts actes i el dia 25 de matge, hi ha una concentració molt gran del món del hockey i de tot Catalunya que ve aquí, i ens fa tremular, perquè poden venir dues mil persones, no s'enjusta cop. Doncs passi el que passi, i jo personalment ja estic, estem tots molt satisfets la reacció positiva de la gent del municipi, dels comerciants, de les empreses, de les entitats, totes especialment les esportives i especialment el hockey, que és qui està davant de tot això, però hem demostrat una vegada més que som un municipi amb una gran qualitat humana, on t'apostem per la convivència, per la solidaritat, per estar on hi ha un problema seri, no? I va ser un acte molt, molt, molt emotiu, en tot el complex de gom a gom, i aleshores, doncs, ja vull agrair avui tota aquesta col·laboració, perquè està sent exemplar, absolutament. I com moltes vegades dic, amb aquella orgulla que sou un dels millors pobles de Catalunya, moltes vegades ho dic per això, no? Perquè hi ha pocs municipis que s'atreveixen a fer, diguem, aquesta activitat, doncs, perquè porta molt en renou una feinada espectacular i tiàs de bocà, no? I, a més a més, vam acceptar-ho, insisteixo, el mes de gener, doncs, que acabava en tres o quatre mesos, i el seu president en torné, deia, escolta, però com ho veus, el calde, dic, bé, treballarem i que hi confiem en les nostres forces, no? I, efectivament, l'altre dia estava molt emocionat, i em deia, escolta, no et vas equivocar, doncs, això funciona, i el que passa és que m'agraden les coses quan s'acaben, no? Però... Encara queda, doncs.Sí, encara queda, encara queda. Però tots aquells que també, a vegades, potser encara no ho coneixen gaire, doncs, qui som, no? Que s'apuntin i que, per exemple, els voluntaris, doncs, bé, d'una idòlegent que s'ha apuntat per ser voluntari el dia 25, perquè hi ha molta feina a fer. Doncs anirem parlant, avui hem repassat aquesta qüestió i altres temes vinculats amb Sant Just, amb la cara de Sant Just us juré per pinjar, gràcies, i que vagi molt bé, bon dia.Molt bé, bon dia a tots vosaltres. Adéu-siau. A les contres radiudesfer, símptomes radiudesfer, la ràdio de Sant Just, durarà del 8.1.