Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enradera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. www.informatiucomarcal.com Tot seguit us oferim, íntegrament, les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a ràdio d'Esvern. Un minut i un quart de 12 del matí parlem d'aquesta hora d'actualitat senjors tenca. Dijous passat i va bé ple municipal. Un dels temes més destacats va ser la aprovació d'una emoció en defensa de l'autonomia local i les competències de la Generalitat. En matèria municipal va ser Dijous passat i avui en parlem amb el portaveu de Cigua, l'Ajuntament de Sant Just, que és Llorenz Reym. Bon dia. Bon dia. Una emoció que, de fet, és el tema del ple que va portar més cua, que es va debatre més per part dels diferents partits. Això des de Ciut tampoc no es va fer el vot a favor d'aquesta emoció, però tampoc no es va entrar en aquest debat que va tenir lloc, sobretot per part del Partit Popular amb representants del govern, una emoció però que, entre altres coses, reclamava les forces polítiques catalanes amb representació al Congrés i al Senat que defensin l'autonomia i les competències en règim local. Sí, bon dia. No es va fer gaire grandes ment, el que es va fer va ser transaccionar entre tots els grups, abortant, a la moment de fer el redactat, els nostres sugeriments. Vam arribar a un acord, sense tots, i es va presentar una emoció, i sincerament, tampoc creiem que era molt anar... que era remenant-la per dir-ho, una fent-les més explicacions, quan creiem que l'emoció deia el que tenia que dir, i ja està, també s'ha de dir, que el cert és que és un tot d'alerta, envers allò que sembla ser que succeirà, però que, evidentment, encara no ha arribat, a moment no ha arribat a port i espero que no arribi tal com està, i en aquest cas sí que és d'aquells que dius que cal fer emocions prèvies per avisar que el que pot succeir no és del nostre grad ni cret de la majoria de municipis, i... i viam, crec que s'han de dir... L'esperit pot ser bo, el que passa és que sense atrapatjar els drets de molta gent, i, aleshores, s'hauran de fer moltes esmenes, que jo crec que tot el món municipalista, si s'oblida dels seus partits i les seves coses, entendrà, perquè en molts partits hi ha molts representants del Partit Popular, présents de la Federació de municipis, que ja han manifestat també el seu desacord en aquest posar dins d'un mateix xac tothom, sense tindre en compte moltíssimes altres raons, que només la densitat demogràfica d'un municipi. Clar, segurament l'esperit d'una voluntat reformista del món de l'enginistació local, n'hem parlat altres vegades, també, és més o menys necessari, però, en aquest cas, almenys l'avantprojecte que s'ha presentat fins ara, el que es vol aprovar, en el cas de Sant Just justament, perquè té menys de 20.000 habitants, el deixarien bastant poc marge de maniobra en la gran majoria de competències. Exacte, i és que hauria de ser una gran part de la població, perquè, clar, si no trinca a fer tot aquell serveix que estem prestant i que s'ha demostrat que són molt més eficients d'una gestió municipal, que, des d'una gestió supra-municipal, doncs seria donar un gran pas enrere. Evidentment que això es belluga, perquè en molts llocs es fan determinades tasques municipals que s'haurien de recomanar i supra-municipals mentfetes, doncs serien molt més eficaces, però s'ha d'afegir molta lletra, i moltes excepcions a la norma general. Els preocupa, de moment, aquest projecte? Home, sí que pot preocupar, pot preocupar perquè pot canviar dinàmiques i pot canviar moltes coses, o sigui, nosaltres hem tingut un poble amb un creixement sostenible durant molts anys, que s'ha intentat que ens tenien un creixement vegetatiu. Nosaltres, només amb el major i aprovat, si estés desenvolupat, ja arribaríem als 20.000 habitants. El que passa és que mai ha estat una premura ni una pressa en aconseguir aquests 20.000 habitants. Ara, en moment en què posen la llindar dels 20.000, entre ser o no ser, doncs, hi haurà molts municipis que s'esforçaran per poder arribar a aquests 20.000, i llavors, com es fa això? I quan es fa, doncs, pot portar problemes que tan lluny del plantejament que sempre ha sigut compartit per tots els grups. I per què fa a la reducció del nombre de regidors? Què li sembla? Això és ludament. O sigui, en aquest aspecte no... O sigui, hi ha moltes coses que tenien que... que hi haguin menys regidors. Doncs no ho veiem, com en jo, particularment, no ho veig com cap problema. Que s'estipulin els souers dels regidors i tal. És qüestió d'entrar en tots els determinats varems i traurien moltes complicacions municipals. Si tu s'apiguessis un municipi amb tants... amb diferents aspectes, ja sigui pel nombre de població, sigui per un percentatge de pressupost municipals, sigui tal qual que s'estabilitzi quina és el sou dels polítics. És a dir, el que fa és que més que establir els souers dels polítics s'haurà d'estabilitar les concorrencies de molts souers i moltes dietes de molts polítics, perquè al final, moltes vegades s'acaba convertint que hi ha gent que treu més d'extraordinaris dels mil llocs d'estar representat que del seu municipi mateix. I d'altres, al revés, que arriba al poble alcald, que el seu antecessor resulta que cobrava molt poquet, perquè com que ja cobrava de la diputació, de l'àrea metropolitana, d'aquí o d'allà, doncs cobrava molt poquet d'ajuntament, o, inclús, havia renunciat al seu sou. I el poble alcald, que ve ratera, que resulta que l'únic sou que té és el d'alcalde, s'ha de conformar a encobrar aquella misèria que no arriba enlloc. Són coses que sí, que ja dic, té molts determinats aspectes. La llei aquesta, doncs, que sí que s'haurien de reformar per la gent política, de tot arreu, i per treure problemes, vull dir, per saber que tots estem jugant amb les mateixes cartes. El que veig és que, de que s'hagi de fer això, a que es faci per decretar-ho i posaran el sac a tothom a la mateixa an, no és el mateix qui ha gestionat bé, que aquí no ha gestionat bé. Quan es va provar la llei de l'esport dels equips de futbol, tots aquells que tinguin beneficis poden anar pels seus cantors, els que tinguin pèrdues s'hauran de regir en aquestes normes. Doncs no podem posar en el mateix sac qui ha fet dels deures, que qui ha despilferrat i qui ho ha fet tot malament. Esclar, que esperem a veure si, finalment, també s'escolta aquesta veu del món municipal, que, com dèiem, també per part d'alcaldes de la mateixa part popular, també s'han posicionat en contra el menys d'aquest abans projecte inicial. Aquesta emoció va ser la més destacada d'un ple que teníem menys punts que altres vegades, o coses més administratives, abans d'aquesta emoció que, com deien, va generar també aquest debat. I pel que fa també l'actualitat municipal, un altre dels temes que estem pendents, d'alguna manera o altra, és referent a aquesta promoció de Mas Lluís, que fa veure un mes que s'havia de fer aquest sorteig per adjudicar els pisos de la promoció, els 54 pisos que encara s'han de construir, que, finalment, es va, de moment, suspendre aquesta adjudicació, a l'espera, doncs, finalment, de saber què passa amb aquests pisos que, finalment, no es poden construir de manera immediata, perquè banquia, qui és en qui es tenia el crèdit, no ho pot fer per a l'altra de Brussel·les, de la Comissió Europea. I li volia preguntar, també, des de si, si quin és el coneixement que tenen de tot plegat. El coneixement que tenim és el que s'ha fet públic, o sigui, el cert és que, en aquest moment, l'Ajuntament té cap solar, que el té una hipoteca de bànquia, i, a través de bànquia, s'intentava demanar el crèdit per poder fer aquesta promoció de pisos, hi havia uns condicionants, premis per part de bànquia, que volien saber els compradors, les característiques, si t'hi haguessin recolzament bancari per poder-ho fer, abans de tot això, això es va fer, i en l'últim moment, doncs, bànquia va dir que no donava el crèdit, argumentant-nos que per desconeixir realment és aquest, o és un altre aspecte, segur que bànquia tenia que deixar els diners, no els deixa, i l'Ajuntament, jo crec que molt correctament, el que fa és aturar-ho, i dir, quan tinguem el finançament, es farà, i si no hi ha finançament, no es pot fer el que no podem fer, és estar sortit ja amb pisos, i després, al cap dels anys, trigar a un eternum a poder entrar en aquests pisos, i més quan, d'alguna manera, avui en dia, la prioritat del municipi i de la població ja no és l'habitatge, malauradament, perquè hi ha altres problemes que han transcendit davant com pugui ser l'ocupació, la feina, i ja no és, en aquest moment, la gran prioritat de la necessitat de la gent del nostre poble. I seria el suicidi fer-ho això en finançament de l'Ajuntament si no hi ha un regolament econòmic extern. Bé, doncs, i finalment, en les properes setmanes, saps si alguna altra entitat bancària, que, en principi, estaven en reunió amb l'Ajuntament, acaba aconseguint aquest préstec, i tot plegat pot tirar endavant, de moment, quan dèiem aquesta operació, està estaturada, està ambaíssim, i és un altre dels temes que ens ocupa aquí, en municipi. Altres qüestions parlàvem, justament, d'aquesta reforma local. D'alguna manera, fa la sensació que això sumat també a les notícies que van aparèixer en cada dia, que parlen de política, però també de... Segons com hem parlat alguna vegada, que són fins i tot d'ans altes esferes, aquestes... alguns casos de corrupció, alguns casos de coses que passen, i que sembla que augmentin l'escletxa entre ciutadania i política, però cada altra banda, justament, el món local també li fan molt mal, no? És que, realment, el món local, en aquests moments, s'està veient, jo crec que, dramàticament, perjudicat en el sentit que hi ha una minoria de pomes podrides, que fan molt sololl, i que, a més a més, en molts casos, aquestes pomes estan molt enllunyades del ciutadà. I, aleshores, tots aquells que som molts, que estem treballant a la política, doncs, com més com un servei o com un sentiment de servei a la col·lectivitat, com a un... Aviam, com un reconeixement al que t'ha donat el teu poble i el que tu vols donar pel teu poble, i es fa molt difícil, quan a tothom l'engloven el mateix sac, i tens que anar pel carrer aguantant determinades actituds de gent que se't fan molt difícil, i, aleshores, arribarà un moment en què ningú voldrà estar a la política, i deixem-nos de romances, pot ser molt bucòlic, però allò de dir que els polítics no ens fa falta per res, doncs és com dir que en una empresa no fa falta ningú en gerent que la gestionin, doncs s'anirà en totes no arris, i s'anirà en arris els ajuntaments, perquè, al final, només participarà en política una a dos, o aquell que tingui una gran cura, si estigui disposat a aguantar el xaparrón de tot el que li diguin sense ser fonamentat, o aquell que realment vulgui anar per plercer les butxarques i diguin, que diguin el que vulguin, però jo dic que realment que no hi haurà polítics que si vulguin dedicar a la política, ja no dic dedicar com una dedicació exclusiva, que és una cosa que jo sempre he qüestionat, i més amb la política municipal, i més amb petits municipis relativament com el nostre, que sempre he pensat que tenia que ser un complement, una altra activitat, i no una exclusivitat, però sí que hi hagui aquesta gent, perquè és que, al final, només hi haurà, o qui no tingui una altra forma de vida, de mitjà, i es prengui la política com això, o el que vingui a enriquir-se. De fet, s'enjust en principi tampoc és un dels municipis en què sembla que estiguin més problemes de Catalunya, però hi ha aquest malestar, també, de cara als polítics. Sí, a veure, dic, els que estem tot el dia en el carrer, doncs tenim que aguantar, determinar les actituds de gent, que... jo respecto tothom, però demano que tothom també et respectin a mi, i dic a mi com als demés polítics, i que ens inclouin tots en el mateix sac, doncs jo, de repetic, les pomes podrídees són una minoria-minoria, que fa molt soroll i que fa molt mal a la política, evidentment, i a totes la ciutadania, i que quan tothom té molts problemes, doncs aquests problemes són dels polítics, són dels gestors, però, clar, qui els ha de solucionar aquests problemes? Polítics, doncs, entremerim mesures per lluitar contra la corrupció, els casos han de fer molt més ràpids, molt més àgils, i, però, tampoc, criminalitzar tothom per culpa d'una minoria. I des de Sant Just, en el cas concret, doncs, d'aquí, del nostre municipi, treballar des de l'oposició, com és el cas de Convergència i Unió, en hem parlat també altres vegades, com es viu? Treballar des d'un petit municipi des de l'oposició sempre és molt difícil. Pensem que qui està en el govern disposa de tots els mitjans tècnics i tots els recursos, i qui està a l'oposició doncs no disposa de ningú mitjant tècnic, ni de ningú assessor, ni de ningú, aleshores et costa d'entendre allò que et donen, aconseguir les coses, a vegades, durant la informació que et volen donar, i sí, però tu et has de demanar, però per demanar-la, tens que tenir els coneixements per poder-la demanar, i molts cops és realment difícil de poder accedir a totes aquestes dades, i tindrà la capacitat d'anàlisi, perquè el polític no és un tècnic, aleshores el polític que està al govern disposa del tècnic que li explica, i que li diu el que ell vol fer, i el tècnic ho adequa a el que aquell polític, d'alguna manera, vol fer. En canvi, el que està a l'oposició no disposa de ningú tècnic que li expliqui tot allò. Si alguna vegada algú vol, li deixaria que es miri un pressupost municipal o les comptes anuals de l'Ajuntament, i digui que les intenti interpretar. Realment, per qui és docta en la matèria és una cosa difícil, doncs per qui no ho és, encara molt més de poder treure l'entrellat d'aquestes coses i fer una funció de fiscalització o d'anàlisi, molts cops, t'has de bellugar més per inputs del que et sembla ser que per aquí pot anar o per allà pot anar, i intentar no esbrinar sense acusar d'opacitat el govern, ni els tècnics municipals, el problema és que això no t'ho dic perquè no m'ho has preguntat, i és que això no t'ho he preguntat perquè a mi no som acut de pensar en això perquè no tinc els coneixements realment tècnics per poder-los brinar. Doncs bé, tot cas avui hem parlat de qüestions vinculades amb Sant Just, també del funcionament, de tot plegat i d'aquesta relació complicada actualment si més no entre política i ciutadania, cosa que hauria d'anar lligada, però que per diferents qüestions doncs està en hores baixes d'alguna manera o altra. Hem parlat d'actualitat amb Llorenzre que porteu desigual a l'Ajuntament de Sant Just. Gràcies, que vagi bé. Bon dia, dut. Bona nit, aviat. Bon dia. Passant 11 minuts de les 11, parlem aquesta hora de la Casa Reginald de l'Extremadura, que aquesta setmana està de celebració perquè l'entitat celebrarà la cruz de mai una tradició religiosa molt arrelada a la comunitat d'Extremenya i aquí s'anjust es faran actes. T'estan dissabte, com diu Menja, per això aquesta hora saludem el president de la Casa Reginald de l'Extremadura, Manuel Zapata. Molt bon dia. Bon dia. Una d'aquestes tradicions, que també hem anat parlant, doncs una tradició que parlem cada any d'alguna manera o altra, perquè aquí s'anjust se celebra a través de la Casa Reginald de l'Extremadura i aquest dissabte ja es farà la benedicció en primer lloc de la cruz de mai, que és una tradició que, com dèiem, a l'Extremadura sí que té molta més... està més arrelada, no? Sí, sí, en l'Extremadura està... en muchos pueblos de l'Extremadura està molt arregada. I, bueno, en concreto, en cabeza de la vaca, també. És un dels pobles que celebra aquest dia. Que, de fet, és el poble que té més relacions amb els teus, no? Sí, sí, sí, sí, que és veritat, com a Casa Reginald, sí. I què se celebra amb aquesta commemoració de la cruz de mai, jo? Bueno, és com si fos una bienvenida a la primavera, perquè és tot arrededor de la cruz, que és una cosa religiosa, també la flore, l'adornat, tot això... És una llegada de la primavera, no és? Per tant, és com donar la benvinguda una mica al bon temps, i el René serà tot plegat, encara que et tingui aquest component religiós, suposo? Exactament, sí. I durant tot el dissabte, em sembla que també el local s'hi podrà passar, no? Per veure... o per portar-hi flors? Sí, sí, el sábado está abierto a partir de las 10 de la mañana, todo aquello que quieran pasar deja flores, pues pueden hacerlo, y después, por la tarde, a las... bueno, por la noche, a las 9 de la noche, bajar al Montsen, de aquí de Sanyut, i vendic la cruz, com has dit tu, antes. Que és el que també es fa cada any, no, suposo? Sí, sí, és que es fa una adicció. Esto se hace cada año, después, pues la gente allí se sienta, hablan... hay gente que son religiosas, que creen en todo esto, ponen una vela allí, encienden una vela delante de la cruz, se ponen un montón de velas, toda aquella gente que, bueno, ya digo, que creen esto y... y por alguna cosa, por algún motivo del año, pues ponen esa vela, y bueno, se está hasta las 12 o la 1 allí, se hace también chocolate, bueno... Una mica de festa, no suposo? Sí, un poco de fiesta. I esporten moltes flors, en general? Sí, sí, bastante, bastante. Aquellos se ponen de flores muy llenos, sí, sí que se lleve mucho flores. Hay mucha gente, por lo que te digo, que durante el año, pues a lo mejor es una creyencia, es algo que yo no sé explicarlo, porque tampoco quiero entrar mucho en debate, porque no soy de los que... No, no está claro. Pero bueno, alguien cree que llevando un ramo de flores, pues porque tenga algo que le ha salido bien durante el año, y simplemente por eso... És la tradició, no, també segurament? Sí, sí. I diumenge també hi haurà la processó. Exactamente, el domingo a las doce de la mañana hay una procesión por varias calles de aquí de Sanyut. Hasta se sale la entidad y se vuelve otra vez a la entidad, subiendo por calle industria, pasaje paradrosa, se pasa por la rambla, se baja por calle la cruz, hasta Salvador Espriu, Salvador Espriu se coge para Miguel... Bueno, Salvador Espriu se cruza a la avenida industria, hasta llegar otra vez. Fins al local, no? I es porta a la creu, també. Sí. És molt gran, com és? No, no és molt gran. No s'ha de portar entre moltes persones, alguna cosa així. La tradició és que la llevan entre 4, però no és molt gran. Clar, es pot portar, no? Sí, sí. I en tot cas, tot plegat s'acaba al local de l'entitat, perquè també es fa al Tegucinal Dinar de Germano, que això sí que no falta mai en els actes de la Casa Reginald d'Extrema Dura, no? Abans d'això, se hace una misa, en la misma puerta de la casa, sobre la una se hace... Si no es farà aquí, no que es farà al local de l'entitat. Exactament, en la puerta, en la calle, si el tiempo no la acompaña, se hace en la calle, y se hace una misa que cantar el grupo de la Casa Regional. I, bueno, cuando termine la misa, pues sí que se hace una comida de Germano. Clar, i què hi ha, en aquest cas? Hi ha algun plat típic o és una cosa més general, perquè entenim al cocí o no, després també les migues, de vegades. En aquest cas, què es farà? No, no, això és un menú que pone el restaurante, és més... Per tant, és més, no és tant el dinar, sinó no és tant el menjar, sinó l'ha patenci, no, aquesta vegada? Sí, sí, sí, sí. És la otra fiesta esta vez, la que... Porque lo otro lo organiza el restaurante que nosotros no... Queda una mica a part. Doncs serà aquest de setmana aquesta celebració de la cru de mai, una tradició religiosa, com deien molt arrelades a la Comunitat Extramenya, i que, per tant, aquí també la Casa Regional d'aquí s'enjust també la celebra, i que, d'alguna manera, també dona l'entrada a la primavera i al bon temps, m'imagino, no? Sí, sí, és el que he dit. Una tradició religiosa que, a la mateixa vegada, coincideix tot aquest sentit amb la primavera, la primavera. Avui hem parlat amb el president de la Casa Regional d'Extrema Dúria, i aprofitem també que el tenim aquí. És clar que aquest any a la Festa de la Pau no us tindrem? No, por problema. No, este año no, por problemas de que el grupo hay... Bueno, el grupo se hace mayor. El grupo de can, ¿no? Sí, el grupo de canto se hace mayor. Entonces, todas estas personas, pues, se apuntan a viajes, y demás, porque, juventud, uno... Clar, és el que passa a l'època, també. Se va perdiendo, se va perdiendo. Esto se va perdiendo poco a poco. Es lógico, es lógico, casi. Entonces, son personas que, claro, como viene ahora el buen tiempo, pues muchos de ellos son viajes de esto de tercera edad, y se van, y este año coinciden, que se van bastantes, y el grupo no puede actuar. I per això no hi sereu. I d'altre banda, aquest mes de maig també celebra aquesta Festa Tornet, Joan Petit, nens amb càncer, n'hem anat parlant també amb les diferents entitats, amb diferents comerços i gent de Sant Josca i participa, perquè és una festa, doncs, encivolcarà tot del poble, i ensenyarà que també des de la casa regional hi participareu, d'alguna manera o altra. Sí, sí, ahí sí que participamos, porque bueno, ya vamos a participar gente más jove. Y sí, en un principio, pues vamos a dar de comer, en uno de los padres, creo, de los equipos que vienen, de los que vienen, entonces, además creemos que lo que tú has dicho, Sant Jos ha borcado sobre eso, y nos creemos en la obligación de que cuando llegan estas cosas hay que borcarse, porque realmente es lo que hay que hacer. És una bona causa, la festa aquesta grossa serà 25 de maig, i per tant, si s'ha de fer tot aquest dinar, vindreu feina, segurament, també, no encara que sigui només per les famílies, però sí que sembla que hi ha 24 clubs que són els que venen, ni vienen tots els nens i les seves famílies, déu-n'hi-do. Sí, però tenen por cuenta que, quan es fa per una causa així, lo del trabajo es lo de menor, el caso es participar y... També és una festa d'alguna manera, i esteu acostumats, també, a fer grans àpats... Està gran de vento, sí, sí. Ja no ho diuen per això, perquè com que estàvem acostumats a gran de vento, diumos, bueno, va. Està clar. Doncs això serà ja el 25 de maig. En tot cas, recordem, doncs, que aquest dissabte, durant tot el dia es poden portar les flors a local de la casa regional, a l'Extremadura, i després, a les 8 del vespre, hi haurà també la benedicció de la Cruz de Mayo, i el diu menjar aquesta processó, una missa cantada, i, finalment, doncs, aquest dinar de germà nova. I n'hem parlat amb el president de la Casa Regional d'Extremadura, Manu Zapata, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, fins aviat, bon dia. Igualment, eh. En punt, un quart de 12, parlem ara del servei local de teleassistència, que fan servir 276 persones de Sant Just, un servei que ofereix l'Ajuntament a través del conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament, i que després, a través de l'empresa de la vida, en parlem amb la regidora d'acció social d'aquí Sant Just, la Gina Pol, molt bon dia, Gina, molt bon dia. Un servei, doncs, que l'any passat, per exemple, es van gestionar 216 emergències, es van fer 254 visites també a les cases de la gent que fa servir aquest servei, per exemple, amb algunes de les dades que se saben de només un any i només en un municipi com Sant Just, per tant, d'aquests serveis que molt interessan, crec que sembli petit, suposo. Jo crec que és un servei bàsic, perquè si ets gran i estàs a casa i a vegades potser tens un fill que et veu veure un cop a la setmana o potser tria més a veure't, tens la garantia que tens una parell que et penja del coll, que et permet la tranquil·litat de vista si passa alguna cosa, i el que sí que vam veure quan vam anar a la visita ara a la central de teleassistències que tenen a Barcelona, veus que no és només que tu, en un moment d'urgència, visis ràpid i pugui venir al familiar o fins i tot d'una ambulància perquè t'ha passat algo greu i tal, sinó que per idècament et van trucant i et fan seguiment de com està, si et trobes bé, inclús et poden trucar per dir-te, s'ha pres la medicina que li tocava a tal hora, és a dir, és com tenir allà lluny, potser, però que saps que hi és, una persona que pot estar ballant per tu des de la cita del metge, des del medicament que et toca, des de si has marxat de vacances, a truc quan has tornat. Quan ha anat tot bé, va bé l'aparell, inclús ens van explicar que jo no havia vist i alguns aparells que t'avisen d'alguns problemes, des de si pot haver una fuita de gas o qualsevol fuita de... I aleshores passa que costa molt que la gent gran... Els digui que sí a l'installació, quan no té cap cosa, no costa res, si s'ha vist que tens, per exemple, una mica d'Alzheimer, doncs tenir un detector de fum a damunt de la cuina, perquè allò, si passa res, piti, piti prou fort, perquè el veí de dalt pugui baixar i dir-te que ha passat res. No, no, no, que m'he deixat un moment allò al gas obert i l'he de tancar. I hi ha detectors per tot, des de si tens el típic botà, per la calefacció a la nit, i jo crec que això et dona més tranquil·litat, no?, perquè sona molt fort, té una connexió directa amb la gent de la assistència, el veí també pot dir què passa, vull dir que no és només l'aparell que t'ho porta, sinó tota la cobertura que tens al voltant, que jo crec que et dona una tranquil·litat de dir, mira, a veure, si ha de passar alguna cosa, a veure, com a mínim, que a tothom pugui reaccionar molt ràpid, no? De fet, suposo que un cop se superin aquestes reticències inicials, que són normals, també, m'ajuno que també se senten com més segurs, no?, vull dir, perquè és una cosa que et fa estar més tranquil, possiblement, saber que quan vulguis no pots apartar un botó i poder tenir una resposta. Al nivell de la disfacció ens van dir que és bastant alt, vull dir que està al voltant del set, la gent està molt contenta i et permet això, de que pots tenir un familiar que vella per tu i que truca periodicament, però saps que allà hi ha una persona que té una formació determinada, en quin angoixa tinguis de la puta resoldre, i també el que sí que tenen de bastant estrucades, la gent que està més aviat sola, no?, i que a vegades truca simplement per dir, hola, que hi ha algú a l'altre costat, que em podeu, no sé, fer una mica de companyia que no m'adormo, o a la ràdio ara a la nit no fan res, perquè és un servei de 24 hores. I una de les coses que volem mirar de treballar amb ells, i que van dir que sí que podem fer alguna reunió per parlar-ne, és complementar, és a dir, amb dades, que ells es puguin passar de dir, la gent que us truca més, la que de sent més sola en alguns moments del dia, qui són, i si ens surten pors 15 o tantes persones com surti, en aquestes, des d'aquí, l'Ajuntament poder complementar fent alguna visita, o amb aquests voluntaris que estem intentant impulsar, que un voluntari li vagi un cop a la setmana, o aquella perdistat que vegi que no s'agobi, és a dir, hi ha que tens tantes dades que ells treballen, i que hi ha aquesta gent que els truca per motius de solitud, si tenim aquí una xarxa social pròpia de gent que està disposada a fer un petit acompanyament, doncs jo crec que això pot anar bé. Sí, perquè de fet, a Sant Just hem dit que són 276 persones, no les que l'han fet servir aquest any. Quan fa que funciona el servei? Doncs el tenim des de fa 4 o 5 anys, que hauria de buscar l'origen des del 2005. Des del 2005. I suposo que també cada any s'hi ha anat sumant més gent, m'imagino que... Sí, a la punta a punta va ser des... A partir del 2008 i fins ara ha anat creixent-ho bastant fort, i aleshores ara es mantenia aquestes persones que tenien altes, baixes, que entren al sistema d'altres que surten, i ara es mantenien al voltant d'aquest màxim d'unes 300 persones, més o menys, que és la cobertura que tens a nivell local i que et permet una mica arribar aquesta població més diant amb aquestes necessitats. Perquè la gent que respona no està ubicada físicament? La gent que t'acafa el telèfon, vols dir? Ells estan a Barcelona. És una seu central, m'imagino, i que per tant... Estan per les noves glòries, tenen allà tot un centre, veus totes les noies concretes en telèfons, tothom no tens una persona signada com a usuaris, tu truques a qualsevol hora del dia i saps que algú t'atendrà, és una tensió directa, no és allò de ara marquil·lu, ara marquil 2, ara marquil 3, i ja m'he perdut. No, és hola, que tal senyor... Perquè llavors, quan entra la trucada, veus directament la fitxa, no? Hola, senyor Joan, que tal com està? I veuen les últimes trucades. Ha anat via allò que li vam dir, o saps? Vull dir que poden fer un seguiment... És molt interessant, em sembla, no? És més personal. Una de les coses que valoraven del servei, comparat amb d'altres que n'hi ha a Buscadi o a altres comunitats, hi ha aquest plus d'aquest seguiment de persona a persona, de part qualitativa. Potser a altres llocs és més d'emergència, per el tipus d'euroografia que tenen, per exemple, a Buscadi deien que hi ha més masia aïllada, més... Més pazos, que diuen aïllats. I allà és més l'urgència, allò ràpid que ha caigut, o ràpid que passa alguna cosa. Aquí potser vivim més amb trama urbana, i és més aquest acompanyament de que estic més sol, de que ara no me'n recordo quan m'havia de prendre tal cosa, o ja l'he instal·lat allò que havia de venir, no sé quin operari d'una altra companyia, i que hi ha una mica com de seguiment, no? Si algú vol, encara que hi hagi aquest màxim, suposo que si no sé com funciona, i algú s'ha d'adreçar a vosaltres per dir-vos-ho... Per l'adreça a serveis socials, la Carme Aguilera és la persona referent del programa, i és un sol, per tant, que l'atendrà molt bé, i és mirar pos necessitats. Des que fas la petició, fins que tens l'alta del servei, trigues un temps perquè t'ha de mirar pos la línia del telèfon, mira necessitats, buscar l'aparell, corresponent, i sí que el complementari, com dèiem, amb alguna altra cosa de fums o gas o el que sigui, i al cap d'un mes, a mes i mig, tens el servei instal·lat a casa, i tens aquesta garantia de tranquil·litat. Per a la persona usuària, com per a algun familiar, que podem tenir gent gran que viu a Sant Josep, i potser la filla, que només és una filla, viu, no ho sé, és perraguera, dius... Clar, saber que arribarà abans algú, i que et donarà la cobertura, també tranquil·litza, no? Doncs un servei interessant que, com deia, m'està marxat des de fa uns quants anys, i a Sant Josep estarà l'adolitzant gairebé, per tant, aquestes 300 persones. També, profitant cap a... estem parlant, doncs, de serveis socials i d'acció social. Aquesta setmana hem sabut que el govern espanyol, d'aquests 1.108 milions d'euros, les ajuda a la dependència, que és una tisorada molt bèstia, no? Molt. Primer, que són uns covars, jo crec, com a govern, perquè no ha sortit ningú a explicar realment què faran. Simplement hi ha hagut una pàgina web, on han penjat el seu pla d'estalvi per poder respondre a una petició de l'Unió Europea, i després, que és un despropòsit, perquè si ara fa un any, el juliol de l'any passat més o menys, és quan van decidir que retallaven tot un seguit de prestacions. Tenim cuidadors que estan cobrant menys diners. La salaritat social no la tenen coberta. Hi ha gent que, si demana la revisió de la seva valoració, li acostumen... no sabem ben bé per què, acostumen a dir que està millor, quan, en principi, la gent ens anem degradant amb el pas del temps. Tenim coses que ens van empitjorant. I ara el que fan és dir, volem retallar molt més del que estem destinant en aquest programa. La Generalitat ja ha dit que ells no podran assumir el cos que suposa. Doncs fer fronar aquest 80% encara estan assumint. Com a ajuntament, ara estem afrontant un 20% del cos total de la dependència al municipi. Llavors, clar, no sabem si ara ens diuen no. És que heu de passar a assumir un 50% i ho fem a parts iguals genoneïtat i ajuntaments i l'estat desapareix, que és inviable econòmicament tirar endavant. Amb té l'assistència, ja fa poc ja l'estat ja va dir que no col·laborava. Per tant, ja ho està sofregant directament diputació de Barcelona i ajuntaments. I dient-ho malament, no? Ens ho hem menjat tot el món local, en aquest cas, entre diputació i ajuntaments. Ara, si fan el mateix que l'estat decideix que no, la dependència no va amb mi, la Generalitat no ho pot fer nafron i l'ajuntament no sé com ho farem. I si a sobre volen introduir el copacament, que fan moltes famílies, és inviable, depèn quin cos els posa aquest servei, estan donant allò un tret de mort a una llei que era fonamental. Perquè vam anar a la mateixa línica, a l'assistència, a donar-te un acompanyament, si ets depenent de la teva mobilitat, tenir un suport puntual, si tu sol no et pots llevar de llit i dutxar-te, tenir algú que te'n xec, que et dutxe, et deixa preparar de verafront al dia? En molts casos, d'aquests que aquest mateix sentia alguns testimonis, en una ràdio i deien això, gent que potser portava dos anys sense treballar, per mi sense sou, però que ara s'hauria d'incorporar, però que potser no tenia prou estalvis per tenir una persona 24 hores al dia, com calia per cuidar qui sigui i que, clar, que et trobes en un carrer sense sortir, d'una d'alguna manera. Per exemple, imagina que tens una... que la teva mare és una persona gran, que ha d'anar a un centre residencial, i tu ets la filla única i li has de pagar 2.000 euros de residencia. Tu sola sense cap suport extern, sense cap ajut de cap llei que t'acompanyi, és inviable, no estem cobrant, en el mateix, les persones ni aquests diners a vegades per poder sumar-ho tot, un lloguer, una alimentació, fer-li un centre residencial a la persona que tu t'estimes, és insostenible. I què es pot fer? Doncs, com diu algú, el sap molt la veu, intentat arribar allà a Madrid i dir-li que això és inviable, que això no pot en tirar endavant, que aquesta llei està aprovada, s'ha de tirar endavant i cal que hi hagi un compromís de finançament, i per molt que digui la gentitat, bueno, jo faré una llei pròpia, és igual, encara que fes una llei pròpia, l'has d'adultar de recursos, i tu ara mateix no l'estàs adultant de recursos. Per tant, el que haurem de demanar és que la gent sigui molt conscient de les dificultats que hi haurà per poder ampliar les cobertures que la tenen, però, a mínim, el que ara ja té la gent que no ho perdi. Des de l'Ajuntament treballarem perquè aquest pressupost es pugui garantir, però, clar, no sabem res, estem en la incàgnita més absoluta, ni la pròpia consellera ha aconseguit que la txiquin el telèfon al ministeri. Vull dir, que és molt trist. És bastant, s'arriben alguns limits una mica gairebé alarmants, no tot el que està passant normalment. Sí, però no seria surrealista. Tu ets un govern que ha decidit el cos, doncs explica-ho bé, dona la cara, explica per què, com ho faràs, perquè la geneta es angoixa a les administracions, perquè no saben com ho cobriran. I a les persones que estan allà a casa seva, que té una cuidadura que ja se l'aprecien, perquè fa anys que ve, perquè li cobreix pos quatre hores al dia fent tal servei, diu, però jo no tinc diners propis per pagar-te tu per fer aquest servei. Què faré? Com m'enxacaré del llit? Simplement, com m'enxacaré del llit? Vull dir que... A més que és una situació que anirà noument, en principi, no? Vull dir, perquè no és una cosa que s'ha d'ajudar a les altres viats, sinó que cada cop hi haurà més persones que tots ens farem grans, vull dir, la gent durarà més anys, se suposa, per tant, ha fet de poder tenir una qualitat de vida, en principi, hauria de ser una prioritat, en aquest sentit. Ah, de ser una prioritat. Jo crec que els governs ha de ser una prioritat i fonamental. A part que, on que s'assumen diferents coses, no, és veritat, hi ha una crisi molt bé. Doncs si és una crisi, estem en una emergència social, nacional, o com li volem dir, doncs busquem què és fonamental. Vull dir, mirem les línies vermelles i volem que la gent tingui uns recursos per viure dignament, doncs vinga, una renda. Volem que la gent pugui estar a casa, que tingui una garantia de tranquil·litat, doncs aquest servei és fonamental, és a dir, hi ha coses que no les podem deixar perdre, és a dir, com a associació, hem de tenir un topal, diu, fins aquí, vull dir, és que no puc viure sinó d'una altra manera, és que no tinc garantit en res, sinó que em dones uns mínims per viure. I d'alguna manera o altra, suposo que també aquí és enjust, perquè en aquest cas concret hi ha moltes famílies que estiguin en aquesta situació de dependència. Actualment tenim un centenar de persones que tenen algun que altres servei vinculat a la dependència, un set social que el paga interament l'Ajuntament i que són, potser, acompanyaments d'hores diferents, de neteja, i després hi ha aquest set de dependència molt vinculat amb gent que té una mobilitat reduïda o inclús persones amb discapacitat que necessiten aquesta persona que els ajudi. A vegades la xarxa familiar no és la que hauria de ser, però és una xarxa familiar. Tens mancances, tu amb aquests professionals cobreixes les mancances, és gent preparada que et pot acompanyar en determinats moments d'una manera vital pel teu dia a dia. I aquestes 100 persones amb els seus cuidadors respectius, amb els seus serveis diferents, sigui residencial o puntual a la llar, això d'avui és fonamental que es pugui garantir. I que no vagin a més és que a dia d'avui, des del servei social, que veus de dir a la gent, no demani una revisió de grau perquè pot arribar a perdre la prestació que té ara. I és molt trist perquè la gent pot veure que el seu familiar, la malaltia que té o la dependència que té, l'ha anat a més. Dius, no toquem, no fos cas que ho perdem. Que dius, però la llei estava per garantir una qualitat, no per... D'aquí depèn de la revisió de la generalitat o de l'estat? La neta té uns professionals que venen per la revisió, i llavors et miren si, comitivament, estàs millor, si en mobilitat estàs millor, si has baixat, si has pujat. Però quan parlem de determinades edats, sempre hi ha cosetes que anem perdent. Per tant, és difícil que t'ho puguis baixar d'un grau a un altre. També el que vas a incrementar o a mantenir el que tens. Jo heu parlat, recentment, més o menys, amb la gent de Sant Just, o amb alguns dels afectats, o no ara, en aquest cas, perquè fa dos dies he, però vull dir, no sé si hi ha alguna mena en general de sentència de preocupació, o això que deies de demanar que no us avis, i tot plegat, com ho estan vivint? Ara fa un any, quan va haver la primera retallada forta del govern, sí que es va fer una reunió, i ja s'ha parlat d'aquests temes, que, a part, també s'han fet uns tallets per les persones que cuiden, persones dependents, i les coses que ens trasllaven en aquesta. U, que la cobertura econòmica que tenen és molt inferior, tot el tema de la soledat social, deia que, a veure, hi ha gent que té tants coneixements per cuidar una persona gran o dependent, com un professional de qualsevol empresa, i ells deien, a veure, que m'estan tractant, com si fos d'un caix inferior, quan, en el fons, l'únic que tinc és un vincle familiar amb aquella persona, però tinc els coneixements, he fet cursos, sé com aixecar-la, com dutxar-la, quines maneres de... de tractar-la per de ben quins moments... Vull dir, tinc totes les eines, podria ser qualsevol professional, però em tracten com si no, com que tu ets familiar, ja no tens aquesta cobertura econòmica, o ja no tens aquesta garantia de que tu estiguis cotitzant per l'endemà, tenir aquests anys per la teva pròpia pensió, és a dir, ningú neix en l'entorn familiar, i, per tant, és greu, perquè dius, a veure, és un professional com el segon, l'altre, l'únic que té un perfil amb un vincle emocional amb aquella persona sigui la filla, o hi correspongui per parentiu, no? En tot cas, a més, estaria incomplint la llei, no?, ara, amb aquesta nova reducció. El problema és que té el principi, però... Des del principi de l'aplicació de la llei, el govern, el del PSOE en el seu moment i el del PP, els dos han incomplert el que era el finançament de la llei, però, com a mínim, quan hi havia l'etapa inicial, les prestacions van necreixent, en el moment de l'alça de la llei, van a tota l'alça, entraven nous usuaris, es anava fent. Amb aquesta nova etapa, amb el Partit Popular, ha naturat la llei, hem frenat l'entrada, mentre nous usuaris, els pocs que queden i en aquestes revisions a la baixa, és a dir, les estan desmentant a poc a poc, la gent ens anem acostumant a anar perdent drets i anar perdent prestacions, consideres que és normal perquè la crisi així... No, clar, és que la crisi és que hi ha menys recursos, no, no, és que estan destinant altres recursos a altres coses. Vull dir... I, a veure, estan rescatant els bancs, bueno, però rescatem les persones amb els seus drets, garanteix aquelles lleis. La gent ha de garantir-se el llei perquè el banquet, el no sé què, no, no, primer van les persones, i els seus drets i les escombratures socials. La gent de complirants tots aquests compromisos, que sembla gairebé dir-ho així, pot ser una demagògica, però al final s'hauria sentit comú, no? El primer comú s'aplica, no? Van primer tots aquests compromisos, també amb l'Unió Europea, evidentment, però amb tot plegat o amb totes aquestes institucions, que no, doncs, possiblement, la gent que, en principi, és per qui governes. I la gent que mai, els interessos que deuen posar tals creditors, dels bancs, de l'Unió Europea, aquests diners ja se'n van directament, no? Llavors, clar, la bossa que queda al final dius, bueno, i per les persones, per la gent per la qual tu has de governar, i desenvolupar-li unes polítiques socials o públiques en tal sentit on queden. No, primer bancs, primer els deutes que tenim, primer l'Unió Europea... Bé, doncs, deixa-ho estar, per això ja tens una gestora, o ja tens un altre tipus dents que t'ho tirin davant. Canviarà alguna cosa, creus? Creus? Ahir que anàvem a la conferència, ens deien no s'ho d'angoixar pel present més immediat, no? Heu de mirar que, bueno, mireu a la llarga, i a la llarga intenteu articular aquelles polítiques que es puguin anar consolidant i que garanteixis aquells drets o aquells principis que tu defences, no? Mireu a la llarga, tu treballa perquè la llarga allò es pugui anar recuperant. A la curta, potser ho has perdut, però no has de deixar de mirar més el llar. L'horitzó llunyà és l'únic que pot donar garanties o la tranquil·litat de dir, som-hi d'aquí un temps, això, serà diferent i ho podrem resoldre. Perquè si ho mires a curt, amb totes les angoixes que tens pel que sigui, bé que has menjat o tot el tema de serveis socials, amb la dependència, l'angoixa és tan alta que et quedaries col·lapsat. Per tant, diu, mireu allà, mireu aquell futur que voleu, i aneu a trepar aquell futur. I el present, ja l'intentarem resoldre com puguem, però si no mirem més allà, ens quedarem aturats i frenats. Doncs avui hem parlat de tota aquesta situació de la lli de dependència, i també del servei local de teleassistència, que d'alguna manera també... No sé si no depèn, has dit per això, sí, dependria de... Depenia abans, l'IMSERSO finança bona bona part, van decidir que tampoc no tenien diners per finançar-ho, i ara es paga des del món local i des de la Diputació de Barcelona. Doncs n'hem parlat amb la regidora d'acció social de Sant Jordi Napol. Moltes gràcies, Gina. A vosaltres. I que hi hagi sort. Bon dia. Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio s'enjust. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. La ràdio d'esper. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Un minut i un guardonat del migdia. Aquesta hora parlem de la conferència que es farà aquest vespre que organitza les seves, una conferència sobre el món rural. Serà Amses Busquets, professor d'arquil·logia, del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de la Universitat Autònoma, i Miquel Gorrera, arqueòleg, soci fundador i administrador de l'empresa, de gestió difusió del patrimoni històric i arqueològic. Àtics, que els tenim ara a l'altra canta del telèfon. És una manera del que s'explicarà aquest vespre. Quines són les característiques principals d'aquest món rumà rural? Bueno, el que intentarem parlar avui al vespre és explicar una mica la gent com funcionava el món rural en època romana, que intentaria ser una mica un parlar, intentar parlar de com estava estructurat el territori i el paisatge entre les ciutats romanes. I nosaltres explicarem, o el que intentarem explicar, aquest vespre és una mica... que un dels deixos principals de estructuració d'aquest territori eren els camins i les vies romanes, i tot allò que s'associava al voltant, que podia ser espais de vida, com podien ser les vies romanes, santuaris, productes per portar les aigües, però, sobretot, s'entrarem molt en el que anomenem la ciutat dels morts, les necropolis, que també s'estructuraven al voltant d'aquests camins, i formaven part de tot aquest paisatge, d'aquest territori que existia entre les diverses ciutats romanes del nostre país. La ciutat era molt important, però suposo que tot aquest territori, que potser coneixem menys de primeres, al gran públic, ja m'imagino que ho domineu bé, doncs és una part més desconeguda de tot aquest època? A veure, s'ha parlat molt, i segur que la gran majoria de gent ha sentit a parlar de les vies romanes, que eren, podríem dir, que són l'origen de les nostres masies, una mica, però, sobretot, la part més desconeguda de tot aquest territori, també és això que us deia, de com aquest paisatge, com el paisatge que nosaltres entenem actualment, només monagrari i camps i quatre casetes, doncs en època romana era, potser, un paisatge completament diferent, i sobretot amb l'eix aquest dels camins, i el món de la mort, que en contraposició a la nostra cultura, i sobretot arrel de l'aparició del cristianisme, va fer que els morts una mica els amagessin. En canvi, en època romana, els morts formaven part de tot aquest paisatge, d'aquest territori, i la gent convivia, una mica, amb tot aquest món de la mort. I una mica aquestes li deia, podríem dir, diferent que volem donar avui al vespre. Clar, de fet, és un tret característic de la nostra cultura, que la mort segueix sent un tabú, que sí que no li ha marat gens de tota l'època romana. La mort, en època romana, és un eix completament diferent del que era acostumat, sobretot, a partir de l'aparició de la religió cristiana. I veurem avui en Miquel, sobretot en Miquel, ens explicarà aquest vespre, com amb un exemple molt concret d'una necròpolis, d'una ciutat d'aquesta dels morts situada al costat d'un tram, del camí principal, que era la Via Augusta, que era el camí que travessava tot el nostre país, que travessava des dels Pirineus fins a l'Ebre, diguem-ne. Doncs en una zona molt concreta de la lletana central, és a dir, a les afores, entre el paisatge, entre l'antiga ciutat d'Illuro i l'antiga ciutat de Baetula, és a dir, entre Mataró i Badalona, actual, ens explicarà com s'estructuràve com existia tot aquest món paral·lel de la mort, diguem-ne. Molt interessant. Per tant, doncs, perquè segurament ens farà entendre com es vivia una cultura molt diferent en aquest sentit. Tenen en compte que el cristianisme sí que això és el que més ens ha influït la manera actual de prendre-nos la mort. Una de les coses ha estat aquesta. I pensàvem una mica que amb la conferència d'avui al vespre volíem donar aquest canvi d'imatge, una mica d'això. No parlarem tant, potser, de les violes romanes, que és el primer que ens deuen parlar del territori, i jo crec que això ja mereixeria, incluso, una altra conferència organitzada des del SEAS, només parlant de violes romanes, que nosaltres entendrem parlar dels camins, que és també tot un altre món, molt desconegut, molt grat. Sempre parlem de que una mica les actuals carreteres i els actuals camins que encara existeixen, doncs els harem uns romans, doncs una mica també veure com estructuraven tot el paisatge i tot el territori a partir d'aquests eixos, d'aquests eixos. I molt lligat en com ocupaven aquest espai a partir de la estructuració d'aquests camins. Clar, que sí, tots tenim molt clar que tot el tema de les comunicacions és un altre dels llegats importants del món romà, però segurament s'estructuraven molt diferent de com ho fem ara o de com s'han fet allà de tots aquests temps. De fet, potser és un dels grans llegats de la cultura clàtica, les aquestes comunicacions, i veurem també com sempre parlem d'avió Augusto, sempre molta gent, a ningú d'imatge, de l'avió Augusto com un camí, i també hem d'aprendre que sota la denominació d'avió Augusto era tot l'entremat, de fet, de comunicacions. Era l'eix principal, però com també s'estructuraven tot el camí, que sortien d'aquest eix principal i eren els que donaven vida precisament al territori. I també hi posarem un exemple molt concret que, de fet, és una de les excursions que es veu realitzades del SEAS el passat 14 d'abril, que es va anar a veure la via de partets, i veurem també com era un camí que comunicava de forma transversal dos eixos de l'avió Augusto, d'aquest camí principal, un que passava pel interior per la zona de Vallès, actual, i un altre que passava per la costa, i veurem com aquests dos grans eixos estaven comunicats per un petit camí, per una petita via, i com, al voltant d'aquesta via, poder vener-se tota la vida, diguem-ne. Esclar, esclar. Suposo que encara ara es descobreixen coses, no?, en aquest sentit. És a dir, anar fent investigacions i tot plegat, encara que sigui una cosa de fa molt de temps, encara es poden descobrir alguna cosa o altra. I tant. El que tenim als arqueòlegs és que no... Podem dir que no se'ns esgota faig el fioló de la investigació, no?, que no està tot ni excavant, ni descobert, ni estudiat, eh?, perquè, en moltes vegades, això mateix, no?, és a dir, tots parlem de camins d'època romana o de la via Augusta i tal, però veurem una dels coses que també veurem avui és com coneixem poquíssim trams concretes d'aquesta via Augusta. És a dir, encara és un dels grans temes, podríem dir, de l'arquologia pendents. Sí que la gent parla molt de com funcionava aquesta via, quins territoris comunicaven, però, en canvi, estudis concret per conèixer trams, per conèixer com s'organitzava el territori, és una cosa que encara estem investigant actualment. És una de les grans línies d'investigació de l'arquologia actual, que és l'arquologia del paisatge i l'arquologia del territori, perquè potser moltes vegades, fins ara o fins fa pocs anys, s'ha avançat molt més en el coneixement de les zones urbanes, no tant en les zones més rurals o de territori. Doncs, a tu plecat, se'n pararà aquest vespre. S'ha entrat, com deien, el món romà-rural i en tota aquesta qüestió vinculada amb els camins, i serà amb Ces Busquets i en Miquel Gorrera, avui a les 8 del vespre local de la CES a la Taneu. Avui hem pogut sentir-nos aquest matí un petit testet, el que s'explicarà. Moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi molt bé. Molt bé, doncs ens veiem avui al vespre. Vinga, adéu, bon dia. Txís fresc. Conversation is going round. People talking about the girls come to town. Lovely lady, pretty as can be. No one knows her names, he just a mystery. I have seen her maybe once or twice. One thing I can say is she's very nice. She's a lady, one I really want to know. Somehow I've got to let my feelings show. Txís fresc. Exciting. She's so exciting to me. Txís fresc. Exciting. She's so inviting to me. I've been thinking about the way you want. Baby, I like the way you talk. Tell me something I really can't hide. Heaven must listen to me by my side. Fresh and lovely, like a dream come true. I'll give anything to spend the night with you. What a feeling. I can't stop it, baby. Mischievous, take me away. Txís fresc. Exciting. She's so exciting to me, yeah. Txís fresc. Exciting. So inviting to me. Fresh as the summer rain. Txís fresc. Exciting. Ah,furmod. Txís fresc. Exciting. Txís fresc. Exciting. Txís fresc. Exciting. Txís fresc. Exciting. No, Txís. Fes el pes quin els desconeix, i els que juguen demàootat. And you're by the hand And you're free, she'll understand Like none the way she forms And ooh, baby, I love the way she calls I just brought her down something And I hope she'll understand Mis-miscalated Oh, oh, oh, oh, oh Oh, oh, oh, oh, oh She's so fancy, not the old man's lady Oh, I love her so Now is dawn! Now I can see it! Durant de 8.1, ràdio d'estel. Durant de 8.1, ràdio d'estel. Durant de 8.1. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una quarta molt dura, la pujada de l'Iva. Està marxant per pujar de feina i veus que són gent més o més preparada. L'única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Isfàndia. El punt d'optimisme on n'hi ha. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, qui sigui, qui estigui davant. Si pels són els interessos de Sant Just. Sempre ha estat la cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extrarràbia i també parlem de televisió, esports, bandes, sonorats, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just. Fem un cara a cara, no és de segon d'això. I parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim una vostra il·lusió, els videojocs, els llibres i així de concerts al cinema. Oh, smooth jazz, ono! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. M'agrada molt la lana. Smooth jazz club. I esperem. Ara escoltes ràdio d'espern, sintonitzes ràdio d'espern, la ràdio de Sant Just durant terrat. Totes aquests us oferim la repetició del programa Petit Indi, a més, dimarts passat.