La finestra imbèdica del món, Vull raké a la Movi Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just 98.1. Tots aquí us oferim integrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Un quart de 12 del matí aquest dijous a les 8 del vespre el nou diàleg per a la independència, organitzat per Sant Just per a la independència. El periodista Salvador D'Olsius serà el convidat d'aquest acte i parlarà de quin futur volem pels nostres mitjans de comunicació, un acte que es farà a l'equipament de la plaça de la Pau. I ara podem parlar amb Salvador D'Olsius, que tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. En un moment de crisi tan general en diferents àmbits com aquest, quin paper hi juga el periodisme o quin paper hi ha de jugar en un futur més o menys a curt termini? Jo crec que sobre això no s'ha de tenir cap dubte al periodisme, i la informació, i sobretot la informació, que és el producte, diguem-ne, que elaboren els periodistes, és una substància, una matèria absolutament clau per la vida democràtica de qualsevol país. I, per tant, en aquest sentit s'ha de defensar ultrança. Una altra cosa és que canvin les maneres de l'exercici del periodisme, els perfils professionals, etcètera. Però l'essència, que és mirar el món i interpretar el món per als altres, jo crec que això és bàsic. Potser per tant el que s'està complicant és la professionalització de tot plegat, llavors. I tant, i tant, no, no, evidentment, sempre s'ha dit i no ho descobriré jo ara, la sopedall, que el periodisme està en crisi, o sigui, la indústria informativa està en una doble crisi ara, perquè hi ha la crisi, diguem-ne, contextual, econòmica sobretot, però també social, política, etcètera, i dins d'aquesta crisi, una altra, que és la que afecta una indústria que està en un procés brutal de transformació i que ha de trobar encara els seus pobis camins, els models de negoci, etcètera, etcètera. Això és el que farà molt difícil preveure com podrà evolucionar els mitjans de comunicació en una hipotètica i desitjada a Catalunya independent. De fet, també conec de veure pels joves que volen ser perdistes, perquè ha estat donant-se tants responsables dels estudis de perdís a la Universitat Pumpeu Fabra. Com se'ls motiva en aquest context tan incert o tan precari? O tenen un esperit que ja fa que sàpiga en el que hi ha i tot i així vulguin tirar cap endavant? A veure, jo sempre dic que hi ha dos motius per donar ànims als estudiants que comencen aquesta o qualsevol carrera. El primer, que aquest és el de caràcter general, és de tipus moral. És a dir, ningú no tenim dret a aixafar les legítimes il·lusions de persones de 17, 18, 19 anys que volen prendre un camí professional. És a dir, aquell discurs que hi feu aquí desgraciats, que sabeu que aquí no hi ha futur, etcètera, que per desgràcia han mantingut allà dels anys molts professors de periodisme o d'altres carreres jo crec que és directament immoral en aquest sentit. Però és que, a més a més, jo sempre he defensat que és un discurs equivocat perquè jo, clar, ja sóc una mica grandet ara, i des de tota la vida, des que tinc gust de raó, diguem-ne, professional, he sentit dir això, que el periodisme està en crisi, no té futur, i oportunitats n'hi ha hagut en llar dels anys i de les dècades a calassos per moltíssima gent. I això vol dir que difícilment hem de pensar que hagi de canviar. És cert, clar, això no vull tan poc que dir, mira, tot és de color de rosa, és cert, ara, en aquests moments, és de fa un parell d'anys, a mi em costa molt, diguem-ne, mentir la primera raó, la de caràcter moral, diguem-ne, per animals estudiants, amb les segones fa difícil, perquè certament tot està molt tancat, tot està molt complicat, però vaja, per aquesta carrera i per tantes altres, perquè n'hi ha molts que no pot notar gens fàcil, facin la carrera que facin. Estem parlant amb celles dels dius que aquest dijous participaran en aquest diàleg per la independència, per parlar d'alguna manera del futur dels mitjans, per tant, en una hipotètica catalonia independent, un mitjà com TV3 hauria de ser, m'imagino, clau, i últimament, doncs també sembla que trontolla, el sistema en què TV3 i també Catalunya Ràdio, com havia funcionat fins ara? Està preocupat? A veure, sí, i la defensa del model de TV3 no cal dir que em mereix absolutament totes les simpaties. Dits això, i d'una manera inequívoca, també és veritat, i això és un dels temes que penso... Consient que és una mica polèmic, però penso comentar dijous, jo crec que no ens hem d'obsercar en la defensa dels mitjans públics, més que res perquè hauríem de posar molt més d'emfasi en la defensa del concepte de servei públic, que ara, per ara, l'han desenvolupat sobre tot els mitjans públics, i en aquest sentit és que són imprescindibles, però seria perfectament imaginable un país on els mitjans públics fossin inexistents o irrellevants i s'exigís, això sí, en els mitjans privats, la suficient, podíem dir, coota de servei públic. Aquest país no és tan difícil d'imaginar. Estats Units no hi ha mitjans, sí que hi ha una televisió pública, però és pràcticament residual, i en canvi, els mitjans privats compleixen, en bona mesura, amb la seva coota de servei públic, perquè hi ha una legislació que així els exigeix. Aquí hem de defensar l'estat dels mitjans públics, perquè compleixen, i han de complir encara una missió molt important, però si algun dia arriben a decaure pels motius que sigui, perquè no siguin prou competitius, perquè el problema seria, llavors, quedar-nos sense vols ni esquelles, quedar-nos sense mitjans públics, i no haver alimentat, mentre estan, un tipus de legislació que obligui els mitjans privats a ocupar-se també del servei públic. Quan ocupar-se el servei públic vull dir, per exemple, certes condicions lingüístiques, en el cas de Catalunya, o certes condicions d'un model de programació, etcètera, etcètera, perquè ara resulta que per l'empresa privada, els difusors privats de ràdio i de televisió, doncs no hi ha pràcticament cap mena de condició que els obliguin a aquest sentit. Per tant, en aquest sentit suposo que l'ideal seria, doncs que també hi hagués mitjans privats i mitjans públics que poguéssim conviure exercint aquesta funció de servei públic. Sí, sí, sí, exactament. Mentre això no passi, és evident que imagina't que el paperàs que ha fet TV3 en els últims ja gairebé 30 anys, en molts sentits, en suport de la llengua, en suport, impuls, manteniment, etcètera de la llengua, en oferir un tipus de programació, diguem-ne, que no estigués només el servei de les apetències del mercat, etcètera, doncs ha estat una feina incommensurable. O sigui, es pot dir per usar la terminologia a luz actualment, que TV3 i Catalunya Ràdio són autèntiques estructures d'estat. De fet, en aquest sentit, però el fet que aquest mes justament desaparegui la xarxa de corresponsals de Catalunya Ràdio, doncs que és un pas enrere en tot aquest sentit. Sí, sí, no, esclar, això són coses preocupants, també és veritat, que en aquests mitjans hi ha per retallar, o sigui, només faltaria, o sigui, que si estem tancant quiròfans, o estem retallant ajuts a gent dependent, només faltaria que diguéssim, no, no. L'únic que és intocable és les estructures, diguem-ne, empresarials i laborals, etcètera, de TV3 i Catalunya Ràdio. En aquest sentit jo crec que s'ha d'entendre i s'ha d'emmetre que calgui aplicar fórmules d'economia de recursos. Com s'aplicen, sobre què s'aplicen, evidentment aquí, llavors ja entra el joc polític en el sentit que tot és discutible i potser sí, jo també discutiria certes mesures de les que s'han anunciat, però cada vegada hi ha una certa cirurgia, més o menys dolorosa, jo crec que això també és evident, perquè no és cap secret que són mitjans que s'han deixat, potser, enganxar en un cert sentit d'una manera excessiva. S'han comès accessos, per tant. I tant, s'han comès accessos. En quin sentit? En sentit de sou, en sentit de desplegament? No, en sentit d'una estructura que segurament s'hagués pogut evitar, però això ja ve de molts anys enrere, és a dir, la corporació catalana de mitjans audiovisuals d'entrada la començava amb una formulació jurídica calcada que l'entè de la televisió espanyola. En aquells moments això no semblava greu, perquè dius, mira, ens ho hem copiat, perquè no hi havia cap altra cosa més clara a mà. Però què passa? Això d'alguna manera va semblar la llevor d'un tipus de desenvolupament que ha portat cap a una mena d'elefantisme excessiu. Llavors, sí, l'estructura s'ha deixat creixer, potser d'una manera descontrolada. Potser s'hagués hagut de dissenyar d'entrada un model de mitjà on els serveis neuràlgics de la televisió, ara parlo sobre tot de TV3, que haguessin sigut molt més petits i tot l'aparell de producció de programes s'hagués pogut externalitzar des del primer moment. És a dir, no deixar créixer una plantilla de 2.000 treballadors quan, en canvi, després s'està donant molta producció a fer-se fora. Aquí hi ha alguna cosa que és evident que grinyola, que passa que desfer això ara és molt complicat, i té uns costos socials, humans, etcètera, que no tothom està disposat a assumir. Però, a mi això em sembla una gran evidència. En una entrevista que em van fer fa uns mesos, vaig dir més o menys això, i vaig dir que hi havia responsabilitats en aquest sentit per part dels polítics de torn, dels successius governs que hi ha hagut a Catalunya en el seu moment, d'algun dels directius i també per part dels sindicats, és a dir, que aquí tothom ha d'assumir certes responsabilitats. Evidentment, sobretot això últim que vaig dir, no va agradar segons quines persones, perquè no pot ser que diguis això, si tu hi has treballat a la tele, potser per això conec una mica el panyo que es diu, i per tant ho podíem ser el coneixement de causes. Hi ha un repartiment de responsabilitats, perquè el consti que les poso per què es tornen les responsabilitats. Hi ha moltes responsabilitats en el seu lloc els directius i en el seu lloc també els sindicats. Hi ha hagut massa intervenció política, en consells, per exemple, de la corporació, o aquests canvis, doncs cada cop que hi ha un canvi de govern, en cas que s'hagi de canviar segons quines coses, això perjudica? Sí, i això és no el cas de la que és molt difícil sortir-se'n. Sempre invoquem el model de la BBC, com a ideal, de independència dels governs, successius, etcètera, tant de bo que tinguéssim aquí unes pautes comparables a la BBC, però allà tampoc no estan exempts, de intents d'interferències gubernamentals. Això jo crec que passarà sempre. I és una de les pedes de la sabata que tenen els mitjans públics, que poc o molt sempre hi ha corretge de transmissió dels successius partits, dels successius governs, que hi ha al capdavant del país. Això té arreglo. A veure, les lleis, en alguns moments hem tingut lleis, i, de fet, en alguns aspectes, encara ara, que emperarien aquesta independència. El que hi ha és no sempre hi ha la voluntat política per aplicar-les d'una manera clara i amb fidelitat al lloc que diu la llei, perquè les lleis que tenim, són molt clares en el sentit de que exigeixen uns determinats perfils en els seus directius, en els seus consellers, etcètera. Després, el que passa és que els partits polítics, per causa dels pactes que han de fer, etcètera, se n'acaben oblidant i passant-ho per alt. No ho fan amb mala consciència, perquè la llei que crea els mecanismes per al nom d'un consell de Catalunya, són molt clares en el sentit que exigeixen les lleis que han de fer, perquè en cosa que la base té mala consciència, no ho entenem, això hauria d'anar diferent, però ho acaben fent perquè els mecanismes del poder funcionen com funcionen. D'en Vox en salva, en aquest sentit, el periodisme, és difícilment tenir aquesta independència en un consell d'aquesta mena. En tot cas, parlant d'una hipotètica Catalunya independent, parlàvem abans d'aquest concepte de mitjans públics, ja sigui televisió, ràdio o diaris, suposo que el que caldria tenir en compte, a banda d'això que ens ha comentat, que ets interès per la llengua i defensar-ho tot plegat, és que aquesta força que caldria en aquests mitjans necessitaria un finançament important. Sí, sí, sí. I que de vegades suposo que moments de crisi és complicat i és evident que el que passa ara, segurament, és que s'han comès masses errors, d'imaginar-se en un futur, alguna cosa o altres, suposo que... Una de les coses que s'haurà de repensar és com es fa aquest finançament. Em penso, ara ho dic de memòria, però em sembla que TV3 costa als ciutadans de Catalunya de l'ordre de 31 o 32 euros per evitar ni any. Una de les preguntes que faré el dijous a la gent que hi hagi allà, és dir, com ho volen pagar això? El contacte o un tarllet, o com, però d'alguna manera s'ha de pagar. Aleshores, doncs bé, ja s'han experimentat a diferents països, diferents fórmules, que van des de tot, exclusivament, la publicitat. Això sembla molt difícil, ara, até és que esteu en un model mics públic privat. Hi ha la fórmula britànica, que és la de la taxa. La taxa per tirença de televisors. Això vol dir que... És un debat semblant al que hi ha de pagar les autopistes. Les ha de pagar tothom, perquè és un bé, que acaba revertint en tothom a través de la potenciació, de l'economia que tenia bones vies de comunicació allà, o les han de pagar només els usuaris. I els usuaris les han de pagar amb una mena de forfer anual, o les han de pagar cada vegada que passin per un viatge. El debat és molt semblant si l'apliquem als mitjans públics. El que és evident és que, si volem programació de qualitat, de l'estil, que TV3 i Catalunya Ràdio i altres mitjans públics s'han anat fent allà d'aquests anys, d'algun lloc que ha de sortir. Del no re, no pot sortir. Evidentment passa més o menys per l'edat i públic, però la forma de finançament d'això és una costa oberta, que en algun moment s'haurà de rediscutir d'aquest país. En els últims mesos, o en l'últim any, potser també han aparegut cada cop més periodistes o personatges públics que s'han posicionat a favor obertament de la independència. Creu que és un tema que fins ara havia estat molt aparcat, o que semblava que hi havia d'existir certa neutralitat i que ara, arran de tot el que està passant, potser és un moment en què es va al més obertament el que es pensa? Sí, mira, quan em pregunten sobre això, sempre explico que va haver-hi una època quan jo feia la notícia, TV3 o en altres contextos professionals, en què jo solia fer... Vaig fer unes quantes vegades, en els polítics, una pregunta que estic parlant dels anys 80, segurament, el difereix una pregunta que els diria... Vostè imaginis que ara té aquí dos botons? I pot premar un dels dos? És igual, un sol botó que pot premar o no? Si jo li dic, vostè, si Catalunya ara mateix pogués ser independent, sense alberçament de sang, clar, perquè estava en un context que el País Vars del Slaia havia etapalmits, etcètera. És a dir, en un context, diguem-ne, de no violència, Catalunya ara pogués aprement aquest botó a flors independent, vostè el premaria o no? Jo recordo haver-li fet aquesta pregunta fins a tot el Jordi Pujol, i en aquell moment ningú no la contestava d'una manera explícita. Ningú deia sí o deia no. És a dir, bé, hi havia discursos, no sé què, no es començaven a posar condicions... És a dir, és veritat que durant molts anys accepta algunes forces polítiques, que sí que han estat sempre inequivocament independents, i encara de vegades en sordina, en sordina on s'han de donar les condicions a aquestes coses, ha funcionat aquesta ambiguitat. I tots n'hem estat poc o molt presoners d'aquesta ambiguitat. Què ha canviat en els últims mesos? Doncs bé, que l'ambiguitat ha desaparegut i la gent s'ha pronunciat. I molta gent, jo, a mi en collo, que en això ens podíem dir a la careta, i hem dit, sí, sí, jo estic per l'independentisme, o jo no ho estic, és a dir, ens hem hagut de mullar en aquest sentit, i ja em sembla bé, ja era hora. La veu a la independència en un futur més o menys proper? La desitjo, la desitjo. En això de veure-la, doncs bé, no hi ha dubte que tots tenim els nostres moments d'optimisme i els nostres moments de vegades de certes ànims. Fa uns quants dies vaig anar, justament, en el context assemblea nacional de Catalunya a una presentació del llibre, a Gràcia concretament, això del Barri de Barcelona, a la presentació que feia el Vicent Pertal del seu llibre de l'independència, i va parlar d'això, de l'optimisme. No dius que la gent em diu que tu ets un optimista, i dius que no és veritat, no estic fent un posat, jo m'ho crec, jo m'ho crec i tal, no? I, a més a més, no m'ho crec, però hi crec, racionalment, hi crec. És un optimisme que no em surt només deia de les bíceres, sinó que em surt del cap, no? I jo no sé si tinc una feina tan incabrantable com la que mostrava el Pertal, confesso que tinc els meus moments de defalliment en aquest sentit, però crec que hem d'intentar que el discurs sigui el de l'optimisme, perquè si ens comencem a torturar mentalment tots pagats, dient que això no ens en sortirem, llavors sí que segur que no ens en sortim. Doncs, en tot cas, aquest dijous es farà aquest diàleg parlant de Mendència en principis sobre quin futur es vol pels nostres mitjans de comunicació, un acte que serà a les 8 del vespre l'equipament de la plaça de la Pau amb Salvador Dosiu. Moltes gràcies per participar avui al Justa de la Fusta. Encantat. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, adéu. A la nit dels museus, el Museu Ácver de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua-Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, l'habital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de la 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació, el telèfon 93-342-3536 o ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Ácver de les Aigües. On l'aigua viu, on vius l'aigua. Passen dos minuts d'un quart de 12 del matí, l'Ajuntament de Sant Justobre, aquesta setmana, a la convocatòria per optar a la subvenció del IVI del 2012. L'objectiu d'aquests ajuts és paliar situacions desfavorables en l'àmbit familiar, causades per l'actual crisi econòmica. Per tant, s'atorguen a les persones que compleixin una sèrie de requisits. En parlem aquesta hora amb la regidorisenda de l'Ajuntament de Sant Justa, Natorrella, molt bon dia. Hola, bon dia. Una subvenció, per tant, que, com deien, s'atorga si es compleixen alguns requisits i que, a més a més, alguns són nous d'aquest any. Sí, de fet, aquest any, a l'aprovar els pressupostos, ho posaré una mica en context perquè ho entengueu, la llei de les gent deslocals en què es regula el IVI fa que només pots bonificar una sèrie de coses que estan en la llei. Per tant, la bonificació que sí que contempla el rebut del IVI és la de famílies nombroses que siguin propietàries d'habitatges i, per tant, aquestes que compleixin i que compleixin un requisit que ja diu a la pròpia ordenança i es apliquen el rebut l'any que correspon. Aquesta és una banda de fer res. Ara bé, hem degut a la crisi, a les circumstàncies actuals, de gent amb menys recursos i que ens trobem en problemes de liquiditat i, també, hem aprovat aquestes subvencions que van fora de la pròpia llei de l'ordenança. Llavors, això, per tant, va via subvencions i, llavors, la persona que estigui dintre de les característiques que es demanen ha de solicitar-ho a l'Ajuntament. Això ho hem aprovat ara amb un decret i, llavors, el termini per presentar les sol·licituds per acollir-se a la bonificació, com que no va dintre de la pròpia ordenança es fa amb caràcter retroactiu, és a dir, bonificarem aquells ivis de l'any passat, d'aquelles persones que hagin comprat les condicions, i el termini és del 10 de maig al 10 de juny. T'explico una mica qui s'hi pot acollir. Sí, qui s'hi pot acollir, no? A banda d'aquestes famílies membres, que, a més a més, ja és una cosa que els ve donada, per tant, no s'han de... Suposo que no han de fer aquest gest de venir l'Ajuntament. Exacte. Les famílies només és propietàries, no han de fer res. No han de lloguer? Llavors, amb les subvencions, si poden acollir les famílies que estiguin de lloguer, les monoparentals que siguin propietàries o de lloguer, i les persones de més de 62 anys, que visquin sols i que siguin propietàries o de lloguer. Les condicions que han de complir són tenir una renda màxima que hem considerat que és el indicador de renda de suficència, que depèn de quina dels grups de persones... Clar, els membres de cada família és diferent una a l'altra. Exacte. És a dir, per exemple, amb els persones de 62 anys, seran aquelles que tinguin 1,7 vegades d'aquesta renda, que per l'any 2012 era 7.900. Per tant, per una persona més de 62 anys, que tinguin 7.967 per 1,7 de renda, són fins aquest topall que s'hi poden acollir. Per 1,7 no entenc massa què vol dir, com es calcula. A més, si no 7.900, si no multiplicats, per 1,7 seran 12.000 o 13.000. Aquelles persones que tinguin una renda iguals o inferiors d'aquests 12.000 poden acollir-se a la subvenció. Per famílies numeroses és 3,5 aquests 7.900 i per famílies monoparentals de 2,5. D'acord. Les bonificacions màximes, perquè vam veure'ns en funció dels valors catastrals, dels vents en què viuen o estan arrendats les persones, hi ha persones de més de 62 anys, un màxim de 50% de la bonificació, per famílies numeroses és un màxim del 60% i per famílies... perdona. Per famílies numeroses i monoparentals, un màxim del 60% i si, a més, tenen una persona amb descapacitat a la família, una bonificació màxima del 90%. Clar, sí, hi ha aquests altres requisits que sumarien, doncs, en aquestes altres. No són incompatibles els uns amb els altres. No, clar, cadascú ho ha de mirar que la característica és estar i llavors demanar la subvenció en funció d'això. I, en tot cas, clar, l'IBI és evident que depèn de cada imòble, és difícil matisar. És a dir, que potser en algun cas concret, el tipus d'impost seria molt més el que el d'alguna altra família. No m'imagino, a l'hora de pagar. Sí, mira, per exemple, evidentment, a l'IBI es calcula sobre el valor catastral. Per tant, la bonificació i subvenció en aquest gas va en funció dels valor catastrals, aquelles famílies que tenen un valor catastral, un visc que no es tinguin arrenjat amb un visc amb un valor catastral més baix, doncs considerarem una subvenció més alta. Per tant, per exemple, fins a 60.000 euros, la subvenció pot arribar a ser del 60% de valor catastral del bé. Però, llavors, el farem de 300.000 a 400.000 euros de valor catastral, doncs la subvenció és un 5%. Evidentment, les persones que puguin estar en bon habitatge de 300.000 o 400.000 euros, no sé si n'hi hauran gaire, no sé si n'hi hauran gaire. Exacte, i en principi exacte. Això es pot presentar del 10 de maig, és a dir, demà passat, fins al 10 de juny, i què s'ha de presentar, quina documentació s'ha de presentar, l'Ajuntament? Doncs mira, bàsicament, tot això està penjat a la pàgina web, el pròpia decret que ho diu, però, per exemple, espero que tinguin aquí els papers, les persones a més de 60 anys, primer de tot han d'acreditar, si són propietaris o llogaters, acreditar l'empedronament de l'habitatge en què estem demanant la subvenció, complir el tema de la rent de màxima, per tant, suposo justificar-ne amb la renta, i estar al corrent de les obligacions fiscals. En el cas de lloguer, han de justificar que, realment, alivis els irreparcotejant el seu rebut, perquè si no se'ls irreparcoteix, llavors seria el propietari que hauria de demanar la subvenció. I, en tot cas, no sé si, d'alguna manera o altra, s'informa la gent que existeix aquesta possibilitat, és a dir, ara ho estem explicant, però potser hi ha algú que podria ser desapercebut, s'ha informat la gent que podria acollir-s'hi? Sí, farem una mica més de campanya. Per exemple, amb el pollet informatiu s'està publicant la pàgina web, per la ràdio ho estem explicant. Suposo que aquells col·lectius... De fet, ja hi ha molta gent que ja ha anat a l'Ajuntament a preguntar-ho, perquè quan vam presentar els pressupostos també es va explicar que es faria. Jo crec que aquelles persones que estan interessades o que poden acollir-se estan bastant informades. Tots els dubtes que hi hagi per telèfon també es poden resoldre trucant a l'Ajuntament. Hi ha un màxim que l'Ajuntament hagi establert de subvenció? És a dir, en el cas que hi hagués massa solicituds, hi ha un topall o alguna cosa concreta o un principi? No, evidentment hem fet una previsió però és incalculable quan podria ser, perquè no sabem quan la persona acollirà, però evidentment donarem subvenció de tots aquells que ho presentin i que ho compleixin. És un tipus de subvencions que s'han fet també en altres municipis? És una novetat com va surgir la idea de fer-ho? De fet, és una subvenció que es dona en altres municipis. En altres municipis hem estat treballant conjuntament, hem estat mirant com s'ha fet i com ho estem fent. Estem treballant en conjunt amb altres municipis per afrontar situacions de crisi amb les que estem vivint i per tant posa ajuda entre tots d'aquestes persones que no poden pagar moltes de les coses del dia a dia i faciliti aquesta vida més dura que estem passant. Estem parlant d'aquesta subvenció per l'IBI del 2012, que el pagament suposo que es fa el Juliol? No, el pagament de l'IBI és un 4 rebuts fraccionats anuals, serà la suma dels 4 rebuts el que és subvencionar. Per tant, però un d'aquests rebuts ja s'ha passat, com si diguéssim. De fet, són del 2012, per tant, tots estan pagats. Per tant, és un descompte que es tindries i és efecte retroactiu. Se'ls torna el que van pagar el 2012. D'acord, per tant, suposo que en relació és la idea és que es pugui mantenir també, suposo, per l'any que ve. Sí, evidentment, i més amb situacions i seguim amb la crisi aquesta per a poc que puguem ajudar en aquestes persones i aquests col·lectius. Tot plegat, lligat amb l'impost de vents immobles que fa referència a aquesta referència cadastral, no sé si el tema de la revisió cadastral, que n'hem parlat altres vegades, si n'heu tornat a parlar, si està la gent, de com està tota aquesta qüestió? Bueno, hi ha moltes coses que estan sortint, sabeu que va sortir l'increment de l'IBI del 2012 i 2013. No sé si m'ha semblat sentir que el Rajoy d'en Medell, que pel 2014, igual ho aplicaríem, aquestes depretades que estan fent des de... Això no ho sé segur, per tant, no ho puc verificar. Per un qualsevol cas, sí que s'està treballant amb una mínima actualització, que inclús des del cadastral ens han fet reunions i explicacions que s'estan anant. Cap al 2016 es treballi el 50% del valor de mercat amb els valors cadastrals. Estan fent una base de dades. Per tant, una mica estem treballant a veure com ens acostem que per aquests valors cadastrals que anirem treballant amb aquests 4 anys que falten. És a dir, que seria actualitzar-ho, però no en tot el valor, no? No, no, no, s'han d'anar fent... Bé, veient com s'actualitzen, estan fent propostes de cadastra, de com fer-ho. Ara també hi ha una mica, evidentment, amb el tema de valor de mercat d'una habitatge. Ara mateix és difícil, perquè ja no sabem ningú que és el que val una habitatge perquè tal com està el mercat. Per tant, estem una mica intentant o el cadastra està intentant unificar criteris i que tots els municipis es posin una mica amb sol, fan valors del cadastral. Doncs també en tot cas ja anirem parlant. Això pel que fa a l'impost de vents immobles, aquestes opensions, que estem parlant amb la regidora Anna Torrella, regidora Isenda, també però regidora de solidaritat, i en aquest sentit val la pena destacar que aquest dissabte s'ha celebrat de nou la festa de la pau a la plaça de la pau de Sant Just. Sí, aquest dissabte, bueno, cada any la fem i la veritat és que és una festa molt agradable, molt treballada per totes les entitats, que de vegades n'hi ha més. Aquest any es presenten 17 entitats. Déu-n'hi-do, doncs. Sí, la veritat és que hi ha un treball molt maco aquest any, el títol de la festa aquest any es diu Tot Junts per la Pau, que evidentment és un lema prou important per tirar-lo endavant. I aquest any la novetat que sí que hi ha és que altres anys es feien tot el dia, a més de matinar fins a les 8 del vespre, que altres anys el que passava és que la gent ja comença a fer calor, la gent li surt més de gust sortir per la tarda, llavors s'allargava més que pel vespre, i que quan la plaça estava més pera, és quan seria de plegat. Per tant, una mica aquest any la novetat que hem fet és que començarem a la 5 de la tarda i ho allarguem fins a les 12 de la nit, em sembla, que es acaba un concert. Es concentra, no? Es concentra la tarda i es concentra en moltes més activitats fetes per totes les entitats. Per exemple, hi ha una xocolata popular que fa la comissió de festes a Barri Nord. Hi ha un espectacle de circ. Hi ha les sardanes a càrrec de l'europeixó sardanista. Hi ha botifarrada popular que porta la colla gigantera. Hi haurà batucada del bandandarà. També hi haurà una actuació del Dr. Sanjus, un concert musical, a les 12 de la nit el concert, a les 10, perdona, estic mirant. El concert musical de Derringos. Es veu que són un grup que fan versions dels Beatles. Sí, sí, es veu que està bé. Per tant, per totes les edats hi haurà activitat. Doncs això serà aquest dissabte aquesta festa de la pau a partir d'aquest any de la 5 de la tarda a la plaça de la pau. Avui n'hem parlat també amb la rejudera de solidaritat en Torrella. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Dos minuts i un quart de 12 del matí. Aquesta hora parlem d'actualitat sanjustenca. I per això se l'ho demana a l'alcalde de Sanjus. Bon dia. Bon dia. Com estem? Per parlar de diferents qüestions. Avui és el dia en què sobre aquest període per demanar les subvencions per Libi, referent al 2012, aquestes ajudes que per primer cop tornen a més famílies, fins ara només a famílies numeroses, i ara sobre un ventall més ampli de la població. Ens semblava que podíem augmentar aquests ajuts a la població que té més dificultats. Evidentment estem parlant principalment d'aquestes famílies. El que hem fet és augmentar aquest ventall d'ajuts, que són les famílies que tenen per diferents motius, i esperem que siguin motius transitoris, que eren greus dificultats. Com tu dius, no només a les famílies numeroses, que només eren els propietaris de les finques, sinó també als llogaters, també als monoparentals, i també a persones que viuen sols de més de 62 anys. Tot això insisteix en uns topalls, que van a funció de la renda mínima, que pot tenir els ingressos que té aquestes famílies determinades. Per no desglosar o dir tots els llogaters, i les característiques d'aquest ajut, qualsevol persona que tingui aquesta inquietud, o pensi que pot accedir que vingui a l'Ajuntament o miri a la pàgina Guàrdia. T'ho he plegat també, o d'alguna manera també t'he condicionat, perquè l'any passat el govern espanyol va decidir pujar l'Ivi un 10% més del previst per reial decret, que es manté també per tant per aquest any. I d'alguna manera també el que explicaven almenys des del que augmentaven, des del govern espanyol era que es feia els municipis que no havien fet la revisió cadastral després del 2002, com ara s'enjustin molts altres municipis. En principi, parlant l'altre dia amb la regidorisenda, deia que de moment no estava vist fer-la de manera immediata aquí s'enjust. És una qüestió que s'està començant a parlar d'intentar treballar per actualitats preus, el valor del mercat, però no l'any que ve. Jo vaig manifestar el començament de la crisi, que no hi hauria revisió cadastral mentre aquesta crisi sigui d'aquesta manera. És la poca ajuda que podem fer, que el que hem de fer és que el que hem de fer és que hi hagi alguna feina amb aquests àmbits concretes de fiscalitat, que una revisió cadastral podria portar unes conseqüències important d'aument de valor, de tipus, etc. i finalment del rebut de cadascú. És evident que quan dius que el Rajoy, el darrer Rajoy li diu a l'Ajuntament de Sant Just que apugi a l'IBI un 10% ho diu per el següent. perquè ha volgut vostè, per una altra cosa, no es queixi, no es queixi, i que si té menys diners faci el que ha de fer. I li obligo a les hores a pujar el 10% a tots els veïns, el 10% a l'IBI. Això és així. A tèsc, que vostè no ho ha fet, el de govern municipal, pel que sigui, perquè hi ha nosaltres que no era tan necessari, ara hem dit que pugi els veïns de Sant Just un 10%. Per tant, una cosa és pujar a l'IPC, altres, moltes vegades, que tu li has dit a la població, escolta, una mica més, que a l'IPC us demana un mig punt, un punt més, però de cop i volta, efectivament, l'any passat, els veïns de Sant Just van rebre, per ordre d'un decret de Madrid, l'augment del 10%. Doncs això referent a aquest impost, que, de fet, és el que hem dit, fa referència al del 2012, per tant, són unes ajudes que es rebran amb efectes retroctius, i, com dèiem, avui, fins al del de juny, hi ha temps per acollir-se aquestes subvencions. Més qüestions Sant Just, per tant, ara feia temps que no parlàvem de Mas Lluís, o, si més no, del Vial, de Mas Lluís, aquest tema que també fa tants mesos que ens ocupa, que ha anat canviant tot plegat tant, i que, finalment, la situació actual és que els proveïtaris principals estan encarregant-se'n de les obres tòtiques, la fase del Vial és l'últim en aquest procés, i, per tant, se la quedava pel 2014. Que curiós, que sí, l'última. Jo que necessita l'Ajuntament és l'últim, que és curiós, això. Perquè ara el que estem fent és urbanitzar els carrers? Sí, primera cosa, per recordar d'aquells que no segueixen el tema, perquè no li pots demanar a tots els veïns que coneixin l'evolució, aquest tema complicat, de fa molts anys, on fa, ja recordo perfectament, el gener del 2008, els propietaris dels solars, que eren els que tenien l'obligació d'horrengar aquests carrers, bé, la gent diu que no tenim els 18 milions d'euros, això hi ha una crisi que comença, i, per tant, no tenim els 18 milions d'euros, no farem els carrers. Això comença així, el gener del 2008, i comença tota una fase de negociacions, de veure com es pot ajudar conjuntament a tirar endavant, i finalment, finalment, després de moltes negociacions, de moltes coses que les evito, perquè hi ha molts temes molt més complicats i d'interessos econòmics, per part de molts, en tot això, finalment, comencen les obres, no? Dic que reconec l'esforç que està fent aquests propietaris, que, quan parlo de propietaris, no són els propietaris dels pisos. Ja, que a vegades es pot confondre. Són els propietaris dels solars, els diners que tenen, de les propietats dels solars. I he de reconèixer que, efectivament, l'esforç que estan fent és terrible, perquè en aquests moments uns propietaris que han d'urbanitzar i posar molts milions de munt de la taula, en aquest cas, els carrers, no, de la taula, doncs és molt difícil que construeixin, venguin, i, per tant, rendibilitzin aquesta inversió que estan fent als carrers. Per tant, això reconeix que això són esforços molt considerable per aquests propietaris, alguns són veïns de Sant Jus, altres són de fora, altres són entitats bancàries, etcètera, etcètera. Bé, com estan seguint les obres, amb un calendari, per tant, per què he de preveure que això es pot aturar? Doncs sí. Què el pot aturar? El pot aturar pot ser interessos globals, o pot ser que hi hagi una manca de liquiditat d'aquests propietaris en una fase final, perquè són molts diners, no? Però, en el dia d'avui, aquestes obres estan seguint, els veïns ho veuen, s'estan acabant els carrers, s'han començat a fer els parts públics, la qual cosa els parts també s'havia dit que serien l'últim, i perquè, inclús, podria ser que no es fessin, perquè en curt termini parlo, es demanessin un ajornament d'aquesta temporalitat, és evident també que no es s'entengin judicials, i també és evident que hi ha una presió de la Junta d'Embra, que això s'acabi, no? Per tant, espero i decidjo que aquestes obres, que és cert que avui continuen, i que, si no passa res, per l'estiu estaria tot acabat. Després de l'estiu estaria tot acabat, si no passés res. O sigui, que si no passa res... Si no passa res, amb el ritme... Amb el ritme, és a dir, si el constructor no rep una ordre d'aquests propietaris que són el que li paguen, que, a més, amb el constructor, doncs aquest senyor manifesta i així, que, escolta jo, després de l'estiu això ho podria acabar-ho tot. Si no s'acaba, i ho veurem, és que ha passat alguna cosa. I si no s'acaba, es podrà intervenir. Doncs la maquinaria administrativa tornarà, no només la negociadora, sinó l'administrativa i la judèrica, hauria de tornar a actuar perquè es compleixin les obligacions, no? Per tant, s'allargaria el procés segur... Bé, sí, sí, entrem en dinàmiques d'aquestes, que són les mateixes, que hem estat quatre anys, no? Per tant, bé, no cridem el mal tens. Exacte, de moment pensem que tot funciona bé, exacte. Reconeixer l'esforç d'aquestes persones i d'aquestes entitats que estan endavant i pensem que s'acabi. Si no s'acaba, és que hi ha d'amunt de la taula una manca de liquiditat, o hi ha una voluntat, diguem-ne, no col·laboradora. I si s'acaba, segons el calendari previst, suposo que s'hauria passat a l'estiu, sí, aquest mateix any. Si entrevisteu el constructor, us dirà, això ho puc acabar-ho per al final de l'estiu. Diuen que hi ha un 2014, però ja que potser es podria avançar una mica. Podria avançar, sí. Si vas allà físicament ho veuràs, que realment avança molta pressa. Doncs anirem seguint aquesta situació. Aquest vial, recordem, que és el que ha donat... És fonamental, és fonamental, per al tubús. Exacte. Per al tubús, per a l'edeu que puja aquí, perquè hi hagi una mobilitat molt més fàcil de sortir directe o molt més directe cap a la zona d'equipaments, i la trama urbana més consolidada de Sant Jus, i per tant, tota aquesta volta que s'està fent ara per Sant Feliu, de separeixeria o s'havia d'una alternativa voluntària, s'havia d'obligar. Justament ens han acabat fons mesos parlant amb la regidora de transport, deia que ja s'estava parlant, també, amb la línia i l'edeu, sinó que m'equivoco, justament per... encara que no fos immediat, però per poder arribar a un acord amb Sant Feliu, diria, per allargar i fer com una mera de conveni, que passés per una hora per Sant Feliu i una hora per Sant Jus. Correcte. Ara hi ha una trobada de les dues alcaldes del president de l'Area Metropolitana, i també l'hi han fet per escrit, doncs que jo crec que en aquests moments ha hagut molt bona sensibilitat per aquesta direcció de l'Area Metropolitana, és evident però que sempre acabem dient el mateix, quan en parlem, si no hi ha carrer, no hi ha autobús. Per tant, el que ens convés a acabar el carrer, i després, en totes les dificultats que hi ha a l'Area Metropolitana, perquè evidentment hi ha una reducció molt important, també, d'inversions i del manteniment del dia a dia de tota la xarxa de transport públic, però, bé, sembla que això podria ser una probabilitat bastant... forta i viable, un cop tinguem aquest vial, no? Perquè no s'està demanant, d'alguna manera, més autobusos, sinó en una prolongació, a canvi d'alguna reducció, d'alguna para d'anterior, també d'aquesta alternativa, doncs com explicaves tu, que un pugui i l'altre segueixi, diferents horaris, i això podria ser bastant viable, però a mi m'agrada dir les coses quan les signem. I en aquests moments no està signat re. En un barri d'altra banda, bastant actiu, vull dir, que sí que hi ha, suposo que el fet de ser un barri jove, doncs fa que encara que estigui lluny, que continuï amb aquest dinamisme. D'altra banda, també, tenim sobre la taula des de fa mesos, també aquesta reforma de l'administració local, d'una banda, una reforma que impulsa el govern espanyol, n'hem parlat també que el problema, o almenys per aquí s'enjust, el tema central és aquest tema de la reducció dels municipis de competències, els municipis de menys de 20.000 habitants, i d'altra banda també hi ha una reforma que s'està fent des del govern català. I aquesta setmana, de fet, s'ha parlat d'alguna manera, també la vicepresidenta del govern ha parlat d'aquesta reforma. No sé si es veu millor que el govern espanyol, com es planteja per aquí s'enjust, com es viu. Jo, amb la preocupació, és la mateixa. Per exemple, em convidaven, bé, el programa que faig a la televisió on el vaig obligat, va ser pràcticament monogràfic sobre això, la inquietud que transmateu és la meva inquietud, segurament, doncs la meva molt més augmentada, perquè aquest el projecte l'he llegit de totes maneres, i afecta moltíssim l'Ajuntament de Sant Just, pel fet de no tenir 20.000 habitants. S'està dient que només podràs fer una sèrie de serveis que són els bàsics, que són la neteja, diguem, d'escombraries, la rebuia d'escombraries, la gestió de residus, enllomanat, via pública, mercat, biblioteca i poca cosa més. Coses grosses que no estarien. La gestió de serveis socials, imagina't, que l'estic dient en aquests moments de crisis econòmics, on també s'has d'arribar, en posant més recursos, gestió o proximitat, que no siguis, diguem, gestionat o portat a terme per l'Ajuntament de Sant Just. Això seria una mesura absurdament desproporcionada, que no et puguem, diguem, atendre directament els casos que tristament van augmentant o que existeixen. Per l'altra banda, plans d'ocupació, un altre exemple que no té cap sentit de que no tinguem capacitat. Una altra, la gestió de l'escola a Bressol. Algú se li acorreix que els pares de l'escola a Bressol o la direcció de l'escola a Bressol tinguin que adonar contes a la Diputació de Barcelona. Això no se li correix a ningú, absolutament. Política d'habitatge, doncs acabat, absolutament, perquè no tenim 20.000 habitants. Hi ha una sèrie de competències que ara les estàs fent, és veritat, voluntàriament, però que... o algunes les tenim, però que queden molt reduïdes pel fet de no tenir 20.000 habitants. Per tant, seguir lluitant des de tots els fòrums, també demano que la Ciutat Civil i les entitats s'hi posin amb això. Igual que fem, diguem, de manifestacions en comptes de les idees de l'educació, tinguem mobilitzacions o tinguem actuacions des de tots els fòrums, perquè això la població civil sigui conscient que li pot afectar molt. Perquè si això s'aprova, després ens donarem compte com ens afecta de forma dràstica. Jo l'altre dia vaig compartir una presentació al Consell Comarcal del Centre d'Estudis Comarcals del Baig i Obregat, on t'ha fet una manifestació pública, ens van anar als alcaldes, que assistíssim i recolcéssim aquest manifest del Centre d'Estudis. Vaig felicitar la iniciativa del Centre d'Estudis Comarcals, perquè això és clarament una entitat que té una misió, o una funció que és recuperació del patrimoni, el que és la memòria històrica, etcètera, etcètera, però s'ha posat a entendre i entès que això pot afectar molt. Per tant, a la societat civil s'hauria també de manifestar-se en tots els seus àmbits de les entitats, principalment, a que això ens hem de mobilitzar. No només és l'alcalde o els governs o els ajuntaments de forma oficial, sinó que insisteixo. Doncs poso aquests exemples. És a dir, aquí ha hagut una molt forta política d'habitatge en els darrers anys, més de 1.000 habitatges. Tot això, no sabéis poder fer si aquesta llei s'aprova. I tot això, si s'aprova, no en farem ni un més. O sigui, ja no podem fer ni un més. T'obliga que no pots tenir empreses públiques, i dius que això de l'habitatge ja ho farà al sector privat. Vostè faci altres coses que no ha perdut el temps amb això. No podrem fer els serveis socials amb una proximitat com la que estem fent. És a dir, quan hi ha un problema, va directament aquesta persona, aquesta família, els serveis de serveis socials, el departament, i és atesa per els treballadors i l'equip molt professional de serveis socials, això tampoc, etcètera, etcètera, etcètera. Després ens arrepentirem. De fet, se'n just per això dels municipis, així, més de l'Area Metropolitana o més propers a Barcelona, és dels pocs que té menys a 20.000 habitants, suposo. No, l'àrea el va jovegat, la paraula el va jovegat, ja en bastants. El que passa és que no has de mirar-ho així. Has de mirar-ho quants municipis de menys a 20.000 habitants estem fent moltes coses. Perquè podem fer-ho i perquè les volem fer. Per tant, aquesta és la pregunta. No pot ser que hi hagi municipis de menys a 1.000 habitants que no han fet mai pisos de protecció oficial, que les polítiques, les que siguin per les característiques socioeconòmiques, o per la seva voluntat del govern, no les fa o les fa d'altra manera. És a dir, nosaltres ens afecta molt perquè fem moltes coses. I hem volgut voluntàriament fer moltes coses i estar a prop de la població. I això ens afecta molt més que ningú. Perquè poso aquest exemple de promunse. És a dir, classin, quants municipis de Catalunya han fet aquests 1.000 habitatges, en 17.000 cap, són la tercera població en Catalunya, la tercera població en Catalunya fent habitatge. Barcelona, Hospitalet i Sant Just. Per tant, clar, no li afecta a la gran majoria de municipis que han fet molt poquet, o bé han utilitzat alguna empresa metropolitana, o bé han fet acords amb uns tercers, amb cooperatives, etcètera, etcètera. I en aquest cas, que és més a prop, perquè parlar amb el govern espanyol és una cosa que queda més lluny, però amb la regionalitat n'hem parlat. Bé, n'hem parlat a través de la Federació de municipis, de la Federació de municipis, el qual aquest ajuntament forma part. Jo crec que hi ha una sensibilitat, diguem-ne, una mica més oberta que el que és aquest avanç projecte del govern de Madrid, però tingui inquietuds, també. Perquè aquí, a darrere, també hi ha polítiques conservadores, on a moltes vegades intueixes interessos que són de model, de societat, i no tant de... de gestionar, diguem-ne. Per tant, em manifesto poc. M'agradaria veure aquests documents en molta profunditat. És veritat que tenim alguns, i tenim converses. És millor, en principi, que el que hi ha a Madrid, però voldria que encara sigués molt més respectuós, i que, sí que posto, això ho deia ahir, absolutament per minimitzar, reduir, concentrar administracions, m'encomuna serveis, això no tinc cap dubte, a mi em trobaran en aquest camí. És a dir, jo crec que l'administració s'ha de simplificar, ha d'unir esforços, no té cap sentit, i poso exemples, i la seva deixallariga, que a cada municipi tinguin les seves recullides combraries, que a cada municipi vulgui el seu. Això s'ha de mirar amb un zoo més ampla. Si jo ho vull posar en marxa una cosa, vull mirar al costat què tinc. Hauríem de mirar els pluges, en Joan Despí i en Felí. Podem fer-ho conjuntament, això li afecta a algú, si ho fem conjuntament, aquesta és la pregunta. No li afecta a ningú, doncs som-hi, fem-ho. I això, les dinàmiques dels darrers anys, doncs ha sigut que cada junten vol el seu per ell, no? Això estic totalment d'acord. Les administracions també. I m'encomuna, insisteixo. Crec que aquesta part de la filosofia que té aquest projecte de Madrid, aquí... Molt bé, doncs som-hi, amb això ja està bé. Castellàrem diners segur, castellàrem costos segur. Són sinerges noves, no? Això també ho apunta al govern de la Generalitat, i aquí també ens trobarem. Ens trobarem anar en contra de la proximitat, perquè llavors són... jo i jo ho deia, no? Ho deia la periodista de televisió, no? Desmotiva, això, no? És que no sé si seria el calde. No, no. Perquè per gestionar 3 o 4 coses, i no podem fer polítiques, i no podem tenir aquesta proximitat per resoldre els problemes del municipi, sota potser gestionar... Clar, quin seria el paper de l'alcalde, llavors? Bé, alguns existeix. Hi ha municipis que no hi seran, no? Els més petits, pràcticament, no hi ha l'alcalde. Per tant, era quin sentit té que tu no puguis anar pel carrer, o que hi hagi els teus representants, i escolta, tinc aquest problema, o tinc aquesta inquietud, o què et sembla, o mira, et proposo això, no? Doncs queda arreduita la mínima expressió. Per tant, exagero, eh, exagero, però et pots convertir-te, doncs, en un gerent que gestiona, doncs, 4 coses, no?, en els municipis més petits, i ja està. I aleshores, home, fer política, sí que és això, també. Però, home, és trencar-se el cap d'iniciar noves línies, de veure com pots ajudar, què falta en una població, no? Què és el que no fa al sector privat, què puc fer jo, com ho fem conjuntament, amb el sector privat, bé, tot una ideologia. Tu tens una ideologia, i, per tant, poses en funció en serveis públics, en funció de la teva ideologia, i en funció de les necessitats que té una població. Clar, si només en deixen l'enllomanat, la gestió de la via pública i el cementiri, que és una cosa que havia deixat abans, doncs, home, sí, potser és maco ser alcalde, però una part, doncs segur que no. Creu que s'ha d'explicar millor per tant, a la població, perquè potser hi ha gent que no n'és conscient, potser? Sí, sí, jo estic convençut, i estic convençut que necessitem, doncs, reunions amb el teixit social, en aquests moments, i explicar-li a cada consell que fem, i a cada consell popular de cultura, d'esports, convocar la població, perquè estic convençut que ens arrepentirem, no hi ha consciència d'això. I després vindrà la gent i dirà, escolti, si tinc un problema a l'escola a Bresol, i quan algú li contesti, vagi a la Diputació de Barcelona, a la Rambla, en diagonal, doncs això no s'entendrà. Però hi ha una directora, sí, sí, hi ha una departament d'educació, però final, el que dirà si o no és la Diputació de Barcelona, faig amagògia. Però això no ho entén a ningú. I què passarà? Que tornaran a venir a l'Ajuntament a buscar una resposta, i nosaltres dinem menys competències i menys recursos, i menys de tot. I s'estan plantejant aquestes reunions, aquestes trobades amb entitats? Bé, ho tenim al cap. En tot cas, hi ha hagut manifestacions en diferents fòrums, i jo crec que estem a prop de fer, si realment avança amb el ritme, he de dir que s'ha frenat una mica, i que s'ha fet a les eleccions dels ajuntaments grans, entre altres, governats pel Partit Popular. La Catalunya ha passat i la mateixa amb Ciut, i amb molts ajuntaments petits. Per tant, s'ha frenat una mica aquest ritme, però escolteu, el Partit Popular democràticament, i per tant, aquí hem de callar, jo sé que el primer demòcrata va guanyar les eleccions, i té majoria absoluta. Què vull dir, això, que pot anar al dilluns al Congrés i aprovar-ho? En aquest sentit també es va comentar que potser hi ha gent que viu a Sant Just, però que no està empadronada, és un tema que apareixen, i que de vegades ens passa que canviem de municipi, i no som conscients que hem de canviar-nos de... Suposo que és el... Seria obligatori, suposo, no? Mira, deixa'm fer una campanya. S'ha de fer campanya, perquè la campanya és fora de l'empladronament. No a favor d'unes eleccions. Doncs deixa'm fer campanya perquè en un municipi es preveu, en general, que cada municipi és diferent, depèn de si estàs a la costa, a l'itoral, si ets del centre de Catalunya, depèn de les característiques socioeconòmiques, però tothom sap que la estadística diu que entre 3, 4 i 5% de la població no està empadronada a cap municipi. És a dir, en el municipi X, doncs hi ha un percentatge que no està empadronat. Nosaltres sabem que Sant Just és més elevat. És més elevat que aquest percentatge d'estàndar. Jo hauria més d'un 5% que no estaríem empadronats. És possible que estigui per sobre del 5% i inclús del 7%. Per tant, és possible perquè les característiques socioeconòmiques de la tipologia de Sant Just fa que un sector de persones... Jo vinc d'on vinc, porto els meus nens encara a Barcelona els estudiar, tinc els metges allà, per moltes coses... Vaig a Sant Suprem amb un padrono. Clar, viure en un lloc és uns drets, però també tens uns deures. Per tant, faig campanya per la gent Sant Padroni, perquè si som 17.000 habitants i t'estic dient que entre un 5 i un 6, un 7 no està empadronat, deu n'hi do la xifra. Deu n'hi do la xifra que estaríem més a prop d'aquests 20.000 habitants. Perquè si ja estem donant serveis i existeixen, per tant, si estem parlant de 18.500, ara faig números a gran capitán, doncs no és el mateix, no? I com s'agafi aquest 5 o 7%? Com es calcula? Per les mobilitats, per fluxes de serveis públics, per l'anàlisis de serveis públics... Escolta, biblioteca tenim tants, no? Resulta que hi ha el complex de la bona aigua. La gent que no està empadronada. Ja estem forçant moltes coses. Escolta, si vol garantir o vol accedir aquest servei públic, que no està empadronat, no? Això ha hagut coses, o serveis, que són obligats. Per exemple, la política de l'habitatge, si no estàs empadronat, però és que sempre que fèiem... Començàvem a pensar en promocions futures, resulta que el poder pujava. Sempre demanàvem dos anys o cinc, però estan empadronats, doncs ara ja s'ha empadronat gent, no? Però estan pensant que aquí 5 anys era una promoció de promocions. És a dir, onotes amb els serveis públics, que, quan comparteixes dades amb la Diputació de Barcelona a altres municipis, veus que estem per sobre, no? Perquè això és un dret. Una persona té el deure d'empadronar-se, quan ve a viure, s'enjust desvern, no? I... que hi ha dinàmiques, doncs que... que no, eh? És a dir, hi ha un indicador, que són les mútues. Doncs les persones que tenen mútues privades, doncs acostumen a estar menys empadronades. Perquè molta gent que s'empedrona són els serveis sanitaris, per la centra de tensió, primària, la societat social, etcètera, escoles públiques, això, no? La gent que d'aquests àmbits concrets tenen menys inquietud d'estar empadronat. I estan fent un mal favor a l'Ajuntament i al municipi. Doncs la pena també ser una coincident de tot plegat. Estem parlant d'aquesta reforma de l'administració local, perquè fem aquesta conversa amb l'alcalde de Sant Just. D'altra banda, també parlant d'actualitat d'agenda ja d'aquesta setmana, aquest cap de setmana, aquest dissabte es fa la festa de la pau, aquest cap concentrat en activitats a partir de la tarda, i també s'allargaran més en un concert. Una festa que ja fa... Ara no sé quants anys, exactament, però ja fa temps que ja està ben consolidada per tant al municipi. Diuen que l'alcalde ho sap tot, i ara m'has enganxat a mi també perquè no recordo el primer any... Jo no m'ho coste. No recordo en aquests anys, ja fa uns quants anys, i per tant és una molt bona iniciativa que les entitats lligades, principalment, al món de la cooperació, solidaritat, inquietuds per arribar a ajudar a la gent que té problemes, sigui d'aquí, sigui o no sigui d'aquí. Doncs ens apleguem, o s'apleguen, en torna de la festa, a la plaça de la pau, i allà totes aquestes entitats volen mostrar la feina agafant, expressen a través de moltes coses, reivindicació, de publicació, amb la veu, amb activitats, tot això, que jo crec que és una festa molt maca, molt solidària, molt humanitària, surt de dins, això. Hi ha un factor humà de valor humà molt gran, i que, a més a més, la feia fantàstica de recollir els diners que es recolligen per diferents activitats es donaran a la plataforma d'afectats per la hipoteca. És una iniciativa que els felicito. També hi ha unes iniciatives conjuntes de MAC, perquè sé que també algunes entitats també s'apunten a el que és el recatar diners a favor de la fundació Joan Petit, nens en càncer, per a iniciatives pròpies, però globalment la festa de la pau està pensada en aquesta plataforma d'afectats per la hipoteca. Doncs això s'agrada a partir de la 5 de la tarda a la plaça de la Pau. Acabem, doncs, aquesta entrevista. Gràcies, Alcalde de Sant Just i Joré per viure. Molt bé, vosaltres.I que vagi bé, fins aviat, bon dia. A la nit dels museus, el Museu Ágvar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua-Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de la set del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Gerdí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació, el telèfon 93-342-3536 o ve al web 3bdoples.museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Ágvar de les Aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? 60 i més. Cada dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran... 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els ullens de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per la gent gran... 60 i més. Ara escoltes Ràdio d'Esvern. Sintonitzes, Ràdio d'Esvern. Tots aquests us oferim la repetició del programa Petit Indi, a més, dimarts passat. Ràdio d'Esvern.