Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. 2 minuts i 2 quarts de 12. Aquest dissabte se celebrarà la 13è festa tornet Joan Petit, el complex esportiu municipal de la bona aigua, un acte solidari. Durant tots aquests dies, l'advocat va lluitar contra el càncer infantil i que enclaurà el dissabte de jocs i activitats lúdiques i esportives al matí, i també el torneig duquei amb la participació de centenars de nens i nenes a la tarda. Ara parlarem amb el president de la Fundació Joan Petit, que és Joan Torné, el tenim a l'altre canto del telèfon. Tot un torneig, tot un esdeveniment que ja fa dies que s'està cuent aquí Sant Just, que es fa cada any en un municipi diferent, de fet aquesta és la 13è edició, però parlem una mica de l'origen del Joan Petit. D'un sort dissim una festa torneig dissim de nens de 3 a 6 anys que comencen a practicar un esport, a partir de la idea que hi havia un nen que era el Joan Petit, que es va trobar amb un accident i aquest accident va tenir un tumor. Aquest tumor mira disputar un partit contra un rival molt difícil i, a més, que no jugava gent net, que era el d'alcància d'infantil. En real de que el Joan Petit li va practicar a jugar, a nadar, a córrer, a fer esport, ja que ell, quan fos gran li agradaria jugar partits de veritat, el que va suposar això va inspirar el fet de fer el 2001, un primer torneig, el Palau Blaugrana, en què els més petits els que començaven a practicar aquest esport del hockey fessin un homenatge en els nens que, com de la seva edat, en aquests moments es trobaven en els hospitals lluitant per sobreviure en el partit que els havia tocat. D'aquí va sortir la festa del Joan Petit i aquest esprit de fer-ho festiu, de fer-ho obert, alegre, de que fos una festa, m'ha convertit no només que fos un torneig d'esport de base, sinó que cada any més creixent i incorporant i més fent difusió del cançó d'infantil. Això ha sigut a nivell de pedagogia, en els xerrades que s'han fet a l'escola, a les activitats, a les taules rodones, en els concerts, a tot el que hem voltat a la festa del Joan Petit, a cada ciutat que s'ha anat fent, ens ha fet creixer la festa i ha donat una dimensió en què s'han implicat moltes entitats, molts de clubs, tot el teixit social, la ciutat tenia un teu sort organizat. Realment l'esprit s'ha viscut molt bé. D'aquesta petita idea que tenen els nens de fer-se grans, va sortir el Joan Petit. La màgia o la força de tot plegat és possiblement el fet de poder tractar o parlar del cançó d'infantil, que és una malaltia brutal, que és difícil i molt delicat parlar-ne, i poder-ho tractar alhora combinat amb una cosa alegria i optimista. Exacte. Jo penso que aquest és l'èxit de l'esprit de la festa, que trasladar i viure d'aquesta manera i saber que les dificultats que ens trobem del dia a dia i que es relativitzen els problemes que tenim nosaltres diaris, veure que hi ha problemes molt més greus que encara no estan resols com pot ser aquest estudi que dediquem aquest any, els beneficis del Joan Petit estudiar aquest tipus de tumor determinat que ajudarà segurament a la supervivència d'aquest percentatge que encara queden aquest tipus de tumor. Jo penso que és molt maco. Per nosaltres també és molt maco, com a fundació Joan Petit, que la feina que estan fent els oncòlegs, tots els equips d'oncologia, dels diferents hospitals, de casa nostra, que estan treballant en la recerca del cançó d'infantil, doncs que això també es pui i arribi a través d'aquestes festes i aquestes xerrades. Quan va néixer el 2001, el primer cop que es va fer, ja hi havia la idea que es pogués repetir cada any o va ser renda com va anar tot plegat que es va agafar després d'aquesta direcció de fer-se cada any en un lloc diferent? Sí, en principi les coses han de tenir continuïtat i les coses jo penso que l'esforç i el compromís suposen que una cosa tingui força perquè vas trasladant aquest testimoni. De fet, aprofito la pregunta per dir que el símbol de la festa, més aquesta collera, era un dels jocs que van passar moltes històries hospitales, amb aquestes taules que porten una menjar, que són rectangulars, que s'ha vist com una pista de hockey, de basquet, de Humboldt, una pista que té la proporció aquesta, i el fet que hem de jugar amb una collera i fer-ho servir d'estic i fer córrer un tros d'oliva, un paper amolicat i això, fer-ho servir de pilota, doncs aquest símbol de la collera ja va ser que aquesta collera tenia que ser el testimoni i que es tenia que anar passant de ciutat a ciutat. I amb broma i broma ja en portem amb aquesta anem senyosa i en portem 13 ciutats, doncs que han viscut molt emocionant, han viscut la festa d'aquests petits, d'aquest homenatge que fan els petits. I l'element de la collera, que més d'aquesta història i que físicament, visualment, també té molta força. Després els nens els agraden molt també tenir-la. Sí, sí, sí. Està molt bé perquè els nens, tot i que tots volem guanyar, entenen molt bé que estan jugant aquests partits aquests dies, i potser per molts d'ells els primers partits que juguen, amb molt de públic, amb el pavelló tot ple, amb hàrvits de veritat, amb porteries, amb tot l'equipatge, i entenen que per sobre dels resultats hi ha el fet de fer l'esforç de jugar, a fer l'esforç de que quan caus patinant, doncs t'has de tornar a xacar i a tornar a continuar patinant, i que el regal, la medalla que se'ls hi dona, doncs és aquesta collera que es dona a tothom, a tots els participants. No hi ha trufeu, sinó que la medalla és aquesta collera penjada en una síntoma, en un bordill, que s'imposa al final a tots els que han participat a la festa, també gravada en la collera, i al club, en aquest cas el club i la ciutat de Sant Justa es veuen, doncs ja té impulsació, perquè estan amb dipòsit a tenir la collera que fa més d'un metro, amb dipòsit en les vostres vitaines. Són 13 edicions, a més a més, també, com deien, suposo que el fet de fer-se també cada any en un lloc diferent, per tant, que també s'implica gent i entitats diferents, també es viureu de manera intensa cada any, no sé si és aquesta la sensació o què és el que destacaries de poder-ho fer cada any, fer cada any aquest tornatge en un lloc diferent. Realment el fet de passar el testimoni que cada ciutat se faci si vols joven petit, és a dir, que cada ciutat passi a ser una ciutat joven petit, tot aquest temps que dura tots aquests actes, no només la festa d'avissat, sinó que al diumenge també hi ha una altra cursa, hi ha hagut taules rodones, hi ha hagut xerrades, hi haurà més actes durant la resta de l'any, doncs el fet de que la ciutat es faci seva els actes i les activitats, doncs que sigui molt emotiu i que realment es visqui i s'entengui molt bé el sentit de per què es fa un joven petit i per què la ciutat se'l fa seu i que tots els actes i les petites col·laboracions i les petites coses que han arribat d'una escola que ha fet un ingrés perquè han fet una festa i que saben per què el dediquem d'aquella classe, doncs realment és emocional, és extraordinari. Deies que els nens entenen també que estarien ja no només guanyats, sinó també l'importància de participar-hi, són petits a més a més, vull dir que com ho viuen, o almenys en aquests anys com has vist que ho viuen tot plegat, són conscients d'un participant també? Sí, sí, els pares, el club, a través d'un dibuix que aporten, que simulitza aquests nens que estaven a l'hospital i que volen jugar a si es porten, doncs els nens petits entenen molt més bé i quan senten a parlar, i això forma part d'un dels objectius que ens van plantejar l'hora de tirar endavant la fundació, és que s'entengui de manera normal i els nens ho entenen molt bé i entenen traslladat amb les paraules que ells saben, inclús amb l'auca de la cullera, que la pugui veure a través de la pàgina web, entenen que a vegades hi ha nens que poden estar a la seva classe, que poden tenir una malaltia, que aquesta malaltia és un tumor que els hi estan matant unes seves dolentes i que això suposa fer uns tractaments i que aquella caiguda de cabell, i doncs quan hagin acabat el tractament tornarà i si tornarà a sortir el cabell i que això pot passar en els grans, en algun familiar gran, en algun avi, en algun familiar que tingui, en algun conegut o en algun repetitiu. Jo penso que això els hi dona molta forteresa i això és un enginple també malauradament per als que a cada família quan fem les conferències, les xerrades, els mitjans ens diuen que una de cada tres persones patirà oncances a la vida, doncs això ens ajuda també a ser més forts davant d'aquests entrebancs que tenim. I penso que també els nens que tinc en un company que tenen a la classe, que s'ha van d'algun conegut i que nosaltres hem viscut de mirar de manera... No pels nens, sinó pels grans, que quan veiem un nen que en sense cabell o molt inflat pels fàrmacs que han d'anar a la químia, ens el mirem com un estrany, o quasi a nosaltres ens hem trobat amb experiències d'aquí. En aquest nen no hi juguis, el càncer no es contagia. Ells en tenen molt bé i, quan se'ls explica, agraeixen molt el nen que es troba malalt, que es tracti de manera com els altres. És un nen que està passant per una situació momentània i que es curarà, i per tant ells en tenen molt bé, que han de ser amics, que han de jugar amb ell, que a la classe és un mes, que ja li torna la crisi al cabell, i penso que això forma part d'aquest aprenentatge o aquesta difusió que em vol de també el Joan Petit. Estem parlant amb Joan Torné, president de la Fundació Joan Petit. Aquest any, com deiem, es fa aquí Sant Just, com ha anat la collida? Com us heu sentit o com us esteu sentint? Perquè, de fet, el dia fort encara és dissabte que ve. Sí, no n'ha sigut, realment, tots els actes que hi han hagut han sigut extraordinàries i la implicació és la manera que ho està visquem des de raó, des de raó, que ha sigut molt maco, que totes les entitats esportives de Sant Just s'han implicat i ha tingut quasi totes les especialitats esportives, s'han implicat en acompanyar el dia de la festa i col·laborar amb voluntaris, en patinatge, el bàsquet... No continuo, perquè són totes les entitats que han fet costat en aquest cas, en el joc i Sant Just, amb voluntaris, en cediles, en l'espai de les instal·lacions, en canviauraris, en organitzar, parellament, això que deien, curses de bicicleta, de caminades, organitzar, ells per una altra banda, organitzar també per la Fundació Acta. És a dir, que està sigut fantàstic, a part d'això, el comerç de Sant Just, estic al corrent de què han posat aquestes guardioles, per fer les donacions i un tant de la botiga al carrer, també, per la Fundació. És a dir, hem de mirar, de complir aquest objectiu d'aquest tipus de tumor que ens van plantejar d'aquest any de futbol. Tenim, a l'aprofito moment, que d'aquest any, la persona, la dissimula, el metge, el metge que està al capdavant d'aquest tumor, ha sigut precisament el doctor Josep Sánchez de Toledo, de la Vall d'Ebron, que ha sigut el català de l'any. O sigui, coincidències que han tingut... Sí, sí, més o més bona setmana que has assegut, no? Exacte, ha sigut molt maco, perquè precisament el tipus de... Nosaltres, per diàleg, ens vam pensar, perquè ja havíem plantejat que l'ajudaríem en aquest laboratori, en aquest hospital, per aquest tipus de ració. O sigui que, realment, ha estat molt bé que coincidís aquesta coincidència, no? Per tant, tot plegat, acabat lligant, amb aquest tornejo enfatit, i s'entén, sempre passa que, quan hi ha un resum adiàtic, de vegades entenguem una mica millor la importància de tot plegat. O sigui que ha estat benvingut, també, en aquest cas. Sí, sí, sí. Tot i que continuem dient que, a un joven petit, i així penso que és una festa, que en tota l'humilitat que hem de tenir, i en tota la tasca que fem, perquè tothom és voluntari, tothom hi dedica moltes moltes hores. Jo, quan vaig venir a través del president del club, a presentar la feina que t'indriu a Sant Jordi, penseu que us estic entradant, perquè us esteu fent càrrecs de 6 ciutats joven petits, però això us comportarà moltes hores per les feines, molt de temps, d'incluses de treure del son, de treure hores d'altres coses. Realment, vull dir, eren conscients d'aquell que dedicarien moltes forts, i es està veient. I penseu que és una llàstima per a altres, perquè hi ha 8 clubs de la Catalunya, que s'han quedat fora. Tindrem cap a 250 nens, cap a 30 clubs de Catalunya, que vindran a Sant Jordi Sapta, i, malauradament, hi ha hagut 8 clubs, m'assem a les 8 que no podran participar, perquè m'han tallat ja perquè hi havia més cabut. És una llàstima perquè s'haig de dir que no nens, que jo, en petit, és una referència. D'una idea, tot plegat, serà aquest dissabte, el dia de la festa grossa del Joan Petita, qui s'han just, a partir de les dades del Matí a la bona aigua, per tant, tornarem a viure-ho directament, també tornarem a parlar en aquest programa, que farem especial a la bona aigua. Moltes gràcies, Joan Torné, president de la Fundació Joan Petita, i molta sort amb tot plegat. Moltes gràcies a vosaltres. És un padri molt especial, que és el veí vostre i futbolista l'Èrica Vidal, que coincideixi, i per això es va escollir, que coincideix que ell ha passat també per altra tipus de càncer, que és d'adults, però que ell apadrina i dona sentit també en la festa del vostre poble. Exacte, sents. L'havíem deixat perquè de tant, que va ser un tema principal, l'havíem obviat. Hi ha moltes coses, més que segur que ens deixem, però ho hem de dir, que en través de la pagina web, i de la informació que aneu durant, segurament, que hi ha moltes actes d'entitats que ens hem deixat. No n'hi dèiem parlant també en llarg d'aquests dies. Moltes gràcies, Joan, que vagi molt bé. Adéu, bon dia. Moltes gràcies a vosaltres i gràcies a la ciutat de Sant Just. Igualment. Adéu, bon dia. Aquest cap de setmana, festa grossa a Sant Just per la lluita contra el càncer infantil, n'hem anat parlant durant tots aquests dies, sobretot perquè aquest dissabte el celebrarà la 13ena festa, torneix Joan Petit, durant tot el dia, una activitat que també s'ha anat celebrant amb diferents actes a llarg de l'últim mes, però que, sobretot, concentra les activitats en aquest torneig que es farà a la bona igual, aquest dissabte. Per això parlem ara amb el regidor d'esports i comerços de Sant Just, Víctor Murillo, molt bon dia. Hola, bon dia. Fem una càrrega que arriba el gran dia. Aquest dia, 25 demàgems, en què es concentraven totes les activitats, almenys les més destacades, el dia fort de la festa. Sí que ha arribat, i ha arribat molt ràpida, de més. Recordo que la comunicació que es faria en càrrega, que ho faria aquí a la seva de la 13ena festa, va ser el 20 de gener. Això vol dir que hem tingut molt poc temps per preparar-ho. Jo crec que fins hem arribat de resposta que hem tingut tants diners de la casa, els tècnics, els serveis d'alimentament i les entitats. El comerç ha estat complet. Està content, per tant, de com s'està... Encara falta el dia fort, però vull dir bé. Fins avui, molt content. Una festa que, com dèiem, que el torneig és a partir de les 3, em sembla, de la tarda, però durant la matí hi ha activitats a la bona igual. Diuen que el que és a les 10 del dematí, més o menys, es comencen a arribar a les famílies amb els nens, i aquests nens els pares ho deixen a la bona aigua, al polisportiu, i els pares marxen. Això vol dir que durant tot el matí, fins a les 3, tots aquests nens, que recordem que són nens de 3 a 6 anys, han de tenir activitats. Fem coses, fent jocs, fent... No coses molt complicades, perquè són molt petits, però han d'estar en continu moviment, i recordem que són 240 nanos. És molta gent. I van amb famílies, no van sols. Per tant, s'ha de multiplicar per dos o per tres. Hem de comptar que cada nen no en menys vindrà, amb el pare, la mare, potser amb l'avi, 12 o 3 persones per nen. De cop i volta, s'ha de trobar en mil persones més. I nens bastant petits, a més a més. Aquesta franja de 3 a 6 anys. La bona aigua serà plena de nens-nens. A veure, que un nen et digui, vull anar a fer pipí. Clar, clar. Quan s'ha de treballar, dius, això no tens mai el cap. Em posen molts anys. Aquesta faceta està passada. Ja tens superada. Ve un nen de 3 anys, o el clínex, perquè té mocs. Has de tenir al costat sempre dos, a part dels 10 nens que venen per aquí, amb els seus dos monitoros, un entrenador i el segon, que ha posat dos voluntaris d'aquí de Sant Llors, perquè encara a moment sempre hi ha algú amb el nen. Si jo vaig a la bava amb un nen, es queda un altre. Puc dir que la logística és molt complicada. Sí, sí, és una bat molt concreta que vol molt, també. I recordem-nos que un dels objectius principals és recordar això, que hi ha equips d'oncologia treballant-ho per lluitar contra la càncer infantil. Els fons que recaptin van destinats a més per una causa concreta. I, en principi, recordem-nos que té un cos d'entre 18.000 i 20.000 euros. I, en principi, es vol diria aconseguir, a través d'aquest torneig. La idea és que, amb totes les actives que fem, no som en el torneig només, tot el que fem és assolir aquesta quantitat de diners. Recordem que el projecte, o l'estudi d'un càncer, que és el Radomius Arcoma, que és la situació en sang molt complicada. Jo, sinctoleo, no lo sé decir. Però, bueno, és un càncer que és molt agressiu i només té una experiència del 35 al 40%. I tenim la sort, també, és feina que ha fet aquest senyor José Sánchez de Toledo, que aquest any ha estat el català de l'any. Això, també, esperem que sigui un impuls per acabar de recaptar aquests diners que faran falta per aquest projecte. Bona causa, també, i la manera de celebrar-la, que és amb aquesta festa, també, és una manera lúdica, no?, que d'alguna manera incentiva, segurament, a tothom ser més conscient de tot plegat. He estat donant una mica de malament més de raó. Exacte. Que ja és el John Petit. El John Petit ho ha explicat una mica. Si surts fora del món de l'esport, o si surts del món del hockey, bueno, potser molta gent no sap què és. Però, bueno, amb aquest premi, ja han sortit en molts puestos d'aquest equip de metges, està recorçat o està pel John Petit, buscar el finançament, no?, que és... I, en tot cas, doncs, com dèiem, tot es concentrarà aquest dissabte, el més destacat, aquest torneig Janssí, que és John Petit, a la bona aigua, d'altre banda, però, també, aquests mateix cap de setmana, hi ha altres activitats paraleles vinculades, també, aquesta festa, no?, per exemple, la fila de botigues al carrer, sobretot el Parc Maragall. No ha de ser des de comerç, ja que tinc aquesta doble vessant, comerç i espós, teníem previst aquest any fer una festa, una fira comercial, i hem calculat, ho hem vist que el més correcte era fer-la coincidir, per molts motius, eh?, des de l'econòmic no s'enganyem, fins a que hi ha gent de Sant Just, de fora de Sant Just que vindrà, i tindran activitat més per fer, no?, perquè recordem que els pares hi han de fer alguna cosa. Si en jove de marxar al cor d'inglés, marxen a Maragall, és perfecte. Exacte. Una fira que estarà tan dissabte com diumenge, també. La fira comercial és a dos dies dissabte diumenge, el que és la festa del Joan Petit, el complex, és el dissabte de 25 només, però jo crec que el punt fort, sobretot el 25, haurà molt moviment a Munya Vallet. Què hem fet, també? Què trobarem per connectar els dos espais? Tindrem un trenet. Un trenet que comunicarà l'endel dissabte, tot el matí, que és l'activitat dels pares per a Munya Vall, haverà un trenet tot el cap de setmana, però el dissabte del matí farà el recorregut bona aigua a Plaça Maragall, Plaça Maragall bona aigua. I serà un trenet com els clàssics trens de Fira, o van a l'autobús? Serà un trenet autèntic, no? Un trenet, trenet. I Valrèdia Nés Pujari serà gratuït, i, inicialment, serà... M'has enganxat, però estem mirant... No, estem afinant molt ara, estem afinant molt, fins a on podem posar. Inicialment, si colem alguna cosa, serà molt poc. Però estem mirant de final màxim, sobretot que busquem que el màxim m'estalvi perquè tot els diners vagin a parar el projecte de... El projecte. Doncs una iniciativa curiosa, que és que hi ha marxa diumenge. El trenet és dels dos dies, diumenge. L'únic que és el dissabte del matí, pràcticament el únic recorregut que farà serà bona aigua maragall, maragall bona aigua. I el cap de setmana, dins dels 17 de la tarda, i el diumenge farem un altre recorregut pel municipi. Ah, perquè es pugui veure també una mica, tot plegat. Doncs això va al que fa també a la bona aigua coincideix, perquè és un cap de setmana que també entra la festa, la setmana de la Teneu i tot, es fa totes, en just, i hi ha la festa de l'esport. Com serà aquest any? Perquè s'havia fet altres vegades a la plaça de la Pau, no? La festa de l'esport és una cosa que es fa cada any, sempre serà el primer cap de setmana de lluny. Què passa? Que bueno, qui des... Hem apostat que com a la mateixa gent, les mateixes persones, que estan al seu servei, treballant i ajudant el Joan Petit, que és el món de l'esport, és el dia 25, tampoc volem carregar. Té una final de temporada, les entitats van molt, estan una mica cansades. Escolta, seran un cap de setmana molt fort, però concentrat tot, recordem que aquesta festa la fem cada any a la plaça Camuapa i també a la plaça de la Pau. Aquest any avançant una setmana, el primer cap de setmana de lluny, i concentrat tota la bona aigua. Això que vol dir, que per on costat tindran nens molt petits, de 3 a 6 anys amb les activitats del Joan Petit, i la resta, nens més grans, que hem d'intentar que no s'hi mezclin. Perquè clar, els nens petits han d'anar sempre a un al seu costat, i els nens més grans amb els pares estaran voltant per la festa de l'esport. Novetats, aquest any per exemple, han aconseguit, com sempre, totes les entitats, la seva activitat, el joc, el patinatge, el ciclisme, el futbol, totes les entitats, però a més a més, ens vindran les unitats dels Mossos, que portaran la tirolina, portaran els gossos, i faran un parell de proves com els gossos busquen droga o persones varides i tal, la unitat d'esperològia i la unitat subaquàtica. Sí, muntant una pareta maga, també ens encontrem en temes policials, perquè no sé si ho saps també, que també porto la seva edició de dana, intento lligar-ho tot, i també em vendran de l'IPA, que seran els indicats, una institució policial, i també muntaran activitat per nens, una pista americana, jocs de pintura, podran pujar la moto, els nens petits li agraden molt això. D'una mica de sensació de festa. Que serà el 17 matí, no? 17 matí, només el matí. Per tant, també serà abans, no interferir en el torneig directament. Tota la festa d'esport, com sempre, acaba dos, dues i mitja. I el torneig que comença, Joan Petit, tornem ara endarrere, pot venir la gent al públic, de públic, suposo, les grades. Sí, sí, serà la pista exterior, i està obert. Doncs això d'una banda, tot aquest conjunt d'activitats, i ara hem de tornar a canviar de tema i també estem parlant de Víctor Murillo, regidor d'esports, de seguretat, ciutadana i de comerç, però també forma part de l'agrupació fotogràfica Sant Just, que justament ahir es va acabar el termini per presentar els treballs, i també la setmana que ve, o aquesta ja de fet comença el juny fotogràfic. Correcte. És a dir, també molt moviment a Sant Just, ara, en aquest cas, amb la fotografia, quanta gent s'hi ha presentat? Teniu ja el recompte fet? Sí, ha passat, han estat 125, i han presentat 7.086 fotos. Perquè a cadascú podria presentar diferents fotos. Sí, en aquest cas, a l'any passat, recordo amb l'acció recomanalament, es podien presentar només un tema i en quatre fotos per tema, i tant, com vaig explicar ja fa uns mesos, dins d'un circuit internacional, que és protestant a Prolafiab, la Federació Internacional de Fotografia, habitualment es col·loquen tres seccions, tenim la secció, la monocròm, color i la especifica que ha entrat en esports, doncs cada concursant podia aportar quatre fotografies a cada una de les seccions. I en funció de les fotos, de les eleccions que presentava, pagaven un import diferent, perquè hem de recordar que aquest concurs la gent paga per participar. I per tant, doncs, de nombre de fotografies, si casa supera el de l'any passat, no? Sí, sí, sí. A mi em moro de participants, tenia en compte que l'any passat només hi havia un tema i es pagaven 8 euros, i aquest any la quota mínima era 15 euros, o lo qual vol dir que sí, que és de força bé. I són de països diferents? Sí, feia el recolta i si no, jo crec que estan al voltant de 24-23 països. Sí, països molt raus. Ara, doncs, compteiem, ja és el moment en què el jurat farà la selecció, després ja hem de parlar també, hi haurà la vacunada, pels carrers bona, pels carrers bona vista, i després també rencarà al concurs popular, que això serà ja el juliol, és a dir, encara falta. Però de moment, m'interessant, tenim el juny fotogràfic amb diferents exposicions. Aquesta setmana ja comença una, si no m'equivoco. Comença en dos. De fet, comença demà a les 8 inaugurem l'exposició a Can Ginesta, a l'entrada a Can Ginesta, que és la DEA Vicinets, que ja porten tres mesos de l'exposició, fem fotos a Vicinets per al municipi, hi ha força inquietud, la gent vol que les va a foto. Avui he deixat un grup de l'agrupació en un puesto enganxant tota la brida, tota el material que fa falta per després posar-la al pal de ferro, que posem aquí. Això començarà demà, l'endemà a les 8. També demà començaràs, tot va bé, perquè tinc que anar a agafar la fotos, tant el Cim, com el bar de Can Ginesta, com el Quim Ferreró, que és antiguo i barbut, és una exposició d'un grup de teatre. I al dia 1 de juny ja començarem a esposar total 20 espais del municipi. Votigues, la Guàrdia del Children, la Troiota, el Viatge Vivillard, Ballard... Hi ha 20 espais al municipi, que ja al mes de gener hi havia una carta a tots els botigues. Vols participar amb això? I 20 van dir que sí. Tot el futur ja estem muntant les fotos per anar a penjar-les. Que es trobarà a partir de juny en cadascun d'aquests comerços que ja ho anirem detallant. A veure, explico com funciona. És el Photoshop. És la primera edició d'aquesta iniciativa. Exacte, diu Photoshopping, i és, com he dit, vingui a exposició amb 20 botigues. No ens enganyem habitualment visita a la porta de casa. Són unes quantes. Fem una mica d'una mina d'un típic, que és com un petit passaport. Un típic amb 20 espais. A cada una de les exposicions trobaran un gomet, un gomet de color, un gomet de forma. Aquí tindrà 20 espais i, quan visita l'exposició, han d'enganxar un gomet. Quan tinguis dels 20 al menys 16, ja podes participar en un surter de 500 euros per gastar-te en qualsevol de les botigues que han participat en el Photoshop. Molt bé. I, a més, el símprim és podran triar una còpia d'una de les fotos de les exposicions dels fotors de Sant Just. De Sant Just, crec que són 12 o 13, quan s'ha volgut la biomega, aquesta m'agrada, però li farem una còpia amb dinar 3. És una bona iniciativa. Suposo que és ajuntar justament això, una fotografia amb el comerç i tot plegat, i que pot incentivar també totes dues coses. És intentar lligar la fotografia de l'art, de la cultura, amb el comerç, que a vegades costa trobar idees, però no és invent meu. Això va pel món i veus que ja existeix. Però hem buscat la forma d'adaptar-les a Sant Just i, la veritat, que sí força content. La resposta ha estat molt bona per part del comerç. I serà a partir del 20 de juny, això, en aquest cas? El 23 comença la primera, que és demà, que hi ha el film i el bar de canginestar, que serà fins al 16 de juny. De juny, perdó. El 23 al 16. I el dia 1 començarà la resta, que serà tot el més de juny. La gent ha d'anar omplint aquesta papereta. És a partir de la setmana que ve? Sí, sí. Comença el juny fotogràfic. Una altra cosa més que fem dins el juny fotogràfic és el casal de lloves. No sé si ho tens per aquí. I ara em la fos gegant, no? Poblés preguntar-me. No, no, endavant. Ho tenia aquí muntat, però... Jo és que ho tinc de carrera. Clar, clar. Què fem? Posem un gran mural. Serà un panel de dos metres d'alçada, per 7 o 8 metres d'allà, amb una foto, sense ordre ni criteri. Una foto qualsevol, no? Una foto de la si mateixa. La que tu vulguis. Una foto d'un paisatge, de la teva mare, de la teva, del teu fill. Allà aniràs al casal de lloves, tindran cinta adhesiva de toble cara, i l'enganxaràs. Només posem dues restriccions. Que no sigui més foto de més d'un metro per un metro. Però això són tres fotos, un pling del panel i ja s'ha acabat. Les dues defensives. No és això, la resta és lliure. No ha de ser ni de Sant Just, sinó que sigui un mural de tota mena. Exacte. L'idea és col·locar totes les fotos i el dia 1 de juliol, tot el que vulgui, que hagi participat en aquest mural, que s'apropi i farem una foto de tots plegats. Home, està molt bé. Un plafó gegant serà bastant gran, o d'aprendre també, suposo, de la gent que s'hi costi. No, la idea és que... Serà un plafó... Setses metàliques amb panells de fusta sobre, per anar enganxant. Igual fem formes, que permet. I serà un metro 80 procedent, o d'alçada, per 7 o 8 de llarg. I acaben unes quantes fotos. Doncs un altre iniciatiu original per tancar del tot aquest juny fotogràfic. Avui també n'hem parlat, doncs, en Víctor Murillo, que ara tampoc vicepresident de l'Agrupació Fotogràfica. Sí, sóc vicepresident. Doncs vicepresident de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just, que és el primer seguretat ciutadana. I esports, com hem comentat el principi, parlant d'aquest tornet jo enfatit. Moltes gràcies, i que vagi molt bé tot plegat, que ja feina, doncs. Molt bé, gràcies a tu. Gràcies. Ara passen 11 minuts de les 12 a la Taneu. Se li verà aquest cap de setmana la setmana de la Taneu entre el 24 i el 26 de maig. Hi haurà activitats pels socis i també per la resta del poble. Tot plegat començarà divendres al vespre. I ara en parlem amb el president de la Taneu, Albert Macia, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Una setmana a la Taneu concentrada, però en aquest cap de setmana, que també és un cap de setmana intens, que no s'ha de fer activitats. Hi ha una coincidència, una coincidència que nosaltres ens hauria agradat, que no existís. Nosaltres ho tenim programat de fa molt temps. La darrera setmana de maig. Hi havia altres altres coses, altres estaments que ho sabien, però pel que siguis programat en aquest cap de setmana, i no sabem ben bé si això favorirà que es quedin més gent a Sant Just. I al final hi hagi més gent a tot arreu. Si es queda la gent que es queda sempre, s'ha de repartir així i hi hagi més gent. Això ja ho veurem. En tot cas, és aquesta setmana a la Taneu, que es fa cada última setmana del mes de maig. I què es vol commemorar? Per què es fa aquesta festa? Festa o conjuntactes? Bé, aquesta setmana s'ha instituït de fa uns anys, i la voluntat dels que hi van posar era de fer una sèrie d'activitats que a nivell de Taneu, perquè recordem que fins fa poc pràcticament només hi havia les activitats de les seccions, i nosaltres des que hem assumit la Junta Nova, de moment ho seguim, i tenim intenció de fer-hi canvis en el futur, però de moment estem seguint-ho fent amb el mateix format. És un moment que aprofitem també per fer el reconeixement dels socis que fa 25 i 50 anys que són socis de la Taneu. I de fet hi ha activitats de diferents menes. Hi ha concerts, hi ha també exposició, activitats més de l'esmorzar, el vermut, hi ha una mica de tot. Sí, la inauguració la farem divendres, i tot inaugurant una exposició que fa de cada any la secció Arte Neu, l'exposició de quadres. Normalment l'exposició sempre la tenien posada durant aquell cap de setmana, a partir d'aquest any, com a mínim aquest any, i suposo que a partir d'ara endavant seguirà sent així, doncs l'exposició estarà tota una setmana com a mínim, perquè hi hagi més gent que hi pugui accedir. Després tenim un concert de Geres el Divendres, que tot i que el cicle de Geres el vam haver de tallar, perquè per manca d'assistència hem cregut interessant mantenir aquest concert, i després el 17 hi ha diverses actuacions al matí. A la tarda no hi ha res, perquè ja quan ho vam planificar teníem sobre l'espasa de demòcles de la final de la Champions. És veritat, és veritat. I això sabem positiuament que si el Barça hi hagués estat, doncs no haguéssim tingut ningú a la Teneu, i sinó també hi ha molta gent que es quedarà a casa a veure-ho, per tant ja no vam programar res expressament per això, i el divendres ja no, doncs tornem a tenir la Vallada de Sardanes, que fa l'agrupació sardanista al Patí del Roura, al Bermut, i després al concert final a la tarda. I que són activitats, sobretot pels socis, però que també en principis són obertes a tothom, no? Sí, en Teneu les activitats que fem, normalment, són obertes a tothom, en el cas de les activitats de pagament, com és el jazz, o el mateix esmorzar que fem el dissabte al matí, els socis tenen sempre un preu més barat, en continuació, la seva qualitat de socis, precisament, i el concert del diumenge a la tarda, els socis és absolutament gratuït, perquè és per ells. Esmorzar a la furquilla? Esmorzar a la furquilla, sí. Imagino que deu ser d'aquests esmorzats. Tampoc no ens podem passar, perquè el pressupost tampoc no volem carregar, no volem fer un sopar, ah, perdó, un sopar, esmorzar excessivament car, perquè si no arribaríem molts socis, el millor trobaríem excessiu. Després també hi ha aquest homenatge que comentaves que pels socis que fan 25 i 50 anys aquest any, quants n'hi ha? Em sembla que aquest any, entre uns i nosaltres, ens són 5 o 6, sí, em sembla que sí que m'equivoco. Agotants que n'hi ha més, menys, depèn d'això. Sempre hi ha un d'agotecs, em sembla que aquest any hi ha un soci de 50 anys i 5 de 25 o 2 i 4, en aquest moment. De un i dos, a 50 anys, realment... Sí, sí, a veure, és una manera de viure, una manera d'entendre la societat, i, bueno, hi n'hi ha molts, i de 25 n'hi ha molts, eh, vull dir. 25, el que passa és que 50, com que fa defectament, és que són més joves, impressiona. És una xifra que comença a impressionar, certament. I es fa aquest reconeixement, que, de fet, és la manera del reconeixement mateix, fins i tot suposo que, més que bé, s'hi dona una agulla amb l'escut de lo feo, platejat o adorat, en funció dels 25 o 50 anys, i un diploma que acredita aquesta entitat com a soci. T'ho hem comentat que potser es planteja en canvis, de cara a properes edicions, per exemple. Bé, és un tema que, en aquest moment, t'ho he comentat així, és un comentari que hem fet algun dia, algun dia, alguna vegada, entre així, informalment, però que voldríem, precisament, per poder donar més relleu a la setmana de la Teneu, per poder, però encara no tenim les línies, vull dir. Aquestes coses les anem, són idees, comencem a treballar, però que estan i encara no ha arribat. I, normalment, hi participen gent de totes les entitats, algunes entitats més que altres, o és una mica variat? Bé, aquí venen socis de totes les seccions, els socis que són normalment més actius, ve gent que no és sòcia, molta, també. Unes vegades, segons 15 actes, a vegades, ens trobem més no socis que socis, depèn de l'activitat de cada tipus d'activitat. Després de dir que amb tot aquest programa d'activitats, anem de feir una, que no és ben bé de la setmana a la Teneu, però que gairebé coincideix perquè és dilluns, que és el documental del mes que sempre fem el tercer dilluns, i que aquest mes, per la coincidència del calendari, que el tercer dilluns era el dilluns de Pasqua, l'hem ajornat al quart, amb el quart m'ha quedat enganxat a la setmana. Clar, esclar, s'allarga una mica més. Com m'estan anant aquestes exhibicions del documental del mes que es van reprendre l'octubre? Bé, hi ha un petit grup de públic més o menys fidel, ens agradaria que la participació fos més gran, especialment ara que hem millorat molt la projecció de la sala, que projectem ja des d'una pantalla grossa que va posar davant de tot l'escenari, projectat des darrere, amb la qual la projecció gairebé sembla de cinema professional. I continuem, és un tema que el tenim a dintre, sabem que el grup que ho estem portant endavant, que estem impulsant, ens agrada i no defallim, encara que repeteixo, ens agradaria que hi hagués mil gent. També sabem que el cinema documental és un cinema amb un... Un públic més reduït, no? Un públic més reduït, no ens podem... Sí, sí, a pocs fenòmens d'aquests documentals que acabin congregant grans multituds possiblement. Dic perquè també comentàvem que al cicle de jazz els primers concerts van anar millor, després va... després va baixar molt el públic i per això es va decidir aturar. Sí, això va ser per nosaltres una sorpresa, perquè els primers concerts anava un augment, tothom, tothom, tothom va sortir de tots, els concerts molt satisfet, amb el qual ens feia pensar que... O sigui, no vam sentir en cap moment cap queixa, vull dir el tema, sembla que la gent que va venir tenia un cert nivell, i malgrat això, poder la coincidència alguns dies de diumenges en un temps molt dolent que hem tingut aquest hivern. No sé si això podia ser una excusa per molta gent, però, clar, ens va arribar un moment que no podíem assumir la continuïtat del cicle així i normalment. De fet, eren grans artistes els que venien, no? Sí, grans artistes, gent que actua en llocs festival de Terrassa, i que actua en Barcelona, i que no estem parlant de persones desconegudes agafades, i en perdó, perquè poden ser molt bons músics, però agafades en el metro a Barcelona. Grans noms del món del jazz. De noms, la gent que dins del món del jazz té un nom, i malgrat això, no descartem el tema del jazz. El que passa és que voldrà dir que haurem de parlar amb mi gent, que puguis estar interessada i veure com podem revifar tot això. En tot cas, esperem que aquest divendres, que també hi ha llibert fortuny, pugui també que fa més bon temps i tot plegat. Esperem que portem també una persona d'un cert nivell. Sí, sí, potser no hi ha proposta interessant. Estem parlant de la setmana de Teneu, que es fa aquell cap de setmana amb el president de l'entitat, Albert Macia, i no sé si també de cara a l'estiu hi ha alguna novetat, alguna cosa que s'estigui preparant, i no hi ha pensant en el curs que ve, o encara és d'hora? Jo diria que encara és d'hora. A l'estiu, normalment, a la Teneu, fins ara, tradicionalment, ha fet vacances, i a l'estiu farem vacances també. O sigui, estem assistint, per exemple, a l'Ajuntament, a les reunions que fan les entitats per coordinar les activitats de l'estiu. Nosaltres som una mica, en aquest moment encara, som una mica més parats, perquè no hi teníem tradició de fer d'un temps ensar, i encara no ens hem posat. I ja veurem si més endavant, si més endavant, participem. Doncs, en tot cas, a partir d'aquest divendres, activitats durant tot el cap de setmana a la Teneu, hem dit dins obertes també al públic, no només a socis, i amb propostes musicals, gastronòmiques i lúbdiques, així que hi ha espai per tothom. Moltes gràcies, Albert Macia, president de la Teneu. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, bon cap de setmana. Ara es pot despedir desbèr. Si et donis despedir desbèr. La ràdio s'enjust. Durant de 8.1. Despedir desbèr. Durant de 8.1. Despedir desbèr. Durant de 8.1. Ara passen 6 minuts de dos quarts d'una del migdia i parlem ara d'una exposició que s'inagura aquest dijous, el celler de Can Ginestàs, es trenarà dos quarts d'avui del vespre, i és l'exposició de gravats de Rosa Tarruella. Ara en parlem amb ella, que la tenim a l'altre canto de l'estudi, la veieu a través de la webcam. Molt bon dia, Rosa. No ho he dit bé. Bueno, és que hi ha gravats, però... L'exposició té un títol que és papers i dibuixos. Doncs mira, doncs no ho tenia... No passa res, però... Perquè entenc que no només hi ha gravats, llavors. Són dibuixos amb uns papers i hi ha litografia, també. Per tant, hi ha gravats, però no és una exposició de gravats. Exacte. De fet, has acabat de muntar l'exposició, he pujat un moment abans de l'entrevista, i és que estava mig muntat, i la primera, m'ha fet molt bona impressió que hi ha grans formats, per exemple. En el que ens dius ara, no és gravat tradicional, és just el que he pensat i ho he acabat de muntar. No és el format convencional que potser tenim de gravats, sinó que és una cosa utilitzant, suposo, aquesta tècnica, però anant una mica més enllà. Bàsicament, més aviat és el dibuix, que hi ha en diverses maneres de dibuixar, llàpids, engrafit, i després, amb el grafit, he treballat uns llargs frutaix, que és una paraula francesa, però que vol dir treballar frutant en aquest cas elements. Per això, amb un paper que va amb rotllos, i, clar, pots anar fent, perquè fins que s'acaba... No s'acaba gairebé, fins que s'acaba. Per tant, les obres que hi trobarem són totes de gran format, però hi haurà una mica de tot. De fet, són obres una mica grans, i sobretot perquè ja les he concebut així, que siguin grans. El que passa és que sí que fa servir també el gravat, o petits formats, molt petitons, per fer aquest contrast, que, llavors, són com a manera de col·laix, que van sobre dels treballs grans, diguéssim. S'ha de veure, perquè explicar-ho potser és una mica... Jo tinc ganes que la gent d'aquí s'enjust que vinguin, que es passegin una mica per la sala, que moguin una mica els papers. És a dir, els papers es van movent, perquè estan d'una manera, d'una forma, que, quan tu passes, com que són papers xinesos o japonèsos, tenen un pes, que són molt resistents, però que, a la vegada, són molt volàtils. I això li dona aquesta manera de treballar també l'espai. O sigui, no només és el dibuix o una superfície, sinó que és tot l'espai de la sala, que va agafant amplitud tot allò que hi ha visual. Clar, per tant, qui passegi per aquesta exposició, el fet que ell es mogui ballat també farà que tingui un sentit. Exacte, totalment. Molt bé, ho has dit molt bé. De vegades també passa, que els artistes expliqueu que és molt important, ja sigui la interpretació o com ho viu algú quan va a un lloc, que també ens passa que potser ens espantem tots davant d'una hora d'art, perquè diem a veure com ho hem de mirar, això. Que va, que va. I de vegades és més fàcil, segurament, simplement, és que s'ha de portar una mica. Això mateix, és estar per allà i mirar i... Hi ha colors també, no? Sí, és una mica sòbria. Hi ha, de fet, hi ha un lloc que hi ha uns dibuixos fets, que la gent es pensa que és una altra cosa, i són dibuixos fets allà pits, anar fent una repetició d'un signe, que en aquest cas és la creueta, i llavors, a partir d'aquí, vas donant com unes transparències en color, que sí, té uns tons de color. No és una exposició plena de color, i he buscat més aviat aquesta entonació neutra del blanc, i del grafit, que també és molt bonic, el blanc i negre, en aquests moments, així, més continguts. Exacte. No sé si és el primer cop que es poses aquí, s'han just? Sí, sí, sí. I la mostra, per això, la s'ha pogut veure en algun altre lloc, que també és el primer cop que... Hi ha una obra, una obra, em sembla, que va estar exposta ara, el novembre, a la Ferrancano, a Barcelona, a la galeria. I el de més, és nou. Sí, sí. Bueno, no és nou. És antic, perquè ho he anat fent. Ja ho explico en el full de sala, si veniu. He intentat explicar una mica com ha sortit tot això. El que passa és que, sí, no s'ha vist abans, així ens ha exposat pel públic, i té que veure que treballo amb sèries, i llavors aquesta és una de les sèries, que, per exemple, l'any passat, vaig estar exposant a Polònia una altra sèrie, que és El Riu. Aquí no hi ha res d'aigua. I aquí, doncs, és això, que ho es posa per primer cop. I aquí el tema, quins seria, d'aquesta sèrie? De fet, hi ha vàrius elements que configuren una cosa més de naturalesa de terra, o sigui, el bosc, però també hi ha, sobre la meva experiència, que treballo amb dos tallers, és a dir, estic aquí a Barcelona, però també treballo a Polònia, amb un taller petitó, amb un estudi que tinc allà, i llavors, clar, està molt influenciat pel tema del bosc, perquè estic molt al prop del bosc. Però també hi ha unes mimoses, per exemple, que són del campus de Mundet, d'allà al prop d'on treballa. Clar, clar. Per tant, suposo que també... És una mica de la naturalesa, el tema és aquest. I són obres que algunes ja deuen tenir més temps, o s'han fet totes... Sí, sí, vaig començar el 2007, i hi havia una de cada any fins ara. Per tant, això també se'ns explica, com deies, a l'exposició, hi ha una mica d'informació de l'origen de tot plegat. Una mostra que se negua aquest dijous a dos quarts d'avui, no sé si hi haurà alguna cosa especial, o si tu hi seràs per si algú té alguna pregunta. I jo també... Sí, clar, avui aquest dia a l'inaiguració, si pot estar més millor, ser-hi, no? I bé, doncs sí que estaré allà. El que passa és que també jo he proposat, sobretot per la gent que vulguin gaudir-ho, així amb més tranquil·litat, perquè a vegades hi ha molta gent, o no sé quina gent hi haurà, però jo no hi era ningú demà. Jo hi seré els dissabtes, els dissabtes al matí, amb moltes ganes d'estar per aquí, amb tranquil·litat, o sigui que qualsevol persona que vulgui, i que vulgui parlar o que vulgui, no sé. Doncs és interessant saber-ho, perquè això no, o algú que d'un dia li agradi i que vulgui tornar-ho pels dies de cada dia, sobretot la gent de Barcelona, suposo, perquè tots estem fent coses. Però, en canvi, és molt agradable venir en calma, un dissabte al dematí aquí, obren les 10 i mitja, sabem que hi ha fins a l'una, o un i mitja no me'n recordo, però està bé. És molt placentero. I aquesta exposició de papers i dibuixos que es podrà veure fins al juliol? No, no. Em sembla que és el 16 de juny. Sí, em sembla que és el 16. I estarà oberta al públic a partir d'aquest dijous al cell de Can Genestar. Avui hem parlat amb la seva autora, Rosa Tarruella, moltes gràcies, Rosa. A vosaltres. I que vagi molt bé. Gràcies.