Aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Catalana Transit, Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Tots d'aquí us oferim integrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Ara passen 5 minuts d'un quart de 12, que estarà parlant d'educació, perquè divendres van publicar les llistes de l'alumnatad més a primer segon cicle d'educació infantil, primària i ESO. Aquest dilluns també s'han fet públiques les llistes provisionals a l'escola Bressol Municipal Màrrecs. I fins demà es poden fer reclamacions. I per tot plegat, a aquesta hora saludem el Lluís Montfort, regidor d'educació i infància, acompanyant-me a l'escolaritat. Molt bon dia. Hola, bon dia. És aquest mes de maig que costuma ser sempre a temps de preinscripcions, inscripcions i tot aquest calendari, que de vegades pels que no l'han de fer directament, sona complicat, perquè hi ha molts processos, és a dir, els pels que han de començar a fer ara, perquè hi ha primer, doncs, tot aquest procés de preinscripció, després, doncs, en funció de si s'admet o no, hi ha la matriculació definitiva i tot aquestes places que han de desembocar, en tenir una plaça al setembre, de fet. Exacte, i els calendaris de preinscripció de batxiguerats, els ciques formatius de grau mental i sopallor, de l'escola d'adults, que també seran amitzats de juny, que us convido que feu un truc al director, us explicarà la nova oferta formativa de Carles Encavé. De l'escola de Salmarrex, si és un moment de canvi i de plantejar-se què passarà a l'Encavé, que, com tothom sap, comença sempre amb el curs escolar. En el cas del segon cicle d'educació infantil, és a dir, P3, no sé si ensenya aquest any tots els alumnes que van tenir en plaça. De fet, jo diria que gairebé sempre, no?, els alumnes tenen en plaça una escola pública. Sí, i planifiquem amb aquest objectiu, que tot la gent que demana escola pública s'enjurs ho tingui. I, en aquest cas, aquest any, també hem quadrat el número molt bé. Quants alumnes hi han inscrits, o més o menys? Potser per línies és més fàcil. Sí, tenim totes les línies pràcticament plenes, a 25. Sabeu que una cosa són els preinscrits, i ara hi ha hagut un procés d'arre assignació de places. Tenim pràcticament totes les línies a 25. És a dir, dues a Canigó? Sí, dues a Canigó, una a Montserrat, que és aquella que sempre tenim de reserva, per si cal doblar-la o no cal doblar-la. Aquest any ens l'agrada amb canó, per tant, ja no la vam oferir. Si hagués calgut, s'hagués obert. I una a Montseny i una a Mar de Sacramento, que tenia menys inscripció, però ara, amb l'arre assignació, ja ha pujat. Arre assignació d'algú que... Sí, sabeu que hi ha gent que es matricula, per exemple. Doncs, a primera opció, en un centre d'esplugues, i segona opció, en un centre de Sant Just. La màquina, automàticament, és en funció dels punts i els vacants a cada centre, assigna a la gent. Per tant, el que diuen que per màquina, que és la primera aproximació, l'hem cobrat bastant, això significa que no haurem d'anar corrents, a fer sonar telèfons, i a arreglar coses que no és tàndard, que anem bastant bé. Tenim una petita preocupació en relació a l'institut, que els batxigarats segurament ens cauran molt plens, si només hi ha dos grups, perquè és un mal número. Quants alumnes serien? Clar, arreglar processos de prescripció que s'ha de fer ara. Imagina't que si són 70 molts, són dos grups, matricament. Si són 81, és un mal número. Si són 90, 95, i així tenim 3 grups de batxigarat, haurem d'estar pendents de tot plegat. Per tant, en aquest cas, el cas de batxigarat i formació professional va una mica més tard. Els que s'han tancat les llistes definitives que hi ha ara, és només en primària i secundària. Exactament, ara hi ha la matriculació, que és un moment difícil per escollir amb batxigarat. No tenim tota la veritat de batxigarat, no tenim l'artístic. Per tant, la gent que vol fer una xeta artística de començar a mirar centres fora del municipi, també vol dinar a veure'ls, a veure què tal està. La gent que vol fer un suc a formatiu de grau mitjà, això és una oferta clarament superamunicipal, per això fem el projecte que coneguem els cicles formatius. I hem de prendre les decisions. Però cal triar, cal triar. En el cas de l'escola Antonio Algaró, sí que hi ha formació professional, però és més de grau superior? No, tenen una formació professional excel·lent. Són els dos cicles, no? Penseu que l'escola Algaró és centre de referència de tot Espanya, que els professors de arts dràfiques de FAP de tot Espanya venen a fer els cursos d'actualització a l'escola Algaró. És una cosa sèria. Tenim uns cursos de preimpresió i impressió, i ha començat a tocar temes de packaging, també, de cicles formatius de grau mitjà. Tenim els cicles formatius de grau superior. El mateix temps fan formació ocupacional per gent que està a la tur. Jo convido a tothom que estigui atent, perquè hi ha cursos molt interessants a l'àmbit de la multimèdia, de la imatge corporativa, entesa des de la impressió fins a l'internet. És un sector potser on hi ha menys crisi, que està més en expansió possiblement. És un sector més puntés. Estan treballant molt bé ara amb packaging, que és el que està notant menys la crisi, i, per agilament, també tenen la formació continua de la gent que ja està treballant el sector gràfic, i ho anem aviat del sector gràfic, també. Doncs estarem al cas també de tot plegat. En aquest cas, com dèiem, seria la formació professional i batxillerat, que encara està en marxa aquest període d'inscripcions. No sé si també teniu la dada de tota la gent que volia apuntar-se a l'incident de Sant Just, podrà entrar. Sí, sí, sí. Mireu el problema. Quatre línies. Més a més, penseu que estan escrites ja en el centre, per tant, depèn molt de la gent que puja de sisè, i això queda molt lligat. Quatre línies, sí, sí. I això pel que fa, com dèiem, aquesta part més de segon cicle d'educació primària, d'educació infantil, d'educació primària i secundària, i ara anem, ara sí, al primer cicle d'educació infantil, que és l'escola universal municipal Marrex. En aquest cas, com dèiem, d'Ivendra van fer la publicació provisional de les llistes, i ara estem a mig del període de reclamacions, per tant, encara està tot molt en marxa, però en aquest cas sí que és evident que l'oferta és més reduïda i, per tant, no tothom qui vol pot quedar-se a l'escola universal municipal. Sí, de veritat és que, per exemple, hem tingut una meticulació molt alta amb els lectants, hem tingut una meticulació molt alta en primer, i amb el grup de dos anys hem quedat una miqueta per sota. Això ens dona marxa, per tant, ja que podem fer un satisfet molt a part de l'oferta, i també el fet que hi hagi més demanda que oferta, també ens ajuda molt, perquè hi ha gent que té fetes prescripcions a altres llars d'infants, i hi ha mobilitat. L'any passat hi havia gent que havia quedat exclosa en un primer sorteig, però la mesura que es van acostant a la perió de matriculació, i el setembre, doncs, ha pogut obtenir plaça a l'escola de braçol. Jo també estem molt satisfets, perquè si mires les escoles de braçol de l'entorn, la disminució de matriculació ha estat molt alta, i aquí s'han just seguint mantenint un nivell de matriculació alt. En el cas de les municipals, també. Senyal, senyal que també la gent valora el projecte Marex. Això se'ns dubta. Té un prestigi i la gent té un reconeixement. I a vegades sabem que és un esforç per a unes famílies, tenim reducció de preu públic en quatre trams, en el qual cosa la gent que necessita té una reducció de preu públic, però la gent segueix confiant en el projecte que de fet té 40 anys d'història, en pràcticament. Això fa tot aquest calendari de inscripcions. La matriculació s'acaba fent el mes de juny, i pel cas d'institut, hi ha una matriculació extraordinària al setembre. Tot plegat encara està bastant viu. Sí, m'hauria de comentar una cosa. En relació a l'escola d'adults, m'hauria de dir que és molt interessant que aquest any, per primera vegada, estem oferint el primer i el segon cicle de la graduació secundària. Per tant, tota aquella gent que, en el seu moment, per circumstàncies diverses, no va poder treure la relació secundària, sobretot que s'informi, que s'hi esteixi a les jornades de portes obertes que lloraran el propè dia 5 de juny a l'escola d'adults, a l'efici de les escoles, i ja els hi faran una explicació, no només, de com poden acollir el seu cas i quins assignatures haurien de fer per poder treure la relació secundària, que ara és vital tenir-lo per poder accedir a un lloc de treball, i també tota aquella gent que està interessada en cicles formatius de grau superior, les proves d'accés, informàtica i anglès. Fins ara, no hi havia la opció de poder graduar-se en això? Qui se'n justa? No, no, no, no. No teníem avis de fer-ho fora. Per tant, m'ho havia de fer una crida, tota aquella gent que s'està plantejant, doncs acabar una formació que, en el seu moment, va abandonar, que vagi a l'escola d'adults, que parlin amb el director, amb en Jordi, i pugui des-explicar el seu cas i que el dissenyin quines litineràries que hauria de seguir. Penseu que si els hi haurà quedat només el segon cicle d'això, si ho van abandonar a tercer o a quart, és probable que amb només 41 anys puguin tenir aquest certificat, i és molt important. Doncs i tant, una bona iniciativa que podem fer aquí, aquí s'enjust. I abans de tot plegat, també, a l'hora del dia del món de l'educació, la gran tema és la llei vert. N'hem parlat altres vegades, però que es va per filar en cada cop més, i de fet, sembla que des de Catalunya, a banda que la comunitat educativa ja s'havia plantat, o en general s'ha dit bastant que la sentència que faig que no pot tirar endavant, també, ahir, a nivell més institucional, ni que sigui, doncs hi ha aquest front català. És una cosa més d'imatge, però suposo que tot ajuda a fer més visible aquesta unitat en contra d'aquesta llei. Sí, jo crec que tots aquells passos que generin un clima i una plataforma unitària, són més potents. Penseu que les respostes a la llei vert poden ser contundents, poden arribar fins i tot a la insubmissió, a la nova aplicació d'aquesta llei, no? En la qual cosa, requereix fer-ho en un clima de consens i de potència política molt alt. Ah, per tant, jo igual, molt positivament el que s'ha de fer allà. El que passa és que més enllà d'això, també m'agradaria posar sobre la taula que sembla que hi hagi aquí un xoc de legitimitats, que cada projecte polític, cada projecte de país, vulgui transmetre a través de l'educació un propi sistema de valors i amb el que jo crec que hauríem de fer un pas més. Jo crec que hauríem d'arribar a un consens el més ampli possible transversal de tots els nivells de la societat, considerant l'educació com el veritable eina, que la gent pugui fer el seu projecte de vida. L'ideal potser seria aconseguir que tot el tema de l'educació, igual com en principi, hauria de ser la justícia, pogués ser independent, de qualsevol, que hagués d'anar a ser algun organ, que en principi ja sé que existeixen alguns, però que realment estigués més dutat d'aquesta independència política, per no canviar de llei cada xans. Exactament, que es pactessin aquells elements bàsics, que ha de ser una educació de qualitat per a tothom, que pugui ser inclusiva i comprensiva, de manera que tothom pugui desenvolupar el seu projecte educatiu, que tingui atenció individualitzada, al mateix temps que tingui una atenció en general del grup, que fomenti l'esperit crític per fer una ciutadania activa, i a més a més que sigui transmissora de coneixements essencials per tirar endavant i fer-te un futur acadèmic. Tot això que s'hauria de tenir tan clar, aquí sí que m'agradaria que hi hagués un front comú. Desgraciatament, també amb les polítiques educatives que s'estan fent tant a nivell espanyol com a nivell català, és possible que no estiguem caminant en aquest sentit de l'educació de qualitat per a tothom, a pública, i que, a més a més, sigui veritablement una eina de progrés social. De fet, ara sentia el Justa de la Vulletia de les Onze, el ministre Bert, des del Congrés, que deia que aquesta reforma evitaria reduiria exagerament la turjuvenil, perquè tot plegat era conseqüència de l'anterior pla d'educació, o els anteriors plans, són aquestes paraules que suposo que són declaracions per fer cop defecte, però fa la sensació que cada cop més, tot plegat lligat amb el que deies ara, sembla que estigui centrat només en aquesta estratègia política, perquè que es faci servir l'educació per guanyar aquestes batalles sembla mentida, i que després suposo que tu visitant escoles o parlant amb professionals del món educatiu, es viu una realitat totalment diferent, i fins i tot el germà del ministre Bert, pensava que a l'última vaga d'educació ell també protestava contra aquesta reforma. Si a vegades em donen la impressió que hi ha gent en els ministeris en llocs de responsabilitat i que té molta capacitat d'influència, que té el mateix efecte que tindria jo a pilotar en un bon any 747, que el fet que no s'hagués pilotat no m'eximiria de la culpa. Jo crec que són llocs en els quals has de saber el que fas, t'has de deixar aconsellar. Jo que tenim molts exemples de nivell europeus, de països que han aconseguit crear un consens, han aconseguit crear una base educativa, prou extensa i prou consolidada a mig termini, que han sabut valorar la figura dels mestres i les mestres, de les famílies, valorar la figura del mateix alumne, que sembla que simplement siguin receptors del coneixement que se meten unidireccionalment, estan parlant constantment només de disseny curricular, de segons quines matèries, però en canvi trobo a faltar la figura dels nens i les nenes aquí. El que passa quan hi ha un nen i una nena que no té el comportament o les aptituds estàndards, que creu que ha de tenir el currículum, tenim capacitat per acollir-lo, estem castrant a creadors, estem fent l'educació que realment es mereix en la societat, aquest és el tema central i aquest és un tema que trobo en aquest afaltant al debat. Nenidor, tot plegat, suposo que encara queda molt, veurem com acaba tot plegat, o simplement com acaba la resposta, que a punt s'encamina aquesta resposta. Anirem parlant amb el regidor d'educació i infància i acompanyament a l'Escolaritat, Lluís Monfort, avui també hem repassat aquest calendari de pre inscripcions. Moltes gràcies i fins aviat que vagi bé, bon dia. Gràcies, bon dia. Ara passant 12 minuts de les 11, parlem d'actualitat s'enjustenca, perquè ahir ja us va haver-hi ple corresponent el mes de maig, un ple que entre altres coses va obrir la convocatòria de 3 pisos socials a Sant Just, 3 habitatges amb lloguer reduïts per famílies en risc d'exclusió, i ara parlem d'aquesta qüestió i d'altres que van sortir ahir al ple municipal amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, molt bon dia. Bon dia, com estem? Bé, un ple d'aquests que va ser intensos, va tenir molts punts, alguns d'ells vinculats entre sí, amb tot el tema d'habitatge social. Exacte, d'habitatge, o en el cas d'urbanisme. En tot cas, comencem parlant d'aquesta qüestió que comentàvem, aquests 3 pisos que s'afalleixen per tant els 3 que ja existien. Bé, efectivament, malauradament, augmenta les necessitats de famílies que tenen pocs recursos, o que estan en una situació complicada, i el que fem és ampliar la nostra part d'habitatges que estava destinat, en principi, apeliar part d'aquestes necessitats que, malauradament, insisteixo, existeixen també a Sant Just. I hi havia 3 o 4 punts relacionats amb aquest tema, doncs, en convenies, en promunsa, perquè ens faciliti aquests habitatges. També amb a Dixa, que és l'empresa de la Generalitat, que teníem els habitatges dels joves, de la carretera, augmentar el número de pisos, i també un altre habitatge d'urgència, que li diem, per casos realment això, que necessitin un dia o una setmana. Són situacions que ens hauria precisament de que no existissin, que ets punts al ple, però que, malauradament, totes la realitat social i econòmica del país, i de Sant Just fa que el govern augmenti progressiament aquests recursos. Es creen perquè hi ha més gent que ho ha demanat, o és amb previsió? Es creen perquè hi ha gent que ho ha demanat, perquè coneixem que hi ha famílies en situacions complicades, insisteixo, i perquè per previsió de futur també, no. És evident, és evident que està creixent això, és evident que estan augmentant els ajuts per pagar lloguers, és evident que estan augmentant el que són les meques de tot tipus, i això és el que hem d'afrontar en primera instància, i com a prioritat, malgrat, és evident que un ajuntament, o el nostre ajuntament, no té la capacitat o la clau per resoldre tots aquests problemes, perquè el problema és gros. I per acollir-s'hi, per tant, suposo que... És en aquelles bases aquells criteris, però que és una cosa bastant més ràpida que en altres casos. Perquè en uns criteris que ara tampoc els diré, perquè és molt fàcil accedir-hi, estaran penjats de la web, es publicaran, i, per tant, des de serveis socials, ja es poden informar. Més qüestions que es van aprovar, com dèiem, era aquesta modificació de l'ordenança de l'ocupació de la via pública amb terrasses i valladors, també el tema del reglament de trànsit i circulació vial, i aquest canvi de gestió del servei municipal d'aparcament, que també implica aquesta creació d'una zona verda, a la zona de Sant Just Diagonal. El que fem és un canvi de model de gestió. Fins ara era una empresa privada que gestionava les zones blaves, i, per tant, és voluntat de l'equip de Word, que això sigui les empreses públiques que ho portin. Per tant, és un canvi substancial, ho gestionava les empreses públiques nostres, i, per tant, tindran capacitat, no només de gestionar això amb proximitat, sinó tenir la possibilitat de contractar personal directament, i això, crec que ens pot beneficiar. Quan, a més a més, el sector privat tampoc és que tingui gaire interès. En tirant davant, perquè quan hi ha aquestes convocatòries per presentar-se, tot just hi ha un, o a vegades dos. S'acaba abertant un contracte. Sí, s'acaba el contracte, i és cert que podria entrar al concurs amb les mateixes condicions, però crec que d'aquesta manera és possible que hi hagi una millor gestió de tot plegat. El pleb, com que això és complexa, no només determinava aquestes zones al canvi de model, sinó quines zones eren i els seus preus públics. Exacte. Però al fons és que, a partir de molt aviat, no serà l'empresa que teníem una concessió externa, o empresa privada, que gestiona aquests aparcaments, que pràcticament ho fa molta gent. A Barcelona també són empreses públiques, o semipúbliques, en alguns llocs, i el que farem és utilitzar les empreses públiques de promonçar pro-exe. I el fet que s'incorpori aquesta zona verda en aquesta zona? És una zona que segur... L'anàlisi per part de la policia i els serveis tècnics indica que seria positiu. No és una feina recaptatòria. Sempre estem dient el mateix, perquè els ingresos que porta aquests temes, aquesta gestió de zones blaves i verdes, no et fas ric per dir-ho d'una manera col·locial, sinó que busques la mobilitat, és un lloc que hi ha una concentració de cotxes molt al·lalat, de la zona de l'entorn, de l'hotel Sant Just, de Sant Just Porta de Iagonal, on te coneixem que hi ha molt poc ús i hàbit del transport públic, n'hem parlat amb molta gent d'allà, empresaris d'allà, i s'arriba també la conclusió que és molt possible que això generi un interès de no agafar-te en el cotxe. En el cotxe se sap ben bé els treballadors d'on venen, i ens sembla que... I ara estan en transport públic, en aquella zona? Ja, estan en transport públic. Això, aquesta mesura, primer facilitar la mobilitat, perquè vas allà per 10 minuts, un quart d'hora, i no hi ha manera de aparcar, costa molt, no? I per l'altra banda, segurament també forçarem, si m'ho permets dir-ho així, que hi hagi més hàbit d'utilitzar el transport públic, perquè hi ha casos que realment no tenen gaire sentit, no? Però, clar, cada un la seva vida i la seva mobilitat fa el que creu convenient, però és evident que està col·lapsat aquella zona de vehicles, no? Això és zona verda. Només hi ha zona blava, no? Només hi ha zona blava, sí. I de quina seria la diferència? Bé, he pensat, president, per els treballadors. És a dir, posar-los fàcil també, i escolta, agafa el transport públic, i si tot i així vols pagar aquesta zona verda, tindràs un preu, no dic simbòlic, però doncs que serà un preu mensual, però, en principi, la presència de la zona verda és perquè hi hagi un augment d'hàbit del transport públic d'agafar el transport públic. Doncs tindrà una opció, les persones que treballen allà, de fer aquest abonament, que és la zona verda. Quants serà, o quants serà efectius? Bé, tardem, tardem, perquè encara hi ha mig a fer, s'ha de fer les judicacions a les empreses públiques, per tant, no en facis divanada. No, no, és que abans pot ser, no. Bé, en tot cas, també el ple d'ahir va fer una declaració institucional contra la violència masclista, a partir d'ara, aquests 5 minuts silenciques fien cada últim dijous de més, es deixaran de fer i es faran altres accions en cada ple municipal, per exemple. Bé, jo crec que va ser una molt bona iniciativa del plenari en el seu moment, i, per tant, de les entitats que estan al front d'aquests temes, fer la concentració, diguem-ne, cada dijous que hi ha ple a les 12 al migdia, després d'uns anys es valora positivament, però és evident que la presència, ha disminuït de persones en els darrers mesos, ja ens semblava a tots plegats, doncs el plenari municipal de les dones ho entendreixi també, i conjuntament farem actes diferents, o farem manifestacions diferents, i salva el mateix ple que rebutxi constantment, o rebutxi sobretot en els moments que se sap que hi ha violència que ha arribat als extrems, com malauradament també veiem en les mitjans de comunicació, seguir lluitant per aquesta situació que és absolutament injusta, que és una societat no s'hauria de donar, i tristament que cada dos per tres veiem en les mitjans de comunicació aquestes situacions que fan posar la pell de gallina. Potser el fet de fer-ho cada últim dijous, des de fa tant d'anys també feia que tingués menys sentit, o feia que es convertís més en un costum que no una protesta? Bé, un costum, però clar, de les 12 al migdies, la població li era difícil també participar, acabaven sent l'Ajuntament, i és important perquè la veu, la representació del municipi, treballadors també de l'Ajuntament, hi ha algun veí, però és clar que no era un horari tan poc molt adequat. Pensem que fer aquestes alternatives poden ser positives, i el que està demostrant és que continuem sent ferms en buscar accions i lluitar contra aquestes situacions. I l'altra banda, es va presentar una emoció, una emoció que presentava el Partit Popular, però va per unanimitat, per reclamar transparència, perquè fa les dades econòmiques de l'Ajuntament. Una emoció que és això, tots els partits de fet que formen el ple municipal van votar-hi a favor. Doncs sembla molt positiu que hi hagi mossents d'aquest estil, només faltaria que la població no coneixés aquestes dades econòmiques, les retribucions, aportacions, el que faci falta, són dades que es publicen en els inicis de mandat, i que es publicin en els partits polítics. Hi ha llassos a les webs, alguns directament, els partits polítics, absolutament transparent, no hi ha cap inconvenient amb això. I aquesta emoció es va aprovar per unanimitat de continuar fent, diguem, la informació periódica en el vulletí, amb la pàgina web, d'altres aquests conceptes, dels grans xifres de pressupost, de modificacions, de què costa les coses, també, de les retribucions dels que tenim representació política, absolutament d'acord, tothom. I hi haurà algun canvi, llavors, en la manera de fer-ho, per això? Bé, ho farem més sovint. Sí, però en aquests moments, si algú vol saber-ho, té fàcil. Aquesta és la pàgina web, no? Però si, a més a més, els companys del Partit Popular deien més sovint, doncs més sovint. El que tampoc podem fer és s'explicar, cada dia, amb això, que tingui que justificar-te, però és absolutament públic, i absolutament estem supertranquils d'això, no? Tots per unanimitat. I d'aquesta manera, que votessin tots a favor d'això. De fet, aquesta va ser l'única de les mocions que es va presentar al ple d'ahir, però van tractar-se un parell de temes més, encara, per part del regidor, en el torn de prics i preguntes, d'una banda, Sergi Saguí, que va parlar de les pràctiques militàres a Collserola, també en referència, com que l'alcalde forma part del consorci. Aquestes pràctiques, en armament militar, que, en els últims dies, ho han vist a través de la mitjana de comunicació, i que ja es va comentar que s'està intentant, d'una manera o altra, en la mesura del possible, intentar reduir-ho, no? Bé, absolutament rebotjar això. Jo crec que està fora de lloc. És evident que l'exèrcit, i així es va demanar un informe fa uns mesos des del Parc de Collserola a la Generalitat de Catalunya, un informe jurídic per si, o bé nosaltres o alguna administració, sobretot la nostra administració del país, tenia autoritat o competències per dir que no aquestes marxes militars de l'exèrcit espanyol, en armament, en el Parc de Collserola, que és un parc molt utilitzat i amb una presència de més de 3 milions de persones l'any. Per tant, el resultat d'aquest informe era que no. De jurídicament, el govern del país no té autoritat o no té competències per dir-li a l'exèrcit espanyol que no faci això. Però no havíem vingut abans, no? Sí, en algunes... Sí, el quartel del Bruc feia pràctiques i ells necessiten fer maniobres, i per tant, es feia. Es feia. Arrerament ha passat el següent. Ha passat que una emoció que es va aprovar a l'Assemblea del Parc de Collserola ja fa un any, amb un recursament molt majoritari, es deia que això no passés. Aleshores, des del part, s'autoritzava únicament marxes d'aquestes, com s'autoritza qualsevol col·lectiu que vulgui fer-ho, però es reiterava que s'hi plau sense armament. Arrerament, aquestes pràctiques han estat armament com a diria doncs... doncs massa. Massa exagerat. Doncs no m'atreveixo a utilitzar la paraula provocació, però és evident que si tu fas aquestes marxes o fas unes pràctiques militars a armament al costat d'una escola, com és l'escola Xiprê, doncs a Vallvidera, o enganxat a una carretera com la nostra de Sant Just, a Vallvidera, a Molins, a Vallvidera, etcètera, doncs home, jo crec que ja és una escenaria una mica exagerat, no? Permeten no dir provocació, però exagerat. Perquè si els dius, escolta, no això és veritat que tens la posició legal de fer-ho, no? Perquè l'exèrcit ho pot fer-ho, però no facis això. I si a sobre es fa reiteradament i a sobre es fa al costat de les escoles, doncs ens sembla que és un tema moral. Si podrà fer alguna cosa, per tant. Bé, nosaltres continuarem fent pressió política i social amb això, i mediàtica, per fer veure... Tenim trobades també amb el quartel del grup properament responsables militars. N'hem parlat amb l'alcalde de Barcelona, que és el president del Consorci del part de Collsola, hem parlat en diferents ajuntaments, i jo crec que el sentit comú s'ha d'imposar, no? I també veure de quina manera la Generalitat, que és el que hauria de tenir, veure jurídic amb això, aviam si la pot tenir. Perquè, clar, si tu tens... vas demanant coses, però al fons aquell que li demanes, et dius que puc fer el que vull, doncs això tenim un problema legal, no? Jo espero i desitjo que si inconscients el quartel del grup, que això no pot ser-se. I si s'ha de buscar un lloc determinat, o s'ha d'expropir en algun lloc des del Ministeri de Defensa, o facin la compra d'unes hectàries en algun lloc, no ho sé. I això no és una exhibició des dels païs que ho veu tothom, doncs posem-ho damunt de la taula, no? Encara que no sou molt partènics d'això. Però el que no pot ser és el que va passar, no? I un altre tema que es va plantejar, que en aquest cas el va plantejar Llorenz Rey, referent a la revisió catastral, el cadastre, o aquest augment progressiu, exacte. Però és tot aquest tema del cadastre, de tant en tant per ells, n'havien prat alguna vegada, i jo he comentat que s'havia reunit amb l'alcalde per parlar-ne, i va demanar com estava aquesta situació, i fins quan hi havia el marge, que va ser un tema de cadastre. Explica'm una mica que implica, si és difícil, perquè de vegades de primeres... És un tema llarg, però que ningú s'assusti, perquè el que hem de fer és explicar les coses, no fer demagògia cap de les nens, perquè no estem per augmentar la fiscalitat. Això no toca de cap de les maneres. I a nosaltres tenim una valoració cadastral, s'enjusta una valoració cadastral des del 96, és molt baixa, i això no ho dic jo, és sempre dir que el mateix, qualsevol veï de Sant Just que vagi immediatament a veure el rebut de l'Ivi, s'ho miri, i miri el valor que posa el valor cadastral, i faci una multiplicació, molt senzill. Si ja em posa 100.000, que aquests ja són els, doncs el que diu el ministre Isenda és que el timiri multipliqui per 1,5, és a dir, 150, posem a cas. Vostès vendria a casa seva per 150, aquesta és la pregunta que t'has de fer, que és el que s'ha de desco. El 90, i pico per ser indirió, no, és impossible, perquè hi ha valoros cadastral de 40, 70, 60.000, 90.000, és cert que n'hi ha uns valoros cadastrals determinats finques, que segurament són revisables, però insisteixo, és molt, molt, molt baixa, tothom ho sap. La prova és que, quan surt aquest tema, jo mateix li dic moltes vegades el company Juren Rey, com a membre de Convergència, que demani la revisió cadastral, que la demani, que sigui ell que digui, escolta, vull la revisió cadastral. Com que li he dit dos anys i no ho fa, perquè sap que rebaríem tots alguna manera, el ministeri planteja en aquests moments, dius, escolta, i com que vostè continua estant molt malament amb això, li dono l'oportat d'actualitzar progressivament aquest valor cadastral, perquè si no d'aquí 4 anys li obligaré, i el susto serà molt gran, però ja li obligaré, i no li deixaré fer actualitzacions progressives a poc a poc. I el ministeri està dient que el 2017 a 2017, finalment això serà un sistema automàtic, que no hi haurà ponències, ni revisió, ni res, és a dir, el ministeri deia que a casa teva val això, i per tant ningú discutirà res. I serà automàtic i de forma progressiva cada més, diguem-ne, per un mecanisme que té aprovat, que això serà un susto molt gran. El que hauríem de fer et dona la posició de dir, escolta, vagi poquet a poquet a aproximar-se això, no? I nosaltres ens ha semblat una línia positiva. Jo ho estic explicant, o estem explicant, els partits de l'oposició, tots els partits, ho explicarem a les zones de veïns, farem una taula i veurem si això és el que a mi. Nosaltres efectivament hem demanat, et pots tirar enradera, però si això es demana seria efectiu aquesta actualització només d'un 100% del valor cadastral, no de la quota que has de pagar final, que és diferent, doncs el gener. Quina mesura hem preses del govern? Si això es fa, si aquest valor cadastral apuja un 7%, del valor, nosaltres baixarem el tipus, que és el que tu pots com a ajuntament, i han de regular perquè el rebut continuïs sent el mateix i pagues el mateix. Aquesta és la frase. L'equip de govern ja ha dit que si ens apuntem a aquesta revisió, que és bo, doncs, per no tenir el susto al final, o menys susto al final, ens comprometem a que l'any vinent, per aquest concepte, els veïns de Sant Just no paguin ni un euro més. Per aquest concepte. Una altra cosa és que pugem a l'IPC, com fem cada any o el que sigui. Però per aquest concepte, que no pugem un euro més. Bé, esperar que a Convergència això ho accepti, perquè és el partit de l'oposició. De moment, com ha anat la conversa? Bé, no gaire bé, sembla. No gaire bé. El que passa és que, personalment, el CDM, escolta, és curiós que en els llocs que governeu, o teniu alcaldies, hi esteu a la mateixa situació que Sant Just dieu que sí tots. I és que esteu a l'oposició ara dieu que no, o que ho voleu estudiar. Però jo dic que aquest tema no sembla que vagi gaire bé. Ara, és molt senzill, o fem això, o d'aquí 5 anys tindrem, des del ministeri, doncs directe, sense posar-hi d'anar, poquet a poquet, apropant-se, no? Apropant-se. Si no accepta això a la majoria, doncs existeixo. És a dir, els companys de l'oposició que demanen la revisió cadastral, ens se sentem tots junts amb una taula, fem la revisió cadastral, i quan hi hagi els sòstoles a la gran majoria Sant Just diem que convergència ha estat el que ha fet la revisió cadastral. Això és així. És a dir, la decisió no està preda fins que no hi hagi... No, no està preda. Jo crec que l'hem de treballar com hem fet sempre. La fiscalitat de Sant Just és moderada, no hem fet mai sals espectaculars. Malgrat la crisi, doncs, i hem vist moltes vegades en municipis que hi ha sals espectaculars d'aument d'impostos, o a nivell d'Espanya, a Catalunya, és igual, aquí no l'hem fet, hem sigut molt moderats sempre. La gent del municipi us sap o coneix. És a dir, no hem tingut, diguem-ne, grans queixes manifestacions sobre aquest concepte. És evident que ningú ens agrada pagar els impostos, o uns quan sí, altres, doncs costa. Però és així, és així. Doncs el IVI és, la contribució, és l'ingrés, diguem-ne, important que té els ajuntaments, i aleshores el que s'ha de veure és si aquest valor cadastral està baix. Això coincideix absolutament tothom, tothom, les seus de veïns, i vaig dir, escolta, mira casa teva, mira la meva, mira l'altra, és a dir... En parlareu amb ells també? Sí, sí, ja n'hem parlat, hem parlat amb el Jaume Rui. I és com ho han rebut? Bé, ho estan, diguem, entenent, acceptant, i cal unes taules d'explicació més grans, hem fet la roda política, en general, doncs jo crec que hi ha bastanta gent que ho estan entenent, i hem d'explicar-ho també socialment, però és que hi ha dos camins, o més, o vas poquet a poquet a proparta, o pots tenir un sostó increïble d'aquí 4 anys, escullim el camí que vulguem, però per què va pujar a l'Ivi un 10% l'any passat, per ordre de Madrid? Recordo que a l'Ivi aquí sí que va pujar a la quota, el que pagàvem, perquè Madrid diu, escolta, hi ha ajuntament de Sant Just, vostè no ha fet la revisió cadastral, vostè ha llibert de no pagar els seus veïns durant 15 anys, perquè ha volgut, perquè ha volgut, però ho ha fet, no es queixi, ara l'obligo jo, no es queixi, no em demani diners per altres coses, jo a pujar el 10%. Perquè vostè, en el fons, li ha perdonat molts diners constants, en aquest cas, durant 15 anys. Aleshores ens obliga a fer això, és que puja el rebut al 10%, perquè està molt lluny del que tindria que cobrar. Home, tampoc és això, perquè dius, ostres, l'autonomia municipal, per què he de pujar els impostos si realment puc anar passant? Però ens va obligar a Sant Just, i a molt pocs pobles de Catalunya, a fer això perquè no ho havien fet durant 15 anys. Ara, si no acceptem aquesta proposta, que ens fa el ministeri, ens pot tornar obligada a formar dràstica d'aquí 4 anys. Per tant, jo crec que aquí el sentit comú coherència i oferia qualsevol alcalda i equip de govern. Estic convençut, i caldria fer-ho, independentment, qui governi, que sempre dic el mateix. Si has de pensar que el bon govern és el que pensa en el futur, encara que no estiguis tu. I això s'ha de pensar, independentment, que el govern en el 2017 això hauria de fer-se. Doncs anirem parlant, en tot cas, de tot aquest moment impressiu exacte. M'ha costat t'explicar-ho... Jo crec que com més o menys sentés, en sembla, i de cara, suposo que més o menys, és un tema que es tracta l'octubre, no? A més ho explicarem en el guiatí municipal i en altres fòrums, perquè això s'ha d'explicar molt bé, perquè si no surt aquesta frase que ens ha començat a dir, revi jo que és el no. Perquè és la manera en què tots hem de parlar del cadastre, segurament, que serà més fàcil. Són els grans temes que es van tractar en el ple. I, d'altra banda, on Copes va acabar aquesta sessió, també van intervenir des del públic, membres de Sant Just per la Independència, que van lliure també les 800 signatures que s'han recollit en aquests últims mesos per demanar que es pertanyi a l'associació de municipis per la independència. Aquesta era la intenció principal de l'entitat, que va ser també una concentració i el vespre dels portes de l'Ajuntament. Ells van explicar, també, durant el ple municipal, i vam parlar també d'Imar, aquí a la ràdio, que ells volien demanar presentar aquesta emoció, intentar parlar amb els partits polítics, un cop van veure que no era possible aquesta emoció de pertanya. Directament a l'associació de municipis van intentar, segons van explicar, fer una emoció per demanar el dret a decidir i el dret a fer una consulta. Va ser un moment de tensió. No, tensió no. D'haver-hi algun moment de... No, jo a vegades parlo amb contundència, no parlo amb tensió. Qui més, qui menja. No només l'alcalde, sinó també per part dels mi mare de Sant Pere i els altres partits. Dir-te que em va sorprendre. Va sorprendre, diguem-ne, el to, el plantejament i el rei a fons d'això, perquè precisament si en algun lloc hem estat garantint els processos democràtics i estem a favor dels processos democràtics i ho hem demostrat a Sant Just, és en el ple municipal. Per tant, primera cosa, aquest ple municipal ha votat coses la màxima. La màxima emoció que és per 14 vots a favor, 17 representants que hi ha, 14 vots a favor, que el poble de Catalunya sobirà per decidir el seu futur, cosa que el Parlament va tenir menys recolzament que el ple municipal de Sant Just. La màxima emoció on te diu, escolti, si el dret ha de decidir, però no el dret ha de decidir si el referèndum i que el poble de Catalunya té el seu dret legítim i sobirà per decidir el seu futur. Per tant, jo crec que aquesta emoció aprovada que efectivament no la va presentar a l'Assemblea Nacional i crec que aquí pot haver-hi un problema, un problema, i no té per què presentar-la, però que la va presentar a un partit polític i ens vam afegir la gran majoria de partits i, per tant, insisteixo, 14 vots, on te va de quedar clar quin és, quin és, diguem-ne, els principis i com es garanteix els principis democràtics en un municipi com és el que és el nostre. Per tant, si el dret ha decidit, només faltaria, només el referèndum, però no el referèndum només per anar a votar una cosa, sinó que cadascú es collegi el que vulgui en el seu moment i que es voti. Jo, personalment, he dit sempre que si aquest vot, doncs, a més a més, serveix i el dia següent ja sabem quin és la relació amb Espanya o no hi ha relació amb Espanya, o amb qui sigui, doncs molt millor, molt millor. Per tant, que el poble és sobirà, per tant, insinuar o plantejar que el ple municipal doncs no està amb aquesta línia, jo crec que, no, no dic crec, em vaig molestar, em vaig molestar. Parla altra banda, manifestar que, en les seves manifestacions, el fet que hi havia una emoció de munt de la taula que es volia pactar i no es va presentar, una entitat o un partit pot presentar o la pots guanyar o la pots perdre. L'emoció que es volia presentar i, a més, ho explico, perquè jo crec que dona peu a fer-ho d'aquesta manera, perquè ells ho han plantejat, era una emoció que insistia una altra vegada en aquest tema, però insistia i posava en qüestió, perquè les frases eren el cas del Parlament de Catalunya, no convoci el referèndum en el cas del president del país, es tira enredera, etcètera, etcètera, doncs s'enjustarà una consulta. Home, jo crec que posar en dubte que el nostre Parlament del país que té l'encarreg, té l'encarreg, no la voluntat, i l'obligació, perquè ho ha votat així, de que hi hagi aquesta convocatòria i preveure que això no es faci i, a més a més, faltar la credibilitat del nostre president em sembla, doncs, suposar coses si passa i ens posicionarem si passa, però qüestiona, diguem-me, el Parlament d'una situació doncs sembla molt lògica. Les de l'Assemblea consideren que aquesta posició potser és d'una llarga. Bé, però aviam, els ajuntaments tenim la funció que tenim. És a dir, el que no pot ser és traspassar les funcions d'un que són del Parlament de Catalunya, on t'ha dit, escolta, farem això, doncs si ho fem, doncs ho fem, però ja has suposat que no ho faràs, doncs home, ens es semblava. Doncs, doncs, l'adació del ple municipal a l'Assemblea Nacional i, per tant, declarar senyús poble per la independència va ser votada fa un any, aproximadament, no va sortir, diguem-ne, no es va aprovar i, per tant, dir que el mateix és a dir, en aquests moments, en un futur serà el que el poble de senyús vulgui, però, en aquests moments, el vot independentista dintre del ple municipal és la majoria. Per tant, en el seu moment, doncs, que adonirà votar i destinar el que vulgui, només faltaria, perquè això és democràtic, no? I, clar, i si això, doncs, creus que ha de ser el que ha de sortir, doncs, si no hi ha, no hi ha. Bé, també dic el següent. Jo crec que reconeix a l'esforç que ha fet l'Assemblea per la recollida aquesta assignatura, això vol dir que hi ha un recolzament sobre una opció política d'entendre i voler com ha de ser la relació del teu país amb l'Espanya. Per això, baixi per davant, aquest esforç de que ha fet l'Assemblea. Ara, jo crec que va haver-hi un moment o unes expressions amb aquest manifest i, com que estan escrites, jo també vaig demanar que la meva intervenció, perquè això és democràcia, això és democràcia, també es publicui. I si això es publica des d'aquest manifest, a part de l'Assemblea, es publicarà o divulgarà els nostres arguments amb això, perquè la població està ben informada, absolutament ben informada. El ple municipal de Sant Just Desbert va votar una emoció que diu que el poble de Catalunya s'obrirà per decidir el seu futur. I vol un referèndum a Catalunya, així de clar, i vol el dret a decidir. I això, no crec que ningú pot dir que és anar en contra de no favorir processos democràtics. Al contrari, absolutament és la major. I qüestionar-la major, llavors passen aquestes comúes i tal comencem, tensions o... Dic diàleg. Exacte, és un diàleg, però el ple va agafar un caire com més seriós, fins i tot també les altres intervencions van, tant en el cas de Convergència i Unió, i com a cata de junts per Sant Just, segurament també es van posar justament al costat del ple municipal. Bé, jo crec que és molt positiu la intervenció del Sergi Seguí, en aquest cas, membre de junts per Sant Just, però a Esquerra Republicana on te va reconèixer que segurament el plantejament, el to, el llenguatge, és molt significatiu, molt significatiu, perquè tots sabem que juguem. Jo crec, i espero que reflexioni, perquè sempre he dit que la independència de Catalunya és el tema més important de la nostra nació, i aquí ha d'haver-hi unes... quan la centralitat del país vegi això, diguem-ne, no vegi, ja ho veu, és a dir, hi hagi molt reculsament, doncs serà quan això pugui ser possible, quan sigui possible, però el llenguatge que tens en cordes no serà possible, o sigui, costarà més. I també veig una cosa que aquí podem coincidir, d'alguna manera, és que no s'hi va la jugar amb això. Jo penso que determinats, determinats partits polítics i determinats moviments al Parlament, no, perquè això portarà una frustració, o sigui, realment, no arriba aquest referèndum. Si no hi ha referèndum, no hi ha consulta, portarà una frustració a la població del país, perquè... perquè hi ha gent que s'ho creu i ho vol, i, per tant, aquí, ja ho he dit sempre. La Vall d'Avers m'entrevistava fa 3 mesos i em va posar un titular que em sembla que va encertar. Una entrevista llarga sobre aquest tema va acabar posant el títol de la portada una expressió que vaig fer abans sóc demòcrata que fa de la lista. Perquè aquí, o som demòcrates i després ja veurem cada opció, no? Crec que va va encertar la Vall d'Avers amb el titular, abans sóc demòcrata que fa de la lista. Aquesta prioritat, no? Sí, perquè és que, si no, no et creus res. I, per tant, jo sóc demòcrata. I demòcrata vol dir que el poble de Catalunya ha d'anar a votar. I caduc que faci el que vulgui. Evidentment, no? També el portaveu del socialista Joan Vassa Ganyes que ha acabat aquestes intervencions dient que potser de vegades, no sé si comparteix aquesta visió, es demana més als ajuntaments que a altres administracions, però també és veritat que també és en els que tenim més a prop, suposo que és la manera de... Bé, sí. ...de la gent de poder anar d'alguna cosa, potser més fàcil anar a l'ajuntament que anar a la plaça Sant Jaume a reclamar-ho. No, jo crec que als municipis o la ciutat civil s'ha de manifestar. S'ha de manifestar i, per tant, que els ajuntaments també es manifestem. Com hem fet nosaltres? El que hem fet és votar res. Absolutament dius. Però és que, quan va haver-hi la consulta de Sant Josep Cideix, l'Ajuntament de Sant Josep va ajudar. Era una entitat que va demanar uns bitxans i, per tant, va facilitar això. El que no pot ser és que dius, jo vull això i, com no m'ho accepten, aleshores... No, no. Ells posaven qüestió si l'Ajuntament de Sant Josep afavoria els processos democràtics, i em penso que està més clar que l'aigua. El ple municipal que va aprovar l'emoció sobiranista no hi havia ningú de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Cap membre a la sala. On es vota el màxim possible de democràcia, el màxim possible de reconeixement de la sobirania. Per tant, tota cordialitat, però cada un amb contundència defensant els seus principis, però el que no puc passar de cap de les maneres és que hi hagi aquestes insinacions que no esperem que la democràcia hagi d'arribar a la Generalitat. Per tant, la democràcia no seria una cosa que el municipal no fagurés a la democràcia. Això és clar. Deixem aquestes qüestions. Vam ser plens, són plenàries intenses, la d'ahir, el ple del corresponent, amb diverses qüestions que hem anat passant. Ens queden altres temes sanjustents. Per exemple, recordar que aquest dissabte hi ha una cursa nocturna 900 persones, a partir de les 8 del vespre, corrent per Sant Jordi. Potser tot d'una experiència fins i tot visual. No sé si partir separarà alcalde en aquesta cursa. Porem. Escolta, aquest cap de setmana hi ha moltes coses. Portem un cap de setmana intens. Hi ha moltes coses i efectivament veiem algunes. Hi ha altres, també les coneixem, però de males, 11 del matí, la recéncia de la nostra senyora Lourdes fa 50 anys. És veritat. Hi ha una missa que m'han convidat i assistiré, evidentment, com a institució. Fa 50 anys d'una recéncia que ha fet una feina magnífica. Magnífica acollint molts dels nostres veïns que es fan grans i han estat allà cuidant. Per tant, primera cosa. A les 12 hi ha una altra cosa que no és de Sant Jordi directament, que també ve el conseller i crec que també hi serem. Molt important, que és una inauguració d'uns cent de discapacitats sanfàlius, del qual hi ha menys i nenes de Sant Jordi, que també hi serà a les 12. La Fundació Xanfrà, que fa una feina molt important. Hi ha altres coses també a la tarda, però finalment hi ha aquesta cursa a la nit que està plantejada amb una participació massiva de corredors professionals, però també famílies que aquest matí en deien, sota jo anirem amb els nens, i m'han donat una hora per fer els 5 quilòmetres. Sí, es pot fer caminant. Deien altres organizadors que no hi havia cap problema. Esperem que tu deies una xifra molt important, perquè ja estan apuntats a participants i també estarem per allà. Ja no dic el dumentge perquè tenen molts altres. Per tant, els dissatges i dumentges, la gent de Sant Jordi, si vol, no s'acorreix. Si vol, no s'acorreix. I que participin, i ara més que mai, en aquesta situació que tenim, més que mai. I un dels actes també destacats segurament d'aquest curs és el tornet Joan Petit. Totes aquestes activitats que s'han anat fent es va concentrar sobretot en la festa del 17 passat, també anem per atampliment, i també recordar que el llarg de tot aquest any encara està marxat d'aquesta causa, sobretot per col·laborar-hi econòmicament. Perquè primer de tot, jo crec que ja és el moment, perquè hem passat la gran majoria d'activitats, d'autor, felicitar-nos per la resposta de col·laboració de Sant Just. A tots els nivells, a nivells de voluntaris, a nivells d'entitats, a nivells de comerciants, d'empresaris, de títol individual de persones, que han vist que Sant Just tenia que ajudar aquesta fundació, nens en càncer, nens de 3 a 6 anys, o nens petits, i que, a més a més, amb una concentració generada pel món esportiu, que va ser la setmana passada, aquest dissabte passat, on 24 equips de hockey de tot Catalunya van fer una concentració o van ajudar partits en el nostre complex de la bona aigua, com una excusa, i recordo les paraules del president del hobby, això és una excusa, però al fons el que volem és ajudar la fundació, jo amb petit nens en càncer. Encara hi ha algun acte més, i en aquests moments ja podem estar orgullosos. D'afectivament, com deies, que continua estant obert una conta, número de conta, que qualsevol persona pot accedir a la web de l'Ajuntament, que està en molts llocs, per fer aportacions, perquè tots aquests nens que es recaudin van directament, el que és un estudi molt puntual, molt puntual de càncer de Vall d'Hebron. Aleshores, qualsevol aportació des d'un euro o el que sigui, doncs serà benvinguda i farem entrega d'aquests diners a través de la fundació, a l'hospital, perquè aquestes coses superen amb la participació i la col·laboració de la Ciutat Civil, però també dels investigadors que a Catalunya els tenim de primera línia, i que fan un esforç amb el seu treball, perquè això sigui, no dic una anècdota, però que es vagi reduint al màxim possible, el més aviat possible. Esperem que tot plegat continuï endavant. Per acabar, un altre tema que fa setmanes, també que anem parlant, de fet, dilluns, va passar també a vostè per la penya del Morro, amb aquesta secció que hi ha vinculada amb la història de Sant Just, aquest edifici que fa cantonada que recreuen en Bataneu, una edifici que ja hem dit que no té prou valor histori per conservar-se, no té ni cent anys i tampoc té cap singularitat especial, que passa que també es va dir que de moment no es tirarà terra l'estiu, perquè sembla que no hi ha el finançament per fer-ho, i davant d'això, l'altre dia podem sentir un home que amb pressió és membre de la Junta, de la Taneu, fent una proposta, que després també va recollir el regidor de Cultura Seria i Seguí, el sentim, li sembla tot dos. Jo personalment em comparteixo que és un edifici que no porta res, el que tenen en Sant Just, però jo crec que en aquests moments, que hi ha una entitat que ens són els escoltes, que els iman que espai, perquè sembla que el que ocupa la paròquia havia tirat de marxar, doncs crec que abans que han d'arrocar aquest edifici, podria ser una solució pont per a aquest grup, per a aquest col·lectiu de 100 genolles. Tot sabem on volem anar, i quina és la projecte que hi ha en aquell era central, i tots estem d'acord que jo crec que és un bon projecte. Ara bé, sí que és d'acord, les circumstàncies són les que són, i de vegades aturar-se, i tornar a mirar-se les coses no fa mal a ningú. I en aquest sentit deia que potser voldria ser una opció. Bé, estic d'acord. Existeix opció? La solució sempre existeix. El que passa és que hem de donar prioritats. El projecte d'Anderroc és per donar una obertura, tenir un espai públic, verd de convivència, que es mereix el que recreu i el barri. El barri que recreu s'estret, i per tant de cop i volta això. Amb la manera que està aprovada aquesta organització, que és cert, el que passa per l'Anderroc d'aquests edificis, que com diem tots plegats, no tenen un alt valor arquitectònic o patrimonial, perquè si no haguéssim sigut els primers empreses d'això, és la prioritat. Què preferim? Preferim, evidentment, un espai obert, on tu puguis accedir en un futur, al claustre del Montserrat, al pati del Roura, i puguis anar a la pista del Montserrat d'una manera molt fàcil, hi hagi una gran emplada i els veïns de davant, i tothom tinguem d'aquest espai obert. O tinguem un edifici, que insistim, no té molt valor patrimonial o arquitectònic, que tapa absolutament, perquè és el que està al primer, que tapa absolutament. Jo crec, jo sóc partidari, d'evidentment, sempre de tornar a analitzar les coses i posar-les a munt de la taula, però a prioritzar-les. I si això, evidentment, se'n derroca, és evident que s'ha de documentar, s'ha de fotografiar, s'ha de fer un QR, s'ha de fer el que vagi a faltar, unes imatges i tal. Però sempre està obert aquest debat, però, finalment, es depèn d'una decisió, d'alguna manera el que hi ha d'obrir, la va prendre, aquesta decisió, d'enderrocar aquests edificis, entre altres coses, perquè ja m'han carregat aquests projectes d'en derroc, i, per tant, estan pagats. Quan tu ja en carregues i pagues, home, hi ha algú que ja estàs dient, que ja estàs manifestat. Una cosa és els projectes per a l'enderroc, els projectes. Per tant, malgrat sempre és bo reflexionar, que la gent que s'està dient com el regidor, que emparar-se i tornar a mirar-ho, hi ha converses del cau amb la Teneu, que en pressió s'ho sap perfectament, perquè han tingut converses amb ells, que siguin lloc amb possibilitats d'obicar-se dins de la Teneu. Evidentment no sóc ningú per dir el que s'ha de fer a la Teneu. Però és interessant, això, per la vida pròpia de l'entitat. T'han rejuvenit-la, no? Bé, has utilitzat aquesta paraula, però ja ens hi trobaran també l'Ajuntament per ajudar-me això. I de fet, hi ha converses amb el president de la Teneu, jo mateix, amb aquesta línia, de veure quins punts en comú per ajudar. Bé, estàvem amb una de la taula, però en aquests moments la decisió és tan carregada que per aquesta línia de prioritzar, de prioritzar el fet que hi hagi un espai obert, un espai obert, un espai d'accés a la pista Montserrat, i per tant, en un futur, ja tens aquesta entrada cap al pati d'orrora i cap al clau de Montserrat, que sempre han dit que tant l'antiga escola com la Teneu, haurien d'obrir-se cap al carrer creu. Si deixes aquestes coses, ja no es obrirà cap al carrer creu. Doncs, interessant també aquesta qüestió, que ja fa setmanes que n'hem anat parlant, i teníem aquest últim matís. Avui hem parlat, hem repassat ampliament l'actualitat s'enjustenca amb l'alcalde s'enjust, i la Jura Perpinyà, moltes gràcies. Bé, a vosaltres. I que vagi bé, bon dia. Ara escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, la ràdio de s'enjust. Durant del 8.1. Ràdio d'esper, durant del 8.1. Durant del 8.1. Durant del 8.1. I beg your pardon, I never promised you a rose garden, along with the sunshine. There's gotta be a little rain sometime. When you take, you've got to give, so live and let live or let go. I beg your pardon, I never promised you a rose garden, I could promise you things like big diamond rings, but you don't find roses growing on stalks of clover. So you'd better think it over, when if sweet talking you could make it come true, I would give you the world right now on a silver platter, but what would it matter? So smile for a while and let's be jove, love shouldn't be so mad and calling, come along and share the good times while we can. I beg your pardon, I never promised you a rose garden, along with the sunshine. There's gotta be a little rain sometime. I beg your pardon, I never promised you a rose garden, I could sing you a tune and promise you the moon, but if that's what it takes to hold you, I'd just as soon let you go. But there's one thing I want you to know, you better look before your leafs still waters run deep and there won't always be someone there to pull you out, and you know what I'm talking about. So smile for a while and let's be jove, love shouldn't be so mad and calling, come along and share the good times while we can. I beg your pardon, I never promised you a rose garden, along with the sunshine. There's gotta be a little rain sometime. Tots aquí us oferim la repetició del programa Petit Indi, Tots aquests us oferim la repetició del programa Petit Indi, a més, dimarts passat. Tots aquests aquests us erim la repetició del programa Petit Indi, a més, dimarts passat. Tots aquests us erim la repetició del programa Petit Indi, a més, dimarts passat. Tots aquests us erim la repetició del programa Petit Indi.