I could fall, and feel proud in the light of the fall. Could you be the most beautiful girl in the world? Could you be the slain to sea? No no reason that God made a girl. And if the stars ever fell one by one from the sky, I know Mars... could not be to far behind cos baby this kind of beauty. Tots d'aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Dos minuts i un quart d'una de la migdia que estarà parlant d'actualitat s'enjustenca amb el portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just i Llorenz-Rey. Bon dia. Bon dia. I jo us he passat i va veure a la municipal, el ple corresponent el mes demà, i un ple que va ser intens, va ser prou intens, i hi ha unes quantes qüestions vinculades amb l'habitatge social, i de fet es va provar per unanimitat, i ja s'ha obert el termini per presentar aquestes sol·licituds, per presentar sol·licituds per tres pisos més de lloguer social per familiars en risc d'exclusió, fagits dels tres que ja és anul·blant passat, un tema que suposo que serà un de l'ordre de l'hiàlisi dels propers anys, possiblement. Sí, i esperem que es pugui anar ampliant paulotinament, almenys aquests sols compromisos, els que s'està arribant entre l'Ajuntament i la properjabilitat, que és el que té a compte d'aquests pisos, i anar ampliant aquesta cartera de pisos. D'altra banda, un altre de les qüestions que es van tractar, també és aquest canvi que hi haurà referent a la gesti de la zona blava, també ara se'n farà càrrec, però amb un Cypro X, en principi tampoc és un gran canvi, però d'alguna manera... Aquí hi havíem dos fets, el que havíem molts punts però que tots anàvem vinculats al mateix, i no deixava de ser per un cantor passada la gestió privada que es havia fet per un concurs a una empresa privada de la gestió d'aquesta zona blava, a la gestió per part del proper ajuntament de la zona d'aparcament, i a més a més una ampliació de la zona verda a la part de les oficines d'Oxtat de l'Hotel Sant Just, perquè ens entenguem, de fer una zona verda en allà pels treballadors d'aquella àrea. I ho veuen bé. Sí, perfectament. Eren aquests els grans temes que ocupaven també diferents punts, ocupaven més d'un punt, aquestes dues qüestions, i d'altra banda, un altre de les qüestions que entraven encara en hora del dia, va ser una emoció que va presentar el Partit Popular, que demanava més transparència a les dades econòmiques de l'Ajuntament, una emoció que també és aprovar per unanimitat per part de tots els partits polítics. De fet, en principi, feia referència, sobretot a les retribucions de l'equip de govern, que són públiques, no s'han amagat mai en principis, que van defensar, però potser no estan tant a la vista. Sí, una mica és com que la gent, tothom, molts cops valpensa de retribucions dels polítics, una mica d'aixacla d'aquests posers que fos d'un fàcil accés. Vull dir, avui en dia són públiques, però recreixen una mica de sever de ballugar per la pàgina, per localitzar-ho, doncs era senzillament que fossin públiques i fàcilment visibles les retribucions que tenim tots els regidors de l'Ajuntament. I en les retribucions que, com dèiem, sabien quan es va canviar el govern ara fa dos anys amb les eleccions, no sé si des de la Convergència Unió aquestes retribucions que ha dit l'Ajuntament de Sant Just, com les valoren, si els sembla bé? Bé, realment estem a la banda baixa de retribucions del nostre entorn, i en cap moment considerem que siguin excessives, són el que hi ha, no estem en moments de pujar-les, sí que creiem que a vegades cadascú tirar cap al seu cantó, doncs molts cops, les retribucions de l'Ajuntament per la oposició, a diferència de molts altres ajuntaments, en el cas d'oposició, tan sols es contemplen dietes per assistència a les reunions oficials que es convoquen, que seria el play, les informatives. Això vol dir que un regidor, per molt que assisteixi a una reunió per preparar, m'invento per exemple, abans es comentava la zona blava, la zona blava va requerir unes reunions que es van fer entre el regidor, jo mateix i algun altre regidor, clar, qui està al govern té un sou per les odes que hi dediquen, qui està a l'oposició, totes aquelles reunions, la reunió del cadastre, la reunió d'aquí, la reunió d'allà, la reunió que fas amb un amb l'altre, l'assistència a mirar tots els expedients, tot això no es veu retribuït mai, i és exclusivament aquests 140 euros que cobres per les dues reunions oficials que tens. I si a més a més, pel que sigui, no vas a aquella reunió, o és el mes de juliol, o el mes d'agost, no es convoca, o un mes, que no va venir ple, aquell mes cobres 0 euros per la teva participació. Hi ha altres curts i històries on sí que, com a mínim, pels portaveus o pel català oposició, hi ha unes retribucions establertes per la tasca, per valorar una mica la tasca global, que no és tan sols la tasca d'assistir a una reunió en concret, en un ple en concret. És més, moltes vegades podria portar a que algú pensés, mira, per anar a aquella plaia que ha durat 1 hora en 450 euros, ja està molt bé. Però és que plemen no són aquells 150 euros, és que a les 6 de la tarda ja tens una junta de portaveus i abans has tingut dos o tres dies que has anat passant per l'Ajuntament. Llavors, clar, quan comptes que has anat 4 vegades a l'Ajuntament, ha passat unes 4 hores per 150 euros, doncs dius, doncs llavors ja no en sembla tant la retribució. A vegades, si no és un sou per una tasca, si no que és una dieta per assistència, o el dia que estàs malalt i no hi pots anar, aquell mes no tens dieta. Doncs això referent a aquestes retribuacions econòmiques, que com han dit, no és que no fossin públiques, però si no encara exactes, estan més a la base de tothom de manera directa. Un tema que també es va tractar el ple municipal de dijous, i que, com dèiem, es va provar per unanimitat i va haver acord per part de tots els partits en aquest sentit. I altres qüestions que van sorgir el ple, en el moment de prècs i preguntes des de Converència Unió, es va parlar del cadastre, que és un tema que s'havia tractat ja de manera privada, entre una reunió entre el PSC i la secció local de Siú, per parlar d'aquesta actualització progressiva, que en principis planteja el Govern Municipal del Cadastre. Sí, per ser correctes, potser no es va entendre. No va ser una reunió entre el PSC i Convergència, sinó que va ser una reunió entre regidors de Convergència i els tècnics de l'Ajuntament. En aquest cas els tècnics d'urbanisme, els tècnics de l'àrea econòmica i els regidors correspondents a les àvies. No era a nivell de partit, sinó que era a nivell intucional, regidors de l'oposició amb regidors de govern i tècnics municipals. A partir d'aquí, com vam comentar, el que se'ns va plantejar és que l'Ajuntament estava estudiant la possibilitat de no fer una revisió cadastral, sinó que acollir-se a una normativa que els hi permitia, progresivament n'ha augmentat un 7% anual durant 10 anys, que això representaria un 70% d'increment dels valors de base del IVI, que no vol dir l'impost, però sí que despullar els diferents topalls i les diferents coses, per poder fer aquesta valorització s'ha de sol·licitar al ministeri. En el moment en què se'ns va convocar la reunió, ja sabia sol·licitar aquesta possibilitat, i el que no tots demanem senzillament és que se'ns digui, se'ns va dir que no era vinculant, i el que volem és que se'ns confirmi, que se'ns aporti la sol·licitud aquesta, i que se'ns digui fins quan no és vinculant, i se'ns van contestar souterflugis o contestant no la pregunta que estaven fent, la pregunta és ben senzilla, és fins quan estem atents de sol·licitar el no fer aquesta regularització progresiva dels valors cadastrals. No sabem si l'Ajuntament, nosaltres no hi estem d'acord amb aplicar-ho, i si l'Ajuntament ho vol tirar endavant, saber fins quan estem a temps de poder tirar-nos enrere d'aquesta sol·licitud. Per què no hi estem d'acord? Bé, perquè considerem que no se'ns dona totes les explicacions que nosaltres demanem, considerem que tenim un cadastre que en el seu dia es va fer malament, aleshores, si una cosa està mal feta, i el que fas és anar-la incrementant percentualment, anualment seguirà sent una cosa mal feta percentualment incrementada. A partir d'aquí se'ns comenten que si no es fa aquesta regularització cadastral d'aquesta manera, algú els ha dit que segurament es farà una revisió en funció al valors de mercat amb una data que no se sap exactament quan és, i no hi estem... O sigui, no entenem exactament tots aquests superflugis de si, si, si no, no sí, i no ens acaben d'aclarir res, i el que sí que ser és que el que no estem d'acord és que la valorització es faci via incrementar els cadastres actuals amb un 70% i, més comprometent, no tan sols una legislatura sinó els propers 10 anys. Es considerem que si ara no és el moment, doncs us toca. I quan sigui el moment, es toca i es toca ben tocat. Encara que sigui de cop i volta. Bueno, és que encara que això tampoc és així, perquè quan es fa una ponència i es fa una revisió de valors cadastrals, igualment s'aplica un període de 8 anys per aplicar un 8 o de 10, ho van canviant, depèn de... propi de tampoc es regularitza de cop, sinó que tu tenies un valor de 10, aquest passa de ser 20, i paulatinament hi ha uns topalls i cada any es va incrementant fins a arribar, aquell que és el valor, però en tot cas seria un valor nou. Esclar, és que estem parlant de que si fem una revisió sobre valors cadastrals que ja fa 10 anys, que estan exaurits, i que ja ha esgotat aquesta ponència, estem parlant de que hi ha moltes edificacions noves que s'han fet a Sant Just, que ja no van entrar dins d'aquesta ponència. A marques, ens trobem en unes grans divergències entre les valoracions d'un pis que s'hagi construït als últims 7 anys, com un pis que es va construir fa 15 anys, diverències que, evidentment, el mercat hi són, però no perquè tinguin els valors cadastrals de 2, 3, 4 vegades aquests. Han passat tants anys que, en el moment en què sigui, que potser ara no és el moment, per la coyuntura econòmica ja ha de ser més endavant, però sí que en el moment en què sigui cal fer una revisió cadastral i no una revalorització dels valors actuals, perquè hi ha dic, estan mal fets, i a partir d'aquest mal fet suposa anar incrementant les coses mal fetes. Per tant, serien partidaires de fer la revisió cadastral, però no ara, no? Exacte, ho dic perquè les seves coses sempre tretes de context. El que diem és que és un tema delicat. A partir d'aquí, nosaltres diem, hi ha dues opcions. Sí, com es diu, d'aquí uns anys, 3, 2, 4 anys, 5, l'oficina del cadastre, mitjançant els ordinadors d'intelligència artificial, creuant totes les dades de les compramentes de Sant Just, dels daterres anys, poden obtindre un valor fidel·ligne de mercat i, a partir d'aquí, aplicar el coeficient que per toqui, per tindre uns valors cadastrals reals de Sant Just, doncs aquesta seria una opció que no caldria fer la revisió, i, si no, en el moment que calgui es fa una revisió. El que no estem d'acord és que la única opció que no es respectem és incrementar el que avui en dia està mal fet i donar-ho per bo de 15 anys. Per què consideren que està mal fet aquesta revisió del 96? No, per molts aspectes. O sigui, el primer, perquè, en molts casos, es va fer per criteris polítics. O sigui, quan es van anar creant els políguts de Sant Just, es van anar fent ratlletes, perquè entre així no sortíssim determinades finques. Després, ja en valoracions, a nivell... Fa dos anys l'Ajuntament va sulicidar una proposta en el cadastre, perquè és una nova oponència de valors, i es posaven a reflectir en circumstàncies que deien que estava mal fet l'anterior, o que estava totalment fora del lloc aquest anterior cadastre. Hi havia tots des de les valoracions de les places d'aparcament, les valoracions dels locals comercials, les valoracions de vivendes unifamiliars, però, a més a més, hi ha el problema de tota la crescuda que ha tingut Sant Just durant tots aquests anys, ja sigui a tota la basant de la carretera, i a més a més Lluís ja sigui que fa que els valors cadastrals d'aquestes finques noves siguin molt superiors els valors cadastrals de les finques que ja hi havia fa 20 anys, perquè els que ja hi havien fa 20 anys es van basar alguns verems, i els últims, com que ja s'havies gotat l'aponència, amb el valor d'adquisició. Ens trobem que un pis, m'ho invento, però un pis de 200.000 euros, complet fa 4 anys, té un valor de 200.000 euros, i un pis de 200.000 euros, que en té 12, té un valor cadastral de 40.000. Aleshores, clar, hi ha una diferència molt gran entre la realitat i el que surten els valors cadastrals. I per tant, si fes aquesta actualització que proposa el govern municipal, seria sobre aquesta revisió que ja està feta? Sobre la revisió antiga, amb la qual cosa, continuarien a vendre aquestes grans divergències, o sigui, d'alguna manera, perquè ens entenguem, si un pis val el doble que un altre, el sobre cadastral ha de ser el doble que el d'un altre. El que no és normal és que un pis valgui el doble que un altre, però cadastralment valgui 6 vegades l'altre. Aleshores, això és el que succeix, si tu analitzes els valors cadastrals actuals. Doncs és tot aquest tema d'alcadastre. Anirem parlant, també, perquè suposo que al llarg dels següents mesos, els següents setmanes, també, continuarà tractant-se, sobretot si segon tallar l'alcalde, l'octubre es voldria debatre la seva proposta, després d'haver-hi el debatut també amb les suïcions de veïns i amb els partits de l'oposició. Anirem parlant. Un tema que, com dèiem, es va tractar en el torn de preqs i preguntes del ple de dijous, i també va tenir lloc en el torn de preqs i preguntes, en aquest cas, del públic, que es va llegir un manifest per part de Sant Just Parlen de Vendència. Un moment, gairebé, de tensió, el ple municipal rendons aquest manifest que va llegir membres d'aquesta entitat, i que des de tots els partits es va dir alguna cosa o altra. En el cas de Comparència Unió també es va donar suport a l'alcalde, que va defensar l'altra moció, que ja havia passat el febrer, en relació a l'aprovació de la declaració de Sobirania del Parlament, tot i que també es va fer autocrítica d'alguna manera. Sí, ja veiem. Nosaltres no hem de pensar en l'alcalde. Es va posar el suport a la moció que havíem presentat, i que s'havia acollit al senyor Alcalde, però de la mateixa manera hem presentat la nostra total conformitat, i amb el manifest que estàvem fent l'Assemblea, no estàvem defensant, no ens hem sentit gens eludits en cap dels casos del que deia l'Assemblea, i la recolzàvem, i és més, estaríem totalment favorables a aprovar aquella emoció que l'Assemblea no ha presentat, perquè la conformitat no hi ha suport de l'equip de govern. No passa el nostre que sí que el tenien. No, però dic perquè en que va ser un moment més o menys tens, almenys va fer l'efecte que les paraules en aquell moment anaven també de fer aquest suport al plaer. Sí, el suport del plaer, de que ja m'ha avançat més que d'altres municipis, però si fos per nosaltres podríem avançar i recolzar totalment l'avusió que hagués presentat l'Assemblea. Aquesta emoció és referent a la integració a l'Assemblea, a l'associació dels municipis, per a l'independència. Doncs és un altre dels temes que es va tractar en aquest pla municipal. Són les qüestions que volíem tractar referents a l'actualitat de Sant Just per també, doncs acaba de sortir el vulletí de juny i juliol, i en aquest vulletí, vima ensobament ara, hi ha sempre un article que ha de representar en dels rups municipals dels partits a Sant Just, i Llorenz Reiden està un article cuestionant la gestió del model de l'escola Bressol Municipal Marrex, un article bastant dur en contra d'aquest model. Més que del model de la gestió de l'escola Bressol. Suposo que li dirien que va relacionat, segurament. Sí, el fet és... l'article està i es pot llegir, llavors no m'estendré amb el que és l'article, però d'alguna manera el que veiem és que la gestió del model de l'escola Bressol té un plaer, no era plaer, doncs ens parla de les retallades, amb les subvencions per l'escola Bressol, i que això repercuteix amb les arques de l'Ajuntament, perquè tenim que portar més diners, perquè ens porten menys, i el que passa és que el que nosaltres valorem és que tenim una escola Bressol que té uns costos nen, que dupliquen o tripliquen els costos de altres escoles Bressol de l'entorn, que són les escoles privades, que estan oferint un servei, el qual hi van el 70% dels alumnes de Sant Just, perquè no poden tenir accés, perquè no la Guarderia Municipal no entren tots els que volen, sinó els que hi caben i els que poden, i a partir d'aquí nosaltres el que fem és una traslladem el cost que és oficial de totes les escoles de Sant Just, i el cost que ens diu l'Ajuntament, doncs els imimentades, els números els hem d'aparat a l'Ajuntament, a la Guàrdria Municipal. És clar, si la Guàrdria Municipal costés el mateix que costen les altres guarderies de Sant Just, l'Ajuntament tindria que fer una portació molt més reduïda, és més, podria subvencionar a tots els nens de Sant Just, no el 107 que van a la Guàrdria, sinó tots els nens de Sant Just, que estan amagat amb franja de dalt de poder entrar a la Guarderia, i encara ens sobrarien 170.000 euros, o sigui que així és el número d'ons, i una mica 142.000 euros, aquestes serien els números, i aleshores clar, això són els números objectius, i l'únic que et quedaria seria dir és que aquestes escoles, és que els senyors que van, no sé, els children, la mirada, el tiktat, tal, doncs no poden gaudir de la gran excel·lent formació que no posaven dubte cap moment de l'escola Marrex, però tampoc tenim unes dades que ens diguin que tots els nens que han passat per a Escola Marrex tinguin uns molt millors resultats socials, acadèmics, que els que no han pogut accedir en aquesta Guàrdria. Aleshores creiem que això no existeix, i llavors no té justificació aquestes costes de despeses que suposen la Guàrdria, i menys plantejar-nos en algun moment crear una altra Guàrdria municipal, perquè tornaria a ser una altra por de diners que l'haurien d'acabar a pagar entre tots. Suposo que en el punt de tota aquesta inversió en l'escola Bressol va lligat amb el tipus de model que es vol oferir des de l'escola. Per tant, seria trencar amb aquest model i proposar-ne una altra, m'imagino. No, és que aviam, avui en dia el 70% dels nens que estan a les escoles públiques de Sant Just, no venen de l'escola Marrex, no estem trencant el sistema educatiu, és a partir dels 3 anys, i la majoria és que no tenen accés a aquesta Guàrdria municipal. Aleshores, si això es vol dir trencar amb el model, doncs no ho sé, però avui en dia hi ha molts nens que van a altres Guàrdaries privades i que després s'entren a les 3 anys a formar part de la xarxa d'ensenyament que tenim regulada en aquests moments sense cap tipus de problema, ni de manca d'anemptació, ni de problemes. M'imagino que la resposta de l'Ajuntament aniria lligada amb les aportacions que han deixat de rebre per part de la Generalitat, per part del que costa per part de l'Ajuntament. Sí, però repeteixo, independentment del cost final, independentment del que pagui cadascú, el cert és que cada plaça de nen a l'escola Marrex costa 8.911 euros l'any, i cada plaça de Guàrdaria, a la mitjana de totes les Guàrdaries de Sant Just, sortia de 5.377 euros l'any. Tenim un diferencial de 3.000 euros, que és un 40% que costa més Marrex que les altres escoles, i a més a més, no tothom hi pot tenir accés, i si voquessin que tot Sant Just tingués accés, tindrien que crear dos Guàrdaries Marrex més per poder donar accés a aquests 300 nens, que tindrien Canari, i això suposaria una inversió per ajuntament astronòmica que no podem assolir. Doncs queda clar també aquesta posició, que l'acord amb l'escola Marrex és molt important. Hem parlat d'actualitats en Justenca, avui amb el portaveu d'Esigua l'Ajuntament de Sant Just, Llorenz Rey, moltes gràcies, i moltes gràcies a tots. Un minut i un quart de 12 del matí, que és el que ha fet l'Ajuntament de Sant Just. A l'escola de Duls fa avui una jornada de portes obertes, que està al matí com a la tarda, per donar conèixer els seus cursos de cara a l'any que ve. Ara en parlem amb el director de l'escola de Duls, Jordi Mortes, molt bon dia. Hola, bon dia. Una jornada de portes obertes que es fa en aquest nou edifici de les escoles, que és des de fa un parell de mesos, és esteu ubicats. Com ha anat aquest canvi? Té molt de caràcter, perquè les coses noves fins que no funcionin totalment, hi ha temps de rodatge. Però el centre és molt maco, les instal·lacions són molt maques, les estructures molt maques, hem guanyat molt, amb calitat, amb tot. Amb empais, amb pesància, amb llum, amb tot, centre del poble, però l'edifici de les instal·lacions és molt millor que la que teníem fins ara. I avui té fet que es fa aquesta jornada de portes obertes, es poden conèixer aquestes instal·lacions, i a més a més, el més important, es pot conèixer l'oferta de l'escola d'adults, que hi ha una novetat pel curs que ve, no? Sí, de veritat, bàsicament el passat de la aula centre, que és la qüestió normativa, que més canvia, és que estem oferint el GES, de la Cursió Secundària, per la gent que no l'han acabat a l'institut, o la gent que vulguin continuar fent batxillerat, o alguns altres que hi poden estudiar, perquè estan aquí oferint com a novetat del GES, GES 1 i GES 2. Hem de fer la preparació per la prova de grau superior, que és per la gent que volen fer un cicle formatiu de grau superior, preparem per la prova. Bàsicament la novetat més important per això és el GES, perquè l'altre ha de fer un periodisme que la fem, i també fem anglès, fem informàtica, nivell 1, nivell 2, però bàsicament la novetat és el GES. I aquest GES, amb quant de temps es treu? És el mateix temps? No, oficialment sí, en dos anys. Però sempre hi ha unes excepcions, per a nois que tenen un nivell més alt, més baix, fem una prova d'inici, i segons el nivell que tenen, els convalidin algunes inactures, hi ha gent que se'l poden traure en un any, hi ha gent que se'l poden traure en un trimestre, depèn del nivell que porten. S'han de fer uns mòduls, han de provar els mòduls, que els queden, només són 4, 5, 6, el millor en un trimestre és... Bé, especialment en un trimestre, però igual hi ha nois que en mitjans se'l poden traure. Oficialment són dos cursos. Depèn del nivell de la capacitat que tenen els nois, com més nivell tingui millor capacitat, més curt estem el programa. I totes les proves es faran aquí senjors, no? Fem aquí, fem la prova inicial, i a partir d'allò de la prova inicial hi ha un any, tu dos anys, tu sis mesos, tu dos trimestres, però pràcticament són un any que ha sigut tots, com a mínim. Suposo que encara és d'hora, perquè la pre inscripció diria que és a finals del mes de juny. Comence del 28 de juny. Per tant, encara és d'hora per saber si hi ha interès exacte. Ja comencen a vindre nois, ja comencen a vindre, però altres del que tenim molt de demanda són les proves de preparació grau superior. Això sí que han vingut molts interessats, perquè és una oferta que tenim més assentada. Els resultats tampoc no són dolents. S'ho parlen unes nois amb els altres, unes noies senjors que fan aquí, que fan allà, ja han tingut molta... Ja ha vingut bastant jovent a interessats per a l'horari que fem, i per quan és la matrícula, etcètera. Per poder fer aquest pas cap als cicles de grau superior. Normalment ho fan a un institut de Sant Joan d'Espí, s'examinen i llavors venen cap aquí, i podem fer un grau superior, si el passen la prova, els cicles superior que m'ho vulguin fer. I en aquest cas sí que fa més temps que s'estan fent, no? Ja fa 3 cursos que ho fem, això, sí. A més a més, abans que oferiu classes d'anglès i d'informàtica, en general hi ha horaris mati i tarda. Com funciona tot plegat? Bàsicament la informàtica i l'anglès són de tarda. Hi ha un grup al matí. Al matí tenim un grup que, si hi ha la prova d'accés a grau superior, si hi ha tots els matins, dimarts, dimensos, si això ho s'hi depèn, és tot el matí, i un grup d'informàtica inicial, el matí. O sigui, el matí només treballarem diríem dos grups. I llavors a la tarda tenim els demés, un altre grup d'informàtica i un altre d'anglès. Quants alguns teniu, normalment, a l'escola d'Adults Uncurs? Estàvem voltant als 200. Perquè teníem quatre grups d'informàtica, quatre grups d'anglès, un grup de grau mig, un grup de grau superior, instrumental, teníem una oferta molt variada. Ara, com que fem el gest, depèn de que el gest se mos minge moltes hores de l'altre. Saps? S'han reduït l'anglès, hem reduït informàtica per fer gest. El gest necessita dissatòries semerals. El professorat segur el mateix, suposo, no? El professorat no, perquè el gest és normativament a divindre professors especialistes de secundària, per poder signar les actes. Llavors tenim la baixa d'una professora de primària, i en el seu lloc vindran dos miges jornades de secundària. Perquè el gest, que representa que és un títol, és el que fan els instituts, per signar actes has de ser especialistes amb secundària. D'acord. I no sé si en els últims anys ha augmentat l'interès per venir a l'escola d'adults per fer un curs o altra. Doncs de tota aquesta situació de Carisi o no? Sobretot d'aquestos grups que són present jove, clar, gest no et puc dir bé, perquè començarem aquest any. Però les proves de preparació tenim una demanda impressionant. Molta gent, molta gent, si cada any se mos queden igual, 25 o 30 persones fora. Diu una idea. Clar, clar, hi ha un màxim, no? Hi havia una ràdio, sí, són 25, perquè les aules espanyoles són més grans, no hi cabem. Doncs ara estirem una ràdio de 25 i et dic l'any passat, per exemple, que som amb les dues classes. Diu una idea. Sí. I, de fet, suposo que la gran majoria, per tant, és més jove d'adults, no? A partir dels 18, aquesta gent. D'un cas molt concret, que ho parlem a la Comissió de l'Ajuntament, de la millora de l'ensenyament, que són casos molt concrets. Per exemple, no és menospedat de 17 i 17 anys, llavors aquestes nois pugen així d'uns requisits especials, però també els agafem, no? Però la majoria són tots a partir d'18. I també hi ha gent més gran, en el cas d'informàtica, potser o d'anglès? Informàtica i anglès, bàsicament, és gent adulta, sí. Sí, informàtica i anglès, bàsicament, gent adulta. I en canvi, que això és la preparació de les proves, és gent d'entre 18 i 25 o 30 anys màxim. Molts nois que estan treballant, i, clar, amb el problema de la crisi, han quedat a l'atur i han dit coses que estem a l'atur estudiant. Fem un grau superior, ens especialitzem del que estem fent, molts la gent treballant, exiliars de no sé què, exiliars de no sé quantos, és a dir, amb titulacions no massa qualificades, i ara, el que van fer és agafar una situació més qualificada, un grau superior, per exemple. Clar, clar. Per tant, segurament és un moment en què l'escola adults pren més força que mai, en aquest sentit. Esperem, esperem que continuï així. Està clar, avui es fa aquesta jornada de portes obertes, tant a la matí com a la tarda, com va tot plegat? Pot venir qualsevol hora? Estic interessat, pot passar per l'escola, anirà una del migdia i de tres a set de la tarda. Anirem a l'escola, esperem la farta formativa que tenim, i, bé, anirem a veure què viu. Perfecte, doncs això serà avui durant tot el dia, i les inscripcions que anem, la preinscripció serà del 20 al 28 de juny, també al mateix centre. Sí, sí, del 20 al 28. Moltes gràcies per estar amb el director de l'escola adults, Jordi Mortes. Moltes gràcies. Vinga, molt amable. I que vagi molt bé, bon dia. Bona tarda. Passant 12 minuts de les 11, ahir, 5 de juny, es celebrava el dia Mundial del Medi Ambient. A Sant Just es fan diferents activitats vinculades amb aquesta femèrida, i per parlar una mica també de tot plegat del Medi Ambient, avui hem convidat el regidor de Medi Ambient, l'Ajuntament de Sant Just, Pirarriols, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Una data d'aquestes que sembla que passa quan hi ha un dia Mundial d'alguna cosa, vol dir que encara falta molt per fer, vinculat amb aquella materia en concret? Bé, no se sap mai, oi? Ara has visat una moda això de posar dies, eh? Home, n'hi ha un cada dia, segur. Jo prefereixo mirar en terreny i veure que les coses que hem fet en aquest sentit, bàsicament els dies aquests serveixen de sensibilització, jo crec que s'enjust en temes de sensibilització. Fa molts anys que estan fent moltes coses, i crec que podem estar satisfets, la veritat és que penso que sí. De fet, altres vegades, altres entrevistes que hem fet, parlant de medi ambient, també són d'aquests temes que sembla que amb la crisi hagi desaparegut de la gent de principal, potser més a nivell de prioritats, per molta gent, no només per partits polítics, sinó també per altra gent que potser li sembla que és una qüestió secundària. I en principi és un tema molt més important del que ens sembla. Què s'ha fet malament en aquest sentit? S'ha comunicat malament? S'ha explicat malament? Què el diria a fer, perquè no semblés que és un tema que només ens ha de preocupar quan tot va bé? Bé, és una qüestió de valors. Els valors que hi ha a la societat són els valors del sistema imperat, que és el guany, l'interès individual. Aleshores, l'interès individual immediat no s'associa amb el medi ambient, o difícilment s'associa amb el medi ambient. Que té uns efectes, bàsicament, a llarg termini, fonamentalment en altres generacions, també és immediat, però costa molt més de percebre. I aquest és el problema, un problema ideològic que nosaltres vivim en una ciutat que està pensant en el consum immediat i en el guany immediat. I les millores que comentava que s'han fet aquí s'enjuls, quines són les principals? Jo en referia a sensibilització. A Sant Lluc s'ha fet moltes coses, sensibilització, molts actes. A les escoles permanentment es fan coses, es fan... Una escola verda, també, per exemple? Bé, l'escola Montseny, l'escola verda, i les altres escoles també col·laboren, i s'hi fan sempre activitats. L'Ajuntament hi col·labora, però les escoles també. Fem activitats sempre, estem fent cursos, coses, accions, que com és aquesta que farem el demà, passat, i saps? D'anar a netejar un riu, en el cas de la Ria de Sant Lluc, anem a netejar un tros, una miqueta, també és una acció en aquest sentit. Però se'n fan moltes. La societat civil, també, al marge de l'Ajuntament, també fa coses, també fa coses en aquest sentit. Jo crec que Sant Lluc, en aquest sentit, en sensibilització n'hi ha, i, per exemple, s'ha vist, per mi, s'ha vist de forma molt clara i punyent en un tema que també és usurquent de parlar, que és el tema del Walden, dels residus del Walden. Doncs la reacció d'una gran part de la pol·lació del Walden reflecteix això, reflecteix una sensibilització. Recordem que fa un mes que es va plantejar aquest canvi de sistema de recollida de residus, amb alguns contenidors que havien estat a l'interior del Walden, que ara s'acitoren a fora i al revés. Ja ha començat? Ja està totalment implementat. Hem estat un mes de prova de dues plantes, i ara ja està tot a l'edifici amb el nou sistema, que, bàsicament, és que fins ara, a cada dues plantes, hi havia una petita habitació on els veïns anaven a depositar residus, i els residus que depositàvem fins ara era l'orgànica i el rebuig. I ara, el que hem fet és que ho canviaro totalment, de manera que els veïns ara, en aquests llocs que tenen a la planta, només hi poden seguir posant l'orgànica, però després el rebuig no li poden posar, hi poden posar el paper i hi poden posar els embasos. I ja han de baixar baix, abans baixaven el paper, el vidre i els embasos de la baix, ara baixen el rebuig i el vidre. Hem fet un gir, de forma que aquí se para li és tot molt més fàcil. Clar, per mi hi ha alguna manera, per fer-ho més fàcil, la gent que jo fa. No estic, de fet, pot donar l'ascensió que això ho hagi fet l'Ajuntament. L'Ajuntament ha ajudat, això és una cosa interna, és una cosa privada del Walden. L'Ajuntament els ha ajudat, els ha orientat, els ha donat idees, però en definitiva és una cosa sema. I com no està rebent la gent que... Molt bé, molt bé. Vam estar amb una assemblera del Walden. Ells van estar, crec que quatre hores a l'assemblera, discutint molts temes, i ens van donar un tros per explicar-los i això. I l'actitud de l'assemblera va ser fantàstica, va ser absolutament positiva. Com després s'ha vist, en el mes de prova pilot a la planta 2 i 12, que es van fer a la prova pilot, i ara en el conjunt de l'edifici. Sempre hi ha algú que no li agrada, i sempre hi ha algú que està allò que els altres han separat i netejat. Això sempre passa, no? Això sempre passa, sempre hi ha algú que fa això. Ja hi hem de comptar. D'altra banda, també, aquesta setmana, coincidint, de fet, ahir, coincidint amb el dia 1 del medi ambient, però no només era ahir, sinó que s'allarga tot el mes de juny. Des de Casal de Joves també han encetat un taller per fer un hort urbà, i que justament es fa a l'hort municipal, i ahir, parlant a la penya del Morro, parlant justament amb un dels responsables del casal, deia que a setembre, algunes de les passelles de l'hort municipal se sortejaran, les passelles que no s'estan utilitzant. Això no és un tema que jo porti directament, però si no m'equivoco, el que passa és que la concessió s'acaba tota, al setembre, i es renova tot. I el que hi hauràs un canvi de bases, de forma que es lliuraran d'una altra manera. Si no m'equivoco, doncs el que passa és que s'han unes bases molt més obertes. I podrà accedir més gent, potser. I podrà accedir més gent, perquè, a més, també algunes parcelles es partiran. De fet, aquest sí que és un tema de l'hort urbà, potser, o d'aquesta consciència. La idea de gent que té interès en poder fer un hort a casa seva, que potser no estava previst per dir-hi d'alguna manera, o fa cinc anys ens semblava una cosa més estranya, i ara que t'acopia més gent, però una cosa o l'altra s'hi ha dedicat. Sí, no sé per què. La veritat és que no sé què és de gutola. A vegades ho he parlat i he pensat. No acabo de saber-ho. Sembla que ha vingut amb la crisi econòmica, però en canvi tampoc és que sigui una solució econòmica. Potser hi va lligat amb un canvi de mentalitat, potser un canvi d'àvids. Sí, probablement. Alguna cosa es mou, està clar. I pel que fa a reptes pendents a qui s'ha enjuus, vinculats amb el medi ambient, que fa així més a curt termini, perquè allà termini suposo que n'hi ha molts. Sí, n'hi ha molts. On caldria incidir? Ara nosaltres, a l'Ajuntament, bàsicament, estem en temes energètics. És un element fonamental, de punt de vista ambiental. Si no és geopolític i geostratègic, l'energia és fonamental i econòmica. És l'eix, és el punt neuràgic de tot. I en aquest tema estem molt encallats amb el tema de producció d'energia alternativa, perquè el Govern de Madrid ens ho ha bloquejat bastant. Bé, el Govern de Madrid ha acompanyat de les grans companyies, que són les interessades en bloquejar. Per un cantó això, ara més o menys tenim alguna iniciativa, com és que ara posarem... Finalment fa molt de temps que estem intentant fer-ho, un anemòmetre dalt del Walden, a veure si és possible o irreonable posar-hi, dir-ho, un moli de benedal. Però, a part d'això, estem centrats en el tema d'eficiència, o sigui, el consum eficient de les instal·lacions municipals. Per un cantó l'ha llomanat, justament ahir, es va signar una encarre que l'empresa municipal prohèxa, perquè renovi tot l'enllomanat de Sant Just. Prohèxa sí que estaran els propers 4 o 5 anys, un milió d'euros han renovat tot l'enllomanat, i esperem aconseguir una disminució d'un 40% del consum. L'unidó. I d'altra banda, estem... i això els de la ràdio ho heu de saber, estem fent un seguiment a totes les instal·lacions municipals per reduir el consum. I ara es va signar un decret, l'acalda va signar un decret a quants anys d'any, establint uns objectius de disminució, i estem intentant anar impulsant un canvi d'actitud i de costums, i alguna batida d'inversió, perquè diners per invertir no en tenim gaire, però... És important, justament, perquè de vegades potser sembla que aquests àvids només els fem a casa perquè paguem nosaltres, no? Vull dir, aquesta idea que de vegades el carrer vols que estigui il·luminat i no ets tan conscient d'una cosa o altra, hauríem d'acostumar-nos a pensar més en aquest sentit col·lectiu, no, justament? Penseu que el consum d'aigllumenat s'enjust a l'any ens costa 400.000 euros. Com tant equipaments municipals, entenc? No, no. O només carrer. L'aigllumenat, l'aigllumenat. Déu n'hi do. Són molts diners, són molts diners. Sí, sí. Per tant, suposo que s'hi han de fer la mesura el possible si hagin intentat anar fent alguna cosa. El tema dels diners no és el més important, però d'aquí a la presó, és el que fa que no hi hagi cap condició. Però jo crec que dona la mesura. Des del punt de vista ambiental vol dir molts quilobats que s'estalvien, i que la producció per altres mitjans contaminants. I també ho hem d'entendre. Com que es lleugerà la presió energètica, el que vol dir és que el conjunt del món provoca grans conflictes, i això és el que provoca les grans guerres que veiem, que semblen molt llunyanes però que són moltes morts i potencialment pot produir conflictes a qualsevol lloc, inclús aquí. I aquest pla que s'està fent als diferents equipaments municipals, es farà un balanç al final de l'any? Hi ha algun seguiment? Bé, nosaltres ja estem ara comparant coses, ja veiem alguns efectes. I com estan? Es nota certament ara? Es nota, però passa que és desigual, hi ha llocs que sí i llocs que no. De totes maneres es va notant, però bé, és un primer pas. Aquest decret fixava un objectiu de disminució del 10% al conjunt del municipi i a cada equipament li fixava un mínim d'un 7%. Ara veurem si ho aconseguim, si no ho aconseguim, probablement hi haurà equipaments que tindran dificultats per fer-ho. Serà raonable, inclús, que no ho puguin fer-ho. Bé, i aquí ens hem de centrar i, en funció d'això, hem de fer un nou decret per l'any vinent, establir uns altres objectius i, potser, pressionant més o no, depèn de veure'm. Doncs anirem parlant, avui hem parlat d'aquesta situació, de diferents qüestions vinculades amb el medi ambient, aprofitant doncs que es commemorava aquest dia mundial del medi ambient, amb el regió de medi ambient de l'Ajuntament de Sant Joan Pereurióls, bon dia, i moltes gràcies. Gràcies a tu. Dos minuts i un cor de 12 s'han just solidari engegar un projecte amb Camuapa de desenvolupament socioeconòmic. L'objectiu és enfortir les capacitats de diferents agents econòmics importants a l'economia de Camuapa, a Nicaragua, i ara en parlem amb Anna Torrella, regidora de solidaritat, que, a més a més, fa poc que ha estat directament sobre el terreny, que amuàvem el bon dia, Anna. Hola, bon dia. Com ha anat aquest viatge? Bé, bé, molt intens, molt interessant, molt aprofitat i cansat, en qualsevol cas, però molt bonic. És un projecte que és diferent dels que hem conegut fins ara, perquè no es concentra en una acció concreta com podria ser un centre d'educació, un centre d'hospitalari, no com el famós hospital, sinó que és una altra història. Aquest projecte queda, ara, de desenvolupament socioeconòmic. Què vol dir això? Bé, sí, com dius, no hem anat a inaugurar un hospital ni una escola, per tant, és molt menys tangible, però en qualsevol cas, l'interessant d'això és que hem apostat ara per un projecte de desenvolupament. L'intensió primera d'aquest projecte era molt més llarg, que era de fer un treball de camp amb... Bé, el títol del projecte, com visites, Aliança per al fortaleciment de capacitats empresariales, associatives i cooperatives, en Camuapa. Primer projecte tenia un interès de fer desenvolupament de treball de camp amb el grup equari, però la banca de financiació d'aquests últims dos anys, que portes a Sant Josep i treballa per buscar financiació, agents externs ha sigut impossible i, per tant, hem hagut de començar amb aquest mínim projecte d'un any, però, en qualsevol cas, és important. El important d'aquest projecte és que anem a treballar amb la formació i la planificació estratègica de negocis. Una cosa molt innovadora a Camuapa, perquè, malgrat que hi ha un parell de cooperatives d'àcties importants, mai han fet un pla de negocis, mai han tirat endavant una planificació com la que aquí moltes empreses estan acostumades a fer, i això els ha animat moltíssim. És una mica complicat d'explicar el projecte, però el reduiré dient que els actors que hi ha són Sant Just Solidari i ADM, que és associació per al Desarrollo Municipal. Som els dos actors que coordinen el projecte, ells allà amb el terreny. Llavors, les pares implicades que hauran de treballar són la cooperativa Massiguito, el pla de negocis i, en paral·lel, també faran uns productes creditícis nous per petits agricultors i ganaders que hi ha aconseguint equitat de gènere, perquè allà la dona segueix encara molt discriminada. Per altra banda, la Soja Camp, que és l'associació de ganaderos de Camuapa, treballarà juntament amb l'UNA, que és la Universitat Nacional Agrària, per estudiar noves tecnologies per models de producció que siguin més sostenibles medi ambientalment, per tant ja tenim dos actors amb la cooperació de l'UNA. Per altra banda, tindrem la Casa de la Mujer, que és un projecte que, des de Sant Just Solidari, ens recorda tots aquests anys, que fan cursos de formació. El que farem és que ara la Casa de la Mujer faci un diagnòstic fidedigna de la realitat de Camuapa per veure com fortir aquesta formació de temes relacionats amb el sector epicuari per les dones de Camuapa. Per últim, també actuarà la Ràdio Camuapa, evidentment, amb tota la informació que n'hi ha de transmetent de com evoluciona el projecte, i amb un programa que està elaborant, que es diu El Ordeño de la Tierra, que consisteix a incentivar els canvis de sistemes de producció, a explicar-los bé per la ràdio, per tots aquells ganaderes que no arriben a la ciutat, que no veuen la realitat, i que, bueno, la ràdio Camuapa allà, la veritat és que és fonamental, perquè, com ve saps, la ràdio arriba a tot arreu, i allà tothom va amb una ràdio penjada a l'orella, que és molt interessant. Doncs és un projecte, a més a més, que ara, amb aquest canvi, que s'entrarà en un sol any, com dèiem, i el que dèiem al principi, aquest fet que sigui diferent, suposo que també implica una feina diferent també per part de la gent d'allà, a l'hora de plantejar-s'ho, suposo que potser és més... l'hora d'entendre-ho és més complicat, perquè també és més complicat d'explicar, i m'imagino que l'hora de valorar resultats també pot passar, però que, en principi, tot el que vol aconseguir, doncs potser fins i tot és més ambiciós, en altres casos. Sí, i jo crec que el que he sigut molt profitós d'aquest viatge, he anat al Nacho Aranda i jo, que el Nacho és el coordinador d'aquest projecte que porta tots els anys treballant, i la veritat és que ha fet una feina de por. L'important que hem anat a transmetre ha sigut la mentalització que aquí estem en crisi, que estem lluitant igualment per la cooperació i l'ermanament que moua, perquè, evidentment, seguirem sent germans sempre, però, com ve deia allà, un dels d'allà que moua, deia que som els germans o som els germans per a sempre, evidentment. Per tant, ens haurem d'ajudar. Però sí que ha sigut interessant el que hem anat a transmetre, que aquí estem en crisi, que aquí estem en una situació difícil, que m'agrada seguir m'apostant pel desenvolupament i per la cooperació, ha de tenir present que han d'aprofitar el màxim, com ho han fet sempre, perquè hem vist altres projectes que estan rendint, que fa una il·lusió fantàstica. Per exemple? L'Hospital. Vaig anar a veure l'Hospital, el Quirofan. Tenen 6 programacions setmanals d'operacions. Abans la gent, si arribava allà i no se n'havia d'anar, a 100 quilòmetres i es morien pel camí, i ara se'n van directament allà, urgències 24 hores del dia, o sigui, impressionant. La veritat és que fa molta il·lusió, no? Per tant, els irem transmetre molt aquesta necessitat de que aprofitin el màxim als recursos i de que sàpiguen transmetre tot el que aprenguin i tot el que facin en aquest any. Perquè, si no, si no ens arriba aquí, també serà molt més difícil, seguir recolzant tots aquests projectes. De fet, és un projecte, potser, més de donar algunes eines. Hi ha alguna manera i que, llavors, així es pugui tirar endavant. Suposo que també és un dels canvis que s'ha hagut de fer des d'aquí, a renda de tota la crisi. Sí, sí. De fet, Sant Josúl i darrers, va plantejar ja l'any 2001 canvi d'orientació en els projectes. Per què? Perquè hem fet pràcticament, jo crec, tots els projectes de salut i d'educació que estàvem... Eh, Sant Josúl, s'ha d'anar allà, que m'ho ha passat, funcionant el FDI, que és el Centro de Desarriba Infantil, i en 150 anys, allà, surten formats, se'n van a l'institut, se'n van a la universitat, o sigui, realment, hi ha un canvi important, amb les beques de l'institut, els nanos, bueno, estan contentíssims, ja no sé quants hi ha de graduats i que van a la universitat. O sigui, que tots aquests projectes ja funcionen, estan realment desenvolupant-se en aquest sentit, i tant ja vam apostar a fer un parell de 3 d'anys amb buscar nous projectes d'aquest tipus de desenvolupament. Són menys tangibles, però són importantíssims en qualsevol cas. Jo crec que ho tenen molt clar. Fa 20 anys, ja, d'aquest ajornament, també, de molts projectes, per tant, suposo que aquest canvi és necessari, no aquest canvi de mentalitat, també, perquè des d'aquí, als últims anys, doncs ja és evident que tot plegat, tota la manera de plantejar-se un pressupost és diferent. Parlant fa poc, també, amb Sant Joan Solidari, agraïen el suport de l'Ajuntament, que s'havien mantingut segons quines partides, però m'imagino que també és un tema que apareix, a l'hora de plantejar-se per una retalla, com es tracta el tema de la cooperació? Sí, sí, evidentment, apareix, i jo tinc un problema importantíssim, perquè m'he de treure un barret i posar-me una altra. És a dir, regidora diuen que ha de controlar el pressupost si retallaven una banda i regidora de solidaritat i cooperació, pensant en com podria portar més recursos a la cooperació. És a dir, realment es fa difícil, i això també ho hem explicat, i això en Sant Joan Solidari ho té clar, i crec que tots hem de seguir treballant, tirant endavant el màxim que puguem, i sapiguem realment on hem de destinar els recursos, perquè siguin el màxim de productius, no? És important. Has estat també fa poc, com dèiem, aquest viatge, per parlar explicàvem aquest projecte, i abans d'entrar preguntava, com estan a Camuapa, com estan vivint, o què és notat de diferent respecte potser als últims anys? Sí, jo havia estat a Camuapa el 2007 i el 2009 per al tema de l'hospital, i la veritat és que he trobat la ciutat molt millorada, abans tot eren carrers de terra i fang, ara està pràcticament tot a Doquinau, que en diuen allà, no és asfaltat com aquí, són a Doquina, és d'aquells que es posen a mà, està pràcticament tot a Doquinau, hi ha cases de dos pisos, tant realment canviant la imatge de la ciutat, hi ha molt més llums al carrer per les nits, hi ha més seguretat, està natíssima, allà el govern de Nicaragua ha fet una campanya de Nicaragua bonita, i està tot molt més net, tant camuapa com Managua que vam anar a visitar també un dia, la veritat és que estan millorant, estan augmentant els peus també, per tant això també ho vam rebre al carib, és que aquí tenim coses que van... i també estan augmentant els seus, per sort, fa cinc anys que vaig anar-hi, et deien que vivien per 300 euros al mes alguns metges, i us m'agrada Déu, o sigui que s'està una mica recuperant bastant, i som plenament conscients que aquí estem en crisi, i que allà no estan per tiracüets, evidentment, i crec que no té res a veure la situació d'un país amb l'altre. No té res a veure, però sí que s'ha vist que realment estan creixent i estan aprofitant els recursos. Ens vam reunir també amb unes persones del Ministeri de Salut amb l'altre nou projecte que també volen gegar Sant Josep Lleida, i que van molt embalats, sempre tenen coses al cap, un projecte d'octometria, i la veritat és que els vaig veure molt oberts, molt disposats a col·laborar i a acceptar, quan l'any 2009 era molt més difícil aquestes reunions. La veritat és que ha sigut un projecte, un viatge molt aprofitat i molt interessant. I des d'aquí hi ha menys cooperació que altres anys, no només en el cas de Sant Josep, potser el fet que hi hagi hagut aquesta crisi fa que menys gent es dediqui al tema de la cooperació internacional. Evidentment, amb les notícies que hem sentit de l'Ajuntament Catalana de Retallades de Personals, de Retallades de Precipots, penso que Sant Josep Lleida va presentar un projecte a l'Ajuntament Catalana el mes de febrer del 2012 a Correcuita, dient que l'abril sortien convocatòries. Van treure la convocatòria, vam haver de presentar el projecte Corrents, i al cap de dos mesos ens diuen que sí, el projecte està molt bé, però que no hi ha diners. El que no entenc és per què van fer la convocatòria, si s'havien d'entrar, no sé què va ser exactament el que plantejaven. Però allà també ho veuen, que hi ha molts projectes que abans els finançaven així, com si res, i ara veuen que no arriba. Per tant, estan superconcienciats que tot el que arriba ha de ser rendibilitzat al màxim i han de aprofitar. I ells també estan mentalitzats, que han de començar a prendre a obtenir recursos propis. Molts dels projectes que estem treballant és que nosaltres hem d'aprendre a sàpiguer finançar-nos i no podem estar sempre depenent dels recursos de Sant Josuridari. Per tant, això té més important. Aquest canvi de mentalitat que seria per tant per part de totes dues parts. Exacte, exacte. Doncs és un projecte que, en principi, dèiem que té aquesta durada d'un any, acordinarà sobretot Radiocava Moapa, des d'aquí Sant Josuridari i no sé com se seguirà. Sí, sí. Ara han d'evidentment seguirà tot el projecte. Allà hi haurà reunions trimestrals de Sant Josuridari, que és el Realment 12. Per tant, ens n'anem passant la informació. Aguidem la informació a través de Radiocava Moapa i, evidentment, hem d'anar fent un seguiment exhaustiu, perquè ahir també parlàvem del president de Sant Josuridari, i li deia que hem d'anar fent evaluacions amb molt curt termini, perquè un any passa molt ràpid i, si no, anem analitzant abans que acabi no podrem reorientar el com es va realitzant. Doncs una bona notícia, aquest nou projecte de desenvolupament socioeconòmic de Sant Josuridari. Avui n'hem parlat amb la regidora de solidaritat en el Torrellà. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Gràcies. I don't know what's going on. Together we have found. Let me show you all the glamour that we've got. Secret fantasy, Secret show that world. Music lights, I sing and dance for you all night. Sequence girls, And lots of pretty girls you gotta have. Secret love, Secret love, graduation, Hurry up, Is 3 o 4, SNSD, Secret love, Secret love, Secret love, Secret love, Secret love, Secret love, Secret love, Secret love, What we have just discovered I'll take all the glas and the gold. Secret fantasy, then it shows its world. Music, the lights. I sing and dance with you all night. Secret, the girls. And lots of pretty girls you gotta have. Secret, the girls. And lots of pretty girls you gotta have. Music, the lights. I sing and dance with you all night. Secret, the girls. And lots of pretty girls you gotta have. Secret, the girls. Secret, the girls. And lots of pretty girls you gotta have. Secret, the girls. Secret, the girls. Secret, the girls. I want my love. Smooth jazz club. I esperem. I want my love. Secret, the girls. Secret, the girls. Tots aquí us oferim la repetició del programa Petit Indi, a més, dimarts passat. Hola a todos.