When every little bit of hope is gone, sad songs say it's not mine. When every little bit of hope is gone, sad songs say it's not mine. When every little bit of hope is gone, sad songs say it's not mine. Tots aquí us oferim integrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. I les coses millorin massa i això doncs la, d'alguna manera, altera totalment la vida municipal. Tant per la capacitat recaptatòria com pels pressupostos i, en base a aquests pressupostos, totes les accions a poder fer o realitzar o tindre que variar del que podrien ser els pressupostos inicials. I en aquest sentit creieu que s'està treballant bé tenint en compte aquest context, que hi hauria alguna cosa que creieu que potser es podria fer diferent o es podria fer millor? Bé, aviam, com et deia, jo no faré una situació catastrofista i haig d'entendre que s'han mimbat els ingressos perquè hi ha una disminució d'activitat econòmica per una banda i per una altra banda, doncs hi ha una mimbada dels recursos que venen d'altres administracions. Una altra cosa és molt fàcil de dir que no s'han de pujar als impostos i com que no s'han de pujar, doncs espavil·lausen per fer-ho. En aquest context nosaltres vam entendre que s'havia de fer una pujada progressiva d'impostos d'acord amb el que era l'índex al IPC i a partir d'aquí anar emullant les pressupostos als ingressos dels que es disposaven. En el primer any de mandat nosaltres ens vam tenir a l'hora dels pressupostos, una cosa que normalment ens fa donant un vot de confiança a l'Ajuntament per qui intentés sortir d'aquesta situació difícil en què ens trobem. Posteriorment l'aprovació d'aquests pressupostos va vindre un real decret o una llei d'aquestes que ens tenen acostumats últimament al PP, que demanit el dia ens incrementaven 10% el rebut del IVI i ens la vam menjar amb patates perquè així ja estava marcada la llei. Sí que és veritat que el següent que ha estat aquest any això és el que ha pogut retrocedir d'alguna manera amb una valorització a la baixa de l'impost i no tan sols no es va fer, sinó que a vegades va aparèixer un nou impost que és el del clavegaram. Aleshores sí que en aquests moments no creiem que tot i que costa molt de fer equilibris i en tenim els esforços que es fan des del govern, però no podem traslladar més a la ciutadania una situació d'angoixa creada perquè ha minvat els ingressos d'altres bandes, però la ciutadania no pot tan poc suportar aquest increment dels impostos que tenen que pagar ells. Aleshores considerem que els impostos han de fer en funció dels ingressos i a partir d'aquí equilibrar les despeses i no en funció de les despeses equilibrar els ingressos, que creiem que potser és l'atònica que ha fet servir el govern i és el fruit de la nostra oposició en aquestes últimes tàxies i aquest pressupost, això en quan a la part econòmica crec que d'alguna manera diríem que va lligada el que és la vida política en aquests moments principalment perquè s'acentra amb això. I després, com a segona part, com ben dit, la conseqüència d'aquesta situació és la mimvada important de l'activitat econòmica i en aquest aspecte sí que li reconeixem a l'Ajuntament els esforços fets amb alguns sistemes de bonificació per crear llocs de treball dins de ser injust, el que passa és que continuem sense veure i han passat ja dos anys i hi havia un compromís per part de l'ajocatiu de assumir el que era la nostra proposta de la finestra única per reallançar l'activitat econòmica al municipi i continuar sense fer-se. I és una cosa que creiem que no és un tema de recursos, sinó que és un tema de voluntat, de decisió i de treballar-hi per fer-la possible i que això ajudaria a crear tants o més llocs de treball que no els ajuts, que sí que ens ha costat uns diners, que els consigui uns certats, però suposo molt més reduït que es pugui posar en marxa aquesta oficina, que es pugui compatibilitzar amb aquests ajuts i que hagués ajudat a crear llocs de treball i que creiem que seria molt important que si pot ser l'any que ve, quan es torneu a cridar, perquè ja portarem tres anys de mandat, pugui dir que per fi s'ha assolit això. Per tant, és el que li demanaria en aquests dos anys, per exemple, que hi ha coses petites. El que demanarien coses petites és una, aquesta, i l'altra, que hem pogut apreciar que hi ha hagut justament un distanciament entre la ciutadania i el govern. O sigui, curiosament, jo podria em dir que d'alguna manera, en aquests dos anys, Convergència ha fet un canvi molt important i molt bo en quan està més en contacte amb la ciutadania. Hem endagat els caminabarris, que cada més anem a visitar un barri passejant, entren en contacte amb l'associació, amb la gent, amb els vierans d'aquell barri, per veure quins són els seus problemes, molts d'ells ens han fet arribar queixes, que aquests desqueixes les entres més a l'Ajuntament i després han comportat, que s'han arreglat aquells desperfectes o aquells problemes o aquells impediments, que són coses que potser ens seria més feina de l'equip de govern, que era qui tradicionalment anava a visitar els barris i recollia aquestes queixes. Sembla una mica allò estrany que no ha sigut proposat per nosaltres, però s'ha coincidit la nostra voluntat d'accedir més al ciutadà, com una relaxació per part del govern està més lluny. Hem fet una via de comunicació, s'imprimeixen els parlemnes cada 4 mesos, es fan 7.000 exemplars, es fa cada mes un bulletí digital sobre la Seu del Partit, cada mes perquè els dimarts puguin vindre la gent en el local i et trobes que tot hi ha el desencant de tothom amb la política, una cosa és la política i l'altra cosa és els problemes dels ciutadans envers el seu poble i veus que cada vegada hi ha un diàleg més fluït des d'oposició, que dins de tot poques coses pots fer més que transmetre això en l'Ajuntament i en canvi s'etqueixen d'un distanciament del govern envers el ciutadà. I la relació des de l'oposició amb l'equip de govern com està sent en aquests dos anys? Bé, jo diria que tenim una relació cordial, sempre heu estat educada, correcte, però com sempre el govern creiem que el que fa és informar de allò que no li queda més remei i sempre demana vies de diàleg però per acabar fent el que ell vol. Una mica és allò que abans he posat la multa al guardia civil i després te la poso al mosso. La multa se'n català però continua a ser una multa, una sanció. En aquest cas hi ha bon diàleg, el bon diàleg no vol dir que s'escoltin totes les nostres propostes ni que se'ns comenti la jugada més que en allò que és merament imprescindible. El cert és que dins d'aquesta dasca de govern i d'oposició tenim una relació fluida, cordial i correcta, que no a tot arreu és així de bona. En aquest aspecte crec que pel tant anat en d'uns com d'altres, hi ha un bon diàleg que a final això acaba repercutint amb els ciutadans que tenen més fluxes d'arribar a solucionar els seus problemes. Sobre la taula també hi ha des dels últims mesos, i suposo que de cada dels europeus anys també serà un dels temes que apareixerà el projecte de la reforma d'administració local, un projecte que arriba per part de la Generalitat d'una banda, però sobretot per part del govern espanyol, que és el que posa impediments que un municipi de menys de 20.000 habitants pugui tirar endavant moltes de les funcions que actualment exerceix. Quina lectura en feu des de Converència? És que la situació últimament ens comporta que hi ha uns canvis tan subtats, tan continuos, però és que des de la llei d'educació, des de la llei de rendament, que avui mateix ens arribava a comunicacions sobre unes modificacions que volen fer, sobre els ajuts, els habitatges protegits. Sembla que ens vulguin carregar tot allò que els municipis han fet, allà on han actuat bé, allò que els municipis han fet bé, perquè a més a més no hi podien arribar, o no hi sabien arribar les instàncies sobre municipals, i ara consisteix que perquè uns quants ho hagin fet malament, les hem de carregar tots i s'ha de tornar a re-centralitzar tota una sèrie de serveis, que a més a més, s'ha vist que són totalment ineficaços quan es porten des d'una visió supermunicipal. Aleshores, evidentment, aquí estirem en contra, i ens sembla que amb això coincidim tant l'equip de govern actual com Convergència, com a oposició, en què s'han de posar els mitjans per controlar la disbau, això que han negut en alguns municipis, que poden pagar justos per pagadors, i hi ha una sèrie de... no és per una pèrdua de poder municipal, és per una pèrdua de millores per a tots els ciutadans del poble. No estem defensant aquí ni la cadira ni la feina, estem defensant que s'ha demostrat que el tema de l'habitatge es porta molt més bé des dels municipis que des de dalt, però és que fins i tot amb els plans d'ocupació i amb l'ocupació, llavors és el treball, s'ha vist que s'actua molt millor en clau local, que en clau autonòmica o diputacions, o centralitzades del tot, com segurament li agradaria en algun senyor del govern que mana en aquests moments de Madrid. El que passa és que també ens tenen acostumats, que al final hem aplicat el que ens semblarà, el que ens semblarà i com voldrà, i traurem un divendres al Consell de Ministres i diran que no ho sé, que s'ha acabat tot allò, d'aquí dos anys torno a haver-hi eleccions i ja escollirem el que tinguem que escollir, perquè realment ens sembla una bestiesa com s'està aprenent tot el tema d'eliminar tots aquests municipis de menys de 20.000 habitants. També com evoluciona, i un altre dels temes que ha pres més força en aquests últims dos anys, i que també m'imagino que continuarà marcando la política del país de cara a aquests mig mandat que ens queda també, i que ens queda més força en aquests últims dos anys, i que es fa més força en aquests últims dos anys, i que s'ha de fer més de la independència i donar possible consulta, un tema que ha fet a nivell de generalitat possiblement, però que d'alguna manera també acaba marcat a tothom, i el ple municipal també s'ha parlat diverses vegades. Creieu que s'enjust pot condicionar la part sobiranista de Converència i Unió en aquest sentit, i que s'està parlant de la ciutadania. Bé, ja torno a repetir en aquest cas. Jo crec que no és un tema de directrius de partit, sinó que quan parles de clau municipal estàs parlant de ciutadans i de gent del carrer, i el procés sobiranista, entre altres coses, el que farà és que si en un moment Catalunya solés la independència, tots aquests bestieses que se'ns poden proposar des d'un govern central, que ni ens entén, ni ens vol entendre, però jo crec que ja... Jo abans pensava que no ens volien entendre. Ara, directament, cada vegada crec que hi ha una dicotomia tan gran que és que ja no ens entenen, i han estat convençuts. Aleshores, com que n'estan convençuts, arribarà un moment que no et queda altra opció que sumar la màxima quantitat de ciutadans amb un projecte en el qual Catalunya es pugui autogovernar i pugui decidir com vol que siguin les seves estructures, des de l'educació, fins al manteniment de les estructures municipals com correspon en el nostre territori, perquè és que des de Madrid no ho entenen. De tota manera, està clar que el nivell municipal sempre sembla que en general es vota diferent que en clau de país, però, d'alguna manera o altra, suposo que tot t'influeix o tots els factors poden influir. Les últimes enquestes que situen al partit dels ciutadans en el partit dels ciutadans és molt per sota on ha estat tradicionalment, no sé si creieu que aquí s'enjust podria passar algun canvi d'aquesta mena, o si és molt d'hora també per parlar de tot plegat. Els basos comunicants entre el que succeeix, entre unes eleccions i les altres, prefereixo, o sigui, els estadistes, els que s'hi dediquen. Últimament hem vist que s'equivoquen i devastant per intentar fer ara cabales del que com pot afectar el procés sobiranista a unes eleccions municipals a Sant Just, doncs jo no m'atreviria a dir, crec que seran més altres raons, com de abans de proximitat amb el ciutadà, de situacions de millorar l'activitat econòmica, de solucionar els problemes del dia a dia. Més que els grans problemes, el de això, el reestructurar, el posicionament de les empreses municipals, perquè s'ha de cuinar les que es van crear molts moments amb unes necessitats de mercat i en aquests moments hi ha unes altres necessitats. Haurien de desaparèixer, per tant? No, no estem parlant de desaparèixer, però picovern ens ha explicat la seva intenció de fer una reconversió important, però detallar-les a la situació actual, reunificant probablement la gestió de les dues empreses i adaptant-se al que és el moment. El cert és que separar el que és l'activitat de l'Ajuntament, que és una activitat que sempre és la mateixa, i després l'activitat de determinades empreses que es creen per solventar uns problemes que en aquests moments són els principals problemes de la societat. En aquests moments la societat té altres problemes i potser tenen que apareix un altre tipus d'empreses. Potser tindrà que empresa una empresa de dinamització econòmica o social o d'interració de la gent desafavorida. No m'atreveixo, jo, en el panorama del futur, a decidir el que sí que pot dir és el que ja no. I el que ja no és que aquesta política d'habitatge en aquests moments ha tocat un sostre i ha deixat de ser la principal preocupació dels ciutadans, i n'hi ha d'altres que passen endavant i l'Ajuntament té que ser àgil de reflexes i estar més a prop del ciutadà i veure que és el que necessita, que és el que requereix. I si són petites coses, però que li toquen més, doncs són petites coses. Potser arribar d'aquell moment simplificant-ho molt, que és més important arreglar el panot de la vorera que fa que la Maria es caigui, que arreglar l'esfaltat i l'allumerat de tot un carrer principal que també és necessari, però potser en aquests moments és més necessari el detall. Anar a parlar amb la Maria i amb l'enric i solucionar aquests petits problemes sense perdre un horitzó de futur i una prolificació que sempre és important per un municipi i malament faria quants altres polítics que treballés només en el dia a dia sense marcar-se un horitzó, però aquest horitzó potser en aquests moments té que ser més minso i tenim que tractar més el dia a dia pels problemes que suposen el panot de la senyora Maria i l'enric que perdó la feina o la Maria que té que tancar la seva botiga. Aquests són els problemes probablement que ara més importin els ciutadans en just. De fet, en aquest sentit també he dit que des de Converència Unió s'està intentant fer aquestes activitats, els que venen a barris o els diàlegs per potenciar aquesta proximitat. Per potenciar dues coses. O sigui, a l'hora de arribar al ciutadà, dos, trencar aquesta imatge de que els polítics són tots uns corruptes i són tots uns vividors i que estan en allà apoltronats, dir que hi ha una proximitat, una pressa més de l'engranatge que hi ha entre el ciutadà i el que el ciutadà vol que solucioni i hi ha una pressa pel mig que són els polítics que fan de bases comunicants per endagar aquelles millores que necessita el municipi. És a dir, crec que és més important això de l'estar al costat del ciutadà i veure que entre tots tenim que fer crear tots comentats els diàlegs. Els diàlegs no deixen de ser res més que debatres sobre problemàtiques que afecten a tots sense buscar un partidisme concret d'un partit o d'un altre. En fet, diàlegs amb gent que són militants d'altres partits. No que no sols hi conegui la militància sinó que són militants d'altres partits però per crear un debat i per crear que hi hagi una comunicació entre els ciutadans i reflectir aquests problemes que ens afecten a tots més enllà de qui ens siguin els nostres colors o no. El partit ja decidirà el mandat de govern municipal i ja per acabar no sé si encara és d'hora per saber si repetirà com a cap d'allista. No, ja t'ho dic que no repetiré com a cap d'allista. I s'ha parlat de si hi ha alguna altra opció definida? No, en aquests moments. No és la prioritat del nostre partit decidir el que sí que t'ho diràs que jo no seré el proper candidat de convergència i bé, el partit ja decidirà qui ho serà. Moltes vegades, quan el faig avorat, he de dir que jo no estic fent campanya per mi perquè ja et puc dir clarament que es pot dir més alt, però és clar que jo no seré el proper candidat. El que passa és que sí que treballaré fins l'últim moment que sigui possible o que ho permeti la meva activitat per defensar la millora per tots els ciutadans, per sobre. Jo crec que el partit és important que hi hagi partits polítics o de la conveniència general. Jo crec que quan un es presenta per el calde d'un poble és el calde d'un poble i després d'això és militant d'un partit d'un altre o es deu a el que digui aquest partit o reclamarà en funció. Sabes moltes vegades que si el partit que hi ha a la diputació és el calde d'un poble, el que defensa són els interessos del teu poble per davant de qui sigui el president de la comunitat, de la diputació del govern, o sigui qui sigui. Doncs bé, ja anirem parlant també d'aquí. Per tant, d'aquí aquests dos anys amb el portaveu de Siú a l'Ajuntament de Sant Josep Llorenri, hem volgut fer aquest balanç a l'Eco d'Ordamantat. Moltes gràcies. El dia després de Sant Joan tenim un diàleg d'aquest Sant Josep Llorenri que ens vindrà un Sant Justent que en aquests moments és el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, aleshores intentem treure la gent. El dia després de Sant Joan que estarem tots descansadets, el Dimarts la teneu. Perfecte, doncs que t'he dit que vagi molt bé. Gràcies i bon dia. Gràcies. I aquesta hora parlem de política municipal. Aquesta setmana hem anat entrevistant els diferents portaveus dels partits polítics a l'Ajuntament de Sant Just per parlar del balanç d'aquests dos anys de l'actual mandat municipal. Avui, com que de 15 dies parlem amb l'alcalde de Sant Just Josep Perpinyà, també parlarem d'altres qüestions, però una d'elles també serà aquest balanç. Bon dia, com estem? Hem passat dos anys ja no només des de les eleccions, sinó també de la Constitució de l'actual Govern Municipal. I, per tant, estem just en aquest ecuador. Quina és la valoració que es fa en termes globals d'aquests dos anys? Bé, hem de dir que per nostre, diguem-ne positiu, perquè, doncs, Déu n'hi do, com està la situació. Quines inquietudes hi ha. Estem mantenint, diguem-ne, les característiques generals del municipi, no? Tant d'aquest model de municipi que hem cuidat tant, es pot anar mantenint. Aquest ajuntament s'ha negat que permet continuar amb la garantia de bona part dels serveis públics. I després, atendre, que això ha estat així, perquè, precisament, aquesta crisi és dura, però la població, en aquests moments, necessita o part de la població necessita, conseqüència, insisteixo, de la crisi. Tot i així, doncs, és evident que hem anat fent activitats o accions concretes que han millorat directament els serveis públics. Volia destacar, entre altres, la posta en marxa del nou equipament de les escoles, per exemple, l'ampliació de la sala alternatòria, que és una cosa que ha estat agraïda per les persones que utilitzem moltes vegades, perquè és evident que les defuncions n'hi ha forces com a tot arreu, però quan anem allà era un servei que anotàvem tots plegats, que era una mica just. Hem fet un impuls important a la creació de nou habitatge social en totes les seves vessants. Jo crec que s'ha augmentat, com deia abans, potser tristament, les prestacions socials, també perquè potser подem el pressupost de serveis socials. S'han impulsat molts plans d'ocupació, en de llarga durada i altres conjuntament amb el sector empresarial. El cap també, que han desenvolupat de forma prou interessant la Xarxa 0-6 s'ha mudificat bastant els criteris de subvencions perquè hi hagi més justícia, en una ambit concrets concretes que volíem estimular. Ara estem a punt de posar en marxa aquesta nova gestió de l'any humanat públic, on hi ha un estalvi important, hi haurà un estalvi important, diguem, econòmic, el que passa que també és un concepte d'energia. Hem aplicat bastantes mesures d'estalvi energètic, en els equipaments de la via pública. Iniciem d'aquí pocs dies les obres de Doctor Rivalta, també tenim el projecte Korean de la Riera, un tema de seguretat, també amb el cap important, que és la implantació de la xarxa rescat, coordinacions mosos d'esquadra, renovació del sistema web, també temes de comunicació. Hem donat un impuls encara que sigui amb el sector privat d'un tema que ens inquietava molt com podia ser l'organització als carrers del Masjui, que n'hem parlat moltes vegades, en aquests moments, ahir estava al Masjui, al Barri del Masjui, donc la realitat és que està molt avançat això, no em preguntis quan acaba, però està molt avançat, i també amb el cap un impuls molt important en temes comercials, en diferents fires i activitats del carrer per donar ajuda, conjuntament amb la Neobotiguers i també col·lectius del comerç, fer activitats a aquest estil per estimular, diguem-ne, la presència, recordar que hi ha un comerç molt professional i molt important a Sant Just, i hem també fet un lligam molt estret, més que mai, amb el sector empresarial, i això personalment no paro d'alguna manera, permetre'm el que ho digui així, i ahir per exemple una família m'ho deia al carrer també, dius, escolta'm, dius, aquest servei que està fent de promoció econòmica, doncs una empresa m'ha trucat, i ha col·locat a la meva filla, doncs aquest contacte amb el més lligam, que són coses que no són de parador, no són de titular, no, algú hi ha a tu o a la ràdio, perquè és el dia a dia, parlar i escoltaríem si això, escoltar si tens alguna possibilitat de contractar algú, doncs som-hi, però jo diria que a grans estrets, doncs que tenia aquests dos anys, i és aquesta situació dura econòmica, però que en tres generals doncs estem mantenint la situació on te volíem, que no s'escapés i que no hi haguessin més problemes o inquietudes dels que hi ha, i els trets es mantenen, eh, la conferència realística doncs el creixement doncs és un tema molt important, la convivència és una cosa molt important, i per l'altra banda insisteixo, l'Ajuntament continua amb uns números, amb una situació econòmica doncs bastant, bastant estable, bastant favorable, perquè si no hagués estat així, has pogut posar en qüestió doncs una part important dels serveis públics, no? Ens hem d'acostumar i acabo, que no hi haurà grans titulars de grans obres, o grans equipaments, o grans carrers, això ha canviat sostancialment, que abans moltes vegades quan em feia aquesta pregunta dius, mira hem inaugurat això, el farem això, coses grans, no? És molt més important en aquests moments el manteniment, la reparació, l'estalvi, les coses que van directament a les persones, els col·lectius, coses molt més diguem, de valors, humanes, de tu a tu, i no hem construït doncs dos carrers nous, o hem fet una altra escola, en fet, no sé, això és diferent, no? Per tant, hi ha un gir, no?, en aquest sentit, a l'hora de gestionar. Hi ha un canvi de prioritats, quan et dic que el pressupost de serveis socials ha augmentat, ja era més el doble, doncs entendrem per què, entendrem per què, i ara doncs molt aviat tornem a fer el pressupost de l'any 20 del 14, i està clar, està clar que les prioritats seran, precisament, doncs, augmentar els recursos en serveis socials, en totes aquestes prestacions que van directament a aquesta població que apeteix, i per l'altra banda, intentar fer el màxim plans ocupació, estimular l'implantació de les empreses, parlar amb les empreses, i aquest contacte que ens dona, doncs, poquet a poquet, unes dades que van resolent una part de les inquietuds que hi ha. Sempre dic el mateix, quan parlo en aquests termes, no podem arribar a tothom, costa molt arribar a tothom, l'Ajuntament és el que és, no és una gran administració, no té, diguem, la solució a tots aquests problemes, però estem obligats a treballar en aquesta línia. Aquests dies, parlant també amb els diferents portaveus, és evident que la crisi és un dels temes que ha marcat, doncs, ja fa temps, però que aquests dos anys ha marcat més del compte, i no sé si creu que hi ha més crisi de la que ens pensàvem fa dos anys, és a dir, que la situació no t'ha pitjor, i que tot plegat feia pensar que potser se n'aniria arreglant, i que ara, en canvi, el panorama és una mica diferent. Bé, sabíem que era una crisi complicada, si ara sentiu el gener del 2008 o al final del 2007, preveies això, doncs, home, segurament pensàvem que podia ser més iaugera, però sabíem que teníem una situació complicada, no? De qualsevol manera, ja ho he dit més d'una vegada, i l'altre dia estava amb una de les entitats bancàries més importants del país, signant una documentació, i coincidíem, ja en deia, escolta'm al calde, no en diguis que potser creus que el primer trimestre de l'any 20 en l'economia es moure a 0405-03, i, per tant, comencem a moure'ns en positiu, no ho pensis, diuen les nostres dades, doncs són així, són dades bastant fiables, i que, per tant, es donen una sèrie de circumstàncies que et puc assegurar que l'economia es moure, i quan l'economia es mou, doncs, aleshores, comença a treballar d'això, 1.000 persones, 1.000 més, 1.000 més, perquè començarem així, eh, començarem així, ningú es pensi que de cop i volta i hora, un dia, que treballaran 200.000 persones de cop. Jo crec que són dades que ja no només ho diuen uns quants, sinó que, per exemple, també, dins de l'Ajuntament de Sant Just, veus una sèrie de dades, i veus una sèrie d'accions i de propostes d'amunt de la taula que no les veies fa uns mesos, ni un any, de qual cosa, aquesta pot ser una notícia, no? Això està canviant, això comença a estar canviant, i que, a poc a poc, desitjo que no ens equivoquem, i que comencin a treballar. Fitsa't una cosa, i no m'agrada parlar de construcció perquè fitsa't el que ha passat, també, en els darrers anys, no? Però en aquests moments ja no ho dic des de... Perquè torni a jo, eh, no? No ho dic des del que és l'activitat econòmica. És a dir, hi ha voluntat de començar uns habitatges a la carretera real, hem d'haver hagut un endarroc molt important, que era la Fàbrica Antiga de Corseres Catalanes, i hi ha una voluntat, també, el que va ser a la zona de Camp Roig, el que tenia el banc de Santander, el que era el Tamira, la promotora del Tamira, i ara és Corb, de tirant davant la construcció d'aquests habitatges, i per altra banda, també hi ha la voluntat que tenen les licències al carrer Raval. És a dir, si en dius això podia ser fa un any, home, podia ser, però, eh, si aquesta gent té les licències mou, vol dir, insisteixo, no vull tornar al sector abans amb la tapa immobiliària, però això vol dir que hi haurà gent treballant, que hi haurà necessitats, que hi haurà, doncs, no només el ram de paleta, sinó també tots els de l'alumini, els fosters, etcètera, no? Això és feina. Està clar, per tant, de cara als sorpres dels anys, suposo que tenen en compte que potser anirem ja millorant, com d'ahir, amb aquests indicis, potser es podria fer notar, i m'imagino que també tenen en compte aquestes prioritats a comentar amb abans, també, de fet, aquests dies parlant amb els portaveus dels partits que són a la govern, ja sigui, P.S.C.I.T., com a esquerra, doncs, per Sant Just, tots deien que tots els temes socials són els que... Està clar, doncs, que ara són els que... Sí, evident, són els més prioritaris, no? I suposo que a l'espera, doncs, que es puguin fer aquests canvis, doncs que també, com hem anat parlant al llarg d'aquest any. Nosaltres ens hem de desplegar, des del punt de vista, diguem-ne ara, i jo diria que estem en congits per afrontar, en primer lloc, doncs, aquestes prioritats socials que hi ha de la taula, que ha de ser el concepte número 1, però l'Ajuntament té una gran potencialitat. L'Ajuntament des del punt de vista, doncs, la seva funció és prestar serveis públics, però també és una gran empresa, si m'ho permets dir, o sigui, és el previst econòmic, no? Però nosaltres ens hem de desplegar en els propers temps, perquè, doncs, aviam arribar a fer plans d'inversió de 18 milions d'euros, i en aquests moments són de 3 i mig, i en canvi, doncs, hi ha una potencialitat. Ara, fer una patinada i no fer valer l'experiència que podem tenir és un gran risc. Per tant, cal ser prudents, però també cal pensar d'insisteixo, doncs, fer front a aquestes necessitats, però estic convençut que ben aviat ens podem desplegar d'una manera important. Aquí estava parlant amb el president de la TN, avui coincidíem parlant dels projectes aquells que van quedar a la taula, però em deia, quan creus que això pot començar moure's? Dic, home, jo crec que en aquests moments ara toca això, el que deien, les prioritats socials, doncs, en la primera instància, però l'Ajuntament si continua, doncs, sent prudent, i això no vol dir aturat, eh? Ser prudent i no fent un error, doncs, jo crec que ben aviat ens podem desplegar, els indicadors nostres, doncs, comencen a dir que el futur pot ser molt millor cara. I quan dic desplegar-se vol dir que evidentment tens tants projectes en un de la taula, que segurament col·laborarem, estem obligats a col·laborar amb aquest tarana que deia abans que les coses es mouen, però que m'inquieta, m'inquieta un pas en fals, o una cosa que diguis, escoltem, fem-ho amb els peus a terra, sempre dic que ara tampoc es tracta d'endautar-se, perquè això seria una arrada. L'Ajuntament no té deute, pràcticament, però té molts pretes damunt de la taula, i estic convençut que al final de mandat s'han capaços de fer plans inversions molt més importants. Dins d'aquest actual mandat? Sí, jo crec que sí, que al final de mandat podríem dir que... Podem començar a impulsar projectes importants perquè... No és perquè toqui, sinó que ara toca fer això, que estem fent ser prudents, afrontar aquestes necessitats, però l'Ajuntament no m'atreveixo a dir que sigui una de les empreses més... No m'agrada parlar en termes econòmics, o empresàrials, però és evident que aquests 25, 30 milions d'euros que té l'Ajuntament al pressupost, això mou coses. Recordo que l'any 2006-2007, el pressupost de l'Ajuntament amb les empreses públiques, tots plegats, tots junts, eren 46, 47 milions d'euros, i ara estem a aquests 28, 29. Ho he dit bé, eh, de 45, 46 a 28, 29, no? I això vol dir que, evidentment, es han congit i es tracta la mínima possibilitat, que la veig, desplegar-se i col·laborar i ajudar aquesta economia, doncs es mogui, perquè no té una altra solució, aquestes retallades, aquesta austeritat, aquesta por, això de que ve de fora i hem de complir, està dient que estem equivocats, estem absolutament equivocats. I la gent de Sant Just, és a dir, parlant amb gent que es pugui trobar o pel carrer que són diferents actes en aquests dos anys, l'ànim general continua impregnat de tota aquesta crisi, quina sensació tenen respecte a Sant Just també, que potser és diferent? Home, Sant Just és una mica diferent, és a dir, és evident que és una mica diferent, ara et diré que, evidentment, hi ha una sèrie de famílies, o un número important de famílies, que estan patint molt, quan dic que tenim el 9% de tur, 9 i mig, això vol dir 700 cípicos de persones que no tenen feina, i que normalment eren 300, 350. Per tant, hem doblat, de forma important, que el patiment i les inquietuds, això està clar. Per tant, aquestes famílies ja li pots explicar això, que volen treballar urgentment i que no troben feina. Parlar altra banda et diré que, amb positiu, comentar, que, com deies, no parlo d'estar pel carrer una volta i la gent et tatura, i t'explica coses i et pregunta, és molt comprensiva, és comprensiva i exigeix molt menys que abans, i és conscient que... També hem fet aquest canvi d'aixís, que no sé on anomenar. No paraven les persones. Escolta, això, el altre, això, perquè no és millor, perquè no feu això. La gent és conscient, i en canvi, està envalorant molt. Això cada dos per tres, aquest missatge, que l'Ajuntament ho ha dit moltes vegades, és així, que estem sanejats i que no devem diners, i això molta gent diu, això que estàs dient, continueu així. Jo els he dit que això és una obsessió meva, personal i de col·lectiva, però és una obsessió, no continueu així, perquè la gent ho entén, això, i quan estiguin els diners farem, continuem aquests diners, perquè tothom sap que endeutar-se, o aquella administració que està tan endeutada, és incapàs de resoldre les primeres necessitats. Per tant, això ho entenen, la gent que no té feina, evidentment, pateix, però els indicadors, diguem-ne, de Sant Just, per tant, per exemple, amb el cap els ingressos d'activitat econòmica li ha, són estables, els ingressos dels impostos municipals, la gent els paga, s'ha dit, molt poca morositat, no ha canviat substancialment aquesta morositat, per tant, la gent de Sant Just és capaç de pagar els seus impostos, les seves obligacions, amb l'Ajuntament, parlo. El que conec, l'activitat econòmica ingressa el que ingressava abans de la crisi, i això vol dir, vaig passar tibir en 52 empreses noves, i això es nota, segurament hi ha municipis que la crisi és molt més dura, i per tant l'ànim és molt més dolent, més negatiu, però en general deixen dir que són, diguem-ne, comentaris positius, abans, encoratxadors, i això va bé. Sí, s'agraeix, suposo, també, no? Jo sóc una persona normal i corrent, normal i corrent, però quan vas pel carrer i algú et diu, ostres, el caldàànim, doncs això anima, això anima, és evident. I se'n troba, també, gent així. Se'n troba, me'n trobo, me'n trobo, sí. Tenim en compte que la classe política actualment està bastant desprestigiada, doncs potser també és d'agrair. Sempre dic el mateix, no confonem, sobretot, en l'àmbit local, en els ajuntaments, als pobles, això queda lluny. Quan parlem de l'alta política, la veritat és que està bé, està bé reflexionar, no? Però sempre dic que és una altra cosa, i en centenars i centenars de regiós i alcaldes de pobles petits, que treballen moltíssimes vegades per aquesta vocació, per aquesta il·lusió de transformar el seu municipi i la societat, no? Té ganes de continuar, per tant, de tornar-se a presentar com a alcaldes? Això, això ni siquiera... Ho he pensat ni siquiera està d'amunt de la taula. El que sé és que hi ha moltes coses a fer, sortir d'aquí, tinc... És d'hora, encara? Sí, no, la veritat és que no. A mi m'ha preguntat això perquè ni se n'ha passat pel cap. Justament, l'altre dia parlant tu i Llorentra, i va dir que tenia clar que no es volia presentar. Sí, ja he sentit que... vaig estar amb ell també ahir i a fer dies que m'ho comentava. Aquesta notícia, personalment, ja la sabia, però no la podia jo explicant, i en per toca explicar-la, i vaig sentir que us va dir això en directe, i bé, és un posiment personal, també ha estat intentant assumir aquest alcaldia, i no ha pogut, d'alguna manera, ell té, doncs, una... té feina i... doncs, serà una part i enda privada, i també ho entenc, no? Ho entenc. Jo crec que, malgrat podria dir, no faig una evaluació en aquests moments del Llorentre i no, però ja faré el final de mandat, no? Però, bueno, ha col·laborat amb moltes coses, algunes doncs li podria qüestionar, i discutíem sobre el cadastre, els dos, no? La cosa és sobre el cadastre, i em reconeixia, escolta, si tens raó, però hauríem de fer-ho així i tal, jo crec que ha estat una persona de moment, ha estat una persona, doncs, que ha estat. Doncs estem parlant d'aquest balanç d'aquests dos primers anys de mandat, enllà s'enllaven altres qüestions, un altre dels temes que hi haurà sobre la taula de cara aquests propers dos anys, o molt més aviat, també és tot aquest projecte de la reforma de l'administració local, que, diguem que d'alguna manera, és del repte pendent, o si més no, és un tema que s'haurà de veure com s'aplica i com s'hi afronta. Bé, l'altre dia parlàvem amb l'equip de Guerta, que això ho hem d'explicar la població ràpidament i urgentment perquè ens afecta molt, ens afecta molt aquesta llei de l'Estat, del govern d'Espanya, perquè si això s'aprova, i també fins i tot aquest projecte del govern de la Generalitat, no enviem només les queixes i les crítiques, les crítiques a Madrid, perquè... Vam dur per això, de la Generalitat? Bé, doncs ara hi ha un decret en marxa d'habitatge, on hi ha elegacions del govern de Catalunya, per tant, no disparem cap a fora, perquè també vas en càncer veure com visparem cap a fora, i aquí fem coses on ja sumeix això dels 20.000 habitants, menys de 20.000 habitants, hi ha un decret que ara és de fer elegacions, que és el nou pla de l'habitatge, escolti tots els que són menys de 20.000 habitants, o poden tenir oficina d'habitatge. Això ho diu el govern de Catalunya, per tant, hi ha un terenar de retallar o de perdre aquesta proximitat i aquestes competències, principalment per Madrid, però m'inquieta també que el meu govern continuï amb aquesta línia. Aquest abans projecte de la Generalitat, doncs encara cal estudiar-lo més, i suposo que hi haurà aportacions i elegacions, i els clups relevantaris diran la seva. Però vam quedar l'equip d'Eubert a explicar-ho a la població, perquè, si no, després ens arrepentirem. Jo crec que hi ha un desconeixement, per part dels veïns de Sant Just, d'aquestes 17.000 persones que som, perquè no tenen per què saber-us, evident, ningú té per què llegir aquests projectes quan ni sí que n'estan aprovats, però cal explicar-ho, perquè l'impacte del servei públic serà molt important. Molt important. I si ens mobilitzem per coses importants en aquests moments, com pot ser la transició nacional, com pot ser per l'educació, pot ser per la sanitat, doncs ens hem de mobilitzar també, i primer d'informar, que molts serveis públics d'aquest ajuntament, del nostre territori, no es podran fer de la manera que s'estan fent, i ens arrepentirem si no es mobilitzem i no ens queixem i no apretem. Perquè, amb temo, o això et diria que quasi estic segur, que no hi ha aquesta consciència. Hi ha una sèrie de temes, o aspectes o competències, que la llei diu que no les pots fer, que les valoren amb uns indicadors econòmics que els qüestiono de dalt a baix, perquè què vol dir el dèficit en serveis públics, què vol dir el dèficit en educació, què vol dir el dèficit en aquesta casa, Radio Desbert, o què vol dir el dèficit o que no pot ser plena ocupació. Aquests indicadors els qüestiono i em preocupen. I en aquests moments, amb consta que a l'última reunió amb la Federació de municipis d'Espanya, es va trencar totes les negociacions, i el ministre Montoro va dir, prou, això ho aprovem, perquè tenim majoria absoluta. Això va acabar així, aquesta reunió va acabar així. Bé, doncs inquiet. Parlar altra banda, estic totalment d'acord de simplificar les administracions, demanar serveis, que fins i tot renyin amb aquells ajuntaments la administració, que les coses no s'han fet bé, jo crec que el diner públic s'ha de gestionar bé, i que la majoria de les administracions que han estat al fons de la majoria de les administracions són gent capacitada, en el món polític, però també en el món directiu. L'Ajuntament, en aquest cas, per la administració local, és una cosa molt sèria. Qualsevol no pot estar al front d'una administració i qualsevol no pot estar al front, si no té el criteri de la responsabilitat del sentit comú, això no és on estàs a la política una temporada i tan baix i deixes el que deixes, sinó que el que ens dediquem a la política hem de pensar que d'aquí 5 o 10 anys els que estiguin trobin les coses ben fetes. Perquè en alguns casos és evident que s'han fet coses equivocadament. No entendré mai un ajuntament que pot tenir un pressupost de 30 milions d'euros, i ara ve el cap a algun ajuntament, no molt lluny d'aquí, 40 milions d'euros i en deu 90. És a dir, el deute d'un ajuntament no es fa amb un any, no es fa amb mig any, no es fan 3 anys, no es fan 5 anys. És a dir, un ajuntament que té un pressupost de 40 milions i en deu 90, doncs l'ajuntament de Sant Just té un pressupost de 22, en deu 3, en deu 4. Per tant, qui ha fet aquestes coses, doncs som, jo diria que, com a mínim, doncs que se li apliquin mesures. Ara, els que han fet bé les coses, o estan fent bé les coses, que és una gran majoria d'ajuntaments de Catalunya, però és una gran majoria que han fet bé les coses, doncs facin passar per la mateixa porta. I no ens facin dir que, doncs, hi ha serveis que vostè no els pot fer perquè, com que algú els ha fet malament, jo ara li suprimeixo, no? I amb uns indicadors de valoració econòmica molt discutibles. Jo crec que el que està fent aquestes normes ha gestionat ben poc un ajuntament o no ha anat mai un ajuntament. Així de Claudic, perquè, insisteixo, la mica l'escola Bressol em diguin de Sant Just, que l'ha de gestionar la Diputació de Barcelona no es garantia de res de que se gestione millor. Absolutament de res. I, entre altres coses, dubto que els pares i les mares vagin a la Diputació de Barcelona a fer una proposta, una queixa o no sé què. Però, que continuem donant la cara, ja haurem d'incidir, que ens diguin que no podem tenir empreses públiques i que s'ha acabat les empreses públiques, doncs, home, no sé què vols que et digui, perquè per tenir menys de 20.000 habitants, ja no podem seguir fent habitatge públic en totes les seves tipologies i de lloguer. Què vol dir, això? Si nosaltres hem estat el tercer municipi de Catalunya perquè tenim menys de 20.000 habitants, no podem seguir fent habitatge públic. Si no podem, serà per altres coses, perquè tenim recurs a crèdit, etcètera, no. Però hi ha una sèrie de conseqüències. Explicarem això. Crec que s'aprovarà amb molt poques modificacions i patirem. I llavors estiran endavant, és a dir, si s'aprova d'aquí dos mesos, estiran endavant immediatament? Bé, jo crec que sí, que dos mesos no m'atreveixo a dir-ho, però hi ha altres aspectes que sempre la llei et diu. Hi ha altres aspectes que crec que s'hauran de posar en marxa de forma molt lenta, s'hauran d'analitzar i veure en quin és l'impacte. I també dir-li la població s'enjust que tenen un alcalde una mica que ve d'on, menys aquest punt de vista. Per tant, hi ha coses que si les veiem, que les hem de continuar fent, lluitarem per fer-les d'una manera o altra. Per exemple, el tema dels serveis socials hi ha una gran transformació en el tema dels serveis socials. Hi ha coses que estan molt bé i no estic dient que se saltarem la llei, no estic dient que farem coses estranyes, però si no ens deixen fer una cosa, em trobaran com un lluitador per intentar buscar altres mecanismes per fer-les. Perquè insisteixo, i aquest avant projecte li ha llegit 30 o 40 vegades i segueixo sense entendre algunes coses concretes. Home, si les entenc, perquè diuen, escolta, no, del que ets dient. Si no ets del que ets dient és que ets de la mateixa manera. És que, si ets de la mateixa manera, ets de la mateixa manera. No ets de la mateixa manera. Fa pocs dies, hi va haver una reivindicació dels alcaldes de la Comarca. Vull dir, el que va dir el Vajibeta, perquè quan es va crear l'àrea metropolitana, es va dir que no hi hauria consells comarcals. No ens trobareu dient que mantenim més administracions. Però la comarca el va jovegat té una realitat unitària. És a dir, és una comarca de les poques que era el país, que té unes característiques molt similars a tots els municipis d'aquesta comarca el va jovegat. Tots anem a una, té una realitat territorial, social i econòmica, que està tot molt unit, amb moltes característiques, i amb una filosofia molt clara. Què passa amb això? Passa que hi ha uns municipis que no estan dins d'aquest govern metropolità, d'ara i metropolità, que hi han despenjats. Dicen de la part nord de la comarca. La part nord de la comarca, aleshores, el s'està dient la Generalitat... Mira, vostè pot pertanyar el Penedès o la Noia, i això trencaria absolutament el que és la comarca del va jovegat. Per tant, hem de parlar com a comarca, com a comarca amb la Generalitat, de que reflexioni amb això, i veure quina és la solució perquè la comarca del va jovegat continuï. I no estic dient el Consell Comarcal, que és molt diferent. La comarca del va jovegat, que continuï amb una unitat potent, i que li puguis dir a Olesa, a Brera, a Esparraguera, tots aquests municipis que estan enfocats, cap a l'àrea metropolitana, i no al revés, no cap a la Noia, o cap al Penedès. Ja no parlo de Bahirana, que sembla un poble àrtar, amb aquesta nova proposta d'organització territorial. Però ha de reflexionar la Generalitat, perquè, si no, aquí farem un llap, un llap important. D'acord amb simplificar l'administració, només faltaria, i simplificar i eliminar, però tenim un problema, que és aquesta unitat territorial que s'ha de veure com és concreta. Doncs anirem parlant també. Parlem ara d'altres qüestions, un altre indicador econòmic, com és les dades de la Turc, aquest mes de maig, ha baixat en 673 persones, ha baixat en 26 persones, i, de fet, és una dada significativa tenint en compte que portàvem uns mesos bastant complicats, aquí s'han just. Bé, crec que és també el Taran Nag, que ha passat al país en general, a Catalunya i a Espanya. Alguna sona és no, però aquí ha passat. Doncs és unes dades molt positives del mes de maig. És cert que tothom diu la segona frase que la diré jo. És a dir, veu, veu l'estiu, el servei, és el turisme. És molt bé, però va haver-hi, durant la crisi, uns mesos de maig que no era així. Confirmo una mica, i si pujaven o tant, en positiu, jo crec que són molt bones dades. Molt bones dades. Ara hem de veure que si aquesta línia, sobretot, els propers mesos de setembre i octubre, havien que passa. Però no caiguem amb el pessimisme. És a dir, són molt bones dades. Ara, si aquestes dades... Home, mira, 3.000, 20.000, 25.000, ja ho sabem, però... És una xifra molt important. En aquests moments torna a Catalunya una part important d'empreses del teixit. De teixit, eh? Que estaven fabricant països asiàtics. Països, diguem-ne, amb una mà d'obra que la podríem qüestionar, amb pocs drets socials... Bé, tornen a estar aquí, i això s'està calculant entre un 20 i un 25%, venen a fabricar gent del país, eh? Que havia marxat a fabricar, tornen cap aquí. Per tant, això són realitats. Això no se l'inventa l'alcalde Sant Just. Són dades que la realitat publica, et comenta i diu... Si hi ha un sector que continua, doncs, o bé, i produirà a Catalunya, no? Això no són serveis, eh? No són serveis. Per tant, espero i desitjo com tots les persones que d'on està escoltant, i les que no escolten segurament també desitjen que continuem amb aquesta línia. Però, insisteixo, anirem així, eh? Anirem amb aquestes dades augmentant. S'anirà baixant. Sí. I parlem també d'un sopar solidari del Joan Petits. Serà el nou de Juliol. És un sopar que forma part d'aquests actes que un cop passat de la festa torreig es manté a la llar d'aquest any. I que comptarà també amb l'assistència de l'economista de l'Universitat d'Autònomes, Josep Oliver, i també el doctor Sanjieta Toledo, que s'encarrega de liderar el projecte que financia... Està finançant des de Sant Just, i que va ser un nom anat fa molt poques setmanes català de l'any. Mira, deixa'm dir-te una cosa. A l'any sigui una persona com en Sanjieta Toledo. Perquè veus altres noms? Basta immediat. Exacte. Que a mi em preocupa alguna vegada, fins i tot aquí l'hi hem donat, aquest galardón. Em preocupa una mica, perquè dius, ai, Déu meu, que ponen hem a vegades, eh? Una cosa és un mediàtic, que potser pot fer moltes coses, però aquí estem parlant de gent molt sèria. Gent molt sèria, de l'investigació... Segurament poquíssima gent sabia qui era aquest senyor. Pocíssima gent, a qual cosa que em dona a què pensar. I en canvi coneixem altres noms, que tothom... Escolta, menora bona, perquè la gent del país ha votat això. I per altra banda, com tu dius, és un dels darrers actes dins d'aquesta col·laboració i d'aquest impuls que hem fet amb la fundació Joan Petit, dents en càncer i tota una sèrie d'activitats que han fet part, que podem ajudar a continuar aquesta investigació del càncer en el món infantil, no? Aquest sopar, com deia, és el dia 9, amb diferents empresaris del municipi, i ont estan convidats a aquestes persones, el Josep Bolívia, que en sap bastant d'economia. Per tant, l'escoltarem i farem un diàleg que havíem sigut el que dic. Doncs m'ho diu també, no? I després amb en Sanchez de Toledo, no? El sopar és solidari perquè l'import que costa va directament? És una mica més. És una part superior a el que costa, i per tant, aquesta part extra de portació anirà a la fundació. I d'altra banda, també estem ja a Maïtats de Juny, semblava que no arribava a l'estiu, però de cop i volta l'hem trobat de sobte, i la setmana que ve tenim ja Sant Joan, que s'enjust també d'alguna manera o altra, se celebra amb algunes rebelles. Doncs ha passat sobé, que participem a les rebelles, la que fa l'Ajuntament, les que fan les entitats, i les que facin les comunitats. Ha passat sobé, que toca passar sobé, sortir al carrer, compartir, doncs riure una mica i compartir amb els veïns aquesta setmana. Doncs riure una mica i compartir amb els veïns aquestes festes, que, insisteixo, són molt importants ara més que mai. Doncs moltes gràcies, Alcalde de Sant Jose, Jair Perpinyalt, que vagi molt bé. Adéu, adéu. Dos minuts i un quart d'una del migdia de Madí Jous, la xarxa 06, juntament amb l'Institut de Ciències de l'Educació de l'Universitat Autònoma, organitzant un grup d'aprenentatge compartit de pares i fills, es diu l'Activitat Aprenent Plagats, i aquest Dijous l'assessió serà a la set de la tarda, amb Xavier Jiméno i Arnau Careta, es tracta d'un grup tancat, i ara en parlem amb un dels qui invertirà aquesta conferència o aquesta activitat, que és Xavier Jiméno, professor de psicologia aplicada de l'Universitat Autònoma de Barcelona, que el tenim al recanto del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Paragoge aplicada. Paragoge aplicada, exacte. Quin és l'objectiu d'aquestes activitats que combinen, doncs, aprendre a famílies i pares i fills, com si diguéssim? Sí. L'objectiu és poder crear uns pons de comunicació efectiva entre els adults i els infants que viuen i conviuen en una llar o que tenen una estructura familiar. Sí, perquè de vegades també ens troben famílies que no conviuen en una mateixa casa i no deixen de ser famílies, també. Clar. I demanda aquesta situació, en què cada adult i cada infant que troba situat a la vida, doncs el que fem és aprofitar aquestes situacions per poder millorar els aspectes que ens poden fer sentir més dèbils o més vulnerables o més fràgils o més delicats. Tenim parlant d'un grup d'adults, mares i pares, i d'un grup d'adolescents, 21 persones que estan assistint en aquest grup, que no és una conferència, tu presentaves l'activitat i això ha fet la rectificació molt ràpidament. No és una conferència de dos experts infalibles que venen a donar les indicacions d'un manual de criança i d'acompanyament als adolescents, sinó que som dos, un professor... Perdó, jo en el meu cas sóc professor, però som dos psicopedagogs, psicòleg, educadors, en el nostre cas, educadors socials i psicopedagogs, i en el meu cas, en el cas de l'Arnau, psicopedagogs i educadors socials, i jo mestre i pedagog. I psicòleg, doncs, de quina manera nosaltres acompanyem aquestes persones en aquest creixement de cada dia, que és l'estat prop d'ells per poder anar treballant amb ells les coses i amb ells el t'interessa. Per tant, es partegeix de situacions concretes, del cas que cadascú, del cas particular, que cada alguna d'aquestes famílies aporti? Si. Per exemple, el procés de selecció de les famílies, perquè va haver-hi moltes demandes, i no van poder atendre tothom, ho van fer també a través d'una entrevista que no era una entrevista de preguntació a resposta La resolució d'una situació amb imatges i això també ja va posar en sintonia a les famílies, els adults i els adolescents, en què podria ser la seva implicació. És diferent, contestar una pregunta, a què et diguin ordena aquestes imatges. Clar, llavors, un dia veu que la cosa va d'una altra manera, no és que vingui a dir-nos el que hem de fer, que és venir a veure què és el que estem fent i veure què és el que podem anar canviant per sentir-nos millor tots, els adolescents i els pares, els adolescents i les mares, perquè l'essència per descegir això és una etapa de creixement exponencial, accelerat, i això genera canvis en les persones molt importants. Jo recordo la meva adolescència, que de cop i volta vaig tenir unes febres i van haver de llargar-me els baixos dels pantalons i canviar la talla. En el físic és evident, però en el emocional, en el social, en l'interpersonal no és tan evident, però en canvi, aquests canvis s'adueixen molt espectacularment. Clar, i quin tipus de propostes? No dic que ens ho diguis concret, perquè sé que no ho vols treballar, però quin tipus de propostes es fan en aquestes sessions? Bueno, el que fem és aprofitar el cuixí de les nostres experiències anteriors, de treballar en famílies, de treballar en famílies des de l'any 84, fer una presentació familiar sempre en un mar grupal, i el que fem és utilitzar recursos que provenen de diferents paradigmes, de diferents escoles, de diferents maneres. Podem fer temes de psicodrama, podem fer coses de pedagogia sistèmica, de psicoanàlisi, de grupanàlisi, podem fer coses que tenen que veure amb la dinamització del teatre social. Utilitzem diferents eines, en funció també del tipus de situació que volem des d'entrar allà, que volem desllorigar, per poder veure que això és possible fer-ho, i acompanyar-ho. L'important d'aquest tipus de grup és el trobar-se acompanyat les persones que estan en situacions similars a la pròpia, que és molt més interessant que no pas algun expert que, de fora, pugui dir-ne, diem què cal fer. Per tant, tenen molt valor a les aportacions de la pantalla entreiguals, de quina manera els adults en situacions similars, els adolescents en situacions similars, quan nosaltres utilitzem aquests tipus de dispositius, diem dispositius o diem estratègies, doncs, bueno, no sé, que les corresponi, en funció d'això, veu altres maneres de abordar en la resolució del problema que en aquell moment s'hi planteja, que potser és la resolució d'un trayet de closques, o la de representar una gent a família, o la de... el que sigui. No ens lliguem amb avantelles concretes. I en el cas dels adolescents que acostumen a participar en aquest tipus de sessions en aquests espais, com ho viuen, perquè de primeres, no sé si estan menys per disposar-te, potser, que els seus pares, o com s'ho prenen, tot plegat. No sé, diré que l'experiència que hem començat a s'enjus ens ha confirmat alguna cosa que ens sembla... ens semblava com una hipòtesi, que som nosaltres, els adults, que tenim prevencions de com els fills, encara que siguin adolescents, perquè sembla que sigui el moment de la vida en què necessitem més distància dels pares, de com els fills necessiten la presència del pare, de la mare, i més en aquesta etapa vital, no? El Jóme Funes, que és un psicòleg expert en temes de docència, diu... Estímem quan mig genera això, perquè és quan més ho necessita. O sigui, estigues a prop meu, quan més t'he rebut jo, perquè és quan més... Totes aquests us oferim la repetició del programa Petit Indi, a més, dimarts passat. Tots aquests us oferim la repetició del programa Petit Indi, i els us oferim la repetició del programa Petit Indi.