Tots aquí us oferim íntegrament les entrevistes més destacades d'aquesta darrera setmana a Ràdio d'Esvern. Aquest dijous inaugura l'exporició dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals d'Artsplàstiques, al celler de Can Ginasta. I ara en parlem amb una de les coordinadores d'aquests cursos, la Puri Martín. Molt bon dia, Puri. Hola, molt bon dia. Un curs que aquest any ha estat una mica mera especial perquè va començar més tard el que és habitual, va començar el gener, però com ha anat tot plegat aquests 6 mesos? Doncs molt bé. Més de del que ens imaginàvem, perquè en 6 mesos hem pogut realitzar tot el que es pot fer. O sigui que s'ha concentrat, com si diguéssim, no? No s'ha perdut? Sí, amb moltes emocions, moltes ganes i treballar al màxim. Els alumnes, diguem que tampoc no ho han notat. Suposo que el fet d'haver-se d'esperar 3 mesos més del que els tocava, els ha fet fer-ho més ganes o més il·lusió d'anar per totes, potser. Sí, sí, sí. O sigui, clar que s'ha perdut perquè un trimestre és molt important, sobretot el primer, que és quan es planteja, quan fas els esbossos, quan et fas tota la preparació per el que vindrà després. Però molt bé, han agafat moltes ganes, moltes energies i hem pogut realitzar tot el que estava previst. Per tant, fer una bona valoració, no? Una molt bona valoració. El dia 20, com deia amb aquest dijous, inaugura aquesta mostra dels treballs dels alumnes d'art plàstiques. Ho hem vist altres anys, però explica'ns una mica què és el que es podrà veure, aquest any, aquí s'ha just aquí el celler. Doncs aquí, a celler, tots els cursos han treballat al tema del blanc, a totes les disciplines, a la basra, ceràmica, escultura, pintura, retaules, experiència plàstica, dibuix, gravat, tots, hem treballat al tema del blanc. Llavors, clar, és un tema que cada disciplina l'ha hagut de resoldre amb la seva tècnica, amb els seus problemes i molt bé. És a dir, del color blanc. El color blanc, el tema és el blanc. És exemple, a pintura, doncs han treballat objectes, han estudiat les seves formes, la seva textura, i llavors, doncs, el tema era de les somres que genera el mateix subjecte, com reban la llum i com la proiecte. Clar, que de primeres pot semblar, o pot subtar una mica, no sé com es pot arribar a donar tot el joc, però suposo que, a mesura que us hi heu anat intensant, heu trobat moltes maneres de fer-ho, no? I a borsa de que s'han adonat que el blanc no existeix, que s'han pintat de tot menys blanc. Clar. La nostra proposta ha sigut aquesta. Ha hagut, sí, està molt bé, presenta experiència plàstica, posen pensacions, pensaments, reflexions, identes personals, tot amb molta sensibilitat i molta llibertat. I, no sé, cada disciplina serà curiós com ha resolt el tema del blanc. Clar. Llavors, no sé, està molt bé. Quan tens dediqueu a aquesta exposició, és tot el curs, és unes setmanes concretes? Són els 6 mesos, però és tot el curs. Sí, sí. O sigui, anem fent diverses coses, per exemple, escultura, s'han treballat, han agafat fotografia, han buscat imatges d'accions de la vida cotidiana, també han fet el tema del cactus, han fet també un treball de l'engany, que era molt divertit, perquè era per... La Carme es ponia gustos, com farina, coco, el bicarbonat, tenien que provar sucre, tenien que provar, o sigui, un treball de gustació, i després tenien que representar això, que és el que sí semblava. Tenien que investigar, reflexionar. Tenien que treballar el concepte del blanc. Molt bé, doncs molt interessant. I es podrà veure el Seller, no? Sí, sí, sí. El Seller, el dia... es fa la inauguració a tots quals de vespre, i us esperem a tot, si esperem que t'ho s'agradi. A més a més, es podrà veure també fins a principis d'agost, és a dir, que si no hi podem ser, és suposo que tenim temps. No sé si per això que et dijous també en aquesta inauguració, ara també els alumnes, els professors, qui haurà? Doncs estarem tots els alumnes, estarem els professors, i no sé si esperem que tot, no sé, t'ho s'agradi, que no sé, estarem tots. Clar. A més, suposo que també hi ha, encara, els alumnes és com una d'aquestes fites, de poder veure el seu treball exposat, és important, no? Què implica? Què implica? Doncs que venen acompanyats de... de sus familiars, de sus amics, les agrada ensenyar els treballes que han fet, no sé, suposo que implica un resum de lo que han estat fent durant tot el curs. No sé. Estan il·lusionats? Il·lusionats, sí, sí, sempre. Bueno, ara aquesta setmana també s'impliquen i ens ajuden a muntar l'exposició. Clar. Estan tots els professors muntant el que ens correspon, però que els alumnes també ens ajuden. Per tant, és com per culminar tot aquest procés, no? Sí, sí, sí, ja s'impliquen a l'hora de muntar a cada disciplina els alumnes que els hi pertoquen. I també, doncs, contents, suposo d'ajudar-nos. Està clar. De cara a l'any que ve, suposo que, en principi, en aquest cas sí que es començarà els cursos a l'octubre com és habitual. No sé si n'heu parlat ja amb els alumnes i en general segueix l'interès de la gent per continuar-s'hi puntant. O sigui, nosaltres estem molt contents, de veritat, perquè tenim uns alumnes molt fides i repeteixen des de ja fa anys. I amb aquest aspecte estem molt agraïts i creiem que tornaran a repetir. Quants alumnes hi actualment? Estem al voltant dels 200. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Molt bé. Doncs aquest dijous es pot veure aquesta exposició. A partir de dos quarts d'avui t'esfarà aquesta inauguració al celler de Can Junestar. I avui anem parlant amb la coordinadora Puri Martín. Moltes gràcies, Puri. Moltes gràcies a tu. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Gràcies. Un minut i un quart d'una del migdia, i aquesta hora, com hem anunçat abans, rebem una visita molt especial. De fet, ens estem mirant per internet, a través de la web Candle Radio, veureu que al locutori principal hi ha quatre nens i nenes, que estan ja seguts i preparats per explicar-nos una sortida al circ. Són nens i nenes de l'escola Montseny, de quart de primària. I també veureu de fons, a través dels vidres o també dins del locutori, que hi ha tota la resta de companys de quart de primària, que avui hem fet aquesta visita aquí a la ràdio. I ara, el Gorka, la Dina, la Maria i el Carles. Molt bon dia, tots quatre. Què tal? Bé. Havíeu vingut a un cop aquí a la ràdio? No. Sí? I qui us ha semblat? Molt xulo. Us l'imaginaveu així? No. Jo ho vaig haver vist. I què? És més gran o més petita que us ha semblat? Bastant gran. Sí? Sí. Us ha agradat, doncs, no? Sí. Doncs ara el que fareu ser explicar-nos em sembla una sortida que heu fet al circ, no? Aquest any? Sí. Doncs endavant. Com vulgueu? Bon dia, uïtos de la ràdio, són justes. Ai! Bon dia, uïtos de la ràdio, t'has vist? Us volem parlar per donar-vos una bona notícia. L'escola Montseny hem anat al circ. Aquest curs, el final del segon trimestre, tota l'escola Montseny hem visitat al circ de l'ull. El divendres 22 de març, els alumnes i mestres de l'escola Montseny vam anar a Sabadell a veure un circ, el circ de l'ull. Els circs de l'ull han anat passant, de vies a pares, de pares a fills, i de fills a nens, i així ja porten 80 anys de vida. Van veure unes caravanes antigues, que semblaven que fos un mínim museu, i unes caravanes modernes, que són viuen i dormen. Aquest circ és molt petit. Ens van deixar entrar dins la carpa, vam veure com entrenaven i s'escafaven els artistes. I ens van deixar fer unes preguntes. Després va començar l'espectacle. Hi havia equilivistes amb cordes i tires de roba que feien acrobàcies o ballaven en l'aire. Dues germanes bessones que feien equilibria a la corda fluixa. Fins i tot van fer un exercici de simetria amb les cames. Un pallasso molt graciós que cantava, i un de seriós que el molestava. Un altre pallasso que feia música amb unes ampolles de vidre. Un altre pallasso que l'enganyaven amb uns caramels, i uns malevaristes. El que més gràcia de tot va ser un partit de futbol amb globus Barça Madrid, que va guanyar el Barça per 4-2. Els globus es petaven sovint, i els gossos que feien de portes corrien arrossegant les porteries. Amb aquesta sortida vam tancar el projecte del circ que havíem treballat a l'escola. La veritat és que ens ho hem passat també. Ha estat un espectacle tan màgic i maria vellós, i una sortida tan divertida que ens agradaria repetir-la. I ara ens acomiadem de tots vosaltres des de ràdio d'Esber. Molt bé, us ha agradat. Doncs veig que està sortida el circ. No hi havíeu estat mai, tampoc. Sí. I alguna vegada. Però anar-hi amb l'escola sempre fa gràcia. També amb els companys de la classe. Tot a l'escola. Tot a l'escola, per tant. Ja ho sap, Gorka, tranquil. Fins a 6e, no? Home, suposo que també té aquest punt més màgic de que estigueu petits i grans tots barrejats. Molt bé. Doncs amb aquesta sortida el circ ens ha explicat avui. Ens l'ha vingut a explicar aquí a la ràdio, que com dèiem també, ens ha pogut explicar Gorka, Dina, Maria i Carles. I a més, com dèiem, hi ha tots els vostres companys. Tenim alguns aquí que estan a dins del locutori i d'altres que estan a fora. Us agraïm que ho heu passat per la ràdio. Ens ha agradat molt que vingueu. Per tant, us animem a que vingueu un altre dia. També us tornem a convidar i que vingueu a explicar-nos algun altre projecte. Gràcies a tots, 4 i bon dia. Bon dia. La ràdio d'Esvern. La ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Junts. Durant el 8. Ara passant 3 minuts d'un quart de 12, demà divendres a les 4 de 6 de la tarda es faran aixarrades sobre dificultats i maltractaments que han organitzat pels Mossos d'Esquadra i la policia local de Sant Just. Una activitat que també participa en l'organització i l'associació de gent gran del municipi. I ara en parlem amb Toni Moreno, caporal de l'oficina de relacions amb la comunitat dels Mossos d'Esquadra de l'Espluga Sant Just. Molt bon dia, Toni. Hola, bon dia. ¿Us trobeu molts maltractaments en la col·lectiva de la gent gran? Doncs... He dit que no, en principi, que nosaltres vam assolir les competències aquí en Espluga 6 Sant Just, i al final de 2006 encara no hem tractat cap tipus de... de tasques en la gent gran. Per tant, es tracta de prevenció. No m'hi imagino, també? Sí, nosaltres tenim un programa preventiu que està adreçat a la gent gran i el que fem, a més de les xarrades, són també crossaccions, com pot ser serveis planificats. Sobretot ara, per exemple, que la gent gran cobra la pagaestra. Sobretot ara ja tenim, per la setmana que ve, un dispositiu de control de zones, on hi ha aquesta concentració de entitats bancàries. Doncs una de les altres coses que fem és aquesta, les xarrades preventives. Per tant, suposo per donar consells, a l'hora d'anar amb compte totes aquestes qüestions, no? Nosaltres, a veure, nosaltres, el nostre objectiu principal és allà per la seguretat de la gent gran, i més que donar consells, sí que donem, però sobretot el que ens interessa és que hi puguin identificar si són víctimes d'un maltractament. Evidentment, hem d'evitar els maltractaments, però a nosaltres el que ens interessa, sobretot, és que ells puguin identificar si en aquell moment estan sent víctimes. Aleshores, nosaltres, almenys de fer la definició del maltractament, que tothom, quan veu un maltractament, pensa en un maltratament físic, nosaltres, a més a més, de donar la definició del maltratament, el que també expliquem és que hi ha altres títols del maltratament que no és el físic, com pot ser el psicològic, el econòmic, i després donem indicadors, perquè realment ens puguin identificar-se o no. El principi no ho tenen perquè fes persones maltractades, però donem aquests indicadors perquè puguin comparar. Que saben quins són els seus drets, també? Exacte. O sigui, a més, és donar els indicadors, després també què poden fer si se troben en aquestes circumstàncies. Explica'l a una persona de confiança o cap a on poden dirigir-se, perquè a vegades te trobes que, clar, amb la teva situació, i no saps cap on anar. Aleshores, donem aquesta informació. I on haurien d'anar? En principi nosaltres, el que sí que fem, i treballem molt en xarxa, això ja ho veus en la nostra manera de treballar, de anar, poden anar a qualsevol, per exemple, el metge de capsel·lera que els tinguin, el metge de família que tenen, habitual, poden anar a serveis socials, i fins i tot poden venir a Mossos d'Esquadra. O sigui, el fet de venir a Mossos d'Esquadra no és només perquè sentam a denúncies, sinó per explicar una situació que està visquen, i nosaltres la podem identificar, realment, si està patint un delicte o no. I en el cas de que no l'estigui patint, nosaltres la versem al servei que sigui més adequat. Nosaltres tenim a totes les comissaries un servei que és el grup de cançó a la víctima, i que, normalment, és un servei que està d'acessorament i seguiment de casos de maltratament en general, sobretot violència domèstica, violència masclista, si nosaltres detectem que no hi ha cap tipus de fet delitiu i realment aquesta persona ha de ser derivada d'una altra enda de la xarxa social, nosaltres fem aquesta derivació. Clar, ha parlat de l'exemple de quan es va al banc, en possibilitat que vagi un compte a l'hora de treure aquests diners, quins altres indicadors plantegeu? Nosaltres a veure, en principi, els indicadors que per exemple, aquí també tenim persones gent gran, que potser o que estiguin en l'entorn familiar, o que estiguin en un entorn on estan pendents d'una cuidadora. Aleshores, nosaltres, per exemple, podem dir, a veure, si estàs dependent d'una cuidadora, un signar que està clar és el fet d'una persona malnutrida, o una persona que no tingui una higiene corporal o una vestimenta adequada quan realment podria, en aquell moment, després, evidentment, després de les sessions que poden ser físiques, i després, quan veiem, els indicadors que diuen de cara, per exemple, un maltratament econòmic, doncs això, que vegin que realment dins del seu entorn familiar li estan desapareixent les seves propietats, continuen les desapareixent els diners, o que estan fent uns de seus diners, que a l'hora que sent una persona que pot administrar-se d'una manera voluntària, no ho està fent, això. Clar, si la persona gran no ho veu, però en canvi, algun familiar o algun amic potser s'adona de tot plegat, o que també el primer que ha de fer és parlar amb aquesta persona afectada. Evidentment. Nosaltres, tant la persona afectada com qualsevol persona, nosaltres sempre fem les xerrades, intentem que pugui venir al màxim de persones possibles, perquè igual, la persona que està sent molt tractada no hi és davant nostre. Moltes persones, que això, a vegades, ens passa després de fer una xerrada concreta, quan pot ser en aquest cas, igual ens veu una persona que ens comentava i, bueno, a aquest moment nosaltres, o bé, si ens explica realment un fet que nosaltres ja sospiten, que pot haver-hi un delicte, agafem les dades i ens posem en contacte, i si no, intentem abraçar-la a aquest servei. Per això és que nosaltres intentem difondre aquest tipus d'indicadors al màxim de persones possibles. Per tant, doncs, és una xerrada que es fa aquest demà, com deien, demà divendres, qui s'anjust per sobre dificultats i maltractaments a la gent gran, com deien per sobrevenció, perquè afortunadament no hi ha hagut, de moment, encara no heu tractat cas de maltractament, tot i que pot ser que hi hagi algun cas silenciat. A vegades també passa, que hi hagi algú que per por no s'atreveixi a denunciar alguna cosa. Tot el que és l'entorn dels maltractaments, sobretot quan toquem un àmbit com pot ser dins l'àmbit de la família o l'àmbit més proper de la persona, a vegades aquestes coses poden passar. Per això nosaltres intentem difondre aquest tipus de xerrades preventives, que ja dic que són preventives, perquè sorprèsament encara no hem hagut tractat cas, però bueno, no està de més el fet de treballar aquesta prevenció, és un àmbit més que treballar la prevenció. Doncs en parlarà demà, a dos quarts de sis de la tarda, aquesta xerrada adreçada a la gent gran de Sant Just, que organitza la del Mossos d'Esquadra i la policia local del municipi, n'ha emparat Antoni Moreno, que apora l'oficina de relacions amb la comunitat dels Mossos d'Esquadra d'Esplugues, gràcies, Toni. I que vagi molt bé, bon dia. Bon dia, gràcies. En punt no, un quart de 12 del matí, aquest diumenge és la ravella de Sant Joan, on la coca i els petards són els grans protagonistes. A banda de la mateixa nit de Sant Joan, però també aquests dies sentim ja de gent de petards, perquè ja s'han instal·lat les parades de petards a Sant Just. Ara saludem el responsable de la plaça Camuapa, Jordi Cortés, molt bon dia. Hola, bon dia. Com estan en la venda de petards aquest any de moment? Bueno, més potser caldo els anys, però vaig en vent. Suposo que, de fet, cada any, d'alguna manera o altra, com que també estem en crisi, es deu notar, però no sé si... Estarà notat més, sí, sí. Potser també el mal temps, aquest cop, fa que no sembla que sigui estiu que s'ha de reenqui. Tot influeix. De tota manera, Sant Joan, que aquest any cauen aquest de setmana llarg, suposo que ja de cara a aquest de setmana sí que augmentarà la gent. No sé si tornarem a veure les llarges cuas, que recordo que alguna època hem vist, però que, si més no, el dia de Sant Joan sí que aquest no falla, no? No, el dia enllà. Sant Joan se celebra. Exacte. Se celebra igual, que passa que, bueno, és una trota que la gent s'oblida més. Potser se'n venen menys, o estria més, m'imagino que es busquen una mica més... Sí, es busquen coses més barates, les vull dir, sí, una mica. És una trota bastant. Quins són els petards que es venen més? Bé, es venen de tot, ara, en un clara, aquests moments, el que es venen més és aquest petit el ximple, per atirar les ganes, que de vendre es venen de tot. Clar, bombetes encara se'n venen? Hi ha que els agrada més coses que ve, hi ha que els agrada més coses que facin llum, ho hi ha de tot. Dic, bombetes encara se'n venen? Sí, la bombeta és un típic pels crios, si vull dir. Per introduir-se una mica, no? Per introduir-se una mica, no? Per introduir-se, sí, a la festa. Suposo que també és habitual veure també els nens que venen amb els pares, i de quina edat poden venir sols o comencen a venir sols? Sols a partir dels 12. Que llavors, els eventos, els bombetes, les mangales, aquestes coses. Va, i llavors ja... Els petits a 12 o els sols hi pot vendre? Clar, i llavors hi ha algun tipus de petards que deu ser a partir de 16, no m'imagino? Sí, a la majoria. No sé si en aquests últims anys també doncs ja teniu novetats. És a dir, abans d'aquests tradicionals alguna cosa que sigui aquest any hi ha aquest tipus de petards que té aquesta peculiaritat o si són els tradicionals de sempre. Sí, poden mariar més o menys sobre tot les fonts, però el de més, pràcticament, sou de sempre. Quan venen amb famílies suposo que es busca també una mica la varietat o potser les fonts, també, que són un nom d'aquestes... Sí, sí. Tot i que s'agafa de tot, clar, si hi ha crios, doncs... Si vius, penses bé, però a més, però sí, també les fonts. Que llueixi una mica, no suposo? Exacte, sí, sí. Tenim de tots fonts, bateries, que encara són més macaques perquè disparen cap a l'aire i fan d'un esposa... Us demana consells la gent que ve a la parada? Devades. Sobretot, de cara als crios quines edats s'han de tirar i tot això. Clar, perquè suposo que a l'hora d'iniciar-se ja no només a tirar un beta, sinó a tirar algun petard, cal vigilar les precaucions o cal tenir en compte quin tipus de petard es tira, encara que el pare el compri, després potser el fill de 14 anys el vol provar i s'ha de vigilar tot això. Sí, s'ha de vigilar una mica, però si es fa com s'ha de ser, no hi ha perill. Està regulat, no? Sí. I potser no sé que tirar petards a la bar, quan es volen fer coses que no s'han de fer, però si s'ha de fer una cosa ben feta, no ho són perillós. No sé si les normatives cada cop són més estrictes en aquest sentit? I tant, i tant. Massa, potser? Actualment, jo diria que sí. S'han adaptat a la Unió Europea i la Unió Europea no hi ha la tradició d'aquestes, aquestes. Clar, de fet, per exemple, amb qüestions com els correfocs, recordo que hi havia algun, la conec més a aquesta normativa europeia i sí que hi havia algunes coses bastant curioses, que es demanaven un requisits molt concrets, que per una banda eren necessaris, però hi havia d'altres que potser es fan una mica més estrany, que ja es vigilen algunes coses i potser ens està fet des d'un altre punt de vista. Sí, sí, sí. I ja no hi ha tradició a la resta d'Europa, no hi ha tradició d'això. I allò que ens passa això. Clar, no sé, per exemple, el petar aquest xiu, això tan petitó que no hi ha cap perill, i que no ho pots vendre fins als 6 anys. I que s'ha passat d'un extrem o a l'altre. Clar. En el cas de la para de la plaça Camuapa, suposo que el que ve més també són nens i famílies. Sí, sí, també n'hi ha. Sí? Els que estan aquí sí que els sembla curiós, no suposo que ho plegats? Sí, sí, ho comenten, que és curiós, però no estàs enamiant, que ell ets el seu país ho té costat tenir-ho per Nadal, però clar, que no té res a veure. Quin horari feu aquests dies de la para de la plaça Camuapa? Sí, ens dijous fem la tarda i a partir de dijous, tot el dia, a partir de les 11. Val, allò, intensament, suposo que el 23 també és d'aquests dies en què sí que coincidiran diumenge. Fins a les 12 de l'any. Clar, clar. Llavors la setmana que ve, per Sant Pere i Sou, o ja tanqueu? No, no hi estem, perquè és que amb l'equici la cosa no... La gent concentra més tot a Sant Joan, ja es feia, però és que ara, encara més. I dedicar-se a aquesta rebella i la Sant Pere, que tampoc no és ni festa, no normalment, és més complicat. Doncs, aquest diumenge és en Joan, per tant, hem volgut parlar amb el Jordi Cortés, responsable de la para de la plaça Camuapa. Gràcies, Jordi. Gràcies. I que vagi molt bé que hi hagi sort. Adéu, adéu. Aquest diumenge, 23 de juny, la flama del Canigo tornarà a passar per Sant Just. La flama arribarà com cada any, cap a quarts de 10 al nostre municipi, farà un recorregut i arribarà al part del Canigo. Ara en parlem amb un dels Sant Just Tengs que fa més de 25 anys que porta aquesta flama des de Barcelona fins a Sant Just, un d'aquests actes que també serveix per donar-la benvinguda a l'estiu d'alguna manera. Sí. La Revella de Sant Joan i de Sant Pere han sigut molt celebrades a casa nostra. Per raons de la festivitat, simplement ara es consenta aquesta activitat amb la Revella de Sant Joan. Però, com que està just a tocar el sostici d'estiu, que és el 21 de juny, serveix per fer aquesta entrada i aquesta accelerotació a l'època estival. Parlem una mica també d'aquesta tradició. No recordem què representa la flama del Canigo i aquest recorregut. Representa la unió de tots els països de part catalana, el que seria hipotecnicament i culturalment els països catalans. Hi ha una colla d'excursionistes de la Catalunya Nord que el dia 22 a la nit, o sigui, a tarda, fan nit allà i han preparat el diumenge anterior unes feixes de llenya per poder encendre aquestes feixes de llenya. Aquesta torna a ser definitiva ha d'anar a la muntanya més representativa de la nostra història i de la nostra geografia. Llavors, el 23, és a dir, aquest cas serà diumenge al matí, encenen la llenya ja preparada amb un ferellet que, la primera vegada que es va encendre va ser a través d'uns miralls parabòlics, com el so colímpic, i que es guarda, perdó, en el castellet, en el museu, de prepinyar. Aquest foc també puja, s'encén les torxes allà dalt i reparteixen al llarça el dia per tots els països catalans. Arriben fins a Lacan, a l'avió, fins a les villes, a l'avió, i a les comarques a Barcelona, arriba en cotxe i a l'avió, barri a barri o poble a poble, es fa a través d'atletes, o de ciclistes, o de voluntaris, que, en una forma de vehicles, fan que les fogueres que uneixen a tots els catalans aquest dia, que el dia 23, en rebel·lia de Sant Joan, tinguin el mateix origen en el canigó. Clar, per tant, doncs, que tot acabi d'acuadrar, amb aquesta encesa simbòlica també, o no, simbòlica no encesa literal, en aquest sentit. Segurament, segurament, amb alguna barriada no arribarà la flama, diríem, autèntica, sinó que serà una mica la flama de l'encenedor del president de la Comissió, però arreu, diguem-ne, que el 90 o el 100% de les fogueres dels països catalans sí que són enceses per la flama del canigó. O sigui, jo pensava que això era passar a més del que era habitual, és a dir, en dubte o en aquest moment d'encentar-la d'una altra manera, però normalment sí que arriba, per tant, aquesta mateixa flama. Sí, sí. Aquí s'enjust, per exemple. Hi ha una mica més a casa nostra. La flama que baixa el cim del canigó el dia 23 del matí arriba a la 6 de la tarda, amb cotxe, naturalment, a les portes de Barcelona. Una comissió de la Marató de Catalunya ret aquest quinquer a la Capsalera de la Diagonal, una persona, i fa tot un recorregut fins a la Passe Sant Jaume, un recorregut modífic, escoltat per la Guàrdia Urbana, per les vostres escuadres, etc. Depèn dels anys, hi ha una representació política important, que els pels reis del Parlament de Catalunya, de la Generalitat Autonòmica, però l'arribada principal és el Cap i Casal, seria del cor de la ciutat, a la Passe Sant Jaume, on allà, sí que representant tant de l'Ajuntament com de la Generalitat, encenen el Pabaté mentre dura l'acte institucional. Quan s'acaba aquest acte de salutacions, interpretació dels sagadors, dones sardanes, etc. Llavors, els distins barris del Cap i Casal de Catalunya, o dos pobles, com ara nosaltres, amb les seves torxes que han portat apagades, actualment, roben, és a dir, encenen el foc amb una torça particular, que ja emprenen el viatge cap a les diferents destinacions, nosaltres, per exemple, a peu altra gent m'ha vist, exacte, com he dit, altres en cotxe, etc. I, a casa que són just, llavors, a quina hora arriba la flama? A quina hora ha sortit el pla 60 en Jaume? Fem tot el recorregut, és a dir, convoquem a la gent també a través de les zones, és a dir, ara mateix, a través de la vida desvern, que vulgui venir a recollir aquest foc, a Barcelona, que estigui a les 6 de la tarda davant de l'Ajuntament, davant de la casa de la vida les en justes verds. Llavors, ja tindrem preparades les tarjetes per viatjar fins a Barcelona, fins a Plaça de Jaume, al transport públic, anirem a l'operador, d'allà agafarem autobús, llavors, al metro, ens plantarem a la Plaça de Jaume. I allà, a dos quarts d'avui, intentarem agafar ja el foc, cap a Sant Just. Llavors, corrent tots al entorn d'aquesta flama i no farem relleus. Simplement, transclarem la flama d'una a l'altra, però els corredors faran tota la distància des de, davant de l'Ajuntament, fins a Sant Just es veu. D'un i dos. A un quart de veu, a un quart de veu, a la crilla de la Cratera Rial, a la vinguda Doctor Ribalta, allà serà la flama. I a partir d'aquí, hi haurà un circuit pels barris més importants de Sant Just, fins que, a tres quarts de veu, pensem ser el canigó per poder encendre la foguera Sant Just. Es va veure de pressa, no? Des de Barcelona, a Sant Just? Sí, tenien en compte que no sortirem a dos quarts d'avui. És una pretensió, perquè l'acte, sempre va amb una mica de retard. O sigui, que hi ha hagut anys, que fins a vosaltres, tocades, no hem començat a córrer a la clara. I quanta gent sou, normalment? Ja sé que pot venir cada any gent diferent, però, en principi, més o menys? Últimament, som una dutzena de persones els que fem aquest viatge, diguéssim, de descobert aquest sistema de recollida de la flama. Si afegessin, encara, de retorn, és a dir, quan pugem, que és quan és un moment més significatiu, de Catalunya, que arregla la flama adigonal, alguns d'ells ens en justen. Si tenen encara corda, ens acompanyen de retorn, també corrent, fins a casa nostra. Suposo que és un moment bastant màgic, també tot plegat. Sobretot, el recorregut per la Rambla de la ciutat Contal, Rambla, Catalunya, també, que són espais ja per passejar, i, per tant, es pot córrer en tota normalitat. Hi ha gent que sap de què va l'apostió. Hi ha altres sorredors turistes que fan una cara bastant de sorpreses. Però també és bo que d'alguna forma o altra coneguin les tradicions i costums de casa nostra. I en el cas d'aquí, s'han just, després, un cop s'ha arribat la plaça, suposo que també és un moment en què també hi ha molta gent concentrada, més que en els carrers del municipi, també és especial. La plaça on arribem és davant del Canigó, el Parc Canigó, es recomana la gent que sigui puntual, no s'enfiri d'aquella torxa, potser, que arribi cara per la Serenfí, a tres quarts de deu cal estallar, perquè la proclama, la lectura de la crida d'un guany més lancesa de la foguera serà a continuació, sense massa et dilació, no és un moment en què la gent té altres coses no, amb rabilles particulars, sobre una casa, o el que sigui. És també un moment ben màgic a arribar allà. Recordem que si algú vol participar i el que ha de fer és estar a la 6 de la tarda, diumenge, davant l'Ajuntament. Entrar a la feina vol dir pan de la curt, amaret de l'esport, la gorra, etc. Si cal una mica d'aigua, si tenen una bona informació, hi ha dit, soministrarem les torses, les targes del transport públic, i també no ho diguis a ningú, ara que no us acent. La capseta de diumens per si a mi s'hi diuen el sense paga. Exacte! Doncs tot plegat serà aquest diumenge. Esperem que vagi molt bé aquesta recorregut de la flama, de l'enigua, fins a Sant Justa. que fa més de 35 anys d'unidor que aporta aquesta flame aquí Sant Just. Gràcies, Lluís, i que vagi bé. Adéu, bon dia. I continuem parlant d'aquesta hora de Sant Joan i de la tradició de les coques ara amb la pastisseria Trilla. Per tant, doncs, parlem amb la Marcela, molt bon dia, Marcela. Hola, bon dia. On també suposo que aquests dies esteu ben enfainats, preparant els últims detalls, si més no, de cara a les coques. No sé si ho ha començat a fer-les, si esteu preparant de moment tot plegat. Sí, avui ja comandes, el caure, com ha caigut aquest any la rebel·la, avui, per empreses així, ja comandes. Clar. I continuem, per tant, guanyant sempre les més tradicionals, la de fruites, la de llardons, o com va, tot plegat. I d'aquí cada any és més freqüent demanar la típica de llaveneres, que és de full amb creva. Ah, sí? Cada any es fan més d'aquestes, i cada any es demanen més. La típica és la típica, però aquesta sempre, cada any val més. Sí, està bé, també, que evolucione una mica, no? Suposo que la tradició també. Sí, està bé, està bé. I les d'anàmetament preses, heu dit, suposo que, per tant, que considereixen un pont aquest any, seran una mica diferents les vendes, no? Serà fluixar. Obriu i ho menja tot el dia o només a matí? Tot el dia. De les 8 del de matí a les 9 del de l'estat. Déu-n'hi-do, per tant, tothom qui vagi a l'última hora també pot passar per la pastisseria, cosa que també està bé. També, també. I suposo que aquests dies, avui ja teniu aquestes comandes, i demà i diumenge també seran dies de fer les últimes coques, o totes plegades. Quantes em preveu de... quina veritat teniu de venda? No t'he d'anar bé, a més d'aviat em fixo per les comandes que tinc cada any, ja que d'any va molt enrederit, això. Sí. Aquest any no sé què passarà, però va molt enrederit. També, com que ha fet mal temps, ja veuré que tots ens ha agafat una mica per sorpresa, el Sant Joan. El Sant Joan, eh? Ja, ja, això sí, però vull dir que de cop i volta ens hem trobat que no n'hem encara vestits d'estiu i ja... No estàs mentalitzat encara? Sí, sí. La traia parlant també amb el responsable d'anar de les parades de batares, deia que hi havia molt poc moviment i que no sabia si també podien influir fins i tot la banda de la crisi. Jo penso que està influint tot, una mica la crisi, una mica com ha caigut, però bueno... Home, suposo que igualment el diumenge encara que sigui l'últim hora, qui més, qui menys, sí que és un dels ingredients que no pot faltar en una taula de Sant Joan, la coca. Jo espero. Quins tipus de preus oferiu? Hi ha varietat, també en funció del tamaño, com va? Bueno, va total, a nosaltres la pesem tota, és de 23 euros al kilo i la pesem tota. Igual la de llardons, que les afluïtes totes. Totes van a pes, doncs. La de llardons també surt menys, surt més. Dic perquè a vegades sí. I la de llardons és una clàssica, eh? És com la de fruites, d'alguna manera. És una clàssica, sí, sí. De fet, molta gent li troba la fruita després, també, comentàvem. Jo em pregunto si heu gostat el brioche, eh? Clar, és això, també. La fruita confitada té el punt aquest de... Exacte, que és de no gostir jo el brioche. No sé si és una festa que creus que se celebra més o menys que, per exemple, o que es compra menys la mona de pasco, el tortell de reis, que la coca de Sant Joan o el revés? No, és més coca de Sant Joan que el... El tortell de reis és el rei, vull dir. És el més gran. I després hi ha les coques, perquè moltes gent, si no hi ha criatures, ja no en compren. Però la coca, en totes les taules, una o quatre, ja. Encara que no siguin famílies, no vull dir, la gent jove també compra coca. Exacte. En noteu, també, de gent jove? Sí, també, també, també fan revelles. Exacte. Sí, sí. Doncs aquest diumenge, recordeu que la pastisseria trilla estarà oberta tot durant tot el dia, per poder-ho anar i comprar d'aquestes coques de Sant Joan, cada la pera que siguin artesanes, també. Sí, tot val la pena. És molt diferent. Sí, es nota, sent la canó, però quan t'has de donar l'altre, hi ha diferència de qualitat. Moltes gràcies, Marcela, que vagi molt bé i molt de sort. Adéu. El cotam, passeu-nos-vos per aquí. Vale, gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, adéu. I aquesta hora parlem de Sant Joan. N'hem anat parlant també al llarg del programa. Hem parlat del que es farà aquí Sant Joan, de les revelles. També l'altre dia vam parlar de Patards, però l'alta protagonista indispensable en aquesta festa és la coca de Sant Joan. Per això ara saludem els cel·les de la pastisseria cel·les de Sant Joan. Molt bon dia. Hola, bon dia. Una coca que, a més a més, avui, com que és d'Hivendres, i la revella no és film diumenge, no es pot comprar, no? Perquè això es fa amb... No és que faig, no, perquè les de Brioche no faig d'encargo alguna, per avui, per demà. Però les que tindré a fer per el dia de la revella, no. Serà començaré amb el dissabte a la cinc del dematí, a cobrar els llargdons i tot el foc pasta follada, i després, allà, a les doig de la nit, a començar a les de Brioche. O sigui, les doig de la nit de demà dissabte, no? Demà dissabte, les de Brioche, perquè les de Brioche, una mica més, es secen, fa molta calor, i després, que cau molt malament, l'ahir se'n va avui... No sé, és veritat. I a cada any es va a menys, hi ha molt súper, hi ha molt barats per allà, i... Clar, vosaltres, digueu menys, ho obriu tot el dia? Ho obriu fins al migdia? Ho obriu tot el dia, perquè jo, com tanco els domenxes a la tarda... Segur que veia que et dubta, no? El millor és que, a la tarda, està tancat. Ja llavors és millor que vinguin a buscar-les a la tarda, que no el dematí. Perquè ja me'l tens per preparar-les, perquè venen tota la gent de cop del dematí, i ho vas malament, perquè tota la gent ho vol a l'hora i les encargos, i la que no tenen cargos. Clar, clar. Més a més, això, el seu coincidiment festiu, suposo que serà un altre ritme, també. Sí, sí, sí. Hi ha les coques de Brioche que ens deies que es preparen les fevereu el dia abans. Suposo que són les més habituals, també. Sí, la més habitual. Sense fruta de pinyons, per mi no coura el for, sinó tallada, per mi sí, posada crema i cremada. I aquestes, per mi són les millors. Clar, són una mica diferents, no, també? Sí, perquè hi ha gent que les agrada la fruita, i cada vegada hi ha gent que no les agrada la fruita. Això t'anava a comentar, que jo recordo que sempre que he estat amb... Cada Sant Joan, que més o menys la coca, la típica de Brioche en fruita sempre hi és, i la gran majoria de gent que conec, tots ens abartem la fruita i la seguim comprant. Sí, sí, sí. Jo també li faig fruta en crema, o un cabell d'Àngel, no? Però la gent que de vegada la fruita volen. El diu la tradicional, encara que no menys la fruita. Jo no la normal, la normal. I després et treurà una fruta. Sí, sí, són una mica estrany. A mi m'agradaria posar fruita, que no posar fruita. Clar, perquè fa bonic, no suposo, ho fa Sant Joan. Clar. I és complicat de fer la coca de Sant Joan? Bueno, no és complicat. És complicat, perquè ara fa molta calor, t'he de portar menys, t'he de pujar ràpid, perquè... i tens poques per preparar-les, i t'he de pujar, perquè... t'he de vendre al casí tot el dematí. Clar, clar. I llavors t'he de pujar, i quan menys llevat, i les pujades siguin més lentes, millor. La coca està millor. I després, que estan també els piñons, que estan supercars. Sí? Doble que l'any passat. Déu n'hi do. Déu n'hi do. Una passada. I llavors suposo que la de llardons, que també és una altra de les típiques, aquesta sí que la podeu fer més ental·lació, no? Sí, la de llardons. Tot el que és de pasta fullada, sí. Llavors ja comences a la cuaula de mar, com és una cosa que la de llardons... perquè estigui en un dia ni dos dies no es passa res. Això és de la de llardons, sí que es pot començar bascufent. Clar. Hi ha gent que està en el supe, però, esclar, les posen a edictivo, les posen a conservar, les posen a mil coses. Ja. I al llavó no es estan totes, però no és el mateix. No, no, no és autèntic, no? No, perquè llavó no és el sucre, la farina, la manteca a llevar i alguna cosita de llibertat. I ja està. Perquè porta-lo de tota la vida. Exacte, els ingredients bàsics. I, de preu, és més o menys variat? És a dir, o és més uniforme? La de llardons, sí. I 3, 24, 25, per allà, hi estan els preus, per exemple. És que no, els perus, tampoc, els pujant. Jo no he pujat, però fa 3 anys. Imagina't. I la gent és creu que han pujat els perus. Ui, l'havis pujat. No, no l'he pujat res. Ni un cafè. Però, bueno, la lli ja té la psicòsia que s'ha pujat. Sí, perquè suposo que va lligat amb que potser és cobrament, o el que sigui, i llavors hi ha aquesta sensació, no? Sí, sí. També que l'hora de comprar potser es vigila molt més que no abans. Encara que potser hi hagi el mateix productiu. Sí, i tot més petit, i tot més petit. Diuen, no, no, ja tinc prou per provar-la, ja tinc prou esquerda que sigui el nostre set petit, ja n'hi ha prou, ja n'hi ha prou. I abans, doncs, era una coca de kilo, kilo i mig, los kilos que sigui gran, gran, gran. Com és gran millor, no?Ara no. Clar. Ja en els tutells de reia ja va ser més petit tot. Sí. I la de reis és la més gran, és la que està tota la gent a casa. Los regals i... Clar, clar. Encara que sigui, potser, menys familiar, però sí que reuneixen amics i també hi ha coca, aquestes trobades. Sí, però saps què passa? Aquesta que avui no, la gent que se va avui, ja la compra aquí a Sant Jordi. Ja, això és de més veritat. Se'n va anar a plajar o a Tarragona, i ja les compren allà de mà. M'ha passat.Clar. I ja no les venes aquí. I després, els supesten de vendre també. Està dolça i ja està. I al llavors, la gent ho mira molt, i sóc ara. Hi ha coques en qualsevol lloc. Clar, clar, és veritat. Això també està reivindicant les coques artesanals. Sí, sí, sí. El gran dia ja ho fa, ja, però... Clar, i recordar que diu menys a més ho hauria tot el dia. Vull dir que això també potser algú no ho sabia, i doncs és una bona notícia. El doble dia, el doble dia, el doble dia. El doble dia, sí, perquè ja t'he dit... Si ho fes un dia, ja és problemàtic, eh? Perquè, clar, la gent vindrà el dematí, i a la tarda es creu que està tancat. M'ha segur que serà això, però, bueno... Jo, la gent que les encarga, li diré que la tarda, la tarda. Quantes coques calculeu que vendreu? Pues sobre 50, per allà, m'ho explico. De un i dos, de un i dos. De tots els tamalles, perquè jo faig, des de 100 grans, totes les mires. Mm-hm, clar. Perquè ja les famílies que cada vegada són més petites, allà van una per tres, una per quatre, una per dues... I així no s'hi seca. Volia quasi totes, però per dues persones. És que la poró les volem provar totes. Mira, doncs també és una altra manera. Clar, sí, sí. Molt bé, doncs moltes gràcies, Téles, de la Pestas i Téles de Sant Just. Esperem que vagi bé tot plegat. Molts ànims amb aquestes nits, que seran intenses. Sí, perquè és molt dujo i molt nervis. Exacte, i amb tot plegat. Esperem que vagi molt bé. Adeu, molt bon dia, gràcies. I a tots dos. En punt 2, 4 de 12, és moment de parlar de Sant Joan, per ensenjar en les revelles que es fan aquest diumenge Sant Just. Per això ara parlarem amb els diferents responsables que organitzen des de diferents entitats revelles del municipi. Comencem parlant amb Josep Maria Pina del Col·lectiu de la Plaça de la Pau. Bon dia. Que organitzeu aquesta revella a la plaça que m'ho apa. No, no, a la plaça de la Pau. A la mateixa plaça de la Pau, sí. D'acord, i com serà tot plegat? Què es farà? Sí, mira, una mica és com ja cada any que anem fent. S'aprimeu el sopar, que la gent ja s'ha inscrit fent directament l'ingrés al conte que tenim de la Caixa Panader. I a partir d'aquí, quan els acabem de recontar, perquè avui aquest matí ens ho miràvem, que la gent ja s'ha de fer amb el sopar. Ara veiem una altra. I el que fa és que el sopar ha de ser atrapat en l'entrenònia de persones, de transferències que arriben, i coses. Arribarem al Santanà. Doncs el que es fa és al sopar al costat de les col·lunes de la Carme Malaret, no sé si les recordeu, en el mig de la plaça, ja en els col·lunes. Allà ho fem servir després de la pista de Pai. I al costat fem el sopar, coq, etcètera, etcètera, i després veuré una mica de revella en la qual s'apunta tota la gent. Si estigui a la revés i ja hem anat al sopar, vull dir que pot ser una cosa o l'altra, i a partir d'aquí es juntem sobre la 150 persones. Normalment últimament és així. No està malament, vull dir que també. Suposo que el fet que potser no tothom ve el sopar, però és això, si algú fa un sopar per aquí, i té ganes de passar per alguna revetlla popular, pot ser una bona opció. Hi ha gent que fa el sopar a casa, o inclús extravan amics, fan el sopar que són junts de les 20 persones, després venen el bike que el bonament fem aquí, perquè tampoc és molt gran el lloc on es pot vellar, però bé, escolta'm, aquí tothom que hi participi, i ben vingut seguint. I llavors suposo que es punxa música, no? Hi haurà alguna mena de digi o alguna cosa? Sí, no, ho posem nosaltres mateixos. Vull dir, en les ideologies que hi ha, la gent ja ve amb el Gapis USB, o ve amb el que sigui, més o menys, posem la música de l'actualitat. També és una mica recordar la música als anys 80, vull dir que la gent ja et comença una certa edat, i bueno, una mica es fa de tot. El tipus de públic, per tant, suposo que també és molt familiar. Bastant familiar, sí. Perquè, mira, la Ràbia de Sant Joan ja va sorgir fa uns 9 o 10 anys, aquí a la plaça, una mica dels veïns que vam començar vint a la plaça de la Pau, i, bueno, es van a fer una mica més gran fins que venen, precisament per la Ràbia de Sant Joan, ens vam tindre que constitui com a entitat, per una mica de tenir seguretat, etcètera, etcètera, perquè organitzem un acte d'aquests, no és una cosa que diguis, bueno, baixo, no, escolta'm, se demana premisos, se tindrà seguretat, se ha de fer, bastant bé, no? I llavors, clar, som d'unes edats, que si ja han passat 10 anys, doncs, bueno, els creus que els tenim ja són de 15, 16... Escolta'm, bàsicament som gent que vam vindre a la plaça, que ens vam ajuntar a fer una rebella, i, bueno, s'està fent cada any. No, no, ja és molt, segurament. I ha anat augmentant, també, el nombre de gent que hi participa, amb aquests 10 anys? És molt mariable. Hi ha hagut un any que venc 635, un altre any que venc a 80. Bàsicament es moguem sobre això. És una cosa més per la gent que tampoc volem marxar fora a fer la rebella, com a millor fer-la al barri on t'estàs, que si no tens que agafar el cotxe, et quedes amb el mateix barri, no? Sí que s'ha de dir que aquella nit és una plaça, tant aquesta com la Camuapa, que hi ve molt de gent, sobretot de Janssapetà, de Torsaceta, no? Vull dir, és un any que, precisament, aquí és molt concorregut. Hi ha el Pasa Maragall, que hi ha molt de gent, i també aquí, a la plaça de la Pau i Camuapa. Esclar, suposo que exacte, això t'anava a preguntar, també, no? M'imagino que també, a banda de la música que soni, els patards hi seran. No para, eh? És un lloc on hi ha típic la gent baixa, perquè és una gran zona de esbarjo, molt gran, i que hi ha molta gent, però molta. I possiblement que l'altre dia parlàvem que s'estaven venent menys patards i que potser la gent es reservava més per Sant Joan, m'imagino que llavors el dia fort... Com a veïns, això ho hem notat. Sí, oi, que no se'n senten tant. No se'n senten tant. Per exemple, això ho he comentat al meu pesat. El meu pesat fins que no veurà a Sant Joan va ser... Bueno, era un continu. Què t'hagin notant, eh? Potser perquè tampoc fa tan bo, no ho sé. Bueno, no ho sé, ens ho estruem tot de la vida. Exacte. La rebel·la pot ser, eh? Ja pot ser. Suposo que també inclourà cada coca i aquestes coses. Sí, ja és el típic de Sant Joan. No pot faltar. Molt bé, doncs serà aquest diumenge, dia 23, la rebel·la de Sant Joan, a la plaça de la Pau. Quina hora, si la gent que vulgui venir després de sopar, quina hora pot fer-ho? Mira, un moment que retardem el sopar, perquè esperem molta gent que val la flama del canigó, que normalment el sopar comença 10 quarts d'11. Entre tot, a les 12 a 2 quarts d'1, es comença, diguem, la música. Val. Perfecte. Això és el que és música que posem nosaltres, i que hi ha força amb gent. Doncs esperem que vagi molt bé. Gràcies, Josep Maria Pina, del col·lectiu de la plaça de la Pau. A vosaltres. I bona rebel·la. Gràcies, igualment. Adéu, bon dia. Adéu-siau. Els matins de Déu a una s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Dos quarts i mig de 12 seguim parlant de Sant Joan, com hem dit, parlem de les diferents rebel·les que es fan diumenges a Sant Just, i ara és el moment de parlar d'una de les mítiques, també, i el principi, que és que l'organitza la comissió de festes del barri nord, el Parc Joan Maragall, en parlem, amb la presidenta de l'Associació de Veïns de l'entitat veïnal, Anjarstamora, molt bon dia. Bon dia. Com es presenta aquesta rebel·la? Bueno, de moment, bé. Si no, sembla que el temps no es deixarà bé. Sí, segurament. Exacte, haurem de portar alguna jaqueta. Això, però, bueno, mentre no plogui, ja està bé. El que fareu des del Parc Joan Maragall és només esball i cuca. És a dir, no hi ha sopar o també hi ha sopar? Bé, melbal, que aquest tant vendrà un dúo mediterrani o dos nois, que diu que ens animaran una mica la festa, i després nosaltres, com sempre, tenen servei de bar, però, bueno, només donen cava, aigua i refresc. Ja està bé. I la coca, com sempre, que la donem gratis. Home, molt bé. El que passa és que aquest any voldríem fer... per afegir-nos a recaudar diners pels nens afectats del càncer, el Joan Petí. Doncs hem pensat que, com ja donem la coca gratis, que la gent col·labori i que doni un euro el que sigui, i el que recaudem ho donarem. Doncs molt bona iniciativa, no? Exacte. Podem col·laborar una mica. La gent que encara no hagi donat té l'oportunitat de fer un petit... I d'una manera molt fàcil, no?, perquè de vegades hem de fer un ingrés, potser ens costa més, en canvi de fer una portació sempre... No, col·laborarem com ho podem amb això. Clar, clar. Tot plegat començarà cap a les onzes, em sembla, no? A les onzes, fins les dues, més o menys, eh? Molt bé. I quanta gent calculeu que vindrà, en funció dels últims anys? Unes 150, 200 persones. Cada vegada han fet més... que fan més rebel·les al poble, perquè la gent se va dividint. Però com sempre és una rebel·la familiar, si la gent ve del barri i del resto del poble, també, naturalment. Serà a partir de les onzes i fins les dues, com ens deies? I ara aquesta música en directe, coca i servei de bar, amb cava i aigua, per tant, no vol la manera d'entrar a l'estiu. Quants anys fa que la feu, aquí, al barri, la de Vella Sant Joan? Fa 25 anys, per al menos, no? Déu-n'hi-do, eh? I després, quan van fer l'antigua plaça, ja la van trasladar aquí, i des de llavors, cada any... I n'esteu contents, no?, vull dir, que en principi la mantindreu. En principi venir un orquestre gran i tot això, perquè clàvia més gent, i ara és més petita, però, bueno, us lo passem bé, també. Exacte. Serà, com dèiem, aquest diumenge més gratuït, perquè no hi ha sopar, sinó que és directament la festa, la rebel·la. Això mateix, sopar mai hem fet, eh? El que hem fet és això, donar la coca i el cava i això. Per tant, una bona opció, també, aquí s'enjusta el barri nord, que organitza, com dèiem, la comissia de festes del barri. I déu-n'hi-do, perquè hi heu 150, 200 persones, és a dir, que no és poca cosa. Sí, les taules són plentotes, eh? Les taules que la gent pot estar segura i després ballar. Clar, exacte. Això potser costa una mica més, no? Això potser costa una mica més, demoure's. Sí, bueno, però la gent s'anima, eh? A final, una mica de cava i s'anima i sí que balla, sí. I aquest any que em diu que fa fresqueta, doncs mira, sí. Serà la manera. Moltes gràcies, en Jaxta Moura, de la comissia de festes del barri nord, que vagi molt bé i guana a Rebella. Adéu en Dian. I ara parlem encara d'una altra de les Rebelles que es faran aquests dies d'aquest diumenge de fet aquí s'enjust, que és la Rebella que organitza la Casa Reginald d'Extrema Dura. En parlem amb el president de l'entitat, Manuel Tapata. Molt bon dia. Hola, bon dia. Com serà aquesta Rebella? Bueno, en un principio se presenta bien. Sí, que el tiempo haga buen tiempo y nada más. Què es farà? Feu sopar? Feu ball? Bueno, se hace una cena, pero la cena lo lleva del restaurante, digamos. Nosotros con la cena no tenemos que ver nada. Vale. Llevamos del grupo de balles, después de la cena. Que es un grup de versions o què serà? Es un duo. Es un duo que tenemos, que ya ha venido varias veces, a la gente parece que la agrada y vamos a repetir con ellos. I es farà, de fet, davant de la Casa Reginald d'Extrema Dura, però del carrer? Sí, sí, la calle. Quanta gent calculeu que vindran? En el nostre Rebelles, quanta gent acostumeu a reunir? Hombre, otro año yo creo que este año me da menos gente. Otros años ha habido sobre 150, 160 personas. Déu-n'hi-do. Este año yo creo que se presenta el problema de que... Hay tres días de fiesta por mes. Y yo creo que habrán menos gente. Sí, suposo que no sé que sigui l'última hora, sempre quan hi ha un pont condiciona una mica més, no? Sí, sí. En tot cas, qui vulgui, suposo que és oberta a la gent, no? A partir de les 11 pot passar davant de la seva d'alentitat. Esto está abierto para todo el mundo que quiera. Socio no socio, para todos los que quieran venir. Es libre. I ahora, servei de bar, també? Bueno, el restaurante. Vale. No sé si també hi haurà coca de Sant Joan. O l'hem de venir... El restaurante te pone una oferta de la coca y el cava. Fa molts anys que va celebrar la revetlla? Pues sí, desde que existe la casa en sí. Sobre unos 28 años, 30. Per tant, fa temps, també, no? Sí, hace mucho tiempo. De fet, és una tradició que, des de la Casa de Resma Eleccionadora, l'heu adaptat d'aquí perquè és més catalana que no passa extremenya. Sí, pero bueno... És que nosotros hacemos las dos cosas. O sea, en la cultura, igual que en la gastronomía y todo, tenemos que hacer las dos cosas y es más. Nosotras, a veces, cuando vamos para Extremadura, muchas veces hemos hecho intercambios con cosas de aquí de Cataluña. Perdona, Cataluña, Gigantet, todo esto, hemos hecho unos intercambios con cabeza a la vaca, por ejemplo, para que también corroscan la cultura allí, que estamos viviendo nosotros cada día. No queremos perder aquella, pero lo que queremos es que esta se conozca allí. De fet, el Sant Joan és una festa bastant màgica, per donar-la bé ningú de l'estiu, també. Sí, sí. Aquest diumenge, a les 11 de la nit, la Casa de Resma Eleccionadora farà la seva rebella popular davant de la seu de l'entitat, amb ball i música en directe, tot amb qui vulgui, pot passar-hi. Gràcies, Manel Zapata, president de la Casa Regional, que vagi molt bé i bon dia. Gràcies a vosotros i bon dia. T'està bé, t'està bé. Si tu n'hi ets, t'està bé. La ràdio de Sant Joan. Durant el 8.1. T'està bé. Durant el 8.1. Durant el 8.1. T'està bé.