Entrevista a Aina Vidal, membre de En Comú Podem - 26/4/2019

Estem a la segona hora del just a la fusta, avui som divendres 26 d'abril del 2019 i seguim amb la ronda d'entrevistes de campanya electoral per les eleccions del 28 d'abril. De fet avui ja és l'última, toca fer-la al grup en comú podem i per això tenim el telèfon a l'Aina Vidal, candidat a la llista d'en comú podem al Congrés dels Diputats. Hola, bon dia, Aina. Molt bon dia. Bon dia. A les eleccions generals del 2016 en comú podem va ser la formació amb més recolzament. Ara, segons les enquestes, la formació que hauria en la tercera posició després d'Esquerra i el PSC amb més o menys la meitat dels 12 diputats. Què ha passat? Per on creieu que es poden perdre vots? Jo crec que les enquestes no l'han ensenyat mai a nosaltres. El 2016 la cartella fascinava que podíem guanyar les eleccions i, de fet, ni tan sols ho van tornar a veure però les vam tornar a guanyar. Per això nosaltres avui ja estem tranquil·les i, a més a més, amb molta esperança. I com a ensuda que demà tindrem un molt bon resultat i ho menja, d'aquí dos dies, vamos. I crec que ens anirem molt bé. Com valores aquesta campanya electoral que s'ha dut aquests últims dies? Jo crec que és una campanya rara. Perquè, primer, jo crec que estem una mica cansats desplegats i que tenim una mica la sensació de que vulguem tres anys, oi, amb campanya. I, segon, perquè amb la setmana Santa pel mi, doncs ha sigut una mica difícil i una mica estrany també, un punt d'intrusió, probablement, per molta gent. Però una campanya jo crec que també és fonamental, perquè ens hi juguem moltíssim el dia 28 d'abril. Amb tots els sentits, en termes socials, com fins i tot en termes de les relacions que tenim entre els nostres veïls i per tant és molt, molt important en aquest cas que anem tots i totes a votar. Com has vist, Jaume Senz, en els debats electorals? Jo crec que ens estem acostumant a vegades a veure un cert circ en els debats i en la política, també, inclús en la CUP. I crec que és bo que hi hagi persones amb la capacitat de ser anur la tranquil·litat i de proposta com va tenir, crec, Jaume Senz en els debats. Crec que és una persona que té un perfil no impostat, en aquest cas, en autèntics, de Home Tranquil, de Home Serés, de l'home aporta i l'home capaç de ser protagonista d'un diàleg que hi ha d'haver-hi entre Catalunya i l'estat. Perquè el paper d'en com ho podem, a Congrés, quina ha de ser? Jo crec que són moltes, en aquest cas, les propostes que portem a sobre. No només ens limitem en aquest cas de ser la veu també de Catalunya per descomptat en aquest cas de relació, que hem de decidir els catalans i catalanes que volem tenir en l'estat, sinó també en termes de polítiques socials, de polítiques d'habitatge, de polítiques d'abordes, orgullosa de poder dir-ho com per el grup parlamentari, que hem sigut referents en habitatge, o també de fer, per exemple, de les drets de les dones o de l'increment de drets, també, que pel col·lectiu al ECBI. Com valores que ha estat la feina que heu fet els comuns en aquest últim mandat a Madrid? Jo estic molt orgullosa, t'ho deia. I orgullosa, també, de més a més, que les poques victòries que es pugui apuntar al president Sánchez siguin, bàsicament, victòries que li han arrencat la gent en com ho poden i la gent, també, d'unides Podemos. És, per exemple, el seri mínim, són els permisos intransferibles de paternitat i maternitat. Estem parlant, per exemple, en aquest cas de millores en els subsidis, i estem parlant, també, de l'últim decret d'habitatge, que va sortir gràcies, en aquest cas, també, a la feina que van fer fins a l'últim minut, literalment, de la legislatura. Jo estic molt orgullosa, crec que hem fet molt bona feina. Perquè ara quin seria el pitjor dels casos? El pitjor escenari de govern que puguin sortir d'aquestes eleccions el 28 d'abril? Jo crec que molts podem coincidir que la escenari més perillós, el que fa més por és que la dreta dels tres de Colón puguin sumar. Crec que és almenys probable. Però crec que és evident que és una realitat i, a més a més, desitjada en aquestes eleccions, per part popular. Crec que la escenari, en aquest cas, més desitjat per part socialista i per això s'han negat a contestar, que en Sánchez combatet en els debats, i a Pactarín, en aquest cas, és la escenari de ciutadans amb el partit socialista. Aquest és el que ells voldrien. Crec que hi ha un tercer escenari, que és més que possible, que té tantes possibilitats com els altres en realitat, és una escenari de govern de progrés en què nosaltres podem estar al govern. Perquè som ciutadans que sol, no fa les polítiques que ha de fer, i, per tant, nosaltres anem a governar, anem a fer aquelles reformes, per exemple, com la reforma laboral o la reforma de les pensions, que li han tremorat les cames del partit socialista, que ha de derogar-les, ens caiguin i recuperar, per tant, la dignitat en aquestes nostres feines i també en les nostres pensions. O sigui, veieu possible que PSOE pugui establir un pacte amb Unides Podemos i als altres grups, també? Evidentment. De fet, a la pràctica, en els últims mesos, no són poques les qüestions que van treballar. Jo crec que, al govern de Pèrdua, en un grup parlamentari de Unides Podemos, ha tingut més aliances, que en un grup parlamentari. Jo crec que ningú ha sigut més responsable i més conscient de la necessitat que tenia aquest país d'avançar i de fer fora la lència de Mariano Rajoy en aquest cas de la nostra legislació, cosa per la qual s'haig de ser mostrat i capaç. Més en com ho podem, l'única eïnaficàs, perquè la dreta no governi, perquè Jaume Senz va criticar unes declaracions que va fer la Lídia Maritxell Batet dient que el PSOE era garantia per evitar un govern de dretes. Clar, el PSOE, a dia d'avui, ja està governant amb les dretes, ho fa a Tarragona, ho fa a Lleida, ho fa a Badalona i proposa fer-ho a Barcelona. No ens podem fiar en aquest cas el PSOE. Durant la campanya, en si ho tinc capaç, us veiem qui pactarien, hi ha valors, per exemple, o la pròpia Batet, en algun moment s'ha mostrat oberts, en aquest cas amb ciutadans. Nosaltres sabem qui significa que hi ha un govern amb ciutadans per Catalunya, no només en termes de drets nationals, sinó en termes de drets socials. Però hem de ser conscients d'una altra cosa, d'una altra cosa clarit, què van a fer en aquest cas, en aquestes eleccions, i a la propera legislatura. Perquè quan els escoltem, no sabem si van a bloquejar, si seran 155 onedes, si seran 18 mesos més, o sigui, aquesta vegada sí que toca presentar-se. Jo crec que amb aquesta força ens presentem sent conscients que és l'únic pot que ha de ser un govern frut. Vosaltres teniu condicions per una investidura amb Pedro Sánchez? Nosaltres ho hem dit, però no volem donar condicions, perquè volem donar condicions. En aquest cas, hem de tenir diners vermelles per dir-ho a aquesta manera. Però sí que anem en principis. Anem amb tota la voluntat d'establar una mesa de diàleg en aquest cas per poder impulsar un pacte d'aclaridad, per poder l'indal·lecció lingústica i per poder treballar per una agenta pròpia. Però anem també en principis que tenen a veure amb drets fonamentals, com són les pensions, com és la veritat. de totes i totes. Parlem ara una mica més del programa electoral que ja has anat introduint amb aspectes més socials i propostes que porten com ho podem al Congrés. Per exemple, pel que fa a l'economia, sembla que hi ha com una desacceleració econòmica, a Espanya i a Europa, quines serien les vostres mesures en aquest camp? Aquí hi ha dos elements que són importantíssims. El primer de tot, sobretot abans d'una desacceleració econòmica, és tornar a blindar, per exemple, els serveis públics. Per això defensem l'article 136 de la Constitució a demarcar. No pot ser que avui els bancs tinguin interessos i tinguin privilegis per sobre, en aquest cas, les regles de la ciutadania. Sobretot, quan sembla, que ens puguem acostar en aquestes que són una reacció econòmica. En segon lloc, tenir una experiència en aquestes regles de la crisi és fonamental que blindem els aspectes més importants, i sobretot els aspectes que les persones i els projectes més desfavorits, per exemple, els funcionistes. S'han de blindar, en aquest cas, la real·liciació de les mansions. Però mireu, si ve en aquest cas una desacceleració, una qüestió importantíssima és tenir un govern protagonista. Això vol dir que no podem ser-hi exclusivament la responsabilitat de crear ocupació a l'àmbit privat. És fonamental que el govern entomi en aquestes responsabilitats la creació d'ocupació digna i decent. Nosaltres posem sobre la taula la creació de nou contractes socials, d'èxit feminista. Això vol dir un govern implicat en la creació d'ocupació, per exemple, en sectes tan importants com la dependència o com les cures. S'han parlant de posar la vida al centre i de posar també la responsabilitat allà on per toque. És el govern. I, per exemple, de temes de justícia social, per exemple, el dret a l'habitatge o el salari mínim a 900 euros? Nosaltres estem molt i molt orgulloses d'haver pogut arrancar aquest cas, el xarring i la 900 euros al so. Però, sincerament, no en tenim prou. I no ho diem nosaltres. Ho diu, per exemple, la Carta Social Europea, que referencia en què els salaris mínims haurien d'estar pròximament a un 60% del salari mínim. Això vol dir que el salari mínim a Espanya hauria d'estar al voltant dels 1.200 euros. Per tant, tenim encara recorregut en aquest cas de millora i això és el que també anem a treballar. No en tenim prou només en aquest cas amb el salari mínim. Tu deies d'habitatge, i aquesta serà una de les nostres batalles més fonamentals. A partir si l'estàs sigut incapac i l'hi entra a morar les cames a l'hora d'aplicar el pacte que havia arribat amb nosaltres a l'hora de limitar l'increment dels teus del lloguer. Jo crec que ho sabem tots i tot, ens han fet fort a les nostres cases, a les nostres barris, a les nostres ciutats, i això ja veurà en aquest cas en absència de polítiques públiques fortes i valentes. No som els únics. Berlín, per exemple, o París, ja ho està aplicant. És fonamental que tinguem una regulació que permeti, bàsicament, que els lloguers no es multipliquin per 300 i que ens permetin, bàsicament, poder accedir a un dret, que no ho dic jo, ho diu la Constitució, que és un dret fonamental com més aviat. I quin sistema de salut promoveu? Nosaltres afanciàvem, en aquest cas, evidentment, una salut pública, i per això és fonamental recuperar, en aquest cas, totes les retallades que han estat aplicant als darrers anys. Per això era tan important, és d'altres coses, que s'aproveixin als pressupostos generals, i per això, en aquest cas, el PDeCAT i Esquerra Republicana han de donar explicacions, com bloques els pressupostos, que per matí ens recuperen els nostres hospitals, els nostres centres de detenció primària, les retallades estan tan salvatges que estem petit durant tants anys. Creu un segon element important, quan parlem de salut, i que crec que, a més a més, és probablement un segon element més frustrant que hem viscut darrerement. Què té a veure amb la llei de mort, Digna? Jo crec que és una de les bufetades de realitat més grosses que ens hem importat darrerement, quan hem escoltat la història d'aquella parella, com que ha sigut detingut per ajudar la seva dona a morir després d'anys de patiment, i a mi se'n trencava el cor quan llegia l'entrevista, i ells explicaven que estaven esperant que el Congrés dels Diputats donés llum verda a la proposició d'unir els Podemos a favor, en aquest cas, de regular el dret a una mort digna. Jo crec que això ens hauria de ser reflexionat a tots i totes, principalment a aquests partits que ho van bloquejar, que va ser en aquest cas el partit socialista i també ciutadans del Partit Popular. I també un altre punt fort del vostre programa és crear una unitat anticlavegueres, que passageixi i sancioni els responsables i d'aquesta fabricació de proves falses. Sí, i només anar a buscar en aquest cas. Els responsables, en aquest cas, per més un programes dels casos més bèsties que hem vist últimament, també, i, bàsicament, desarquicular-les, que és la segona qüestió. En aquest país ha passat algo molt greu, i a mi em sorprèn la silència de la resta de grups, en aquest cas, polítics. Se'n parlen, no només en aquest cas, la ministeria d'interior i espies, en aquest cas, els seus adversaris polítics. Se'n parlen que s'han utilitzat les institucions públics, aquelles que són de tots i totes, i pagades en els nostres impostos, s'han utilitzat aquestes institucions de proves falses, en aquest cas, per impedir que grups polítics pugui tenir una representació superior. És gravíssim, i això ha de tenir una resposta que esperem que sigui més gran de la que han tingut, en aquest cas, d'altres de la campanya. També parleu de la llei de memòria històrica i de la llei d'amnistia? Clar, és molt important. Jo crec que un país sense memòria no té futur. I això vol dir, per exemple, posar en aquest cas la taula més al record, si no existeix, és a dir, la memòria de persones, com de neus que agafarà, com l'Enric Povill o com tantes altres, vol dir, també, netejar en aquest estat d'aliments tan inspectes, com que hi hagi persones, torturadors, més o més contrastats, com Billy en Línio, aquí se'ls aconsegueixen medalles i gaudeixen, a més a més, a amplis beneficis de cara, per exemple, a lajudilació. Jo crec que en democràcia això no hi té lloc, i, per tant, és fonamental impulsar una llei de memòria històrica molt més valenta, i que aquesta memòria, a més a més, formi part de totes les polítiques públiques en què se pot impulsar el govern. I ja per acabar, amb el tema de sobirania i, bueno, el tema de la política territorial i Catalunya, vosaltres, promoveu el diàleg l'autodeterminació autogovern? Mira, jo crec que el primer és reconèixer que, efectivament, en aquestes eleccions s'envolnarà els drets polítics, en aquest cas, una sèrie de candidats que haurien hagut de tenir la mateixa llibertat que hem tingut tota la resta de poder ser campanya. I el segon fet, que a mi em sembla objectiu, és reconèixer també que Catalunya no tindrà solució en aquest cas, i Espanya tampoc, i ho han d'assumir, també, aquells partits que diria d'avui, sembla que xiulan i que se posen de costat, Catalunya no tindrà solució fins que no surten els presos de la presó. És fonamental deslodirigar en aquest cas de situació i començar, avançar, cap a una posició de diàleg. El que passa és que jo crec que s'està menossejant la idea de diàleg, i per això nosaltres teníem clar que era molt important en aquesta campanya poder dotar-lo de contingut i explicar exactament de què anem a parlar, perquè no n'hi ha prou en parlar. Una de saber amb què se seu a sobre de la taula i quines són les propostes que porta. I nosaltres en portem tres, de cara amb aquesta qüestió. La primera posem a sobre un impacte de claredat. Un impacte de claredat consisteix en la proposta de referèndum de cara cap a l'estat. En aquest cas anem a defensar-lo en les institucions en aquest cas de Congrés de Deputats. En segon lloc, nosaltres creiem que és fonamental que tinguem una isenda pròpia, i, per tant, posarem aquesta proposta també en aquesta mesa de diàleg que impulsarem. I en tercer lloc, sabem que, malgrat el Tribunal Constitucional, precisament ahir, ens donava la veritat que el Tribunal Constitucional, el Tribunal Constitucional, que, malgrat que el Tribunal Constitucional, precisament ahir, ens donava la raó i blindaven aquest cas d'inversió lingüística, sabem que hi ha partits que la qüestionen. I, per tant, nosaltres posarem la inversió lingüística, en aquest cas, sobre la taula de diàleg també. Perquè és fonamental entendre que el català, en aquest cas, és una llengua pròpia de Catalunya, que cal protegir-la i que cal fumar-la, s'insulta també a l'estat. Molt bé. I l'última pregunta ja, per què és important que els catalans i catalanes el dia 28 embutem, precisament, en clau catalana? Jo crec que és fonamental. És molt, molt important, no només en clau catalana, sinó en clau persones, en clau, en aquest cas, persones humanes, insisteixo. Jo crec que aquestes eleccions ens hi juguem tot, i som conscients de qui es presenta també i de quines són algunes de les opcions. Ens juguem, per exemple, la qüesió en les nostres barris, ens juguem la dignitat a les nostres feines, ens juguem també les nostres pensions, ens juguem a les nostres habitatges, ens hi juguem tot. Ens juguem tenir un clima i ens juguem tenir una era que puguem respirar. Ens hi juguem absolutament tot. I els catalans ens juguem també en aquestes eleccions. El fet de poder tenir un govern en aquest cas, davant amb voluntat de diàleg, crec que tots som conscients que no seria el mateix govern. Si tinguessin, per exemple, a un Pablo Iglesias o a un Jaume Assens asseguts en aquest cas, a la taula de ministres, que no pas un govern format, per exemple, amb Arrimadas o amb Albert Rivera. I això és el que ens estem jugant als catalans. Tenir un govern de diàleg, tenir un govern de progrés i, per tant, poder avançar com a país. Molt bé, Aina, doncs, moltes gràcies per agafar-nos la trucada i estar aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern, que vagi tot molt bé. Moltes gràcies. Moltes hores el diumenge. Moltes gràcies. Molt bon dia. Moltes gràcies.