Música Som dimecres 24 d'abril del 2019. Estem en just de la fusta de Ràdio d'Esvern, i ara anem a començar un altre cop el tema de les rondes d'entrevistes. Ja les vam començar la setmana passada, però és el primer dia d'aquesta setmana que tornem a ser amb aquesta ronda d'entrevistes de campanya electoral per les eleccions del 28 d'abril. Avui, per estricte ordre de vots, ens toca fer-ho amb el grup d'Esquerra Republicana i per això tenim aquí en Sergi Seguí a l'estudi de Ràdio. Hola Sergi, bon dia. Bon dia. El sondeig del centre d'investigacions sociològiques, el FIS, pronostica que a nivell català hi ha una clara victòria d'Esquerra a les eleccions del 28 d'abril. Tu què en penses? Com ho veus? Primer penso que no són tan clares les enquestes, perquè l'empat amb el PSOE hi és, i segon que Esquerra són especialistes en guanyar les enquestes i en perdre les eleccions, i per tant crec que el que cal fer és continuar treballant, continuar fent la campanya que estem fent, continuar cercant el vot de la gent en els nostres extrems per assegurar que a la nit del 28 d'abril una força independentista guanyi les eleccions a Catalunya. Creus que la gent votarà en clau catalana o ho farà en clau poderspanyola pensant que votar una formació catalana no és útil? El comportament electoral és complicat, i ho hem parlat moltes vegades, que depèn de l'elecció, els motius per votar una altra força són diferents. Ara bé, crec que tocaria fer en aquests moments precisament és posar com més veus que defensin la voluntat del poble de Catalunya al Congrés o millor. I això no ho representa ningú millor que Esquerra Republicana. Sabem que els vots que pugui treure el PSOE poden ser vots que perfectament poden conformar un govern de PSOE Ciudadanos, que és el que l'establiment de l'IVEX35 l'interessa. Per tant, el que nosaltres diuen és que cada vot que vagi al PSOE és probablement un vot més que pot conformar aquest govern de Ciudadanos i PSOE, i que cada vot que vagi cap a Esquerra Republicana el que fa és defensar els interessos de Catalunya i de la seva ciutadania al Congrés. Perquè tu veus més factible que PSOE m'estableixi una mena d'acord, estaveixi govern amb Ciudadanos que no, per exemple, amb unides Podemos i els independentistes? Potser el que hem estat veient als debats aquests dies és que li han tirat floretes a Podemos i ahir Pedro Sánchez va insinuar una miqueta que no pactaria amb aquells que li formen un cordó sanitàri. Ho va dir així sense haver de dir el nom de Ciutadans. Però després la realitat el que ens ensenya és que el PSOE vol és el poder i a qualsevol preu. Per tant, poden dir el que sigui en campanya que després a l'hora de la realitat faran el que més els convindrà. Per tant, no ens en podem refianir un pèl. Després també tenim que, entre Junts per Catalunya i Esquerra, hi ha uns 300.000 vots indecisos. Què és el que vosaltres feu per diferenciar-vos? Mira, Junts per Catalunya, que faci la campanya que ha de fer els, i desitgem tota la sort del món. I que repleguin el gran nombre de vots que puguin perquè el Congrés, les diputats, hi hagi el màxim nombre de congressistes o diputats independentistes. Per tant, nosaltres no entrarem en una guerra amb Junts per Catalunya, perquè no és la nostra guerra. La disputa no ha de ser entre formacions independentistes. Evidentment que hi ha propostes diferenciades en quan a polítiques socials, polítiques econòmiques, etc. però el que hem d'anar a plegats és amb una unitat d'acció des del punt de vista sobiranista. I aquí ens hi trobarem, ens hem trobat aquests últims anys i ens hi continuarem trobant. I el que ens diferencia és el que ens fa més forts, a totes dues forces. A totes tres, fins i tot, perquè a Franrepublicà també la podríem considerar dins d'aquest grup. Per tant, com més diferents i més propostes diferents oferim a la ciutadania, més vots independentistes podrem apropar els nostres projectes. Per tant, aquests 300.000 vots de diferència o en disputa, que vagin cap on sigui, però que vagin cap una força independentista. En cap cas, se'n vagin cap al PSOE. Perquè, clar, es va barallar la opció d'anar en una candidatura conjunta amb Junts per Catalunya. Per què Esquerra va voler potenciar el fet d'anar sola? Doncs perquè s'ha demostrat que en projectes uniformes, en projectes estancs, en enjunts, en definitiva, perdem vots. Per què? Perquè no podem potenciar aquells matisos que agafen que hi hagi gent que es pugui apropar els nostres projectes. Estic convençut que hi ha votants del PSOE que no van estar d'acord amb l'aplicació del 155. Estic convençut que encara queden votants del PSOE catalanista. Estic convençut que encara queden votants del PSOE que no estan d'acord amb moltes de les accions del PSOE. I jo crec que aquests votants del PSOE es poden sentir més a prop de les propostes d'Esquerra Republicana que de les propostes de Junts per Catalunya. Per tant, aquest és l'objectiu que hauríem de tenir, sumar per ser més forts i per ser més encara. I creiem que amb les propostes d'uniformitat aquesta opció la perdem. Per tant, la nostra aposta era anar separats en el sentit, com deia abans, de polítiques, econòmiques, socials, culturals, etcètera, però amb una unitat d'acció sobiranista, que és el que portem reclamant fa temps, un full de ruta que ens guia a totes les persones sobiranistes, que ja estiguem d'acord, que amb això no hi hagi cap mena de dubte, que tots defensem el mateix, però després que hi hagi polítiques socials que ens puguin diferenciar i que puguin fer que hi hagi gent que se'ns apropi, gent que potser no és independentista, però que veu que l'única manera de millorar el seu benestar, de millorar les seves condicions de vida són amb aquesta independència que defensem des d'aquí Catalunya. Parlem ara dels caps de llista i de les persones que han capçal en les primeres posicions. Tenim Oriol Junqueras, també a Gabriel Rufián, a Carolina Telechea, a Joan Jurep Noet. Què et diuen aquests perfils? Joan Tardal, tenim... Em diuen moltes coses. Joan Tardal tancar la llista, perquè després de 15 anys el congressor en Joan va decidir que calia fer un altre tipus de feina. I és així, de senzill i de complicat, a l'hora. Complicat perquè es barreja molts sentiments quan parles amb el Joan. I senzill perquè sembla lògic i natural, que després d'un temps ens deixis pas a algú altre. Què ens diuen aquests perfils? Home, ens diuen moltes coses. Primer, que plantem cara la represió de l'Estat amb l'Oriol Junqueras de cap de llista. És a dir, el volen acallar i silenciar, doncs de cap de llista. Per cadascuna que ens en facinés, nosaltres el farem el doble. Per tant, a veure si ara tenen nassos, per no dir una altra cosa, de prohibir-li que vagi a buscar l'acte de diputat, per exemple. O de prohibir-li participar als debats al congressor. O que pugui sortir al faristol d'Oradós a veure si s'atreveixen a fer-ho. D'altra banda, què ens diu, per exemple, un perfil com el d'en Joan Jurep Noet, que prové de sobiranistes, d'esquerra ni d'alternativa, etcètera. Que es confirma el lloc que et deia abans, que el projecte atrau a persones d'altres esferes i d'altres àmbits que s'assumen a la voluntat de voler una república catalana i que creuen que la millor eina per fer-ho és que republicana. A partir d'aquí, per fils com el de l'Elisenda Alemanya, la llista de l'Ernest Maragall, per exemple, doncs coincideixen amb aquesta idea. El que potser ens hauríem de preguntar és què passa en el projecte dels comuns, que els marxa aquest perfil de persones tan d'esquerres i tan republicans que veuen que el camí és esquerra. També, ara m'està fixant. Veig que Oriol Junqueras també es presenta a les eleccions europees del 26 de maig. Cada cop que hi hagi Nournes, Oriol Junqueras està disposat a encapsular les llistes, tot i estar a la presó. I la resposta és sí. Cada cop que hi hagi una urna, l'Oriol Junqueras encapsularà les llistes d'esquerres republicanes. Però no és raó molt senzilla pel que us deia abans, per la repressió de l'Estat, perquè hem de poder demostrar que l'Estat espanyol encara no és un estat plenament democràtic. Per la mateixa raó, en Raül Romeva, és qui encapsula la llista al Senat. Cada vegada que puguem, ho farem d'aquesta manera, i espero que sigui per poc temps, perquè els puguem tenir aquí entre nosaltres altra vegada, i que l'Oriol Junqueras, que no és un estat plenament democràtic, que no és un estat plenament democràtic. Imagineu que passaria si l'Oriol Junqueras surt a escollir teorodiputats, i Espanya l'inega el dret que té a recollir l'acte i a poder participar de la vida política, perquè l'Oriol Junqueras no té suspesos als seus drets com a ciutadà. El que té suspesos són les funcions com a membre d'un govern, a la presó de la presó d'un país que té molts Systemes, que són les que fan els drets. Hi ha milers de sistemes que et permeten, no haver d'estar a la presó per complir què ells estan complint, que és un risc de fuga que avui en dia, amb qualsevol aparell electrònic es pot controlar. Parlem ara també d'Aquell dilluns, que ara va fer un acte de campanya davant la Conselleria d'Economia, i Gabriel Rufi en va anunciar que el partit presentarà d'emergència democràtica al Congrés, bé, amb un seguit de punts que crec que eren uns 12 punts per posar a fi els abusos de la legislació actual contra drets civils, socials i polítics fonamentals. En què consisteix aquesta llei d'emergència democràtica? O quins són aquests punts que el resum d'aquests 12 punts? És una mesura més per posar en contradicció l'estat espanyol. És un com més demostrar que l'evolució democràtica de l'estat espanyol no s'ha desenvolupat plenament, que tenim uns dèficits importants, que tenim persones a la presó que no poden exercir els seus drets bàsics, com per exemple, a participar en una campanya electoral. Ja veieu de quina manera ho estan fent. Amb vídeos durant mitja hora, recordeu la frase d'en Jordi Sànchez, un dels últims actes de Junts per Catalunya, que deia president, me n'he d'anar cap ben a buscar, perquè tenia el temps limitat a mitja hora per poder participar en un míting polític. Per tant, en aquestes situacions trobem. I el que volem, precisament nosaltres, és, primer, evidentment, revertir-ho, i, segon, posar en contradicció i posar... i treure-li les vergonya a l'estat espanyol. Veurem si tenim prou força com perquè tiri endavant aquesta proposició, aquesta proposta. Vosaltres estaríeu disposats a pactar amb... amb PSOE? Nosaltres estem disposats. U, ha fet tot el que sigui necessari perquè no hi hagi un govern trifatxito, perquè no hi hagi un govern de PP, ciutadans i Vox, això per començar. Segon, estem disposats a fer el que sigui perquè no hi hagi un govern PSOE ciutadans. I a partir d'aquí potser el que se li ha de preguntar... potser s'ha de girar la pregunta i fer-li en el PSOE. De dir, esteu disposats a parlar de l'autodeterminació de Catalunya, esteu disposats a no xacar-vos de la taula de negociació, esteu disposats a no posar línies vermelles a la voluntat d'un poble, a partir d'aquí en parlarem. I, si no, ja ho hem demostrat dues vegades, que podem fer caure els governs tan tranquil·lament. I per anar acabant... Perquè vols. Perquè vols, però no, perquè toca, que és l'hora. Sí, sí, clar. Parlem del programa Electoral d'Esquerra, les eleccions del 28 d'abril, i és que es presenten propostes per què fa el model d'estat a la democràcia i les llibertats ciutadanes, també a les polítiques d'igualtat, a l'acuació social, economia i treball, sostenibilitat i cultura, educació i llengua. Tu em pots dir algunes d'aquestes propostes més concretes, per exemple? Mira, per... Ostres. Teniu un conector que no funciona gaire bé amb aquests auriculars? Jo us ho dic ara. Va bé, ja està. És que no em sentia núria, perdona, perdona. Sí, alguna de les propostes, per exemple, en cultura és claríssim, prou de duplicitats en competències. Les competències en cultura estan traspassades a les comunitats autònomes, no? Per què ens cal un ministeri de Cultura? Són coses que no s'acaben d'entendre. Les nostres propostes van en aquest sentit, en racionalitzar, i quan parlem d'acuació, per exemple, parlem de seure, de més, d'EDL. Ja ho veurem gaire bé aconseguir, i quan es va anunciar la figura d'aquest relator, d'aquest mediador, diguem-li com vulguem, després de les reaccions que va haver-hi a Espanya i després de la manifestació de Plaza Colón, el PSOE es va aixecar de la taula de negociació dels pressupostos. Per què? Doncs perquè va utilitzar els pressupostos genals de l'Estat com... com una eina o com una carta vas canviar. Per tant, quan parlem d'acuació, parlem d'aquestes coses. Parlem de no utilitzar com a arma política els pressupostos genals de l'Estat, per exemple. Per exemple, i per el que fa a l'economia i treball? Mira, nosaltres sempre hem defensat... sempre hem defensat que... l'eix o la base o la xarxa bàsica... econòmica del país, de Catalunya i de l'estat espanyol, són primers petits i mitjanes empreses, emprenedors, etcètera, etcètera. I continuarem treballant en aquesta línia. És a dir, a Catalunya ho hem pogut fer des del Departament d'Economia i els números, diguem-ne, que ens donen la raó, perquè l'economia productiva de Catalunya ha anat millorant al llarg d'aquests anys, si funciona en un lloc, ha de poder funcionar a l'altre. Per tant, el que farem és presentar mesures per fomentar aquestes línies de treball. Com vas veure, Gabriel Rufián, l'altre dia... On? El debat. El debat que... a veure quina cadena era... crec que era a la territorial de TVE. A la TVE, a la 2. N'han fet diverses. Una a la Vanguardia, una a la Web... No, era per la... Era a la 2. Crec que era a la 2. O, en general, com l'estàs veient, com es desenvolupa. No em vull equivocar, però diria que a la 2, en Gabriel Rufián, no va assistir-hi. Va ser una en què la Inés Arrimadas li va dir Xaval. No sé quina era. És veritat, és veritat. Sí, ara dubto si era a la 2 o no, però sí que recordo... És que diria que era a la... No li van agafar el moral. En aquesta d'hauria de ser a la de la 2. Estic dient que va ser dilluns passat. Sí. O sigui, no aquest dilluns, sinó l'altre. Es va fer, sí, un dilluns a les 10, a dos quarts, 11 de la nit, del vespre. Jo, el Gabriel, l'estic veient mesurat, eh, per entendre'ns. Perquè... tots el coneixem en la seva faceta més directa, per entendre'ns, no? I... pel que l'he vist, en els debats a mi m'està agradant molt, moltíssim, perquè no està cayent en provocacions, en les provocacions constants que li estan llançant des d'altres forces polítiques, les OPPs, les ciutadans, etcètera. No està cayent en aquestes provocacions. Per això dic que està mesurat, perquè normalment un Gabriel Rufán en el Congrés el volíem contestar, no? I aquí no ho està fent. Està seguint una mateixa línia molt interessant i molt ben tramada en tots els meetings. El van poder veure en directe, com aquell que diu, a l'acte d'inici de campanyes amb Vicenç Delzors, i després l'hem pogut seguir, doncs, això, a diferents entrevistes, i algun dalt per televisió, avui, el de TV3. I van a aquesta línia. I jo crec que té una línia molt clara de treball i una línia argumentativa molt ben definida que no està sortint d'ella. Nosaltres ho tenim molt clar. Quan ens provoquin és més val, no caurem en la tentació i rebatrem arguments i punts, per molt que els altres busquin el cos a cos, per entendre'ns, no? I tenim molt clar a qui hem d'anar a disputar els vots, que és aquella força política que un dia es fotografia en Garcia Albiol i, a més, a la manifestació de Barcelona, i després surtien que no volen el 155, però només una miqueta i fa quatre anys deia que Catalunya té dret a l'autodeterminació i que un referèndum seria el millor. I ara resulta que no. Doncs és amb aquesta força política, amb el PSOE, amb el PSC, amb qui ens hem de disputar els vots, i, per tant, és amb qui hem de debatre i confrontar idees polítiques, però no només territorialment parlant, sinó socialment, econòmicament, treball, cultura, sanitat, etcètera, etcètera. A mi em sap molt de greu veure aquests debats a la televisió estatal, ja sigui Antena 3, La Sexta o Televisió Espanyola, on es parla del debat territorial per amagar que volen parlar sobre Catalunya. I, al final, acaben només parlant de Catalunya, quatre partits que ni coneixen la realitat d'aquí, ni s'han preocupat per investigar-la una mica, i, a més, ho fan sense els partits d'àmbit català. És una cosa molt estranya. I, a més, això, en diuen àmbit territorial, quan en realitat volen dir el problema separatista, per dir-ho clar, perquè si parlessin de l'àmbit territorial, parlarien de si l'estat de les autonomies és o no és, parlarien sobre el finançament d'aquestes autonomies o no. Monarquia o República. I això no surt mai, sempre surt Catalunya. I ho fan sense partits catalans al debat per poder rebatre. No només això, sinó el que dèiem abans, una idea d'estat. Jo crec que primer és greu, segon és un dèficit democràtic, i tercer, fins i tot, es fa un pèl avorrit. I jo crec que la gent ho comença a veure, això, també. De fet, ja molt... Jo no... Si fos en de l'ús, o extremenys, o esturiats, o de la Rioja, o Castellano-Lonès, és igual. I vingués algú a fer un míting al meu poble, o la meva ciutat, o la meva província, o la meva comarca, és igual. I és de dir, que és més del 50% del temps d'aquell míting, a la sobre Catalunya, jo m'emprenyaria. Jo m'emprenyaria. Perquè també vull que m'expliqui què vol fer per mi, per això no he vingut a donar el míting. I això és el que nosaltres reivindiquem des de fa molt de temps. Anem a debat de propostes concretes. Deixeu-te parlar de Catalunya fora de Catalunya. O, com a mínim, si ho fem, parlem-ne tots. I així estem amb els debats i amb aquests mítings, que la veritat es fa complicat fer campanya d'aquesta manera. Creus que el fet que Oriol Junqueras estigui a la presó, la campanya més veu afectada? Evidentment. Quan un cap de llista no pot fer campanya d'una manera normal i corrent, evidentment que la campanya és veu afectada, és una campanya totalment esviaixada. Evidentment que sí. No només per l'Oriol Junqueras, també per en Jordi Sánchez, i també pels altres caps de llista les altres provincies de Junts per Catalunya, o de les persones que hi ha a l'exili, que també es presenten al Senat, com en Lluís Puig. Doncs tot això, evidentment, que afecta la campanya, és clar, no és una campanya normal, és clar que no. Bé, doncs, Sergi, ho hem de deixar aquí, l'entrevista de campanya electoral per les eleccions que celebren, ja aquest diumenge... Sí, sí, el temps passa molt ràpid, molt ràpid. Gràcies per assistir al Just de la Fusta. A vosaltres. I a veure quins són els resultats. A veure, diumenge ho sabrem. Exacte. Gràcies, Sergi. Adéu, un dia. Adéu.